L'aranyoner, arç negre, arn negre, arn o prunyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.[1]
És corrent en les zones de bardisses d'Euràsia i el nord d'Àfrica. Només es troba a les zones temperades i manca a partir del centre d'Escandinàvia i les zones de clima subàrtic.
Ateny fins a dos metres d'alçada i és proveït de moltes punxes inserides a la tija i les branques.
Floreix cap al final de l'hivern o a la primeria de la primavera, segons el clima, amb flors blanques que surten abans de les fulles. En anys de molta secada de la primavera a l'estiu, seguida de pluges intenses a la tardor, les plantes poden tornar a florir en aquest època, però aquestes flors no donaran pas fruit.
Els fruits de l'aranyoner, els aranyons, són esfèrics i d'un centímetre de diàmetre aproximadament.
Són comestibles però molt astringents i tenen una gran quantitat de taní. El seu gust millora després d'haver sofert l'acció d'una gelada. Se'n poden fer melmelades i també es poden assecar o confitar en vinagre. El gust dels aranyons és similar al del fruit anomenat umeboshi (梅干), fruit popular al Japó que es menja normalment salat i fermentat.
Aquests fruits són la base de l'elaboració del licor anomenat patxaran. El procés es fa mitjançant la maceració en alcohol dels aranyons.
L'aranyoner, arç negre, arn negre, arn o prunyoner (Prunus spinosa) és un arbust de fulla caduca de la família de les rosàcies.