Lilium és un gènere amb vora un centenar d'espècies dintre la família de les liliàcies. Pertanyen al grup de plantes que s'anomenen "lliris". Sovint s'anomenen "lliris vertaders" i "marcòlics". Són nadius de les regions temperades de l'hemisferi nord. S'estenen per gairebé tot Europa, des del nord fins a la costa del Mediterrani, la major part d'Àsia i el Japó, al sud de les muntanyes Nilgiri a l'Índia, i al sud de les Filipines. En el continent americà la seva distribució va des del sud del Canadà a gairebé tots els Estats Units. A casa nostra, trobem dues espècies de lliris: el Lilium martagon i el Lilium pyrenaicum, bàsicament en racons amagats del Pirineu. Algunes espècies que abans estaven dins d'aquest gènere, s'han classificat posteriorment dins d'altres gèneres com Cardiocrinum i Nomocharis.
Els lliris són generalment herbes frondoses i erectes. La majoria d'espècies formen bulbs subterranis, forma amb què resisteixen l'hivern. Algunes espècies els bulbs poden arribar a convertir-se en rizomes en els quals s'hi troben nombrosos bulbs petits i d'altres formes bulbs a la superfície del sol o molt a prop. Com a curiositat, es diu que els lliris desprenen una fragància agradable quan s'estan morint.
Són les cinquenes flors més venudes del món.[1] Els Països Baixos tenen el monopoli de la producció de bulbs (3.500 hectàrees). Pel que fa a la producció per a flor tallada, representa 20 ha als Països Baixos i més d'unes 80 ha a França i a Itàlia. Culturalment, s'associen a la puresa i la virginitat i en la seva versió estilitzada de la flor de lis, a l'heràldica.
Pol·len de Lilium auratum (Lliri Oriental) al microscopi electrònic
Lilium bulbiferum ssp. croceum
Lilium regale
Lilium 'Matrix'
Lilium és un gènere amb vora un centenar d'espècies dintre la família de les liliàcies. Pertanyen al grup de plantes que s'anomenen "lliris". Sovint s'anomenen "lliris vertaders" i "marcòlics". Són nadius de les regions temperades de l'hemisferi nord. S'estenen per gairebé tot Europa, des del nord fins a la costa del Mediterrani, la major part d'Àsia i el Japó, al sud de les muntanyes Nilgiri a l'Índia, i al sud de les Filipines. En el continent americà la seva distribució va des del sud del Canadà a gairebé tots els Estats Units. A casa nostra, trobem dues espècies de lliris: el Lilium martagon i el Lilium pyrenaicum, bàsicament en racons amagats del Pirineu. Algunes espècies que abans estaven dins d'aquest gènere, s'han classificat posteriorment dins d'altres gèneres com Cardiocrinum i Nomocharis.
Els lliris són generalment herbes frondoses i erectes. La majoria d'espècies formen bulbs subterranis, forma amb què resisteixen l'hivern. Algunes espècies els bulbs poden arribar a convertir-se en rizomes en els quals s'hi troben nombrosos bulbs petits i d'altres formes bulbs a la superfície del sol o molt a prop. Com a curiositat, es diu que els lliris desprenen una fragància agradable quan s'estan morint.
Són les cinquenes flors més venudes del món. Els Països Baixos tenen el monopoli de la producció de bulbs (3.500 hectàrees). Pel que fa a la producció per a flor tallada, representa 20 ha als Països Baixos i més d'unes 80 ha a França i a Itàlia. Culturalment, s'associen a la puresa i la virginitat i en la seva versió estilitzada de la flor de lis, a l'heràldica.
