dcsimg
 
  mk  
имиња во трошки
Слика од смуѓ
Life » … » Metazoa » … » ’рбетници » … » зракоперки » … » костреши » …

смуѓ

Sander lucioperca (Linnaeus 1758)

каталонски; валенсиски
прикажи сè азерски белоруски каталонски; валенсиски чешки велшки дански германски англиски есперанто шпански; кастиљски естонски баскиски фински француски галициски хрватски италијански јапонски корејски латински литвански латвиски холандски; фламански норвешки полски кашупски олонечки романски; молдавски руски словачки шведски турски украински кинески

Lucioperca ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA
src=
Lucioperca acabada de pescar
src=
Un pescador amb una lucioperca
src=
Dibuix d'un llibre de cuina de 1911
src=
Lucioperca
src=
Un pescador amb una lucioperca
src=
Vista frontal
src=
Il·lustració (circa 1795-1797)
src=
Crani fotografiat al riu Waal (els Països Baixos).
src=
Lucioperca en un aquàrium holandès
src=
Exemplar acabat de pescar
src=
Il·lustració del 1909
src=
Il·lustració del 1898

La lucioperca o sandra[5] (Sander lucioperca) és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.[6]

Morfologia

Reproducció

Assoleix la maduresa sexual en arribar als 3-10 anys de vida (normalment, als 4) i emprèn migracions curtes per a reproduir-se (se n'han registrat migracions de fins a 250 km de distància). La reproducció té lloc entre l'abril i el maig (excepcionalment des de finals del febrer fins al juliol) depenent de la latitud i de l'altitud i quan la temperatura arriba a 10-14 °C a les zones de fresa. L'aparellament es produeix en parelles durant la matinada o la nit.[12] Una vegada que tots els ous han estat dipositats, la femella deixa el niu i el mascle el defensa alhora que oxigena els ous amb les seues aletes pectorals.[13][11][14][15]

Alimentació

Menja principalment peixos gregaris i pelàgics.[11][16]

Depredadors

És depredat per l'anguila (Anguilla anguilla)[17] -als Països Baixos-,[18] Channa argus warpachowskii -l'Uzbekistan-,[19] el silur (Silurus glanis),[20] Pelecus cultratus, el lluç de riu (Esox lucius) -França-, la perca de riu (Perca fluviatilis) -França-, silúrids -França- i ocells aquàtics.[21]

Hàbitat

És un peix pelàgic, potamòdrom,[22] d'aigua dolça i salabrosa i de clima temperat (6 °C-22 °C;[23] 67°N-36°N, 1°W- 75°E), el qual viu entre 2 i 30 m de fondària (normalment, entre 2 i 3) a les aigües tèrboles dels grans rius, llacs eutròfics, llacunes costaneres salabroses i estuaris.[24][25][11]

Distribució geogràfica

És autòcton d'Europa (les conques dels mars Caspi, Bàltic,[26][27] Negre i mar d'Aral i les dels riu Elba -conca de la mar del Nord- i Maritsa -conca de la mar Egea-,[28][29][30] i, també, Finlàndia fins a la latitud 65ªN[31]) i d'Àsia (l'Afganistan,[32] Armènia, Azerbaidjan, Geòrgia, l'Iran,[33] el Kazakhstan[34] i l'Uzbekistan[35]). Ha estat extensament introduït en altres països i territoris[36][12] (Algèria, les illes Açores,[37] Bèlgica,[38] la Xina,[39][40][41] Croàcia, Dinamarca, França,[42][43][44] Itàlia, el Kirguizistan,[45] el Marroc,[46] els Països Baixos,[47] Portugal, Eslovènia, l'Estat espanyol (conques dels rius Ebre, Tajo i Xúquer),[13][48][49][50] Suïssa,[51][52] Tunísia, Turquia,[53] la Gran Bretanya[54][55][56][57][58] i els Estats Units),[59][60][61] la qual cosa ha comportat impactes negatius per a llurs faunes locals.[62][11][63][64][65][66][67][68][69][70][71][72][73][74][75][76][77][78][79][80]

Ús comercial i gastronòmic

És popular entre els afeccionats a la pesca esportiva,[81][25] la seua carn és suculenta[82] i és utilitzat fresc o congelat per a ésser menjat cuit al vapor, rostit a la graella o fet al forn microones.[83][11]

Observacions

La seua esperança de vida és de 17 anys.[12]

Referències

  1. ↑ Oken L., 1817. V. Kl. Fische. Isis (Oken) v. 8 (núm. 148). 1779-1782 (for 1179-1182 + -1182a-).
  2. ↑ Von Linné, Carl. Systema naturæ per regna tria naturæ, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata. - pp. (1-4), 1-824. Holmiæ. (Salvius)., 1758. «Enllaç».
  3. ↑ BioLib
  4. ↑ Catalogue of Life (anglès)
  5. ↑ TERMCAT (català)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p. ISBN 978-2-8399-0298-4.
  8. ↑ Muus, B.J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.
  9. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  10. ↑ Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  11. ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 11,4 11,5 FishBase (anglès)
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007.
  13. ↑ 13,0 13,1 UICN (anglès)
  14. ↑ Kosior, M. i B. Draganik, 2002. Assessment of the number of eggs produced by the pikeperch (Stizostedion lucioperca L.) in the Polish part of the Vistula lagoon in 1989-2001. Piscaria 1(2):51-60.
  15. ↑ Myers, R.A., J. Bridson i N.J. Barrowman, 1995. Summary of worldwide spawner and recruitment data. Can. Tech. Rep. Fish. Aquat. Sci. 2024. 274 p.
  16. ↑ Biró, P., 1973. The food of pike perch (Lucioperca lucioperca L.) in Lake Balaton. Annal. Biol. Tihany 40:150-183.
  17. ↑ De Nie, H.W., 1987. Food, feeding periodicity and consumption of the eel Anguilla anguilla (L.) in the shallow eutrophic Tjeukemeer (The Netherlands). Arch. Hydrobiol. 109(3):421-443.
  18. ↑ Buijse, A.D., W.L.T. van Densen i L.A. Schaap, 1992. Year-class strength of eurasian perch Perca fluviatilis and pikeperch Stizostedion lucioperca in relation to stock size, water temperature and wind in Lake Ijssel, the Netherlands, 1966-1989. A: A. D. Buijse (ed.) Dynamics and exploitation of unstable percid populations. Wageningen: Landbouwununiversiteit.
  19. ↑ Guseva, L.N., 1990. Food and feeding ratios of the Amur Snakehead, Channo argus warpachowskii in water bodies in the lower reaches of the Amu Darya. J. Ichthyol. 30(4):11-21.
  20. ↑ Stolyarov, I.A., 1985. Dietary features of catfish, Silurus glanis, and pike-perch Stizostedion lucioperca, in Kyzlyarsk Bay, northern Caspian Sea. J. Ichthyol. 25(2):140-145.
  21. ↑ FishBase (anglès)
  22. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  23. ↑ Baensch, H.A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle: Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  24. ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  25. ↑ 25,0 25,1 Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart. 368 p.
  26. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  27. ↑ Khlopnikov, M.M., 1992. Feeding of predatory fishes in the Vistula Lagoon of the Baltic Sea. J. Ichthyol. 32(7):152-159.
  28. ↑ Economidis, P.S., E. Dimitriou, R. Pagoni, E. Michaloudi i L. Natsis, 2000. Introduced and translocated fish species in the inland waters of Greece. Fish. Manage. Ecol. 7:239-250.
  29. ↑ Economidis, P.S., 1991. Check list of freshwater fishes of Greece (recent status of threats and protection). Hellenic Society for the Protection of Nature, Special publication, 48 p.
  30. ↑ Borbori, D.C., P.S. Economidis i E.G. Maurakis, 2001. Freshwater fish habitat science and management in Greece. Aquatic Ecosystem Health and Management 4: 381-391.
  31. ↑ Lehtonen, H., 1987. Selection of minimum size limit for pike-perch (Stizostedion lucioperca) in the coastal waters of Finland. P. 351-355. A: S.O. Kullander i B. Fernholm (eds.). Proceedings, V Congress of European Ichthyologists, Estocolm, 1985. Department of Vertebrate Zoology, Sweden Museum of natural History, Estocolm.
  32. ↑ Coad, B.W., 1981. Fishes of Afghanistan, an annotated check-list. Publ. Zool. Natl. Mus. Can. 14:23p.
  33. ↑ Iranian Fisheries Company i Iranian Fisheries Research Organization, 2000. Fishes of the Caspian Sea (Iranian waters). Poster. Teheran, l'Iran.
  34. ↑ Mitrofanov, V.P. i T. Petr, 1999. Fish and fisheries in the Altai, Northern Tien Shan and Lake Balkhash (Kazakhstan). P. 149-167. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 385. FAO, Roma. 304 p.
  35. ↑ Kamilov, G. I Z.U. Urchinov, 1995. Fish and fisheries in Uzbekistan under the impact of irrigated agriculture. p. 10-41. A: T. Petr (ed.). Inland fisheries under the impact of irrigated agriculture: Central Asia. FAO Fisheries Circular Núm. 894.
  36. ↑ Holcík, J., 1991. Fish introductions in Europe with particular reference to its central and eastern part. Can. J. Fish. Aquat. Sci. 48 (Suppl. 1):13-23.
  37. ↑ Azevedo, J.M.N., M.M.C.S. Leitão, I. Borges, R. Moreira i R. Patrício, 2004. Ensaio de Quantificação de Fauna Piscícola de Lagoas em São Miguel (Açores). Centro de Investigação dos Recursos Naturais e Departmento de Biologia, Universidade de Açores, Rua Mãe de Deus, 9501-801 Ponta Delgada.
  38. ↑ Verreycken,H., D. Anseeuw, G. Van Thuyne, P. Quataert i C. Belpaire, 2007. The non-indigenous freshwater fishes of Flanders (Belgium): review, status and trends over the last decade. J. Fish Biol. 71 (Supplement D), 160-172.
  39. ↑ Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.
  40. ↑ Ma, X., X. Bangxi, W. Yindong i W. Mingxue, 2003. Intentionally introduced and transferred fishes in China's inland waters. Asian Fish. Sci. 16(3&4):279-290.
  41. ↑ Institut d'Hidrobiologia de l'Acadèmia Sínica, Museu Natural de Xangai i Ministeri d'Agricultura de la Xina de 1993. El peixos d'aigua dolça de la Xina en il·lustracions a color. Vol. 3. 166 p.
  42. ↑ Rochard, E. i P. Elie, 1994. La macrofaune aquatique de l'estuaire de la Gironde. Contribution au livre blanc de l'Agence de l'Eau Adour Garonne. p. 1-56. A: J.-L. Mauvais i J.-F. Guillaud (eds.). État des connaissances sur l'estuaire de la Gironde. Agence de l'Eau Adour-Garonne, Éditions Bergeret, Bordeus. 115 p.
  43. ↑ Keith, P. i J. Allardi, 1998. The introduced freshwater fish of France: status, impacts and management. P. 153-166. A: I.G. Cowx (ed.). Stocking and introduction of fish. Fishing News Books. MPG Books Ltd., Bodmin, Cornualla.
  44. ↑ Daszkiewicz, P., 1999. A hitherto unknown document on the first proposal to introduce pikeperch Stizostedion luciioperca (Percidae) in France. Cybium 23(3):315-317.
  45. ↑ Konurbaev, A.O. i Timirkhanov S.R., 2003. Looking at fishes in Kyrgyzia. Central Asia. Daru Ltd. 120 p.
  46. ↑ Azeroual, A., A.J. Crivelli, A. Yahyaoui i M. Dakki, 2000. L'ichtyofaune des eaux continentales du Maroc. Cybium 24(Suppl. 3):17-22.
  47. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  48. ↑ Elvira, B., 1998. Impact of introduced fish on the native freshwater fish fauna of Spain. p. 186-190. A: I.G. Cowx (ed.) Stocking and introduction of fish. Fishing News Books, la Gran Bretanya.
  49. ↑ Elvira, B., 1995. Native and exotic freshwater fishes in Spanish river basins. Freshwat. Biol. 33:103-108.
  50. ↑ Andreu-Soler, A., F.J. Oliva-Paterna i M. Torralva, 2006. A review of length-weight relationships of fish from the Segura River basin (SE Iberian Peninsula). J. Appl. Ichthyol. 22:295-296.
  51. ↑ Zaugg, B., Stucki, P., Pedroli, J.-C., Kirchhofer, A., 2003. Pisces, Atlas. Fauna Helvetica 7. Centre Suisse de Cartographie de la Faune, 233 p.
  52. ↑ Wittenberg, R. (ed.), 2005. An inventory of alien species and their threat to biodiversity and economy in Switzerland. CABI Bioscience Switzerland Centre report to the Swiss Agency for Environment, Forests and Landscape. The environment in practice núm. 0629. Federal Office for the Environment, Berna. 155 pp.
  53. ↑ Innal, D. i F. Erk'akan, 2006. Effects of exotic and translocated fish species in the inland waters of Turkey. Rev. Fish Biol. Fish. 16:39-50.
  54. ↑ Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  55. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  56. ↑ Pinder, A.C., 2001. Keys to larval and juvenile stages of coarse fishes from fresh waters in the British Isles. Freshwater Biological Association. The Ferry House, Far Sawrey, Ambleside, Cúmbria. Scientific Publication Núm. 60. 136 p.
  57. ↑ Maitland, P.S. i R.N. Campbell, 1992. Freshwater fishes of the British Isles. HarperCollins Publishers, Londres.368 p.
  58. ↑ Lever, C., 1977. The naturalized animals of the British Isles. Londres, Hutchinson. 600 p.
  59. ↑ Robins, C.R., R.M. Bailey, C.E. Bond, J.R. Brooker, E.A. Lachner, R.N. Lea i W.B. Scott, 1991. World fishes important to North Americans. Exclusive of species from the continental waters of the United States and Canada. Am. Fish. Soc. Spec. Publ. (21):243 p.
  60. ↑ Nelson, J.S., E.J. Crossman, H. Espinosa-Pérez, L.T. Findley, C.R. Gilbert, R.N. Lea i J.D. Williams, 2004. Common and scientific names of fishes from the United States, Canada, and Mexico. American Fisheries Society, Special Publication 29, Bethesda, Maryland, Estats Units.
  61. ↑ FishBase (anglès)
  62. ↑ Welcomme, R.L., 1988. International introductions of inland aquatic species. FAO Fish. Tech. Pap. 294. 318 p.
  63. ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  64. ↑ Allardi, J. i P. Keith, 1991. Atlas préliminaire des poissons d'eau douce de France. Coll. Patrimoines Naturels, vol. 4. Secrétariat Faune Flore, Muséum national d'Histoire naturelle, París. 234 p.
  65. ↑ Barsiene, J.V., 1983. Cytogenetic studies of Lithuanian fishes. Acta hydrobiol. Lituanica. 4:49-58.
  66. ↑ Berg, L.S., 1965. Freshwater fishes of the U.S.S.R. and adjacent countries. vol. 3, quarta edició. Israel Program for Scientific Translations Ltd, Jerusalem.
  67. ↑ Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  68. ↑ Blanco, S., S. Romo, M.-J. Villena i S. Martínez, 2003. Fish communities and food web interactions in some shallow Mediterranean lakes. Hydrobiologia 506-509:473-480.
  69. ↑ Blazek, V., J. Celadín i M. Betákova, 2004. Old Prussian fish-names. Baltistica 39(1):107-125.
  70. ↑ Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 1996. Cyclostomata and fishes of Khanka Lake drainage area (Amur river basin). An annotated check-list with comments on taxonomy and zoogeography of the region. Zool. Inst. Russ. Acad. Sci. :89 p.
  71. ↑ Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 2002. An overview of nonindigenous fishes in inland waters of Russia. Proc. Zool. Inst. Russ. Acad. Sci. 296:21-30.
  72. ↑ Brämick, U., U. Rothe, H. Schuhr, M. Tautenhahn, U. Thiel, C. Wolter i S. Zahn, 1998. Fische in Brandenburg. Ministerium für Ernährung, Landwirtschaft und Forsten des Landes Brandenburg, Potsdam, Alemanya. 152 p.
  73. ↑ Coad, B.W., 1996. Exotic fish species in the Tigris-Euphrates basin. Zoology in the Middle East 13:71-83.
  74. ↑ Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1):41-71.
  75. ↑ Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red List of the ichthyofauna of the Czech Republic: development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226.
  76. ↑ Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  77. ↑ Reshetnikov, Y.S., N.G. Bogutskaya, E.D. Vasil'eva, E.A. Dorofeeva, A.M. Naseka, O.A. Popova, K.A. Savvaitova, V.G. Sideleva i L.I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  78. ↑ Savvaitova, K.A. i T. Petr, 1999. Fish and fisheries in Lake Issyk-kul (Tien Shan), River Chu and Pamir lakes. P. 168-186. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. Núm. 385. FAO, Roma. 304 p.
  79. ↑ Thiel, R., H. Cabral i M.J. Costa, 2003. Composition, temporal changes and ecological guild classification of the ichthyofaunas of large European estuaries - a comparison between the Tagus (Portugal) and the Elbe (Germany). J. Appl. Ichthyol. 19(5):330-342.
  80. ↑ Thiel, R., T. Mehner, B. Köpcke i R. Kafemann, 1996. Diet niche relationship among early life stages of fish in German estuaries. Mar. Freshwat. Res. 47:123-136.
  81. ↑ Muus, B.J. i J.G. Nielsen, 1999. Sea fish. Scandinavian Fishing Year Book, Hedehusene, Dinamarca. 340 p.
  82. ↑ Billard, R., 1997.
  83. ↑ Frimodt, C., 1995. Multilingual illustrated guide to the world's commercial coldwater fish. Fishing News Books, Osney Mead, Oxford, Anglaterra. 215 p.


Bibliografia

  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu Americà d'Història Natural. Museu Americà d'Història Natural, Central Park West, NY 10024-5192 (Estats Units).
  • Baillie, J. i B. Groombridge (eds.), 1996. 1996 IUCN red list of threatened animals. UICN, Gland, Suïssa. 378 p.
  • Bekbergenov, Z. i N.I. Sagitov, 1984. Feeding habits of juveniles of some commercial fishes in the Amu Dar'ya River. J. Ichthyol. 124(3):18-22.
  • Bozhko, S.I., B. Meszaros i E. Tóth, 1978. The karyological studies on some species of Percidae. Acta Biol. Yugosl. (Ichthyol.) 10:17-28.
  • Byczkowska-Smyk, W., 1958. The respiratory surface of the gills in teleosts. 2. The respiratory surface of the gills in the eel (Anguilla anguilla), the loach (Misgurnus fossilis L.), and the perch-pike (Lucioperca lucioperca L.). Acta Biol. Cracov. 1:83-97.
  • Collette, B.B., M.A. Ali, K.E.F. Hokanson, M. Nagiec, S.A. Smirnov, J.E. Thorpe, A.H. Weatherly i J. Willemsen, 1977. Biology of the percids. J. Fish. Res. Board Can. 34(10):1891-1899.
  • Dabrowski, K., 1975. Point of no return in the early life of fishes. An energetic attempt to define the food minimum. Wiad. Ekol. 21:277-293.
  • Danzmann, R.G., 1979. The karyology of eight species of fish belonging to the family Percidae. Can. J. Zool. 57:2055-2060.
  • Dolinin, V.A., 1973. The rate of basal metabolism in fish. J. Ichthyol. 13:430-438.
  • Dolinin, V.A., 1975. Main parameters of the respiratory function in fishes during alteration in respiratory activity. J. Ichthyol. 15:124-132.
  • Eschmeyer, William N., 1990: Catalog of the Genera of Recent Fishes. California Academy of Sciences. San Francisco (Califòrnia, Estats Units). iii + 697. ISBN 0-940228-23-8.
  • Garibaldi, L., 1996. List of animal species used in aquaculture. FAO Fish. Circ. 914. 38 p.
  • Goldammer, T. i M. Klinkhardt, 1992. Karyologische Studien an verschiedenen Süßwasserfischarten aus brackigen Küstengewässern der südwestlichen Ostsee. V. Der Zander (Stizostedion lucioperca (Linnaeus, 1758)). Zool. Anz. 228:129-139.
  • Helfman, G., B. Collette i D. Facey: The diversity of fishes. Blackwell Science, Malden, Massachusetts (Estats Units), 1997.
  • Houde, E.D. i C.E. Zastrow, 1993. Ecosystem- and taxon-specific dynamic and energetics properties of fish larvae assemblages. Bull. Mar. Sci. 53(2):290-335.
  • Hughes, G.M. i M. Morgan, 1973. The structure of fish gills in relation to their respiratory function. Biol. Rev. 48:419-475, and Supplementary Publication SUP 90005, British Library, Lending Division, Boston Spa, Wetherby, Yorkshire, LS23 7BQ.
  • Kangur, A. i P. Kangur, 1998. Diet composition and size-related changes in the feeding of pikeperch, Stizostedion lucioperca (Percidae) and pike, Esox lucius (Esocidae) in the Lake Peipsi (Estonia). Ital. J. Zool. 65:255-259.
  • Kudrinskaya, O.I., 1969. Metabolic rate in the larvae of pike-perch, perch, carp-bream and roach. Hydrob'iologia 5:68-72.
  • Kudrinskaya, O.M., 1970. Food and temperature as factors affecting the growth, development and survival of pike-perch and perch larvae. J. Ichthyol. 10:779-788.
  • Linfield, R.S.J. i R.B. Rickards, 1979. The zander in perspective. Fish Manage. 10(1):1-16.
  • Mayr, B., M. Kalat, P. Ráb i M. Lambrou, 1987. Band karyotypes and specific types of heterochromatin in several species of European percid fishes (Percidae, Pisces). Genetica 75:199-205.
  • Moyle, P. i J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a edició, Upper Saddle River (Nova Jersey, Estats Units): Prentice-Hall. Any 2000.
  • Museu Suec d'Història Natural. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia, 1999.
  • Muus, B.J. i P. Dahlström, 1967. Guide des poissons d'eau douce et pêche. GEC Gads Forlag, Copenhaguen. 242 p.
  • Nelson, J.: Fishes of the World, 3a edició. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
  • Nygren, A., P. Edlund, U. Hirsch i L. Ahsgren, 1968. Cytological studies in perch (Perca fluviatilis L.), pike (Esox lucius L.), pike-perch (Lucioperca lucioperca L.), and ruft (Acerina cernua' L.). Hereditas. 59(2-3):518-524.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Rab, P., P. Roth i B. Mayr, 1987. Karyotype study of eight species of European percid fishes (Pisces, Percidae). Caryologia 40(4):307-318.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Svardson, G. i T. Wickbom, 1939. Notes on the chromosomes of same teleosts Esox lucius L., Lucioperca lucioperca L. and Perca fluviatilis L. Hereditas 25(4):472-476.
  • Vasil'ev, V.P., 1980. Chromosome numbers in fish-like vertebrates and fish. J. Ichthyol. 20(3): 1-38.
  • Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
  • Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a edició, Londres: Macdonald. Any 1985.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Lucioperca: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA
src= Lucioperca acabada de pescar src= Un pescador amb una lucioperca src= Dibuix d'un llibre de cuina de 1911 src= Lucioperca src= Un pescador amb una lucioperca src= Vista frontal src= Il·lustració (circa 1795-1797) src= Crani fotografiat al riu Waal (els Països Baixos). src= Lucioperca en un aquàrium holandès src= Exemplar acabat de pescar src= Il·lustració del 1909 src= Il·lustració del 1898

La lucioperca o sandra (Sander lucioperca) és una espècie de peix de la família dels pèrcids i de l'ordre dels perciformes.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA
EOL е вдомен од: