El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és un dels falcons més grans, com ara un corb gros: 39-50 centímetres de llargària i uns 95-115 cm d'envergadura. El mascle pesa uns 570-710 grams. Com ocorre en altres espècies de falcons i milans, les femelles són més grans que els mascles i pesen entre 910-1300 grams. El nom en català, i també el científic, fa referència que algunes poblacions són migratòries, si bé les poblacions meridionals solen ser sedentàries, com és el cas del #falcó pelegrí mediterrani. Cria en sortints rocosos, costats de roca o penya-segats, en tots els continents excepte l'Antàrtida. No fan niu, sinó que aprofiten cavitats o lleixes en parets rocoses o aprofiten nius d'altes espècies. Al març-abril ponen de dos a quatre ous que coven durant 28-33 dies. Els polls volen cap als 45 dies de vida. Poden viure fins a 15 anys.
Al llarg de la història i fins a l'actualitat ha estat fet servir per l'home per a caçar amb l'art de la falconeria.
El seu reclam principal i crit d'alarma és un "quec-quec-quec-quec" agut i ascendent. Durant la parada nupcial emet un "ii-txip" i la súplica des del niu és un "cai-llec" quequejant.
Les seves preses solen ser aus, de grandària variable entre petits passeriformes fins a coloms i fins i tot ànecs. Les captura llançant-se en picat i copejant-les amb les urpes a les ales, arribant a una gran velocitat. De fet, el falcó pelegrí és la criatura més veloç sobre el planeta, ja que pot superar els 300 quilòmetres per hora quan caça volant en picat. Caça sempre preses en vol, car si aquestes es trobessin posades, el falcó segurament s'estavellaria contra el terra.
El falcó pelegrí és una au rapinyaire que s'adapta a la vida urbana. A la ciutat de Barcelona hi ha múltiples referències històriques[1] de la presència de falcons pelegrins: a les torres de Santa Maria del Pi, a les de Santa Maria del Mar, o més recentment a les de la basílica de la Sagrada Família. L'ús generalitzat d'insecticides organoclorats (especialment del DDT) i el fenomen de bioacumulació van arribar a fer-lo desaparèixer de Barcelona el 1973, per la fragilitat dels ous. Però la prohibició del DDT d'ençà el 1977 va crear les condicions per a la seva reintroducció, i l'any 1999 l'Ajuntament de Barcelona va iniciar un gran projecte de reintroducció,[2] que ha aconseguit que el 2010 hi visquin 4 parelles nidificants i entre 15 i 20 exemplars desaparellats. La parella més famosa[3] nia a una de les torres de la Sagrada Família, si bé la majoria de la població viu al penya-segat de Montjuïc. A la primavera del 2010 un falcó pelegrí s'ha instal·lat espontàniament a les torres del Seminari Conciliar de Barcelona.
El falcó pelegrí s'utilitza a alguns aeroports (per exemple al de Mont-real al Quebec, o al JFK de Nova York) per espantar ocells que podrien causar accidents en estavellar-se amb els avions. L'aeroport de Barcelona-El Prat compta amb un estol de 80 falcons. El naturalista Félix Rodríguez de la Fuente és considerat el precursor de l'ús dels falcons als aeroports: a finals dels anys 1960, arran d'un accident d'aviació provocat per un sisó a la base madrilenya de Torrejón de Ardoz, va promoure l'ús d'aquests rapinyaires per espantar sisons, coloms, teuladins, fredelugues, torlits dels aeroports.
Hi ha diferents varietats de falcó pelegrí:
El falcó pelegrí (Falco peregrinus) és un dels falcons més grans, com ara un corb gros: 39-50 centímetres de llargària i uns 95-115 cm d'envergadura. El mascle pesa uns 570-710 grams. Com ocorre en altres espècies de falcons i milans, les femelles són més grans que els mascles i pesen entre 910-1300 grams. El nom en català, i també el científic, fa referència que algunes poblacions són migratòries, si bé les poblacions meridionals solen ser sedentàries, com és el cas del . Cria en sortints rocosos, costats de roca o penya-segats, en tots els continents excepte l'Antàrtida. No fan niu, sinó que aprofiten cavitats o lleixes en parets rocoses o aprofiten nius d'altes espècies. Al març-abril ponen de dos a quatre ous que coven durant 28-33 dies. Els polls volen cap als 45 dies de vida. Poden viure fins a 15 anys.
Al llarg de la història i fins a l'actualitat ha estat fet servir per l'home per a caçar amb l'art de la falconeria.
El seu reclam principal i crit d'alarma és un "quec-quec-quec-quec" agut i ascendent. Durant la parada nupcial emet un "ii-txip" i la súplica des del niu és un "cai-llec" quequejant.
Les seves preses solen ser aus, de grandària variable entre petits passeriformes fins a coloms i fins i tot ànecs. Les captura llançant-se en picat i copejant-les amb les urpes a les ales, arribant a una gran velocitat. De fet, el falcó pelegrí és la criatura més veloç sobre el planeta, ja que pot superar els 300 quilòmetres per hora quan caça volant en picat. Caça sempre preses en vol, car si aquestes es trobessin posades, el falcó segurament s'estavellaria contra el terra.
