Scardinius erythrophthalmus (Linnaeus 1758)

El gardí (Scardinius erythrophthalmus) és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels ciprínids i de l'ordre dels cipriniformes.

Descripció

Espècie de mida petita que sol assolir 20-25 cm de longitud. Pot arribar a pesar un màxim de 200g. És un peix amb el cos comprimit dorsalateralment, gairebé en forma de disc en els exemplars més grossos, i de tons platejats o daurats. Les aletes, sobretot les pèlviques, anal i caudal, són d'un brillant color vermell, caràcter que permet identificar aquesta espècie des de fora de l'aigua amb certa facilitat. Tot el cos és de color daurat brillant, les aletes en canvi són de color vermell fort. Els mascles maduren sexualment entre el primer i el quart anys de vida mentre que les femelles ho fan entre els dos i els cinc anys de vida.

Hàbitat

El gardí és una espècie d'aigües quietes o amb poc corrent, com ara estanys i llacs, trams baixos de rius, canals o aiguamolls, sempre amb un important nivell de desenvolupament de la vegetació aquàtica.

Reproducció

Es reprodueix entre els mesos d'abril i juny deixant els ous enganxats a plantes aquàtiques en zones poc fondes. Pon una mitjana de 400 ous. L'eclosió té lloc a la primavera. Els petits romandran propers a les zones on van néixer i als pocs dies es dispersaran per tot el riu.

Alimentació

És una espècie omnívora. Els individus grossos poden alimentar-se de forma gairebé exclusiva de plantes, de manera que sovint produeixen greus impactes sobre la vegetació aquàtica. Pot incloure a la seva dieta tot un seguit d'invertebrats (larves d'insectes, cladòcers), encara que la seva alimentació es basa prioritàriament en algues i restes vegetals.

Distribució geogràfica

El gardí fou un dels peixos introduïts als llac de Banyoles a finals del s. XIX i al s. XX junt amb el lluç de riu, el peix gat negre i el carpí.^[3][4] Es troba a tota la zona del nord d'Euràsia, dels Urals fins als Pirineus, que abans constituïen la frontera meridional d'aquesta espècie.^[5] Els exemplars introduïts a Catalunya provenien probablement de França.

Referències

Bibliografia

• Crivelli, A.J., 1996. The freshwater fish endemic to the Mediterranean region. An action plan for their conservation. Tour du Valat Publication, 171 p.
• Eschmeyer, William N., ed. 1998. Catalog of Fishes. Special Publication of the Center for Biodiversity Research and Information, núm. 1, vol. 1-3. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia), Estats Units. 2905. ISBN 0-940228-47-5.
• Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
• McAllister, D.E., 1990. A working list of fishes of the world. Copies available from D.E. McAllister, Canadian Museum of Nature, P.O. Box 3443, Ottawa, Ontàrio K1P 6P4, Canadà. 2661 p. plus 1270 p. Index
• Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
• Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
• Page, Lawrence M. & Burr, Brooks M. (1991): Freshwater Fishes, p. 131, Houghton Mifflin, Nova York, Estats Units. ISBN 0-395-91091-9.
• Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.

• Rosean Arumí, Xavier. TR: Fauna invasora al voltant del riu Ter al seu pas per Manlleu. Manlleu, 2010.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gardí

• «Scardinius erythrophthalmus». Catalogue of Life. (anglès) (anglès)