Inula

Ínula (Inula) és un gènere de plantes amb flor dins la família de les asteràcies.

Particularitats

És un gènere originari d'Euràsia i Àfrica.

El gènere Inula (que en realitat és parafilètic) consta d'unes 90 espècies.

Als Països Catalans se n'hi fan onze espècies.^[1]

Principalment són espècies herbàcies perennes de mides molt variades (fins a 3 metres la més alta). Totes tenen capítols florals i el fruit amb papus o plomall.

L'espècie Inula crithmoides és de fulla comestible.

Algunes espècies

• Inula acaulis Schott & Kotschy ex Tchihat. –
• Inula acervata S.Moore
• Inula acinacifolia Gand.
• Inula acuminata DC.
• Inula anatolica Boiss.
• Inula auriculata Boiss. & Balansa
• Inula bifrons (L.) L.
• Inula britannica L. –
• Inula candida (L.) Cass.
• Inula cappa (Buch.-Ham. ex D. Don) DC.
• Inula caspica Blume
• Inula clarkei (Hook.f.) R.R.Stewart
• Inula conyzae (Griess.) Meikle – àrnica escatosa, àrnica borda, coniza
• Inula crithmoides L. – (sinònim: Limbarda crithmoides (L.) Dum.) - Salsona, botja groga, salvió
• Inula cuspidata
• Inula ensifolia L.
• Inula eupatorioides DC.
• Inula falconeri Hook.f.
• Inula forrestii
• Inula germanica L.
• Inula grandis Schrenk ex Fisch. & C. A. Mey.
• Inula helenioides DC. - ala de corb, àrnica falsa
• Inula helenium L. – herba de l'ala, herba campana, ènula campana
• Inula helianthus-aquatica
• Inula helvetica Weber – ènula suïssa, àrnica borda
• Inula hirta L.
• Inula hookeri C. B. Clarke
• Inula hupehensis
• Inula japonica
• Inula koelzii R.Dawar & Qaiser
• Inula lineariifolia Turcz.
• Inula montana L. - herba del mal estrany, àrnica de muntanya, àrnica borda, ínula de muntanya
• Inula multicaulis Boiss.
• Inula nervosa
• Inula obtusifolia A.Kern.
• Inula oculus-christi L.
• Inula orientalis Lam.
• Inula pterocaula
• Inula racemosa Hook.f.
• Inula rhizocephala Schrenk ex Fisch. & C. A. Mey.
• Inula rhizocephaloides
• Inula royleana DC. (sinònim de Inula racemosa Hook.f.)
• Inula rubricaulis
• Inula salicina L. – ènula d'Irlanda, ènula de fulla de salze
• Inula salsoloides
• Inula sericophylla
• Inula spiraeifolia L. - ènula de fulla d'espirea
• Inula stewartii Abid & Qaiser
• Inula subfloccosa Rech.f.
• Inula thapsoides Spreng.
• Inula verbascifolia (Willd.) Hausskn.
• Inula wissmanniana

Espècies que ja no pertanyen al gènere Inula

• Inula dysenterica L. → Pulicaria dysenterica (L.) Bernh.
• Inula graminifolia Michx. → Pityopsis graminifolia (Michx.) Nutt.
• Inula graveolens (L.) Desf. → Dittrichia graveolens (L.) Greuter - Olivardó
• Inula indica L. → Pentanema indicum (L.) Y.Ling
• Inula mariana L. → Chrysopsis mariana (L.) Elliott
• Inula primulifolia Lam. → Conyza primulifolia (Lam.) Cuatrec. & Lourteig
• Inula subaxillaris Lam. → Heterotheca subaxillaris (Lam.) Britton & Rusby
• Inula viscosa → Dittrichia viscosa - Olivarda o matavinya; Abans classificada dins del gènere Inula, molt comuna en camps abandonats, erms i vores de camins de la terra baixa.

Vegeu també

• Conyza
• Dittrichia

Referències

En altres projectes de Wikimedia: Commons Viquiespècies

• Flora Europaea: Inula
• Flora of China: llista de d'espècies Inula xineses (anglès)
• Anderberg, A. «Taxonomy and phylogeny of tribe Inuleae (Asteraceae)». Pl. Syst. Evol., 176, 1991, pàg. 75-123. «no»
• Rubina Abid and M. Qaiser «Chemotoxonomic study of Inula L. (s.str.) and its allied genera (Inuleae - Compositae) from Pakistan and Kashmir». Pak. J. Bot., 35, 2, 2003, pàg. 127–140. «no»