El saüc o soguer (Sambucus nigra)[1] és un arbust caducifoli del gènere Sambucus, que tradicionalment s'assignava a la família de les caprifoliàcies[2] però que les recerques genètiques l'han fet ubicar actualment dins la família de les adoxàcies. Aquest arbust el trobem bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani.
Sambucus etimològicament prové de la paraula grega sambuca,[3] nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans fet amb fusta de saüc, i nigra[4] prové del llatí i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs). En català, el saüc rep altres denominacions com saüc ver, saüquer o saüquera, considerats noms populars i sabuc en septentrional.
L'espècie Sambucus nigra majoritàriament creix de forma espontània a Europa, però també s'estén a algunes regions geogràfiques de l'Àfrica (concretament a Macaronèsia i al nord d'Àfrica), a l'Àsia occidental en països com Iran, Iraq i Turquia, i per últim a la zona del Caucas.
Això no obstant, cal tenir en compte que el saüc al ser també una espècie cultivada (al nord d'Àfrica, a Àsia i Nova Zelanda) és difícil a vegades establir el seu origen.
És un arbust comú a tot el territori dels Països Catalans, excepte a les Balears, on de vegades existeix en cultiu.
Troba el seu clima idoni a les muntanyes mitjanes i al domini de les rouredes, en general entre els 0 i 1.500 m d'altitud però existent ocasionalment en nivells de 1800 m,[5] sempre buscant indrets frescos i humits com poden ser boscos de ribera i bardisses. També se sol trobar plantat prop de les cases de pagès, on pot arribar a tenir unes mides pròpies d'un arbre.
Nanofaneròfits.
Planta arbustiva entre 2 i 5 metres d'altura tot i que pot assolir els 7 m (i rarament fins a 10 m en exemplars cultivats), de capçada densa i arrodonida
.
Les flors, i eventualment els fruits, les fulles i l'escorça (especialment la seva part interna).
S'afirma que el saüc té propietats diaforètiques i anticatarrals. S'utilitza per tractar els estats gripals, bronquitis, tos seca i el catarro nasal crònic acompanyat de sordesa i sinusitis. Això és degut al fet que afavoreix la sudoració i facilita l'expulsió de mucositat, reduint la inflamació i la congestió de les vies respiratòries. També s'ha provat el seu ús com a remei per a la febre.
Pot ser un demulcent, les flors i també les drupes en via externa s'utilitzen per dolencies reumàtiques i dermatològiques (en cas d'inflamacions o tumefaccions), fins i tot l'aplicació d'aquestes drupes ha donat bons resultats en casos de neuràlgia.
Pot actuar com a diürètic, tant és així que decoccions d'escorça s'utilitzen per tractar cistitis, nefritis i litiasi renal. D'altra banda, els fruits s'han utilitzat tradicionalment com a remei per l'estrenyiment,[6] i igualment l'escorça i les seves fulles es consideren discretament laxants sempre que siguin fresques, ja que quan s'assequen perden la seva activitat terapèutica.
La infusió fresca de saüc és excel·lent per rentar els ulls, i concretament la infusió de les seves flors s'empra per fer gargarismes com a tractament per la faringitis i en cas de genives inflamades.
El vinagre de saüc s'utilitza com a desinfectant.
Altres usos que se li han donat al llarg de la història són: contra la gota o antihemorroïdal.
Flavonoides i triterpens representen els seus principals components biològics actius. S'han observat efectes antiinflamatoris, antivírics i diürètics en estudis in vivo, el que dóna suport al seu ús medicinal.
L'arrel, la tija, la fulla i (molt menys) la flor i la drupa sense madurar contenen un alcaloide verinós i un glicòsid cianogènic, anomenat sambunigrina que té un efecte emetocatàrtic, és a dir, que provoca nàusees, vòmits i diarrea. Les flors i el fruit madur poden menjar-se sense perill i són adequades com a remei medicinal. D'altra banda en vista de l'efecte diürètic, l'ús excessiu pot conduir a hipocalcèmia. Encara no s'ha establert que la ingestió de saüc sigui segura durant la lactància[7] i l'embaràs,[7] per tant cal evitar el seu consum en aquests períodes.
No s'ha de confondre amb Sambucus ebulus, aquesta altra espècie és herbàcia i les flors formen inflorescències molt denses de color blanc i rosat amb olor nauseabund, i els seus fruits són baies molt tòxiques.
La droga s'usa polvoritzada, en infusions, en extracte fluid o sec i en tintures. Però s'ha de diferenciar que en forma d'extracte fluid i en tintura, la droga inclou contingut alcohòlic, per tant, no s'han de prescriure aquestes formes de dosificació a nens menors de 2 anys, ni a persones en procés de deshabituació etílica.
El saüquer és una de les poques plantes conegudes des de l'antiguitat de la qual encara en fem ús. A l'Edat de pedra ja consumien les seves drupes i aprofitaven la seva fusta buida per crear xiulets. A Europa el saüquer era emprat perquè creien que atreia les divinitats benefactores. Passat el temps i fins a l'actualitat va ser més usualment tractat com a planta decorativa. Les fulles desprenen una olor molt intensa i antigament s'utilitzaven com a repel·lent pels insectes. Es preparaven infusions de fulles i s'abocaven a sobre de les plantes per evitar mosquits i pugons.
A més de l'àmbit medicinal, els fruits del saüc poden tenir ús culinari. Amb el seu fruit podem preparar sucs, melmelades, salses, sopes, etc. sempre que aquests fruits estiguin prou madurs, ja que en cas contrari, i com s'ha comentat anteriorment, són tòxics. Un altre ús curiós d'aquesta espècie és la seva capacitat per donar un color més pujat i una aroma particular als vins.
També cal destacar que, el mateix Hans Christian Andersen en el seu conte Mare Saüc té com a principal element aquest arbust.
aspecte general
escorça
medul·la
cultiu
flors i fulles
detall del fruit verd
detall del fruit madur
diagrama floral
El saüc o soguer (Sambucus nigra) és un arbust caducifoli del gènere Sambucus, que tradicionalment s'assignava a la família de les caprifoliàcies però que les recerques genètiques l'han fet ubicar actualment dins la família de les adoxàcies. Aquest arbust el trobem bàsicament a l'entorn europeu, especialment a les conques del Mediterrani.
Sambucus etimològicament prové de la paraula grega sambuca, nom d'un antic instrument musical utilitzat pels romans fet amb fusta de saüc, i nigra prové del llatí i vol dir negre (referint-se al color dels seus fruits madurs). En català, el saüc rep altres denominacions com saüc ver, saüquer o saüquera, considerats noms populars i sabuc en septentrional.
.jpg)
