dcsimg

Mango comú ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA
 src= Per a altres significats, vegeu «Mango (desambiguació)».

El mango comú, Mangifera indica, és una espècie de mango i la més cultivada. A l'Índia es troba en estat silvestre i se'n cultiven varietats des de l'antiguitat que s'han introduït en altres regions, lliures de glaçades, del món. Es tracta de l'arbre fruiter més gros del món, ja que arriba a fer 30 metres d'alt.[1]

Sembla que aquesta espècie es va domesticar des de fa uns 4.000 anys. Es va portar des de l'Índia cap a l'est d'Àsia al voltant de 400-500 aC; posteriorment, al segle XV va passar a ser cultivat a les Filipines; i al segle XVI a l'Àfrica i al Brasil per part dels portuguesos.[2] Linnaeus la va descriure científicament el 1753.[3]

El mango és el fruit nacional de lÍndia, les Filipines i Paquistan. Ja es menciona al segle IV pel poeta en sànscrit Kalidasa i abans es creu que Alexandre el Gran ja l'havia tastat. L'emperador Akbar va plantar 100.00 arbres de mango comú a Darbhanga, Bihar en un lloc conegut com a Lakhi Bagh.[4]

Actualment es cultiva a tots els països tropicals del món i en alguns de subtropicals, per exemple a parts d'Israel i d'Andalusia (Motril Almuñécar)

Mangiferina

 src=
Mango comú al Brasil

La mangiferina és un flavonoide farmacològicament actiu extret de les fulles i escorça del mango comú.[5]

Arbre

 src=
Mango comú a Kerala, Índia
 src=
Mango comú o manga de fiapo. Chácara al Brasil.

Els arbres dels mangos (dits mangueiras al Brasil) poden arribar a fer de 35 a 40 metres d'alt, amb un diàmetre de capçada proper als 10 metres. És de fulles persistents de 15 a 30 cm de llargada i de 6 a 16 cm d'amplada. Les flors són diminutes i estan disposades en inflorescències paniculades a les extremitats de les branques, són molt perfumades.

Les llavors germinen fàcilment i per això pot esdevenir una planta invasora en llocs on s'ha introduït com el Brasil.

Fruit

La paraula «mango» prové de l'idioma tàmil: māṅgai o mankay[6][7][8][9] o del malailam māṅṅa[10][11] des d'una arrel lingüísitca dravidiana a través de l'idioma portuguès (també manga).[10][11] Aquesta paraula està testimoniada a Europa des del 1510 per l'italià Ludovico di Varthema com a manga; l'origen de la terminació actual en o no està clar.[12]

El fruit del mango té la polpa carnosa i dolça la qual pot ser fibrosa o no ser-ho. Al principi és de color verd i de color groc o taronja quan arriba a la maduresa. Triga de tres a sis mesos a madurar. Els mangos Thompson són les varietats cultivades més esteses.

Les llavors fan de 4 a 17 mm de llargada.

Gastronomia

A la cuina índia el mango és una de les fruites més importants. Es menja tant crua com cuinada, com és el cas de la salsa chutney[13] i el batut lassi.[14]

Els mangos es fan servir molt a la cuina en chutneys, athanu, adobats en vinagre o bé menjats crus amb sal, bitxo (chili) o salsa de soia. Una beguda feta amb mango que és molt popular a Àsia es fa mesclant mangos madurs o polpa de mango mantega i sucre. També se'n fan curris Del mango se'n fan sucs, gelats i altres preparacions.

Nutrients i fitoquímics

Per 100 grams té 40,3 kcal, 0,41 g de proteïnes, 8,4 g hidrats de carboni, 0,3 g de lípids, 1,1 g de fibra, 0,26 mg de ferro, 112 mg de potassi, 7,9 mg de calci, 11,9 mg de magnesi, 0,03 mg de vitamina B1, 0,44 mg de vitamina B3 i 24,4 mg de vitamina C.[13]

Té molts productes fitoquímics[15] i nutrients. La polpa del fruit és alta en fibra dietètica i vitamina C prebiòtica, diversos polifenols i carotenoides provitamina A.[16] És ric en sucres i betacarotè.[14] També té triptòfans.[17]

Fruita antioxidant

El fruit del mango és ric en (àcid màlic, palmític, p-cumàric i mirístic), vitamina C i, especialment, pel seu alt contingut en vitamina A, el fruit del mango constitueix una bona fruita antioxidant. Entre els seus flavonoides es troben la quercetina i el camferol.

Referències

  1. (1846). The Missionary guide-book, p.180. Seeley, Burnside, and Seeley.
  2. Gepts, P. (n.d.). «PLB143: Crop of the Day: Mango, Mangifera indica». The evolution of crop plants. Dept. of Plant Sciences, Sect. of Crop & Ecosystem Sciences, University of California, Davis. [Consulta: 8 octubre 2009].
  3. GRIN. «Mangifera indica information from ARS/GRIN». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program, 05-05-1997. [Consulta: 8 octubre 2009].
  4. «National Fruit». Govern de l'Índia Official website.
  5. Barreto J.C., Trevisan M.T.S., Hull W.E., Erben G., De Brito E.S., Pfundstein B., Würtele G., Spiegelhalder B., Owen R.W. «Characterization and quantitation of polyphenolic compounds in bark, kernel, leaves, and peel of mango (Mangifera indica L.)». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 56, 14, 2008, pàg. 5599–5610. DOI: 10.1021/jf800738r. PMID: 18558692.
  6. A Concise Etymological Dictionary of the English Language, Forgotten Books
  7. Walter William Skeat, Notes on English etymology
  8. Mango, at Dictionary.com
  9. Mango a Encyclopaedia Britannica
  10. 10,0 10,1 Mango Merriam Webster Dictionary.
    "Origin of mango: Portuguese manga, probably from Malayalam māṅṅa. First Known Use: 1582"
  11. 11,0 11,1 «Definition for mango - Oxford Dictionaries Online (World English)». Oxforddictionaries.com. [Consulta: 17 juny 2012].
  12. OED Online entry mango, n. 1. (Draft revision Sept. 2010, retrieved 13/10/2010)
  13. 13,0 13,1 Bernardini, 2012b, p. 29.
  14. 14,0 14,1 Bernardini, 2012b, p. 30.
  15. Ajila CM, Prasada Rao UJ «Protection against hydrogen peroxide induced oxidative damage in rat erythrocytes by Mangifera indica L. peel extract». Food Chem Toxicol, 46, 1, 2008, pàg. 303–9. DOI: 10.1016/j.fct.2007.08.024. PMID: 17919803.
  16. Nutrient profile for mango from USDA SR-21, Nutritiondata.com
  17. Bernardini, 2012b, p. 31.

Bibliografia

  • Litz, Richard E. (ed. 2009). The Mango: Botany, Production and Uses (2nd edition). CABI. ISBN 978-1-84593-489-7
  • Bernardini, Carlotta «Una gran variedad». Cocina vegetariana, 4, 2012b, pàg. 28-31.

Enllaços externs

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Mango comú Modifica l'enllaç a Wikidata  src= Podeu veure l'entrada corresponent a aquest tàxon, clade o naturalista dins el projecte Wikispecies.
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Mango comú: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

El mango comú, Mangifera indica, és una espècie de mango i la més cultivada. A l'Índia es troba en estat silvestre i se'n cultiven varietats des de l'antiguitat que s'han introduït en altres regions, lliures de glaçades, del món. Es tracta de l'arbre fruiter més gros del món, ja que arriba a fer 30 metres d'alt.

Sembla que aquesta espècie es va domesticar des de fa uns 4.000 anys. Es va portar des de l'Índia cap a l'est d'Àsia al voltant de 400-500 aC; posteriorment, al segle XV va passar a ser cultivat a les Filipines; i al segle XVI a l'Àfrica i al Brasil per part dels portuguesos. Linnaeus la va descriure científicament el 1753.

El mango és el fruit nacional de lÍndia, les Filipines i Paquistan. Ja es menciona al segle IV pel poeta en sànscrit Kalidasa i abans es creu que Alexandre el Gran ja l'havia tastat. L'emperador Akbar va plantar 100.00 arbres de mango comú a Darbhanga, Bihar en un lloc conegut com a Lakhi Bagh.

Actualment es cultiva a tots els països tropicals del món i en alguns de subtropicals, per exemple a parts d'Israel i d'Andalusia (Motril Almuñécar)

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA