Els tinamús (Tinamiformes) són un ordre d'ocells paleògnats que només conté una família, la dels tinàmids (Tinamidae). Són ocells d'aparença gallinàcia, endèmiques del neotròpic. La seva distribució s'estén des de Mèxic fins a la Patagònia, i fins i tot viuen als Andes a fins a 4.800 metres d'altitud. Formen un dels grups d'ocells més antics del continent amèrica, amb un registre fòssil que s'origina al Miocè de l'Argentina.
S'alimenten principalment de llavors. A diferència de la majoria dels ocells, la incubació i la cria dels nounats és una tasca exclusiva dels mascles. Una altra característica és el domini del sexe femení i la monogàmia. Són les femelles les que defineixen territoris, els conserven, i són elles les que atreuen i competeixen pels mascles que les fecundaran. Un cop fet això, covaran els seus ous i tindran cura de la seva descendència.
Existeixen 48 espècies de tinàmids, dividides en 9 gèneres:[1]
Els tinamús (Tinamiformes) són un ordre d'ocells paleògnats que només conté una família, la dels tinàmids (Tinamidae). Són ocells d'aparença gallinàcia, endèmiques del neotròpic. La seva distribució s'estén des de Mèxic fins a la Patagònia, i fins i tot viuen als Andes a fins a 4.800 metres d'altitud. Formen un dels grups d'ocells més antics del continent amèrica, amb un registre fòssil que s'origina al Miocè de l'Argentina.
S'alimenten principalment de llavors. A diferència de la majoria dels ocells, la incubació i la cria dels nounats és una tasca exclusiva dels mascles. Una altra característica és el domini del sexe femení i la monogàmia. Són les femelles les que defineixen territoris, els conserven, i són elles les que atreuen i competeixen pels mascles que les fecundaran. Un cop fet això, covaran els seus ous i tindran cura de la seva descendència.
