مقالات Micromeria graeca (L.) Benth. ex Rchb.

Colicosa ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

Colicosa és el nom popular català de l'espècie vegetal Micromeria graeca, pertanyent al gènere de plantes amb flor Micromeria, de la família Lamiaceae. És endèmica de la zona mediterrània, i està documentada a Catalunya, a les Illes Balears^[1] i al País Valencià.

Descripció

És un arbust sufruticós que fa de 10 a 50 centímetres d'alt. És de tiges febles i erectes. Fa les flors de color rosa violaci, en verticils de 2 a 8 flors en inflorescències en forma d'espigues. fulles anuals, enteres, entre ovalades i oval-lanceolades, de fins a 12 mm de llarg per 7 d'ample amb el marge cargolat ensota. Calze en forma de copa, amb una longitud de fins a 5 mm, amb 13 nevis i 5 dents desiguals. Corol·la bil·labiada, d'uns 6 mm de llarg, amb el tub recte i el llavi superior en forma de casc. Té quatre estams sota el llavi superior, i l'estil és de 2 branques da la mateixa llargària. Tota la planta fa una olor característica que permet reconèixer-la fàcilment. El seu oli^[2] conté pulegona, isomentona, mentona i piperitona, encara que no se l'empra per a destil·lació pel seu baix rendiment.

Floreix a la primavera, generalment, però també pot fer-ho a la tardor. Es fa en llocs secs, en roques, parets i terres pobres i pedregosos, des del nivell del mar fins a uns 1.400 m. d'altitud.

Usos

Encara que no consta^[3] que se l'hagi estudiada científicament, antigament hom li atribuïa poders com a digestiu (i potser de la paraula còlic en sortiria el nom popular, tant en català com en castellà), antisèptic i cicatritzant. Modernament, la farmacopea popular l'ha substituïda per altres plantes més estudiades, encara que en algunes àrees d'Espanya, com a Màlaga, reté un gran predicament com a calmant de còlics i mals de panxa.

Sinònims i subespècies

Micromeria graeca

Satureja graeca L., 1753
Clinopodium graecum (L.) Kuntze, 1891

subsp. consentina (Ten.) Guinea (sud d'Itàlia i Sicília)

Satureja consentina Ten.
Satureja graeca var. consentina (Ten.) Ces., Pass. & Gibelli
Clinopodium consentinum (Ten.) Kuntze
Satureja angustifolia C.Presl
Satureja sicula Guss.
Satureja sicula var. virescens Guss.

subsp. fruticulosa (Bertol.) Guinea (Mediterrània central i occidenta)

Thymus fruticulosus Bertol.
Satureja fruticulosa (Bertol.) Grande
Micromeria fruticulosa (Bertol.) Šilić

subsp. garganica (Briq.) Guinea (sud-est d'Itàlia)

Satureja graeca subsp. garganica Briq.
Satureja consentina var. hirsuta Caruel in Parl.
Satureja graeca var. garganica Briq.

subsp. graeca (Mediterrània)

Thymus hirtus Banks & Sol. in A.Russell
Satureja micrantha Hoffmanns. & Link, 1810
Thymus virgatus Ten.
Satureja congesta Hornem.
Satureja sessiliflora C.Presl
Micromeria cosentina N.Terracc.
Satureja garganica Briq.
Satureja graeca subsp. congesta (Hornem.) Briq.
Satureja graeca var. congesta (Hornem.) Briq.
Satureja graeca var. leptiloba Briq.

subsp. imperica Chater (oest i nord d'Itàlia)

Micromeria thymoides De Not., nom. illeg.
Satureja thymoides Nyman, nom. illeg.
Thymus notarisii Zumagl.
Clinopodium thymoides Kuntze
Micromeria notarisii (Zumagl.) Gand.
Satureja graeca subsp. imperica (Chater) Greuter & Burdet

subsp. laxiflora (Post) Mouterde (Síria)

Micromeria graeca var. laxiflora Post
Satureja graeca subsp. laxiflora (Post) Greuter & Burdet

subsp. longiflora (C.Presl) Nyman (centre i sud d'Itàlia i Sicília)

Satureja longiflora C.Presl
Micromeria longiflora (C.Presl) Tod. ex Nyman, nom. inval.
Satureja graeca subsp. longiflora (C.Presl) Briq.
Satureja graeca var. longiflora (C.Presl) Briq.

subsp. micrantha (Brot.) Rivas Mart., T.E.Díaz & Fern.Gon. (Mediterrània), 1990

Thymus micranthus Brot., 1804
Satureja canescens Guss.
Micromeria canescens (Guss.) Benth.

subsp. tenuifolia (Ten.) Nyman (Sardenya, Sicília, Itàlia)

Satureja tenuifolia Ten.
Micromeria tenuifolia (Ten.) Benth. in DC
Clinopodium densiflorum (Benth.) Kuntze, nom. superfl.
Clinopodium tenuifolium (Ten.) Kuntze
Satureja densiflora (Benth.) Briq. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl, nom. superfl.