dcsimg

Colicosa ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

Colicosa és el nom popular català de l'espècie vegetal Micromeria graeca, pertanyent al gènere de plantes amb flor Micromeria, de la família Lamiaceae. És endèmica de la zona mediterrània, i està documentada a Catalunya, a les Illes Balears[1] i al País Valencià.

Descripció

És un arbust sufruticós que fa de 10 a 50 centímetres d'alt. És de tiges febles i erectes. Fa les flors de color rosa violaci, en verticils de 2 a 8 flors en inflorescències en forma d'espigues. fulles anuals, enteres, entre ovalades i oval-lanceolades, de fins a 12 mm de llarg per 7 d'ample amb el marge cargolat ensota. Calze en forma de copa, amb una longitud de fins a 5 mm, amb 13 nevis i 5 dents desiguals. Corol·la bil·labiada, d'uns 6 mm de llarg, amb el tub recte i el llavi superior en forma de casc. Té quatre estams sota el llavi superior, i l'estil és de 2 branques da la mateixa llargària. Tota la planta fa una olor característica que permet reconèixer-la fàcilment. El seu oli[2] conté pulegona, isomentona, mentona i piperitona, encara que no se l'empra per a destil·lació pel seu baix rendiment.

Floreix a la primavera, generalment, però també pot fer-ho a la tardor. Es fa en llocs secs, en roques, parets i terres pobres i pedregosos, des del nivell del mar fins a uns 1.400 m. d'altitud.

Usos

Encara que no consta[3] que se l'hagi estudiada científicament, antigament hom li atribuïa poders com a digestiu (i potser de la paraula còlic en sortiria el nom popular, tant en català com en castellà), antisèptic i cicatritzant. Modernament, la farmacopea popular l'ha substituïda per altres plantes més estudiades, encara que en algunes àrees d'Espanya, com a Màlaga, reté un gran predicament com a calmant de còlics i mals de panxa.

Sinònims i subespècies

Micromeria graeca

  • Satureja graeca L., 1753
  • Clinopodium graecum (L.) Kuntze, 1891

subsp. consentina (Ten.) Guinea (sud d'Itàlia i Sicília)

  • Satureja consentina Ten.
  • Satureja graeca var. consentina (Ten.) Ces., Pass. & Gibelli
  • Clinopodium consentinum (Ten.) Kuntze
  • Satureja angustifolia C.Presl
  • Satureja sicula Guss.
  • Satureja sicula var. virescens Guss.

subsp. fruticulosa (Bertol.) Guinea (Mediterrània central i occidenta)

  • Thymus fruticulosus Bertol.
  • Satureja fruticulosa (Bertol.) Grande
  • Micromeria fruticulosa (Bertol.) Šilić

subsp. garganica (Briq.) Guinea (sud-est d'Itàlia)

  • Satureja graeca subsp. garganica Briq.
  • Satureja consentina var. hirsuta Caruel in Parl.
  • Satureja graeca var. garganica Briq.

subsp. graeca (Mediterrània)

  • Thymus hirtus Banks & Sol. in A.Russell
  • Satureja micrantha Hoffmanns. & Link, 1810
  • Thymus virgatus Ten.
  • Satureja congesta Hornem.
  • Satureja sessiliflora C.Presl
  • Micromeria cosentina N.Terracc.
  • Satureja garganica Briq.
  • Satureja graeca subsp. congesta (Hornem.) Briq.
  • Satureja graeca var. congesta (Hornem.) Briq.
  • Satureja graeca var. leptiloba Briq.

subsp. imperica Chater (oest i nord d'Itàlia)

  • Micromeria thymoides De Not., nom. illeg.
  • Satureja thymoides Nyman, nom. illeg.
  • Thymus notarisii Zumagl.
  • Clinopodium thymoides Kuntze
  • Micromeria notarisii (Zumagl.) Gand.
  • Satureja graeca subsp. imperica (Chater) Greuter & Burdet

subsp. laxiflora (Post) Mouterde (Síria)

  • Micromeria graeca var. laxiflora Post
  • Satureja graeca subsp. laxiflora (Post) Greuter & Burdet

subsp. longiflora (C.Presl) Nyman (centre i sud d'Itàlia i Sicília)

  • Satureja longiflora C.Presl
  • Micromeria longiflora (C.Presl) Tod. ex Nyman, nom. inval.
  • Satureja graeca subsp. longiflora (C.Presl) Briq.
  • Satureja graeca var. longiflora (C.Presl) Briq.

subsp. micrantha (Brot.) Rivas Mart., T.E.Díaz & Fern.Gon. (Mediterrània), 1990

  • Thymus micranthus Brot., 1804
  • Satureja canescens Guss.
  • Micromeria canescens (Guss.) Benth.

subsp. tenuifolia (Ten.) Nyman (Sardenya, Sicília, Itàlia)

  • Satureja tenuifolia Ten.
  • Micromeria tenuifolia (Ten.) Benth. in DC
  • Clinopodium densiflorum (Benth.) Kuntze, nom. superfl.
  • Clinopodium tenuifolium (Ten.) Kuntze
  • Satureja densiflora (Benth.) Briq. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl, nom. superfl.

Referències

  1. «Herbario Virtual del Mediterráneo Occidental». [Consulta: 16 desembre 2017].
  2. «:: Login :: Consejería de Medio Ambiente ::». [Consulta: 16 desembre 2017].
  3. «Colicosa (Satureja graeca). Plantas medicinales» (en en). [Consulta: 16 desembre 2017].

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Colicosa: Brief Summary ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

Colicosa és el nom popular català de l'espècie vegetal Micromeria graeca, pertanyent al gènere de plantes amb flor Micromeria, de la família Lamiaceae. És endèmica de la zona mediterrània, i està documentada a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Micromeria graeca ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Micromeria graeca is a plant species in the family Lamiaceae.[1][2]

Sources

Definition of Free Cultural Works logo notext.svg This article incorporates text from a free content work. Licensed under CC0 (license statement/permission). Text taken from Micromeria graeca​, . Encyclopedia of Life.

References

  1. ^ "Micromeria graeca subsp. graeca - Encyclopedia of Life". eol.org. Retrieved 2022-02-04.
  2. ^ Mifsud, Stephen (2002-08-23). "Micromeria graeca (Greek Savory) : MaltaWildPlants.com - the online Flora of the Maltese Islands". www.maltawildplants.com. Retrieved 2022-03-05.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Micromeria graeca: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Micromeria graeca is a plant species in the family Lamiaceae.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Micromeria graeca ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

La colicosa (Micromeria graeca) es un arbusto de la amilia de las labiadas

Descripción

Arbusto enano de 10-50 cm de alto, cubierto de una borra hasta de una pubescencia áspera, aromático, con numerosos vástagos rectos hasta ascendentes, normalmente no ramificados. Hojas puestas de márgenes enteros, de hasta 12 mm de largo y 7 mm de ancho, ovaladas hasta puntiagudas, con los márgenes vueltos hacia abajo. Flores terminales en verticilos de 2 hasta 8 flores formando inflorescencia en forma de espigas, flojas. Cáliz en forma de copa, de hasta 5 mm de largo, con 13 nervios y 5 dientes desiguales. Corola de color púrpura claro, bilabiada, de 6 mm de largo, raramente más, con el tubo recto y el labio superior en forma de casco. 4 estambres bajo el labio superior. Estilo con 2 ramas de igual longitud. Ovario súpero que se convierte en 4 núculas (clusas).[1]​Florece en primavera pero también durante el otoño

Hábitat

Lugares secos, rocas, paredes, suelos pobres y pedregosos.[2]

Distribución

En el Mediterráneo. Especie muy rica en formas.

Variedades y Sinonimia

Micromeria graeca

  • Satureja graeca L., Sp. Pl.: 568 (1753).
  • Clinopodium graecum (L.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 515 (1891).

subsp. consentina (Ten.) Guinea, Bot. J. Linn. Soc. 64: 381 (1971). del sur de Italia y Sicilia.

  • Satureja consentina Ten., Fl. Napol. 5: 17 (1835).
  • Satureja graeca var. consentina (Ten.) Ces., Pass. & Gibelli, Comp. Fl. Ital.: 302 (1867).
  • Clinopodium consentinum (Ten.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 515 (1891).
  • Satureja angustifolia C.Presl, Fl. Sicul.: xxxvi (1826).
  • Satureja sicula Guss., Fl. Sicul. Syn. 2: 89 (1844).
  • Satureja sicula var. virescens Guss., Fl. Sicul. Syn. 2: 89 (1844).

subsp. fruticulosa (Bertol.) Guinea, Bot. J. Linn. Soc. 64: 381 (1971). Oeste y centro del Mediterráneo.

  • Thymus fruticulosus Bertol., Amoen. Ital.: 101 (1819).
  • Satureja fruticulosa (Bertol.) Grande, Boll. Soc. Bot. Ital. 1912: 177 (1912).
  • Micromeria fruticulosa (Bertol.) Šilic, Monogr. Satureja Fl. Jugusl.: 256 (1979).

subsp. garganica (Briq.) Guinea, Bot. J. Linn. Soc. 64: 381 (1971). Sudoeste de Italia.

  • Satureja graeca subsp. garganica Briq., Lab. Alp. Mar.: 421 (1895).
  • Satureja consentina var. hirsuta Caruel in F.Parlatore, Fl. Ital. 6: 19 (1883).
  • Satureja graeca var. garganica Briq., Lab. Alp. Mar.: 421 (1895).

subsp. graeca. De la región del Mediterráneo.

  • Thymus hirtus Banks & Sol. in A.Russell, Nat. Hist. Aleppo, ed. 2, 2: 256 (1794).
  • Satureja micrantha Hoffmanns. & Link, Fl. Portug. 1: 142 (1810).
  • Thymus virgatus Ten., Fl. Napol.: xxxv (1811).
  • Satureja congesta Hornem., Hort. Bot. Hafn.: 541 (1815).
  • Satureja sessiliflora C.Presl, Fl. Sicul.: xxxvi (1826).
  • Micromeria cosentina N.Terracc., Nuovo Giorn. Bot. Ital. 5: 227 (1873).
  • Satureja garganica Briq., Lab. Alp. Mar.: 421 (1895).
  • Satureja graeca subsp. congesta (Hornem.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 416 (1895).
  • Satureja graeca var. congesta (Hornem.) Briq., Lab. Alp. Mar.: 417 (1895).
  • Satureja graeca var. leptiloba Briq., Lab. Alp. Mar.: 416 (1895).

subsp. imperica Chater, Bot. J. Linn. Soc. 64: 381 (1971). Del oeste y norte de Italia.

  • Micromeria thymoides De Not., Prosp. Fl. Ligust.: 54 (1846), nom. illeg.
  • Satureja thymoides Nyman, Syll. Fl. Eur.: 102 (1855), nom. illeg.
  • Thymus notarisii Zumagl., Fl. Pedem. 1: 226 (1859).
  • Clinopodium thymoides Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 516 (1891).
  • Micromeria notarisii (Zumagl.) Gand., Nov. Consp. Fl. Eur.: 367 (1910).
  • Satureja graeca subsp. imperica (Chater) Greuter & Burdet, Willdenowia 14: 304 (1984 publ. 1985)

subsp. laxiflora (Post) Mouterde, Nouv. Fl. Liban Syrie 3(2)cover: 3 (1979). De Siria.

  • Micromeria graeca var. laxiflora Post, Fl. Syria: 621 (1896).
  • Satureja graeca subsp. laxiflora (Post) Greuter & Burdet, Willdenowia 14: 304 (1984 publ. 1985).

subsp. longiflora (C.Presl) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 590 (1881). Centro y sur de Italia y sicilia.

  • Satureja longiflora C.Presl, Fl. Sicul.: xxxvi (1826).
  • Micromeria longiflora (C.Presl) Tod. ex Nyman, Consp. Fl. Eur.: 590 (1881), nom. inval.
  • Satureja graeca subsp. longiflora (C.Presl) Briq., Lab. Alp. Mar.: 420 (1895).
  • Satureja graeca var. longiflora (C.Presl) Briq., Lab. Alp. Mar.: 421 (1895).

subsp. micrantha (Brot.) Rivas Mart., T.E.Díaz & Fern.Gonz., Itin. Geobot. 3: 138 (1990). De la región del Mediterráneo.

  • Thymus micranthus Brot., Fl. Lusit. 1: 176 (1804).
  • Satureja canescens Guss., Pl. Rar.: 228 (1826).
  • Micromeria canescens (Guss.) Benth., Labiat. Gen. Spec.: 376 (1834).

subsp. tenuifolia (Ten.) Nyman, Consp. Fl. Eur.: 590 (1881). De Cerdeña, Italia y Sicilia.

  • Satureja tenuifolia Ten., Fl. Napol.: 33 (1811).
  • Micromeria tenuifolia (Ten.) Benth. in A.P.de Candolle, Prodr. 12: 215 (1848).
  • Clinopodium densiflorum (Benth.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 515 (1891), nom. superfl.
  • Clinopodium tenuifolium (Ten.) Kuntze, Revis. Gen. Pl. 2: 516 (1891).
  • Satureja densiflora (Benth.) Briq. in H.G.A.Engler & K.A.E.Prantl, Nat. Pflanzenfam. 4(3a): 299 (1896), nom. superfl.[3]

Nombres comunes

  • Castellano: ajedrea de monte, colicosa, guisopo, hierba de las calenturas, hierba de la virgen, hierba del guisopo, hierba del puaor, hisopo bravo, poleo de varillas, té moro, té moruno, té silvestre, yerba del guisopo.[4]

Referencias

  1. Bayer, E.; Buttler K.P.; Finkenzeller X.; Grau J. (1989). Plantas del Mediterráneo. Barcelona:Blume. ISBN 84-7031-629-X.
  2. Coca Pérez, M. (2001). Árboles, arbustos y matas del Parque Natural Los Alcornocales (Cádiz-Málaga). Jerez:Ornitur. ISBN 84-607-3404-3 |isbn= incorrecto (ayuda).
  3. «Micromeria graeca». Royal Botanic Gardens, Kew: World Checklist of Selected Plant Families. Consultado el 8 de abril de 2010.
  4. «Micromeria graeca». Real Jardín Botánico: Proyecto Anthos. Consultado el 8 de abril de 2010.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Micromeria graeca: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

La colicosa (Micromeria graeca) es un arbusto de la amilia de las labiadas

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Micromeria graeca ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

Micromeria graeca é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae.

A autoridade científica da espécie é (L.) Benth. ex Rchb., tendo sido publicada em Fl. Germ. Excurs. 311 (1831-1832).[1]

Portugal

Trata-se de uma espécie presente no território português, nomeadamente os seguintes táxones infraespecíficos:[2]

Referências

  1. Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. 29 de setembro de 2014 http://www.tropicos.org/Name/17603600>
  2. Sequeira M, Espírito-Santo D, Aguiar C, Capelo J & Honrado J (Coord.) (2010). Checklist da Flora de Portugal (Continental, Açores e Madeira). Associação Lusitana de Fitossociologia (ALFA).

Bibliografia

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Micromeria graeca: Brief Summary ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

Micromeria graeca é uma espécie de planta com flor pertencente à família Lamiaceae.

A autoridade científica da espécie é (L.) Benth. ex Rchb., tendo sido publicada em Fl. Germ. Excurs. 311 (1831-1832).

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Micromeria graeca ( الأوكرانية )

المقدمة من wikipedia UK

Опис

Трав'яниста ароматична рослина 10-50 см заввишки, вкрита грубими волосками. Листи довжиною до 12 мм і шириною 7 мм, овальні. Має з 2-8 квітів суцвіття. Віночок рожево-фіолетовий, довжиною 6 мм, рідко більше. Квітне навесні, але також і восени.

Поширення

Середземномор'я. Населяє сухі місця, скелі, стіни, бідні і кам'янисті ґрунти, від рівня моря до 1400 м.

Примітки

Джерела


Plantenschat1898 269 129 Akkermunt.—Mentha arvensis.jpg Це незавершена стаття про Глухокропивові.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Автори та редактори Вікіпедії
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia UK

Micromeria graeca ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Micromeria graeca là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được (L.) Benth. ex Rchb. mô tả khoa học đầu tiên năm 1831.[1]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Micromeria graeca. Truy cập ngày 5 tháng 6 năm 2013.

Liên kết ngoài


Hình tượng sơ khai Bài viết về tông hoa môi Mentheae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Micromeria graeca: Brief Summary ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Micromeria graeca là một loài thực vật có hoa trong họ Hoa môi. Loài này được (L.) Benth. ex Rchb. mô tả khoa học đầu tiên năm 1831.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI