Ardea cinerea
Lo bernat pescaire, o simplament bernat (Ardea cinerea), es un ausèl de grandas dimensions de l'òrdre dels ciconiformes e de la familha de las Ardeidae. Pòdon arribar al mètre de nautor e presentan un plomatge grisós que ven mai lusent pendent l'epòca reproductiva.
A l'ora d'ara, es una espècia amb fòrça preséncia, e que se tròba en expansion en fòrça luòcs, ja superada una importanta davalada en fòrça luòcs. Se'n coneisson 4 sospècias:
Al zòo de Barcelona, i a una colònia establa, amb mai de 100 nises.
Se tròba amplament distribuit en multitud de zònas umidas dels Païses catalans (Albufera d'Es Grau, Albufera de Mallorca, Albufera de Valéncia, delta de l'Ebre, delta del Llobregat, paluns de l'Empordan, la rèsta d'Euròpa, Asia e Africa. Se tròba totjorn present pas gaire luènh de l'aiga, dins de luòcs coma las molheras, maresmas, estanhs, paluns, ribas de ribièras e lacs. Fa 90 cm de nautor e quand estira las alas 150 cm
Los bernats pescaires creisson en colònias mixtas en arbres amb autras espècias coma Bubulcus Ibis o Egretta garzetta, près de zònas umidas, o en joncars. Fa un nid compacte amb dee branquetas.
La siá alimentacion es principalament de peisses, granhòtas e insèctes, mas pòdon tanben capturar de pichons mamifèrs e d'ausèls.
uòu de Ardea cinerea - Musèu_d'Istòria_Naturala_de_Tolosa
Ardea cinerea
Lo bernat pescaire, o simplament bernat (Ardea cinerea), es un ausèl de grandas dimensions de l'òrdre dels ciconiformes e de la familha de las Ardeidae. Pòdon arribar al mètre de nautor e presentan un plomatge grisós que ven mai lusent pendent l'epòca reproductiva.
A l'ora d'ara, es una espècia amb fòrça preséncia, e que se tròba en expansion en fòrça luòcs, ja superada una importanta davalada en fòrça luòcs. Se'n coneisson 4 sospècias:
Ardea cinerea cinerea Linnaeus, 1758. Euròpa, Africa, oèst d'Asia. Ardea cinerea jouyi Clark, 1907. Èst d'Asia. Ardea cinerea firasa Hartert, 1917. Madagascar. Ardea cinerea monicae Jouanin & Roux, 1963. Islas Banc d'Arguin, Mauritània.Al zòo de Barcelona, i a una colònia establa, amb mai de 100 nises.