El pebre negre o bo, dit també piment,[1] és una espècia de gust coent. És el fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum), de la família de les piperàcies, planta enfiladissa tropical originària de l'Índia i de Java. Es fa servir a escala mundial com a condiment general de diversos plats i embotits.
Va ser introduït a Grècia per Alexandre el Gran. La llegenda explica que Eudox de Cícic va ésser el primer europeu que, entre altres espècies, va portar el pebre a Europa.
Els àrabs van controlar el comerç del pebre i de moltes altres espècies durant segles i, després de la caiguda de l'imperi Bizantí, va ser Venècia qui distribuïa i recollia l'or per a pagar a Orient pel pebre i altres espècies gairebé d'una manera exclusiva. Va ser un producte tan rar i car que era usat com a moneda de canvi durant l'edat mitjana.
La seva alta valor va ser una de les raons per la qual els portuguesos van recercar la via cap a les illes de les espècies a orient, fent la volta a l'Àfrica.
Les varietats de pebre es deuen a la distinta maduració dels grans de la planta:
El pebre negre o bo, dit també piment, és una espècia de gust coent. És el fruit dessecat del pebrer (Piper nigrum), de la família de les piperàcies, planta enfiladissa tropical originària de l'Índia i de Java. Es fa servir a escala mundial com a condiment general de diversos plats i embotits.
