L’òrdi (var. uèrdi) o lo balharc[1] (Hordeum vulgare) es una cereala de palha, planta erbacèa annala de la familha Poaceae. Es la mai anciana cereala cultivada. Plan adaptada al clima mediterranèu a causa de sa rusticitat, constituissiá atal la principala cereala cultivada dins l'Antiquitat grèga, e consomida en galeta o en farinetas (maza). L'òrdi buta dels tropics fins a 4 500 m d’altitud en Tibet.
L'òrdi se caracteriza per d'espigas de las barbas longas.
Se distinguís:
Los grans son redonds e marcats d'un trach dins lo long.
Espiga madura
Camp d'òrdi
Gran d'òrdi
Hordeum vulgare - Musèu_d'Istòria_Naturala_de_Tolosa
En 2004, la produccion mondiala d’òrdi èra de 155 milions de tonas per una superfícia semenada de 57 milions d'ectaras, o un rendement mejan de 27,2 quintals per ectara (font FAO). Setze païses realizan 80 % d'aquela produccion.
L’òrdi es reputat per favorir una bona digestion e per son apond en fibras, vitaminas del grope B, selèni, fosfòr, fèrre, zinc, coire e magnèsi. Conten uèit acids aminats essencials e a una accion favorabla sul taus de sucre dins lo sang, lo colesteròl e la flòra intestinala[2].
L’òrdi, cereala segondària, es una font energetica importanta dins l'alimentacion animala mas paura en proteïnas e deu s'apondre complements.
Dins l'alimentacion umana, l'utilizacion principala es la braçariá. L’òrdi de qualitat optimala deu aver una umiditat inferiora a 14,5%, un taus de proteïnas comprés entre 9,5% e 11,5%, una energia germinativa superiora a 95%. Se preferís las varietats de prima.
A partir dels grans d'òrdi maltat se produsís lo siròp d'òrdi maltat, un concentrat edulcorant.
Òrdi perlat - òrdi mondat: jos forma de grans, se trapa notablament l’òrdi mondat, que sa primièra envelopa exteriora se retira, mas que lo bren e lo gèrme demòran. Se trapa tanben l’òrdi perlat, que sos grans son estats abrasats (son polits per li far l'aparéncia d’una pèrla), e a perdut lo gèrme e un grand jaç exterior, e amb que se fa de farinas. L’òrdi mondat es pus nutritiu, perque a conservat la màger part de sos nutriments. Quina que siá la preparacion prevista, l’òrdi se còi dins una proporcion de tres parts d'aiga per una d'òrdi. Se daissa prene lo bolh, se cobrís, se redusís lo fuòc e se còi 45 minutas per l’òrdi perlat, e 90 minutas per aquel mondat, fins que l'òrdi siá tendre e tota l'aiga absorbida.
Dins l'Antiquitat, l'òrdi èra l'aliment de basa dels Grècs que la consomavan jos forma d'una galeta monenada maza. Se fabricava a l'ostal e se manjava de pertot. Tucidides (III, 49) parla atal dels marins d'Atenas a Mitilena que se ne manjava « sens quitar lo banc dels remaires ».
Los Tibetans fan de farina d'òrdi grilhat, nomenada tsampa, lor aliment tradicional de basa[3].
En Africa del Nòrd, se fabrica de semola d'òrdi.
L’òrdi (var. uèrdi) o lo balharc (Hordeum vulgare) es una cereala de palha, planta erbacèa annala de la familha Poaceae. Es la mai anciana cereala cultivada. Plan adaptada al clima mediterranèu a causa de sa rusticitat, constituissiá atal la principala cereala cultivada dins l'Antiquitat grèga, e consomida en galeta o en farinetas (maza). L'òrdi buta dels tropics fins a 4 500 m d’altitud en Tibet.
L'òrdi se caracteriza per d'espigas de las barbas longas.
