Die Opesee-wittiphaai (Carcharhinus longimanus) is 'n haai wat in al die tropiese oseane van die wêreld en aan die suid- en ooskus van Afrika voorkom. In Engels staan die haai as die Oceanic whitetip shark bekend. Dit word deur die IUBN as 'n kwesbare spesie geklassifiseer.
Die pektorale en eerste dorsale vinne se punte is kenmerkend wit.
Wikimedia Commons het meer media in die kategorie Opesee-wittiphaai.
Wikispecies het meer inligting verwant aan: Opesee-wittiphaai
Die Opesee-wittiphaai (Carcharhinus longimanus) is 'n haai wat in al die tropiese oseane van die wêreld en aan die suid- en ooskus van Afrika voorkom. In Engels staan die haai as die Oceanic whitetip shark bekend. Dit word deur die IUBN as 'n kwesbare spesie geklassifiseer.
Carcharhinus longimanus (lat. Carcharhinus longimanus) - carcharhinus cinsinə aid balıq növü.
Carcharhinus longimanus (lat. Carcharhinus longimanus) - carcharhinus cinsinə aid balıq növü.
El tauró de mans llargues o camarí (Carcharhinus longimanus) és un tauró pelàgic de grans dimensions que viu als mars tropicals i temperats càlids. És de constitució robusta i destaca especialment per les seves aletes llargues, arrodonides i amb les puntes blanques.
És peix agressiu, però de moviments lents, amb un marcat frenesí devorador, per la qual cosa és un perill pels nàufrags i supervivents a l'oceà d'accidents d'aeronaus; ha atacat més humans que totes les altres espècies de taurons juntes.[1][2] Estudis recents[3][4] han demostrat que les seves poblacions es troben en un marcat declivi, car les seves grans aletes tenen molt de valor com a ingredient principal de la sopa d'aleta de tauró i, com altres espècies de tauró, sofreix una pressió creixent per part de la pesca arreu del seu àmbit de distribució.
El tauró de mans llargues fou descrit originalment pel naturalista René-Primevère Lesson en el seu relat de les observacions realitzades durant la circumnavegació del món de Louis Duperrey entre el 1822 i el 1825 a bord de la corbeta Coquille. Lesson descrigué dos exemplars trobats a l'arxipèlag de les Tuamotu, a la Polinèsia Francesa, i anomenà el tauró Squalus maou, utilitzant un mot polinesi per dir "tauró". Tanmateix, la descripció i el nom de Lesson foren oblidats.[5]
Posteriorment, el 1861, fou descrit pel cubà Felipe Poey com a Squalus longimanus.[5] Finalment, el nom que s'ha mantingut des de fa bastants anys ha estat Pterolamiops longimanus. L'epítet específic, longimanus, es refereix a la mida de les seves aletes pectorals (en llatí, longimanus vol dir "de mans llargues").[6]
Les normes de la Comissió Internacional de Nomenclatura Zoològica indiquen que, en general, té prioritat el primer nom que s'ha publicat; per tant, el nom científic vàlid del tauró de mans llargues hauria de ser Carcharhinus maou. Tanmateix, el nom de Lesson romangué oblidat durant tant de temps que, finalment, Carcharhinus longimanus és el nom científic acceptat.[7]
El tauró de mans llargues té una distribució global en aigües obertes i profundes, amb una temperatura superior a 18 °C.[8] Prefereix aigües entre 20 °C i 28 °C, i tendeix a retirar-se de les zones en què les temperatures cauen per sota d'aquest límit.[7] Antigament fou una espècie extremament comuna i amb una àmplia distribució, i encara viu en un àmbit extens arreu del món; tanmateix, estudis recents suggereixen que les seves poblacions han patit un declivi dràstic.[3] Una anàlisi de les dades del registre de palangres pelàgics dels Estats Units entre el 1992 i el 2000 (concernint l'Atlàntic central nord-occidental i occidental) estimà el declivi en un 70% al llarg d'aquest període.[4]
Els camarins viuen arreu del món a latituds d'entre 45°N i 43°S.[5][8] El 2004, un tauró de mans llargues fou descobert mort a la costa occidental de Suècia, molt més al nord del que antigament es considerava el límit septentrional del seu àmbit de distribució.[9]
El tauró passa gran part del seu temps a la capa superior de l'oceà, a una profunditat de fins a 150 metres,[8] i prefereix les àrees d'oceà profund, lluny de les costes.[6] A vegades se'l troba a prop de la terra, en aigües tan somes com 37 metres, principalment a prop d'illes situades al mig de l'oceà com ara Hawaii, o en àrees en què la plataforma continental és estreta i hi ha un accés a aigües profundes no gaire lluny. Sol ser solitari, tot i que s'han observat grups en indrets en què hi ha disponibilitat d'aliments.[7] A diferència de molts animals, no té un cicle diürn, sinó que és actiu tant de dia com de nit.[6] El seu estil de natació és lent, amb les aletes pectorals ben esteses. Malgrat el seu aïllament habitual d'altres membres de la seva espècie, se'l pot observar amb pàmpols, llampugues i rèmores.[6] El 1988, Jeremy Stafford-Deitsch relatà l'observació d'un exemplar acompanyat per un cap d'olla negre d'aleta curta.[10]
El tret més característic de C. longimanus són les seves llargues aletes pectorals i dorsals, semblants a ales. Les aletes són significativament més grans que en la majoria d'altres espècies de taurons, i són marcadament arrodonides. El musell del tauró és arrodonit i els seus ulls són circulars, amb membranes nictitants.[6]
C. longimanus té el cos "típic" dels carcarínids, però una mica aplanat i sovint amb un aspecte lleugerament geperut. El seu dors és d'un color bronzejat, marró, blavós o gris (el color varia entre regions) i el seu ventre és blanc, de vegades, però, pot tenir una tonalitat groga. La seva mida màxima és de quatre metres, tot i que habitualment no supera els tres metres. El seu pes màxim registrat és de 170 quilograms. La femella és una mica més gran que el mascle, habitualment només per 10 cm; els mascles mesuren uns 180 cm i les femelles uns 190.[6][7]
La majoria de les aletes del seu cos (dorsals, pectorals, pelvianes i caudal) tenen puntes blanques; els exemplars juvenils i alguns adults poden no tenir-les. A més de tenir les puntes blanques, les aletes poden tenir taques, i en els exemplars joves fins i tot poden tenir marques negres. Pot haver-hi una marca semblant a una sella entre la primera i la segona aleta dorsal.[6] El tauró té diversos tipus de dents; les del maxil·lar inferior tenen una punta prima i serrada, i són relativament petites i triangulars; són una mica semblants a ullals. Hi ha entre tretze i quinze dents a cada banda de la símfisi. Les dents del maxil·lar superior són triangulars, però molt més grans i amples, amb vores completament serrades – n'hi ha catorze o quinze a cada banda de la símfisi.[6] Els denticles són plans i típicament tenen entre cinc i set crestes.[6]
C. longimanus s'alimenta principalment de cefalòpodes i peixos ossis pelàgics.[8] Tanmateix, la seva dieta pot ser molt més variada i menys selectiva; se sap que menja polinèmids, escurçanes, tortugues marines, ocells, gastròpodes, crustacis, carronya de mamífers, i fins i tot deixalles llençades pels vaixells. Els peixos ossis dels quals s'alimenta inclouen alepisàurids, regalècids, esfirènids, caràngids, llampugues, marlins, tonyines i verats. Els seus mètodes de depredació inclouen llançar-se contra grups de peixos i anar mossegant per intentar caçar-los, o nedar a través de bancs de tonyina amb la boca oberta. Quan hi ha altres espècies alimentant-se al voltant, esdevé agressiu.[7] Peter Benchley, autor de Jaws, observà aquest tauró nedant entre caps d'olla i menjant-se'n els excrements.[11]
El tauró de mans llargues sol ser solitari i de moviments lents, i tendeix a nedar a prop del cim de la columna d'aigua, travessant grans extensions d'aigua a la recerca de possibles fonts d'aliment.[6] Fins al segle XVI,[12] els mariners coneixien els taurons com a "gossos de mar",[13] i el tauró de mans llargues, el tauró seguidor de vaixells més comú,[7] presenta un comportament semblant al dels gossos quan es desperta el seu interès; quan és atret per quelcom que sembla menjar, els seus moviments esdevenen més àvids i s'hi acostarà amb precaució però tenaçment, reculant i mantenint una distància mínima de seguretat si se'l repel·leix, però preparat per a un atac de coratge si es presenta l'oportunitat. No es tracta d'un tauró ràpid, però és capaç d'efectuar esprints sorprenents. Se'l sol trobar competint per aliment amb taurons sedosos, compensant la seva natació lenta amb una actitud més agressiva.[7]
Sovint es formen grups quan individus propers convergeixen en una font d'aliment, i és quan es pot produir el cèlebre "frenesí devorador". Sembla que aquest frenesí no és provocat per l'existència de sang dins l'aigua, o pel desig de sang, sinó per la naturalesa nerviosa i tenaç de l'espècie; conserva l'energia entre les oportunitats rares que té d'alimentar-se, quan no està navegant per l'oceà obert. El tauró de mans llargues és un predador competitiu i oportunista amb un gran incentiu per explotar els recursos disponibles en un moment concret, en lloc d'evitar problemes i esperar a un àpat possiblement més fàcil en el futur.[7]
No sembla haver-hi segregació per sexe o mida com és el cas en altres espècies. Els taurons de mans llargues segueixen bancs de tonyina o de sèpies, i rastregen grups de cetacis com ara dofins i caps d'olla com a carronyaires de les seves preses. El seu instint rastrejador és tan marcat, com a resultat de mil·lennis de migracions de peixos esquer, que acompanyen vaixells transoceànics. Quan es feia caça de balenes en aigües càlides, els taurons de mans llargues eren sovint responsables de gran part dels danys que es produïen als cadàvers flotants.[7]
La temporada d'aparellament es produeix a principis de l'estiu al nord-oest de l'oceà Atlàntic i el sud-oest de l'oceà Índic, tot i que s'han trobat femelles capturades a l'oceà Pacífic amb embrions durant tot l'any, cosa que suggereix una temporada d'aparellament més llarga en aquesta regió.[7] És un tauró vivípar, és a dir, els embrions es desenvolupen in utero i són alimentats per un sac placentari. Té un període de gestació d'un any. La mida de la ventrada varia entre 1 i 15 individus, i quan les cries neixen mesuren uns 60 cm.[4] Quan assoleixen la maduresa sexual, els mascles fan uns 175 cm i les femelles uns 190.[4]
És una espècie comercialment important fins al punt que les seves aletes són molt valorades per la sopa d'aleta de tauró i sovint també s'aprofita la seva carn i el seu oli. Com a aliment se'l consumeix fresc, fumat, assecat i salat, i la seva pell és utilitzada com a cuir.[7] Pateix la pressió de la pesca a pràcticament tota la seva distribució,[4] tot i que sovint és capturat més com a pesca accidental, car pren esquers de palangres dissenyats per a altres espècies.[7]
El cèlebre investigador i oceanògraf Jacques Cousteau descrigué el tauró de mans llargues com "el tauró més perillós de tots".[14] Malgrat la notorietat més gran del gran tauró blanc i altres taurons que es troben habitualment més a prop de la costa, el tauró de mans llargues és considerat responsable de més atacs fatals contra humans que totes les altres espècies juntes.[2][1] Aquests incidents no estan inclosos en els índexs comuns d'atacs de taurons dels segles XX i XXI, però sembla que n'hi ha hagut milers arreu del món. En un únic incident, el torpedeig del USS Indianapolis el 30 de juliol del 1945, un mínim d'entre 60 i 80 mariners foren morts per taurons.[1] Es diu que alguns taurons tigre foren responsables d'algunes de les morts de l'Indianapolis, però això mai no ha estat confirmat. També durant la Segona Guerra Mundial, el Nova Scotia, un vaixell de vapor que portava unes 1.000 persones a prop de Sud-àfrica, fou torpedejat i enfonsat per un submarí alemany. Només hi hagué 192 supervivents, i moltes morts foren atribuïdes al tauró de mans llargues.[2]
El tauró de mans llargues només representa una amenaça mínima pels banyistes o pels esportistes que es queden a prop de la costa, però és un gran perill pels humans en oceà obert en condicions en què poden ser vistos com a presa.
Malgrat que el tauró de mans llargues és altament oportunista i agressiu, i ataca als humans per a menjar-se'ls,[1] hi ha hagut bussos que han nedat a prop sense prendre mal. S'aconsella als submarinistes que només s'hi acostin amb gran precaució, que no cacin peixos a prop del tauró i si el tauró s'acosta massa o es posa massa curiós que surtin de l'aigua al més aviat possible. Respecte als taurons en general, en cas d'atac és aconsellable pegar-li al musell, a les brànquies o als ulls; tanmateix, les observacions casuals suggereixen que aquest mètode podria resultar menys eficient en els taurons de mans llargues.[7]
El 1969, Lineaweaver i Backus escrigueren sobre el tauró de mans llargues: "[és] extraordinàriament abundant, potser l'animal gran més abundant de la faç de la terra, considerant gran com un pes de més de 45 kg."[15] No se'n feren gaires estudis més de les poblacions fins al 2003, quan s'estimà que s'havien reduït en fins a un 70% a l'oceà Atlàntic nord-oest i oest central entre el 1992 i el 2000.[4] Un altre estudi centrat en el golf de Mèxic, que utilitzava una mescla de dades de sondejos de la pesca de palangre dels Estats Units de mitjans de la dècada del 1950 i observacions de finals de la dècada del 1990, estimà un declivi en les poblacions en aquest indret d'un 99,3% al llarg d'aquest període.[3] Tanmateix, no es prengueren en compte ni els canvis en les pràctiques de pesca ni les diferències en els mètodes de recol·lecció de dades. Per aquest motiu, es discuteix la validesa d'aquestes estimacions.[16] Com a resultat d'aquests descobriments, el seu estat a la Llista Vermella de la UICN fou canviat a "vulnerable" a escala global (de "risc mínim/gairebé amenaçat") i "en perill crític" a les zones del nord-oest i oest central de l'Atlàntic.[4] Sota l'Acord de les Nacions Unides sobre les poblacions de peixos amb territoris que es troben dins i fora de les zones econòmiques exclusives i les poblacions de peixos altament migratòries (UNFSA), es requereix específicament als estats costaners i pescadors adoptar mesures per assegurar la conservació de les espècies llistades, però s'ha progressat poc en aquest àmbit pel que fa al tauró de mans llargues.[4]
El tauró de mans llargues o camarí (Carcharhinus longimanus) és un tauró pelàgic de grans dimensions que viu als mars tropicals i temperats càlids. És de constitució robusta i destaca especialment per les seves aletes llargues, arrodonides i amb les puntes blanques.
És peix agressiu, però de moviments lents, amb un marcat frenesí devorador, per la qual cosa és un perill pels nàufrags i supervivents a l'oceà d'accidents d'aeronaus; ha atacat més humans que totes les altres espècies de taurons juntes. Estudis recents han demostrat que les seves poblacions es troben en un marcat declivi, car les seves grans aletes tenen molt de valor com a ingredient principal de la sopa d'aleta de tauró i, com altres espècies de tauró, sofreix una pressió creixent per part de la pesca arreu del seu àmbit de distribució.
Žralok dlouhoploutvý (Carcharhinus longimanus) je velký pelagický druh žraloka z čeledi modrounovitých, vyskytující se v mořích a oceánech subtropického a tropického pásu. Upřednostňuje hluboké vody, ale občas navštěvuje i vody pobřežní. Je snadno rozpoznatelný podle dlouhých prsních ploutví s bílými skvrnami. Studie Mezinárodního svazu ochrany přírody (IUCN)[2] ukazuje, že jeho populace stále klesá.
Žralok dlouhoploutvý je agresivní a je považován za jeden z nejnebezpečnějších druhů žraloka pro člověka. Je hrozbou pro přeživší trosečníky lodních či leteckých neštěstí,[3] mimo jiné se mu připisuje smrt mnoha trosečníků lodi Nova Scotia, která se potopila ve vodách Natalu za druhé světové války.[4]
Žralok dlouhoploutvý byl poprvé popsán v letech 1822–1825 francouzským přírodovědcem René Primevèrem Lessonem, který se společně s mořeplavcem Louisem Isidorem Duperreym plavil na korvetě Coquille. Lesson popsal dva exempláře tohoto druhu získané v souostroví Tuamotu ve Francouzské Polynésii. Žraloka nazval Squalus maou po polynéském výrazu pro žraloka. Lessonův popis a pojmenování však bylo zapomenuto.[5]
Další vědecké pojmenování tohoto druhu Longimanus squalus pochází z roku 1861 a zavedl je kubánský zoolog Felipe Poey.[5] Přívlastek longimanus odkazuje na nápadnou velikost prsní ploutve a latinsky znamená „dlouhoruký“.[6]
Žralok dlouhoploutvý se zpravidla vyskytuje v hlubokých, otevřených vodách s teplotou vyšší než 18 °C.[7] Preferuje vody s teplotou mezi 20–28 °C a má tendenci se stahovat z oblastí, kde teplota moře klesne níže.[8] Dříve byl tento druh žraloka hojně rozšířený, nicméně studie IUCN z roku 2010 naznačuje, že početnost drasticky poklesla. Podle analýzy údajů z amerických statistik z let 1992–2000 (zahrnujících severozápadní a střední Atlantik) poklesl výskyt v daném období o 70 procent.[2]
Běžně se s těmito žraloky lze setkat mezi 45° severní šířky a 43° jižní šířky.[5][7] V roce 2004 byl objeven mrtvý jedinec na západním pobřeží Švédska, tedy za severní hranicí oblasti svého výskytu.[9]
Žralok dlouhoploutvý tráví většinu času v horních vrstvách oceánu do hloubky maximálně 150 metrů[7] a dává přednost otevřenému moři. Podle statistických údajů roste počet těchto žraloků se vzdáleností od pobřeží.[6] Občas se vyskytnou i u pobřeží na mělčinách s hloubkou okolo 40 metrů, a to zejména v blízkosti oceánských ostrovů jako je Havaj nebo v oblastech, kde je kontinentální šelf úzký a hluboký oceán není daleko. Žralok dlouhoploutvý je samotářský, ačkoliv byl pozorován i v hejnech, pokud byl poblíž bohatší zdroj potravy.[8] Oproti většině druhů žraloků nemá pevný denní cyklus, je aktivní ve dne i v noci.[6] Plave pomalu, s prsními ploutvemi široce roztaženými. Mohou jej doprovázet lodivod mořský, koryféna velká či některé další symbiotické druhy z čeledi štítovcovitých.[6]
Nejvýraznějším rozlišovacím znakem tohoto druhu žraloka jsou jeho dlouhé, nápadně zaoblené křídelnaté prsní a hřbetní ploutve, výrazně větší než u ostatních druhů žraloků. Tlama je zaoblená a oči kulaté s ochrannou blánou.[6]
Žralok dlouhoploutvý má typické, i když poněkud zploštělé tělo žraloků z čeledi modrounovitých. Jeho kůže je bronzová, hnědá nebo namodrale šedá (barva se liší podle regionu) a bílá na břiše (může mít i žlutý nádech). Maximální velikost je 4 metry, ačkoliv obvykle nepřesahuje 3 metry. Jako maximální hmotnost je hlášeno 170 kg. Samice jsou obvykle větší než samec, dosahují v průměru 1,9 metru, samci 1,8 metru.[6][8] Většina ploutví má bílé špičky (mladým exemplářům a některým dospělým mohou chybět). V jiných případech mohou mít mladí jedinci tyto skvrny černé.[6]
V dolní čelisti má tento druh tenké zoubkované zuby, které jsou relativně malé a trojúhelníkovité. Na každé straně čelisti jich je mezi 13–15. Zuby v horní čelisti jsou také trojúhelníkovité, ale mnohem větší a širší. Na každé straně čelisti jich je 14–15.[6]
Hlavní potravou žraloka dlouhoploutvého jsou pelagické druhy hlavonožců a kostnaté ryby.[6] Neomezuje se však pouze na ně a požírá i smuhovcovité, rejnoky, mořské želvy, ptáky, plže, korýše i mršiny. Z kostnatých ryb jsou jeho potravou hlavně plachetníci, marlíni, tuňáci, makrely aj.
Loví tak, že napadá hejna ryb nebo proplouvá hejny mladých tuňáků s otevřenými ústy. Při společném krmení s jinými druhy žraloků se stává agresivním.[8] Spisovatel Peter Benchley, autor románu Čelisti, podle kterého byl natočen známý stejnojmenný film, pozoroval tento druh žraloka, jak plave v blízkosti kulohlavce černého a požírá jeho exkrementy.[10]
Žralok dlouhoploutvý plave většinou osaměle a pomalu a inklinuje k pobytu v horní části vodního sloupce, kde křižuje obrovské rozlohy oceánů a hledá potravu.[6] Do 16. století[11] nazývali námořníci tento druh žraloků mořskými psy[8][12] kvůli tomu, že žraloci dlouhoploutví opatrně, ale vytrvale sledovali zaoceánské lodě v očekávání potravy. Pokud byli odehnáni, vzdálili se do bezpečné vzdálenosti, ale rychle se vrátili zpět, pokud něco zaujalo jejich pozornost. Žralok dlouhoploutvý není rychlý plavec, je ale schopen překvapujícího zrychlení například ve chvílích, kdy bojuje s jinými druhy žraloků o potravu. Často se o ni přetahuje se žraloky hedvábnými.[8]
Do hejn s ostatními žraloky stejného druhu se shlukuje v případech, kdy se v dosahu objeví větší zdroj potravy. Někdy pak může nastat alimentární frenezie, „krvežíznivé šílenství“. Žralok dlouhoploutvý je oportunní dravec, který raději okamžitě zaútočí i přes možné ohrožení, než aby si počkal na budoucí snazší kořist.[8]
Nezdá se, že by se projevy žraloků dlouhoploutvých lišily podle pohlaví či velikosti. Samci i samice pronásledují hejna tuňáků či skupiny kytovců (hlavně delfínů a kulohlavců) a útočí na kořist. Jejich po tisíciletí navyklé trasy sloužily rybářským lodím jako vodítko k hejnům ryb. Při lovu velryb v teplých vodách je tento druh žraloka zodpovědný za většinu škod na plovoucích ulovených kytovcích.[8]
V severozápadním Atlantiku a jihozápadním Indickém oceánu bylo prokázáno páření na začátku léta, ale v Tichém oceánu byly spatřeny samice s embryi celoročně, což naznačuje dobu páření delší.[8] Žralok dlouhoploutvý je živorodý; embrya se vyvíjejí v děloze a jsou krmena z placentárního vaku. Březost trvá jeden rok. Velikost vrhu kolísá od jednoho do 15 mláďat dlouhých cca 0,6 metru.[2] Pohlavní dospělosti dosahují samci při velikosti 1,75 metru, samice při velikosti 2 metry.[2]
Z hlediska rybolovu je žralok dlouhoploutvý komerčně významný druh kvůli ploutvím, masu a oleji. Maso lze konzumovat čerstvé, uzené, sušené a solené a v kožedělném průmyslu se zpracovává i kůže.[8] Žralok dlouhoploutvý se loví celosvětově,[2] mnohdy však spíše jako trofej a vedlejší úlovek na návnadu, určenou pro jiné druhy ryb.[8]
Známý oceánograf a badatel Jacques-Yves Cousteau popsal tento druh jako „nejnebezpečnější ze všech žraloků“.[13] Přes větší proslulost velkého bílého žraloka a dalších žraloků žijících blíž u pobřeží je žralok dlouhoploutvý pravděpodobně zodpovědný za nejvíce smrtelných útoků, a to v důsledku predace přeživších z vraků nebo havarovaných letadel především během válečných let.[14] Tyto nezdokumentované případy však nejsou zahrnuty do oficiálních statistik útoků na lidi ve 20. a 21. století, proto žralok dlouhoploutvý nefiguruje na prvním místě vedených statistik.[15][16]
Z největších incidentů lze jmenovat potopení amerického křižníku USS Indianapolis za druhé světové války 30. července 1945. Tehdy zemřelo 600–800 lidí, nemalá část po útocích žraloků dlouhoploutvých.[17] Další z velkých válečných katastrof bylo potopení parníku Nova Scotia německou ponorkou poblíž Natalu. Z přibližně 1000 cestujících na palubě přežilo pouhých 192 lidí. Mnoho úmrtí se připisuje žralokům dlouhoploutvým.[4]
Žralok dlouhoploutvý představuje mnohem větší nebezpečí pro člověka na otevřeném moři než pro koupající se u pobřeží či sportovní potápěče. Přesto došlo v prosinci 2010 k pěti útokům žraloků (nejméně v jednom případě měl útočit právě žralok dlouhoploutvý) na čtyři plavce u egyptských břehů v letovisku Šarm aš-Šajch. Jeden z útoků byl fatální, zemřela při něm německá turistka.[18] V této lokalitě klesá korálový útes prudce do hloubky již blízko u břehu, což zvyšuje pravděpodobnost výskytu žraloka dlouhoploutvého.
Přestože žralok dlouhoploutvý je oportunistický a agresivní druh a může na člověka cíleně zaútočit jako na kořist,[14] potápěči se s ním někdy odváží plavat. Doporučují se obecné zásady bezpečnosti; neharpunovat v jeho přítomnosti ryby, a pokud se žralok přiblíží příliš blízko nebo začne být zvědavý, raději okamžitě opustit vodu.[19]
Ještě v roce 1969 bylo o žraloku dlouhoploutvém napsáno: „Je neobyčejně hojný, možná nejhojnější zvíře větší než 45 kg na tváři Země.“[20] Podle populační studie z roku 2003 poklesl jeho výskyt v severozápadním a západním Atlantiku mezi roky 1992–2000 o 70 %.[2] Další studie, zaměřená na Mexický záliv, porovnávala údaje z poloviny 50. let a konce 90. let 20. století. Podle ní poklesl výskyt tohoto druhu žraloka v porovnávaném období dokonce o 99,3 %.[21] (Změny v metodě sběru dat i v oblasti komerčního rybolovu ovšem zhoršily srovnatelnost dat.[22]) V důsledku toho byl žralok dlouhoploutvý na Červeném seznamu IUCN přesunut do zranitelných globálně a silně ohrožených v severozápadním Atlantiku.[2]
V tomto článku byl použit překlad textu z článku Oceanic whitetip shark na anglické Wikipedii.
Obrázky, zvuky či videa k tématu žralok dlouhoploutvý ve Wikimedia Commons
Žralok dlouhoploutvý (Carcharhinus longimanus) je velký pelagický druh žraloka z čeledi modrounovitých, vyskytující se v mořích a oceánech subtropického a tropického pásu. Upřednostňuje hluboké vody, ale občas navštěvuje i vody pobřežní. Je snadno rozpoznatelný podle dlouhých prsních ploutví s bílými skvrnami. Studie Mezinárodního svazu ochrany přírody (IUCN) ukazuje, že jeho populace stále klesá.
Žralok dlouhoploutvý je agresivní a je považován za jeden z nejnebezpečnějších druhů žraloka pro člověka. Je hrozbou pro přeživší trosečníky lodních či leteckých neštěstí, mimo jiné se mu připisuje smrt mnoha trosečníků lodi Nova Scotia, která se potopila ve vodách Natalu za druhé světové války.
Der Weißspitzen-Hochseehai (Carcharhinus longimanus), auch Hochsee-Weißflossenhai genannt, ist ein Vertreter der Familie der Requiem- oder Grauhaie. Er ist als Hochseehai weltweit in tropischen, subtropischen und warm-gemäßigten Regionen beheimatet und gehört zu den größten Haien der Welt. Er wird als für den Menschen gefährlich eingestuft, eine Reihe von Angriffen sind dokumentiert. Aufgrund der hohen Verluste durch die Hochseefischerei ist die ehemals sehr häufige Art gefährdet; sie wird mittlerweile mit einem weltweiten Bestandsrückgang von geschätzt 98 % als vom Aussterben bedroht angesehen.[1]
Mit einer Körperlänge bis zu 390 cm gehört der Weißspitzen-Hochseehai zu den großen Haiarten, er erreicht allerdings selten mehr als 300 cm Länge. Die Durchschnittslängen liegen bei 180 bis 190 cm, wobei die Weibchen in der Regel etwas größer werden als die Männchen. Dabei hat er ein maximales Gewicht von fast 170 Kilogramm, das bisher schwerste bekannte Tier wog 167,5 kg.[2] Die Art hat den für die Requiemhaie typischen Körperbau, wobei häufig ein leichter Buckel ausgebildet ist.
Charakteristisch sind seine im Vergleich zu fast allen anderen Haiarten sehr langen, abgerundeten Flossen. Dies betrifft besonders die erste Rückenflosse, die ebenso wie die flügelartigen Brustflossen sehr groß ist. Der Beginn der ersten Rückenflosse liegt unmittelbar hinter dem Ende der freien Innenkante der Brustflossen. Ein Interdorsalkamm kann vorhanden sein, ist dann jedoch nur wenig entwickelt. Die zweite Rückenflosse ist deutlich kleiner als die erste. Die Analflosse ist ebenfalls größer als die zweite Rückenflosse und in einer langen Spitze ausgezogen, ihr Hinterrand ist dadurch stark konkav. Die Schwanzflosse besitzt einen vergleichsweise kleinen unteren und einen sehr großen oberen Lappen (Lobus).
Seine Rückenfarbe ist grau-braun bis bronzefarben oder bläulich, wobei die Färbung regional variieren kann. Der Bauch ist weiß und kann einen gelblichen Ton aufweisen; der Übergang zu den Flanken ist scharf begrenzt. Die Unterseiten der Brustflossen sind ebenfalls weiß und können vor allem an den Kanten sowie zum freien hinteren Ende hin die Rückenfarbe annehmen. Die Schwanzflosse sowie die erste Rückenflosse, die Brustflossen und die Bauchflossen weisen auffällige, weiße Spitzen auf, die weite Teile der Flossen einnehmen können, während die zweite Rückenflosse und die Analflosse mit einem unregelmäßigen schwarzen Muster der Spitzen gezeichnet sind. Die weißen Spitzen sind vor allem bei den Jungtieren stark ausgeprägt, bei ausgewachsenen Haien können sie auch fehlen. Neben den Spitzen weisen die großen Flossen oft zusätzlich weiße Sprenkel auf, die bei Jungtieren auch schwarz sein können. Zwischen der ersten und der zweiten Rückenflosse kann zudem ein sattelähnlicher, weißer Fleck vorhanden sein. Die Schnauze ist lang und breit abgeflacht, in der Aufsicht ist sie stark abgerundet. Das Maul ist von unten betrachtet breit und parabolisch mit kurzen Labialfalten. Der Hai besitzt im Oberkiefer je Kieferseite 14 bis 15 dreieckige, große Zähne mit stark gesägten Kanten. Im Unterkiefer sitzen je Seite 13 bis 15 Zähne, die deutlich kleiner und ebenfalls dreieckig sind. Die Unterkieferzähne besitzen eine schmale, gezähnte Spitze und sind leicht gebogen. Hinter diesen Zähnen liegen fünf bis sieben weitere, flach anliegende Zahnreihen, die bei Bedarf in die Hauptreihe nachrücken. Die Augen sind relativ klein und rund und besitzen eine Nickhaut, sie sind mittig am Kopf angeordnet. Die Nasalgruben sind klein, ein Spritzloch fehlt. Insgesamt besitzt der Hai wie alle Arten der Gattung fünf Kiemenspalten, wobei die letzten beiden über der Basis der Brustflosse angeordnet sind.[3][4]
Der Weißspitzen-Hochseehai ist weltweit in tropischen, subtropischen und warm-gemäßigten Hochseeregionen beheimatet. Die Wassertemperatur im Verbreitungsgebiet beträgt 18 °C bis 28 °C. Dies trifft für den westlichen Atlantik von Maine (USA) bis Argentinien zu, einschließlich der Karibik und dem Golf von Mexiko. Auch im Roten Meer und im gesamten Indischen Ozean ist dieser Hai anzutreffen. Im westlichen Pazifik liegt sein Verbreitungsgebiet zwischen China und dem Norden Australiens bis zu den Philippinen; im Zentralpazifik wurde er in der Nähe von Hawaii, Tahiti, dem Tuamotu-Archipel gesichtet, im östlichen Pazifik vor den Galápagos-Inseln, dem südlichen Kalifornien bis Peru. Im Mittelmeer ist der Weißspitzen-Hochseehai ein Gelegenheitsgast und nur sehr selten anzutreffen. Die Tiere wandern über die Straße von Gibraltar oder den Suez-Kanal ein. So wurde 1978 ein 2,50 Meter langes Tier in einem der Kanäle in Venedig gefangen, 1998 wurde ein etwa 3 Meter langer Hai vor Martigues, Frankreich, von einem Taucher gesichtet.[4] Eine Fortpflanzung findet im Mittelmeer nicht statt.
Im Sommer 2004 wurde ein 230 cm langer männlicher Weißspitzen-Hochseehai im Brackwasser eines Fjordes an der schwedischen Westküste gefangen.[5] Ob das Tier durch natürliche Migration an einen Ort so weit außerhalb seines normalen Verbreitungsgebietes gelangte oder ob es möglicherweise durch Menschen dorthin verbracht wurde, ist nicht bekannt.
Als Lebensraum bevorzugen die Tiere offenes Freiwasser (Pelagial) über Tiefseebereichen mit Wassertiefen von mindestens 180 Metern. Außerdem findet man sie im Bereich von Kontinental- und Inselsockeln mit Wassertiefen von mindestens 35 Metern sowie über Kontinentalhängen. Die Art hält sich vorzugsweise in den warmen Wasserschichten nahe der Oberfläche auf und geht selten tiefer als etwa 150 Meter.[4] Die Angaben zur maximalen Tiefe reichen von 230[2] bis 1082 Meter.[1] Im Roten Meer begleitet der Hai oft Safariboote.[6]
Der Weißspitzen-Hochseehai ist ein sehr aktiver und meist mit geringem bis moderatem Tempo schwimmender Hochseehai. Dabei breitet er die großen Brustflossen weit aus. Er ist tag- und nachtaktiv, wobei er vor allem tagsüber in der Nähe der Wasseroberfläche schwimmt. Der Hai ist im Regelfall ein Einzelgänger, der sich jedoch zur Jagd auch in kleineren oder größeren Gruppen zusammenfinden kann. Dabei wurden Gruppenbildungen nach Größe und Geschlecht beobachtet.
Der Hai wird als sehr neugierig beschrieben und kommt Tauchern sehr nahe. Zugleich ist er sehr ausdauernd und kann, vor allem in direkter Konkurrenz um Nahrung mit Seidenhaien, auch sehr aggressiv werden. Der französische Meeresforscher Cousteau beschreibt Carcharhinus longimanus als die für den Menschen gefährlichste Haiart.[7]
Der Weißspitzen-Hochseehai ernährt sich in erster Linie von mittelgroßen bis großen Hochseefischen, darunter Stachelmakrelen, Goldmakrelen, Thunfischen, Schwertfischen und Barrakudas. Aber auch Meeresschildkröten, Delfine, Tintenfische, Meeresvögel, Krebse oder Schnecken gehören zu seinem Nahrungsspektrum. Zudem frisst er Abfall von Schiffen und Kadaver, beispielsweise von Walen; wie andere große Haie verschluckt er auch regelmäßig unverdaubare Gegenstände.
Der Hai jagt beispielsweise, indem er beißend in Fischschwärme schwimmt. Es wurde auch beobachtet, dass er mit offenem Maul Thunfischschwärme durchquert, bis die Fische direkt hineinschwimmen. Die Jagd auf Hochseefische macht die Überwindung langer Strecken nötig. Ebenso wie andere pelagische Raubfische wie der Seidenhai (C. falciformis), der Blauhai (Prionace glauca), der Tigerhai (Galeocerdo cuvier) oder auch der Weiße Hai (Carcharodon carcharias) ist er in der Auswahl der Beutetiere nicht wählerisch und attackiert auf der Jagd alle der Größe nach passenden möglichen Beutetiere (opportunistischer Räuber). Die breite Nahrungspalette ermöglicht es diesen Arten, mit fast jedem marinen Habitat zurechtzukommen.[8] Entsprechend ist er allerdings auch für Schwimmer und Taucher potentiell gefährlich, da er auch diese als Beute betrachten kann.
Dieser Hai bildet zwar keine Schulen, jagt aber manchmal in Gruppen, vor allem die jüngeren Haie schließen sich zu solchen zusammen. Bei größeren Beutetieren und Kadavern können sie auch gemeinsam mit anderen Hochseehaien, vor allem Blauhaien und Hammerhaien, auftauchen. Auch Vergesellschaftungen mit Grindwal-Schulen sind bekannt, bei denen die Haie von den von diesen gejagten Fischschwärmen profitieren.
Der Weißspitzen-Hochseehai ist wie andere Arten der Gattung Carcharhinus lebendgebärend (vivipar) und bildet eine Dottersack-Plazenta. Die 1 bis 15 Junghaie kommen nach einer Tragzeit von etwa 12 Monaten auf die Welt, wobei die älteren Weibchen mehr Junge haben. Die Weibchen gebären ihre Jungtiere in seichten Küstengebieten mit trübem Wasser. Dabei wurde bei den Tieren im westlichen Nordatlantik sowie im südwestlichen Indik eine Saisonalität der Wurfzeit im Frühsommer festgestellt, während im Zentralpazifik das gesamte Jahr über trächtige Weibchen gefangen werden können und hier Geburt und Paarung offensichtlich nicht an feste Saisonzeiten gebunden sind.[9]
Die Jungtiere haben eine Größe von etwa 60 bis 65 Zentimetern, bis zu einer Größe von 120 cm besitzen sie noch schwarze Flossenspitzen. Die Geschlechtsreife erreichen die Tiere mit 175 bis 200 cm. Dies dürfte auch, zusammen mit dem langsamen Heranwachsen der Jungen, ein Grund dafür sein, dass die Vermehrungsrate dieses Hais trotz der Mehrlingsgeburten nicht besonders hoch ist.
Die Erstbeschreibung des Weißspitzen-Hochseehais erfolgte durch René-Primevère Lesson in seinen Aufzeichnungen während der Weltumsegelung von Louis Duperrey 1822–1825 mit der La Coquille. Lesson beschrieb zwei Individuen, die er im Tuamotu-Archipel in Französisch-Polynesien entdeckte und benannte den Hai als Squalus maou nach dem polynesischen Wort für "Hai". Diese Erstbeschreibung ging allerdings verloren und wurde vergessen.[10]
1861 erfolgte eine erneute Beschreibung der Art durch den Kubaner Felipe Poey unter dem Namen Squalus longimanus.[10] Dabei bezieht sich das Epitheton longimanus (aus dem Latein für "lange Hand") auf die Größe der Brustflossen des Hais, die im Vergleich zu anderen Arten flügelartig vergrößert sind. Nach verschiedenen taxonomischen Revisionen wurde der Hai später als Pterolamiops longimanus und abschließend unter dem heute gültigen Namen Carcharhinus longimanus eingeordnet.
Nach den Regeln der Internationalen Kommission für Zoologische Nomenklatur (ICZN) wird die erste veröffentlichte Beschreibung als Priorität für die Namensgebung genutzt. Entsprechend müsste der wissenschaftliche Name Carcharhinus maou für diese Art bevorzugt werden. Da die Erstbeschreibung Lessons allerdings so lang verschollen und unbekannt war, wurde der Name Carcharhinus longimanus als allgemein akzeptierter wissenschaftlicher Name beibehalten.[11]
Der Weißspitzen-Hochseehai wird heute als eine Art der Gattung Carcharhinus eingeordnet und lässt sich von den anderen Vertretern der Gattung durch eine Reihe morphologischer Merkmale sauber abgrenzen. Die Gattung umfasst aktuell etwa 30 Arten.[12] Diese Art bildet innerhalb dieser Gattung wahrscheinlich eine monophyletische Gruppe mit dem Schwarzhai (C. obscurus), dem Galapagoshai (C. galapagensis), dem Seidenhai (C. falciformis), dem Sandbankhai (C. plumbeus), dem Großnasenhai (C. altimus) und dem Karibischen Riffhai (C. perezi),[13] charakterisiert durch molekularbiologische Merkmale sowie morphologische Merkmale wie dem Interdorsalkamm auf dem Rücken sowie den großen dreieckigen Zähnen im Oberkiefer.[14]
Unterarten des Weißspitzen-Hochseehais sind nicht beschrieben.
Der Weißspitzen-Hochseehai kann Menschen gefährlich werden. Durch seine Lebensweise fern den Küsten sind Begegnungen jedoch selten, allerdings gibt es eine Reihe von dokumentierten Fällen von Angriffen auf Schwimmer, Taucher und Boote durch diese Art sowie weitere, bei denen der Weißspitzen-Hochseehai als Angreifer vermutet wird.[11] Eine Reihe von Tauchern berichteten, dass Weißspitzen-Hochseehaie sie ausdauernd umkreisten und sich in regelmäßigen Abständen genähert haben.
Ihnen werden die meisten Unfälle nach Flugzeugabstürzen und Schiffsversenkungen in der Hochsee des Pazifiks während des Zweiten Weltkriegs zugeschrieben.[15] In diesen Fällen handelte es sich bei den Opfern vor allem um Verwundete, die eine leichte Beute für die Haie darstellten. Hennemann berichtet von einem Bericht des südafrikanischen Oceographic Research Institute (ORI), nach dem vermutet wird, dass Weißspitzen-Hochseehaie den Tod vieler Menschen verursacht haben, als vor der Küste von Natal das Schiff Nova Scotia von einem deutschen U-Boot versenkt wurde.[16] Auch der Großteil der Haiattacken auf die Überlebenden der U.S.S. Indianapolis im Juli 1945 soll auf den Weißspitzen-Hochseehai zurückgehen.[17] Diese Geschichte wurde im Kinofilm Der weiße Hai bei einem Monolog des Charakters Quint, gespielt von Robert Shaw, ausführlich dargestellt.
In dem Dokumentarfilm Le Monde du silence von Jacques-Yves Cousteau wurden Weißspitzen-Hochseehaie gemeinsam mit einem großen Blauhai gefilmt, wie sie den Kadaver eines vorher durch Cousteau nach einem Unfall getöteten Pottwalkalbs „angriffen“. Das beteiligte Taucherteam berichtete, dass sich ihnen regelmäßig einzelne Haie annäherten und durch Schläge auf die Schnauze vertrieben werden mussten.[11]
Die IUCN setzte Carcharhinus longimanus im Mai 2008 auf die Rote Liste gefährdeter Arten und stufte ihn als vulnerable (gefährdet) ein. Als Gefährdungsursache wird der Hohe Druck durch die Fischerei in einem großen Teil seines Verbreitungsgebietes angegeben. Er wird dabei vor allem als Beifang bei der Hochseefischerei mit Langleinen und Schleppnetzen gefangen. Seine sehr großen Flossen sind zudem sehr begehrt als Basis der bekannten Haifischflossensuppe, der Kadaver wird nach der Entfernung der Flossen entsorgt. Aufgrund der sehr ungenauen Daten zur Hochseefischerei liegen keine konkreten Fangzahlen oder Angaben zur Populationsgröße und -veränderung vor.[1]
Einzelne Populationen im nordwestlichen und westlichen Atlantik gelten derzeit schon als vom Aussterben bedroht (critically endangered). In diesen gingen die Populationszahlen in den Jahren 1992 bis 2000 um über 70 % zurück. Im Golf von Mexiko betrug der Rückgang von den 1950er bis in die 1990er Jahre sogar 99,3 %.[1][18]
Während der Weißspitzen-Hochseehai noch vor ein paar Jahren gemeinsam mit dem Blauhai und dem Seidenhai als häufigste Großhaiart galt und sein Auftreten in Gebieten mit Meerestiefen über 180 Metern sehr häufig war, ist er heute nur noch gelegentlich anzutreffen.[1]
Im März 2013 wurde auf der Artenschutzkonferenz der CITES in Bangkok eine Regulierung des Handels mit Weißspitzen-Hochseehaien beschlossen,[19] die Regelung trat am 14. September 2014 in Kraft.[20]
Der Weißspitzen-Hochseehai (Carcharhinus longimanus), auch Hochsee-Weißflossenhai genannt, ist ein Vertreter der Familie der Requiem- oder Grauhaie. Er ist als Hochseehai weltweit in tropischen, subtropischen und warm-gemäßigten Regionen beheimatet und gehört zu den größten Haien der Welt. Er wird als für den Menschen gefährlich eingestuft, eine Reihe von Angriffen sind dokumentiert. Aufgrund der hohen Verluste durch die Hochseefischerei ist die ehemals sehr häufige Art gefährdet; sie wird mittlerweile mit einem weltweiten Bestandsrückgang von geschätzt 98 % als vom Aussterben bedroht angesehen.
Ο ωκεάνιος λευκοπτέρυγος καρχαρίας (επιστημονική ονομασία Carcharinus longimanus - Καρχαρίνος ο μακροχέρης) ή μακρυπτερυγοκαρχαρίας είναι ένας μεγάλος πελαγικός καρχαρίας, του οποίου το κύριο χαρακτηριστικό είναι τα μακριά, στρογγυλά πτερυγία με λευκά ακροπτέρυγα. Ζει σε τροπικά και υποτροπικά νερά,[1] σε βάθος 150 μέτρων.[1] Φτάνει σε μήκος τα τέσσερα μέτρα, αν και σπάνια είναι μακρύτεροι από τρία.[2] Τρέφεται κυρίως με κεφαλόποδα και ψάρια. Είναι ζωοτόκο είδος καρχαρία.
Είναι ένα επιθετικό, συνήθως μοναχικό, αργό είδος, το οποίο κυριαρχεί στα άλλα είδη όταν τρέφεται. Ο ωκεάνιος λευκοπτέρυγος καρχαρίας συνήθως επιτίθεται σε επιζώντες ναυαγίων και αεροπορικών ατυχημάτων,[3] και γι'αυτό το λόγο είναι ένα από τα τέσσερα πιο πιθανά είδη να επιτεθούν στον άνθρωπο, μετά το μεγάλο λευκό καρχαρία, τον καρχαρία τίγρη και τον ταυροκαρχαρία. Ο Ζακ-Υβ Κουστώ, γνωστός ωκεανογράφος, τον χαρακτήρισε ως τον πιο επικίνδυνο καρχαρία.[4] Πρόσφατες μελέτες δείχνουν ότι οι πληθυσμοί παρουσίαζουν μεγάλη μειώση εξαίτιας της αλίευσής του για τα μεγάλα πτερύγιά του, βασικό συστατικό της σούπας πτερυγίων καρχαριών.[5][6]
Ο ωκεάνιος λευκοπτέρυγος καρχαρίας (επιστημονική ονομασία Carcharinus longimanus - Καρχαρίνος ο μακροχέρης) ή μακρυπτερυγοκαρχαρίας είναι ένας μεγάλος πελαγικός καρχαρίας, του οποίου το κύριο χαρακτηριστικό είναι τα μακριά, στρογγυλά πτερυγία με λευκά ακροπτέρυγα. Ζει σε τροπικά και υποτροπικά νερά, σε βάθος 150 μέτρων. Φτάνει σε μήκος τα τέσσερα μέτρα, αν και σπάνια είναι μακρύτεροι από τρία. Τρέφεται κυρίως με κεφαλόποδα και ψάρια. Είναι ζωοτόκο είδος καρχαρία.
Είναι ένα επιθετικό, συνήθως μοναχικό, αργό είδος, το οποίο κυριαρχεί στα άλλα είδη όταν τρέφεται. Ο ωκεάνιος λευκοπτέρυγος καρχαρίας συνήθως επιτίθεται σε επιζώντες ναυαγίων και αεροπορικών ατυχημάτων, και γι'αυτό το λόγο είναι ένα από τα τέσσερα πιο πιθανά είδη να επιτεθούν στον άνθρωπο, μετά το μεγάλο λευκό καρχαρία, τον καρχαρία τίγρη και τον ταυροκαρχαρία. Ο Ζακ-Υβ Κουστώ, γνωστός ωκεανογράφος, τον χαρακτήρισε ως τον πιο επικίνδυνο καρχαρία. Πρόσφατες μελέτες δείχνουν ότι οι πληθυσμοί παρουσίαζουν μεγάλη μειώση εξαίτιας της αλίευσής του για τα μεγάλα πτερύγιά του, βασικό συστατικό της σούπας πτερυγίων καρχαριών.
The oceanic whitetip shark (Carcharhinus longimanus) is a large pelagic requiem shark inhabiting tropical and warm temperate seas. It has a stocky body with long, white-tipped, rounded fins. The species is typically solitary, though they may gather in large numbers at food concentrations. Bony fish and cephalopods are the main components of its diet and females give live birth.
Though slow-moving, it is opportunistic and aggressive, and is reputed to be dangerous to shipwreck survivors. The IUCN Red List considers the species to be critically endangered. Recent studies show steeply declining populations as they are harvested for their fins and meat. As with other shark species, the whitetip faces mounting fishing pressure throughout its range.
The oceanic whitetip shark, or lesser white shark, was described in 1831 by naturalist René-Primevère Lesson, who named the shark Carcharhinus maou. It was next described by Cuban Felipe Poey in 1861 as Squalus longimanus.[4] The name Pterolamiops longimanus has also been used. The species epithet longimanus refers to the size of its pectoral fins (longimanus means "long fingers" in Latin). The oceanic whitetip shark is called many things in English: Brown Milbert's sand bar shark, brown shark, nigano shark, oceanic white-tipped whaler, and whitetip shark.[5]
The rules of the International Commission on Zoological Nomenclature are that in general the first-published description has priority; therefore, the valid scientific name for the oceanic whitetip shark should be Carcharhinus maou. However, Lesson's name remained forgotten for so long that Carcharhinus longimanus remains widely accepted.[6]
It is found worldwide between 45°N and 43°S latitude.[3] It lives in deep, open oceans, with a temperature greater than 18 °C (64 °F),[3] It prefers water temperatures above 20 °C (68 °F), and up to 28 °C (82 °F) but can also be found in waters as cool as 15 °C (59 °F) but avoids temperatures lower than this.[6][7] It was once extremely common and widely distributed, and still inhabits a wide band around the globe; however, recent studies suggest that its numbers have drastically declined.[8]
The shark spends most of its time in the upper layer of the ocean—to a depth of 150 m (490 ft)[3]—and prefers off-shore, deep-ocean areas. According to longline capture data, increasing distance from land correlates to a greater population of sharks.[5] It is sometimes found close to land, in waters as shallow as only 37 m (120 ft) deep, mainly around oceanic islands and narrow continental shelves.[6]
C. longimanus' most distinguishing characteristics are its long, wing-like pectoral and dorsal fins. The fins are significantly larger than most other shark species, and are conspicuously rounded. The shark's snout is rounded and its eyes are circular, with nictitating membranes.[5]
The oceanic whitetip shark is a robust, large-bodied shark. The largest specimen ever caught measured 4 m (13 ft), though they usually grow to no more than 3 m (9.8 ft). It can weigh as much as 170 kg (370 lb). The female is typically larger than the male by 10 cm (3.9 in).[5][6] In the Gulf of Mexico in the 1950s, the mean weight of oceanic whitetip sharks was 86.4 kg (190 lb). In the 1990s, the sharks of the species from the same area averaged only 56.1 kg (124 lb).[9]
The species is grey-bronze dorsally and white ventrally.[6] As its name suggests, most of its fins (dorsal, pectoral, pelvic and caudal) have white tips. Along with white tips, the fins may be mottled, and young specimens can have black marks. A saddle-like patch may be apparent between first and second dorsal fins. The shark has two kinds of teeth. Those in the mandible (lower jaw) have are thinner with a serrated tip. Between 13 and 15 teeth are on either side of the jaw. The teeth in the upper jaw are triangular, but much larger and wider with entirely serrated edges—14 or 15 occur along each side. The denticles are nearly flat and wide, typically have between five and seven ridges. There is little overlap between them, revealing some skin.[5]
The oceanic whitetip is typically solitary, though gatherings have been observed where food is plentiful.[6] It swims during the day and night. The oceanic whitetip is usually solitary and slow-moving and tends to cruise near the top of the water column in open water.[5] During summer, when the water surface is warmer, oceanic whitetips tend to swim more quickly and at deeper depths.[10] They have been observed to breach out of the water.[11]
The species feeds mainly on pelagic cephalopods, like squid, and bony fish,[3] such as lancetfish, oarfish, barracuda, jacks, mahi-mahi, marlin, tuna, and mackerel. However, its diet can be far more varied and less selective—it is known to eat threadfins, stingrays, sea turtles, birds, gastropods, crustaceans, and dead mammals. Its feeding methods include swimming through schools of frenzied tuna with an open mouth and waiting for the fish to swim in before biting down. When whaling took place in warm waters, oceanic whitetips were the most common scavengers of floating carcasses. Whitetips commonly compete for food with silky sharks, making up for its comparatively leisurely swimming style with aggressive displays.[6] They are known to trail pilot whales since they both feed on squid.[5][12]
Pilot fish, dolphinfish, and remora may follow these sharks.[5] Evidence in the form of sucker scars on the skin of an individual filmed off Hawaii indicate that the species may also dive deep enough to battle with giant squid.[13] Until the 16th century, sharks were known to mariners as "sea dogs"[14] and the oceanic whitetip, the most common ship-following shark. Groups often form when individuals converge on a food source. They are recorded to segregate by both sex and size. They commonly get into feeding frenzies.[6] Oceanic whitetips gather in large numbers off Cat Island, Bahamas from winter to spring, due to the abundance of large bony fish.[12]
Mating and birthing seems to occur in early summer in the northwest Atlantic Ocean and southwest Indian Ocean, although females captured in the Pacific have been found with embryos year round, suggesting a longer mating season there.[6] The shark is viviparous—embryos develop in utero and are fed by a placental sac. Its gestation period lasts nine months to one year.[7][15] In the northwest Atlantic, shark pups are born 65–75 cm (26–30 in) long while off South Africa, birth length is 60–65 cm (24–26 in) long.[7] In the Pacific Ocean, newborns average 45–55 cm (18–22 in) long, and number two to fourteen per litter.[15]
In one population off Brazil, sharks were recorded to grow an average of 25.2 cm (9.9 in) in one year, reducing to 13.6 cm (5.4 in) per year up to four years and then 9.7 cm (3.8 in) in their fifth year. Both sexes reached maturity at 180–190 cm (71–75 in) between the ages of six and seven and continued to grow at 9.10 cm (3.58 in) per year.[16] The average length of maturity for sharks averages in the greater equatorial and southwestern Atalntic is 170 cm (67 in) for females and 170–190 cm (67–75 in) for males.[17] In the Pacific, sharks appear to mature at four to five years.[15] One oceanic whitetip shark was estimated to have lived 22 years.[5]
Oceanographic researcher Jacques Cousteau described the oceanic whitetip as "the most dangerous of all sharks".[18] Author and big-game fisherman Ernest Hemingway depicted them as aggressive opportunists that attacked the catch of fishermen.[19] After the USS Indianapolis was torpedoed on 30 July 1945, some sailors who survived the sinking reportedly died from exposure to the elements and some may have died from shark bites.[20] According to survivor accounts published in several books about sharks and shark attacks, potentially hundreds of the Indianapolis crew were eventually killed by sharks before a plane spotted them on the 5th day after the sinking. Oceanic whitetips are believed to have been responsible for most if not all of those attacks.[21][22] Also during World War II, the RMS Nova Scotia, a steamship carrying about 1,000 people near South Africa, was sunk by a German submarine. One hundred and ninety-two people survived; many deaths were attributed to the whitetip.[23] Subsequently, the species is recorded to have attacked 21 people between 1955 and 2020, including nine divers, eight swimmers, two fisherman, one shipwrecked person and one fallen pilot. Five of these attacks were fatal.[24]
In Egypt in 2010, one oceanic whitetip was implicated in several bites on tourists in the Red Sea near Sharm El Sheikh, resulting in one death and four injuries to humans. Accumulating evidence revealed this shark to have been conditioned to being hand fed.[25][26] In October 2019, an oceanic whitetip shark brutally attacked a female snorkeler off Mo'orea, French Polynesia, but the person survived. Based on eyewitness reports and examinations of the bites, the shark appears to have been acting like a predator attacking prey.[24]
The oceanic whitetip has been kept in captivity. Among five recorded captive oceanic whitetips, the three with time records all lived for more than a year in captivity. One of these, a female in Monterey Bay Aquarium's Outer-Bay exhibit, lived for more than three years before dying in 2003, during which it grew 0.3 m (1 ft).[27][28] The two remaining lack a time record, but grew about 0.5 m (1.6 ft) during their time in captivity.[27]
As of 2019, the IUCN Red List list the oceanic whitetip shark as critically endangered, as their numbers appear to have decreased in every ocean region they inhabit. While their total global population is unknown, they are estimated to have declined by around 98 percent "with the highest probability of>80% reduction over three generation lengths (61.2 years).".[1]
In 1969, Lineaweaver and Backus wrote of the oceanic whitetip: "[it is] extraordinarily abundant, perhaps the most abundant large animal, large being over 100 pounds [45 kg], on the face of the earth".[29] A study focusing on the northwest Atlantic and Gulf of Mexico, using a mix of data from US pelagic longline surveys from the mid-1950s and observations from the late 1990s, estimated a decline in numbers in this location of 99.3% over this period.[8] However, changes in fishing practices and data collection methods complicate estimates.[30] According to a January 2021 study in Nature which studied 31 species of sharks and rays, the number of these species found in open oceans had dropped by 71 per cent in around 50 years. The oceanic whitetip was included in the study.[31][32]
Oceanic whitetip sharks are mainly threatened by fisheries, sometimes intentional but usually bycatch. They are victims of longlines, hook-lines, gillnets and trawls. The sharks are used for their fins and meat.[1][6] It is eaten fresh, smoked, dried, and salted and its skin made into leather.[6] Bycatching of oceanic whitetip sharks may be reduced by removing hooks from longliners when they are in shallow water.[33] Sharks may also be threatened by pollution. Those in the northwest Atlantic have been found to accumulate high amounts of mercury.[34]
In March 2013, the oceanic whitetip was added to Appendix II of CITES meaning the species (including parts and derivatives) require CITES permits for international trade.[35] On 30 January 2018, NOAA Fisheries published a final rule to list the oceanic whitetip shark as a threatened species under the United States Endangered Species Act (ESA) (83 FR 4153).[36] From 3 January 2013, the shark was fully protected in New Zealand territorial waters under the Wildlife Act 1953.[37][38] The New Zealand Department of Conservation has classified the oceanic whitetip shark as "Migrant" with the qualifier "Secure Overseas" under the New Zealand Threat Classification System.[39]
The oceanic whitetip shark (Carcharhinus longimanus) is a large pelagic requiem shark inhabiting tropical and warm temperate seas. It has a stocky body with long, white-tipped, rounded fins. The species is typically solitary, though they may gather in large numbers at food concentrations. Bony fish and cephalopods are the main components of its diet and females give live birth.
Though slow-moving, it is opportunistic and aggressive, and is reputed to be dangerous to shipwreck survivors. The IUCN Red List considers the species to be critically endangered. Recent studies show steeply declining populations as they are harvested for their fins and meat. As with other shark species, the whitetip faces mounting fishing pressure throughout its range.
La oceana blankmakula ŝarko (Carcharhinus longimanus) estas ŝarko el familio de grizŝarkoj. Ĝi vivas en la varmaj oceanoj kaj apartenas al la plej grandaj ŝarkoj de la mondo. Ĝi estas danĝera por la homo, oni dokumentis multajn atakojn. Ĝi havas grandan mortecon pro la oceana fiŝado kaj la iam tre ofta specio nun estas en kelkaj oceanaj regionoj tre malofta.
Ĝi havas korpolongon de ĝis 390 cm, sed malofte superas la longon de pli ol 300 cm. La averaĝa longo estas 180 ĝis 190 cm, dum femaloj estas pli grandaj ol maskloj. La ŝarko havas maksimuman pezon de ĉ. 170 kilogramoj. La specio havas tipan korpokonstruon de la grizŝarkoj kaj ofte formiĝas eta ĝibo. Karakterizaj estas la tre longaj, rundiĝantaj naĝiloj (precipe la unua dorsa naĝilo).
Ĝi naskas 1 ĝis 15 ŝarkidojn post graveda periodo de ĉ. 12 monatoj.
El tiburón oceánico (Carcharhinus longimanus), también conocido como tiburón oceánico de puntas blancas, es una especie de elasmobranquio carcarriniforme de la familia Carcharhinidae. Es un gran tiburón pelágico de mares tropicales y templados. Es bajo y robusto; lo más notable son sus aletas largas, de punta blanca y redondeadas.
Es un pez de movimientos lentos, pero muy agresivo una vez inmerso en el frenesí alimentario.[2][3] Estudios recientes[4][1] han demostrado que su número está rápidamente decreciendo ya que sus largas aletas son el ingrediente principal de la sopa de aleta de tiburón, y como otras especies de tiburones, los tiburones oceánicos de puntas blancas sufren la presión de la pesca en su medio ambiente.
El tiburón oceánico fue descrito por primera vez por el naturalista René Primevère Lesson en el relato de sus descripciones del viaje de Louis Duperrey en la circunnavegación del mundo en la Corbeta Coquille (1822–1825). Lesson describió a dos especímenes en el archipiélago Tuamotu, en la Polinesia Francesa. Las nombró Squalus maou después de aprender la palabra polinésica para tiburón. Sin embargo la descripción y el nombre de Lesson fueron olvidados.[5]
Fue descrito con posterioridad por el Español Felipe Poey en 1861 como Squalus longimanus.[5] El nombre Pterolamiops longimanus ha sido usado durante toda la historia. El epíteto que marca a la especie, longimanus, se refiere a la longitud de sus aletas pectorales (longimanus traducido del latín es "manos largas").[6]
El tiburón oceánico tiene muchos nombres comunes en inglés: Brown Milbert's sand bar shark, brown shark, nigano shark, whitetip whaler y whitetip shark.[6]
Las reglas de la Comisión Internacional de Nomenclatura Zoológica establecen que la primera descripción es la que tiene prioridad; por lo tanto el nombre científico del tiburón oceánico de puntas blancas debería ser Carcharhinus maou. Sin embargo el nombre de Lesson permaneció olvidado durante tanto tiempo que Carcharhinus longimanus es el nombre aceptado ampliamente en la actualidad.[7]
El tiburón oceánico se encuentra en aguas oceánicas profundas y con una temperatura superior a 18 °C.[8] Prefiere aguas entre 20 a 28 C° y tiende a desaparecer de las aguas de temperaturas inferiores a estas.[7] Están ampliamente distribuidos y todavía habitan una amplia banda alrededor del globo; sin embargo, estudios recientes determinaron que su número está drásticamente disminuido.[4] Un análisis de la bitácora de datos de mucho tiempo entre 1992-2000 (cubriendo toda la costa atlántica) estimó una declinación de un 70 % en este período.[1]
Se encuentran en el mundo entre los 45° latitud norte y los 43° latitud sur.[5][8] En 2004, un oceánico de puntas blancas fue encontrado muerto al oeste de la costa de Suecia —bastante más al norte de donde se considera su límite norte.[9]
Este tiburón pasa la mayor parte de su tiempo en la capa superior del océano —entre los 0 y 50 m de profundidad—,[8] prefiriendo las aguas abiertas y profundas. De acuerdo con los datos de captura de largo tiempo, la distancia de la costa es directamente proporcional al número de tiburones oceánicos encontrados.[6] Ocasionalmente se encuentran en aguas poco profundas, hasta los 37 m, principalmente alrededor de islas mesooceánicas como Hawái, o en las áreas en las que la placa continental es delgada y hay acceso a aguas profundas cerca. Es típicamente solitario pero se reúne cuando la comida está disponible.[7] A diferencia de muchos animales no tiene un ciclo diurno pero es activo día y noche.[6] Su estilo de nado es lento, pero con las aleta pectorales ampliamente extendidas. A pesar de su aislamiento de las otras especies, puede observarse con un pez piloto, mahi mahi, o rémoras.[6] En 1988, Jeremy Stafford-Deitsch informó de un espécimen acompañado de una ballena piloto de aleta corta.[10]
La característica más peculiar de C. longimanus son sus largas aletas pectorales como alas, y su larga aleta dorsal. Las aletas son significativamente más largas que en las otras especies de tiburón, y son llamativamente redondeadas. La nariz del tiburón es redondeada y sus ojos circulares con membranas nictitantes[6]
C. longimanus, sin embargo, tiene un cuerpo más bien aplastado, lo que le da un cierto aspecto jorobado. Su dorso puede ser de color bronce, café, azulado o gris (el color varía según la región), y ventralmente blanco (sin embargo pueden tener un tinte amarillento). El máximo tamaño de un oceánico es de 4 m, pero usualmente no exceden los 3 m. Su peso máximo es de 170 kg. La hembra es más grande que el macho (sin embargo esto es solo por 10 cm con machos en 1.8 m y hembras en 1.9 m.[6][7]
La mayor parte de sus aletas (dorsal, pectoral, pélvica, y caudal) tienen puntas blancas (los especímenes juveniles y algunos de los adultos carecen de esta característica). Además de las puntas blancas, las aletas pueden ser moteadas y en los especímenes juveniles pueden tener marcas negras. Una marca en forma de silla de montar puede ser aparente entre la primera y segunda aleta dorsal.[6]
El tiburón tiene muchas clases de dientes. Los de la mandíbula inferior pueden tener una punta fina aserrada y son relativamente pequeños y triangulares (algunos parecen colmillos). Hay entre 13 y 15 dientes a cada lado de la sínfisis. Los dientes en la mandíbula superior son triangulares, pero más largos y anchos, siendo completamente aserrados (hay 14 o 15 a cada lado de la sínfisis).[6] Los dentículos son aplanadamente falsos y tiene entre 5-7 crestas.[6]
C. longimanus se alimenta principalmente de cefalópodos y peces óseos.[8] Sin embargo, su dieta puede ser más variada y menos selectiva. Se sabe que come barbos, manta rayas, tortugas marinas, aves marinas, gasterópodos, crustáceos, carroña de mamíferos, y hasta basura arrojada desde los barcos.
Los peces óseos que come son lanzones, pez remo, barracuda, jureles, llampugas, marlines, atunes y caballas.
Sus métodos de depredación incluyen morder a grupos de peces piloto o nadar con la boca abierta en medio de cardúmenes de atunes. Cuando se alimenta de otras especies, se comporta más agresivo.[7]
Peter Benchley, autor de Jaws, observó a este tiburón nadar detrás de ballenas pilotos y comerse sus heces.[11]
El tiburón oceánico es frecuentemente solitario y de movimientos lentos, y tiende a recorrer la cima de la columna de agua, cubriendo vastas extensiones de agua casi solitaria para encontrar alimento.[6] Hasta el s. XVI,[12] los tiburones eran conocidos por los marineros como perros marinos[13] y el oceánico de puntas blancas, que era el más común de los escualos que seguía a los barcos,[7] exhibía un comportamiento canino cuando sus intereses eran molestados: cuando era atraído por algo que parecía ser comida, sus movimientos eran más ávidos, pero se aproximaba cautamente aunque en forma terca, manteniendo una distancia mínima para su seguridad, pero listo a saltar si la oportunidad se le presentaba. Los jaquetones de ley no son tiburones rápidos, pero son capaces de generar impresionantes ráfagas de velocidad.
Normalmente compite por comida con los tiburones sedosos, cambiando su patrón de nado quieto por un comportamiento más agresivo.[7]
Los grupos se forman cuando individuos cercanos convergen en fuentes de comida, tras lo cual la fábula del "frenesí alimentario" puede ocurrir.
Este parece ocurrir, no por la presencia de sangre en el agua per se, o por rastros de sangre, pero sí por especies altamente conectadas y fuentes naturales de alimento (conservar la energía nadando lento en océano abierto no es fácil).
El tiburón oceánico es predador, oportunista, altamente competitivo y con grandes incentivos para explotar los recursos a su alcance, más que evitar problemas para obtener comida en el futuro.[7]
No parece haber segregación por sexo o por tamaño como en otras especies. Los puntas blancas siguen estelas de atunes o de calamares y pueden seguir la pista de cetáceos como delfines o ballenas piloto como carroñeros de sus crías. Su instinto está fuertemente impreso, como resultado de milenios de caza de peces cebo, que siguen a los barcos que atraviesan los océanos. Cuando la caza de ballenas ocurre en mares cálidos, los oceánicos de puntas blancas son los responsables de la mayor parte del daño a los cadáveres de ballenas flotando.[7]
La estación de apareamiento es a principios del verano en todo el noroeste del océano Atlántico y en el sudoeste del océano Índico. Sin embargo, hembras capturadas en el Pacífico han sido encontradas con embriones en su útero en otras épocas del año, sugiriendo una época de apareamiento más larga en esta zona de la Tierra.[7] El tiburón es vivíparo (los embriones se desarrollan in utero y son alimentados por la placenta). El período de gestación es de un año. Las camadas van de 1 a 15 recién nacidos con una longitud de 60 cm.[1] La madurez sexual se obtiene los 1,75 m de longitud para los machos y a los 2 m para las hembras.[1]
Es una especie muy requerida comercialmente, ya que sus aletas son usadas para la sopa de aleta de tiburón y su aceite se utiliza con fines medicinales. Su carne es usada fresca, ahumada, salada y su piel es usada como cuero.[7] Está sujeto a fuerte presión debido a la pesca en todo el globo.[1] Sin embargo, la mayor parte de las veces es capturado por error, ya que muerde los cebos destinados a otras especies.[7]
El afamado oceanógrafo Jacques Cousteau describió al tiburón oceánico como "el más peligroso de todos los tiburones".[14] A pesar de la gran notoriedad del gran tiburón blanco y de otros tiburones encontrados cerca de la costa, es al oceánico de puntas blancas al que se considera como la principal especie responsable de la mayor parte de las pérdidas humanas en alta mar, sobre todo como resultado de la predación de naufragios en mar abierto o de aviones caídos al océano.[7]
Estos incidentes no son incluidos en los índices de ataques de tiburón de los siglos XX y XXI, pero son conocidos en el mundo entero, por un solo incidente, el torpedeamiento del USS Indianapolis, el 30 de julio de 1945, dando un mínimo de 60 a 80 muertos por tiburones.[2]
También, durante la Segunda Guerra Mundial, el Nova Scotia, un vapor de transporte que llevaba más de 1000 personas cerca de Sudáfrica fue torpedeado y hundido por un submarino alemán. Quedaron solo 192 sobrevivientes, y muchas de las víctimas fueron atribuidas al oceánico de puntas blancas.[3]
El tiburón oceánico es altamente oportunista y agresivo, y se sabe que ataca al hombre solo por comida,[2] ya que los buzos nadan muchas veces junto a ellos sin el más mínimo temor. Los buzos son advertidos de que deben acercarse al tiburón solo con extrema cautela, no arponear peces cerca de ellos, y si el tiburón se muestra demasiado inquisitivo, lo mejor es salir del agua lo antes posible. Se ha sugerido que cuando un tiburón comienza a acosar a un buzo, hay que pegarle en las branquias, nariz u ojos; sin embargo no se ha probado la eficacia de esta técnica en oceánicos de puntas blancas.[7]
En 1969, Lineaweaver y Backus escribieron del tiburón oceánico: "[es] extraordinariamente abundante, quizás el animal grande más abundante, más grande que 45 kg, sobre la faz de la Tierra".[15] Hay pocos estudios de población hasta 2003, cuando los números habían descendido en un 70 % de los iniciales estimados en el atlántico del oeste y del noroeste entre 1992–2000.[1]
Otro estudio enfocado en el golfo de México, usando una mezcla de datos de estudios de fauna pelágica de las costas de Estados Unidos de mediados de los 1950s y observaciones de finales de los 1990s, estimaron una declinación de 99,3 % en este período.[16]
Sin embargo, no se consideraron los cambios en las prácticas de pesca o en la de colección de datos. Por esto existe un fuerte debate en la validez estadística de estas afirmaciones.[17]
Como resultado de estos hallazgos el estado Lista Roja IUCN se ha trasladado a "vulnerable" globalmente (desde "riesgo bajo/cerca de amenaza") y "en peligro crítico " en las áreas del Atlántico del oeste y del noroeste.[1]
En relación al Acuerdo de las Naciones Unidas relativo a las poblaciones pesqueras (UNFSA) de 1995, las zonas costeras e industrias de pesca deben tomar medidas para asegurar las especies en peligro, pero avances bastante pobres se han dado en relación a la protección del oceánico de puntas blancas.[1]
El tiburón oceánico (Carcharhinus longimanus), también conocido como tiburón oceánico de puntas blancas, es una especie de elasmobranquio carcarriniforme de la familia Carcharhinidae. Es un gran tiburón pelágico de mares tropicales y templados. Es bajo y robusto; lo más notable son sus aletas largas, de punta blanca y redondeadas.
Es un pez de movimientos lentos, pero muy agresivo una vez inmerso en el frenesí alimentario. Estudios recientes han demostrado que su número está rápidamente decreciendo ya que sus largas aletas son el ingrediente principal de la sopa de aleta de tiburón, y como otras especies de tiburones, los tiburones oceánicos de puntas blancas sufren la presión de la pesca en su medio ambiente.
Pikkuim-hallhai (Carcharhinus longimanus) on hallhailaste sugukonda kuuluv suur hai, kes elutseb troopiliste ja mõõdukalt soojade merede avaveeosas.
Jässaka kerega hai kõige äratuntavam eripära on pikad, ümarad ja valgete otstega uimed.
Pikkuim-hallhai on agressiivne, kuid aeglane. Ta domineerib tihti saagi ümber toimuvates taplustes ja ohustab laeva või lennuõnnetuse ohvreid.[2] Liigi arvukus on hiljutiste uuringute kohaselt järsus languses, kuna selle suured uimed on kõrges hinnas kui haiuimesupi peamine koostisosa. Sarnaselt teiste hailiikidega ohustab liigne kalastamine pikkuim-hallhaid kogu liigi levila ulatuses.[1][3]
Pikkuim-hallhaid kirjeldas esmakordselt Prantsuse loodusteadlane René-Primevère Lesson oma reisikirjelduses 1822–1825 toimunud ümbermaailmareisist Louis Duperrey korvetil "Coquille". Lesson kirjeldas kahte isendit, kes leiti Tuamotu saarestikust Prantsuse Polüneesias ja andis haile teadusliku nime Squalus maou (polüneesiakeelse sõna "hai" järgi). Lessoni kirjeldus ja pandud nimi unustati.[4]
Järgmisena kirjeldas haid 1861. aastal Kuuba zooloog Felipe Poey ja andis talle nimeks Squalus longimanus.[4] On kasutatud ka nime Pterolamiops longimanus. Liigi tähis longimannus viitab hai rinnauimedele (longimanus tähendab ladina keeles "pikad käed"). Pikkuim-hallhail on inglise keeles mitmeid rahvapäraseid nimetusi.[5]
Vastavalt Rahvusvahelise Zooloogia Nomenklatuuri Komisjoni (International Commission on Zoological Nomenclature) reeglitele võetakse üldiselt esmajärjekorras kasutusele esimene trükis avaldatud nimi ja seega peaks olema pikkuim-hallhai teaduslik nimetus Carcharhinus maou. Kuid Lessoni pandud nimi jäi nii pikaks ajaks unustuse hõlma, et Carcharhinus longimanus on jäänud üldtunnustatud nimeks.[6]
Pikkuim-hallhaid leidub kõikjal üle maailma sügavas avameres, kus veetemperatuur ulatub üle 18 °C.[7] Hai eelistab üldiselt vee temperatuurivahemikku 20–28 kraadi ja kipub madalama temperatuuriga merepiirkondadest lahkuma.[6] Pikkuim-hallhaid olid kunagi väga levinud ja neid leidub ka tänapäeval ülemaailmselt, kuid hiljutised uuringud näitavad, et nende populatsioon on tugevalt kahanenud.[3] USA pelaagilise jadaõngepüügi logiraamatu analüüs aastate 1992–2000 kohta (andmed olid Kesk-Atlandi ookeani loode- ja läänealade kohta) näitas, et perioodi jooksul on populatsioon kahanenud 70%.[1]
Neid leidub ülemaailmselt 45 põhjalaius- ja 43 lõunalaiuskraadi vahel.[4][7] Aastal 2004 leiti üks surnud isend Rootsi läänerannikult, mis asub liigi leviku arvatavast põhjapiirist üsna kaugel.[8]
Hai veedab enamiku ajast ülemistes veekihtides kuni 150 meetri sügavusel[7] ja eelistab rannikust kaugemale jäävaid sügava ookeaniga alasid. Vastavalt jadaõngepüügi andmetele korreleerub kaugus rannikust haide suurema arvukusega.[5] Vahel leitakse isendeid ka ranniku lähedalt, 37 meetri sügavusest veest. Seda tavaliselt keset ookeani asuvate saarte, nagu näiteks Hawaii ümbruses või kohtades, kus mandrilava on kitsas ja läheduses asub sügava veega ala. Pikkuim hoiab üldiselt omaette, kuid suure toidukülluse korral võib neid küllaltki palju ühte kohta koguneda.[6] Erinevalt paljudest loomadest ei ole pikkuimel unetsüklit ja ta on aktiivne nii päeval kui öösel.[5] Hai ujumistiil on aeglane, rinnauimed laiali sirutatud. Kuigi nad hoiavad oma liigikaaslastest eemale, võivad neid saata lootskalad, kuldmakrellid ja imikalad.[5] Jeremy Stafford-Deitsch teatas 1988. aastal, et nägi troopikagrindat haid saatmas.[9]
Tiibasid meenutavad rinna- ja seljauim on pikkuim-hallhai välimuse kõige silmatorkavamad elemendid. Uimed on oluliselt suuremad kui enamikul teistel hailiikidel, lisaks on need otsast ümarad. Hai nina on ümar ja silmad ümmargused ja pilkkilega.[5]
Pikkuim-hallhail on üldiselt "tüüpiline", Carcharhinidae sugukonna hai keha. Tihti on pikkuim-hallhai keha veidi küürus seljaga. Hai selg on kas pruuni, pronksjat, sinakat või halli tooni (värv varieerub kehapiirkonniti). Hai kõhualune on valge, kuigi mõnikord võib see olla ka kergelt kollakas. Hai kasvab kuni 4 meetri pikkuseks, kuigi tavaliselt üle kolme meetri pikkusi isendeid ei kohta. Maksimaalne registreeritud kaal on 170 kilogrammi. Emased on isastest keskmiselt 10 sentimeetrit pikemad: isased on keskmiselt 1,8 meetrit ja emased 1,9 meetrit pikad.[5][6]
Enamik hai uimi on valgete otstega, kuid noorloomadel ja mõningatel täiskasvanud isenditel valged tipud ka puuduvad. Lisaks valgetele otstele võib uimedel esineda ka laike, noorloomadel võib esineda musti laike. Esimese ja teise seljauime vahel võib esineda sadula-laadne laik.[5]
Hail on mitut liiki hambaid – alalõuas paiknevad hambad on suhteliselt väikesed, kolmnurksed ja õhukese sakilise tipuga. Kummalgi pool keskjoont paikneb 13 kuni 15 hammast. Ülalõuas asuvad hambad on kolmnurksed, oluliselt suuremad ja laiemad ning üleni sakiliste servadega. Kummalgi pool keskjoont asub 14 kuni 15 hammast.[5]
Pikkuim-hallhai toitub peamiselt peajalgsetest ja luukaladest[7], kuid tema toidusedel võib ka vaheldusrikkam olla, kuna ta pole toidu suhtes valiv. On teada, et ta sööb ka ogaraisid, merikilpkonni, linde, tigusid, vähilaadseid ja mereimetajaid. Luukaladest sööb ta põhiliselt delfiinkalu, barrakuudasid, makrelle, marliine ja tuunikalu. Tema toitumismeetodite hulka kuuluvad ka sööstmine kalaparve ja tuunikalaparvest avatud lõugadega läbi ujumine. Kui toitumise ajal sattub nende lähedusse teisest liigist kiskjaid, muutuvad pikkuim-hallhaid agressiivseks.[6] Peter Benchley, "Lõugade" autor nägi, kuidas seda liiki hai ujus ümber grinda parve ja sõi nende väljaheiteid.[10]
Pikkuim-hallhaid hoiavad tavaliselt omaette ja ujuvad aeglaselt pealmistes veekihtides. Nad võivad toiduotsingul läbida pikki vahemaid. Kuni 16. sajandini[11] nimetasid meremehed haisid "merekoerteks"[12], kuna haid järgnesid laevadele nagu koerad. Pikkuim-hallhai on tavapäraseim laevajälitaja hai. Nad ei ole kiired ujujad, kuid on võimelised üllatavalt kiireteks sööstudeks. Nad konkureerivad toidu pärast siidhallhaidega (Carcharhinus falciformis) ja kompenseerivad oma suhteliselt rahulikku ujumisstiili agressiivsete sööstudega.[6]
Pikkuim-hallhaid kogunevad tihti tapetud saagi ümber ja toidu üle võib minna tapluseks. Selle põhjuseks paistab olema pikkuim-hallhaide äärmiselt eesmärgile orienteeritud loomus (säästa energiat harvade toitumisvõimaluste vahel), mitte verehimu või vees leiduv veri. Pikkuim-hallhai on oportunistlik ja konkureerimishimuline kiskja, kes kasutab kõiki käepäraseid võimalusi ega väldi taplusi lihtsamat saaki ootama jäädes.[6]
Ei näi eksisteerivat segregatsiooni soo või haikalade suuruse järgi. Pikkuimed järgnevad tuunikala- või kalmaariparvedele ning jälitavad mereimetajaid, näiteks delfiine ja grindasid, ning söövad nende saagi raipeid. Nende tuhandete aastate jooksul välja kujunenud saakloomadele järgnemise instinkt on nii tugev, et nad järgnevad ookeanilaevadele. Kui vaalapüük toimus veel soojades vetes, siis põhjustasid pikkuimed suure osa vigastusi vees hulpivatele vaalakorjustele.[6]
1950. aastatel nägid kalandusteadlased Mehhiko lahes pikkuim-hallhai parve ujumas veepinnal läbi tuunikala parve, suud lahti. Pikkuim-hallhaid ei teinud tuunikalade püüdmiseks ühtegi rünnakut vaid ootasid suud lahti, et tuunikalad juhuslikult hüppaksid nende suhu.[13]
Paaritumishooaeg on Atlandi ookeani loodeosas ja India ookeani edelaosas varasuvel, kuigi Vaiksest ookeanist püütud emastelt on embrüoid leitud aastaringselt. Sellest võib järeldada, et sealkandis kestab paaritumishooaeg kauem.[6] Pikkuim on eluspoegija – embrüod arenevad emakas ja saavad toitaineid läbi platsenta. Gestatsiooniperiood on üks aasta. Pesakonnad suurus varieerub ühest viieteistkümneni. Noorloomad on sündides umbes 60 sentimeetrit pikad. Suguküpsus saavutatakse, kui kala on kasvanud 1,75 (isased) ja 2 (emased) meetri pikkuseks[1] ehk seitsmenda eluaasta paiku.[13]
Pikkuim-hallhaid püütakse tema uimede, liha ja õli pärast. Teda süüakse toorelt, suitsutatult, kuivatatult ja soolatult ning kasutatakse tema nahka. Liik on väljapüügi tõttu surve all sisuliselt kogu leviala ulatuses.[1] Samas ei peeta talle tihti spetsiifiliselt jahti vaid püütakse kõrvalsaagina, kuna teda tõmbab teiste liikide jaoks mõeldud jadaõngede sööda poole.
Kuulus okeanograaf Jacques Cousteau kirjeldas pikkuime kui "kõige ohtlikumat kõigist haidest".[14] Oportunistliku kiskjana võib pikkuim-hallhai inimest rünnata. Kuigi mõrtsukhai ja teised suured ranniku lähedal elavad haid on kurikuulsamad, kahtlustatakse pikkui-hallhaid suures hulgas surmaga lõppenud rünnakutes laevahuku ja lennuõnnetuse ohvrite vastu.[2][15] Selliseid intsidente ei ole 20. ja 21. sajandil loetud tavapäraste hairünnakute hulka ja seetõttu ei ole pikkuime arvel suurt hulka "dokumenteeritud" hairünnakuid: 2017. aasta seisuga kõigest 10.[16]
Kui USS Indianapolis 30. juulil 1945 torpeedorünnaku tagajärjel uppus, peeti pikkuimesid vastutavaks mitmete laevahukust pääsenud madruste ründamises.[15] Samas arvatakse, et enamus hukkus pigem loodusjõudude kui haide tõttu.[17]
Umbes 1000 reisijaga aurik Nova Scotia uputati Teise maailmasõja ajal Lõuna-Aafrika lähedal saksa allveelaeva poolt. Pääses kõigest 192 inimest. Suhteliselt väikese pääsenute arvu põhjuseks peeti just pikkuim-hallhaide rünnakuid.[2]
Punases meres Egiptuse rannikul ründas pikkuim-hallhai 2010. aastal nelja turisti. Aasta varem oli hai rünnanud samas kohas ühte prantsuse sukeldujat, kes kaotas jala.[18] Pikkuim-hallhaid ei ründa inimesi üldiselt rannavetes[18], kuid sel juhul meelitasid hai kohale ilmselt vette visatud lambakorjused. Võimalik, et hai tuli ranna ligidale ka ülepüügist tekkinud toidunappuse tõttu või sai löögi mõnelt laevalt ja see kahjustas tema närvisüsteemi.[19]
Kuna pikkuim-hallhaid on avaookeani liik, siis taluvad nad vangistust halvasti. Teadaolevalt on kolm viiest pikkuim-hallhaist elanud vangistuses kauem kui ühe aasta. Neist kolmest püsis Monterey Bay Akvaariumi isend vangistuses elusana üle kolme aasta.[20] Sama haid näidati ka Shark Weeki erisaates "Sharks Under Glass".[21]
Lineweaver ja Backus kirjutasid pikkuim-hallhai kohta 1969. aastal, et "[teda] leidub erakordselt rikkalikult ja on võimalik, et tegemist on kõige levinuma suurekasvulise loomaga maakeral. Suurekasvuliseks loetakse siinjuures üle 100 naelased [45 kg] loomad."[22] Pärast seda pikkuimede populatsiooni enam eriti ei uuritud kuni 2003. aastani, mil oletati, et arvukus on langenud Kesk-Atlandi loode- ja lääneosas aastatel 1992–2000 70%. Teine uuring, mis keskendus Mehhiko lahele ja kasutas segiläbi USA pelaagilise jadaõngepüügi andmeid alates 1950. aastate keskpaigast ja vaatlusandmeid 1990. aastate lõpust, hindas selle perioodi kestel toimunud languse suuruseks 99,3%.[3] Samas teevad muutused kalapüügi meetodites ja andmete kogumise meetodites täpsete hinnangute andmise keeruliseks.[23]
Nende uurimistulemuste tõttu muutis Rahvusvaheline Looduskaitseliit pikkuim-hallhai staatust punases nimistus "väheohustatust" globaalselt "ohualtiks" ja Kesk-Atlandi lääneosas "äärmiselt ohustatuks".[1]
Vastavalt 1995. aastal sõlmitud ÜRO kalavarude kokkuleppele (UNFSA) on rannaäärsed ja kalastamisega tegelevad riigid kohustatud tarvitusele võtma meetmed nimekirja kantud liikide kaitseks, kuid pikkuim-hallhai osas ei ole suuri arenguid toimunud.[1]
2011. aastal kehtestati Bahama kaitsealustes vetes kõigi hailiikidega, sealhulgas pikkuim-hallhai, kauplemise keelu.[13]
Alates 3. jaanuarist 2013 on pikkuim-hallhaid Uus-Meremaal kaitstud vastavalt Wildlife Act 1953-le.[24] Nende püüdmine toob kaasa kuni 250 000 dollarit trahvi või kuni kuus kuud vangistust ning ka kogemata kalasaagi hulka sattunud pikkuim-hallhaidest tuleb teatada, mitteteatamist võidakse karistada kuni 10 000 dollarini küündiva trahviga.[25]
Märtsis 2013 kanti kolme tüüpi ohustatud ning majanduslikku väärtust omavat haid Washingtoni konventsiooni (CITES) II kategooriaase: vasarhailased, pikkuim-hallhai ja heeringhai. See tähendab, et nende püüdmine ja nendega äritsemine on edaspidi reguleeritud ning nõuab litsentsi.[26]
Pikkuim-hallhai (Carcharhinus longimanus) on hallhailaste sugukonda kuuluv suur hai, kes elutseb troopiliste ja mõõdukalt soojade merede avaveeosas.
Jässaka kerega hai kõige äratuntavam eripära on pikad, ümarad ja valgete otstega uimed.
Pikkuim-hallhai on agressiivne, kuid aeglane. Ta domineerib tihti saagi ümber toimuvates taplustes ja ohustab laeva või lennuõnnetuse ohvreid. Liigi arvukus on hiljutiste uuringute kohaselt järsus languses, kuna selle suured uimed on kõrges hinnas kui haiuimesupi peamine koostisosa. Sarnaselt teiste hailiikidega ohustab liigne kalastamine pikkuim-hallhaid kogu liigi levila ulatuses.
Carcharhinus longimanus Carcharhinus generoko animalia da. Arrainen barruko Carcharhinidae familian sailkatzen da.
Carcharhinus longimanus Carcharhinus generoko animalia da. Arrainen barruko Carcharhinidae familian sailkatzen da.
Valkopilkkahai, aikaisemmalta nimeltään valkotäplähai[2] (Carcharhinus longimanus) on suurikokoinen ulappavesien hailaji, joka elää kaikissa maailman lämpimissä merissä.
Valkopilkkahain ruumis on roteva ja sillä on luonteenomaisen pitkät rintaevät ja pitkä, pyöreäkärkinen selkäevä. Evien päät ovat lajinimen mukaisesti valkoiset. Lajin tieteellinen nimi longimanus taas viittaa evien pituuteen. Kala tulee sukukypsäksi vajaan parin metrin mittaisena ja kasvaa yleensä kolmimetriseksi, suurimmat tavatut ovat olleet lähes nelimetrisiä.
Valkopilkkahai elää kaikkialla valtamerten ulapoilla, missä lämpötila on yli 18 celsiusastetta; runsaimmillaan se on 20–28 -asteisissa vesissä. Se liikkuu pintavesissä alle 150 metrin syvyydessä. Laji on vivipaarinen eli se synnyttää eläviä poikasia, 1–15 poikasta kerrallaan. Parittelu tapahtuu alkukesästä ja kantoaika on vuoden mittainen.
Valkopilkkahai syö pääasiassa luukaloja ja mustekaloja. Muukin ravinto kelpaa ja sen tiedetään syöneen myös keihäsrauskuja, merikilpikonnia, merilintuja, kotiloita, äyriäisiä, valaiden ulosteita ja laivoista mereen heitettyjä roskia.
Valkopilkkahai ui yleensä rauhallisesti ravintoa etsien mutta saaliin havaitessaan on peloton, määrätietoinen ja aggressiivinen. Se on yksi neljästä useimmin ihmisen kimppuun hyökkäävästä hailajista ja sen uskotaan koituneen lukuisten haaksirikkoisten kohtaloksi.[3][4] Esimerkiksi Jacques Cousteau on luonnehtinut sitä vaarallisimmaksi kaikista hailajeista.
Valkopilkkahain lihaa on käytetty ihmisravintona niin tuoreena, savustettuna, kuivattuna kuin suolattuna; myös sen nahkaa ja maksaöljyä hyödynnetään kaupallisesti. Valkopilkkahaita saadaan enimmäkseen muun kalastuksen sivusaaliina. Erityisesti sen evät ovat kysyttyä haineväkeiton raaka-ainetta, jotka otetaan talteen vaikka ruho jätettäisiin käyttämättä. Tämä on johtanut kantojen romahtamiseen.
Vielä 1969 valkopilkkahain kantoja luonnehdittiin erittäin runsaiksi. Yhdysvaltain kalastustilaston mukaan valkopilkkahain kannan arvioitiin kuitenkin vuosina 1992–2000 vähenneen Atlantin länsiosissa jopa 70 %. Kokonaistilanne on jossain määrin epäselvä, mutta varovaisuusperiaatteella Kansainvälinen luonnonsuojeluliitto IUCN on luokitellut lajin maailmanlaajuisesti vaarantuneeksi ja erittäin uhanalaiseksi Atlantin länsi- ja läntisissä keskiosissa.[1]
Valkopilkkahai, aikaisemmalta nimeltään valkotäplähai (Carcharhinus longimanus) on suurikokoinen ulappavesien hailaji, joka elää kaikissa maailman lämpimissä merissä.
Valkopilkkahain ruumis on roteva ja sillä on luonteenomaisen pitkät rintaevät ja pitkä, pyöreäkärkinen selkäevä. Evien päät ovat lajinimen mukaisesti valkoiset. Lajin tieteellinen nimi longimanus taas viittaa evien pituuteen. Kala tulee sukukypsäksi vajaan parin metrin mittaisena ja kasvaa yleensä kolmimetriseksi, suurimmat tavatut ovat olleet lähes nelimetrisiä.
Valkopilkkahai elää kaikkialla valtamerten ulapoilla, missä lämpötila on yli 18 celsiusastetta; runsaimmillaan se on 20–28 -asteisissa vesissä. Se liikkuu pintavesissä alle 150 metrin syvyydessä. Laji on vivipaarinen eli se synnyttää eläviä poikasia, 1–15 poikasta kerrallaan. Parittelu tapahtuu alkukesästä ja kantoaika on vuoden mittainen.
Valkopilkkahai syö pääasiassa luukaloja ja mustekaloja. Muukin ravinto kelpaa ja sen tiedetään syöneen myös keihäsrauskuja, merikilpikonnia, merilintuja, kotiloita, äyriäisiä, valaiden ulosteita ja laivoista mereen heitettyjä roskia.
Valkopilkkahai ui yleensä rauhallisesti ravintoa etsien mutta saaliin havaitessaan on peloton, määrätietoinen ja aggressiivinen. Se on yksi neljästä useimmin ihmisen kimppuun hyökkäävästä hailajista ja sen uskotaan koituneen lukuisten haaksirikkoisten kohtaloksi. Esimerkiksi Jacques Cousteau on luonnehtinut sitä vaarallisimmaksi kaikista hailajeista.
Valkopilkkahain lihaa on käytetty ihmisravintona niin tuoreena, savustettuna, kuivattuna kuin suolattuna; myös sen nahkaa ja maksaöljyä hyödynnetään kaupallisesti. Valkopilkkahaita saadaan enimmäkseen muun kalastuksen sivusaaliina. Erityisesti sen evät ovat kysyttyä haineväkeiton raaka-ainetta, jotka otetaan talteen vaikka ruho jätettäisiin käyttämättä. Tämä on johtanut kantojen romahtamiseen.
Vielä 1969 valkopilkkahain kantoja luonnehdittiin erittäin runsaiksi. Yhdysvaltain kalastustilaston mukaan valkopilkkahain kannan arvioitiin kuitenkin vuosina 1992–2000 vähenneen Atlantin länsiosissa jopa 70 %. Kokonaistilanne on jossain määrin epäselvä, mutta varovaisuusperiaatteella Kansainvälinen luonnonsuojeluliitto IUCN on luokitellut lajin maailmanlaajuisesti vaarantuneeksi ja erittäin uhanalaiseksi Atlantin länsi- ja läntisissä keskiosissa.
Carcharhinus longimanus • Requin océanique
Le Requin longimane (Carcharhinus longimanus), aussi appelé Requin océanique, Aileron blanc du large ou encore Requin pointes blanches du large, ainsi que Parata en Polynésie française[1] est une espèce de grand requin pélagique vivant dans les eaux profondes des océans tropicaux et les zones chaudes des océans tempérés. Son corps trapu est surtout reconnaissable à son aileron et ses nageoires longues, arrondies et se finissant en pointes blanches. Sa longueur n'excède généralement pas les trois mètres.
Ce requin est agressif, solitaire et se déplace lentement. Il se nourrit principalement de céphalopodes et de poissons osseux. Il domine les frénésies alimentaires et peut être un danger pour les survivants de naufrages ou de crashs aériens. Les attaques dans les eaux de baignade sont cependant rares, car le requin longimane vit exclusivement loin des côtes.
De récentes études montrent que la population de requins longimanes décroît fortement en raison de l'utilisation de ses ailerons comme ingrédient phare de la soupe d'ailerons, ainsi que de la pression de la pêche sur tous les échelons de sa chaîne alimentaire (comme pour la plupart des autres espèces de requins). Son statut sur la liste rouge de l'UICN est « vulnérable » mondialement et « en danger critique d'extinction » pour l'Atlantique nord-ouest et centre-ouest.
Les caractéristiques les plus distinctives du requin longimane sont ses longues nageoires pectorales et dorsales en forme d'ailes. Elles sont significativement plus larges que celles d'autres espèces de requins et sont nettement arrondies. Le nez du longimane est également arrondi et ses yeux sont circulaires et équipés d'une membrane nictitante[2].
Le requin longimane a une forme typique des Carcharhinidae, bien que quelque peu aplatie, souvent avec un aspect légèrement bossu. Il a une couleur bronze, marron, bleutée ou grise sur le dos (la couleur varie en fonction des régions) et blanche sur le ventre, voire tirant parfois sur le jaune. Le requin océanique est un requin de taille moyenne. Le plus grand spécimen jamais capturé mesurait 4 mètres, une taille remarquablement grande étant donné que peu d'individus dépassent les 3 mètres. Le poids maximal répertorié du longimane est de 170 kg. La femelle est généralement plus grande que le mâle de 10 cm. Les requins longimanes atteignent la maturité sexuelle lorsqu'ils égalent ou dépassent les 1,7 mètre à 1,9 mètre pour les mâles et les 1,8 mètre à 2 mètres pour les femelles[2],[3]. Dans les années 1950, dans le golfe du Mexique, le poids moyen du requin longimane était de 86,4 kg contre 56,1 kg dans les années 1990[4].
La plupart de ses nageoires (dorsales, pectorales, pelviennes et caudales) se finissent en pointes blanches. Certains individus peuvent néanmoins en être dépourvus. En plus des pointes blanches, les nageoires peuvent être tachetées et les jeunes spécimens peuvent présenter des marques noires. Un marquage en forme de selle peut être apparent entre la première et la deuxième nageoires dorsales[2]. Le requin a plusieurs types de dents. Celles de la mandibule ont une extrémité fine, sont en dents de scie et sont relativement petites et triangulaires, un peu comme des crocs. Il y a entre 13 et 15 dents de chaque côté de la symphyse. Les dents de la mâchoire supérieure ont également une forme triangulaire, mais sont beaucoup plus grandes et plus larges, avec les bords entièrement dentelés. Il y en a entre 14 et 15 de chaque côté de la symphyse[2].
Les denticules cutanées sont plates, plus larges que longues, et ont généralement entre cinq et sept crêtes[2].
Le requin longimane vit exclusivement dans les océans et mers ouverts, où il occupe les eaux d'une température supérieure à 18 °C[5]. Néanmoins, il préfère les eaux entre 20 °C et 28 °C et a tendance à éviter les eaux plus froides ou plus chaudes[3]. Dans le contexte d'un réchauffement climatique, une température supérieure à 28° des eaux de surface pourrait induire une modification de comportement (déplacement et nouvelle répartition dans un environnement plus favorable)[6].
Autrefois, les requins longimanes étaient extrêmement communs et largement répandus dans les mers et océans, et ils occupent encore aujourd'hui une large zone autour du globe, surtout entre les deux tropiques. Toutefois, des études récentes démontrent que leur nombre a considérablement chuté[7]. Selon le « registre des relevés à la palangre dans les zones pélagiques américaines » (couvrant la zone de l'Atlantique nord-ouest et centre-ouest), le déclin de la population de requins longimanes est estimé à 70 % sur la période 1992-2000[8].
De nos jours, ils fréquentent les régions tout autour du globe entre les latitudes 45e nord et 43e sud[9],[5]. En 2004, un requin longimane a été retrouvé mort sur la côte ouest suédoise, bien au-delà de la limite nord de son aire de répartition connue[10].
Les longimanes préfèrent les zones au large des côtes et passent le plus clair de leur temps dans la couche supérieure des océans profonds (à environ 150 mètres[5]) . Il oscille dans sa colonne d'eau en fonction de la température océanique, en été (eau de surface plus chaude) il se trouve le plus souvent en profondeur jusqu'à 200 mètres, en hiver sa marge est plus étroite et il se situe dans la couche supérieure des 50 mètres[6].
Selon les « données de capture à la palangre », les requins longimanes sont plus nombreux au large des côtes qu'à proximité[2]. Ils peuvent s'approcher occasionnellement des côtes, dans des eaux peu profondes (jusqu'à 37 mètres), principalement autour d'îles au milieu de l'océan, telles que Hawaï, ou dans des zones où le plateau continental est étroit, et où il y a donc un accès à l'eau profonde à proximité. Le requin longimane est une espèce solitaire, bien que des rassemblements aient été observés, là où la nourriture abonde[3].
Contrairement à de nombreux autres animaux, il n'a pas de cycle diurne et est actif le jour et la nuit[2]. Sa nage est lente mais il utilise ses nageoires pectorales pour faire de larges et rapides mouvements. Bien qu'ils soient solitaires envers les autres membres de leur espèce, les requins longimanes peuvent être accompagnés de poissons-pilotes, de dorades coryphènes et de rémoras[2]. En 1988, Jeremy Stafford-Deitsch rapporta avoir vu un individu accompagné d'une baleine pilote[11].
Le requin longimane est habituellement solitaire et lent. Il a tendance à nager au plus haut de la colonne d'eau sur de vastes étendues à la recherche de nourriture[2].
Animal ectotherme, ses performances physiologiques dépendent de la température de l'eau. En tant que prédateur il doit maintenir une température interne dans un intervalle stable optimal (éviter une « surchauffe »), tout en adaptant ses stratégies de déplacement (recherche de proies) en fonction d'un rendement énergétique. Comme pour tout prédateur, y compris terrestre, la survie dépend d'un rendement positif[6] (la proie doit fournir une énergie supérieure à celle dépensée pour l'obtenir).
Jusqu'au XVIe siècle[12], les marins surnommaient les requins « chiens de mer »[13]. Le longimane est l'espèce de requin qui suit le plus souvent les navires[3]. Il manifeste alors un comportement ressemblant à celui d'un chien quand son intérêt est éveillé : lorsqu'il est attiré par quelque chose qui semble être de la nourriture, ses mouvements deviennent plus vifs. Il s'en approchera alors, prudemment mais obstinément, tout en restant sur ses gardes mais aussi demeurant à l'affût. Le longimane se déplace lentement, mais il est capable de surprenantes pointes de vitesse. Il rivalise généralement avec les requins soyeux lorsqu'il chasse. Il compense alors son style de nage relativement lent par des élans de vitesse[3].
Des groupes se forment souvent quand des individus convergent vers une même source de nourriture, après quoi une frénésie alimentaire peut avoir lieu. Cela semble être déclenché non pas par l'odeur de sang dans l'eau, ni par la soif de sang des requins, mais plutôt par leur nature tendue et allant droit au but (ils conservent en effet leur énergie entre les rares occasions de s'alimenter quand ils ne sillonnent pas lentement l'océan). Le requin océanique est un prédateur compétitif et opportuniste qui exploite les ressources proches et immédiates, plutôt que de se dépenser longuement à la recherche d'un repas futur plus facile[3].
Il ne semble pas y avoir de séparation en fonction du sexe et de la taille parmi l'espèce lors de regroupements de requins longimanes. Les requins océaniques suivent les bancs de thons ou de calmars, et pistent les groupes de cétacés tels que les dauphins et les baleines pilotes afin de piéger leurs proies. Leur instinct leur dicte de suivre les poissons-appâts qui suivent les navires de haute mer. Quand la chasse à la baleine avait encore lieu dans les eaux chaudes, les requins longimanes s'attaquaient très souvent aux carcasses flottantes des baleines[3].
Le requin longimane se nourrit principalement de céphalopodes pélagiques et de poissons osseux[5]. Cependant, son régime alimentaire peut être bien plus varié et moins sélectif. Le longimane peut en effet se nourrir de polynemidae, de raies pastenagues, de tortues marines, d'oiseaux, de gastéropodes, de crustacés et des restes de mammifères. Les poissons osseux dont il se nourrit comprennent les cavalos, les regalecidae, les barracudas, les carangidae, les dorades coryphènes, les marlins, les thons et les maquereaux. Sa méthode de chasse consiste à mordre dans des bancs de poissons et de nager la gueule ouverte au sein de bancs de thons. Quand il chasse en même temps que d'autres prédateurs, il devient agressif[3]. Peter Benchley, auteur du roman Les Dents de la mer, raconte avoir observé des requins longimanes nager parmi des globicephales et manger leurs excréments[14].
Dans l'océan Atlantique nord-ouest et Indien sud-ouest, la saison des amours se déroule au début de l'été. Pourtant, des femelles gravides sont pêchées dans le Pacifique toute l'année. Cela suggère que la saison des amours dure plus longtemps dans l'océan Pacifique[3]. Le requin longimane est vivipare, c'est-à-dire que l'embryon se développe in utero et est nourri par une poche placentaire. La période de gestation dure un an. Les portées peuvent varier de un à quinze individus. À la naissance, les requins mesurent environ 60 cm[8]. La maturité sexuelle est atteinte quand les individus atteignent une taille d'environ 1,75 mètre pour les mâles et 2 mètres pour les femelles[8].
Le Requin longimane a été décrit la première fois par le naturaliste René Primevère Lesson. Lesson faisait alors un voyage autour du monde avec Louis Isidore Duperrey sur la corvette Coquille entre 1822 et 1825. Il décrivit alors deux spécimens rencontrés dans l'archipel des Tuamotu en Polynésie française, et nomma ce requin Squalus maou, un nom qui tient son origine du tahitien ma'o signifiant « requin ». Cependant, la description et le nom donné par Lesson furent par la suite oubliés[9].
Le longimane fut ensuite décrit par le cubain Felipe Poey en 1861 en tant que Squalus longimanus[9]. La dénomination Pterolamiops longimanus fut aussi utilisée. L'adjectif longimanus fait référence à la taille de ses nageoires pectorales (longimanus signifie en latin « mains longues »)[2]. Le requin longimane a de nombreuses dénominations en français : rameur, requin à aileron blanc, requin blanc et requin canal[2].
Selon les règles de la commission internationale de nomenclature zoologique, la dénomination prioritaire est celle qui a été publiée en premier. Par conséquent, le nom scientifique du requin longimane devrait être Carcharhinus maou. Pourtant, le nom donné par Lesson fut oublié pendant si longtemps que la dénomination Carcharhinus longimanus reste la plus usitée et acceptée[3].
L'espèce connaît de nombreux synonymes[5] :
Pour le commerce, le requin longimane est une espèce importante pour ses nageoires, sa viande et son huile. Sa viande se déguste fraîche, fumée, séchée et salée. Sa peau est utilisée pour le cuir[3]. Il est soumis à la pression de la pêche sur presque toute sa chaîne alimentaire, aussi bien sur ses proies que sur lui-même[8]. Il est néanmoins pêché plus souvent accidentellement, car il est attiré par les appâts à la palangre destinés à d'autres espèces[3].
Le célèbre océanographe Jacques-Yves Cousteau a décrit le requin océanique comme « le plus dangereux des requins »[15]. Malgré l'immense notoriété du grand requin blanc et d'autres requins habituellement trouvés plus près des côtes, le requin longimane est suspecté d'être responsable d'un plus grand nombre d'attaques fatales chez des humains, étant donné qu'il s'attaque aux rescapés de naufrages et de crashs aériens[16],[17]. De telles attaques ne sont pas incluses dans les relevés habituels d'attaques de requins pour les XXe et XXIe siècles. Par conséquent, le requin océanique n'est officiellement pas le requin qui a le plus attaqué l'humain. Jusqu'en 2009, cinq attaques de longimanes sur des humains ont été comptabilisées[18],[19]. Lors du naufrage de l'USS Indianapolis, torpillé le 30 juillet 1945, le longimane fut tenu responsable de nombreuses attaques sur les marins ayant survécu au naufrage[17] bien que la plupart d'entre eux seraient morts en raison des effets des éléments (froid, eau, sel, soleil) plus qu'à cause des requins[20].
Également pendant la seconde Guerre mondiale, le Nova Scotia, un navire à vapeur transportant environ 1 000 passagers fut coulé par un sous-marin allemand près de l'Afrique du Sud. Seulement 192 passagers survécurent. Un bon nombre de morts fut alors attribué au requin longimane[16].
Vu son habitat, les attaques à proximité directe des côtes sont rares[21].
En 2010, un seul et même requin longimane fut impliqué dans de nombreuses attaques sur des touristes en mer Rouge, près de Charm el-Cheikh en Égypte. Cet individu fut l'objet d'un épisode de l'émission Shark Week appelé Rogue Sharks. Les biologistes qui menaient l'enquête sur ces attaques reconnaissaient l'individu grâce à une marque de morsure sur le lobe supérieur de sa queue. L'enquête menée révéla que ce requin avait été habitué à être nourri à la main. Il associait donc les plongeurs à une source facile de nourriture et attaquait les filets, transportés par les pêcheurs, dans lesquels les poissons pêchés étaient placés. Cela poussait le requin à attaquer le derrière et les cuisses des plongeurs dans l'espoir d'obtenir un repas. Les attaques empirèrent en raison de la surpêche en mer Rouge. La rareté des proies en haute mer forçait ainsi le requin à se rapprocher des côtes[22].
En mars 2015, une attaque de requin océanique coûte la vie à un touriste allemand, nageant au large de Marsa Alam, une station balnéaire égyptienne. La victime, 52 ans, a succombé après que le squale lui eut arraché la jambe droite, au-dessus du genou[23]. En octobre 2019, une touriste française a été attaquée sur les côtes polynésiennes.
Comme le mako ou le requin bleu, le requin longimane est une espèce qui nécessite de grands espaces pour subsister et qui donc survit difficilement en captivité. Actuellement, un seul individu est détenu dans le bassin extérieur de l'aquarium de la baie de Monterey aux États-Unis, faisant de cette institution la seule au monde à posséder un requin longimane vivant[24]. Il a fait, à ce titre, l'objet d'un numéro spécial de Shark Week, Sharks Under Glass[25].
En 1969, Lineaweaver et Backus écrivaient que le requin longimane « [était] extraordinairement abondant, peut-être l'animal de cette taille le plus abondant à la surface de la Terre, avec un poids excédant les 45 kg »[26]. De plus amples études ont eu lieu jusqu'en 2003 pour estimer la population de requins océaniques. Les chercheurs ont alors estimé que leur population avait chuté de 70 % entre 1992 et 2000 dans l'océan atlantique nord-ouest et centre-ouest[8]. Une autre étude se concentrant cette fois sur le golfe du Mexique, utilisant des données des relevés à la palangre des zones pélagiques américaines, datant du milieu des années 1950, et des observations datant de la fin des années 1990, révèle que le nombre de longimanes aurait diminué dans cette zone de 99,3 % sur cette période[7]. Néanmoins, les changements dans les pratiques de pêche et dans les méthodes de rassemblement des données compliquent les estimations[27].
Cette espèce est principalement menacée par la surpêche[28].
À la suite de ces découvertes, le statut du longimane sur la liste rouge de l'UICN a été changé de « risque le plus bas »/« quasi-menacé » à « vulnérable » mondialement et à « en danger critique d'extinction » pour l'Atlantique nord-ouest et centre-ouest[8].
Selon l'accord de l'ONU de 1995 sur « la conservation et la gestion des stocks de poissons chevauchants et des stocks de poissons grands migrateurs » (UNFSA), les États côtiers et pratiquant la pêche sont expressément requis d'adopter des mesures pour préserver les espèces présentes sur la liste de l'UICN. Mais l'avancée est lente en ce qui concerne les mesures pour la préservation du requin océanique[8].
Depuis début 2013, le requin longimane bénéficie d'une protection complète dans les eaux territoriales de la Nouvelle-Zélande en accord avec le Wildlife Act de 1953[29].
En mars 2013, trois sortes de requins en danger ayant un intérêt commercial, le requin-marteau, le requin longimane et le requin-taupe commun sont ajoutés à l'annexe II de la CITES, et dès lors, la pêche et le commerce de ces requins nécessitent une autorisation, et ces activités sont strictement règlementées[30].
Carcharhinus longimanus • Requin océanique
Le Requin longimane (Carcharhinus longimanus), aussi appelé Requin océanique, Aileron blanc du large ou encore Requin pointes blanches du large, ainsi que Parata en Polynésie française est une espèce de grand requin pélagique vivant dans les eaux profondes des océans tropicaux et les zones chaudes des océans tempérés. Son corps trapu est surtout reconnaissable à son aileron et ses nageoires longues, arrondies et se finissant en pointes blanches. Sa longueur n'excède généralement pas les trois mètres.
Ce requin est agressif, solitaire et se déplace lentement. Il se nourrit principalement de céphalopodes et de poissons osseux. Il domine les frénésies alimentaires et peut être un danger pour les survivants de naufrages ou de crashs aériens. Les attaques dans les eaux de baignade sont cependant rares, car le requin longimane vit exclusivement loin des côtes.
De récentes études montrent que la population de requins longimanes décroît fortement en raison de l'utilisation de ses ailerons comme ingrédient phare de la soupe d'ailerons, ainsi que de la pression de la pêche sur tous les échelons de sa chaîne alimentaire (comme pour la plupart des autres espèces de requins). Son statut sur la liste rouge de l'UICN est « vulnérable » mondialement et « en danger critique d'extinction » pour l'Atlantique nord-ouest et centre-ouest.
O tiburón oceánico[3] ou tiburón de puntas brancas (Carcharhinus longimanus) é un tiburón peláxico grande que vive nos mares tropicais e temperados cálidos. É de constitución robusta e destaca especialmente polas súas aletas longas, arredondeadas e coas puntas brancas.
É un peixe agresivo, pero de movementos lentos, cun marcado frenesí devorador, motivo polo cal é un perigo para os náufragos e superviventes no océano en accidentes; atacou máis humanos que tódalas outras especies de tiburóns xuntas.[4][5] Estudos recentes[1][6] demostraron que as súas poboacións se atopan nun marcado declive, xa que as súas grandes aletas teñen moito valor como ingrediente principal da sopa de aleta de tiburón e, como outras especies de tiburón, sofre unha presión crecente por parte da pesca no seu ámbito de distribución.
O tiburón oceánico ou tiburón de puntas brancas (Carcharhinus longimanus) é un tiburón peláxico grande que vive nos mares tropicais e temperados cálidos. É de constitución robusta e destaca especialmente polas súas aletas longas, arredondeadas e coas puntas brancas.
É un peixe agresivo, pero de movementos lentos, cun marcado frenesí devorador, motivo polo cal é un perigo para os náufragos e superviventes no océano en accidentes; atacou máis humanos que tódalas outras especies de tiburóns xuntas. Estudos recentes demostraron que as súas poboacións se atopan nun marcado declive, xa que as súas grandes aletas teñen moito valor como ingrediente principal da sopa de aleta de tiburón e, como outras especies de tiburón, sofre unha presión crecente por parte da pesca no seu ámbito de distribución.
Trupan oblokrilac (Carcharhinus longimanus), vrsta morskog psa iz porodice kučaka (Carcharhinidae). nekada je pripisivan rodovima Carcharias, Pterolamiops i Squalus.
Živi u suptropskim vodama sva tri oceana, rijedak je gost Jadrana. Živi najčešće uz površinu vode pa do dubine od 150 metara, ali može zaroniti do 230 m dubine[1]. Često je u pratnji skušaca (pratibroda; Naucrates ductor), ribe koštunjače koja se hrani parazitima sa kože morskih pasa, a za uzvrat uživa njegovu zaštitu.
Vretenastog je i izduženog tijela. Peraje su mu velike i oble sa bijelim vrhovima. Naraste maksimalno do 400 centimetara i može težiti do 150 kilograma[2], ali mu je najčešća dužina 270cm. Potencijalno je opasan za ljude.
Trupan oblokrilac (Carcharhinus longimanus), vrsta morskog psa iz porodice kučaka (Carcharhinidae). nekada je pripisivan rodovima Carcharias, Pterolamiops i Squalus.
Hiu koboi (Carcharhinus longimanus) adalah hiu pelagik berukuran besar yang mendiami lautan di wilayah beriklim tropis dan sedang yang bersuhu hangat. Tubuh dempak hewan ini dikenal memiliki sirip ventral berujung putih yang bulat dan panjang.
Ikan yang agresif namun bergerak lambat ini merupakan hewan berkelompok yang ganas dalam menyerang korban kecelakaan kapal dan pesawat yang terapung di laut.[4] Studi baru-baru ini menunjukkan turunnya jumlah populasi hewan ini dengan curam dikarenakan siripnya yang besar dihargai tinggi sebagai bahan utama dari Sup sirip hiu dan, bersama jenis hiu lainnya, hewan ini menghadapi tekanan perikanan yang membesar sepanjang wilayah sebarannya.[2][5]
fishbase
Hiu koboi (Carcharhinus longimanus) adalah hiu pelagik berukuran besar yang mendiami lautan di wilayah beriklim tropis dan sedang yang bersuhu hangat. Tubuh dempak hewan ini dikenal memiliki sirip ventral berujung putih yang bulat dan panjang.
Ikan yang agresif namun bergerak lambat ini merupakan hewan berkelompok yang ganas dalam menyerang korban kecelakaan kapal dan pesawat yang terapung di laut. Studi baru-baru ini menunjukkan turunnya jumlah populasi hewan ini dengan curam dikarenakan siripnya yang besar dihargai tinggi sebagai bahan utama dari Sup sirip hiu dan, bersama jenis hiu lainnya, hewan ini menghadapi tekanan perikanan yang membesar sepanjang wilayah sebarannya.
Lo squalo longimano (Carcharhinus longimanus (Poey, 1861)) conosciuto anche come pinna bianca oceanico o squalo alalunga [1][2], è un grande squalo pelagico dei mari tropicali e temperati caldi appartenente alla famiglia Carcharhinidae[3]. È una specie robusta, caratterizzata da lunghe ed arrotondate pinne a punta bianca. Spesso viene confuso con lo squalo pinna bianca del reef (Triaenodon obesus).
È un pesce aggressivo, ma che si muove lentamente, e domina le situazioni di sciacallaggio in mare. Rappresenta uno dei maggiori pericoli per i sopravvissuti ai disastri aerei o navali. Questa specie ha attaccato più volte l'uomo di quanto non abbiano fatto tutte le altre messe assieme.[4][5] Studi recenti[6][7] hanno sottolineato come il numero di squali alalunga sia in brusco calo, in quanto le loro pinne sono molto ricercate come ingrediente principale della famosa zuppa di pinne di squalo. In particolare negli ultimi anni, questa specie come molte altre, ha a che fare con una pesca sempre più diffusa attraverso il suo areale.
Lo squalo alalunga è stato in prima istanza descritto da René-Primevère Lesson nei suoi appunti presi durante la circumnavigazione del globo di Louis Duperrey, compiuta tra il 1822 ed il 1825 a bordo della corvetta “Coquille”. Lo scrittore ha in particolare descritto due esemplari rinvenuti presso l'Arcipelago delle Tuamotu, nella Polinesia francese ed ha assegnato loro il nome di Squalus maou, riferendosi alla parola polinesiana per “squalo”. Nome e descrizione di Lesson sono comunque state dimenticate.[8]
Il nome attuale è stato scelto dal cubano Felipe Poey nel 1861.[8] Prima di allora il nome Pterolamiops longimanus è stato usato a lungo. L'epiteto longimanus si riferisce alla lunghezza delle pinne (longimanus in latino significa infatti “dalla lunga mano”).[9] In lingua inglese lo Squalo longimano ha altri nomi: Brown Milbert's sand bar shark, brown shark, nigano shark, whitetip whaler e whitetip shark.[9]
Le regole della Commissione Internazionale per la Nomenclatura Zoologica prevederebbero che la prima descrizione in ordine cronologico abbia la precedenza sulle altre; in questo caso il nome scientifico dello Squalo alalunga dovrebbe essere Carcharhinus maou. Tuttavia, il nome scelto da Lesson è rimasto dimenticato tanto a lungo che il termine Carcharhinus longimanus ha finito per diventare largamente accettato all'interno della comunità scientifica.[10]
Lo squalo longimano si trova ovunque in mare aperto ed in acque profonde con temperature che superino i 18 °C (64 °F).[11] Predilige le acque con temperatura compresa tra i 20 °C (68 °F) ed i 28 °C (82 °F) e tende ad evitare le zone di mare dove la temperatura esce da questo range.[10] Era un tempo estremamente comune e largamente diffuso e ancora oggi abita vaste zone del globo; recenti studi, tuttavia, hanno accertato che il loro numero si è ridotto drasticamente negli ultimi anni.[6] Un'indagine statunitense compiuta tra il 1992 ed il 2000 ha stimato durante quel lasso di tempo nell'Atlantico Nord-Occidentale ed Occidentale un declino del 70% negli esemplari della specie.[7]
Ne sono stati rinvenuti in ogni parte del mondo all'interno della fascia compresa fra il 45º parallelo Nord el il 43° Sud.[8][11] Nel 2004 uno squalo longimano morto è stato rinvenuto sulla costa occidentale della Svezia, molto più a Nord di quello che si credeva fosse il limite superiore del suo areale.[12]
Questa specie trascorre la maggior parte del tempo nello strato superficiale dell'oceano, ad una profondità massima di circa 150 metri (490 ft)[11]; preferisce le aree oceaniche con acqua più profonda e lontane dalla riva. In base ai dati della pesca, più ci si allontana dalla costa, più aumenta il numero di questi squali.[9] Occasionalmente se ne trovano anche in acque meno profonde, a circa 37 metri (120 ft) di profondità, soprattutto vicino a isole circondate dall'oceano come le Hawaii, o in aree dove la piattaforma continentale è frastagliata e si trova accesso ad acque più profonde nelle vicinanze. È in genere una specie solitaria, anche se a volte si possono osservare in gruppo in presenza di ricche fonti di cibo.[10] Diversamente da molti animali, non ha un ciclo diurno, ma è attivo sia durante il giorno che durante la notte.[9] Lo stile di nuotata è lento, con le pinne pettorali molto allargate. Nonostante si tengano lontani dai pesci della loro specie, si trovano spesso accompagnati da pesci pilota, lampughe, remore.[9] Nel 1988, Jeremy Stafford-Deitsch ha riportato l'osservazione di un esemplare accompagnato da un Globicefalo di Gray.[13]
La caratteristica peculiare di un C. longimanus risiede nella presenza di lunghe pinne pettorali e dorsali, simili ad ali. Le pinne sono molto più grandi di quelle degli altri squali, e piuttosto arrotondate. La punta del muso è anch'essa arrotondata, gli occhi sono circolari e presentano membrane nictitanti.[9]
Lo squalo longimano ha un tipico, anche se un po' ingrossato, corpo da Carcharhinidae, spesso con un aspetto leggermente incurvato. Sul dorso è bronzeo, marrone, bluastro o grigio (il colore varia in base alla regione), e bianco sul ventre (anche se, in alcuni casi può presentare in questa parte del corpo una tonalità di giallo). La dimensione massima di uno squalo longimano è di circa 4 metri (13 ft), anche se di solito non supera i 3 metri (10 ft). La massa corporea massima è invece di 270 kilogrammi (595 libbre). La femmina è in genere più larga del maschio, anche se tipicamente di soli 10 centimetri (4 in). I maschi raggiungono la maturità sessuale quando raggiungono lunghezze di circa 1,8 metri (71 in) e le femmine di circa 1,9 metri (75 in).[9][10]
La maggior parte delle pinne del suo corpo (la dorsale, la pettorale, la pelvica e la caudale) presenta la tipica punta bianca (che può essere assente negli individui più giovani e, più raramente, negli adulti). Oltre alla punta bianca, le pinne possono essere maculate, e nei più giovani le macchie possono essere di colore nero. Una macchia a forma di sella può apparire tra la prima e la seconda pinna dorsale.[9] Questa specie di squalo presenta diversi tipi di denti: nella mandibola (mascella inferiore) i denti presentano punte sottili e dentellate, e sono relativamente piccoli e di forma triangolare (sono simili a zanne). Ci sono anche tra 13 e 15 denti fusi assieme a questi sull'altro lato della “symphysis” (che è appunto una fusione fibrocartilaginea tra due ossa, in questo caso due denti). I denti della mascella superiore sono triangolari, ma molto più larghi ed ampi, con le sommità completamente dentellate. In questo caso all'altro lato della “symphysis” ci sono da 14 a 15 denti.[9] I dentelli dermici sul corpo sono piatti e tipicamente presentano da cinque a sette spigoli.[9]
Lo squalo longimano si ciba principalmente di cefalopodi pelagici e pesci ossei.[11] Ad ogni modo, la sua dieta può essere molto più varia e meno selettiva. Lo Squalo longimanus è stato osservato mentre si cibava di Polynemidae, Dasyatidae, Tartarughe marine, uccelli, gasteropodi, crostacei, carcasse di mammiferi, e addirittura rifiuti abbandonati da navi in transito. I pesci ossei di cui si ciba includono Alepisauridae, re d'aringhe, Barracuda, carangidi, lampughe, Marlin, Tonni e sgombri. I suoi metodi di caccia comprendono mordere casualmente all'interno di un gruppo di pesci e nuotare attraverso un banco di tonni con la bocca spalancata. Quando si nutre assieme ad altre specie, diventa aggressivo.[10] Peter Benchley, autore de Lo squalo, ha osservato questi squali mentre nuotavano alle spalle di globicefali e ne mangiavano le feci.[14]
Lo squalo longimano è in genere solitario e si muove lentamente al di sopra di vaste zone disabitate, alla ricerca di fonti di cibo.[9] Fino al XVI secolo,[15] gli squali erano noti ai marinai come “pescecani”[16] soprattutto perché proprio lo squalo longimano, il più comune squalo inseguitore di navi,[10] esibiva un comportamento da cane quando veniva attirato il suo interesse. Se attirato da qualcosa che identificava come cibo, il pesce iniziava a muoversi in modo avido, e cominciava ad avvicinarsi in modo cauto, ma testardo, ritirandosi a distanza di sicurezza se allontanato, ma tenendosi pronto a scattare se se ne fosse presentata l'occasione. Lo squalo longimanus non è un animale veloce, ma è capace di sorprendenti scatti improvvisi. Si trova comunemente in competizione per il cibo con i Carcharhinus falciformis, compensando la sua nuotata lenta con un atteggiamento molto aggressivo.[10]
Dei gruppi si possono formare quando esemplari che vivono nella stessa zona convergono su un territorio di caccia favorevole. Sembra che questo meccanismo non scatti di per sé per la presenza in acqua di sangue, o per una strana “sete di sangue”, ma per l'ipersensibilità comune ai membri della specie e per la loro capacità di raggiungere direttamente un obiettivo senza sprechi di energia (in assenza di cibo infatti mantengono un moto calmo e ripetitivo attraverso l'oceano, conservando le energie per il momento del bisogno). È tuttavia uno squalo competitivo ed opportunista che preferisce cibarsi il più possibile se ne ha la possibilità, senza attendere un possibile pasto più semplice in futuro.[10]
Non sembrano esserci meccanismi di segregazione guidati dal sesso d'appartenenza o dalle dimensioni, né ciò avviene nei riguardi di membri di altre specie. Gli squali longimani si accompagnano a banchi di tonni e calamari, ed inseguono gruppi di cetacei, come i delfini, e pesci pilota in modo da sfruttarli come scovatori di prede. Hanno un istinto all'inseguimento delle esche così spiccato, nato da millenni di migrazioni, che inseguono le navi in transito sugli oceani. Durante la caccia alla balena, in acque calde, lo squalo longimano è responsabile dei maggiori danneggiamenti alla carcassa galleggiante.[10]
La stagione degli accoppiamenti è l'inizio dell'estate nel Nord-Ovest dell'Oceano Atlantico e nel Sud-Est dell'Oceano Indiano, mentre nell'Oceano Pacifico sono state pescate femmine con embrioni durante tutto il corso dell'anno, e questo fa pensare che in quella zona la stagione degli accoppiamenti sia più lunga.[10] Questa specie è vivipara: gli embrioni si sviluppano "in utero" e sono nutriti da una sacca placentale. La gestazione dura un anno. La cucciolata può comprendere da uno a 15 esemplari, che nascono ad una lunghezza di circa 0,6 metri (24 in).[7] Al momento della maturità sessuale, gli esemplari raggiungono invece la lunghezza di 1,75 metri (69 in) nei maschi e di 2 metri (80 in) nelle femmine.[7]
È una specie con un'elevata importanza commerciale in quanto le sue pinne sono utilizzate nella preparazione della zuppa di squalo, e dal suo grasso viene ricavato dell'olio. Viene consumato fresco, affumicato, essiccato e sotto sale, e la sua livrea è utilizzata per la produzione di pelli.[10] È soggetto alla pesca attraverso il suo intero areale;[7] anche se è spesso utilizzato come esca, perché insegue le traiettorie di altre specie.[10]
Il famoso ricercatore oceanografico Jacques Cousteau ha descritto lo squalo longimano come “il più pericoloso tra tutti gli squali”.[17] A dispetto della grande notorietà del Grande squalo bianco e di altre specie che vivono più vicine a terra, lo squalo longimano è considerato responsabile di più attacchi nei confronti dell'uomo di quanti ne abbiano compiuti tutte le altre specie messe assieme, essendo in genere il primo ad attaccare i superstiti dei disastri aerei e navali.[4][5] Questi incidenti possono sembrare minoritari nel XXI secolo, ma un episodio basta a chiarire come fossero importanti in passato. Durante un solo incidente, accaduto dopo il siluramento dell'americana USS Indianapolis il 30 luglio 1945, tra i 600 e gli 800 marinai furono uccisi da squali.[4] Si dice che i responsabili della carneficina siano stati gli squali tigre, ma ciò non è mai stato confermato. Sempre nella Seconda guerra mondiale avvenne qualcosa di simile, quando la “Nova Scotia”, un battello che trasportava circa un migliaio di persone nelle acque vicine al Sudafrica, fu silurato e affondato da un sottomarino tedesco. Ci furono soltanto 192 sopravvissuti, e la maggior parte delle morti è attribuita allo Squalo longimanus.[5]
Questa specie rappresenta un rischio minimo per i bagnanti e per gli sportivi, ma è letale per gli uomini che per qualche motivo si trovino in oceano aperto e che possano essere visti come prede.
Anche se lo squalo longimano è molto opportunista e aggressivo, ed è noto per aver attaccato l'uomo per cibarsi[4], gli incontri con subacquei sportivi in certe località sono consueti ed emozionanti[18]. Essi devono però mantenere alcuni accorgimenti: avvicinarsi solo con estrema cautela, non fiocinare pesci in presenza dello squalo, e se esso si facesse troppo curioso e si avvicinasse troppo, uscire dall'acqua al più presto possibile. Per gli squali in generale si consiglia di colpirli sul muso, sugli occhi o sulle branchie qualora premessero contro il corpo del sommozzatore, ma questa procedura non sembra avere effetto sullo squalo longimano.[10]
Nel 1969, Lineaweaver and Backus hanno scritto sulla specie in questione: "è straordinariamente abbondante, forse il più numeroso tra i grandi animali, cioè quelli pesanti più di 100 libbre [45 kg], sulla faccia della Terra".[19] Ci sono stati soltanto pochi studi più approfonditi sulla popolazione degli Squali longimani fino al 2003, quando si stimò che il loro numero nel Atlantico Nord-occidentale ed Occidentale fosse calato del 70% tra il 1992 ed il 2000.[7] Un altro studio concentrato sul Golfo del Messico, che ha usato un mix di dati statunitensi degli anni '50, con altri dei tardi anni '90, ha stimato, in quella zona, una diminuzione di popolazione del 99.3% tra i due periodi.[6] Non sono stati tuttavia in quest'analisi considerati né i cambiamenti nella pesca, né i diversi metodi di raccoglimento dei dati, perciò la stima è oggi messa in discussione.[20] In seguito a queste scoperte lo status della specie sulla IUCN Red List è stato cambiato in “Critico” globalmente (da VU) ed in “Critico” nell'Atlantico Nord-occidentale ed Occidentale.[7] Dopo l'Accordo ONU sugli Stock di Pesce del 1995 i Paesi costieri e nei quali si pratica la pesca sono stati obbligati ad adottare misure per assicurare la conservazione di una lista di specie, ma pochi progressi sono stati fatti in questa direzione per quanto riguarda lo squalo longimano.[7]
Lo squalo longimano (Carcharhinus longimanus (Poey, 1861)) conosciuto anche come pinna bianca oceanico o squalo alalunga , è un grande squalo pelagico dei mari tropicali e temperati caldi appartenente alla famiglia Carcharhinidae. È una specie robusta, caratterizzata da lunghe ed arrotondate pinne a punta bianca. Spesso viene confuso con lo squalo pinna bianca del reef (Triaenodon obesus).
È un pesce aggressivo, ma che si muove lentamente, e domina le situazioni di sciacallaggio in mare. Rappresenta uno dei maggiori pericoli per i sopravvissuti ai disastri aerei o navali. Questa specie ha attaccato più volte l'uomo di quanto non abbiano fatto tutte le altre messe assieme. Studi recenti hanno sottolineato come il numero di squali alalunga sia in brusco calo, in quanto le loro pinne sono molto ricercate come ingrediente principale della famosa zuppa di pinne di squalo. In particolare negli ultimi anni, questa specie come molte altre, ha a che fare con una pesca sempre più diffusa attraverso il suo areale.
De oceanische witpunthaai[3] of ook wel kortweg witpunthaai (Carcharhinus longimanus) is een haai uit het geslacht Carcharhinus, de familie Carcharhinidae. Deze haaien hebben een lang en gestroomlijnd lichaam en een lange slanke staartvin met een gelobde punt.
De oceanische witpunthaai en is te herkennen aan de lange vinnen met afgeronde witte punten.[4][5] Anders dan de witpuntrifhaai heeft deze haai ook witte punten aan de borstvinnen en aan de onderlob van de staartvin. Vooral de borstvinnen zijn erg lang. De bovenzijde van zijn lichaam is grijs of bruinachtig, de onderzijde wit. De lengte varieert van 175 tot maximaal 375 centimeter. De haai komt vooral voor in de Grote en Indische Oceaan en Rode Zee. Hij wordt vaak vergezeld door loodsmannetjes (Naucrates ductor).
De oceanische witpunthaai zwemt constant - dag en nacht - traag dicht aan het oppervlak, met zijn borstvinnen wijd uitgestrekt. Bij concurrentie om voedsel kan hij naar andere haaien agressief zijn. De witpunthaai komt voor in alle oceanen, in open zee in tropische en subtropische gebieden, en meest frequent in de Grote en Indische oceaan en Rode Zee. Het voedsel bestaat voornamelijk uit vis en inktvis. De witpunthaai geldt samen met de witte haai, de tijgerhaai en de stierhaai als een van de gevaarlijkste haaiensoorten voor de mens. Hij zou al meer mensen hebben aangevallen dan alle andere haaiensoorten samen en vormde vooral een bedreiging voor schipbreukelingen en overlevenden van neergestorte vliegtuigen tijdens de Tweede Wereldoorlog midden op zee. Volgens het overzicht op de lijst van het ISAF (waarin schipbreuken zijn uitgezonderd) staat hij op nummer 17, met vijf niet uitgelokte aanvallen op mensen (tussen 1580 en 2008!), waarvan er maar één met dodelijke afloop.[6] Bij deze lijst moet echter wel worden aangetekend dat veel slachtoffers de precieze haaiensoort slechts zelden herkennen en dat het zelfs voor deskundigen moeilijk is om soorten van het geslacht Carcharhinus te identificeren.
Deze haai is levendbarend. De 1 tot 15 jongen worden ongeveer een jaar lang in de baarmoeder via een navelstreng gevoed. Vanwege zijn lange vinnen is deze haai gewild bij vissers, vooral als ingrediënt voor haaienvinnensoep (zie ook finning). Door de trage voortplanting (haaien zijn draagkrachtstrategen) is hij gevoelig voor overbevissing. De soort staat daarom op de Rode Lijst van de IUCN als kwetsbaar.[1] De verwachting is dat de soort vanaf 14 september 2014 officieel beschermd zal worden middels de IUCN-overeenkomst.[7]
Bronnen, noten en/of referentiesDe oceanische witpunthaai of ook wel kortweg witpunthaai (Carcharhinus longimanus) is een haai uit het geslacht Carcharhinus, de familie Carcharhinidae. Deze haaien hebben een lang en gestroomlijnd lichaam en een lange slanke staartvin met een gelobde punt.
Multimedia w Wikimedia Commons Żarłacz białopłetwy[3] (Carcharhinus longimanus) – kosmopolityczny gatunek dużej, drapieżnej ryby chrzęstnoszkieletowej z rodziny żarłaczowatych (Carcharhinidae). Są poławiane przez ludzi jako ryby konsumpcyjne. W swoim środowisku są niebezpieczne dla człowieka.
Żarłacz białopłetwy był jednym z trzech najliczniej występujących (obok żarłacza błękitnego i żarłacza jedwabistego) i jednocześnie jednym z najszerzej rozprzestrzenionych gatunków rekinów. Obecnie jego liczebność znacznie spadła[2]. Występuje w wodach strefy tropikalnej i subtropikalnej wszystkich oceanów pomiędzy 30°N and 35°S, zwykle daleko od brzegów[2]. Spotykany jest na głębokościach 0–230 m, najczęściej do około 150 m[4], ale notowano jego pojawianie się w płytkich wodach przybrzeżnych, zwykle wokół oceanicznych wysp[5].
Krępe ciało o przeciętnej długości około 270 cm (według innych źródeł 2,3 m dla samic, 2,1 dla samców[6]), maksymalnie 396 cm długości całkowitej[4]. Maksymalna odnotowana masa ciała wynosi 167,4 kg[4]. Pierwsza płetwa grzbietowa wysoka i zaokrąglona, a druga jest przesunięta do nasady ogona. Płetwy piersiowe są bardzo duże – długie i szerokie. Ubarwienie zmienia się w zależności od obszaru występowania. Grzbiet jest zwykle szary, z brązowym zabarwieniem, spód ciała białawy. Końce pierwszej płetwy grzbietowej, płetw piersiowych i dolnego płata ogonowego (czasami również płetw brzusznych i górnego płata ogonowego) są zazwyczaj białe lub biało cętkowane (stąd epitet gatunkowy białopłetwy), ale zdarzają się osobniki, u których ta cecha nie występuje. Pysk jest stosunkowo krótki, oczy małe, okrągłe, osłonięte błonami migawkowymi.
W wodach pelagialnych porusza się wolno, z szeroko rozłożonymi płetwami piersiowymi. Pływa samotnie, w stadach lub w towarzystwie innych gatunków zwierząt morskich – ryb, waleni lub żółwi. W pobliżu żarłacza często widywane są towarzyszące mu podnawki, koryfeny oraz ryby zwane pilotami. W wodach otaczających Hawaje zaobserwowano żarłacze białopłetwe pływające blisko stad grindwala krótkopłetwego. Przypuszcza się, że rekiny korzystają ze szczególnych zdolności waleni do wyszukiwania kałamarnic, którymi żywią się obydwa gatunki. W diecie Carcharhinus longimanus znajduje się większość kręgowców morskich włącznie z ptakami i ssakami, większe bezkręgowce oraz padlina. Napotkawszy inny gatunek rekinów w pobliżu swojej zdobyczy staje się agresywny.
Najdłuższy odnotowany wiek wynosi 22 lata.
Żarłacze białopłetwe są żyworodne. Dojrzałość płciową osiągają w wieku 6–7 lat, samce przy długości ciała około 1,8 m, samice są nieco dłuższe[5]. Embriony rozwijają się wewnątrz organizmu matki, w łożysku woreczka żółtkowego przytwierdzonym do ściany macicy. Po około rocznym okresie ciąży samica rodzi w jednym miocie 6 do 15 młodych o długości urodzeniowej 60–65 cm[5] (według innych źródeł do 75 cm[6]). Liczba młodych jest proporcjonalna do rozmiarów samicy.
Poławiany w całym zasięgu swojego występowania. W dużych liczbach jest chwytany przypadkowo, wraz z innymi rybami pelagicznymi. Mięso tego rekina jest sprzedawane świeże, mrożone, wędzone i solone. Płetwy, z których robiona jest zupa, są cenione ze względu na ich duże rozmiary. Jego wątroba zawiera wiele witamin. Skóra jest wykorzystywana do szycia ubrań.
Żarłacz białopłetwy jest aktywnym pływakiem żerującym w dzień i w nocy, zdecydowanie atakującym swoje ofiary. Uważa się[kto?], że jest potencjalnie niebezpieczny dla człowieka przebywającego w wodzie. Często jest pierwszym rekinem widzianym na miejscu morskich katastrof. Prawdopodobnie rekiny z tego gatunku uczestniczyły w wielu atakach na ludzi, którzy znaleźli się w wodzie na skutek wypadków lotniczych lub morskich.
W klasyfikacji IUCN został uznany za gatunek zagrożony wyginięciem (kategoria VU), a w północno-zachodniej i zachodnio-środkowej części Atlantyku za krytycznie zagrożony (kategoria CR)[2].
Żarłacz białopłetwy (Carcharhinus longimanus) – kosmopolityczny gatunek dużej, drapieżnej ryby chrzęstnoszkieletowej z rodziny żarłaczowatych (Carcharhinidae). Są poławiane przez ludzi jako ryby konsumpcyjne. W swoim środowisku są niebezpieczne dla człowieka.
O tubarão-gralha-branca-oceânico (nome científico:Carcharhinus longimanus)[3] é um grande tubarão pelágico da família dos carcarinídeos (Carcharhinidae) que habita mares tropicais e temperados quentes. Seu corpo atarracado é mais notável por suas barbatanas longas, de ponta branca e arredondadas. Embora lento, é oportunista e agressivo, e tem a reputação de ser perigoso para os sobreviventes de naufrágios.[4] Estudos recentes mostram populações em declínio acentuado porque suas grandes barbatanas são altamente valorizadas como o principal ingrediente da sopa de barbatanas de tubarão e, como acontece com outras espécies de tubarões, enfrenta pressão crescente de pesca em toda a sua extensão.[5]
O tubarão-galha-branca-oceânico foi descrito em 1831 pelo naturalista René-Primevère Lesson, que o nomeouCarcharhinus maou. Em seguida, foi descrito pelo cubano Felipe Poey em 1861 comoSqualus longimanus.[6] O nomePterolamiops longimanus também foi usado. O epítetolongimanus refere-se ao tamanho de suas barbatanas peitorais (longimanus é traduzido do latim como "mãos longas").[7] As regras da Comissão Internacional de Nomenclatura Zoológica são que, em geral, a primeira descrição publicada tem prioridade; portanto, o nome científico válido para o tubarão-galha-branca-oceânico deve serCarcharhinus maou. No entanto, o nome de Lesson permaneceu esquecido por tanto tempo queCarcharhinus longimanus continua sendo amplamente aceito.[8]
O tubarão-gralha-branca-oceânico é encontrada globalmente em oceanos profundos e abertos, com uma temperatura superior a 18 °C (64 °F),[2] embora excepcionalmente ocorra em águas tão frias quanto 15 °C (59 °F). Prefere águas entre 20 e 28 °C (68-82 °F) e tende a se retirar das áreas quando as temperaturas caem fora desses limites.[1][8] Já foi extremamente comum e amplamente distribuído, e ainda habita uma ampla faixa ao redor do globo; no entanto, estudos recentes sugerem que seus números diminuíram drasticamente.[5] Uma análise dos dados dos EUA entre 1992 e 2000 (cobrindo o Noroeste e o Atlântico Central Ocidental) estimou um declínio de 70% nesse período.[1] É encontrado em todo o mundo entre 45°N e 43°S de latitude.[2] Em setembro de 2004, um tubarão-galha-branco-oceânico errante de 2,3 metros (7,5 pés) foi visto nas águas salobras do fiorde Gullmarn, na Suécia; morreu pouco depois.[9] Este é o único registro do norte da Europa e muito ao norte de seu limite de alcance normal.[10]
O tubarão passa a maior parte do tempo na camada superior do oceano - a uma profundidade de 150 metros (490 pés)[2] - e prefere áreas de mar aberto e oceânicas profundas. De acordo com dados de captura, o aumento da distância da terra se correlaciona com uma maior população de tubarões.[7] Ocasionalmente, é encontrado perto da terra, em águas tão rasas quanto 37 metros (120 pés), principalmente em torno de ilhas mesoceânicas, como o Havaí, ou em áreas onde a plataforma continental é estreita com acesso a águas profundas próximas. É tipicamente solitário, embora tenham sido observadas reuniões onde a comida é abundante.[8] Ao contrário de muitos animais, não tem um ciclo diurno e é ativo tanto de dia quanto de noite. Seu estilo de natação é lento, com nadadeiras peitorais bem espalhadas. Apesar de seu isolamento habitual de membros de sua própria espécie, peixes-piloto (Naucrates ductor), dourados-do-mar (Coryphaena hippurus) e rêmoras podem acompanhá-lo.[7] Em 1988, Jeremy Stafford-Deitsch relatou ter visto um indivíduo acompanhado por uma baleia-piloto (Globicephala macrorhynchus).[11]
As características mais distintivas do tubarão-gralha-branca-oceânico são as suas longas barbatanas peitorais e dorsais em forma de asa. As barbatanas são significativamente maiores do que a maioria das outras espécies de tubarões e são visivelmente arredondadas. O nariz é arredondado e seus olhos são circulares, com membranas nictitantes.[7] Tem um corpo de tubarão 'típico', embora um tanto achatado, muitas vezes com um aspecto levemente corcunda. É cinza-bronze dorsalmente e branco ventralmente, com algumas manchas nas barbatanas. O tubarão-galha-branco-oceânico é um carcarinídeo de tamanho médio. O maior espécime já capturado mediu 4 metros (13 pés), um tamanho excepcionalmente grande, considerando que poucos espécimes são conhecidos por exceder um comprimento de 3 metros (9,8 pés). O maior peso relatado foi de 170 quilos (370 libras). A fêmea é tipicamente maior que o macho em 10 centímetros (3,9 polegadas). Os machos atingem a maturidade sexual entre 1,7 a 1,9 metros (5,6 a 6,2 pés) e as fêmeas em cerca de 1,8 a 2,0 metros (5,9 a 6,6 pés).[7][8] No Golfo do México na década de 1950, o peso médio dos tubarões-galha-branco-oceânicos era de 86,4 quilos (190 libras). Na década de 1990, os tubarões das espécies da mesma área pesavam em média apenas 56,1 quilos (124 libras).[12]
A maioria das suas barbatanas (dorsal, peitoral, pélvica e caudal) tem pontas brancas (espécimes juvenis e alguns adultos podem não as ter). Juntamente com as pontas brancas, as barbatanas podem ser manchadas e os espécimes jovens podem ter marcas pretas. Uma marcação em forma de sela pode ser aparente entre a primeira e a segunda barbatana dorsal. O tubarão tem vários tipos de dentes. Aqueles na mandíbula (mandíbula inferior) têm uma ponta fina e serrilhada e são relativamente pequenos e triangulares (um pouco semelhantes a presas). Entre 13 e 15 dentes estão de cada lado da sínfise. Os dentes no maxilar superior são triangulares, mas muito maiores e mais largos com bordas totalmente serrilhadas — 14 ou 15 ocorrem ao longo de cada lado da sínfise. Os dentículos ficam planos e normalmente têm entre cinco e sete cristas.[7]
O tubarão-gralha-branca-oceânico se alimenta principalmente de cefalópodes pelágicos e peixes ósseos.[2] No entanto, sua dieta pode ser muito mais variada e menos seletiva - sabe-se que come polinemídeos (Polynemidae), Myliobatoidei (arraias), tartarugas-marinhas (Chelonioidea), pássaros, gastrópodes, crustáceos e carniça de mamíferos. Os peixes ósseos de que se alimenta incluem Alepisaurus, regalecídeos (Regalecidae), barracudas, carangídeos (Carangidae), dourados-do-mar, marlins, atum (Thunnini) e cavalinhas. Seus métodos de alimentação incluem morder grupos de peixes e nadar entre cardumes de atum com a boca aberta. Ao se alimentar com outras espécies, torna-se agressivo.[8] Peter Benchley, autor de Jaws, observou este tubarão nadando entre baleias-piloto e comendo suas fezes.[13]
O tubarão-gralha-branca-oceânico é geralmente solitário e lento, e tende a cruzar perto do topo da coluna de água, cobrindo vastas extensões de água vazia em busca de possíveis fontes de alimento.[7][14] Evidências na forma de cicatrizes de ventosas na pele de um indivíduo filmado no Havaí indicam que a espécie também pode mergulhar fundo o suficiente para lutar com lulas-gigantes (Architeuthis ssp).[15] Até o século XVI, os tubarões eram conhecidos pelos marinheiros como "cães do mar"[16] e o tubarão-galha-branco-oceânico, o tubarão mais comum que segue navios, exibe um comportamento semelhante ao de um cão quando seu interesse é despertado: quando atraído por algo que parece ser comida, seus movimentos tornam-se mais ávidos e se aproxima com cautela, mas teimosamente, recuando e mantendo uma distância segura se for expulso, mas pronto para se precipitar se a oportunidade se apresentar. Os tubarões-gralha-branca-oceânicos não são nadadores rápidos, mas são capazes de surpreendentes rajadas de velocidade. Comumente competem por comida com tubarões-seda (Carcharhinus falciformis), compensando seu estilo de natação relativamente tranquilo com exibições agressivas.[8]
Os grupos geralmente se formam quando os indivíduos convergem para uma fonte de alimento. A segregação por sexo e tamanho não parece ocorrer. Seguem cardumes de atum ou lula, e trilham grupos de cetáceos como golfinhos e baleias-piloto, vasculhando suas presas. Seu instinto é seguir as migrações de iscas que acompanham os navios oceânicos. Quando a caça às baleias ocorria em águas quentes, eram muitas vezes responsáveis por grande parte dos danos às carcaças flutuantes.[8]
A época de acasalamento é no início do verão no noroeste do Oceano Atlântico e sudoeste do Oceano Índico, embora as fêmeas capturadas no Pacífico tenham sido encontradas com embriões durante todo o ano, sugerindo uma estação de acasalamento mais longa lá.[8] O tubarão é vivíparo - os embriões se desenvolvem no útero e são alimentados por um saco placentário. Seu período de gestação é de um ano. Os tamanhos das ninhadas variam de um a 15 com os filhotes nascidos com um comprimento de cerca de 0,6 metros (24 polegadas). A maturidade sexual é alcançada em torno de 1,75 metros (69 polegadas) para machos e 2 metros (80 polegadas) para fêmeas.[1]
O tubarão-galha-branca-oceânico é uma espécie comercialmente importante por suas barbatanas, carne e óleo. É comido fresco, defumado, seco e salgado e sua pele é usada para couro.[8] Está sujeito à pressão da pesca em praticamente toda a sua extensão,[1] embora seja mais frequentemente capturado incidentalmente, uma vez que é atraído para isca de espinhel destinada a outras espécies.[8] O pesquisador oceanográfico Jacques Cousteau descreveu-o como "o mais perigoso de todos os tubarões".[17] Apesar da maior notoriedade do grande tubarão-branco e outros tubarões habitualmente encontrados mais perto da costa, suspeita-se que o tubarão-galha-branca-oceânico seja responsável por muitas mordidas fatais de tubarão em humanos, como resultado da predação de sobreviventes de naufrágios ou aeronaves derrubadas.[4][18] Tais incidentes não estão incluídos nos índices comuns de mordida de tubarão para os séculos XX e XXI e, como resultado, o galha-branca-oceânico não tem o maior número de incidentes registrados; apenas cinco mordidas foram registradas em 2009.[19][20]
Depois que o USS Indianápolis foi torpedeado em 30 de julho de 1945, a maioria dos marinheiros que sobreviveram ao naufrágio morreu devido à exposição aos elementos ao invés de mordidas de tubarão.[21] No entanto, de acordo com relatos de sobreviventes publicados em vários livros sobre tubarões e ataques de tubarões, potencialmente centenas de tripulantes do Indianápolis foram mortos por tubarões antes que um avião os visse no 5.º dia após o naufrágio. Acredita-se que os tubarões-galha-brancas-oceânicos tenham sido responsáveis pela maioria, se não todos, desses ataques.[18][22] Também durante a Segunda Guerra Mundial, o RMS Nova Escócia, um navio a vapor que transportava cerca de mil pessoas perto da África do Sul, foi afundado por um submarino alemão. Cento e noventa e duas pessoas sobreviveram; muitas mortes foram atribuídas ao galha-branca-oceânico.[4]
No Egito, em 2010, uma tubarão-galha-branca-oceânico foi implicada em várias mordidas em turistas no Mar Vermelho perto de Xarmel Xeique. O tubarão foi reconhecido individualmente pela marca de mordida retirada do lobo superior da cauda. Evidências acumuladas revelaram que este tubarão foi condicionado a ser alimentado à mão. Ao associar os mergulhadores a um abastecimento fácil de alimentos, mordeu os mergulhadores e praticantes de snorkel nas áreas do corpo onde tinha visto os peixes serem mantidos, ou seja, nas pochetes que os mergulhadores carregavam. Isso fez com que o tubarão mirasse nas regiões das nádegas e coxas dos mergulhadores na esperança de obter uma refeição. Os ataques em Xarmel Xeique em 2010 resultaram em uma morte e quatro ferimentos em humanos. Os ataques podem ter sido instigados pela pesca excessiva naquela área do Mar Vermelho, efetivamente forçando o tubarão a se aproximar da costa onde as mordidas ocorreram.[23][24][12]
O tubarão-galha-branca-oceânico se saiu melhor em cativeiro do que outros grandes tubarões do oceano aberto, como o mako (Isurus oxyrinchus) e o tubarão-azul (Prionace glauca). Entre as cinco galha-brancas-oceânico em cativeiro registradas, três com registros de tempo viveram mais de um ano em cativeiro. Um deles, uma fêmea na exposição Outer-Bay do Aquário da baía de Monterey, viveu por mais de três anos antes de morrer em 2003, durante o qual cresceu 0,3 metros (1 pé).[25] Os dois restantes não têm um registro de tempo, mas cresceram cerca de 0,5 m (1,6 pés) durante seu tempo em cativeiro.[26]
Em 1969, Lineaweaver e Backus escreveram sobre o tubarão-galha-branca-oceânico: "[é] extraordinariamente abundante, talvez o animal de grande porte mais abundante, com mais de 45 quilos, na face da terra".[27] Pouco estudo populacional adicional ocorreu até 2003, quando os números foram estimados em até 70% no Noroeste e no Atlântico Central Ocidental entre 1992 e 2000.[1] Outro estudo com foco no Golfo do México, usando uma combinação de dados de pesquisas de espinhel pelágico dos Estados Unidos de meados da década de 1950 e observações do final da década de 1990, estimou um declínio nos números nesta região de 99,3% durante esse período.[5] No entanto, as mudanças nas práticas de pesca e nos métodos de coleta de dados complicam as estimativas.[28]
Como resultado dessas descobertas, sua situação na Lista Vermelha da União Internacional para a Conservação da Natureza (UICN / IUCN) foi movido para "criticamente em perigo" globalmente. Sob o Acordo da Organização das Nações Unidas (ONU) de 1995 sobre a Conservação e Gestão de Estoques de Peixes Transzonais e Estoques de Peixes Altamente Migratórios, os estados costeiros e pesqueiros são especificamente obrigados a adotar medidas para conservar as espécies listadas, mas pouco progresso é visível para o tubarão-galha-branca-oceânico.[1] A partir de 3 de janeiro de 2013, o tubarão foi totalmente protegido nas águas territoriais da Nova Zelândia sob o Wildlife Act 1953.[29][30] O Departamento de Conservação da Nova Zelândia classificou o tubarão-galha-branco-oceânico como "Migrante" com o qualificador "Seguro no Exterior" sob o Sistema de Classificação de Ameaças da Nova Zelândia.[31] Em 2005, no Brasil, foi listado como vulnerável na Lista de espécies ameaçadas de extinção do Estado do Espírito Santo;[32] em 2007, como vulnerável na Lista de espécies de flora e fauna ameaçadas de extinção do Estado do Pará;[33] em 2014, como vulnerável na Lista de Ameaça de Flora e Fauna do Estado do Rio Grande do Sul;[34][35] em 2014 e 2018, respectivamente, como vulnerável no Livro Vermelho da Fauna Brasileira Ameaçada de Extinção e na Lista Vermelha do Livro Vermelho da Fauna Brasileira Ameaçada de Extinção do Instituto Chico Mendes de Conservação da Biodiversidade (ICMBio);[36][37][38] e em 2017, como vulnerável na Lista do grau de ameaça das espécies de Flora e Fauna do estado da Bahia.[39]
Em março de 2013, três tubarões de valor comercial ameaçados de extinção, os tubarões-martelo, o tubarão-galha-branca-oceânico e o Lamna nasus foram adicionados ao Apêndice II da Convenção sobre o Comércio Internacional das Espécies Silvestres Ameaçadas de Extinção (CITES), trazendo a pesca de tubarões e o comércio dessas espécies sob licenciamento e regulamentação.[40] Em 30 de janeiro de 2018, a NOAA Fisheries publicou uma norma final para listar o tubarão-galha-branca-oceânico como uma espécie ameaçada sob a Lei de Espécies Ameaçadas dos Estados Unidos (ESA) (83 FR 4153).[41] De acordo com um estudo de janeiro de 2021 da Nature que estudou 31 espécies de tubarões e raias, o número dessas espécies encontradas em oceanos abertos caiu 71% em cerca de 50 anos. O tubarão-galha-branca-oceânico foi incluída no estudo.[42][43]
O tubarão-gralha-branca-oceânico (nome científico:Carcharhinus longimanus) é um grande tubarão pelágico da família dos carcarinídeos (Carcharhinidae) que habita mares tropicais e temperados quentes. Seu corpo atarracado é mais notável por suas barbatanas longas, de ponta branca e arredondadas. Embora lento, é oportunista e agressivo, e tem a reputação de ser perigoso para os sobreviventes de naufrágios. Estudos recentes mostram populações em declínio acentuado porque suas grandes barbatanas são altamente valorizadas como o principal ingrediente da sopa de barbatanas de tubarão e, como acontece com outras espécies de tubarões, enfrenta pressão crescente de pesca em toda a sua extensão.
Carcharhinus longimanus (v médiách prekladaný ako žralok dlhoplutvý) je veľký pelagický druh žraloka z čeľade Carcharhinidae, vyskytujúci sa v moriach a oceánoch subtropického a tropického pásu. Uprednostňuje hlboké vody, ale občas navštevuje aj pobrežné vody. Je ľahko rozpoznateľný podľa dlhých prsných plutiev s bielymi škvrnami. Štúdia Medzinárodného zväzu ochrany prírody (IUCN)[1] ukazuje, že jeho populácia stále klesá.
Carcharhinus longimanus je agresívny a považuje sa za jeden z najnebezpečnejších druhov žraloka pre človeka. Je hrozbou pre stroskotancov, ktorý prežili lodné či letecké nešťastia,[2] mimo iné sa mu pripisuje smrť mnohých stroskotancov lodí Nova Scotia, ktorá sa potopila vo vodách Natalu za druhej svetovej vojny.[3]
Tento žralok bol prvýkrát opísaný v rokoch 1822–1825 francúzskym prírodovedcom René Primevèrom Lessonom, ktorý sa spoločne s moreplavcom Louisom Isidorom Duperreym plavil na korvete Coquille. Lesson opísal dva exempláre tohto druhu získané v súostroví Tuamotu vo Francúzskej Polynézii. Žraloka nazval Squalus maou po polynézskom výraze pre žraloka. Lessonov opis a pomenovanie však boli zabudnuté.[4]
Ďalšie vedecké pomenovanie tohto druhu Longimanus squalus pochádza z roku 1861 a zaviedol ho kubánsky zoológ Felipe Poey.[4] Prívlastok longimanus odkazuje na nápadnú veľkosť prsnej plutvy a latinsky znamená „dlhoruký“.[5]
Carcharhinus longimanus sa spravidla vyskytuje v hlbokých, otvorených vodách s teplotou vyššou ako 18 °C.[6] Preferuje vody s teplotou medzi 20–28 °C a má tendenciu sa sťahovať z oblastí, kde teplota mora klesne nižšie.[7] Skôr bol tento druh žraloka hojne rozšírený, napriek tomu štúdia IUCN z roku 2010 naznačuje, že početnosť drasticky poklesla. Podľa analýzy údajov z amerických štatistík z rokov 1992–2000 (zahrňujúcich severozápadný a stredný Atlantik) poklesol výskyt v danom období o 70 percent.[1]
Bežne sa s týmito žralokmi možno stretnúť medzi 45° severnej šírky a 43° južnej šírky.[4][6] V roku 2004 bol objavený mŕtvy jedinec na západnom pobreží Švédska, teda za severnou hranicou oblasti svojho výskytu.[8]
Carcharhinus longimanus trávi väčšinu času v horných vrstvách oceánu do hĺbky maximálne 150 metrov[6] a dáva prednosť otvorenému moru. Podľa štatistických údajov rastie počet týchto žralokov so vzdialenosťou od pobrežia.[5] Občas sa vyskytnú aj pri pobreží na plytčinách s hĺbkou okolo 40 metrov, a to hlavne v blízkosti oceánskych ostrovov ako je Havaj alebo v oblastiach, kde je kontinentálny šelf úzky a hlboký oceán nie je ďaleko. Carcharhinus longimanus je samotársky, hoci bol pozorovaný aj v húfoch, pokiaľ bol poblíž bohatší zdroj potravy.[7] Oproti väčšine druhov žralokov nemá pevný denný cyklus, je aktívny cez deň aj v noci.[5] Pláva pomaly, s prsnými plutvami široko roztiahnutými. Môžu ho doprevádzať druhy Naucrates ductor, Coryphaena hippurus či niektoré ďalšie symbiotické druhy z čeľade Echeneidae.[5]
Najvýraznejším rozlišovacím znakom tohto druhu žraloka sú jeho dlhé, nápadne zaoblené krídelnaté prsné a chrbtové plutvy, výrazne väčšie ako u ostatných druhov žralokov. Tlama je zaoblená a oči guľaté s ochrannou blanou.[5]
Carcharhinus longimanus má typické, aj keď trochu sploštené, telo žralokov z čeľade Carcharhinidae. Jeho koža je bronzová, hnedá alebo modrasto sivá (farba sa líši podľa regiónu) a biela na bruchu (môže mať aj žltý nádych). Maximálna veľkosť je 4 metre, hoci zvyčajne nepresahuje 3 metre. Ako maximálna hmotnosť je hlásených 170 kg. Samice sú obvykle väčšie ako samce, dosahujú v priemere 1,9 metra, samce 1,8 metra.[5][7] Väčšina plutiev má biele špičky (mladým exemplárom a niektorým dospelým môžu chýbať). V iných prípadoch môžu mať mladé jedince tieto škvrny čierne.[5]
V dolnej čeľusti má tento druh tenké zúbkované zuby, ktoré sú relatívne malé a trojuholníkovité. Na každej strane čeľuste ich je medzi 13–15. Zuby v hornej čeľusti sú tiež trojuholníkovité, ale oveľa väčšie a širšie. Na každej strane čeľusti ich je 14–15.[5]
Hlavnou potravou Carcharhinus longimanus sú pelagické druhy hlavonožcov a kostnaté ryby.[5] Neobmedzuje sa však len na nich a požiera aj druhy z čeľade Polynemidae, raje, morské korytnačky, vtáky, ulitníky, kôrovce aj mršiny. Z kostnatých rýb sú jeho potravou hlavne delfíny, plachetníky, plachetníkovité, tuniaky, makrely a i..
Loví tak, že napadá húfy rýb alebo prepláva húfmi mladých tuniakov s otvorenými ústami. Pri spoločnom kŕmení s inými druhmi žralokov sa stáva agresívnym.[7] Spisovateľ Peter Benchley, autor románu Čeľuste, podľa ktorého bol natočený známy rovnomenný film, pozoroval tento druh žraloka, ako pláva v blízkosti delfína guľatohlavého a požiera jeho exkrementy.[9]
Carcharhinus longimanus pláva väčšinou osamelo a pomali a inklinuje k pobytu v hornej časti vodného stĺpca, kde križuje obrovské rozlohy oceánov a hľadá potravu.[5] Do 16. storočia[10] nazývali námorníci tento druh žralokov morskými psami[11][7] z toho dôvodz, že žraloky Carcharhinus longimanus opatrne, ale vytrvale sledovali zaoceánske lode v očakávaní potravy. Ak boli odohnané, vzdialili sa do bezpečnej vzdialenosti, ale rýchlo sa vrátili späť, ak niečo zaujalo ich pozornosť. Carcharhinus longimanus nie je rýchly plavec, je ale schopný prekvapujúceho zrýchlenia napríklad vo chvíľach, kedy bojuje s inými druhmi žralokov o potravu. Často sa o ňu preťahuje so žralokmi hodvábnymi.[7]
Do húfov s ostatnými žralokmi rovnakého druhu sa zhlukuje v prípadoch, kedy sa v dosahu objaví väčší zdroj potravy. Niekedy potom môže nastať alimentárna frenézia, „krvilačné šialenstvo“. Carcharhinus longimanus je oportunný dravec, ktorý radšej okamžite zaútočí aj cez možné ohrozenie, než aby si počkal na budúcu ľahšiu korisť.[7]
Nezdá sa, že by sa prejavy žralokov Carcharhinus longimanus líšili podľa pohlavia či veľkosti. Samce aj samice prenasledujú húfy tuniakov či skupiny veľrýb (hlavne delfínov a guľohlavcov) a útočia na korisť. Ich po tisícročia navyknuté trasy slúžili rybárskym lodiam ako vodidlo k húfom rýb. Pri love veľrýb v teplých vodách je tento druh žraloka zodpovedný za väčšinu škôd na plávajúcich ulovených veľrybách.[7]
V severozápadnom Atlantiku a juhozápadnom Indickom oceáne bolo preukázané párenie na začiatku leta, ale v Tichom oceáne boli videné samice s embryami celoročne, čo naznačuje dobu párenia dlhšiu.[7] Carcharhinus longimanus je živorodý; embrya sa vyvíjajú v maternici a sú kŕmené z placentárneho vaku. Gravidita trvá jeden rok. Veľkosť vrhu kolíše od jedného do 15 mláďat dlhých cca 0,6 metra.[1] Pohlavnú dospelosť dosahujú samce pri veľkosti 1,75 metra, samice pri veľkosti 2 metre.[1]
Z hľadiska rybolovu je Carcharhinus longimanus komerčne významný druh pre plutvy, mäso a olej. Mäso možno konzumovať čerstvé, údené, sušené a solené a v kožiarskom priemysle sa spracováva aj koža.[7] Carcharhinus longimanus sa loví celosvetovo,[1] mnohokrát však skôr ako trofej a vedľajší úlovok na návnadu, určenú pre iné druhy rýb.[7]
Známy oceánograf a bádateľ Jacques-Yves Cousteau opísal tento druh ako „najnebezpečnejší ze všetkých žralokov“.[12] Napriek väčšej známosti žraloka modrého a ďalších žralokov žijúcich bližšie pri pobreží je Carcharhinus longimanus zodpovedný za viac smrteľných útokov na ľudí ako všetky ostatné druhy dohromady, a to v dôsledku predácie preživších z vrakov alebo havarovaných lietadiel.[13][14] Tieto nezdokumentované prípady však nie sú zahrnuté do oficiálnych štatistík útokov na ľudí v 20. a 21. storočí, preto Carcharhinus longimanus nefiguruje na prvom mieste vedených štatistík.[15][16]
Z najväčších incidentov možno menovať potopenie amerického krížnika USS Indianapolis za druhej svetovej vojny 30. júla 1945. Vtedy zomrelo 600–800 ľudí, nemalá časť po útokoch druhu Carcharhinus longimanus.[17] Ďalší z veľkých vojnových katastrof bolo potopenie parníka Nova Scotia nemeckou ponorkou blízko Natalu. Z približne 1000 cestujúcich na palube prežilo len 192 ľudí. Veľa úmrtí sa pripisuje žralokom Carcharhinus longimanus[13]
Carcharhinus longimanus predstavuje oveľa väčšie nebezpečenstvo pre človeka na otvorenom mori ako pre kúpajúcich sa pri pobreží či športových potápačov. napriek tomu došlo v decembri 2010 k piatim útokom žralokov (najmenej v jednom prípade mal útočiť práve Carcharhinus longimanus) na štyroch plavcov pri egyptských brehoch v letovisku Šarm aš-Šajch. Jeden z útokov bol fatálny, zomrela pri ňom nemecká turistka.[18] V tejto lokalite klesá korálový útes prudko do hĺbky už blízko pri brehu, čo zvyšuje pravdepodobnosť výskytu žraloka Carcharhinus longimanus.
Hoci Carcharhinus longimanus je oportunistický a agresívny druh a môže na človeka cielene zaútočiť ako na korisť,[14] potápači sa s ním niekedy odvážia plávať. Doporučujú sa všeobecné zásady bezpečnosti; neharpúnovať v jeho prítomnosti ryby, a pokiaľ sa žralok priblíži príliš blízko alebo začne byť zvedavý, radšej okamžite opustiť vodu.[19]
Ešte v roku 1969 bolo o druhu Carcharhinus longimanus napísané: „Je neobyčajne hojný, možno najhojnejšie zviera väčšie ako 45 kg na tvári Zeme.“[20] Podľa populačnej štúdie z roku 2003 poklesol jeho výskyt v severozápadnom a západnom Atlantiku medzi rokmi 1992–2000 o 70 %.[1] Ďalšia štúdia, zameraná na Mexický záliv, porovnávala údaje z polovice 50. rokov a konca 90. rokov 20. storočia. Podľa nej poklesol výskyt tohto druhu žraloka v porovnávanom období dokonca o 99,3 %.[21] (Zmeny v metóde zberu dát aj v oblasti komerčného rybolovu však zhoršili porovnateľnosť dát.[22]) V dôsledku toho bol Carcharhinus longimanus na Červenom zozname IUCN presunutý do zraniteľných globálne a silno ohrozených v severozápadnom Atlantiku.[1]
Commons ponúka multimediálne súbory na tému Carcharhinus longimanus
Wikidruhy ponúkajú informácie na tému Carcharhinus longimanus
Carcharhinus longimanus (v médiách prekladaný ako žralok dlhoplutvý) je veľký pelagický druh žraloka z čeľade Carcharhinidae, vyskytujúci sa v moriach a oceánoch subtropického a tropického pásu. Uprednostňuje hlboké vody, ale občas navštevuje aj pobrežné vody. Je ľahko rozpoznateľný podľa dlhých prsných plutiev s bielymi škvrnami. Štúdia Medzinárodného zväzu ochrany prírody (IUCN) ukazuje, že jeho populácia stále klesá.
Carcharhinus longimanus je agresívny a považuje sa za jeden z najnebezpečnejších druhov žraloka pre človeka. Je hrozbou pre stroskotancov, ktorý prežili lodné či letecké nešťastia, mimo iné sa mu pripisuje smrť mnohých stroskotancov lodí Nova Scotia, ktorá sa potopila vo vodách Natalu za druhej svetovej vojny.
Årfenhaj[4] (Carcharhinus longimanus) är en hajart som först beskrevs av Felipe Poey 1861.[5] Årfenhaj ingår i släktet Carcharhinus och familjen revhajar.[6][7][4] IUCN kategoriserar arten globalt som sårbar.[1] Inga underarter finns listade.[6]
Årfenshajen är en stor, pelagisk haj som lever i tropiska och tempererade hav. Den känns lätt igen på sina långa, rundade, vitspetsiga fenor. Den blir som längst 4 meter och kan väga upp till 170 kg.
Dess vetenskapliga släktnamn Carcharhinus härleds från grekiskans karcharos som betyder skarp eller spetsig, och rhinos som betyder näsa. "Carcharhinus" blir då ungefär spetsnos, som stämmer väl med släktets kroppsform.
I oktober 2004 hittades ett dött exemplar av denna art vid Skredsvik i Gullmarn i Bohuslän, långt norr om vad som ansetts vara denna tropiska arts nordligaste gräns.[8]
Wikimedia Commons har media som rör Årfenhaj.
Wikispecies har information om Carcharhinus longimanus.
Denna artikel om revhajar saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
Årfenhaj (Carcharhinus longimanus) är en hajart som först beskrevs av Felipe Poey 1861. Årfenhaj ingår i släktet Carcharhinus och familjen revhajar. IUCN kategoriserar arten globalt som sårbar. Inga underarter finns listade.
Årfenshajen är en stor, pelagisk haj som lever i tropiska och tempererade hav. Den känns lätt igen på sina långa, rundade, vitspetsiga fenor. Den blir som längst 4 meter och kan väga upp till 170 kg.
Dess vetenskapliga släktnamn Carcharhinus härleds från grekiskans karcharos som betyder skarp eller spetsig, och rhinos som betyder näsa. "Carcharhinus" blir då ungefär spetsnos, som stämmer väl med släktets kroppsform.
I oktober 2004 hittades ett dött exemplar av denna art vid Skredsvik i Gullmarn i Bohuslän, långt norr om vad som ansetts vara denna tropiska arts nordligaste gräns.
Досягає 3,5-4 метри в довжину, але найчастіше зустрічаються особини довжиною до 1,5-2 метрів і вагою 20-60 кг. Розмножується живородінням, приносячи п'ять-сім дитинчат довжиною до 40 см. Має дуже довгі грудні плавці. Тіло забарвлене в коричнево-сірий колір, кінці плавців можуть мати світлі плями.
Зустрічається повсюди в тропічній зоні. Харчується рибами і кальмарами, іноді молюсками, також будь-якими доступними покидьками.
Висловлювалися гіпотези про здатність деяких видів акул до повітряного нюху, тобто здатності вловлювати і диференціювати запахи в повітрі .
Відомі випадки нападу довгокрилих акул на людей зі смертельним результатом[1][2][3] , Проте ці випадки вкрай рідкісні, тому що акули рідко підходять до берега[4].
Carcharhinus longimanus, hay còn gọi là cá mập vây trắng đại dương, cá mập vi trắng đại dương, là một loài cá mập lớn thuộc họ Carcharhinidae sinh sống ở vùng biển nhiệt đới và vùng biển ấm áp. Cơ thể chắc nịch của nó đáng chú ý nhất với vây dài có chóp trắng.
Loài cá mập hung hăng nhưng di chuyển chậm này chiếm ưu thế trong những cuộc săn mồi, và là một mối nguy hiểm cho người bị đắm tàu hoặc người sống sót sau tai nạn máy bay[3].Các nghiên cứu gần đây cho thấy số lượng loài này sút giảm nhanh vì vây lưng lớn của nó được đánh giá cao là thành phần chính của món súp vây cá mập và, như với loài cá mập khác, loài này phải chịu những áp lực khai thác trên toàn phạm vi sinh sống của nó[1][4].
Loài này được mô tả lần đầu tiên bởi nhà tự nhiên học René-Primevère Lesson trong ghi chép của ông về cuộc hành trình của Louis Duperrey vòng quanh thế giới 1822-1825 trên tàu hộ tống Louis Duperrey. Lesson mô tả hai mẫu vật tìm thấy trong quần đảo Tuamotu ở Polynesia thuộc Pháp, và đặt tên loài cá mập này là Squalus maou theo một từ tiếng Polynesia nghĩa là "cá mập". Tuy nhiên, mô tả và tên được Lesson đặt bị lãng quên.
Loài này được miêu tả tiếp theo bởi nhà động vật học Felipe Poey người Cuba năm 1861 với danh pháp Squalus longimanus. Tên Pterolamiops longimanus cũng đã được sử dụng. Danh pháp cụ thể longimanus đề cập đến kích thước của vây ngực của loài cá mập này (longimanus dịch từ tiếng La tinh là "tay dài")[5]. Theo quy tắc của Ủy ban quốc tế về định danh động vật học mà nói chung mô tả đầu tiên xuất bản có quyền ưu tiên; Do đó, tên khoa học là hợp lệ cho loài này nên là Carcharhinus maou. Tuy nhiên, tên của Lesson đặt đã còn bị lãng quên quá lâu nên Carcharhinus longimanus vẫn còn được chấp nhận rộng rãi.
Loài này được tìm thấy trên toàn cầu ở vùng nước mở và sâu, với nhiệt độ cao hơn 18 °C (64 °F). Chúng thích nước có nhiệt độ từ 20 °C (68 °F) và 18 °C (64 °F).[2] và có xu hướng rời khỏi khu vực đó khi nhiệt độ rơi ra ngoài ngoài mức này. Chúng đã từng rất phổ biến và phân bố rộng rãi, và vẫn sống trong một khu vực rộng trên toàn cầu. Tuy nhiên, các nghiên cứu gần đây cho thấy số lượng của loài này đã giảm sút rất nhang. Phân tích các số liệu của nhật ký câu cá biển khơi Mỹ giữa giai đoạn 1992-2000 (bao gồm vùng Tây Bắc và Tây Trung Đại Tây Dương) ước tính số lượng loài này đã giảm 70% trong giai đoạn đó.
Chúng được tìm thấy trên toàn thế giới từ 45 ° vĩ bắc và 43 ° vĩ nam. Năm 2004, một cá thể loài cá mập này đã được phát hiện chết trên bờ biển phía tây của Thụy Điển vượt xa nơi từng được coi ranh giới phía bắc của phạm vi phân bố của loài này.[6]
Loài cá mập này dành phần lớn thời gian của chúng ở trong tầng trên của đại dương ở độ sâu 150 mét (490 ft) và thích nơi xa bờ, ở vùng sâu đại dương. Thỉnh thoảng loài cá mập này được tìm thấy gần với đất liền, ở vùng biển cạn đến 37 mét (120 ft), chủ yếu là xung quanh các hòn đảo giữa đại dương chẳng hạn như Hawaii, hoặc ở những nơi có thềm lục địa hẹp và thông với vùng nước sâu gần đó. Loài này thường sống đơn độc, mặc dù các nhóm bơi chung đã được quan sát thấy ở nơi thức ăn dồi dào.[7]
Carcharhinus longimanus, hay còn gọi là cá mập vây trắng đại dương, cá mập vi trắng đại dương, là một loài cá mập lớn thuộc họ Carcharhinidae sinh sống ở vùng biển nhiệt đới và vùng biển ấm áp. Cơ thể chắc nịch của nó đáng chú ý nhất với vây dài có chóp trắng.
Loài cá mập hung hăng nhưng di chuyển chậm này chiếm ưu thế trong những cuộc săn mồi, và là một mối nguy hiểm cho người bị đắm tàu hoặc người sống sót sau tai nạn máy bay.Các nghiên cứu gần đây cho thấy số lượng loài này sút giảm nhanh vì vây lưng lớn của nó được đánh giá cao là thành phần chính của món súp vây cá mập và, như với loài cá mập khác, loài này phải chịu những áp lực khai thác trên toàn phạm vi sinh sống của nó.
Новый вид был впервые описан натуралистом Рене Примевэром Лессоном в 1822—1825 годах в отчёте о кругосветном плавании на корвете Кокиль. Учёный описал две особи, пойманные в архипелаге Туамоту, Французская Полинезия, и назвал акулу Carcharhinus maou. Далее этот вид акул был описан как Squalus longimanus кубинским учёным Фелипе Пайвиruen в 1861 году[6]. Кроме того, использовалось название Pterolamiops longimanus. Видовой эпитет происходит от латинского слова longimanus — «длиннорукий», что связано с длинными передними плавниками этой акулы[7].
По правилам Международной комиссии по зоологической номенклатуре, название, опубликованное первым, имеет приоритет, поэтому действительное научное название длиннокрылой акулы должно быть Carcharhinus maou, однако название Carcharhinus longimanus по-прежнему широко распространено[8].
Длиннокрылые акулы считаются наиболее многочисленными теплолюбивыми акулами, обитающими в поверхностных слоях открытого океана при температуре выше 18 °C[5]. Для них наиболее предпочтителен температурный диапазон от 20°С до 28 °C, когда температура воды выходит за эти рамки, они стремятся покинуть территорию[8]. Прежде акулы этого вида были очень распространены, однако последние исследования показали, что их численность резко сократилась[9].
Длиннокрылые акулы распространены по всему миру от 45° северной широты до 43° южной широты[5]. В 2004 году у западного побережья Швеции, далеко за пределами предполагаемой северной границы своего ареала, была поймана акула этого вида. А в 2013 году поступали сообщения о том, что в водах Британии видели длиннокрылую акулу длиной около 4 м и весом свыше 300 кг[10].
Большую часть времени акулы проводят в верхнем слое океана на глубине до 150 метров[5] и предпочитают держаться на некотором расстоянии от берега. Судя по данным с ярусоловных судов, чем дальше от земли, тем больше попадается длиннокрылых акул[11]. Однако иногда они подходят близко к берегу и заплывают на мелководье. Как правило, длиннокрылые акулы ведут одиночный образ жизни, хотя в местах скопления пищи они могут собираться в стаи[8]. У этого вида отсутствует суточный цикл, и он проявляет активность и днём, и ночью[11]. Акулы плавают медленно, с распростёртыми грудными плавниками. Их часто сопровождают рыбы — лоцманы, рыбы-прилипалы и корифены[11]. Последний факт вызывает удивление, поскольку хищницы часто поедают этих золотисто-зелёных рыб[12]. В 1988 году длиннокрылых акул наблюдали в сопровождении гринд[13].
Грудные плавники длиннокрылых акул значительно длиннее и шире, чем у большинства других видов акул, и заметно округлены. Рыло округлое, глаза оснащены мигательными перепонками[11]. Тело вытянутое, обтекаемой формы. Окраска дорсальной поверхности тела может быть бронзовой, коричневой, синеватой или серой, брюхо белое, иногда с жёлтым оттенком. Концы плавников покрыты белыми пятнами. Длиннокрылые акулы достигают 3,5—4 метров в длину, но чаще встречаются особи длиной до 1,5—2 метров и весом 20—60 кг. Максимальный зафиксированный вес составляет 170 килограммов. Самки, как правило, крупнее самцов; средний размер самцов приблизительно 1,8 м, а самок — 1,9 м. Между первыми и вторыми спинными плавниками у некоторых особей расположено светлое пятно седловидной формы. Треугольные нижние зубы относительно небольшого размера имеют тонкое зазубренное остриё. На нижней челюсти расположено по 13—15 зубных рядов по обе стороны от симфиза. Верхние зубы также имеют треугольную форму, они крупнее и шире нижних, их края зазубрены. На верхней челюсти расположено по 14—15 зубных рядов по обе стороны от симфиза. Кожа покрыта плоской плакоидной чешуёй, каждую чешуйку покрывают 5—7 гребней[11].
Длиннокрылые акулы питаются в основном костистыми рыбами, такими как барракуды, ставриды, корифены, марлины, тунцы, макрели, и головоногими моллюсками, а также скатами, морскими черепахами, птицами, брюхоногими, ракообразными и трупами млекопитающих. В ходе охоты акулы проплывают сквозь косяк рыб с разинутой пастью. Охотясь, они становятся агрессивными[8]. Питер Бенчли, автор романа «Челюсти», наблюдал, как длиннокрылая акула плавала среди гринд и поедала их экскременты[14]. Внутри ноздрей этих акул имеется пара капсул, защищённых складками. Внутри этих капсул расположен обонятельный эпителий, помещённый внутрь сферического органа, состоящего из ряда близко расположенных пластин под названием «Schneiderian folds». Эти пластины существенно увеличивают площадь чувствительной поверхности, занимая при этом мало места. В открытом море течение довольно медленно разносит химические вещества, которые можно уловить с помощью обоняния. Однако некоторые компоненты, например, эфирные масла, которые указывают на наличие источника пищи, могут быстро разноситься по воздуху на большое расстояние. Неоднократно наблюдали за тем, как длиннокрылые акулы высовывают на несколько секунд из воды кончик рыла[15]. Высказывались гипотезы о способности этого вида акул к воздушному обонянию, то есть возможности улавливать и дифференцировать запахи в воздухе, которая обеспечивает им преимущество в конкуренции за пищу[16].
Существует теория, согласно которой белые отметины на плавниках помогают длиннокрылым акулам охотится на такую стремительную добычу, как тунец и марлин. Отметины «бликуют», тогда как тело акулы остаётся в целом незаметным. Они создают иллюзию движения стаи мелких рыб, которая привлекает хищников, заставляя их подплыть ближе и утратить бдительность[12].
Длиннокрылые акулы, как правило, в одиночку плавают в толще воды, покрывая большие расстояния в поисках источников пищи[11]. В старину акул называли морскими собаками[17], и длиннокрылые акулы оправдывают это название своим поведением. Они часто сопровождают корабли подобно собаке, следующей за интересующим её объектом[8]. В желудках плывущих за судами в открытом океане акул обычно обнаруживают только камбужные отходы[18] Когда они приближаются к чему-то, что кажется им съедобным, их движения становятся более энергичными, они упрямо продолжают преследование, держась на безопасном расстоянии, готовые ринуться в атаку при первой возможности. Длиннокрылые акулы довольно медлительны, но они способны совершать стремительные рывки. Этот вид обычно конкурирует с шёлковыми акулами, принимая в случае соперничества за добычу агрессивные позы[8].
При наличии добычи длиннокрылые акулы часто образуют стаи и впадают в пищевое безумиеruen — состояние, в котором они начинают неистово рвать зубами любой движущийся объект, в том числе и друг друга[8]. Это конкурентоспособные, приспосабливающиеся хищники, которые используют любой имеющийся пищевой ресурс, вместо того, чтобы искать более лёгкую добычу[8]. Длиннокрылые акулы очень живучи. Наблюдали за тем, как пойманная и выпотрошенная акула, будучи выброшенной за борт, продолжала как ни в чём не бывало плавать около судна и даже вновь заглатывала крючок[18].
У этого вида сегрегация по полу и размеру отсутствует. Длиннокрылые акулы следуют за стаями тунцов или кальмаров, а также за дельфинами и гриндами, подбирая за ними остатки добычи. Вслед за короткоплавниковыми гриндами они опускаются на глубину до 600 м, а затем поднимаются на поверхность. Вероятно, акулы ориентируются на эхолокационные способности млекопитающих, которые позволяют им обнаружить стаи кальмаров. Кроме того, сходство по размеру и окраске с гриндами позволяет акулам усыпить бдительность тунцов и марлинов, которые также охотятся на кальмаров и для которых киты не представляют опасности. Когда в тёплых водах ещё охотились на китов, длиннокрылые акулы часто объедали их туши[8].
Несмотря на крупные размеры, длиннокрылые акулы гипотетически могут сами стать добычей, например, они никогда не сопровождают взрослых самцов короткоплавниковой гринды, которые достигают длины свыше 6,5 м и массы 3600 кг. На молодых акул охотятся зубатые киты, тунцы и парусники[12]. С возрастом окраска длиннокрылых акул существенно меняется: от рождения и до достижения длины примерно 1,2 м отметины на плавниках у них не белые, как у взрослых рыб, а чёрные. Возможно, эта цветовая адаптация позволяет молоди быть менее заметной в самый уязвимый период их жизни[12].
В северо-западной части Атлантического океана и в юго-западной части Индийского океана брачный сезон начинается в начале лета; в Тихом океане беременных самок ловят круглый год[8]. Подобно прочим представителям рода серых акул, длиннокрылые акулы являются живородящими; развивающиеся эмбрионы получают питание посредством плацентарной связи с матерью, образованной опустевшим желточным мешком. Беременность длится один год. В помёте от 1 до 15 новорождённых длиной около 0,6 м[4]. Самцы и самки достигают половой зрелости при длине 1,7—1,9 м и 1,8—2 м соответственно[8][11].
Длиннокрылые акулы являются объектом промышленного рыболовства. Используют плавники, мясо, кожу и жир печени. Мясо едят в свежем, копчёном, сушёном и солёном виде[8]. Промысел осуществляется по всему ареалу[4]. Чаще акулы попадаются в ярусы в качестве прилова, так как они заглатывают приманки, предназначенные для других видов[8]. Кроме того, длиннокрылые акулы наносят большой вред тунцеловному промыслу, поедая рыб, попавшихся на крючки.
Анализ данных по ярусному лову в США показал, что за 1992—2000 годы популяция длиннокрылых акул в северо-западной и центрально-западной Атлантике сократилась на 70 %[4]. Согласно другому исследованию, проведённому в Мексиканском заливе, с 50-х до 90-х годов XX века численность этого вида уменьшилась на 99,3 %, однако изменения методов промысла и сбора данных затрудняют точную оценку[19]. В 2013 году в водах Новой Зеландии эти акулы были объявлены под защитой[20]. Международный союз охраны природы присвоил этому виду статус «Уязвимый»[4].
В отличие от большинства крупных океанических акул, таких как акула-мако или синяя акула, этот вид довольно неплохо уживается в неволе. В 3 случаях из пяти известных в настоящее время длиннокрылые акулы прожили в неволе более года. Одна из акул, содержащаяся в океанариуме Монтерей Бэй в течение 3 лет, прибавила в длину 0,3 м, а две другие за неопределённый промежуток времени выросли на 0,5 м[21].
Известный исследователь-океанограф Жак Кусто назвал длиннокрылых акул «самыми опасными из всех акул»[22]. Кроме того, он называл этих акул «князьями Долгорукими» и утверждал, что «это единственный представитель селахий, ни капли не боящийся дайверов»[23]. Несмотря на то, что дурной репутацией в большей степени пользуются большая белая акула и другие виды акул, которые держатся ближе к берегу, длиннокрылых акул не напрасно подозревают в нападениях на людей, потерпевших кораблекрушения или авиакатастрофы и попавших в открытое море[12][24]. Такие инциденты не включены в список атак акул XX—XXI столетий, так как документально они не подтверждены[25]. Во время Второй мировой войны пароход Nova Scotia, на борту которого находилось около 1000 человек, был потоплен немецкой подводной лодкой у берегов Южной Африки. Выжило только 192 человека, гибель многих людей приписывают длиннокрылым акулам[24]. Для купальщиков пляжей длиннокрылые акулы представляют собой минимальную угрозу, но для людей, оказавшихся в открытом океане, они очень опасны. Однако и в прибрежных водах зафиксировано несколько инцидентов. В декабре 2010 года в Египте на курорте Шарм-эш-Шейх произошло пять нападений, 4 человека были тяжело ранены и 1 пловец был убит акулой. Нападения приписывают длиннокрылой акуле. Атаки произошли недалеко от берега, в месте, где дно резко обрывается[26][27][28][29].
Новый вид был впервые описан натуралистом Рене Примевэром Лессоном в 1822—1825 годах в отчёте о кругосветном плавании на корвете Кокиль. Учёный описал две особи, пойманные в архипелаге Туамоту, Французская Полинезия, и назвал акулу Carcharhinus maou. Далее этот вид акул был описан как Squalus longimanus кубинским учёным Фелипе Пайвиruen в 1861 году. Кроме того, использовалось название Pterolamiops longimanus. Видовой эпитет происходит от латинского слова longimanus — «длиннорукий», что связано с длинными передними плавниками этой акулы.
По правилам Международной комиссии по зоологической номенклатуре, название, опубликованное первым, имеет приоритет, поэтому действительное научное название длиннокрылой акулы должно быть Carcharhinus maou, однако название Carcharhinus longimanus по-прежнему широко распространено.
远洋白鳍鲨又名長鰭真鯊、污斑白眼鮫（Carcharhinus longimanus）是一种分布于热带和温暖海域上层的大型鲨鱼。其敦实的身体上最引人注目的是那狭长、尖端白而圆的鰭。
这种鲨鱼行动缓慢但很具攻击性，对于海难或海上空难事件的幸存者来说非常危险[3][4]。研究表明远洋白鳍鲨的数量正急剧下降。其大片的鳍可制成魚翅，因而拥有较高的经济价值。白鳍鲨面临着越来越多渔业捕杀[1][5]。
博物学家勒内-普里梅韦勒·莱松于1822至1825年乘护卫舰“贝壳号”（Coquille）环游世界，他在此次旅程中首次描述了远洋白鳍鲨。莱松描述了在法屬玻里尼西亞土阿莫土群岛发现的两个标本，并将该鲨鱼命名为“Squalus maou”，该词来源于波利尼西亚语，意为“鲨鱼”。但莱松的描述和命名之后被遗忘了。[6]
1861年，古巴人费利佩·波伊将这种鲨鱼命名为“Squalus longimanus”，之后又更名为“Pterolamiops longimanus”[6]。其种加词“longimanus”来源于拉丁文，有“很长的手”之意，指遠洋白鰭鯊较长的胸鳍。[7]。远洋白鳍鲨在英文中还有许多常见的别名，如“布朗·米尔伯特的沙条鲨鱼”（Brown Milbert's sand bar shark）、“棕鲨”（brown shark）、“长野鲨”（nigano shark）、“白鳍鲸”（whitetip whaler）和“白鳍鲨”（whitetip shark）[7]。
根据国际动物命名法规的原则，通常最先发布的命名拥有优先权，因此远洋白鳍鲨的有效学名应该是“Carcharhinus maou”。然而，莱松的命名由于长期被遗忘，最终意为“很长的手”的学名“Carcharhinus longimanus”更广为人知并获得了认可。[8]
全球范围内水温在18°C以上的开阔深海海域都有可能存在远洋白鳍鲨。[2]其常见于水温20至28°C的海域，如果水温低于这个范围，远洋白鳍鲨就会趋于离开另觅更温暖的栖息地[8]。遠洋白鰭鯊一度分布非常广泛，在相应海域也很常见[5]。但一份1992至2000年对大西洋西北部和中及西部的美国远洋延绳钓日志数据表明，仅在这几年的时间里，远洋白鳍鲨的数量就下降了70%[1]。
在全球所有北纬45°到南纬43°之间的开阔海域都曾发现过远洋白鳍鲨的身影[2][6]。2004年，在瑞典西海岸发现了一条远洋白鳍鲨的尸体，该位置远超过以往认知的该物种生活区域的北部边界[9]。
远洋白鳍鲨大部分时间都生活在不超过150米深的上层海域，喜近海深水区[2]。根据上面提到的延绳钓捕捉数据，鲨鱼的数量随着离岸距离的增加而增加[7]。偶尔其也会在距陆地较近水深仅有37米的海域出现。但这种现象仅出现于夏威夷群岛等大洋孤岛或是大陆架极为狭窄海岸距离深水区极近的地区出现。虽然在一些食物丰富的地方可以看到远洋白鳍鲨成群出现，但通常情况下其喜独居生活[8]。远洋白鳍鲨没有昼夜节律，昼夜都很活跃[7]。由于鱼鳍宽，其游泳速度较慢。虽然在生活习性上远洋白鳍鲨喜欢独居，但其身边往往会存在舟鰤、鲯鳅和鮣魚[7]。1988年，一位名叫杰里米·斯塔福德·迪奇的男子报告自己看到了一条短肢領航鯨与一条远洋白鳍鲨共游[10]。
远洋白鳍鲨最显著的特点其长型的翼状胸鳍和背鳍，其远长于其它大多数鲨鱼，且尖端圆润。远洋白鳍鲨的鼻子和眼睛都为圆形，眼睛存在瞬膜（英语：nictitating membrane）。[7]
远洋白鳍鲨拥有典型的真鲨科身形，仅略扁平，而背弯。其背部因地区而异可呈青铜色、棕色、蓝色或灰色，腹部则为白色，少数呈黄色。在所有真鲨科物种里，远洋白鳍鲨体型尺寸中等，捕获的标本中最长的有4米。由于很少捕获长度超过3米标本，所以这条标本的尺寸已非常巨大。有纪录远洋白鳍鲨的体重最终可达170公斤。雌性通常会比雄性长10厘米。性成熟的雄性长多为1.7至1.9米，雌性则长1.8至2米[7][8]。1950年代，生活在墨西哥湾的远洋白鳍鲨平均重86.4公斤，到了1990年代则下降至仅56.1公斤[11]。
大部分远洋白鳍鲨的鳍（背鳍，胸鳍，腹鳍，尾鳍）的末端呈白色，幼鱼标本和少数成鱼则无此特征。鳍其他部分可存在斑点，幼鱼可存在黑色的斑点。第一和第二背鳍之间可能存在明显的鞍状斑点[7]。远洋白鳍鲨的牙齿形态多样，下颚为相对较小的三角形薄锯齿，两侧各13至15颗。上颚为相对较大的三角形锯齿，两侧各14至15颗[7]。锯齿较平，通常有5到7个脊[7]。
远洋白鳍鲨以浮游头足纲和硬骨鱼类为主要食物[2]。不过其进食种类可以更为多样化，选择性更低，它已知的食物种类包括馬鮁科、黄貂鱼、海龟、鸟类、腹足纲、甲壳亚门和哺乳动物的腐肉。它食用的硬骨鱼类包括帆蜥魚科、皇帶魚科、梭子魚、鰺科、鲯鳅、旗魚、鮪魚和鲭鱼。它的进食方式包括朝一群鱼咬食或是张着嘴游过大群的金枪鱼。当吃到其它种类的鱼时，它会变得很有攻击性[8]。小说《大白鲨》的作者彼得·本奇利曾观察到远洋白鳍鲨游在領航鯨旁边，并以后者的粪便为食[12]。
通常，白鳍鲨喜独居，行动速度较为缓慢，且喜欢接近水面的广阔水域中进行游弋寻找食物来源[7]。16世纪前[13]，鲨鱼被海员称为“海狗”（sea dogs）[14]，远洋白鳍鲨是最为常见的跟船鲨鱼[8]，其兴趣被激起时会表现出一些与狗相似的行为：当发现可能成为食物的物体时，它会一直跟着该物体，行动上很谨慎但绝不放弃。如果受到驱逐，则会后退并保持安全距离，但在适当的时机出现时会立即冲上前。远洋白鳍鲨的游泳速度不快，但有加速突袭的能力。远洋白鳍鲨经常会与鐮狀真鯊争夺食物，与平常较为悠闲的行动习惯相比，它们也可以表现出较强的攻击性[8]。
当出现丰富的食物来源时，多条远洋白鳍鲨经常会一起进食，这个过程中可能会出现疯狂进食（英语：Feeding frenzy）现象。这种现象似乎不是由水中的血液或是其杀戮欲引发的，而是来自于这一物种高度紧张和目标导向的天性。远洋白鳍鲨是一种竞争性的机会主义猎食者，会利用眼前的资源伺机捕食，而不善于避免困难以便将来可以更轻易地获得食物[8]。
远洋白鳍鲨在性别和尺寸上没有明显区别，它们会跟随成群的金枪鱼和乌贼，也会与成群的海豚和领航鲸等鲸目动物一起游动，吃掉后者所剩的食物。他们有跟随钓饵鱼和远洋船舶的本能。当有人在温暖的水域捕鲸时，远洋白鳍鲨往往会攻击死鱼而造成大量浮尸。[8]
初夏是大西洋西北部和印度洋西南部的远洋白鳍鲨的交配季节，但在太平洋捕获的雌性常年都可以发现怀有身孕，说明在这里的交配季节时间更长[8]。遠洋白鰭鯊胎生，胚胎在母鲨的子宫内发育，通过胎盘孕囊获得营养，妊娠期为一年。一胎可以产下1到15条仔鲨，每条长度约为0.6米[1]。雄性一般长到1.75米时达到性成熟，雌性则是2米[1]。
远洋白鳍鲨的鳍、肉和油都有较高的经济价值。肉可以鲜食、熏食、干制和盐腌，它的皮可制成皮革[8]。远洋白鳍鲨生活的所有水域都有被捕获[1]，但多数是被延绳钓上为其它鱼种准备的诱饵吸引过来的[8]。
海洋研究员雅克-伊夫·库斯托曾形容远洋白鳍鲨是“最危险的一种鲨鱼”[15]。虽然大白鲨及其他近海鲨鱼有着更大的恶名，但由于远洋白鳍鲨会猎食船难或空难的幸存者[3][4]，所以人们怀疑远洋白鳍鲨是多起针对人类致命攻击的罪魁祸首。这样的事件没有包括在20世纪和21世纪的常见鲨鱼攻击指数中，因此记载的远洋白鳍鲨攻击事件不多，截止2009年还只有5起[16][17]。1945年7月30日，美国海军波特兰级巡洋舰（英语：Portland-class cruiser）印第安纳波利斯号重巡洋艦（英语：USS Indianapolis (CA-35)）被日本潜艇发射的鱼雷击中而沉没，虽然报告中称大部分人都是死于鱼雷爆炸而非鲨鱼攻击[18]，但许多人认为远洋白鳍鲨对多名在起初的沉没过程中幸存的水手进行了攻击[4]。
同样在第二次世界大战期间，一艘承载了近千人的汽轮“新斯科舍号”（Nova Scotia）在南非附近遭一艘德军潜艇击沉。许多人被远洋白鳍鲨所害，最终仅有192人生还。[3]
2010年，远洋白鳍鲨因牵扯进了埃及红海接近沙姆沙伊赫地区发生的多起攻击游客事件而声名狼籍，并出现在了一期名为《无赖鲨鱼》（Rogue Sharks）的《鯊魚週》节目上。人们根据咬痕辨认出这条鲨鱼，越来越多的证据显示它已经习惯于人工喂食。潜水员用一个简易装置来给鲨鱼喂食，而它在看到潜水员背着的腰包里还有鱼留着没有喂给自己时就会对潜水员和浮潜装置发动攻击。鲨鱼还以潜水员的臀部和大腿为目标，希望可以获得一顿大餐。红海这一区域的过度捕捞导致情况进一步恶化，因为鲨鱼不得不更接近海岸来寻找食物，因此出现了攻击游客的事件。[19]
由于远洋白鳍鲨就像尖吻鲭鲨和大青鲨一样是一种开阔水域鱼种，因此其圈养表现不佳。截止2013年3月，已知仅有一条圈养成功存活的远洋白鳍鲨，这条鲨鱼目前生活在蒙特雷灣水族館的外部海湾展览馆[20]。这条鲨鱼还曾在《鯊魚週》的一期特别节目《玻璃下的鲨鱼》（Sharks Under Glass）中亮相[21]。
1969年，托马斯·H·林尼亚韦弗三世（Thomas H. Lineaweaver III）和理查德·H·巴库斯（Richard H. Backus）在两人合著的书中描述远洋白鳍鲨“（数量）显得格外丰富，可能是地球表面超过45公斤的大型动物里数量最丰富的。”[22]2003年以前都还有少许对于其数量的进一步研究。但从1992年到2000年，大西洋西北部和中、西部的数量就下降了70%之多[1]。而另一项集中对于墨西哥湾的调查采用了1950年代中期到1990年代末期美国远洋延绳钓的混合数据，最后的结论显示四十多年的时间里这一地区的远洋白鳍鲨数量下降了约99.3%[23]。
根据这些研究结果，远洋白鳍鲨在國際自然保護聯盟瀕危物種紅色名錄上的状态从全球低危/近危被移到了受威胁/易危，而在大西洋西北部和中、西部则成了受威胁/极危。[1]
根据1995年的联合国跨界鱼类种群与高度洄游鱼类种群养护和管理协议，沿海国家和捕鱼国家需要采取措施保护列表上的受威胁物种，但对于远洋白鳍鲨仍然没有什么进展。[1]
从2013年初开始，生活在新西兰水域的远洋白鳍鲨因《1953年野生动物法》而获得了全面保护。[24]
2013年3月，瀕危野生動植物種國際貿易公約附录2上增加了三类具有商业价值的濒危鲨鱼，分别是双髻鲨、遠洋白鰭鯊和鼠鲨，使针对这些种类鲨鱼的捕捞和商用需要接受监管并获得授权方可进行。[25]
远洋白鳍鲨又名長鰭真鯊、污斑白眼鮫（Carcharhinus longimanus）是一种分布于热带和温暖海域上层的大型鲨鱼。其敦实的身体上最引人注目的是那狭长、尖端白而圆的鰭。
这种鲨鱼行动缓慢但很具攻击性，对于海难或海上空难事件的幸存者来说非常危险。研究表明远洋白鳍鲨的数量正急剧下降。其大片的鳍可制成魚翅，因而拥有较高的经济价值。白鳍鲨面临着越来越多渔业捕杀。
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 綱 : 軟骨魚綱 Chondrichthyes 目 : メジロザメ目 Carcharhiniformes 科 : メジロザメ科 Carcharhinidae 属 : メジロザメ属 Carcharhinus 種 : ヨゴレ C. longimanus 学名 Carcharhinus longimanus (Poey, 1861) シノニム 
ヨゴレ（汚、Carcharhinus longimanus、英名：Oceanic whitetip shark）はメジロザメ属に属するサメの一種。ヨゴレザメ（汚鮫）とも呼ばれる。世界中の暖海の外洋に生息する大型種で、全長3m程度。鰭の先端が白くなっていることが特徴である。魚類を中心に、見境なく何でも貪食する。胎盤を形成して子供を産む。資源量は減少しており、一部では規制対象になっている。人を襲うこともあり、危険性がある。絶滅が心配されていて、漁獲が禁じられている。
最初の記載は博物学者ルネ＝プリムヴェール・レッソンにより、1831年のVoyage autour du monde において行われた。この時の学名はSqualus maou で、記載はコキーユ号での世界一周航海中にトゥアモトゥ諸島から得られた2個体に基づいて行われている。だが、この記載と学名はその後忘れられた[3]
2番目の記載は1861年、キューバのフェリペ・ポエにより行われ、この時の学名はSqualus longimanus であった[4]。種小名longimanus はラテン語で"長い腕"を意味し、胸鰭が長いことに由来する[5]。他の英名にはBrown Milbert's sand bar shark・brown shark・nigano shark・whitetip whaler・whitetip sharkなどがある[5]。
国際動物命名規約によると、通常は最初に発表されたSqualus maou に優先権があり、現在の学名はCarcharhinus maou とすべきであることになるが、長期間に渡ってCarcharhinus longimanus が使われてきたため、こちらの名を用いるのが妥当だと考えられる[6]。動物命名法国際審議会によるOfficial Lists and Indexes of Names in ZoologyでもCarcharhinus longimanus が認められている[7]。
最も広く分布するサメの一つで、分布域は全海洋の熱帯から亜熱帯海域に広がる。外洋性で、沿岸部には少ない。海表面から水深約150mでみられる。20℃以上の水温を好む[1]。
最大で全長396cm、体重167.4kg[2]。ほとんどは3mに満たない[8]。メジロザメ類の中では特徴的な外見で他種と区別しやすい。体型は流線形。背側の体色は灰色から褐色で、オリーブがかることもある。腹側は白色。吻は平らでカーブする。背鰭、胸鰭は非常に大きい。円いカーブを描く各鰭の先端部には、明瞭な白斑が見られる。境界は不鮮明で、汚れのように見えることからその名がついた。両顎歯は異形。上顎歯は幅広の三角形で鋸歯縁をもつ。下顎歯は細身の三角形で、先端付近のみ鋸歯縁をもつ。いずれも単尖頭である。
外洋性のサメで、普段は海表面近くをゆっくりとしたスピードで遊泳する。基本的には単独で行動し、ブリモドキやコバンザメ、シイラを伴うことが多い[8]。またコビレゴンドウの群れに混じって行動することも報告されている[8]。餌生物は主に硬骨魚類で、他に頭足類や甲殻類、海鳥、ウミガメ、エイ、哺乳類（鯨類）の死骸などが含まれる[1][8]。また海に浮遊するゴミを口にすることもある。外洋という餌が乏しい環境に生息するヨゴレは機会選択的捕食者であり、好奇心旺盛と見なされるかもしれない。餌を見つけると動きが活発になり狂乱索餌と呼ばれる状態になることもある。
胎生で、胎盤を形成する。妊娠期間は10-12ヶ月で、産仔数は1-14尾だがそれ以上の胎仔をもつ可能性もある[1]。産まれたときの大きさは60-65cm[1]。雄は1.7-1.9m、雌は1.8-2.0mで成熟し、このときの年齢は6-7歳に相当する[8]。成熟年齢は4-5歳という報告もある[1]。
日本では毎年14トン程度が水揚げされ、そのほとんどがマグロ延縄による混獲である[9]。資源量は減少傾向にあり、大西洋まぐろ類保存国際委員会（ICCAT）、全米熱帯マグロ類委員会（IATTC）、中西部太平洋まぐろ類委員会（WCPFC）の規制対象になっている。2010年のCITES第15回締約国会議では附属書IIへの掲載が提案されたが、否決された。
肉はヒレの他、干し肉、薫製、魚肉練製品などに加工される。鰭はフカヒレに利用される。脊椎骨や皮も利用される。
成魚は人に対して、やや危険である。海中で遭遇した場合は、細心の注意を払って行動する必要がある。沿岸性のものではホホジロザメ・イタチザメ・オオメジロザメが人間に危険とされているが、外洋性の種ではヨゴレは最も危険なサメのひとつである[10]。海洋学者のジャック＝イヴ・クストーは、ヨゴレについて「あらゆるサメの中で最も危険」と述べている[11]。
しかし、襲撃は沿岸ではなく外洋で行われるため、残された記録は多くない。1942年にイギリスの客船ノバスコシア（英語版）が南アフリカ沖のインド洋で沈没し1,052名の乗員のうち858名が死亡した際や、1945年にフィリピン海で米国海軍の重巡洋艦インディアナポリスが沈没し約800名の乗員が死亡した際には、多くがヨゴレの犠牲になったとされる[12]。
2010年11月下旬から12月にかけて、エジプトの紅海沿岸のリゾート地シャルム・エル・シェイクで海水浴客が相次いでサメに襲撃され、死傷する事件が起こった。沿岸での被害ではあるが、これはヨゴレによるものと考えられている[13]。
実際は危険性がほぼない可能性も指摘されている。前述のインディアナポリス乗員の複数の生き残りらも、「数日間に渡る飲料水欠乏が問題であり、鮫はほとんど気にならなかった」と証言している。
飼育は難しく、沖縄美ら海水族館では長期飼育に成功したが[14]、現在は飼育していない。
|date= (help)CS1 maint: Multiple names: authors list
ウィキメディア・コモンズには、ヨゴレ (魚類)に関するカテゴリがあります。
ヨゴレ（汚、Carcharhinus longimanus、英名：Oceanic whitetip shark）はメジロザメ属に属するサメの一種。ヨゴレザメ（汚鮫）とも呼ばれる。世界中の暖海の外洋に生息する大型種で、全長3m程度。鰭の先端が白くなっていることが特徴である。魚類を中心に、見境なく何でも貪食する。胎盤を形成して子供を産む。資源量は減少しており、一部では規制対象になっている。人を襲うこともあり、危険性がある。絶滅が心配されていて、漁獲が禁じられている。
장완흉상어(Carcharhinus longimanus) 또는 큰지느러미흉상어는 전 세계의 열대및 대양에 분포하는 대형상어이다. 이들의 몸은 단단히 이루어져 있으며, 가장 눈여겨볼 만한 부분은 하얗고, 긴 둥그런 지느러미로 볼 수 있다.
이들은 느리지만 공격적이며, 피딩 프렌지를 보여줄 때도 있다. 또한 자극했을 때 돌연적으로 난폭해지기도 한다.[4] 선박이 난파되거나 항공기가 조난될 경우 인간에게 위협이 되며, 이에 따라 다른 상어보다 인간에게 많은 해를 끼친 종이다.[5][6] 최근 연구결과[7][8]에 의하면 이들의 개체수는 등지느러미가 샥스핀 수프(상어 지느러미로 만드는 수프)의 주원료로 쓰임에 따라 극감하고 있다고 한다. 다른 모든 상어와 함께 장완흉상어 또한 남획 때문에 위협을 받고 있다.
장완흉상어는 자연학자 르네프림베르 레송에 의해 설명되었으며, 그는 루이 이지도르 뒤페레의 1822년-1825년 탐사에 기초한 것이다. 레송은 프랑스령 폴리네시아의 투아모투 제도에서 발견된 2개의 표본을 이용하고 그 상어에게 폴리네시아어에서 상어를 뜻하는 단어를 따 Squalus maou라는 학명을 붙여주었다. 하지만 레송의 설명과 이름은 얼마동안 잊혀졌다.[9]
이 다음에는 1861년 쿠바인 펠리페 포에이에 의해 Squalus longimanus로 설명되었다.[9] 그동안은 Ptereolamiops longimanus라는 학명이 붙었다. longimanus는 이 종의 긴 가슴지느러미를 가리킨다.[10]
국제 동물명 협회의 원칙에 의하면 처음 학명을 붙인 사람에 우선순위를 부여하기 때문에 장완흉상어의 정확한 학명은 Carcharhinus maou이어야 한다. 하지만 레송의 학명은 너무 오랫동안 잊혀져 Carcharhinus longimanus가 더 널리 받아들여지고 있다.[11]
장완흉상어는 섭씨 18도 이상의 전 세계의 깊은 원양에 발견된다.[12] 이들은 섭씨 20도에서 28도의 바다를 선호한다.[11] 이들은 한때 상당히 흔했고 널리 퍼져 있었고, 아직도 분포범위는 넓지만 최근 연구에 의하면 개체수가 급감했다고 한다.[7] 1992년-2000년에 미국의 북서지역과 북중지역 대서양 원양에 이루어진 분석에 의하면 개체수는 70% 감소했다고 한다.[8]
이들은 북위 45도에서 남위 43도의 전 세계의 바다에서 발견된다.[9][12] 2004년에는 스웨덴의 서해안에서 장완흉상어의 사체가 발견돼 이들의 분포 최북한계지가 여겨졌던 것보다 넓다는 것이 알려졌다.[13]
장완흉상어는 보통 해면에서 150미터의 깊이에 거주하며,[12] 해안선 밖과 깊은 바다를 선호한다. 어획량에 의하면 지상에서 떨어질수록 개체수가 증가한다고 한다.[10] 하와이나 대륙붕이 있는 지역에서는 가끔은 수심 37미터의 육지에 가까운 바다에 발견되기도 한다. 이들은 보통 혼자서 시간을 보내지만 먹이가 있을때는 군집할 수도 있다.[11] 다른 동물들과는 달리 주행성이 아니지만, 낮과 밤에 골고루 걸쳐 활동한다.[10] 이들의 헤엄은 느린 편이며 가슴지느러미는 넓게 퍼져있다. 이들은 동료들과는 잘 다니지 않지만 동갈방어, 빨판상어같은 작은 물고기와 종종 같이 다니는 것이 발견된다.[10] 1988년에는 심지어 들쇠고래와 같이 다니는 것이 목격되기도 했다.[14] 일부 지역에서는 범고래와 같이 다니기도 한다.[4]
장완흉상어의 가장 특이한 점이라면 길고 날개모양의 가슴지느러미와 등지느러미를 들 수 있다. 지느러미는 다른 상어보다 상당히 큰 편이며 눈에 띄게 둥글다. 이들의 코 또한 둥글며, 눈은 원모양이며 순막이 있다.[10]
장완흉상어는 흉상어과의 종과 비슷하지만, 납작하고 약간 곱사등 꼴이 있다. 등은 구릿빛, 밤색, 푸른색, 또는 회색이며 (지역에 따라 색이 다르다) 배는 하얗다 (때때로는 누런 빛을 띠기도 한다). 장완흉상어의 최대 몸길이는 4미터이지만, 보통 3미터를 넘지 않는다. 최대 몸무게는 170킬로그램이다. 암컷이 몸길이 1.9미터로 수컷보다 10센티미터가량 크다.[10][11]
이들의 지느러미는 끝이 하얗지만, 어린 개체는 이가 없을 수도 있다. 지느러미는 때때로 얼룩질 수도 있으며, 어린 개체에게는 검은 반점이 있기도 하다. 첫째와 둘째 등지느러미 사이에는 안장모양의 무늬가 있을 수도 있다.[10] 장완흉상어의 이빨은 밑턱에 삼각형 모양의 작은 이빨들이 나있다. 양쪽 결합선에 각각 13에서 15개의 이빨이 있다. 윗턱의 이는 여전히 삼각꼴이지만 끝이 톱니꼴이며 더 넓고, 양쪽 결합선에 각각 14에서 15개씩 나 있다.[10] 피부치는 납작하며 보통 5에서 7개의 솟은 꼴이 있다.[10]
장완흉상어는 해양 두족류(오징어, 문어따위)와 연골어류를 먹는다.[12] 하지만 이들의 식단은 다양하며, 편식성이 적다. 이들은 폴리센트루스, 가오리, 바다거북, 조류, 부족류 (소라, 고둥류), 갑각류, 고래의 시체, 심지어 선박이 버린 쓰레기를 먹으려 하기도 한다. 이들이 먹는 어류는 녹새치, 청새치, 다랑어, 고등어를 들 수 있다. 이들은 먹이를 위해 물고기 무리를 물어뜯거나 입을 벌려 돌격하기도 한다. 다른 종과 경쟁할 때는 이들은 난폭해진다.[11] 죠스의 작가 피터 벤츠리는 이들이 들쇠고래와 같이 헤엄치면서 변을 받아먹는 것을 목격했다.[15]
장완흉상어는 보통 혼자서 느리게 헤엄쳐 다니며, 수면가까이를 헤엄쳐 다니면서 넓은 지역을 관찰하면서 먹이를 찾는다.[10] 16세기 전까지는[16] 이들은 바닷사람들에게 '바다개'로 알려졌으며,[17] 장완흉상어는 가장 흔하게 배를 따라다니는 상어로 알려졌다.[11] 이들은 개와 같이 먹이로 보이는 물체가 나타나면 신중하고 빠르게 접근했다. 장완흉상어는 빠른 상어는 아니지만 순간가속은 빠른 편이다. 이들은 먹이를 위해 대개 미흑점상어와 경쟁하며, 이때는 느린 속도를 공격적인 행동으로 보완한다.[11]
먹이를 찾아 동족이 찾아든 경우는 무리가 형성되기도 하며, 이때는 "피딩프렌지"를 보여주기도 한다. 이는 해수에 있는 피에 의한 것보다는 이들의 먹이에 대한 집착 때문이다 (먹는 경우를 제외하고는 힘을 보존한다). 장완흉상어는 경쟁적이며, 쉽게 먹이를 잡는 것보다 직접 공을 들여서 얻는 것을 선호한다.[11]
다른 종과 달리 성과 크기에 따라 구분이 지어지는 것은 아닌 것으로 보인다. 장완흉상어는 다랑어나 오징어무리를 따르며, 돌고래나 들쇠고래를 따라다니기도 한다. 이러한 습성은 오랜 기간 동안 굳어진 것이며, 이것이 이들이 선박을 따라가게 하는 원인이다. 열대해양에서 고래잡이를 할 때는 떠다니는 포획물을 훼손시키던 주범이기도 하다.[11]
번식기는 북서 대서양과 남서 인도양에서는 이른 여름이지만, 태평양에서 포획된 암컷은 연중 새끼를 배고 있었으며 이는 이 지역에서는 번식기가 김을 시사한다.[11] 장완흉상어는 난태생이며, 기초적인 태반이 있어 배안의 새끼에게 양분을 공급할 수 있다. 임신기간은 1년가량이다. 한번에 출산량은 1에서 15마리 정도이며, 갓 태어난 새끼의 몸길이는 0.6미터 정도이다.[8] 암컷은 몸길이 350cm에 도달했을 때 성적으로 성숙하며, 수컷의 경우는 395cm가 되어야 성숙한다.[8]
장완흉상어는 스프에 쓰이는 지느러미와 귀중한 상어기름때문에 상업적 어획 대상이 되고 있다. 이들의 살은 훈제로 되어 절여 말려져 식용이 되며, 피부는 가죽으로 쓰인다.[11] 거의 모든 분포범위에서 이들은 잡히고 있지만,[8] 의도적보다 어망의 미끼를 물어서 혼획되는 경우가 더 많다.[11]
유명한 해양생물학자인 자크 쿠스토는 장완흉상어를 상어중 가장 위험한 종으로 설명했다.[18] 악명높은 백상아리와 해안에 접근하는 다른 상어들이 저지른 인간에 대한 공격보다 훨씬 더 많은 사건을 일으켰으며, 이는 침몰된 선박이나 추락한 항공기의 승무원과 승객을 해쳤기 때문이다.[11] 이는 20세기와 21세기에 걸쳐 일어난 상어공격에는 포함되지 않지만, 전 세계적으로 수천명의 피해자가 있었던 것으로 보인다. 예를 들어 중순양함 USS 인디애나폴리스가 1945년 7월 30일에 침몰되었을때 최소 60에서 80명의 선원이 상어로 인해 죽었던 것으로 나타났다.[5] 이 사건에는 뱀상어또한 연루된 것으로 보이지만, 확인된 바는 없다. 제2차 세계 대전에 노바스코샤라는 여객선이 독일의 잠수함에 공격을 받아 남아프리카 인근에 침몰했다. 타고 있던 1,000명 중 192명만이 생존했으며, 대다수의 사망은 장완흉상어 때문이었다.[6]
장완흉상어는 해안이나 내해에서는 인간에게 별 위협이 되지 않는다. 하지만 대양에서 활동하는 때에는 위협이 될 수 있다.
장완흉상어는 포악하고 인간을 먹는 것으로 알려져 있지만,[5] 잠수부들이 이들에게 피해를 입지않고 따라 헤엄치는 것은 가능하다. 접근할때는 심요한 주의가 필요하며, 인근에서 물고기를 작살로 잡으면 안되며 상어가 접근할 경우는 재빨리 피할 것이 권장된다. 상어가 잠수부를 밀기 시작할 때는 이들의 주둥이, 아가미, 눈을 치는 것이 대책이지만, 경험담에 의하면 이는 장완흉상어에는 덜 효과적이라고 한다.[11]
1969년 Lineaweaver 와 Backus는 장완흉상어는 아주 풍부했으며, 아마도 100킬로그램 이상 나가는 가장 흔한 대형 동물일 것이라고 하였다.[19] 2003년 전까지 이들의 개체수에 대해서 연구된 바는 거의 없으며, 북서대서양과 중서부대서양에서는 1992년과 2000년 사이에 개체수는 70%가량 감소했다고 하였다.[8]
멕시코 만에 이루어진 연구에 의해 1950년대에서 1990년대까지 대양에서의 어획량이 조사되었으며, 개체수는 99.3%가량 감소한 것으로 나타났다.[20] 하지만 자료수집 방법의 다양함과 시간이 지남에 따른 어획법의 변화는 고려되지 않아 추정치에 대해서는 논란이 있다.[21] 이러한 발견은 이들의 보전상태를 "낮은 위기/취약근접"에서 전 세계적으로 "멸종 위기/취약"으로 옮겨졌으며, 대서양의 북서와 중서부지역군은 "멸종 위기/위급"으로 분류되어있다.[8]
1995년 유엔의 동의에 의하면 연안어업과 어획국은 이들을 보호하기 위해 조치를 마련해야 한다고 하였지만, 현재까지 이에 대한 진척은 거의 없다.[8]
