dcsimg

Lifespan, longevity, and ageing

المقدمة من AnAge articles
Maximum longevity: 43.7 years (wild) Observations: In the wild, these animals can live up to 43.7 years (http://www.pwrc.usgs.gov/BBL/homepage/longvrec.htm).
ترخيص
cc-by-3.0
حقوق النشر
Joao Pedro de Magalhaes
محرر
de Magalhaes, J. P.
موقع الشريك
AnAge articles

Swartrugmalmok ( الأفريكانية )

المقدمة من wikipedia AF

Die swartrugmalmok of swartrugalbatros is 'n pelagiese seëvoël wat in kusgebiede in die Suidelike Halfrond aangetref word. Dit is 'n bedreigde spesie, maar tog die algemeenste en mees wyd verspreide malmok.

 src=
Die swartrugmalmok het 'n vlerkspan van 210 tot 250 cm.
 src=
Thalassarche melanophris

'n Volwasse swartrugmalmok het lang, reguit vlerke. Die vlerke se rugkante is swarterig-bruin, asook die mantel en stertrugkant; hierdie dele vorm 'n sterk kontras met die spierwit kop en lyf. Die wit ondervlerke het baie breë, swart randstrepe: die voorrand is besonder breed. Die voël het 'n gelerige-oranje snawel met 'n oranje-pienk punt en kenmerkende swart wenkbroue. 'n Onvolwasse swartrugmalmok se veredrag is soortgelyk, maar die ondervlerk is oorwegend donkerder en die snawel is grys of 'n donker horingkleur met 'n swart punt. Soos die onvolwasse voël ouer word, word sy ondervlerk ligter. Onvolwasse voëls het ook 'n grys agterkop wat 'n onvoltooide kraag vorm, met rokerige vlekke op hul kop. Die swartugmalmok is een van die kleinste spesies van al die malmokke: 'n volwasse swartrugmalmok se lengte wissel tussen 80 en 95 cm en het 'n massa van 3 tot 5 kg. Die voël het 'n vlerkspan van 210 tot 250 cm.

Oor die algemeen het die swartrugmalmok die selfde maat tydens die broeiseisoen. Hulle neste word op steil afgronde of helling gebou, tot 300 m bo seevlak. Die nes is modder-en-mis pilaar, met bietjie gras en seegras bygevoeg. Swartrugmalmokke maak elke jaar gebruik van dieselfde nes. Vroeg in Oktober lê die wyfie een eier. Die kuikens is 'n ligte grys en word deur beide ouers gevoer. Die kleintjies verlaat die nes tussen die middel van Maart en vroeg April.

Swartrugmalmokke vlieg laag oor die water en vang hul kos van die see se oppervlak of net onder die oppervlak: hulle duik soms van hoogtes tot 9 m. Hulle vreet meestal vis en planktonkrefies (krill), maar soms ook koppotiges, jellievisse en salpe (familie Salpidae). Die soektog na kos kan soms 'n aantal dae duur en oor honderde kilometers strek.

Alhoewel die swartrugmalmok 'n wye verspreiding geniet is daar slegs 'n beraamde 1 220 000 oor en hierdie getal daal steeds. Die grootste bedreiging vir hierdie voëls is onbedoelde vangs deur langlynvissers en treilvissers (sleepnettrekkers). Die meeste van hul broeigebiede is nou beskermde reservate.

Sien ook

Bronnelys

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia skrywers en redakteurs
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AF

Swartrugmalmok: Brief Summary ( الأفريكانية )

المقدمة من wikipedia AF

Die swartrugmalmok of swartrugalbatros is 'n pelagiese seëvoël wat in kusgebiede in die Suidelike Halfrond aangetref word. Dit is 'n bedreigde spesie, maar tog die algemeenste en mees wyd verspreide malmok.

 src= Die swartrugmalmok het 'n vlerkspan van 210 tot 250 cm.  src= Thalassarche melanophris

'n Volwasse swartrugmalmok het lang, reguit vlerke. Die vlerke se rugkante is swarterig-bruin, asook die mantel en stertrugkant; hierdie dele vorm 'n sterk kontras met die spierwit kop en lyf. Die wit ondervlerke het baie breë, swart randstrepe: die voorrand is besonder breed. Die voël het 'n gelerige-oranje snawel met 'n oranje-pienk punt en kenmerkende swart wenkbroue. 'n Onvolwasse swartrugmalmok se veredrag is soortgelyk, maar die ondervlerk is oorwegend donkerder en die snawel is grys of 'n donker horingkleur met 'n swart punt. Soos die onvolwasse voël ouer word, word sy ondervlerk ligter. Onvolwasse voëls het ook 'n grys agterkop wat 'n onvoltooide kraag vorm, met rokerige vlekke op hul kop. Die swartugmalmok is een van die kleinste spesies van al die malmokke: 'n volwasse swartrugmalmok se lengte wissel tussen 80 en 95 cm en het 'n massa van 3 tot 5 kg. Die voël het 'n vlerkspan van 210 tot 250 cm.

Oor die algemeen het die swartrugmalmok die selfde maat tydens die broeiseisoen. Hulle neste word op steil afgronde of helling gebou, tot 300 m bo seevlak. Die nes is modder-en-mis pilaar, met bietjie gras en seegras bygevoeg. Swartrugmalmokke maak elke jaar gebruik van dieselfde nes. Vroeg in Oktober lê die wyfie een eier. Die kuikens is 'n ligte grys en word deur beide ouers gevoer. Die kleintjies verlaat die nes tussen die middel van Maart en vroeg April.

Swartrugmalmokke vlieg laag oor die water en vang hul kos van die see se oppervlak of net onder die oppervlak: hulle duik soms van hoogtes tot 9 m. Hulle vreet meestal vis en planktonkrefies (krill), maar soms ook koppotiges, jellievisse en salpe (familie Salpidae). Die soektog na kos kan soms 'n aantal dae duur en oor honderde kilometers strek.

Alhoewel die swartrugmalmok 'n wye verspreiding geniet is daar slegs 'n beraamde 1 220 000 oor en hierdie getal daal steeds. Die grootste bedreiging vir hierdie voëls is onbedoelde vangs deur langlynvissers en treilvissers (sleepnettrekkers). Die meeste van hul broeigebiede is nou beskermde reservate.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia skrywers en redakteurs
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AF

Albatroz abrantek ( البريتانية )

المقدمة من wikipedia BR

An Albatroz abrantek[1] a zo un evn-mor bras, Thalassarche melanophris an anv skiantel anezhañ.

Rummatadur

Doareoù pennañ

 src=
Un ui Albatroz abrantek


Liammoù diavaez


Commons
Muioc'h a restroù diwar-benn

a vo kavet e Wikimedia Commons.

Wikispecies-logo.svg
War Wikispecies e vo kavet ditouroù ouzhpenn diwar-benn:

Daveoù ha notennoù

  1. Perig Herbert, "Anvioù laboused Europa", Hor Yezh, niv. 189, 1992, p.48.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia BR

Albatroz abrantek: Brief Summary ( البريتانية )

المقدمة من wikipedia BR

An Albatroz abrantek a zo un evn-mor bras, Thalassarche melanophris an anv skiantel anezhañ.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia BR

Albatros cellanegre ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

L'albatros cellanegre[2] (Thalassarche melanophrys), és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae), i és l'albatros més estès i comú. Va ser descrit per primera vegada per Coenraad Jacob Temminck, en 1828, basant-se en un espècimen capturat al Cap de Bona Esperança[3]

Morfologia

 src=
Exemplars fotografiats a l'Atlàntic sud.
  • Albatros de mitjana grandària, fa 80 - 95 cm de llargària i 200 - 240 cm d'envergadura, amb un pes de 2,9 - 4.7 kg.[4]
  • Bec fort i groc amb punta rosa. Potes rosa amb membranes interdigitals blau pàl·lid.[5]
  • Cap, coll, parts inferiors i gropa de color blanc. Dors i cara superior de les ales gris molt fosc, gairebé negre. La cara inferior de les ales és blanca en la zona central, amb bordells irregulars negres, més ample l'anterior. Llista fosca sobre l'ull.[5]
  • Joves amb cap i coll gris fosc que va mudant progressivament amb el blanc de les parts inferiors. Superfície inferior de l'ala bàsicament fosca.[5]

Hàbitat i distribució

 src=
Pollet fotografiat a les illes Malvines.

L'albatros cellanegre és circumpolar als oceans del sud, i es reprodueix en 12 illes o grups d'illes d'aquestes latituds: Illes Malvines, Diego Ramírez, Geòrgia del Sud, Ildefonso, Diego de Almagro, Evangelistes, Antípodes, Snares, Macquarie, Crozet, Kerguelen i Heard i McDonald.[6] Es calcula que hi ha 1.220.000 aus vives amb 600.853 parelles reproductores, segons les estimacions d'un recompte de 2005. D'aquestes aus, 402.571 es reprodueixen a les Illes Malvines, 72.102 es reprodueixen a l'illa Geòrgia del Sud, 120.171 es reprodueixen a les illes xilenes d'Ildefonso, Diego de Almagro, Illa Evangelistes, i Diego Ramírez. 600 parelles a l'illa Heard, Finalment, la resta 5.409 parelles reproductores a les illes restants[7][3] Aquesta espècie d'albatros cerca el seu aliment en zones de la plataforma continental i el talús.

Comportament

 src=
Exemplar de l'illa de Geòrgia del Sud

L'albatros cellanegre s'alimenta de peixos, calamars, crustacis, carronya, i descarts de pesca.[8][9][10] Se l'ha observat robant menjar d'altres espècies.[4]

Els exemplars adults són depredats pel tauró tigre (Galeocerdo cuvier), els pollets per estercoràrids i els ous per rates (Rattus). En el passat, els humans capturaven aquesta espècie per la seua carn i saquejaven les seues colònies per aconseguir els ous. Avui dia, la pitjor amenaça per part humana són les morts accidentals causades per la pesca amb palangre.[11]

Les colònies són molt sorolloses, ja que els ocells criden per marcar el seu territori, i també cloquegen amb força. Utilitzen la seva cua en forma de ventall durant el festeig.[4] Aquesta espècie fa els nius en vessants escarpats cobertes de pastures i de vegades en penya-segats, però a les Malvines ho fan a planures amb herba, a la costa.[12] Cria una vegada a l'any, ponent un únic ou, entre el 20 de setembre i l'1 de novembre, tot i que a les Malvines, Crozet i Kerguelen crien quasi 3 setmanes abans. Ambdós sexes s'encarreguen de la incubació, durant 68 -71 dies. Després de l'eclosió, els pollets romanen 120-130 dies al niu. Els menors tornaran a la colònia després de 2 a 3 anys, però només per practicar rituals de festeig, ja que comencen a criar als 10 anys aproximadament.[4]

Taxonomia

Tradicionalment aquesta espècie s'havia considerat formada per dues subespècies, però arran els treballs de Robertson i Nunn en 1998, l'albatros de Campbell (T. m. impavida) és considerada una espècie de ple dret per molts autors, començant per BirdLife International l'any 2000.[12]

Estatus

La Unió Internacional per a la Conservació de la Natura classifica aquesta espècie com en perill a causa de la reducció dràstica de la població. Si bé va augmentar la població en alguns indrets com ara les Malvines durant la dècada de 1980,[6][13] la situació general és pesimista, amb una disminució de més del 67% en 64 anys[12]

Referències

  1. Catalogue of Life (anglès)
  2. Albatros collnegre a cercaterm Rev. 18-02-2011
  3. 3,0 3,1 Robertson, G.; Moreno, C. A.; Lawton, K.; Arata, J.; Valencia, J.; Kirkwood, R. (2007). "An estimate of the population sizes of Black-browed (Thalassarche melanophrys) and Grey-headed (T. chrysostoma) Albatross breeding in the Diego Ramírez Archipelago, Chile". Emu (107): 239–244.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Robertson, C. J. R. (2003). "Albatrosses (Diomedeidae)". In Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J. et al.. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2 ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. p. 120. ISBN 0 7876 5784 0.
  5. 5,0 5,1 5,2 Gerald S. Tuck. A Field Guide to the Seabirds of Britain and the World/Guia de Campo de las Aves marinas de España y del Mundo. ISBN 84-282-0578-7
  6. 6,0 6,1 Croxall, J. P.; Gales, R. (1998). "Assessment of the conservation status of albatrosses". In Robertson, G.; Gales, R.. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons
  7. Poncet, S.; Robertson, G.; Phillips, R. A.; Lawton, K.; Phalan, B.; Trathan, P. N.; Croxall, J. P. (2006). "Status and distribution of wandering Black-browed and Grey-headed Albatrosses breeding at South Georgia". Polar Biology (29): 772–781.
  8. Cherel, Y.; Weimerskirch, H.; Trouve, C. (2002). "Dietary evidence for spatial foraging segregation in sympatric albatrosses (Diomedea spp.) rearing chicks at Iles Nuageuses, Kerguelen". Marine Biology (141): 1117–1129.
  9. Xavier, J. C.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (2003). "Feeding strategies and diets of breeding grey-headed and wandering albatrosses at South Georgia". Marine Biology (143): 221–232.
  10. Arata, J.; Moreno, C. A. (2002). "Progress report of Chilean research on albatross ecology and conservation". Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources Working Group on Fish Stock Assessment.
  11. National Audubon Society, L. Line, F. Russell, 1976. The Audubon Society Book of Wild Birds. Nova York: Harry N. Abrams Incorporated.
  12. 12,0 12,1 12,2 BirdLife International (2008(a)). "Black-browed Albatross - BirdLife Species Factsheet". Data Zone. «Enllaç». Rev. 22 Feb 2009.
  13. Gales, R. (1998) "Albatross populations: status and threats" in Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons

Bibliografia

  • Del Hoyo, J., A. Elliot, J. Sargatal, 1992, Handbook of the birds of the world: ostrich to ducks. Barcelona, Lynx Edicions.
  • Mullay, M., Association, 1989, Seabirds an identification guide. Londres: Croom Helm LTD.
  • Tuck, G., H. Heinzel, 1978, A Field Guide to the Seabirds of Britain and the World. St. James's Place, Londres, HarperCollins.

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Albatros cellanegre: Brief Summary ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

L'albatros cellanegre (Thalassarche melanophrys), és un gran ocell marí de la família dels diomedeids (Diomedeidae), i és l'albatros més estès i comú. Va ser descrit per primera vegada per Coenraad Jacob Temminck, en 1828, basant-se en un espècimen capturat al Cap de Bona Esperança

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Albatros aelddu ( الويلزية )

المقدمة من wikipedia CY

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Albatros aelddu (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: albatrosiaid aelddu) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Diomedea melanophris; yr enw Saesneg arno yw Black-browed albatross. Mae'n perthyn i deulu'r Albatrosiaid (Lladin: Diomedeidae) sydd yn urdd y Procellariformes.[1] Dyma aderyn sydd i'w gael yng ngwledydd Prydain ac mae i'w ganfod yng Nghymru.

Aderyn sy'n byw yn agos i'r traeth ydyw ac mae ei diriogaeth yn cynnwys Asia, Affrica ac Awstralia.

Mae ar adegau i'w ganfod ar draethau arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Yn agos at fod dan fygythiad' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth.[2]

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn D. melanophris, sef enw'r rhywogaeth.[3] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America, Asia, Affrica ac Awstralia.

Fe'i ceir yn aml ar lan y môr.

Teulu

Mae'r albatros aelddu yn perthyn i deulu'r Albatrosiaid (Lladin: Diomedeidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:

Rhestr Wicidata:

rhywogaeth enw tacson delwedd Albatros aelddu Thalassarche melanophris Albatros brenhinol y De Diomedea epomophora
Diomedea epomophora - SE Tasmania.jpg
Albatros Buller Thalassarche bulleri
Thalassarche bulleri - SE Tasmania.jpg
Albatros crwydrol Diomedea exulans
Diomedea exulans - SE Tasmania.jpg
Albatros du cefnllwyd Phoebetria palpebrata
Light sooty albatross flying.jpg
Albatros ffroenfelyn Thalassarche chlororhynchos
Thalassarche chlororhynchos.png
Albatros Laysan Phoebastria immutabilis
Laysan Albatross RWD2.jpg
Albatros penllwyd Thalassarche chrysostoma
Thalassarche chrysostoma - SE Tasmania.jpg
Albatros swil Thalassarche cauta
Thalassarche cauta - SE Tasmania.jpg
Albatros tonnog Phoebastria irrorata
Waved Albatross pair.jpg
Albatros troetddu Phoebastria nigripes
Black footed albatross1.jpg
Albatros Ynys Amsterdam Diomedea amsterdamensis
Albatros d'amsterdam poussin.jpg
Albatros Ynys Izu Phoebastria albatrus
Short tailed Albatross1.jpg
Diwedd y rhestr a gynhyrchwyd yn otomatig o Wicidata.

Gweler hefyd

Cyfeiriadau

  1. Gwefan Cymdeithas Edward Llwyd; adalwyd 30 Medi 2016.
  2. Gwefan www.marinespecies.org adalwyd 4 Mai 2014
  3. Gwefan Avibase; adalwyd 3 Hydref 2016.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Awduron a golygyddion Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CY

Albatros aelddu: Brief Summary ( الويلزية )

المقدمة من wikipedia CY

Aderyn a rhywogaeth o adar yw Albatros aelddu (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: albatrosiaid aelddu) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Diomedea melanophris; yr enw Saesneg arno yw Black-browed albatross. Mae'n perthyn i deulu'r Albatrosiaid (Lladin: Diomedeidae) sydd yn urdd y Procellariformes. Dyma aderyn sydd i'w gael yng ngwledydd Prydain ac mae i'w ganfod yng Nghymru.

Aderyn sy'n byw yn agos i'r traeth ydyw ac mae ei diriogaeth yn cynnwys Asia, Affrica ac Awstralia.

Mae ar adegau i'w ganfod ar draethau arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Yn agos at fod dan fygythiad' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth.

Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn D. melanophris, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yn Ne America, Asia, Affrica ac Awstralia.

Fe'i ceir yn aml ar lan y môr.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Awduron a golygyddion Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CY

Sortbrynet albatros ( الدانماركية )

المقدمة من wikipedia DA

Sortbrynet albatros (Thalassarche melanophris) er en stormfugl, der lever på den sydlige halvkugle.

Eksterne henvisninger

Stub
Denne artikel om fugle er kun påbegyndt. Hvis du ved mere om emnet, kan du hjælpe Wikipedia ved at udvide den.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DA

Sortbrynet albatros: Brief Summary ( الدانماركية )

المقدمة من wikipedia DA

Sortbrynet albatros (Thalassarche melanophris) er en stormfugl, der lever på den sydlige halvkugle.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DA

Schwarzbrauenalbatros ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Der Schwarzbrauenalbatros oder Mollymauk (Thalassarche melanophris) ist eine Vogelart aus der Familie der Albatrosse (Diomedeidae). Er ist der am weitesten verbreitete und häufigste Vertreter der Familie. Der Schwarzbrauenalbatros (oft auch als Black-browed Albatros bezeichnet) gehört zur Ordnung der Röhrennasen.

Der Schwarzbrauenalbatros verbringt fast sein ganzes Leben in der Luft über dem Südpolarmeer. Er ist aber auf seinen weiten Wanderungen auch schon im Nordatlantik und als extrem seltener Ausnahmegast auch in Mitteleuropa gesichtet worden.

Seit 2014 sorgt ein Einzelvogel für Aufsehen, der regelmäßig im Frühjahr und Sommer u. a. auf Helgoland und im Bereich der Nordwestküste Dänemarks gesichtet wird.[1]

Aussehen

 src=
Schwarzbrauenalbatros im Flug

Der Schwarzbrauenalbatros kann vom Wanderalbatros (Diomedea exulans) durch die namensgebenden dunklen Augenstreifen und die breiten schwarzen Flügelkanten auf der sonst weißen Unterseite unterschieden werden. Die Spannweite eines ausgewachsenen Exemplars kann eine Größe von bis zu 245 Zentimetern erreichen. Die Art wird etwa 80 bis 83 Zentimeter groß, die Höhe beträgt im Stand durchschnittlich 63 Zentimeter. Schwarzbrauenalbatrosse wiegen zwischen 2,9 und 4,6 Kilogramm.[2] Damit ist der Schwarzbrauenalbatros eine der kleinsten Albatros-Arten.

Die beiden Geschlechter unterscheiden sich rein äußerlich nicht. Erwachsene Vögel haben einen gelben Schnabel, bei Jungvögeln ist er grau. Jungvögel sind insgesamt mehr grau gefärbt, besonders am Hals. Bei ausgewachsenen Schwarzbrauenalbatrossen ist der Kopf und der übrige Körper weiß. Der Schwanz dieser Vögel ist kurz und grau. Die langen, schmalen Flügel sind ein Meisterwerk der Evolution und Aerodynamik. Der Schwarzbrauenalbatros kann stundenlang dicht über den Wellen schweben, ohne mit den Flügeln schlagen zu müssen.

Verwechslungsmöglichkeiten bestehen insbesondere mit dem Campbell-Albatros, der früher als Unterart des Schwarzbrauenalbatros galt.[3]

Verbreitung und Lebensraum

 src=
Schwarzbrauenalbatros im Beagle-Kanal bei Argentinien

Der Schwarzbrauenalbatros brütet auf Inseln rund um die Antarktis. Die Nominatform T. m. melanophris brütet im Gebiet um Kap Hoorn, auf den Falklandinseln und Südgeorgien und auf den Südlichen Sandwichinseln. Eine zweite Unterart, T. m. impavida, brütet ausschließlich auf der zu Neuseeland gehörenden Campbell-Inselgruppe. Diese Unterart wird inzwischen von den meisten Autoren als eigenständige Art Campbell-Albatros (Thalassarche impavida) eingestuft.

Wie fast alle Albatros-Arten nisten Schwarzbrauenalbatrosse in Kolonien, die oft aus mehreren tausend Vögeln bestehen, dabei kann es auch vorkommen das gemischte Kolonien aus Felsenpinguin und Albatros entstehen (Falklandinseln). Die Falklandinseln gehören zu den wichtigsten Brutgebieten der Art. Vermutlich brüten etwa 75 Prozent des Weltbestandes auf den Inseln dieses Archipels. Für die dortige Avifauna stellt der Schwarzbrauenalbatros die zweithäufigste Brutvogelart dar.[4] Die bekanntesten Brutkolonien der Falklandinseln befinden sich hier[5]:

Der Schwarzbrauenalbatros verbringt fast sein ganzes Leben in der Luft über dem Südpolarmeer, besonders in der Drake-Passage ist er häufig anzutreffen.[5] Von 1860 bis 1894 lebte ein Exemplar mit Namen Súlukongur 34 Jahre – bis zu seinem Abschuss – unter den Basstölpeln der färöischen Insel Mykines. Ein weiterer Vogel dieser Art hat zwischen 1967 und 2007 in wechselnden schottischen Basstölpel-Kolonien übersommert. Da niemals ein zweiter Schwarzbrauenalbatros zeitgleich in einer anderen Kolonie gesehen wurde, geht man inzwischen fast sicher davon aus, dass es sich – wie bei Súlukongur – immer um denselben Vogel gehandelt hat. Dieser Vogel – „Albert“ genannt – war zuletzt mindestens 47 Jahre alt und hatte mindestens 40 Jahre davon auf der Nordhalbkugel der Erde verbracht.[6]

In Mitteleuropa sind Sichtungen noch rarer und der Schwarzbrauenalbatros gilt hier als extrem seltener Ausnahmegast. Ein Individuum dieser Art wurde unter anderem jeweils im Dezember 1980 in Belgien sowie im Oktober 1988 in Niedersachsen gesehen.[7]

 src=
Schwarzbrauenalbatros am Ostermontag 2017 auf Helgoland

Seit 2014 wird ein Individuum jeweils an vereinzelten Tagen im Frühjahr auf der Nordseeinsel Helgoland gesichtet und fotografiert.[8][9][10][11] Es existieren weitere Nachweise des vermutlich selben Vogels aus dem erweiterten Nordseeraum, unter anderem vom 26. Mai 2014 aus Dänemark nördlich von Skagen[12], aus Klädesholmen in der Nähe von Göteborg in Schweden[13] sowie aus Frankreich, beispielsweise vom 13. August bei Le Havre. In Deutschland wurde der Vogel zusätzlich im Gebiet um Sylt gesichtet, unter anderem am 21. April 2017 im Rantumbecken[14]. Im Jahr 2017 hält sich der Vogel überwiegend im Rantumbecken auf Sylt auf (bis Mitte August). Vermutlich derselbe Vogel wurde Ende Juni 2017 bei den britischen Farne-Inseln (Northumberland) gesehen. Weitere Beobachtungen existieren aus den Folgejahren bis in die Gegenwart.

 src=
Im Juni 2017 wurde ein Vogel vor der Küste Nordostenglands gesehen - in dieser Zeit fehlen Meldungen von Sylt.

Fortpflanzung

Die Tiere dieser Art sind sehr treue Vögel. Die Paare kommen im Normalfall jedes Jahr aufs Neue zusammen, um gemeinsam zu brüten. Als Nistplätze bevorzugen sie die Steilküsten der der Antarktis vorgelagerten Inseln, weil sie von dort aus den Aufwind beim Abfliegen besser nutzen können. Dabei kommen sie nur zur Brut und Brutpflege an Land, wo das Paar meist nur ein Ei ausbrütet.

 src=
Ei des Schwarzbrauenalbatros
 src=
Schwarzbrauenalbatros auf den Falklandinseln bei der Brutpflege
 src=
Schwarzbrauenalbatros an einer Langleine gefangen

Um in dem kalten und rauen Klima zu überleben, werden junge Schwarzbrauenalbatrosse von einer dicken Fettschicht und einem dichten Daunenkleid vor der Kälte geschützt. Bei der Brutpflege wechseln sich die Eltern ab. Während ein Elternteil oft viele Kilometer bei der Nahrungssuche zurücklegt, warten das Küken und der andere Elternteil an Land. Die Aufzuchtzeit der Jungen dauert ungefähr vier Monate. Danach verlassen die Jungen das Land und verbringen bis zum Eintreten der Geschlechtsreife die ganze Zeit auf dem offenen Meer. Diese tritt etwa im Alter von vier Jahren ein. Wie die meisten Albatrosse haben auch die Schwarzbrauenalbatrosse einen Trick entwickelt, um sich vor Feinden zu schützen. Bei einem Angriff bespritzen sie den Feind oder Angreifer zusätzlich mit Öl aus ihren Nasenlöchern. Dieses Öl stammt aus dem Magen der Tiere und hat einen sehr unangenehmen ranzigen Gestank.

Ernährung

Die Nahrung bilden hauptsächlich Tintenfische, Krebse und Krill. Wie viele Seevögel nimmt auch der Schwarzbrauenalbatros Meerwasser auf und scheidet den Großteil des Salzgehaltes durch die Nasendrüsen wieder aus. Es gibt Hinweise, dass diese Art in den Gewässern rund um die Falklandinseln zumindest kurzfristig von der Zunahme der kommerziellen Fischerei nach Tintenfischen profitierte. Fischerei dieser Art findet vor allem in der Nähe der Beauchene Island, der südlichsten der Falklandinseln, statt. Fünf Prozent der Fänge werden wieder ins Wasser geworfen und fünfzig Prozent davon werden von den Schwarzbrauenalbatrossen gefressen. Der langfristige Einfluss dürfte allerdings nachteilig sein, da es hier sehr schnell zu einer Überfischung der Bestände gekommen ist.[15]

Gefährdung

Der Schwarzbrauenalbatros steht, wie die meisten Albatros-Arten, auf der Roten Liste gefährdeter Arten. Oft folgen die Tiere Fischereischiffen. Dabei sind vor allem die Langleinen für sie gefährlich. Viele Albatrosse kommen an den Haken dieser Langleinen um, die über 100 Kilometer lang und mit über 20.000 Haken besetzt sein können. An diesen Haken sind Fischköder angebracht, doch oft fallen auch die Albatrosse dieser Methode zum Opfer. Oft verfangen sie sich dabei an den Haken und ertrinken, sobald die Leine durch ihr Gewicht absinkt.

Belege

Literatur

  • Hadoram Shirihai: A Complete Guide to Antarctic Wildlife. The Birds and Marine Mammals of the Antarctic Continent and Southern Ocean. Alula Press, Degerby 2002, ISBN 951-98947-0-5.
  • Robin und Anne Woods: Atlas of Breeding Birds of the Falkland Islands. Anthony Nelson, Shorpshire 1997, ISBN 0-904614-60-3.

Einzelnachweise

  1. Fotonachweise vom 28./29. Mai, 4./5. Juni und 12./13. Juni 2014 auf Helgoland. Bericht mit Fotos in Der Falke Nr. 8/2014, S. 34–37.
  2. Shirihai, S. 118
  3. Shirihai, S. 117
  4. Wood, S. 43 und S. 44
  5. a b Christian Walther: ANTARKTIS. 10. Auflage. Conrad Stein Verlag, Welver 2018, ISBN 978-3-86686-965-3, S. 255.
  6. No romance for lovesick albatross (engl.)
  7. Hans-Günther Bauer, Einhard Bezzel und Wolfgang Fiedler (Hrsg.): Das Kompendium der Vögel Mitteleuropas: Alles über Biologie, Gefährdung und Schutz. Band 1: Nonpasseriformes – Nichtsperlingsvögel, Aula-Verlag Wiebelsheim, Wiesbaden 2005, ISBN 3-89104-647-2, S. 210
  8. Helgoland 2014
  9. Helgoland 2015
  10. Helgoland 2016
  11. Helgoland 2017
  12. Fotonachweis vom 26. Mai 2014 an der Nordspitze Dänemarks
  13. Nachweis aus Schweden im September 2016
  14. Sichtung Sylt, April 2017
  15. Wood, S. 43
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Schwarzbrauenalbatros: Brief Summary ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Der Schwarzbrauenalbatros oder Mollymauk (Thalassarche melanophris) ist eine Vogelart aus der Familie der Albatrosse (Diomedeidae). Er ist der am weitesten verbreitete und häufigste Vertreter der Familie. Der Schwarzbrauenalbatros (oft auch als Black-browed Albatros bezeichnet) gehört zur Ordnung der Röhrennasen.

Der Schwarzbrauenalbatros verbringt fast sein ganzes Leben in der Luft über dem Südpolarmeer. Er ist aber auf seinen weiten Wanderungen auch schon im Nordatlantik und als extrem seltener Ausnahmegast auch in Mitteleuropa gesichtet worden.

Seit 2014 sorgt ein Einzelvogel für Aufsehen, der regelmäßig im Frühjahr und Sommer u. a. auf Helgoland und im Bereich der Nordwestküste Dänemarks gesichtet wird.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Súlukongur ( الفاروية )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src=
Thalassarche melanophris

Súlukongur (frøðiheiti - Thalassarche melanophris) eru fuglar, sum liva í sunnara helmingi av verðini. Tað eru fleiri sløg, og øll eru tey avbara stór. Veingirnir eru longri enn á nøkrum øðrum fugli, flogið kann vera meir enn 4 metrar. Teir eru hvítir við svørtum veingjum. Í 1860 var ein vilstur til Føroyar og tók sær setur millum súlurnar á Mykineshólmi. Mykinesmenn góvu honum navnið súlukongur. Hann fylgdist við súlunum, tá ið tær fóru um heystið, og kom aftur við teimum á hvørjum vári í 34 ár. Tá ein dagin, sum hann sat í berginum, kom ein utróðrarbátur framvið og skeyt hann á setri sínum. Nøkur ár seinni varð ein annar skotin á Føroyabanka.[1]

Kelda

  1. Mikkjal á Ryggi: Fuglabókin, Dýralæra II. 1951.

Sí eisini

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Súlukongur: Brief Summary ( الفاروية )

المقدمة من wikipedia emerging languages
 src= Thalassarche melanophris

Súlukongur (frøðiheiti - Thalassarche melanophris) eru fuglar, sum liva í sunnara helmingi av verðini. Tað eru fleiri sløg, og øll eru tey avbara stór. Veingirnir eru longri enn á nøkrum øðrum fugli, flogið kann vera meir enn 4 metrar. Teir eru hvítir við svørtum veingjum. Í 1860 var ein vilstur til Føroyar og tók sær setur millum súlurnar á Mykineshólmi. Mykinesmenn góvu honum navnið súlukongur. Hann fylgdist við súlunum, tá ið tær fóru um heystið, og kom aftur við teimum á hvørjum vári í 34 ár. Tá ein dagin, sum hann sat í berginum, kom ein utróðrarbátur framvið og skeyt hann á setri sínum. Nøkur ár seinni varð ein annar skotin á Føroyabanka.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Black-browed albatross ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Sub-adult plumage

The black-browed albatross (Thalassarche melanophris), also known as the black-browed mollymawk,[3] is a large seabird of the albatross family Diomedeidae; it is the most widespread and common member of its family.

Taxonomy

Mollymawks are albatrosses in the family Diomedeidae and order Procellariiformes, which also includes shearwaters, fulmars, storm petrels, and diving petrels. These birds share certain identifying features. They have nasal passages that attach to the upper bill called naricorns, although the nostrils on the albatross are on the sides of the bill. The bills of Procellariiformes are also unique in that they are split into between seven and nine horny plates. They produce a stomach oil made up of wax esters and triglycerides that is stored in the proventriculus. This is used against predators as well as being an energy-rich food source for chicks and also for the adults during their long flights.[4] The albatross also has a salt gland above the nasal passage which helps to remove salt from the ocean water that they imbibe. The gland excretes a high saline solution through the bird's nose.[5]

In 1998, Robertson and Nunn published their view that the Campbell albatross (Thalassarche impavida), should be split from this species (T. melanophris).[6] Over the course of the next few years, others agreed, including BirdLife International in 2000,[7] and Brooke in 2004.[8] James Clements did not adopt the split,[9] the ACAP has not yet adopted the split, and the SACC recognizes the need for a proposal.[10]

The black-browed albatross was first described as Diomedea melanophris by Coenraad Jacob Temminck, in 1828, based on a specimen from the Cape of Good Hope.[11]

Etymology

The origin of the name melanophris comes from two Greek words melas or melanos, meaning "black", and ophris, meaning "eyebrow", referring to dark feathering around the eyes.[12]

Description

East of Tasmania, Southern Ocean

The black-browed albatross is a medium-sized albatross, at 80 to 95 cm (31–37 in) long with a 200 to 240 cm (79–94 in) wingspan and an average weight of 2.9 to 4.7 kg (6.4–10.4 lb).[3] It can have a natural lifespan of over 70 years. It has a dark grey saddle and upperwings that contrast with the white rump, and underparts. The underwing is predominantly white with broad, irregular, black margins. It has a dark eyebrow and a yellow-orange bill with a darker reddish-orange tip. Juveniles have dark horn-colored bills with dark tips, and a grey head and collar. They also have dark underwings. The features that distinguish it from other mollymawks (except the closely related Campbell albatross) are the dark eyestripe which gives it its name, a broad black edging to the white underside of its wings, white head and orange bill, tipped darker orange. The Campbell albatross is very similar but with a pale eye. Immature birds are similar to grey-headed albatrosses but the latter have wholly dark bills and more complete dark head markings.

Range and habitat

The black-browed albatross is circumpolar in the southern oceans, and it breeds on 12 islands throughout that range. In the Atlantic Ocean, it breeds on the Falkland Islands, South Georgia and the South Sandwich Islands, and the Cape Horn Islands.[14] In the Pacific Ocean it breeds on Islas Ildefonso, Diego de Almagro, Islas Evangelistas, Campbell Island, Antipodes Islands, Snares Islands, and Macquarie Island. In the Indian Ocean it breeds on the Crozet Islands, Kerguelen Islands, Heard Island, and McDonald Island.[15]

There are an estimated 1,220,000 birds alive with 600,853 breeding pairs, as estimated by a 2005 count. Of these birds, 402,571 breed in the Falklands, 72,102 breed on South Georgia Island, 120,171 breed on the Chilean islands of Islas Ildefonso, Diego de Almagro, Islas Evangelistas, and Islas Diego Ramírez. 600 pairs breed on Heard Island, Finally, the remaining 5,409 pairs breed on the remaining islands.[11][16][17] This particular species of albatross prefers to forage over shelf and shelf-break areas. Falkland Island birds winter near the Patagonian Shelf, and birds from South Georgia forage in South African waters, using the Benguela Current, and the Chilean birds forage over the Patagonian Shelf, the Chilean Shelf, and even make it as far as New Zealand. It is the most likely albatross to be found in the North Atlantic due to a northerly migratory tendency. There have been 20 possible sightings in the Continental United States.[18]

Behaviour

Black-browed albatross preening its newborn (New Island, Falkland Islands).
Black-browed albatross preening its newborn (New Island, Falkland Islands).
Associating with a killer whale. Picture taken by an albatross-borne camera.
Taking off

Colonies are very noisy as they bray to mark their territory, and also cackle harshly. They use their fanned tail in courting displays.[3]

Feeding

The black-browed albatross feeds on fish, squid, crustaceans, carrion, and fishery discards.[19][20][21] This species has been observed stealing food from other species.[3]

Reproduction

Egg - MHNT

This species normally nests on steep slopes covered with tussock grass and sometimes on cliffs; however, on the Falklands it nests on flat grassland on the coast.[7] They are an annual breeder laying one egg from between 20 September and 1 November, although the Falklands, Crozet, and Kerguelen breeders lay about three weeks earlier. Incubation is done by both sexes and lasts 68 to 71 days. After hatching, the chicks take 120 to 130 days to fledge. Juveniles will return to the colony after two to three years but only to practice courtship rituals, as they start breeding around the 10th year.[3]

Conservation

Until 2013, the IUCN classified this species as endangered due to a drastic reduction in population.[22] Bird Island near South Georgia Island had a 4% per year loss of nesting pairs,[17] and the Kerguelen Island population had a 17% reduction from 1979 to 1995.[23] Diego Ramírez decreased in the 1980s but has rebounded recently,[24][25] and the Falklands had a surge in the 1980s[15][26] probably due to abundant fish waste from trawlers;[27] however, recent censuses have shown drastic reduction in the majority of the nesting sites there.[16] There has been a 67% decline in the population over 64 years.[7]

Skeleton of a black-browed albatross (Museum of Osteology)

Increased longline fishing in the southern oceans, especially around the Patagonian Shelf and around South Georgia has been attributed as a major cause of the decline of this bird,[28][29][30][31] The black-browed albatross has been found to be the most common bird killed by fisheries.[29][30][32][33][34][35][36] Trawl fishing, especially around the Patagonian Shelf[37] and near South Africa, is also a large cause of deaths.[38]

Conservation efforts underway start with this species being placed on Convention on Migratory Species Appendix II, and Agreement on the Conservation of Albatrosses and Petrels Annex 1. It is being monitored on half of the islands, and most of the breeding sites are reserves. Heard Island, McDonald Island, Macquarie Island, and the New Zealand islands are World Heritage Sites. An initial Chilean census has also been completed.[39]

Vagrancy

Although this is a rare occurrence, on several occasions a black-browed albatross has summered in Scottish gannet colonies (Bass Rock, Hermaness and now Sula Sgeir) for a number of years. Ornithologists believe that it was the same bird, known as Albert, who lives in north Scotland.[40][41] It is believed that the bird was blown off course into the North Atlantic in 1967.[41] A similar incident took place in the gannet colony in the Faroe Islands island of Mykines, where a black-browed albatross lived among the gannets for over 30 years. This incident is the reason why an albatross is referred to as a "gannet king" (Faroese: súlukongur) in Faroese.[42] In July 2013 the first recorded sighting of a black-browed albatross in the Bahamas was made from the Bahamas Marine Mammal Research Organisation's research vessel, off Sandy Point, Abaco. For four consecutive years from 2014 on, a bird - probably the same individual named Albert - has been sighted over Heligoland, and on the east coast of England.[43][44][45][46]

Black-browed albatross on Heligoland (April 2017)

Footnotes

  1. ^ BirdLife International. 2018. Thalassarche melanophris. The IUCN Red List of Threatened Species 2018: e.T22698375A132643647. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T22698375A132643647.en. Retrieved 2 January 2019.
  2. ^ Brands, S. (2008)
  3. ^ a b c d e Robertson, C. J. R. (2003)
  4. ^ Double, M. C. (2003)
  5. ^ Ehrlich, Paul R. (1988)
  6. ^ Robertson, C. J. R. & Nunn (1998)
  7. ^ a b c d BirdLife International (2008)
  8. ^ Brooke, M. (2004)
  9. ^ Clements, J. (2007)
  10. ^ Remsen Jr., J. V. (2008)
  11. ^ a b Robertson, G.; et al. (2007)
  12. ^ Gotch, A. F. (1995)
  13. ^ https://www.scran.ac.uk/packs/exhibitions/learning_materials/webs/40/albatross.htm Gorman, Martyn (2002)
  14. ^ Gardner, Jacob (2011). "Thalassarche melanophrys black-browed albatros". Animal Diversity Web. Retrieved 15 January 2020.
  15. ^ a b Croxall, J. P. & Gales, R. (1998)
  16. ^ a b Huin, N. & Reid, T. (2007)
  17. ^ a b Poncet, S.; et al. (2006)
  18. ^ Dunn, Jon L. & Alderfer, Jonathan (2006)
  19. ^ Cherel, Y.; et al. (2002)
  20. ^ Xavier, J. C.; et al. (2003)
  21. ^ Arata, J.; et al. (2003)
  22. ^ BirdLife International (2013)
  23. ^ Weimerskirch, H. & Jouventin, P. (1998)
  24. ^ Schlatter, R. P. (1984)
  25. ^ Arata, J. & Moreno, C. A. (2002)
  26. ^ Gales, R. (1998)
  27. ^ Thompson, K. R. & Riddy, M. D. (1995)
  28. ^ Prince, P. A.; et al. (1998)
  29. ^ a b Schiavini, A.; et al. (1998)
  30. ^ a b Stagi, A.; et al. (1998)
  31. ^ Tuck, G. & Polacheck, T. (1997)
  32. ^ Gales, R.; et al. (1998)
  33. ^ Murray, T. E.; et al. (1993)
  34. ^ Ryan, P. G. & Boix-Hinzen, C. (1998)
  35. ^ Ryan, P. G.; et al. (2002)
  36. ^ Reid, T. A. & Sullivan, B. J. (2004)
  37. ^ Sullivan, B. J. & Reid, T. A. (2002)
  38. ^ Watkins, B. P.; et, al (2007)
  39. ^ Lawton, K.; et al. (2004)
  40. ^ Ivens, Martin (9 May 2007)
  41. ^ a b "No romance for lovesick albatross". BBC. 9 May 2007. Retrieved 9 May 2007.
  42. ^ á Ryggi, M. (1951)
  43. ^ Fotonachweise vom 28./29. Mai, 4./5. Juni und 12./13. Juni 2014 auf Helgoland. Bericht mit Fotos in Der Falke Nr. 8/2014, S. 34–37.
  44. ^ "Beobachtungsnachweise bei birdguides.com". Archived from the original on 21 April 2015. Retrieved 5 May 2015.
  45. ^ Sighting on Heligoland, 2016 (German)
  46. ^ Sighting on Heligoland, 2017 (German)

References

  • Alsop, III, Fred J. Smithsonian Birds of North America. Dorling Kindersley ISBN 0-7894-8001-8
  • Arata, J.; Moreno, C. A. (2002). "Progress report of Chilean research on albatross ecology and conservation". Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources Working Group on Fish Stock Assessment.
  • Arata, J.; Robertson, G.; Valencia, J.; Lawton, K (2003). "The Evangelistas Islets, Chile: a new breeding site for black-browed albatrosses". Polar Biology. 26 (10): 687–690. doi:10.1007/s00300-003-0536-6. S2CID 30265392.
  • BirdLife International (2008). "Black-browed Albatross – BirdLife Species Factsheet". Data Zone. Archived from the original on 2 January 2009. Retrieved 22 February 2009.
  • Brands, Sheila. "Taxon: Species Thalassarche melanophris". The Taxonomicon. Retrieved 29 July 2017.
  • Brooke, M. (2004). "Procellariidae". Albatrosses And Petrels Across The World. Oxford, UK: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850125-1.
  • Cherel, Y.; Weimerskirch, H.; Trouve, C. (2002). "Dietary evidence for spatial foraging segregation in sympatric albatrosses (Diomedea spp.) rearing chicks at Iles Nuageuses, Kerguelen". Marine Biology. 141 (6): 1117–1129. doi:10.1007/s00227-002-0907-5. S2CID 83653436.
  • Clements, James (2007). The Clements Checklist of the Birds of the World (6th ed.). Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-4501-9.
  • Croxall, J. P.; Gales, R. (1998). "Assessment of the conservation status of albatrosses". In Robertson, G.; Gales, R. (eds.). Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Double, M. C. (2003). "Procellariiformes (Tubenosed Seabirds)". In Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J.; Olendorf, Donna (eds.). Grzimek's Animal Life Encyclopedia. Vol. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2nd ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. pp. 107–111. ISBN 978-0-7876-5784-0.
  • Dunn, Jon L.; Alderfer, Jonathan (2006). "Albatrosses". In Levitt, Barbara (ed.). National Geographic Field Guide to the Birds of North America (fifth ed.). Washington D.C.: National Geographic Society. p. 80. ISBN 978-0-7922-5314-3.
  • Ehrlich, Paul R.; Dobkin, David, S.; Wheye, Darryl (1988). The Birder's Handbook (First ed.). New York, NY: Simon & Schuster. pp. 29–31. ISBN 978-0-671-65989-9.
  • Gales, R. (1998). "Albatross populations: status and threats". In Robertson, G.; Gales, R. (eds.). Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Gales, R.; Brothers, N.; Reid, T. (1998). "Seabird mortality in the Japanese tuna longline fishery around Australia, 1988–1995". Biological Conservation. 86: 37–56. doi:10.1016/s0006-3207(98)00011-1.
  • Gotch, A. F. (1995) [1979]. "Albatrosses, Fulmars, Shearwaters, and Petrels". Latin Names Explained A Guide to the Scientific Classifications of Reptiles, Birds & Mammals. New York, NY: Facts on File. p. 191. ISBN 978-0-8160-3377-5.
  • Huin, N.; Reid, T. (April 2007). "Census of the Black-browed Albatross population of the Falkland Islands, 2000 and 2005" (PDF). Falklands Conservation. Archived from the original (PDF) on 10 April 2011. Retrieved 23 February 2009.
  • Ivens, Martin (9 May 2007). "The lonely albatross looking for love in all the wrong places". The Times. London: Lewis Smith. Retrieved 10 May 2007.
  • Lawton, K.; Robertson, G.; Valencia, J.; Wienecke, B.; Kirkwood, R. (2003). "The status of Black-browed Albatrosses Thalassarche melanophrys at Diego de Almagro Island, Chile". Ibis. 145 (3): 502–505. doi:10.1046/j.1474-919x.2003.00186.x.
  • Murray, T. E.; Bartle, J. A.; Kalish, S. R.; Taylor, P. R. (1993). "Incidental capture of seabirds by Japanese southern bluefin tuna longline vessels in New Zealand waters, 1988–1992". Bird Conservation International. 3 (3): 181–210. doi:10.1017/s0959270900000897. S2CID 85632223.
  • Poncet, S.; Robertson, G.; Phillips, R. A.; Lawton, K.; Phalan, B.; Trathan, P. N.; Croxall, J. P. (2006). "Status and distribution of wandering Black-browed and Grey-headed Albatrosses breeding at South Georgia". Polar Biology. 29 (9): 772–781. doi:10.1007/s00300-006-0114-9. S2CID 21411990.
  • Prince, P. A.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (1998). "The pelagic distribution of South Georgia albatrosses and their relationships with fisheries". In Robertson, G.; Gales, R. (eds.). Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Reid, T. A.; Sullivan, B. J. (2004). "Longliners, black-browed albatross mortality and bait scavenging in Falkland Island waters: what is the relationship?". Polar Biology. 27 (3): 131–139. doi:10.1007/s00300-003-0547-3. S2CID 28900918.
  • Remsen Jr., J. V.; et al. (7 August 2008). "A classification of the bird species of South America". South American Classification Committee. American Ornithologists' Union. Archived from the original on 2 March 2009. Retrieved 22 February 2009.
  • Robertson, C. J. R. (2003). "Albatrosses (Diomedeidae)". In Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J.; Olendorf, Donna (eds.). Grzimek's Animal Life Encyclopedia. Vol. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2nd ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. p. 120. ISBN 978-0-7876-5784-0.
  • Robertson, G.; Moreno, C. A.; Lawton, K.; Arata, J.; Valencia, J.; Kirkwood, R. (2007). "An estimate of the population sizes of Black-browed (Thalassarche melanophrys) and Grey-headed (T. chrysostoma) Albatross breeding in the Diego Ramírez Archipelago, Chile". Emu. 107 (3): 239–244. doi:10.1071/mu07028. S2CID 83796801.
  • Robertson, C. J. R.; Nunn, G. B. (1998). "Towards a new taxonomy for albatrosses". In Robertson, G.; Gales, R. (eds.). Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 13–19.
  • Ryan, P.G.; Boix-Hinzen, C. (1998). "Tuna long-line fisheries off southern Africa: the need to limit seabird bycatch". South African Journal of Science. 94: 179–182.
  • Ryan, P. G.; Keith, D. G.; Kroese, M. (2002). "Seabird bycatch by tuna longline fisheries off southern Africa, 1998–2000". South African Journal of Science. 24: 103–110. doi:10.2989/025776102784528565.
  • Schiavini, A.; Frere, E.; Gandini, P.; Garcia, N.; Crespo, E. (1998). "Albatross-fisheries interactions in Patagonian shelf waters". In Robertson, G.; Gales, R. (eds.). Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 208–213.
  • Schlatter, R. P. (1984). "The status and conservation of seabirds in Chile". In Croxall, J. P.; Evans, P. G. H.; Schreiber, R. W. (eds.). Status and conservation of the world's seabirds. Cambridge, U.K.: International Council for Bird Preservation (Techn. Publ.). pp. 261–269.
  • Stagi, A.; Vaz-Ferreira, R.; Marin, Y.; Joseph, L. (1998). "The conservation of albatrosses in Uruguayan waters". In Robertson, G.; Gales, R. (eds.). Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 220–224.
  • Sullivan, B.; Reid, T. (2002). "Seabird interactions/mortality with longliners and trawlers in the Falkland/Malvinas Island waters". Unpublished Report. CCAMLR-WG-FSA-02/36.
  • Thompson, K. R.; Riddy, M. D. (1995). "Utilisation of offal discards from finfish trawlers around the Falkland Islands by the Black-browed Albatross Diomedea melanophris". Ibis. 137 (2): 198–206. doi:10.1111/j.1474-919x.1995.tb03240.x.
  • Tuck, G.; Polacheck, T. (1997). Trends in tuna long-line fisheries in the Southern Oceans and implications for seabird by-catch: 1997 update. Hobart, Australia: Division of Marine Research.
  • Watkins, B. P.; Petersen, S. L.; Ryan, P. G. (2007). "Interactions between seabirds and deep-water hake trawl gear: an assessment of impacts in South African waters". Animal Conservation. 11 (4): 247–254. doi:10.1111/j.1469-1795.2008.00192.x.
  • Weimerskirch, H.; Jouventin, P. (1998). "Changes in population sizes and demographic parameters of six albatross species breeding on the French sub-antarctic islands". In Robertson, G.; Gales, R. (eds.). Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty and Sons. pp. 84–91.
  • Xavier, J. C.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (2003). "Feeding strategies and diets of breeding grey-headed and wandering albatrosses at South Georgia". Marine Biology. 143 (2): 221–232. doi:10.1007/s00227-003-1049-0. S2CID 85569322.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Black-browed albatross: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN
Sub-adult plumage

The black-browed albatross (Thalassarche melanophris), also known as the black-browed mollymawk, is a large seabird of the albatross family Diomedeidae; it is the most widespread and common member of its family.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Nigrabrova albatroso ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

La Nigrabrova albatroso (Thalassarche melanophris, alinome Diomedea melanophris) estas birdospecio el klaso birdoj (Aves), ordo Procelarioformaj (Procellariiformes), familio Diomedeedoj (Diomedeidae) de albatrosoj, nome grandaj marbirdoj. Ĝi estas la plej disvastigata kaj komuna membro de sia familio.

Taksonomio

Talasarkoj estas tipo de albatrosoj kiuj apartenas al la familio de Diomedeedoj kaj al la ordo de Procelarioformaj, kun pufinoj, fulmaroj, ŝtormopetreloj, kaj merĝopetreloj. Ili kunhavas iajn identigajn karakterojn. Unue, ili havas nazajn trapasejojn kiuj ligiĝas al la supra beko nome narikornoj[1], kvankam la naztruoj ĉe albatrosoj estas en la flankoj de la beko. La bekoj de Procelarioformaj estas unikaj ankaŭ en tio ke ili disiĝas en inter 7 kaj 9 kornecaj platoj. Fine, ili produktas stomakoleon faritan el vaksoesteroj kaj trigliceridoj kiu estas stokita en la proventrikulo. Tio estas uzata kontraŭ predantoj sane kiel energiriĉa manĝofonto kaj por idoj kaj por plenkreskuloj dum ties longaj flugoj.[2]

Ili havas ankaŭ salglandon situanta super la naza trapasejo kiu helpas sensaligi ties korpojn, pro la alta kvanto de oceana akvo kiun ili englutas. Ĝi elpelas altan salan solvaĵon el sia nazo.[3]

En 1998, Robertson & Nunn publikigis sian opinion ke la Kampbela albatroso, Thalassarche melanophrys, estu disigata el tiu specio.[4] Dum postaj jaroj aliaj fakuloj interkonsentis kiaj BirdLife International en 2000,[5] and Brooke in 2004.[6] James Clements ne akceptis la disigon,[7] nek la ACAP, kaj la SACC agnoskas neceson de tia propono.[8]

La Nigrabrova albatroso estis unuafoje priskribita kiel Diomedea melanophris de Coenraad Jacob Temminck, en 1828, baze sur specimeno el Kabo Bona Espero.[9]

Tiele oni studas du subspeciojn (aŭ ununuran depende de la fakulo), kiuj estus la jenaj:

Etimologio

La nomo Thalassarche derivas el la grekaj vortoj thalassa” kaj “archearĥe, kiuj signifas respektive maro kaj ĉefo aŭ “plej grava”, do plej gravaj en la maro. La origino de la porspecia nomo melanophrys estas komponaĵo de du radikoj el la Antikva greka nome melasmelanos, signife "nigra", kaj ofris, signife "brovo", alude al la malhela plumareo ĉirkaŭ la okuloj.[10]

Aspekto

 src=
Oriente de Tasmanio, Suda Oceano

La Nigrabrova albatroso estas mezgranda albatroso kiu longas 80-95 cm, la flugila enverguro estas 2-2,4 metroj kaj pezas averaĝe 2.9 al 4.7 kilogramojn.[4] Ambaŭ seksoj havas same malhelgrizan dorson kaj grizan voston; la supra parto de la flugilo estas grizbruna kontraste kun la blankaj pugo kaj subaj partoj; la subflugiloj havas malhelan al nigrecan larĝan, neregulan randon. Pliaj partoj de la korpo estas blankaj. Super okulo de la plenkreska birdo troviĝas malhela plumostrio, nome brovo kiu nomigas la specion kaj en la komuna nomo kaj en la latina scienca nomo. Ĝia beko estas longa, flavoranĝeca kun hoka, rozkolora al ruĝecoranĝa kaj pli malhela fino. Sur ĝi estas etaj naztruoj, kiujn ĝi uzas por sekreciado de la stomaka oleo kaj la troa salo.

Junuloj havas malhelajn kornokolorajn bekojn kun malhelaj pintoj, kaj grizajn kapojn kaj kolojn. Ili havas ankaŭ malhelajn subflugilojn. La karakteroj kiuj distingas ĝin el aliaj talasarkoj (escepte pro la proksime rilata Kampbela albatroso) estas la malhela okulstrio kiu havigas ties nomojn, larĝa nigra bordo de blankaj subflugiloj, blanka kapo kaj oranĝeca beko, pinte pli malheloranĝeca. La Kampbela albatroso estas tre simila sed kun pala okulo. Nematuruloj estas similaj al la Grizkapa albatroso sed tiu lasta havas tute malhelan bekon kaj pli komplete malhelajn kapomarkojn.

Vivejo

 src=
Arealo

For de la reprodukta sezono, la albatrosoj plenumas sian tempon sur la sudaj maroj. Ili nestas sur insuloj, kie ili ne havas naturajn malamikojn tiel sur Falklandoj, Kergelenoj kaj Suda Georgio. Ĝi vivas ĝenerale sola, sed kovas en kolonioj.

Reprodukta Populacio kaj Tendencoj[5] Loko Populacio Dato Tendenco Falklandoj 399,416 paroj 2007 Malpliiĝanta 0.7% jare Suda Georgio 74,296 paroj 2006 Malpliiĝanta Ĉilio 122,000 paroj 2007 Antipodaj Insuloj ? 1998 Kampbelinsuloj ? 1998 Herdinsulo 600 paroj 1998 Increasing Makdonaldaj Insuloj ? 1998 Krozetoj ? 1998 Kergelenoj ? 1998 Malpliiĝanta Makvora Insulo ? 1998 Snares ? 1998 Totalo 150,000 paroj 2005 Malpliiĝanta

La Nigrabrova albatroso estas ĉirkaŭpolusa en sudaj oceanoj, kaj ĝi reproduktiĝas sur 12 insuloj tra la sudaj oceanoj. En Atlantika Oceano, ili reproduktiĝas en Malvinoj, Insuloj Diego Ramírez, kaj Suda Georgio. En Pacifika Oceano ili reproduktiĝas en Insuloj Ildefonso, Diego de Almagro, Insuloj Evangelistas, Kampbelinsuloj, Antipodaj Insuloj, Snares, kaj la Makvora Insulo. Fine en Hinda Oceano ili reproduktiĝas en Krozetoj, Kergelenoj, Herdinsulo, kaj Makdonaldaj Insuloj.[11] Estas ĉirkaŭkalkulitaj 1,220,000 birdoj vivantaj el kiuj 600,853 reproduktaj paroj, laŭ kalkulo de 2005. El tiuj birdoj, 402,571 reproduktiĝas en Malvinoj, 72,102 reproduktiĝas en Suda Georgio, 120,171 reproduktiĝas en insuloj de Ĉilio nome Insuloj Ildefonso, Diego de Almagro, Insuloj Evangelistas, kaj Insuloj Diego Ramírez. 600 paroj reproduktiĝas en Herdinsulo, Fine la restantaj 5,409 paroj reproduktiĝas en la restantaj insuloj.[9][12][13] Tiu partikulara specio de albatroso preferas maĝi ĉe kontinentbreto kaj najbaraj areoj. La birdoj de Malvinoj vintrumas ĉe la Patagonia kontinentbreto, kaj la birdoj el Suda Georgio manĝas en akvoj de Sudafriko, uzinte la helpon de la Bengela Marfluo, kaj la birdoj el Ĉilio manĝas ĉe la Patagonia kontinentbreto, la Ĉilia kontinentbreto, kaj eĉ tiom for kiom ĝis Novzelando. Ĝi estas la plej facile trovebla albatroso en la Norda Atlantiko pro tendenco al nordena migrado. Estas 20 eblaj vidaĵoj en Usonaj Ŝtatoj.[14]

Nutrado

La Nigrabrova albatroso nutras sin per sepioj kaj fiŝoj.

Reproduktado

 src=
Thalassarche melanophris

Ĝi atingas la seksan maturecon en aĝo de 4-7 jaroj, poste ili reproduktiĝas ĉiun duan jaron. La albatrosa paro pretigas neston el sabla kaj ŝlima grundo sur altaĵon, de kie ĝi povas bone rigardi je la maro. La inbirdo demetas nur unu ovon, kiu estas blanka kun ruĝbrunaj makuloj. La kovado daŭras ĉ. 2 monatojn, post kiam la ido restas en la nesto ankoraŭ 9 monatojn.

La Nigrabrova albatroso povas vivi ĝis 70 jarojn.

Notoj

  1. Sibley D. A. (2001)
  2. Double, M. C. (2003)
  3. Ehrlich, Paul R. (1988)
  4. 4,0 4,1 Robertson, C. J. R. & Nunn (1998)
  5. 5,0 5,1 BirdLife International (2008)(a)
  6. Brooke, M. (2004)
  7. Clements, J. (2007)
  8. Remsen Jr., J. V. (2008)
  9. 9,0 9,1 Robertson, G.; et al. (2007)
  10. Gotch, A. F. (1995)
  11. Croxall, J. P. & Gales, R. (1998)
  12. Huin, N. & Reid, T. (2007)
  13. Poncet, S.; et al. (2006)
  14. Dunn, Jon L. & Alderfer, Jonathan (2006)
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Nigrabrova albatroso: Brief Summary ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

La Nigrabrova albatroso (Thalassarche melanophris, alinome Diomedea melanophris) estas birdospecio el klaso birdoj (Aves), ordo Procelarioformaj (Procellariiformes), familio Diomedeedoj (Diomedeidae) de albatrosoj, nome grandaj marbirdoj. Ĝi estas la plej disvastigata kaj komuna membro de sia familio.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Thalassarche melanophrys ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES
 src=
Huevos de Thalassarche melanophris

El albatros de ceja negra (Thalassarche melanophrys) es una especie de ave de la familia de los albatros.

Taxonomía

El nombre científico de esta especie de albatros es Thalassarche melanophrys (Temminck, 1828), aunque ha sido clasificado anteriormente como Diomedea melanophrys. Recientes revisiones han reubicado esta especie en el género Thalassarche.[2][3]

Características biológicas

Los albatros de ceja negra, al igual que los demás albatros, presentan alas largas de gran envergadura, hasta 2,3 m, lo que les confiere una notable habilidad para el vuelo por planeo. Pueden recorrer grandes distancias y tienen la habilidad de pasar gran cantidad de tiempo en vuelo continuo sin posarse en tierra o agua. Sin embargo, también son buenas nadadoras y presentan una membrana que une sus dedos, lo que les facilita la propulsión en el agua, aunque no sean buceadoras como otras aves marinas. Se mueven escasamente en tierra. Pueden llegar a pesar hasta 3,8 kg y vivir hasta 50 años.

Características etológicas

Su vida es pelágica, no costera, es decir se desarrolla mayormente en el mar, y se acercan a la tierra solo para reproducirse. Habitan aguas de zonas de climas ventosos, ya que este elemento les es indispensable para efectuar el vuelo y desplazarse. Nidifican siempre en islas, ubican sus nidos en cuestas escarpadas vegetadas por hierbas, a veces en los acantilados costeros, y también en las playas planas cerca de la orilla.

La dieta de estas aves es carnívora, compuesta por diversos organismos marinos como calamares, crustáceos, medusas, pulpos y algunos peces. Hoy en día suelen alimentarse de los desechos de los buques pesqueros, lo que los pone en peligro de muerte al quedar atrapados en las redes o líneas de pesca o quedando expuestos para ser cazados fácilmente.[4]​ Este es un problema muy grave que ha provocado un descenso poblacional notable, lo cual ha motivado la realización de convenios entre países para proteger esta especie, que ha sido clasificada como en peligro de extinción. Esta especie ha sido cazado comercialmente desde el siglo XIX para obtener plumas, que eran usadas con fines ornamentales y como relleno de almohadones y colchones. A su vez los buques balleneros, cuando recalaban en las islas, recolectaban gran cantidad de huevos.

Distribución geográfica

Los albatros de ceja negra habitan la zona marítima desde el Trópico de Capricornio hasta la Antártida y nidifican en islas oceánicas en zonas circumpolares. Existen en este momento en el mundo 14 lugares de nidificación: las Islas Malvinas, las Georgias del Sur (ambos archipiélagos en litigio entre el Reino Unido y Argentina), isla de los Estados (Argentina); las Islas Diego Ramírez, Ildefonso, Diego de Almagro e Islote Evangelistas (Chile); las islas Crozet y Kerguelen (Territorios Australes Franceses); las islas Macquaire, Heard y McDonald Australia), e islas Campbell, Antípodas y Snares (Nueva Zelanda).[5]

Estas aves se registran en las colonias de reproducción entre los meses de septiembre y abril, realizan por lo tanto la nidificación en el verano austral. Hasta diciembre realizan la incubación de los huevos, que es llevada a cabo por ambos progenitores. Luego, hasta mayo los pichones aprenden a volar. Es la única especie de albatros que se reproduce anualmente, poniendo un huevo por año.

La gran mayoría de las parejas (aproximadamente el 60 % de la población total mundial) se encuentran en las colonias de las islas Malvinas, 20 % en las islas Georgias y 20 % en Chile, en el resto de las islas existen pocas parejas, por ejemplo, en las islas Heard de Australia se registró un aumento de 200 a 600 parejas en los últimos 50 años.[6]​ Sin embargo, la población en la mayoría de estas colonias se ha reducido drásticamente en las últimas décadas.

Referencias

  1. BirdLife International (2013). «Thalassarche melanophrys». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2013.2 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 30 de noviembre de 2013.
  2. Brooke, M. (2004). Albatrosses and petrels across the world. Oxford: Oxford University Press. ISBN.
  3. Robertson, C. y G. Nunn (1998). «Towards a new taxonomy for albatrosses». Albatross biology and conservation. G. Robertson y R. Gales (eds.). Surrey Beatty y Sons: Chipping Norton. ISBN.
  4. Favero, M. y M. Silva Rodríguez (2005). «Estado actual y conservación de aves pelágicas que utilizan la plataforma continental argentina como área de alimentación». Hornero 20 (1). ISSN , 95-110.
  5. Arata, J., G. Robertson y J. V. Kieran Lawton (2003). «The Evangelistas Islets, Chile: a new breeding site for black-browed albatrosses». Polar Biology 26. ISSN , 687-690.
  6. Woehler, E. J., H. Auman y M. Riddle (2002). «Long-term population increase of black-browed albatrosses Thalassarche melanophrys at Heard Island, 1947/1948 – 2000/2001». Polar Biology 25. ISSN , 921-927.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Thalassarche melanophrys: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES
 src= Huevos de Thalassarche melanophris

El albatros de ceja negra (Thalassarche melanophrys) es una especie de ave de la familia de los albatros.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Albatros bekaindun ( الباسكية )

المقدمة من wikipedia EU

Albatros bekainduna (Thalassarche melanophris) Thalassarche generoko animalia da. Hegaztien barruko Diomedeidae familian sailkatua dago.

Erreferentziak

  1. (Ingelesez) IOC Master List

Kanpo estekak

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipediako egileak eta editoreak
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EU

Albatros bekaindun: Brief Summary ( الباسكية )

المقدمة من wikipedia EU

Albatros bekainduna (Thalassarche melanophris) Thalassarche generoko animalia da. Hegaztien barruko Diomedeidae familian sailkatua dago.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipediako egileak eta editoreak
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EU

Mustakulma-albatrossi ( الفنلندية )

المقدمة من wikipedia FI

Mustakulma-albatrossi (Thalassarche melanophris) on keskikokoinen eteläisen pallonpuoliskon albatrossi. Lajin nimesi Coenraad Jacob Temminck 1828.

Koko ja ulkonäkö

Linnun pituus on 80–95 cm ja siipien kärkiväli keskimäärin 2,4 m. Lajinimi on peräisin silmän yllä olevasta kapeasta mustasta juovasta. Vartalo ja pää ovat valkoiset, siipien yläpinta ja selkä ovat tummanharmaat ja siipien alapinta mustan ja valkoisen kuvioima. Pyrstö on tumma. Nokka on keltainen. Nuoret ja esiaikuiset linnut ovat aikuisen värisiä, mutta nokka on tumman luunvärinen ja siinä on tumma kärkitäplä. Sukupuolet ovat samannäköiset. Koiras on hieman naarasta kookkaampi. Laji voi elää yli 30-vuotiaaksi.

Esiintyminen

 src=
Levinneisyys

Maailman populaation koko on 1–2,5 miljoonaa yksilöä, joista pesiviä pareja on noin 530 000–680 000. Laji on yksi runsaslukuisimmista albatrosseista. 60–80 % mustakulma-albatrosseista pesii Falklandinsaarilla, 10–20 % Etelä-Georgiassa ja 3–20 % Chilen edustan saarilla. Pienempiä populaatioita asuu myös Intian valtamerellä Kerguelen ja Crozetsaarilla sekä Australian ja Uuden-Seelannin vesillä Heard, McDonald, Macquarie, Campbell, Antipodes ja Snares saarilla.

Lajin pesimäpopulaatioiden havaittiin 2010-luvulla tehdyissä tutkimuksisa olevan pääsääntöisesti kasvussa, vaikka pitkäsiimakalastus uhkaa lajia.[1]

Elinympäristö

Pesimäsaaret ovat yleensä jyrkkärantaisia ja vuoristoisia, paikoin myös tasaisia. Pesimäajan ulkopuolella mustakulma-albatrossit vaeltelevat Antarktiksen vesillä sekä eteläisellä Atlantilla ja Intian valtamerellä.

Lisääntyminen

 src=
Thalassarche melanophris

Pari muodostaa elinikäisen parisuhteen. Sukukypsä noin 10 vuoden ikäisenä. Laji pesii joka vuosi. Pesä on noin 60 cm korkea kasa, joka on koottu ruohoista ja mudasta. Naaras munii yhden munan, jota molemmat puolisot hautovat.

Ravinto

Syö pääasiassa krillejä mutta myös mustekaloja, kaloja ja haaskoja.

Lähteet

  1. a b BirdLife International: Thalassarche melanophris IUCN Red List of Threatened Species. Version 2017.3. 2017. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 1.1.2018. (englanniksi)
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedian tekijät ja toimittajat
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FI

Mustakulma-albatrossi: Brief Summary ( الفنلندية )

المقدمة من wikipedia FI

Mustakulma-albatrossi (Thalassarche melanophris) on keskikokoinen eteläisen pallonpuoliskon albatrossi. Lajin nimesi Coenraad Jacob Temminck 1828.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedian tekijät ja toimittajat
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FI

Albatros à sourcils noirs ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Thalassarche melanophris

L'Albatros à sourcils noirs (Thalassarche melanophris) est une espèce de grands oiseaux marins de la famille des Diomedeidae. C'est une espèce menacée, classée sur la liste rouge des espèces en danger de l'UICN, mais c'est l'espèce d'albatros la plus commune et la plus répandue.

Morphologie

Cet oiseau ne présente pas de dimorphisme sexuel.

Mensurations

L'Albatros à sourcils noirs mesure de 80 à 95 cm de long pour une envergure de 200 à 247 cm[1],[2]. Son poids moyen est de 3,7 kg, généralement entre 3 et 5 kg[3].

Aspect général

C'est un grand oiseau blanc, dont le dessus des ailes est entièrement gris très sombre (presque noir) et qui présente une bande sombre sur la queue. On peut le distinguer des autres membres du genre Thalassarche par la bande oculaire sombre qui lui donne son nom et la large bordure noire tranchant sur le blanc du dessous des ailes. La tête est blanche, le bec est jaune orangé avec la pointe d'un orange plus soutenu. Les narines tubulaires qui surmontent le bec sont caractéristiques de cette famille. Les iris sont bruns. Les pattes sont rose chair.

un Albatros à sourcils noirs en vol. On voit le dessus des ailes, presque noires.
Albatros à sourcils noirs.

Aspect des juvéniles

Le bec est gris foncé chez les jeunes, plus sombre à l'extrémité, puis prend une coloration jaunâtre à pointe sombre avec l'âge. Les immatures ont aussi le dessous des ailes et la tête moins blancs, ainsi qu'un collier gris. Il est possible de confondre un juvénile de cette espèce avec un Albatros à tête grise, mais ces derniers ont le bec noir (bordé de jaune chez l'adulte) et la tête d'un gris plus nettement marqué.

L'oisillon est une boule de duvet gris perle au bec noir (voir une vidéo de l'oisillon au nid).

Comportement

Comportement social

Sur les zones de nourrissage, cet oiseau peut se présenter seul ou en petits groupes, mais il peut y avoir des rassemblements de ces oiseaux dans les zones riches en nourriture.
Sur les sites de nidification, les albatros à sourcils noirs se réunissent en colonies denses.

Vocalisations

Oiseau silencieux en vol, il peut faire entendre des grognements rauques lors de disputes pour de la nourriture[3]. Sur les sites de nidification, il peut se manifester par des sortes de cancanements (voir une vidéo où cet oiseau vocalise).

Vol

un Albatros à sourcils noirs en vol. On voit le dessous des ailes, blanc avec une large bordure noire.
Albatros à sourcils noirs en vol.

Du fait de la grande longueur de ses ailes, le vol battu est rapidement épuisant pour cet oiseau qui, comme la grande majorité des oiseaux ayant une grande envergure, utilise les courants ascendants, la vitesse du vent et la résistance de l'air pour décoller et réaliser du vol plané. Ceci explique sa répartition dans les zones où les vents sont forts, et le fait que les jours sans vent, on le trouve essentiellement flottant sur l'eau[4]. Par conséquent, cet oiseau décrit en vol de grands cercles, montant et descendant, et battant rarement des ailes. Pour décoller, il est obligé de courir contre le vent sur une grande distance en terrain plat[5], mais il est plus facile pour lui de se laisser tomber d'une hauteur (falaise par exemple) s'il en a la possibilité.

Alimentation

Cet albatros se nourrit de poissons, de poulpes et calmars, de crustacés et de méduses. Il est aussi charognard à l'occasion, il est ainsi attiré par les déchets de poissons rejetés par les bateaux de pêche. Opportuniste, il lui arrive de voler des appâts, ce qui le met en danger d'être pris au piège d'une palangre (voir le paragraphe Statut et préservation)[6].

Comme tous les procellariidae, cet albatros possède une glande de dessalage de l'eau lui permettant de rejeter le sel excédentaire au niveau des narines. Ceci lui permet de boire l'eau de mer[3].

Reproduction

 src=
Œuf d'Albatros à sourcils noirs - Muséum de Toulouse
Un gros oisillon d'albatros, recouvert d'une épaisse couche de duvet gris clair, est couché sur son nid (un socle de boue sechée).
Oisillon d'Albatros à sourcils noirs, îles Falkland.

Les adultes peuvent commencer à se reproduire à 7 ans, mais peuvent procréer au moins jusqu'à 35 ans. Un Albatros à sourcils noirs peut vivre jusqu'à plus de 47 ans[7], voire jusqu'à 60 ans[3]. Cette espèce est monogame à vie.

Les couples retournent au mois de septembre toujours au même endroit sur le même nid. Ce dernier (souvent un simple monticule de terre) a été construit dans une zone venteuse permettant un décollage relativement aisé (bord de falaise ou à défaut, sommet de falaise ou rivage possédant suffisamment de place pour prendre son élan avant de décoller). Les albatros nichent en colonies parfois très denses (jusqu'à plusieurs milliers de couples aux îles Falkland).

Le seul et unique œuf, pondu en octobre dans un nid constitué d'une coupelle de boue séchée, sera couvé par les deux parents pendant deux mois. L'oisillon restera au nid fort longtemps, jusqu'à fin mars ou début avril, moment où il prendra son envol[6].

Répartition et habitat

deux Albatros à sourcils noirs sont couchés sur un replat d'une falaise.
Albatros à sourcils noirs au sol

Habitat

Cet oiseau pélagique vit la majeure partie de l'année au milieu des océans du Sud. Il choisit généralement pour nicher des îles aux côtes abruptes possédant des touffes d'herbes. Il niche préférentiellement sur les falaises ou sur le rivage[1].

Migration

Outre l'alternance entre la vie en pleine mer et le retour annuel pour se reproduire sur une île, les mouvements de ces albatros sont très mal connus. On a constaté des mouvements migratoires vers le Nord, souvent chez des individus sexuellement immatures, parfois jusqu'au Tropique du Cancer, mais le but de ces déplacements est indéterminé[8],[9].

Bien que ce soit assez rare, on rapporte plusieurs cas d'Albatros à sourcils noirs égaré dans l'hémisphère Nord. Un des exemples les plus connus est celui d'une femelle qui s'est présentée chaque année pendant 34 ans pour estiver sur les îles Féroé, jusqu'en 1894[10].
De même, un mâle a été observé, à plusieurs occasions sur une quarantaine d'années, estivant au milieu de colonies écossaises de Fou de Bassan (Morus bassanus) sur les îles de Bass Rock, Unst et Sula Sgeir[11],[12]. Cet albatros, surnommé "Albert Ross", aurait été détourné au-delà de l'équateur par une tempête en 1967 jusque dans l'hémisphère Nord (son âge est estimé à plus de 47 ans).

Une observation en mer du Nord au large de la Belgique en 2017[13].

Répartition

L'Albatros à sourcils noirs a une répartition circumpolaire dans les océans du Sud. On le trouve généralement entre 30° S et 60 ° S[14]. Sa population mondiale actuelle varierait entre 1 et 2,5 millions d'individus, dont 60 à 80 % nicherait aux îles Falkland. Des estimations plus précises indiquent de 530 000 à 680 000 couples[15].

Cet oiseau niche à travers les îles sub-antarctiques.

Systématique

Cet oiseau a longtemps fait partie de la famille des Diomedeidés, mais à la suite de la récente modification de la classification des espèces, l'Albatros à sourcils noirs a été intégré à la famille des Procellariidés.

Autrefois appelé Diomedea melanophrys, son nom de genre a été changé en Thalassarche melanophris en 1997 par l'American Ornithologists' Union[16].

Un albatros de l'espèce Thalassarche impavida posé sur l'eau
Thalassarche impavida, qui a été déclaré récemment espèce à part entière, et séparé de l'espèce Thalassarche melanophrys

Lorsque l'espèce était appelée Diomedea melanophris, elle était divisée en deux sous-espèces :

Depuis 2005, après que l'espèce a été rebaptisée Thalassarche melanophris (la graphie melanophrys est considérée comme synonyme[17]), elle a été divisée en 2 espèces considérées comme distinctes[18],[15]

L'Albatros à sourcils noirs et l'Homme

Statut et préservation

un albatros à sourcils noirs, hameçonné au bout d'une longue ligne et traîné derrière un bateau de pêche, tente desespérement de se dégager.
Albatros à sourcils noirs pris dans une palangre

La principale menace pour l'Albatros à sourcils noirs est le développement de la pêche industrielle (qui a un impact sur la raréfaction des proies) et de ses techniques (filets dérivants et palangres géants) dans tous les océans du Sud[15]. Cet albatros est une des victimes les plus courantes de ces techniques dans l'hémisphère Sud[19], principalement de la palangre (certaines font 130 km de long et possèdent plusieurs milliers d'hameçons)[4].

De fait, l'Albatros à sourcils noirs a été classé par l'UICN dans la catégorie EN (en danger), et justifie cela par une estimation du déclin sur les trois générations à venir de sa population de 65 % sur les principaux sites de nidification, et de 50 % sur son aire de répartition totale[15].

Il est de plus protégé par la Convention de Bonn (CMS), qui a classé cet oiseau en annexe II, et il figure en annexe I de l'ACAP (Agreement on the Conservation of Albatrosses and Petrels). Dans le même ordre d'idées, certaines des îles neo-zélandaises et chiliennes qui lui servent de sites de nidification ont été classées réserves naturelles. Mais la préservation de cette espèce devra passer par une révision des techniques de pêche[15],[20].

Philatélie

De nombreux états ont émis des timbres à l'effigie de cet oiseau[21]: Aitutaki en 1981, l'Argentine en 1983 et 1986, le Chili en 1991, l'île Christmas en 1977 et 1978, les îles Falkland en 1960, 1975, 1984, 1985 (Falkland Islands Dependencies), 1990, 1995, 2002, 2003, 2004, 2006 et 2007, les Terres australes et antarctiques françaises en 1968 et 2007, la Grenade en 1998, la Namibie en 2007, les îles Pitcairn en 1981, la Dépendance de Ross en 1994, la Géorgie du Sud-et-les Îles Sandwich du Sud en 1999 et 2006, la Tanzanie en 1998 et enfin l'Uruguay en 2004 (voir la liste de ces timbres dans les liens externes ci-dessous).

Notes et références

  1. a b et c « Black-browed albatross (Thalassarche melanophrys) », sur www.arkive.org, Wildscreen
  2. Langrand O. (1995) Guide des Oiseaux de Madagascar. Delachaux & Niestlé, Lausanne, Paris, 415 p.
  3. a b c et d Alexandre Knochel, « Albatros à sourcils noirs », sur www.oiseaux.net, Ecopains d'Abord, 13 juin 2004 (consulté le 12 août 2009)
  4. a et b (Save the albatross.net)
  5. (Alström P., Colston P., Lewington I. (1992), p. 29)
  6. a et b (Falklands.net)
  7. de Magalhaes J. P., Budovsky A., Lehmann G., Costa J., Li Y., Fraifeld V. et Church G. M., « AnAge entry for Thalassarche melanophris », sur AnAge, genomics.senescence.info, Human Ageing Genomic Resources (HAGR), 2009 (consulté le 5 mars 2009)
  8. (Alström P., Colston P., Lewington I. (1992), p. 23)
  9. Global Register of Migratory Species (GROMS) 2007
  10. (Alström P., Colston P., Lewington I. (1992) Guide des oiseaux accidentels et rares en Europe, p. 30)
  11. (The Times (9 mai 2007))
  12. (BBC news (9 mai 2007))
  13. Un oiseau rare aperçu à Zeebruges - Le Soir, le 20 juillet 2017
  14. (es) El Albatros Ojeroso Thalassarche melanophris sur damisela.com
  15. a b c d et e (BirdLife International 2007)
  16. Ceci a été déterminé par comparaison de deux versions de Check-list of North American birds de l'American Ornithologists' Union (AOU), éditées par Allen Press Inc., Lawrence, Kansas : celle de 1983 (6e édition) et celle de 1998 (7e édition).
  17. (en) Species 2000/ITIS Catalogue of Life:annual checklist 2008 Thalassarche melanophris (Temminck, 1828) Consulté en novembre 2008
  18. Robertson et Nunn (1998), Brooke (2004)
  19. (UICN 2007)
  20. CMS, ACAP 2007
  21. voir quelques exemples en cliquant ici

Voir aussi

Photos et Vidéos

Bibliographie et textes

Références taxonomiques

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Albatros à sourcils noirs: Brief Summary ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Thalassarche melanophris

L'Albatros à sourcils noirs (Thalassarche melanophris) est une espèce de grands oiseaux marins de la famille des Diomedeidae. C'est une espèce menacée, classée sur la liste rouge des espèces en danger de l'UICN, mais c'est l'espèce d'albatros la plus commune et la plus répandue.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Albatros olleirudo ( الجاليكية )

المقدمة من wikipedia gl Galician
 src=
Exemplar con plumaxe subadulta

O albatros olleirudo[3][4] (Thalassarche melanophris, antes Diomedea melanophris)[5] é unha grande ave mariña da familia dos albatros, Diomedeidae, na cal é un dos membros máis espallados e común.

Taxonomía

Son albatros da familia Diomedeidae e da orde Procellariiformes, na que tamén están incluídos as pardelas, fulmares, e paíños. Estas aves comparten certas caracterísitcas distintivas. Teñen vías nasis unidas ao bico superior chamadas naricornos, aínda que os orificios nasais dos albatros están nos lados do bico. Os bicos dos procelariformes son tamén singulares porque están divididos entre sete e nove placas óseas. Produce un aceite estomacal feito de ésteres cerosos e triglicéridos que se almacena no proventrículo. É usado contra os predadores e como fonte alimenticia rica en enerxía para as crías e tamén para os adultos durante os seus longos voos.[6] O albatros ten tamén unha glándula do sal por riba dos tubos nasais, que axuda a eliminar o sal do océano que a ave incorpora. A glándula excreta unha solución de alta concentración salina a través do nariz.[7]

En 1998, Robertson e Nunn publicaron o seu estudo do albatros Thalassarche impavida, no que suxerían separar esta especie do T. melanophris.[8] Poucos anos despois, outros foron concordando con eles, incluíndo BirdLife International en 2000,[9] e Brooke en 2004.[10] Pero James Clements non adoptou esta división,[11] o ACAP non adoptou aínda esta división e a SACC recoñece a necesidade dunha proposta.[12]

O albatros olleirudo foi descrito primeiramene como Diomedea melanophris por Coenraad Jacob Temminck, en 1828, baseándose nun espécime recollido no Cabo de Boa Esperanza.[13]

Etimoloxía

A orixe do nome melanophris son as palabras gregas melas ou melanos, que significa 'negro', e ophris, que significa 'cella', referíndose á mancha escura da zona dos ollos; a isto fai referencia tamén o nome común galego albatros olleirudo.[14]

Descrición

 src=
No leste de Tasmania

O albatros olleirudo é un albatros de medio tamaño, de 80 a 95 cm de longo e unha envergadura alar de 200 a 240 cm e un peso medio de 2,9 a 4,7 kg.[5] Poden chegar a vivir na natureza uns 70 anos. Teñen unha sela gris escura e parte superior das ás que contrasta coa rabadilla e partes inferiores brancas. A parte inferior das ás é predominantemente branca con marxes negras anchas e irregulares. Ten unha zona ciliar escura e un bico amarelo-laranxa cun extremo laranxa avermellado máis escuro. Os xuvenís teñen bicos de cor corno escuro con puntas escuras e unha cabeza e colar gris. Tamén teñen a parte inferior das ás escura. As características que o distinguen doutros albatros (excepto do estreitamente relacionado Thalassarcha impavida) son a liña escura nos ollos, que lle dá seu nome, unha ancha beira negra na parte inferior das ás, cabeza branca e bico laranxa coa punta laranxa máis escura. O T. impavida é moi similar, pero cun ollo máis claro. As aves inmaturas son similres ao Thalassarche chrysostoma, pero este último ten un bico completamente negro e marcas na cabeza escuras máis completas.

Distribución e hábitat

O albatros olleirudo é circumpolar nos mares do sur, e reprodúcese en 12 illas dentro da súa área. No sur do océano Atlántico, reprodúcese nas illas Falkland, illas Diego Ramírez, illas Xeorxia do Sur e illas Sandwich do Sur. No sur do océano Pacífico reprodúcese nas illas Ildefonso, illas Diego de Almagro, illas Evanxelistas, illa Campbell, illas Antípodes, illas Snares e illa Macquarie. No sur do océano Índico reprodúcese nas illas Crozet, illas Kerguelen, illa Heard e illas McDonald.[15]

Estimouse nun reconto de 2005 que había 1 220 000 exemplares vivos e 600 853 parellas reprodutoras. Deles, 402 571 reprodúcense nas Malvinas, 72 102 nas illas Xeorxia do Sur, 120 171 nas illas chilenas de Ildefonso, Diego de Almagro, Evanxelistas e Diego Ramírez. Outras 600 parellas crían na illa Heard, Finalmente, as restantes 5 409 parellas crían no resto das illas.[13][16][17] Esta especie de albatros prefire buscar alimento na plataforma continental e noiros continentais. As aves das illas Malvinas invernan preto da plataforma de Patagonia e as aves de Xeorxia do Sur aliméntanse en augas do sur de África, aproveitando a corrente de Benguela e as aves chilenas aliméntanse na plataforma de Patagonia, na plataforma de Chile e mesmo chegan a Nova Zelandia. É probablemente o albatros que se encontra ás veces no Atlántico Norte debido á tendencia migratoria cara ao norte.

Comportamento

 src=
Reproducíndose en (New Island, illas Malvinas)
 src=
Asociándose cunha candorca. Imaxe tomada por unha cámara instalada sobre o propio albatros.
 src=
Engalando

As colonias son moi ruidosas, xa que as aves "ornean" para marcar o seu teritorio e grallan asperamente. Utilizan a súa cola en abano nas exhibicións de cortexo.[5]

Alimentación

O albatros olleirudos aliméntase de peixes, luras, crustáceos, prea e descartes das pesquerías.[18][19][20] Esta especie foi observada roubando comida a outras especies.[5]

Reprodución

 src=
Ovo desta especie no MHNT
 src=
Colonia na illa Saunders, illas Malvinas

Esta especie aniña normalmente en ladeiras con moita pendente cubertas de tussock e ás veces en cantís; porén, nas Malvinas nidifica en pradeiras chairas costeiras.[9] Reprodúcense anualmente, poñendo un ovo entre finais de setembro e principios de novembro, aínda que os que se reproducen nas Malvinas, illas Crozet e Kerguelen fan a posta tres semanas antes. A incubación fana ambos os sexos e dura de 68 a 71 días. Despois da eclosión, os polos tardan de 120 a 130 días en emplumar. Os xuvenís retornan á colonia pasados dous ou tres anos, pero só para practicar os rituais de cortexo, xa que non se empezan a reproducir realmente ata que teñen 10 anos.[5]

Conservación

Ata 2013, a IUCN clasificou esta especie como en perigo debido á drástica redución da súa poboación.[21] Na illa Bird preto de Xeorxia do Sur houbo un 4% de perda anual de parellas nidificdoras,[17] e a poboacións da illa Kerguelen experimentou unha redución do 17% entre 1979 e 1995.[22] A da illa Diego Ramírez diminuíu na década de 1980 pero recuperouse recentemente,[23][24] e a das Malvinas tivo un rexurdimento na década de 1980[15][25] probablemente debido á abundancia de restos de peixes descartados polos arrastreiros;[26] porén, os censos recentes mostran unha drástica redución na maioría dos sitios de nidación alí.[16] Hubo un declive do 67% na poboación nos últimos 64 anos.[9]

 src=
Esqueleto dun albatros olleirudo (Museo de osteoloxía)

Ao incremento da pesca de palangre nos océanos do sur, especialmente arredor da plataforma de Patagonia e de xeorxia do Sur atribuíuse a causa principal do declive desta ave.[27][28][29][30] Observouse que o albatros olleirudo é a ave que máis frecuentemente se atopa morta nos caladoiros de pesca.[28][29][31][32][33][34][35] A pesca de arrastre, especialmente na zona da plataforma de Patagonia[36] e preto do sur de África é tamén unha importante causa da morte destes animais.[37]

As medidas de conservación postas en marcha empezaron colocando a especie no Apéndice II da Convención de Especies Migratorias e no Anexo 1 do Acordo sobre a Conservación de Albatros e Pardelas. Está sendo monitorizada na metade das illas, e a maioría dos sitios de reprodución son reservas. A illa Heard e as illas McDonald, a illa Macquarie e as illas de Nova Zelandia son Sitios Patrimonio da Humanidade. Tamén se completou un censo inicial en Chile.[38]

Aves errantes

Aínda que é unha ave do hemisferio sur, pode ás veces chegar ao hemisferio norte e en raras ocasións aparece nas costas galegas como ave accidental.[4] Incluso pode aparecer tan ao norte como en Escocia, onde se detectou un exemplar ao que se lle puxo o nome de Albert.[39][40] Crese que foi arrastrado polo vento ata chegar ao Atlántico Norte en 1967.[40] Tamén se detectou a súa presenza accidental nas illas Faroe, onde un exemplar viviu entre unha colonia de mascatos durante 30 anos.[41] Tamén se observou un nas Bahamas en 2013 e en 2014 en Heligoland e na costa de Inglaterra. Crese que o exemplar de Bahamas, Feroe e Heligoland era o mesmo exemplar detectado en Escocia chamado Albert.[42][43][44][45] Ademais, houbo 20 posibles avistamentos en Norteamérica nos Estados Unidos e outro en Inglaterra en 2017.[46][47]

 src=
Albatros olleirudo en Heligoland (abril de 2017)

Notas

  1. BirdLife International. 2018. Thalassarche melanophris. The IUCN Red List of Threatened Species 2018: e.T22698375A132643647. https://dx.doi.org/10.2305/IUCN.UK.2018-2.RLTS.T22698375A132643647.en. Downloaded on 02 January 2019.
  2. Brands, S. (2008)
  3. Conde Teira, M. A. (1999). "Nomes galegos para as aves ibéricas: lista completa e comentada" (PDF). Chioglossa (A Coruña) 1: 121–138. Arquivado dende o orixinal (PDF) o 15 de marzo de 2016. Consultado o 28 de setembro de 2016.
  4. 4,0 4,1 Penas Patiño, Xosé M.; Pedreira López, Carlos (setembro de 2004). Guía das aves de Galicia. Ilustrado por Calros Silvar (2ª ed.). A Coruña: Baía Edicións. ISBN 84-96128-69-5.
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 Robertson, C. J. R. (2003)
  6. Double, M. C. (2003)
  7. Ehrlich, Paul R. (1988)
  8. Robertson, C. J. R. & Nunn (1998)
  9. 9,0 9,1 9,2 9,3 BirdLife International (2008)
  10. Brooke, M. (2004)
  11. Clements, J. (2007)
  12. Remsen Jr., J. V. (2008)
  13. 13,0 13,1 Robertson, G.; et al. (2007)
  14. Gotch, A. F. (1995)
  15. 15,0 15,1 Croxall, J. P. & Gales, R. (1998)
  16. 16,0 16,1 Huin, N. & Reid, T. (2007)
  17. 17,0 17,1 Poncet, S.; et al. (2006)
  18. Cherel, Y.; et al. (2002)
  19. Xavier, J. C.; et al. (2003)
  20. Arata, J.; et al. (2003)
  21. BirdLife International (2013)
  22. Weimerskirch, H. & Jouventin, P. (1998)
  23. Schlatter, R. P. (1984)
  24. Arata, J. & Moreno, C. A. (2002)
  25. Gales, R. (1998)
  26. Thompson, K. R. & Riddy, M. D. (1995)
  27. Prince, P. A.; et al. (1998)
  28. 28,0 28,1 Schiavini, A.; et al. (1998)
  29. 29,0 29,1 Stagi, A.; et al. (1998)
  30. Tuck, G. & Polacheck, T. (1997)
  31. Gales, R.; et al. (1998)
  32. Murray, T. E.; et al. (1993)
  33. Ryan, P. G. & Boix-Hinzen, C. (1998)
  34. Ryan, P. G.; et al. (2002)
  35. Reid, T. A. & Sullivan, B. J. (2004)
  36. Sullivan, B. J. & Reid, T. A. (2002)
  37. Watkins, B. P.; et, al (2007)
  38. Lawton, K.; et al. (2004)
  39. Ivens, Martin (9 May 2007)
  40. 40,0 40,1 "No romance for lovesick albatross". BBC. 9 May 2007. Consultado o 9 May 2007.
  41. á Ryggi, M. (1951)
  42. Fotonachweise vom 28./29. Mai, 4./5. Juni und 12./13. Juni 2014 auf Helgoland. Bericht mit Fotos in Der Falke Nr. 8/2014, S. 34–37.
  43. "Beobachtungsnachweise bei birdguides.com". Arquivado dende o orixinal o 21 de abril de 2015. Consultado o 5 May 2015.
  44. Sighting on Heligoland, 2016 (German)
  45. Sighting on Heligoland, 2017 (en alemán)
  46. Dunn, Jon L. & Alderfer, Jonathan (2006)
  47. Fryer, Joe (16 May 2017). "Rarity finders: Black-browed Albatross at Bempton Cliffs". BirdGuides. Arquivado dende o orixinal o 22 de xuño de 2017. Consultado o 16 May 2017.

Véxase tamén

Bibliografía

  • Alsop, III, Fred J. Smithsonian Birds of North America. Dorling Kindersley ISBN 0-7894-8001-8
  • Arata, J.; Moreno, C. A. (2002). "Progress report of Chilean research on albatross ecology and conservation". Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources Working Group on Fish Stock Assessment.
  • Arata, J.; Robertson, G.; Valencia, J.; Lawton, K (2003). "The Evangelistas Islets, Chile: a new breeding site for black-browed albatrosses". Polar Biology 26 (10): 687–690. doi:10.1007/s00300-003-0536-6.
  • BirdLife International (2008). "Black-browed Albatross – BirdLife Species Factsheet". Data Zone. Consultado o 22 February 2009.
  • Brands, Sheila. "Taxon: Species Thalassarche melanophris". The Taxonomicon. Consultado o 29 July 2017.
  • Brooke, M. (2004). "Procellariidae". Albatrosses And Petrels Across The World. Oxford, UK: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850125-1.
  • Cherel, Y.; Weimerskirch, H.; Trouve, C. (2002). "Dietary evidence for spatial foraging segregation in sympatric albatrosses (Diomedea spp.) rearing chicks at Iles Nuageuses, Kerguelen". Marine Biology 141 (6): 1117–1129. doi:10.1007/s00227-002-0907-5.
  • Clements, James (2007). The Clements Checklist of the Birds of the World (6th ed.). Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-4501-9.
  • Croxall, J. P.; Gales, R. (1998). "Assessment of the conservation status of albatrosses". En Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Double, M. C. (2003). "Procellariiformes (Tubenosed Seabirds)". En Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J.; Olendorf, Donna. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2nd ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. pp. 107–111. ISBN 978-0-7876-5784-0.
  • Dunn, Jon L.; Alderfer, Jonathan (2006). "Albatrosses". En Levitt, Barbara. National Geographic Field Guide to the Birds of North America (fifth ed.). Washington D.C.: National Geographic Society. p. 80. ISBN 978-0-7922-5314-3.
  • Ehrlich, Paul R.; Dobkin, David, S.; Wheye, Darryl (1988). The Birder's Handbook (First ed.). New York, NY: Simon & Schuster. pp. 29–31. ISBN 978-0-671-65989-9.
  • Gales, R. (1998). "Albatross populations: status and threats". En Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Gales, R.; Brothers, N.; Reid, T. (1998). "Seabird mortality in the Japanese tuna longline fishery around Australia, 1988–1995". Biological Conservation 86: 37–56. doi:10.1016/s0006-3207(98)00011-1.
  • Gotch, A. F. (1995) [1979]. "Albatrosses, Fulmars, Shearwaters, and Petrels". Latin Names Explained A Guide to the Scientific Classifications of Reptiles, Birds & Mammals. New York, NY: Facts on File. p. 191. ISBN 978-0-8160-3377-5.
  • Huin, N.; Reid, T. (April 2007). "Census of the Black-browed Albatross population of the Falkland Islands, 2000 and 2005" (PDF). Falklands Conservation. Arquivado dende o orixinal (PDF) o 10 de abril de 2011. Consultado o 23 February 2009.
  • Ivens, Martin (9 May 2007). "The lonely albatross looking for love in all the wrong places". The Times (London: Lewis Smith). Consultado o 10 May 2007.
  • Lawton, K.; Robertson, G.; Valencia, J.; Wienecke, B.; Kirkwood, R. (2003). "The status of Black-browed Albatrosses Thalassarche melanophrys at Diego de Almagro Island, Chile". Ibis 145 (3): 502–505. doi:10.1046/j.1474-919x.2003.00186.x.
  • Murray, T. E.; Bartle, J. A.; Kalish, S. R.; Taylor, P. R. (1993). "Incidental capture of seabirds by Japanese southern bluefin tuna longline vessels in New Zealand waters, 1988–1992". Bird Conservation International 3 (3): 181–210. doi:10.1017/s0959270900000897.
  • Poncet, S.; Robertson, G.; Phillips, R. A.; Lawton, K.; Phalan, B.; Trathan, P. N.; Croxall, J. P. (2006). "Status and distribution of wandering Black-browed and Grey-headed Albatrosses breeding at South Georgia". Polar Biology 29 (9): 772–781. doi:10.1007/s00300-006-0114-9.
  • Prince, P. A.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (1998). "The pelagic distribution of South Georgia albatrosses and their relationships with fisheries". En Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Reid, T. A.; Sullivan, B. J. (2004). "Longliners, black-browed albatross mortality and bait scavenging in Falkland Island waters: what is the relationship?". Polar Biology 27 (3): 131–139. doi:10.1007/s00300-003-0547-3.
  • Remsen Jr., J. V.; et al. (7 August 2008). "A classification of the bird species of South America". South American Classification Committee. American Ornithologists' Union. Arquivado dende o orixinal o 02 de marzo de 2009. Consultado o 22 February 2009.
  • Robertson, C. J. R. (2003). "Albatrosses (Diomedeidae)". En Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J.; Olendorf, Donna. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (2nd ed.). Farmington Hills, MI: Gale Group. p. 120. ISBN 978-0-7876-5784-0.
  • Robertson, G.; Moreno, C. A.; Lawton, K.; Arata, J.; Valencia, J.; Kirkwood, R. (2007). "An estimate of the population sizes of Black-browed (Thalassarche melanophrys) and Grey-headed (T. chrysostoma) Albatross breeding in the Diego Ramírez Archipelago, Chile". Emu 107 (3): 239–244. doi:10.1071/mu07028.
  • Robertson, C. J. R.; Nunn, G. B. (1998). "Towards a new taxonomy for albatrosses". En Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 13–19.
  • Ryan, P.G.; Boix-Hinzen, C. (1998). "Tuna long-line fisheries off southern Africa: the need to limit seabird bycatch". South African Journal of Science 94: 179–182.
  • Ryan, P. G.; Keith, D. G.; Kroese, M. (2002). "Seabird bycatch by tuna longline fisheries off southern Africa, 1998–2000". South African Journal of Science 24: 103–110. doi:10.2989/025776102784528565.
  • Schiavini, A.; Frere, E.; Gandini, P.; Garcia, N.; Crespo, E. (1998). "Albatross-fisheries interactions in Patagonian shelf waters". En Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 208–213.
  • Schlatter, R. P. (1984). "The status and conservation of seabirds in Chile". En Croxall, J. P.; Evans, P. G. H.; Schreiber, R. W. Status and conservation of the world's seabirds. Cambridge, U.K.: International Council for Bird Preservation (Techn. Publ.). pp. 261–269.
  • Stagi, A.; Vaz-Ferreira, R.; Marin, Y.; Joseph, L. (1998). "The conservation of albatrosses in Uruguayan waters". En Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 220–224.
  • Sullivan, B.; Reid, T. (2002). "Seabird interactions/mortality with longliners and trawlers in the Falkland/Malvinas Island waters". Unpublished Report. CCAMLR-WG-FSA-02/36.
  • Thompson, K. R.; Riddy, M. D. (1995). "Utilisation of offal discards from finfish trawlers around the Falkland Islands by the Black-browed Albatross Diomedea melanophris". Ibis 137 (2): 198–206. doi:10.1111/j.1474-919x.1995.tb03240.x.
  • Tuck, G.; Polacheck, T. (1997). "Trends in tuna long-line fisheries in the Southern Oceans and implications for seabird by-catch: 1997 update" (CCSBT–ERS/97). Hobart, Australia: Division of Marine Research.
  • Watkins, B. P.; Petersen, S. L.; Ryan, P. G. (2007). "Interactions between seabirds and deep-water hake trawl gear: an assessment of impacts in South African waters". Animal Conservation 11 (4): 247–254. doi:10.1111/j.1469-1795.2008.00192.x.
  • Weimerskirch, H.; Jouventin, P. (1998). "Changes in population sizes and demographic parameters of six albatross species breeding on the French sub-antarctic islands". En Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty and Sons. pp. 84–91.
  • Xavier, J. C.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (2003). "Feeding strategies and diets of breeding grey-headed and wandering albatrosses at South Georgia". Marine Biology 143 (2): 221–232. doi:10.1007/s00227-003-1049-0.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia gl Galician

Albatros olleirudo: Brief Summary ( الجاليكية )

المقدمة من wikipedia gl Galician
 src= Exemplar con plumaxe subadulta

O albatros olleirudo (Thalassarche melanophris, antes Diomedea melanophris) é unha grande ave mariña da familia dos albatros, Diomedeidae, na cal é un dos membros máis espallados e común.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia gl Galician

Albatros alis-hitam ( الإندونيسية )

المقدمة من wikipedia ID
 src=
Warna burung remaja menjelang dewasa

Albatros alis-hitam (Thalassarche melanophrys) merupakan spesies burung laut berukuran besar dari keluarga albatros. Di antara semua spesies albatros, Albatros alis-hitam merupakan spesies yang paling luas tersebar dan paling umum.

Referensi

  1. ^ BirdLife International (2008)
  2. ^ Brands, S. (2008)
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Penulis dan editor Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ID

Albatros alis-hitam: Brief Summary ( الإندونيسية )

المقدمة من wikipedia ID
 src= Warna burung remaja menjelang dewasa

Albatros alis-hitam (Thalassarche melanophrys) merupakan spesies burung laut berukuran besar dari keluarga albatros. Di antara semua spesies albatros, Albatros alis-hitam merupakan spesies yang paling luas tersebar dan paling umum.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Penulis dan editor Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ID

Thalassarche melanophrys ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT
 src=
Colonia di albatri sopraccigli neri sull'Isola di Saunders, Isole Falkland.
Black-browed Albatross at south georgia.jpg

L'albatro sopracciglio nero[2] (Thalassarche melanophrys Temminck, 1828) è un grosso uccello marino della famiglia dei Diomedeidi. Sebbene sia incluso tra le specie in pericolo della Lista Rossa della IUCN, è l'albatro più diffuso e comune.

Tassonomia

La sottospecie T. m. melanophrys nidifica nell'area attorno a Capo Horn, sulle Isole Falkland (soprattutto su Steeple Jason e Grand Jason), nella Georgia del Sud e nel settore dell'Oceano Indiano comprendente le Isole Crozet, Kerguelen ed Heard e McDonald. In passato era ritenuto una sottospecie dell'albatro sopracciglio nero anche l'albatro di Campbell (T. impavida).

Descrizione

L'albatro sopracciglio nero è un albatro di medie dimensioni, lungo 80–95 cm, con un'apertura alare di 200–235 cm ed un peso medio di 3,7 kg. Come le altre specie di albatro note come mollymawk, si può distinguere dall'albatro urlatore per le ali completamente scure, per la presenza di una banda scura sulla coda e dimensioni inferiori. Le caratteristiche che lo differenziano da tutti gli altri mollymawk sono i sopraccigli scuri che gli danno il nome, una larga zona nera ai margini del sottoala di colore bianco, la testa bianca e il becco arancione con la punta di colore più scuro. Nei giovani le ali sono più scure e la testa grigia, così come il becco, dalla punta nera. Sono simili all'albatro testagrigia, ma quest'ultimo ha il becco completamente nero e segni scuri sulla faccia più marcati.

Distribuzione

 src=
Areale
 src=
Thalassarche melanophris

L'albatro sopracciglio nero è un abitante circumpolare degli oceani meridionali. A causa di una tendenza migratoria verso il nord, è probabilmente l'unica specie di albatro che si può trovare nell'Atlantico settentrionale.

Nonostante avvenga molto raramente, negli ultimi anni un albatro di questa specie ha trascorso l'estate nelle colonie scozzesi di sule (Bass Rock, Hermaness e Sula Sgeir). Gli ornitologi ritengono che si tratti dello stesso esemplare, noto come Albert, che abita nella Scozia settentrionale[3][4]. Si pensa che abbia raggiunto l'Atlantico settentrionale più di 40 anni fa e si sospetta abbia più di 47 anni. Un simile caso si è riscontrato anche nella colonia di sule dell'isola faroese di Mykines, dove un albatro sopracciglio nero visse tra questi uccelli per oltre 30 anni. Proprio per questo motivo in faroese l'albatro viene chiamato «Re delle Sule» (Súlukongur).

Conservazione

Nel 2013, a seguito di nuovi controlli sulla popolazione, l'IUCN abbassa il rischio di estinzione portandolo da specie in pericolo a prossimo alla minaccia.[1][5]

Note

  1. ^ a b (EN) BirdLife International 2013, Thalassarche melanophrys, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020.
  2. ^ Maurizio Sighele, Check-list a confronto: la nuova check-list italiana e la check-list del Paleartico Occidentale di EBN Italia Archiviato il 21 giugno 2009 in Internet Archive., Quaderni di birdwatching, Anno VI - vol. 12 - ottobre 2004, EBN Italia.
  3. ^ The lonely albatross looking for love in all the wrong places, su timesonline.co.uk, Lewis Smith, The Times, 9 maggio 2007. URL consultato il 10 maggio.
  4. ^ No romance for lovesick albatross, su news.bbc.co.uk, BBC, 9 maggio 2007. URL consultato il 9 maggio.
  5. ^ nationalgeographic.it - Albatro sopracciglio nero. Su e giù con l'albatro, su nationalgeographic.it. URL consultato il 3-12-2013 (archiviato dall'url originale il 2 dicembre 2013).

Bibliografia

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Thalassarche melanophrys: Brief Summary ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT
 src= Colonia di albatri sopraccigli neri sull'Isola di Saunders, Isole Falkland. Black-browed Albatross at south georgia.jpg

L'albatro sopracciglio nero (Thalassarche melanophrys Temminck, 1828) è un grosso uccello marino della famiglia dei Diomedeidi. Sebbene sia incluso tra le specie in pericolo della Lista Rossa della IUCN, è l'albatro più diffuso e comune.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Wenkbrauwalbatros ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL

Vogels
 src=
Ei van de wenkbrauwalbatros

De wenkbrauwalbatros of malmokalbatros (Thalassarche melanophris)[2] is een grote zeevogel uit de familie van de albatrossen. Het is een sinds 2013 een soort die gevoelig is (voor uitsterven) volgens de criteria van de IUCN. Tevens is het de meest algemene albatros.

Beschrijving

De wenkbrauwalbatros is een zeer grote vogel met een vrijwel geheel wit verenkleed. De mantel en staartpunt zijn zwart. De lange vleugels zijn zwart aan de bovenzijde. De ondervleugel is wit met een brede zwarte kadering. Boven het oog loopt een zwarte streep, waaraan de soort zijn naam dankt. De snavel is op de roze punt na geheel oranjegeel. Juvenielen hebben een grijze snavel met een donkere punt, een min of meer grijze kraag om de kop en donkerdere ondervleugels. De onderkant van de vleugels is aanvankelijk ook donker.

De wenkbrauwalbatros heeft een lichaamslengte van ongeveer 93 cm, een vleugelspanwijdte van ongeveer 2,4 m en een lichaamsgewicht tot 5 kg.

De roep van de wenkbrauwalbatros is een luide waaahh.

Verspreiding en leefgebied

Zoals alle albatrossen is deze vogel een bewoner van de open oceaan. Op het land is hij vrij onbeholpen. De wenkbrauwalbatros is het jaar rond een algemene verschijning in de wateren rond Kaap de Goede Hoop. Vooral in de wintermaanden zijn de aantallen groot. De soort broedt op subantarctische eilanden in de Zuidelijke Oceaan. De belangrijkste broedpopulaties bevinden zich op de Falklandeilanden, Zuid-Georgië en in Chili.

Deze soort albatros is de enige die sinds de jaren zestig van de vorige eeuw met enige regelmaat op het noordelijk halfrond wordt waargenomen. Dit zijn eenlingen die zich ophouden in de buurt van kolonies van jan-van-genten in Noord-Schotland. Vogelkenners denken dat het hier steeds om dezelfde vogel gaat. In 2007 werd verondersteld dat deze wenkbrauwalbatros 47 jaar oud is en meer dan veertig jaar geleden door een storm in noordelijke oceanen verzeild is geraakt.[3]

Na 2007 zijn er nog meer waarnemingen van een wenkbrauwalbatros in de Noordzee, mogelijk weer steeds hetzelfde exemplaar. In 2017 werd er een waargenomen in de Belgische territoriale wateren.[4]

Deze vogelsoort is in 1970 afgevoerd van de lijst van in Nederland voorkomende soorten en tussen 1970 en 1997 zijn er geen aanvaarde waarnemingen gemeld.[5]

Gedrag

De wenkbrauwalbatros is een zwervende soort, die vaak duizenden kilometers aflegt bij het zoeken naar voedsel. Hij glijdt op bewegingsloze vleugels moeiteloos over de golven en vangt zo vis. In 2009 werd uit onderzoek met behulp van een kleine op de rug gemonteerde camera bekend dat de wenkbrauwalbatros vaker het gezelschap opzoekt van orka's of soortgenoten om de kans op het vinden van voedsel te vergroten.[6] Vaak wordt de soort waargenomen terwijl hij een vissersboot volgt.

De wenkbrauwalbatros broedt in kolonies. Het ei wordt gelegd in een modderheuveltje. Voor de voortplanting keert de wenkbrauwalbatros altijd terug naar zijn geboorte-eiland. Nadat het jong is uitgevlogen, brengt het de eerst vijf jaar van zijn leven op open zee door voor hij weer terugkeert om zich voort te planten.

Bedreiging

BirdLife International beschouwde de wenkbrauwalbatros tot 2013 als een bedreigde diersoort. Sindsdien is de status gevoelig (voor uitsterven). Alhoewel de soort vrij algemeen is, namen de aantallen in de vorige eeuw sterk af. Deze afname werd vooral toegeschreven aan de toename van de langelijnvisserij. Bij deze vorm van visserij wordt aas aan lange vislijn achter een schip aangesleept, een methode waarbij veel bijvangst is in de vorm van zeevogels en zeeschildpadden. Sinds de eeuwwisseling, maar mogelijk al sinds de jaren 1980, stijgt het populatie-aantal van de wenkbrauwalbatros op de Falklandeiladen, de grootste (70%) van de soort. Mogelijk kan de soort nu als niet bedreigd worden beschouwd, maar daarvoor is over de aantallen van de hele wereldpopulatie onvoldoende zekerheid.[1]

Bronnen, noten en/of referenties
  1. a b (en) Wenkbrauwalbatros op de IUCN Red List of Threatened Species.
  2. De originele spelling door Temminck is Diomedea melanophris (zie de protoloog: Temminck, C.J. (1828). Nouveau recueil de planches coloriées d'oiseaux aflevering 77: 383, plaat 456). In 1839 "corrigeerde" Temminck de spelling in "melanophrys" (zie Temminck, C.J. (1839). Nouveau recueil de planches coloriées d'oiseaux aflevering 102: Tableau méthodique p. 103), een correctie in strijd met de huidige regels voor de zoölogische nomenclatuur maar die sindsdien door ongeveer de helft van de auteurs is gevolgd (zie Diomedea melanophris Temminck, 1828 (currently Thalassarche melanophris; Aves, Procellariiformes): proposed conservation of original spelling). In 2010 besliste de International Commission on Zoological Nomenclature dat de originele spelling de correcte is (zie OPINION 2252 (Case 3449) Diomedea melanophris Temminck, 1828 (currently Thalassarche melanophris; Aves, Procellariiformes): original spelling of specific name conserved).
  3. (en) BBC News "No romance for lovesick albatross"
  4. Ronddolende Wenkbrauwalbatros voor het eerst in België. Natuurpunt (18 juli 2017). Geraadpleegd op 22 juli 2017.
  5. van den Berg, A & C.A.W. Bosman, 1999. Avifauna van Nederland 1. ISBN 9074345131
  6. Nrc.nl 8 oktober 2009 [1]
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Wenkbrauwalbatros: Brief Summary ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL
 src= Ei van de wenkbrauwalbatros

De wenkbrauwalbatros of malmokalbatros (Thalassarche melanophris) is een grote zeevogel uit de familie van de albatrossen. Het is een sinds 2013 een soort die gevoelig is (voor uitsterven) volgens de criteria van de IUCN. Tevens is het de meest algemene albatros.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Svartbrynalbatross ( النرويجية )

المقدمة من wikipedia NN

Svartbrynalbatross (Thalassarche melanophris) er ein stor sjøfugl i albatrossfamilien med sirkumpolar utbreiing på sørlege hav. Clementslista listar to underartar, underarten Thalassarche melanophris impavida i tillegg til nominatforma.[1] Andre reknar T. impavida som ein sjølvstendig art, engelsk namn 'Campbell albatross' etter hekkeområdet Campbelløyane.

Skildring

 src=
Egg av svartbrynalbatross

Svartbrynalbatrossen er ein mellomstor albatross, med ei kroppslengd på 80-95 cm, vengespenn på 200-240 cm og ei snittvekt på 2.9-4.7 kg.[2] Han kan ha ei levetid på over 70 år. Heile kroppen og hovudet er kvitt med eit svart triangelforma felt rundt auga, oversida av vengene er i grått til svart og halen er mørk grå. Undervengene er hovudsakleg kvite med breie, uregelmessige, svarte kantar. Han har guloransje nebb med ein mørkare, raudoransje tupp. Ungfuglane har mørke hornfarga nebb med mørk tupp, og grått hovud og krage. Dei har òg mørke undervenger.

Karakteristiske trekk som skil svartbrynalbatrossen frå andre Thalassarche-albatrossar er det mørke feltet over augo som gjev han namnet, og dei breie svarte kantane mot den kvite undersida av vengene, kvitt hovud og oransje nebb, mørkare mot tuppen. Dei liknar på gråhovudalbatrossane, men sistnemnde har heilt mørkt nebb og meir komplette, mørke markeringar på hovudet.

Utbreiing og vern

Svartbrynalbatrossar lever sirkumpolart på sørlege hav. Den største hekkekolonien finn ein på Falklandsøyane, vidare finst store koloniar på Sør-Georgia og fleire chilenske øyar i Drakesundet. Dei hekkar dessutan på øyar ved New Zealand og i sørlege Indiahavet. Bestanden er estimert til totalt 1,2 millionar vaksne (2010) kjønnsmodne individ, og han er minkande.

IUCN klassifiserer denne arten som truga på grunn drastisk reduksjon i populasjonen. Til dømes hadde Bird Island ved Sør-Georgia årleg 4 % nedgang av hekkande par, og på øya Kerguelen 17 % i perioden 1979-1995. Den totale situasjonen gjev grunn for otte, med ein 67 % nedgang over 64 år på Falklandsøyane, Sør-Georgia og Kerguelen.

Auka linefiske på dei sørlege hava, spesielt rundt Patagonia og Sør-Georgia, er rekna som ei viktig årsak til nedgangen. Faktisk er svartbrynalbatross den fuglearten som er hardast ramma av fiskeria. Trålfiske, spesielt rundt Patagonia og i nærleiken av Sør-Afrika er òg ei viktig årsak.

I Nord-Atlanteren

Eit eller fleire individ har vore observert i Nord-Atlanteren frå 1967,[3] og det finst fleire observasjonar av arten langs norskekysten,[4] til dømes to individ utanfor Myken i 2004.[5]

Kjelder

  • Barrie Heather og Hugh Robertson, The Field Guide to the Birds of New Zealand (revised edition), Viking, 2005

Referansar

  1. Clements, J.F.; T.S. Schulenberg; M.J. Iliff; B.L. Sullivan; C. L. Wood (september 2012), The Clements checklist of birds of the world: Version 6.7 (Excel spreadsheet), Cornell Lab of Ornithology, henta 1. oktober 2012
  2. Arata, J.; Robertson, G.; Valencia, J.; Lawton, K (2003). «The Evangelistas Islets, Chile: a new breeding site for black-browed albatrosses». Polar Biology (26): 687–690.
  3. BBC News, 2007 No romance for lovesick albatross Henta 26. mai 2012
  4. Norsk Ornitologisk Forening Publikasjoner fra NSKF Henta 26. mai 2012
  5. NOF, NSKF, 2004 Sjeldne fugler i Norge i 2004 Henta 26. mai 2012

Bakgrunnsstoff

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NN

Svartbrynalbatross: Brief Summary ( النرويجية )

المقدمة من wikipedia NN

Svartbrynalbatross (Thalassarche melanophris) er ein stor sjøfugl i albatrossfamilien med sirkumpolar utbreiing på sørlege hav. Clementslista listar to underartar, underarten Thalassarche melanophris impavida i tillegg til nominatforma. Andre reknar T. impavida som ein sjølvstendig art, engelsk namn 'Campbell albatross' etter hekkeområdet Campbelløyane.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NN

Svartbrynalbatross ( النرويجية )

المقدمة من wikipedia NO
 src=
Thalassarche melanophris

Svartbrynalbatross (Thalassarche melanophris) er en stormfugl som er oppført som en sterkt truet art på IUCNs rødliste.

Svartbrynalbatross har Falklandsøyene som sitt viktigste hekkeområde. Fra 1995 til 2000 sank bestanden her fra 468 000 til 382 000 par, noe som antas å ha sammenheng med fiskeriaktiviteten i området.[1]

Referanser

Eksterne lenker

ornitologistubbDenne ornitologirelaterte artikkelen er foreløpig kort eller mangelfull, og du kan hjelpe Wikipedia ved å utvide den.
Det finnes mer utfyllende artikkel/artikler på .
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NO

Svartbrynalbatross: Brief Summary ( النرويجية )

المقدمة من wikipedia NO
 src= Thalassarche melanophris

Svartbrynalbatross (Thalassarche melanophris) er en stormfugl som er oppført som en sterkt truet art på IUCNs rødliste.

Svartbrynalbatross har Falklandsøyene som sitt viktigste hekkeområde. Fra 1995 til 2000 sank bestanden her fra 468 000 til 382 000 par, noe som antas å ha sammenheng med fiskeriaktiviteten i området.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia forfattere og redaktører
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NO

Diomedea melanophris ( Pms )

المقدمة من wikipedia PMS
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PMS

Albatros czarnobrewy ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Albatros czarnobrewy (Thalassarche melanophris[3]) – gatunek dużego ptaka z rodziny albatrosów (Diomedeidae), przebywającego w południowych częściach Oceanu Spokojnego, Atlantyckiego i Indyjskiego. Gniazduje na odległych wyspach np. Auckland, Tristan da Cunha, czy Południowa Georgia, na których nie ma praktycznie żadnych wrogów.

Charakterystyka

Morfologia

Wygląd zewnętrzny: Nieznaczny dymorfizm płciowy. Dziób długi, żółty, haczykowato wygięty z różowym koniuszkiem. Małymi nozdrzami wydziela nadmiar soli i soki żołądkowe. Gatunek ten zawdzięcza swoją nazwę ciemnej prędze piór wokół oczu, wyraźniejszej u dorosłych ptaków. Obie płcie mają brązowawe pióra na wierzchniej stronie skrzydeł, ciemne lotki, szary ogon i ciemny skraj spodniej strony skrzydeł. Reszta jest biała.

Rozmiary: Długość – 80-95 cm. Rozpiętość skrzydeł – 2-2,35 m.

Masa ciała: 3-5 kg.

Środowisko

Mimo swoich rozmiarów albatros czarnobrewy ma dość słabo rozwinięte mięśnie pomagające w locie. Podczas latania skazany jest na wiatr, dlatego spotyka się go zazwyczaj w regionach pomiędzy 30 a 60° szerokości południowej, gdzie wieją dość silne wiatry, konieczne do szybowania nad morzem. Najchętniej lata w regionach subarktycznych, na południe od 40 równoleżnika. Chłodne wody są też bogatsze w ryby. Albatrosy z mórz południowych niechętnie pokonują równikowe pasmo bezwietrzne, ale albatros czarnobrewy jest wyjątkiem.

Zasięg występowania

Oceany półkuli południowej. Gniazduje na odległych wyspach oceanów: Spokojnego, Atlantyckiego oraz Indyjskiego.

Pożywienie

Najczęściej szybuje z rozciągniętymi skrzydłami na wysokości 15-20 m nad morzem. Na tej wysokości może najskuteczniej wykorzystywać prądy powietrzne i obserwować ewentualną zdobycz. Albatros czarnobrewy żywi się głównie ośmiornicami, kalmarami, skorupiakami i wieloma gatunkami ryb. Czasem chwyta też mniejsze ptaki. Poza tym ten gatunek albatrosa uwielbia odpady i nierzadko widuje się stada tych albatrosów podążające za statkami w oczekiwaniu na resztki wyrzucone za burtę. Albatros pije wodę morską i potężnymi gruczołami nosowymi wydziela z ciała nadmiar silnie stężonego roztworu soli.

Rozród

 src=
Jajo T. melanophris

Gniazduje w niewielkich koloniach, na wyspach odległych od lądu. Pary tworzą się na całe życie, ale spotykają się tylko raz na rok w okresie lęgowym. Samiec pierwszy dociera na gniazdowisko. Kiedy powróci samica, ptaki rozpoczynają taniec godowy, któremu towarzyszy głośne nawoływanie. Ptaki krążą wokół siebie z szeroko rozpostartymi skrzydłami i kłapią głośno dziobami. Para albatrosów czarnobrewych wybiera na gniazdo wyżej położone miejsca. Buduje gniazdo z błota lub gliny. Samica składa potem jedno jajo. Najpierw zaczyna je wysiadywać samiec, a samica odlatuje na żer na morze. Po wykluciu się pisklęcia oboje rodzice karmią je częściowo strawionym pokarmem. Para dzieli pracę w ten sposób, że kiedy jedno z rodziców pilnuje potomka, drugie posila się i przynosi pokarm młodemu.

Dojrzałość płciowa: W 4-7 roku.

Pora lęgowa: Raz na dwa lata.

Jaja: Samica znosi zawsze tylko jedno, duże jajo z rudo-brązowymi cętkami.

Okres wysiadywania: Ok. 2 miesięcy.

Wychowywanie piskląt: Ponad 9 miesięcy.

Przypisy

  1. a b Thalassarche melanophris, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. Thalassarche melanophris. Czerwona księga gatunków zagrożonych (IUCN Red List of Threatened Species) (ang.).
  3. Nunn, Gary B.; Cooper, John; Jouventin, Pierre; Robertson, Chris J. R. & Robertson Graham G. (1996): Evolutionary relationships among extant albatrosses (Procellariiformes: Diomedeidae) established from complete cytochrome-b gene sequences. Auk 113(4): 784-801. PDF fulltext

Bibliografia

  1. Encyklopedia zwierząt od A do Z. Warszawa: IMP, 1999. ISBN 83-908277-3-5.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Albatros czarnobrewy: Brief Summary ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL

Albatros czarnobrewy (Thalassarche melanophris) – gatunek dużego ptaka z rodziny albatrosów (Diomedeidae), przebywającego w południowych częściach Oceanu Spokojnego, Atlantyckiego i Indyjskiego. Gniazduje na odległych wyspach np. Auckland, Tristan da Cunha, czy Południowa Georgia, na których nie ma praktycznie żadnych wrogów.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Albatroz-de-sobrancelha ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT
 src=
Thalassarche melanophris - MHNT

O albatroz-de-sobrancelha (Thalassarche melanophris) é uma ave da família Diomedeidae (albatrozes) que habita as águas costeiras do sul do Brasil, as ilhas Malvinas e Geórgia do Sul.[1] Pode eventualmente migrar para São Paulo, Rio de Janeiro e até mais ao norte (Bahia, Sergipe e Alagoas), assim como para o sul do continente africano.[1]

Estas aves distinguem-se dos restantes albatrozes pelas asas negras contrastantes com a plumagem branca, e pelo bico laranja com a ponta avermelhada. Na zona da face apresentam também uma faixa ocular escura, que dá origem ao seu nome. Os juvenis deixam o ninho com uma faixa peitoral marrom e o bico negro, adquirindo apenas mais tarde a plumagem de adulto. Os albatrozes-de-sobrancelha têm uma envergadura máxima de aproximadamente 2,5 m e pesam entre 3,35 e 4,66 kg (machos) e 2,9 e 3,8 kg (fêmeas). A sua alimentação pode ser baseada em cefalópodes (população das Falkland) ou em krill (população da Geórgia do Sul, mais próxima da Antártida). Este albatroz tem uma razoável capacidade de mergulho e pode capturar presas a até 5 m de profundidade.

A época de reprodução começa com a chegada das aves às colônias das Ilhas Malvinas no final de agosto ou início de setembro, realizando as posturas em outubro. Na Geórgia do Norte o início ocorre somente três semanas depois. A incubação do ovo leva cerca de 68 dias, e os juvenis deixam o ninho após 116-125 dias sob o cuidado dos pais. Os albatrozes-de-sobrancelha atingem a maturidade sexual entre os 6 e os 13 anos. Nos meses fora da época de reprodução, os albatrozes-de-sobrancelha deslocam-se na maioria para o sul da África, sendo encontrados na região da Corrente de Benguela e Cabo da Boa Esperança.

Apesar de ser o mais vulgar e disseminado dos albatrozes, a espécie foi inicialmente considerada Quase Ameaçada (NT) pela IUCN, mas o declínio nas Ilhas Falkland e os observados em outras populações justificaram a mudança de seu status para "em perigo" a partir de 2003.[2] Em 2017, a classificação foi alterada para Preocupação Menor (LC), tendo em vista a área de abrangência extremamente grande, a grande população e a tendência de crescimento desta população.[3]

Taxonomia

Mollymawks são albatrozes na família Diomedeidae e ordem Procellariiformes, que também inclui cagarras, fulmars, petréis de tempestade e petréis de mergulho. Esses pássaros compartilham certas características de identificação. Eles têm passagens nasais que se ligam ao bico superior chamadas naricórnios, embora as narinas do albatroz fiquem nas laterais do bico. Os bicos dos Procellariiformes também são únicos por serem divididos em sete a nove placas córneas. Eles produzem um óleo estomacal composto de ésteres de cera e triglicerídeos que é armazenado no proventrículo. O óleo é usado contra predadores, além de ser uma fonte de alimento rica em energia para filhotes e também para adultos durante seus voos longos.[4] O albatroz também tem uma glândula de sal acima da passagem nasal que ajuda a remover o sal da água do oceano que eles absorvem. A glândula excreta uma solução altamente salina pelo nariz do pássaro.[5]

 src=
Plumagem subadulta

Em 1998, Robertson e Nunn publicaram sua visão de que o albatroz-de-campbell (Thalassarche impavida) deveria ser separado desta espécie (T. melanophris).[6] Ao longo dos anos seguintes, outros concordaram, incluindo a BirdLife International em 2000,[7] e Brooke em 2004.[8] James Clements não adotou a divisão,[9] o ACAP ainda não adotou a divisão e a SACC reconhece a necessidade de uma proposta.[10]

O albatroz-de-sobrancelha foi descrito pela primeira vez como Diomedea melanophris por Coenraad Jacob Temminck, em 1828, com base em um espécime do Cabo da Boa Esperança.[11]

Etimologia

A origem do nome melanophris vem de duas palavras gregas melas ou melanos, que significa "preto", e ophris, que significa "sobrancelha", referindo-se a franjas escuras ao redor dos olhos.[12]

Descrição

 src=
Leste da Tasmânia, Oceano Antártico

O albatroz de sobrancelha negra é um albatroz de tamanho médio, com 80 a 95 centímetros de comprimento, 2 metros a 2,4 metros de envergadura e peso médio de 2.9 a 4.7 quilos.[13] Ele pode viver mais de 70 anos na natureza. Tem uma sela cinza escuro e asas superiores que contrastam com a garupa branca e parte inferior das costas. A parte inferior das asas é predominantemente branca com margens pretas largas e irregulares. Tem uma sobrancelha escura e um bico amarelo-laranja com uma ponta laranja-avermelhada mais escura. Os juvenis têm bico escuro da cor de chifre com pontas escuras e cabeça e colar cinza. Eles também têm asas escuras. As características que o distinguem de outros mollymawks (exceto o albatroz-de-campbell intimamente relacionado) são as listras escuras que lhe dão o nome, uma larga borda preta na parte inferior branca de suas asas, cabeça branca e bico laranja, ponta laranja mais escura. O albatroz-de-campbell é muito semelhante, mas com um olho pálido. Aves imaturas são semelhantes aos albatrozes-de-cabeça-cinza, mas estes têm bicos totalmente escuros e marcas escuras mais completas na cabeça.

Distribuição e habitat

O albatroz-de-sobrancelha é circumpolar nos oceanos do sul e se reproduz em 12 ilhas ao longo dessa extensão. No Oceano Atlântico, reproduz-se nas Ilhas Malvinas, nas Ilhas Geórgia do Sul e Sandwich do Sul e nas Ilhas do Cabo Horn.[15] No Oceano Pacífico, procria nas ilhas Ildefonso, Diego de Almagro, Islas Evangelistas, Ilha Campbell, Ilhas Antípodas, Ilhas Snares e Ilha Macquarie . No Oceano Índico, reproduz-se nas Ilhas Crozet, Ilhas Kerguelen, Ilha Heard e Ilha McDonald.[16]

Existem cerca de 1 220 000 pássaros vivos com 600 000 casais reprodutores, conforme estimado por uma contagem de 2005. Destas aves, 402 571 procriam nas Malvinas, 72 102 procriam na Ilha Geórgia do Sul, 120 171 procriam nas ilhas chilenas de Islas Ildefonso, Diego de Almagro, Islas Evangelistas e Islas Diego Ramírez. 600 casais se reproduzem na Ilha Heard. Finalmente, os demais 5 409 casais se reproduzem nas ilhas restantes.[11][17][18] Esta espécie particular de albatroz prefere forragear nas plataformas continentais. Os pássaros das Ilhas Malvinas passam o inverno perto da plataforma da Patagônia, as aves da Geórgia do Sul se alimentam em águas sul-africanas, usando a Corrente de Benguela, e as aves chilenas se alimentam na plataforma da Patagônia, na plataforma do Chile e chegam até a Nova Zelândia. É o albatroz mais provável de ser encontrado no Atlântico Norte devido a uma tendência migratória para o norte. Houve 20 possíveis avistamentos nos Estados Unidos.[19] Em 13 de maio de 2017, um indivíduo foi visto na costa de Bempton Cliffs, Inglaterra.[20]

Comportamento

 src=
Albatroz associando-se a uma orca. Foto tirada por uma câmera transportada por albatroz.
 src=
Decolando
Albatroz-de-sobrancelha alimentando seu filhote
Albatroz-de-sobrancelha alimentando seu filhote

As colônias são muito barulhentas quando zurram para marcar seu território e também gargalham asperamente. Eles usam sua cauda em leque em exibições de cortejo.[13]

Alimentação

O albatroz-de-sobrancelha se alimenta de peixes, lulas, crustáceos, carniça e descartes de pesca.[21][22][23] Esta espécie já foi observada roubando comida de outras espécies.[13]

Reprodução

Esta espécie normalmente nidifica em encostas íngremes cobertas por touceira e às vezes em penhascos. Nas Malvinas, nidifica em pastagens planas na costa.[7] Eles são reprodutores anuais, que põem um único ovo, em geral entre 20 de setembro e 1º de novembro, embora os indivíduos das ilhas Crozet e Kerguelen ponham cerca de três semanas antes. A incubação é feita por ambos os sexos e dura de 68 a 71 dias. Após a eclosão, os pintinhos levam de 120 a 130 dias para emplumar. Os juvenis retornam à colônia após dois a três anos, mas apenas para praticar rituais de namoro, pois começam a procriar por volta do 10º ano.[13]

Conservação

Até 2013, a IUCN classificou esta espécie como ameaçada de extinção devido a uma redução drástica da população.[24] A Ilha Bird, perto da Ilha da Geórgia do Sul, teve uma perda de 4% ao ano de pares de nidificação,[18] e a população da Ilha Kerguelen teve uma redução de 17% de 1979 a 1995.[25] A população de Diego Ramírez diminuiu na década de 1980, mas se recuperou recentemente,[26][27] e as Malvinas tiveram um aumento repentino na década de 1980,[16][28] provavelmente devido aos resíduos abundantes de peixes dos arrastões;[29] no entanto, censos recentes mostraram redução drástica na maioria dos locais de nidificação ali.[17] Houve um declínio de 67% na população ao longo de 64 anos.[7]

 src=
Esqueleto de um albatroz de sobrancelha negra (Museu de Osteologia)

O aumento da pesca com palangre nos oceanos do sul, especialmente ao redor da plataforma da Patagônia e ao redor da Geórgia do Sul, foi atribuída como uma das principais causas do declínio desta ave.[30][31][32][33] O albatroz-de-sobrancelha foi considerada a ave mais comumente morta pela pesca.[34][35][36][37][38] A pesca de arrasto, especialmente ao redor da plataforma[39] e perto da África do Sul, também é uma grande causa de mortes.[40]

Os esforços de conservação começam com a inclusão da espécie no Anexo II da Convenção sobre Espécies Migratórias e no Anexo 1 do Acordo sobre a Conservação de Albatrozes e Petréis. Ela está sendo monitorada em metade das ilhas onde é encontrada e a maioria dos locais de nidificação são reservas. A Ilha Heard, a Ilha McDonald, a Ilha Macquarie e as ilhas da Nova Zelândia são Patrimônios Mundiais. Um censo inicial do Chile também foi concluído.[41]

Avistamentos

 src=
Albatroz-de-sobrancelha em Heligoland (abril de 2017)

Embora seja uma ocorrência rara, em várias ocasiões um albatroz-de-sobrancelha passou o verão em colônias de gannet (aves do gênero Morus e da família Sulidae) escocesas (em Bass Rock, Hermaness e agora Sula Sgeir) por vários anos. Ornitologistas acreditam que seja o mesmo pássaro, conhecido como Albert, que vive no norte da Escócia.[42][43] Acredita-se que o pássaro foi desviado do curso para o Atlântico Norte em 1967. Um incidente semelhante ocorreu na colônia de gannets na ilha de Mykines, nas Ilhas Faroé, onde um albatroz-de-sobrancelha viveu entre os gannets por mais de 30 anos. Este incidente é a razão pela qual um albatroz é referido como um "rei gannet" (feroês : súlukongur) em feroês.[44] Em julho de 2013, o primeiro avistamento registrado de um albatroz-de-sobrancelha nas Bahamas foi feito a partir do navio de pesquisa da Organização de Pesquisa de Mamíferos Marinhos das Bahamas, próximo a Sandy Point, Abaco. Por quatro anos consecutivos a partir de 2014, um pássaro - provavelmente o mesmo indivíduo chamado Albert - foi avistado sobre Heligoland e na costa leste da Inglaterra.[45][46][47][48]

Notas de rodapé

  1. a b «Albatroz-de-sobrancelha». Oceana Brasil. 2 de outubro de 2017. Consultado em 1 de março de 2021
  2. IUCN2006 Thalassarche melanophris - Acesso em 11 de Julho de 2006
  3. «IUCN Red List». Consultado em 8 de setembro de 2021
  4. Double, M. C. (2003)
  5. Ehrlich, Paul R. (1988)
  6. Robertson, C. J. R. & Nunn (1998)
  7. a b c d BirdLife International (2008)
  8. Brooke, M. (2004)
  9. Clements, J. (2007)
  10. Remsen Jr., J. V. (2008)
  11. a b Robertson, G.; et al. (2007)
  12. Gotch, A. F. (1995)
  13. a b c d Robertson, C. J. R. (2003)
  14. https://www.scran.ac.uk/packs/exhibitions/learning_materials/webs/40/albatross.htm Gorman, Martyn (2002)
  15. Gardner, Jacob (2011). «Thalassarche melanophrys black-browed albatros». Animal Diversity Web. Consultado em 15 de janeiro de 2020
  16. a b Croxall, J. P. & Gales, R. (1998)
  17. a b Huin, N. & Reid, T. (2007)
  18. a b Poncet, S.; et al. (2006)
  19. Dunn, Jon L. & Alderfer, Jonathan (2006)
  20. Fryer, Joe (16 de maio de 2017). «Rarity finders: Black-browed Albatross at Bempton Cliffs». BirdGuides. Consultado em 16 de maio de 2017. Cópia arquivada em 22 de junho de 2017
  21. Cherel, Y.; et al. (2002)
  22. Xavier, J. C.; et al. (2003)
  23. Arata, J.; et al. (2003)
  24. BirdLife International (2013)
  25. Weimerskirch, H. & Jouventin, P. (1998)
  26. Schlatter, R. P. (1984)
  27. Arata, J. & Moreno, C. A. (2002)
  28. Gales, R. (1998)
  29. Thompson, K. R. & Riddy, M. D. (1995)
  30. Prince, P. A.; et al. (1998)
  31. Schiavini, A.; et al. (1998)
  32. Stagi, A.; et al. (1998)
  33. Tuck, G. & Polacheck, T. (1997)
  34. Gales, R.; et al. (1998)
  35. Murray, T. E.; et al. (1993)
  36. Ryan, P. G. & Boix-Hinzen, C. (1998)
  37. Ryan, P. G.; et al. (2002)
  38. Reid, T. A. & Sullivan, B. J. (2004)
  39. Sullivan, B. J. & Reid, T. A. (2002)
  40. Watkins, B. P.; et, al (2007)
  41. Lawton, K.; et al. (2004)
  42. Ivens, Martin (9 May 2007)
  43. «No romance for lovesick albatross». BBC. 9 de maio de 2007. Consultado em 9 de maio de 2007
  44. á Ryggi, M. (1951)
  45. Fotonachweise vom 28./29. Mai, 4./5. Juni und 12./13. Juni 2014 auf Helgoland. Bericht mit Fotos in Der Falke Nr. 8/2014, S. 34–37.
  46. «Beobachtungsnachweise bei birdguides.com». Consultado em 5 de maio de 2015. Cópia arquivada em 21 de abril de 2015
  47. Sighting on Heligoland, 2016 (German)
  48. Sighting on Heligoland, 2017 (German)

Referências

  • Alsop, III, Fred J. Smithsonian Birds of North America. Dorling Kindersley ISBN 0-7894-8001-8
  • Arata, J.; Moreno, C. A. (2002). «Progress report of Chilean research on albatross ecology and conservation». Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources Working Group on Fish Stock Assessment
  • Arata, J.; Robertson, G.; Valencia, J.; Lawton, K (2003). «The Evangelistas Islets, Chile: a new breeding site for black-browed albatrosses». Polar Biology. 26: 687–690. doi:10.1007/s00300-003-0536-6
  • BirdLife International (2008). «Black-browed Albatross – BirdLife Species Factsheet». Data Zone. Consultado em 22 de fevereiro de 2009
  • Brands, Sheila. «Taxon: Species Thalassarche melanophris». The Taxonomicon. Consultado em 29 de julho de 2017
  • Brooke, M. (2004). «Procellariidae». Albatrosses And Petrels Across The World. Oxford, UK: Oxford University Press. ISBN 978-0-19-850125-1
  • Cherel, Y.; Weimerskirch, H.; Trouve, C. (2002). «Dietary evidence for spatial foraging segregation in sympatric albatrosses (Diomedea spp.) rearing chicks at Iles Nuageuses, Kerguelen». Marine Biology. 141: 1117–1129. doi:10.1007/s00227-002-0907-5
  • Clements, James (2007). The Clements Checklist of the Birds of the World 6th ed. Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-4501-9
  • Croxall, J. P.; Gales, R. (1998). «Assessment of the conservation status of albatrosses». In: Robertson; Gales. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons
  • Double, M. C. (2003). «Procellariiformes (Tubenosed Seabirds)». In: Hutchins. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator 2nd ed. Farmington Hills, MI: Gale Group. pp. 107–111. ISBN 978-0-7876-5784-0
  • Dunn, Jon L.; Alderfer, Jonathan (2006). «Albatrosses». In: Levitt. National Geographic Field Guide to the Birds of North America fifth ed. Washington D.C.: National Geographic Society. ISBN 978-0-7922-5314-3
  • Ehrlich, Paul R.; Dobkin, David, S.; Wheye, Darryl (1988). The Birder's Handbook First ed. New York, NY: Simon & Schuster. pp. 29–31. ISBN 978-0-671-65989-9
  • Gales, R. (1998). «Albatross populations: status and threats». In: Robertson; Gales. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons
  • Gales, R.; Brothers, N.; Reid, T. (1998). «Seabird mortality in the Japanese tuna longline fishery around Australia, 1988–1995». Biological Conservation. 86: 37–56. doi:10.1016/s0006-3207(98)00011-1
  • Gotch, A. F. (1995) [1979]. «Albatrosses, Fulmars, Shearwaters, and Petrels». Latin Names Explained A Guide to the Scientific Classifications of Reptiles, Birds & Mammals. New York, NY: Facts on File. ISBN 978-0-8160-3377-5
  • Huin, N.; Reid, T. (abril de 2007). «Census of the Black-browed Albatross population of the Falkland Islands, 2000 and 2005» (PDF). Falklands Conservation. Consultado em 23 de fevereiro de 2009. Cópia arquivada (PDF) em 10 de abril de 2011
  • Ivens, Martin (9 de maio de 2007). «The lonely albatross looking for love in all the wrong places». The Times. London: Lewis Smith. Consultado em 10 de maio de 2007
  • Lawton, K.; Robertson, G.; Valencia, J.; Wienecke, B.; Kirkwood, R. (2003). «The status of Black-browed Albatrosses Thalassarche melanophrys at Diego de Almagro Island, Chile». Ibis. 145: 502–505. doi:10.1046/j.1474-919x.2003.00186.x
  • Murray, T. E.; Bartle, J. A.; Kalish, S. R.; Taylor, P. R. (1993). «Incidental capture of seabirds by Japanese southern bluefin tuna longline vessels in New Zealand waters, 1988–1992». Bird Conservation International. 3: 181–210. doi:10.1017/s0959270900000897
  • Poncet, S.; Robertson, G.; Phillips, R. A.; Lawton, K.; Phalan, B.; Trathan, P. N.; Croxall, J. P. (2006). «Status and distribution of wandering Black-browed and Grey-headed Albatrosses breeding at South Georgia». Polar Biology. 29: 772–781. doi:10.1007/s00300-006-0114-9
  • Prince, P. A.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (1998). «The pelagic distribution of South Georgia albatrosses and their relationships with fisheries». In: Robertson; Gales. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons
  • Reid, T. A.; Sullivan, B. J. (2004). «Longliners, black-browed albatross mortality and bait scavenging in Falkland Island waters: what is the relationship?». Polar Biology. 27: 131–139. doi:10.1007/s00300-003-0547-3
  • Remsen Jr., J. V.; et al. (7 de agosto de 2008). «A classification of the bird species of South America». South American Classification Committee. American Ornithologists' Union. Consultado em 22 de fevereiro de 2009. Cópia arquivada em 2 de março de 2009
  • Robertson, C. J. R. (2003). «Albatrosses (Diomedeidae)». In: Hutchins. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator 2nd ed. Farmington Hills, MI: Gale Group. p. 120. ISBN 978-0-7876-5784-0
  • Robertson, G.; Moreno, C. A.; Lawton, K.; Arata, J.; Valencia, J.; Kirkwood, R. (2007). «An estimate of the population sizes of Black-browed (Thalassarche melanophrys) and Grey-headed (T. chrysostoma) Albatross breeding in the Diego Ramírez Archipelago, Chile». Emu. 107: 239–244. doi:10.1071/mu07028
  • Robertson, C. J. R.; Nunn, G. B. (1998). «Towards a new taxonomy for albatrosses». In: Robertson; Gales. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 13–19
  • Ryan, P.G.; Boix-Hinzen, C. (1998). «Tuna long-line fisheries off southern Africa: the need to limit seabird bycatch». South African Journal of Science. 94: 179–182
  • Ryan, P. G.; Keith, D. G.; Kroese, M. (2002). «Seabird bycatch by tuna longline fisheries off southern Africa, 1998–2000». South African Journal of Science. 24: 103–110. doi:
  • Schiavini, A.; Frere, E.; Gandini, P.; Garcia, N.; Crespo, E. (1998). «Albatross-fisheries interactions in Patagonian shelf waters». In: Robertson; Gales. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 208–213
  • Schlatter, R. P. (1984). «The status and conservation of seabirds in Chile». In: Croxall; Evans; Schreiber. Status and conservation of the world's seabirds. Cambridge, U.K.: International Council for Bird Preservation (Techn. Publ.). pp. 261–269
  • Stagi, A.; Vaz-Ferreira, R.; Marin, Y.; Joseph, L. (1998). «The conservation of albatrosses in Uruguayan waters». In: Robertson; Gales. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. pp. 220–224
  • Sullivan, B.; Reid, T. (2002). «Seabird interactions/mortality with longliners and trawlers in the Falkland/Malvinas Island waters». Unpublished Report. CCAMLR-WG-FSA-02/36
  • Thompson, K. R.; Riddy, M. D. (1995). «Utilisation of offal discards from finfish trawlers around the Falkland Islands by the Black-browed Albatross Diomedea melanophris». Ibis. 137: 198–206. doi:10.1111/j.1474-919x.1995.tb03240.x
  • Tuck, G.; Polacheck, T. (1997). «Trends in tuna long-line fisheries in the Southern Oceans and implications for seabird by-catch: 1997 update». Hobart, Australia: Division of Marine Research
  • Watkins, B. P.; Petersen, S. L.; Ryan, P. G. (2007). «Interactions between seabirds and deep-water hake trawl gear: an assessment of impacts in South African waters». Animal Conservation. 11: 247–254. doi:
  • Weimerskirch, H.; Jouventin, P. (1998). «Changes in population sizes and demographic parameters of six albatross species breeding on the French sub-antarctic islands». In: Robertson; Gales. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty and Sons. pp. 84–91
  • Xavier, J. C.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (2003). «Feeding strategies and diets of breeding grey-headed and wandering albatrosses at South Georgia». Marine Biology. 143: 221–232. doi:10.1007/s00227-003-1049-0
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Albatroz-de-sobrancelha: Brief Summary ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT
 src= Thalassarche melanophris - MHNT

O albatroz-de-sobrancelha (Thalassarche melanophris) é uma ave da família Diomedeidae (albatrozes) que habita as águas costeiras do sul do Brasil, as ilhas Malvinas e Geórgia do Sul. Pode eventualmente migrar para São Paulo, Rio de Janeiro e até mais ao norte (Bahia, Sergipe e Alagoas), assim como para o sul do continente africano.

Estas aves distinguem-se dos restantes albatrozes pelas asas negras contrastantes com a plumagem branca, e pelo bico laranja com a ponta avermelhada. Na zona da face apresentam também uma faixa ocular escura, que dá origem ao seu nome. Os juvenis deixam o ninho com uma faixa peitoral marrom e o bico negro, adquirindo apenas mais tarde a plumagem de adulto. Os albatrozes-de-sobrancelha têm uma envergadura máxima de aproximadamente 2,5 m e pesam entre 3,35 e 4,66 kg (machos) e 2,9 e 3,8 kg (fêmeas). A sua alimentação pode ser baseada em cefalópodes (população das Falkland) ou em krill (população da Geórgia do Sul, mais próxima da Antártida). Este albatroz tem uma razoável capacidade de mergulho e pode capturar presas a até 5 m de profundidade.

A época de reprodução começa com a chegada das aves às colônias das Ilhas Malvinas no final de agosto ou início de setembro, realizando as posturas em outubro. Na Geórgia do Norte o início ocorre somente três semanas depois. A incubação do ovo leva cerca de 68 dias, e os juvenis deixam o ninho após 116-125 dias sob o cuidado dos pais. Os albatrozes-de-sobrancelha atingem a maturidade sexual entre os 6 e os 13 anos. Nos meses fora da época de reprodução, os albatrozes-de-sobrancelha deslocam-se na maioria para o sul da África, sendo encontrados na região da Corrente de Benguela e Cabo da Boa Esperança.

Apesar de ser o mais vulgar e disseminado dos albatrozes, a espécie foi inicialmente considerada Quase Ameaçada (NT) pela IUCN, mas o declínio nas Ilhas Falkland e os observados em outras populações justificaram a mudança de seu status para "em perigo" a partir de 2003. Em 2017, a classificação foi alterada para Preocupação Menor (LC), tendo em vista a área de abrangência extremamente grande, a grande população e a tendência de crescimento desta população.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Svartbrynad albatross ( السويدية )

المقدمة من wikipedia SV

Svartbrynad albatross[3] (Thalassarche melanophris, tidigare Diomedea melanophris) är en fågel i familjen albatrosser.[4]

Utseende och fältkännetecken

Svartbrynad albatross är en medelstor albatross, med ett vingspann på 200-235, det vill säga som en knölsvan, och en längd på 80–90 cm. Den väger i genomsnitt 2,9-4,7 kg.[5] Ovansidan av vingarna är svartgrå som kontrasterar mot den vita kroppen. Vingundersidan är vit med en tydlig och kraftig svart inramning. Stjärten är mörk medan övergumpen är vit. Den har ett mörkt kort ögonbrynsstreck. Näbben på adulta individer är ljust orange med en mörkare rödorange näbbspets och fötterna är köttfärgade. Juvenilen har en mörkt hornfärgad näbb med mörk näbbspets. I övrigt har den grått huvud och halsboa, och vingundersidan är mörk. Svartbrynad albatross påminner om gråhuvad albatross (Thalassarche chrysostoma) men den senare har som adult en mörk näbb och mörkare huvud.

Utbredning och systematik

 src=
Utbredning

Svartbrynad albatross förekommer cirkumpolärt i haven på södra halvklotet och häckar på 12 öar. I Sydatlanten häckar den på Falklandsöarna, Islas Diego Ramírez och Sydgeorgien. I Stilla havet häckar den på Islas Ildefonso, Diego De Almagro och Isla Evangelistas utanför Chile samt i Campbellöarna, Antipodöarna, Snareöarna och på Macquarieön utanför Nya Zeeland. I Indiska oceanen häckar den på Crozetöarna, Kerguelen och på Heard- och McDonaldöarna.[6]

Den delas in i två underarter, impavida i Campbellöarna och nominatformen melanophris på övriga öar. Underarten impavida urskiljs ofta som en egen art, campbellalbatross.[7]

Den svartbrynade albatrossen föredrar att födosöka vid Kontinentalsocklar och vid kanten mot kontinentalbranter. Populationen på Falklandsöarna övervintrar vid den Patagoniska kontinentalsockeln medan den sydgeorgiska populationen födosöker i vattnen utanför Sydafrika och utnyttjar då den näringsrika Benguelaströmmen. Den chilenska populationen födosöker över de patagoniska- och chielenska kontinentalsocklarna, och kan uppträda så långt bort som Nya Zeeland.

Svartbrynad albatross är den albatross som har störst sannolikhet att uppträda i Nordatlanten på grund av dess benägenhet att genomföra nordliga förflyttningar. Arten har observerats över ett 60-tal tillfällen i vattnen kring Europa[8] och ett 20-tal tillfällen i kontinentala USA.[9]

Förekomst i Storbritannien

På norra halvklotet är det i vattnen och utmed kusterna av Storbritannien som svartbrynad albatross har observerats flest gånger. Fram till och med 2001 hade ett 30-tal observationer gjorts. Huruvida det gäller samma individ eller individer vid olika år är dock svårt att veta. I norra Storbritannien har det även förekommit att svartbrynad albatross sommartid återkommande har vistats i havssulekolonier. Detta är ett mycket sällsynt fenomen men dessa albatrosser har fått det folkliga namnet "sulekung". Det första beskrivna fallet för vetenskapen var den svartbrynade albatross som under 34 år levde på Färöarnas fågelberg tills den sköts 1894.[10]

På senare år har svartbrynad albatross observerats sommartid vid havssulekolonier vid Bass Rock, Hermaness och Sula Sgeir. Man tror att det kan röra sig om samma individ, varför ornitologer döpt den till Albert.[11][12] Den tros ha flugit ur kurs till Nordatlanten för över 40 år sedan och dess ålder uppskattas vara mer än 47 år.

Förekomst i Sverige

Svartbrynad albatross har observerats vid fyra tillfällen i Sverige. Första gången sågs en subadult individ mellan den 19-20 maj 2001 vid Skåne och Hallands kust. Nästan exakt två år senare observerades en albatross vid nästan samma platser. Detta kan ha varit samma individ som återvänt. 2016 siktades ytterligare en albatross utanför Tjörns kust. I oktober 2017 sågs en individ i Skälderviken utanför Ängelholm. En observation av svartbrynad albatross från 1990 visade sig ha skett utanför svenskt territorialvatten.[8]

Ekologi

 src=
Ägg av svartbrynad albatross.

Biotop och häckning

Den häckar i kolonier där de mycket högljutt markerar sitt revir. Dessa kolonier är oftast placerade på branta sluttningar med grästuvor och ibland på klippor. På Falklandsöarna häckar de dock på plan gräsmark vid kusten. Inför häckningen genomför de parningsritualer. De häckar varje år och lägger då ett ägg under perioden 20 september och 1 november, men på Falklandsöarna, Crozetöarna och Kerguelen påbörjas häckningen ungefär tre veckor tidigare. Föräldrarna ruvar på ägget under 68 till 71 dagar. Efter att ägget kläckts tar det 120 till 130 dagar innan ungen är flygg. Juvenilerna återvänder till kolonin efter två till tre år men bara för att öva sig på parningsritualer men de börjar inte häcka förrän de är tio år.[5]

Föda

Svartbrynad albatross lever av fisk, bläckfisk, kräftdjur, as och fiskavfall. Det finns observationer av kleptoparasitism, vilket innebär att den stjäl föda ifrån andra havsfåglar.[5]

Status

Den globala populationen uppskattades 2014 till cirka 700 000 häckande par.[1] Av dessa häckar merparten, 475 500-535 000 par, i Falklandsöarna.[13] Utanför Chile häckade 55 000 par på Diego Ramirez 2003, 58 000 par på Islas Ildefonso 2012.[14] samt 15 500 par på Diego de Almagro 2002[5] Om populationen på Sydgeorgien avtar i samma takt som den på Bird Island antas den ha minskat till 56.000 par 2012. På övriga öar beräknas sammanlagt 5 800 par förekomma.

Tidigare ansågs den svartbrynade albatrossen vara mer hotad. Populationen på Falklandsöarna har ökat under 2000-talet, möjligen sedan 1980-talet. Trots detta anser IUCN att det råder stor osäkerhet. Med tanke på att fågeln dessutom fortfarande faller offer för trålning och långrev i södra Atlanten kategoriserade IUCN arten som nära hotad från 2013 tills ytterligare data bekräftar dess förmodade återhämtning.[1] 2017 nedgraderades den till livskraftig.[1]

Noter

  1. ^ [a b c d] Birdlife International 2017 Thalassarche melanophris . Från: IUCN 2017. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2017.2. Läst 2018-01-14.
  2. ^ Bl.a. av South American Checklist Committee (SACC)
  3. ^ Sveriges ornitologiska förening (2018) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter, läst 2018-09-30
  4. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2016) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2016 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2016-08-11
  5. ^ [a b c d] Lawton, K.; Robertson, G.; Valencia, J.; Wienecke, B.; Kirkwood, R. (2003). ”The status of Black-browed Albatrosses Thalassarche melanophrys at Diego de Almagro Island, Chile”. Ibis (145): sid. 502–505.
  6. ^ Croxall, J. P.; Gales, R. (1998). ”Assessment of the conservation status of albatrosses”. i Robertson, G.; Gales, R.. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons
  7. ^ Gill, F & D Donsker (Eds). 2016. IOC World Bird List (v 6.4). doi : 10.14344/IOC.ML.6.4.
  8. ^ [a b] Larsson, Lars (2001) Birds of the World, CD-rom
  9. ^ Dunn, Jon L.; Alderfer, Jonathan (2006). ”Albatrosses”. i Levitt, Barbara. National Geographic Field Guide to the Birds of North America (fifth). Washington D.C.: National Geographic Society. sid. 80. ISBN 978 0 7922 5314 3
  10. ^ Alfred Brehm (1926) Djurens liv. Fåglarna. 4:e fullständigt omarbetade & tillökade upplagan, Stockholm, vol.9, sid:446
  11. ^ Ivens, Martin (9 maj 2007). ”The lonely albatross looking for love in all the wrong places”. London: Lewis Smith, The Times. http://www.timesonline.co.uk/tol/news/uk/science/article1764097.ece. Läst 10 maj 2007.
  12. ^ ”No romance for lovesick albatross”. BBC. 9 maj 2007. http://news.bbc.co.uk/1/hi/scotland/highlands_and_islands/6641021.stm. Läst 9 maj 2007.
  13. ^ Wolfaardt, A. 2012. An assessment of the population trends and conservation status of Black-browed Albatrosses in the Falkland Islands. Joint Nature Conservation Committee (JNCC), July 2012.
  14. ^ Robertson, G.; Moreno, C.; Lawton, K.; Arata, J.; Candy, S. G.; Valencia, J.; Wienecke, B.; Kirkwood, R.; Taylor, P.; Suazo, C. G.; Raymond, B. 2013. Black-browed albatrosses in Chile rebound in response to reduced mortality in fisheries. ACAP First Meeting of the Population and Conservation Status Working Group PCSWG1 Doc 03 Rev 1 Agenda Item 5.2.

Externa länkar

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia författare och redaktörer
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia SV

Svartbrynad albatross: Brief Summary ( السويدية )

المقدمة من wikipedia SV

Svartbrynad albatross (Thalassarche melanophris, tidigare Diomedea melanophris) är en fågel i familjen albatrosser.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia författare och redaktörer
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia SV

Thalassarche melanophris ( الأوكرانية )

المقدمة من wikipedia UK
 src=
Яйце Thalassarche melanophris

Thalassarche melanophris — великий морський птах родини альбатросових (Diomedeidae). Вважається під загрозою згідно з червоним списком МСОП, проте залишається одинм з найпоширеніших альбатросів. Гніздиться на Оклендськіх островах, його популяція налічує до 170 тис. пар, ці птахи тримаються переважно на відстані кількох кілометрів від берега моря.

Посилання

Птах Це незавершена стаття з орнітології.
Ви можете допомогти проекту, виправивши або дописавши її.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Автори та редактори Вікіпедії
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia UK

Thalassarche melanophris: Brief Summary ( الأوكرانية )

المقدمة من wikipedia UK
 src= Яйце Thalassarche melanophris

Thalassarche melanophris — великий морський птах родини альбатросових (Diomedeidae). Вважається під загрозою згідно з червоним списком МСОП, проте залишається одинм з найпоширеніших альбатросів. Гніздиться на Оклендськіх островах, його популяція налічує до 170 тис. пар, ці птахи тримаються переважно на відстані кількох кілометрів від берега моря.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Автори та редактори Вікіпедії
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia UK

Hải âu mày đen ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI
 src=
Một con sắp trưởng thành

Hải âu mày đen (Tên khoa học: Thalassarche melanophris) là một loài chim biển trong họ Diomedeidae.[3] Chúng là loài phân bố rộng rãi nhất của họ.

Nguồn gốc tên gọi

Nguồn gốc của tên khoa học melanophris đến từ hai từ tiếng hy lạp melas hoặc melanos, có nghĩa là "đen", và ophris, có nghĩa là "lông mày", đề cập đến vùng lông đen xung quanh mắt.[4]

Mô tả

 src=
Phí đông Tasmania, Nam Dương

Hải âu mày đen là một loại hải âu cỡ vừa, độ dài khoảng 80–95 cm (31–37 in) với độ sải cánh 200–240 cm (79–94 in) và cân nặng trung bình 2,9–4,7 kg (6,4–10,4 lb). Nó có thể có tuổi thọ hơn 70 năm. Nó có yên và phần trên cánh màu xám ngược lại với mày trắng của các phần khác. Phần dưới cánh hầu hết trắng với rìa đen bất thường. Nó có lông mày tối với mỏ vàng cam và phần cuối mỏ mày đỏ cam. Con trưởng thành có mỏ màu tối hơn, cổ và đầu màu xám với cánh dưới màu tối. Cách phân biệt nó với các loài hải âu khác là lông mày tối và viền cánh đen nhưng bên trong trắng và bỏ màu cam nhưng phần cuối mỏ đậm màu hơn. Hải âu Campbell có đặc điểm rất giống nhưng mắt màu nhạt hơn.

Số lượng và Hành vi

Số lượng giống và các xu hướng Vị trí Dân số Ngày Xu Quần đảo Falkland 399,416 cặp 2007 Giảm 0.7% năm Nam đảo Georgia 74,296 cặp 2006 Đang giảm Chile 122,000 cặp 2007 Đảo Antipodes ? Năm 1998 Đảo Campbell, New Zealand ? Năm 1998 Đảo Heard 600 cặp Năm 1998 Tăng Đảo McDonald ? Năm 1998 Đảo Crozet ? Năm 1998 Kerguelen ? Năm 1998 Đang giảm Đảo Macquarie ? Năm 1998 Quần đảo Snares ? Năm 1998 Tổng 150,000 cặp 2005 Đang Giảm
 src=
Kết hợp với con cá voi sát thủ.
 src=
Cất cánh

Chúng rất ồn ào vì chúng kêu be be để đánh dấu lãnh hổ.

Ăn

Hải âu mày đen ăn cá, mực, giáp xác, xác thối và rác thải của ngư dân.[5][6][7] Loài này đã được chứng kiến lấy trộm thức ăn từ các loài khác.

Sinh sản

 src=
Trứng - MHNT
 src=
Lãnh thổ trên đảo Saunders, quần đảo Falkland

Loài này thông thường làm tổ trên dốc bao phủ bởi bụi cỏ cao và đôi khi trên vách đá, tuy nhiên, trên quần đảo Falklands nó tổ trên đồng cỏ trên bờ biển. Chúng sinh sản hàng năm mỗi năm 1 quả trứng từ khoảng 20 tháng chín đên 1 tháng mười một, mặc dù giống ở Falklands, Crozet, và Kerguelen đẻ khoảng 3 tuần sớm hơn. Ấp trứng được thực hiện bởi cả hai giới và kéo dài 68-71 ngày. Sau khi trứng nở, những đứa con có 120 đến 130 ngày để đủ lông đủ cánh. Con trưởng thành sẽ trở lại lãnh thổ sống sau hai đến ba năm nhưng chỉ để luyện tập nghi lễ tán tỉnh tán tỉnh, vì chúng bắt đầu phói giống lúc khoảng 10 tuổi.

Hải âu mày đen phổ biến ở phí nam. Chúng phối giống ở 12 đảo khác nhau

Bảo tồn

Cho đến năm 2013, cácLiên minh bảo tồn thiên nhiên quốc tế IUCN phân loại loài này là có nguy cơ tuyệt chủng do số lượng giảm mạnh.[8] Nó giảm 67% số lượng sau hơn 64 năm.

Do sự gia tăng đánh bắt cá ở nam dương, đặc biệt là xung quanh Nam Georgia đã được cho là nguyên nhân chính của sự suy tàn của loài chim này,[9][10][11][12] Hải âu mày đen đã được tìm thấy bị giết phổ biến nhất bởi người đánh cá.[13][14][15][16][17] Đánh cá bằng dướng ở Nam Phi cũng là 1 nguyên nhân chính.[18]

Những nỗ lực bảo tồn đang bắt đầu với loài này được đang được tiến hành ở các đảo và trung tâm phối giống. Đảo Heard, đảo McDonald, Đảo Macquarie, và đảo New ZealandDi sản thế Giới. Cuộc điều tra số lượng ban đầu ở Chile cũng đã hoàn tất.[19]

Chú thích

  1. ^ BirdLife International (2013). Thalassarche melanophrys. Sách Đỏ IUCN các loài bị đe dọa. Phiên bản 2013.2. Liên minh Bảo tồn Thiên nhiên Quốc tế. Truy cập ngày 26 tháng 11 năm 2013.
  2. ^ Brands, S. (2008)
  3. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson (2012). “The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7.”. Truy cập ngày 19 tháng 12 năm 2012.
  4. ^ Gotch, A. F. (1995)
  5. ^ Cherel, Y.; et al. (2002)
  6. ^ Xavier, J. C.; et al. (2003)
  7. ^ Arata, J.; et al. (2003)
  8. ^ BirdLife International (2013)
  9. ^ Prince, P. A.; et al. (1998)
  10. ^ Schiavini, A.; et al. (1998)
  11. ^ Stagi, A.; et al. (1998)
  12. ^ Tuck, G. & Polacheck, T. (1997)
  13. ^ Gales, R.; et al. (1998)
  14. ^ Murray, T. E.; et al. (1993)
  15. ^ Ryan, P. G. & Boix-Hinzen, C. (1998)
  16. ^ Ryan, P. G.; et al. (2002)
  17. ^ Reid, T. A. & Sullivan, B. J. (2004)
  18. ^ Watkins, B. P.; et, al (2007)
  19. ^ Lawton, K.; et al. (2004)

Tham khảo

  • Alsop, III, Fred J. Smithsonian Birds of North America. Dorling Kindersley ISBN 0-7894-8001-8
  • Arata, J.; Moreno, C. A. (2002). “Progress report of Chilean research on albatross ecology and conservation”. Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources Working Group on Fish Stock Assessment.
  • Arata, J.; Robertson, G.; Valencia, J.; Lawton, K (2003). “The Evangelistas Islets, Chile: a new breeding site for black-browed albatrosses”. Polar Biology 26: 687–690. doi:10.1007/s00300-003-0536-6.
  • BirdLife International (2008). “Black-browed Albatross – BirdLife Species Factsheet”. Truy cập ngày 22 tháng 2 năm 2009.
  • Brands, Sheila (14 tháng 8 năm 2008). “Systema Naturae 2000 / Classification – Diomedea subg. Thalassarche –”. Truy cập ngày 22 tháng 2 năm 2009.
  • Brooke, M. (2004). “Procellariidae”. Albatrosses And Petrels Across The World. Oxford, UK: Oxford University Press. ISBN 0-19-850125-0.
  • Cherel, Y.; Weimerskirch, H.; Trouve, C. (2002). “Dietary evidence for spatial foraging segregation in sympatric albatrosses (Diomedea spp.) rearing chicks at Iles Nuageuses, Kerguelen”. Marine Biology 141: 1117–1129. doi:10.1007/s00227-002-0907-5.
  • Clements, James (2007). The Clements Checklist of the Birds of the World (ấn bản 6). Ithaca, NY: Cornell University Press. ISBN 978-0-8014-4501-9.
  • Croxall, J. P.; Gales, R. (1998). “Assessment of the conservation status of albatrosses”. Trong Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Double, M. C. (2003). “Procellariiformes (Tubenosed Seabirds)”. Trong Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J. và đồng nghiệp. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (ấn bản 2). Farmington Hills, MI: Gale Group. tr. 107–111. ISBN 0-7876-5784-0. Gợi ý |số biên tập viên= (trợ giúp)
  • Dunn, Jon L.; Alderfer, Jonathan (2006). “Albatrosses”. Trong Levitt, Barbara. National Geographic Field Guide to the Birds of North America . Washington D.C.: National Geographic Society. tr. 80. ISBN 978-0-7922-5314-3.
  • Ehrlich, Paul R.; Dobkin, David, S.; Wheye, Darryl (1988). The Birders Handbook . New York, NY: Simon & Schuster. tr. 29–31. ISBN 0-671-65989-8.
  • Gales, R. (1998). “Albatross populations: status and threats”. Trong Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Gales, R.; Brothers, N.; Reid, T. (1998). “Seabird mortality in the Japanese tuna longline fishery around Australia, 1988–1995”. Biological Conservation 86: 37–56. doi:10.1016/s0006-3207(98)00011-1.
  • Gotch, A. F. (1995) [1979]. “Albatrosses, Fulmars, Shearwaters, and Petrels”. Latin Names Explained A Guide to the Scientific Classifications of Reptiles, Birds & Mammals. New York, NY: Facts on File. tr. 191. ISBN 0-8160-3377-3.
  • Huin, N.; Reid, T. (tháng 4 năm 2007). “Census of the Black-browed Albatross population of the Falkland Islands, 2000 and 2005” (PDF). Falklands Conservation. Truy cập ngày 23 tháng 2 năm 2009.
  • Ivens, Martin (9 tháng 5 năm 2007). “The lonely albatross looking for love in all the wrong places”. London: Lewis Smith, The Times. Truy cập ngày 10 tháng 5 năm 2007.
  • Lawton, K.; Robertson, G.; Valencia, J.; Wienecke, B.; Kirkwood, R. (2003). “The status of Black-browed Albatrosses Thalassarche melanophrys at Diego de Almagro Island, Chile”. Ibis 145: 502–505. doi:10.1046/j.1474-919x.2003.00186.x.
  • Murray, T. E.; Bartle, J. A.; Kalish, S. R.; Taylor, P. R. (1993). “Incidental capture of seabirds by Japanese southern bluefin tuna longline vessels in New Zealand waters, 1988–1992”. Bird Conservation International (3): 181–210.
  • Poncet, S.; Robertson, G.; Phillips, R. A.; Lawton, K.; Phalan, B.; Trathan, P. N.; Croxall, J. P. (2006). “Status and distribution of wandering Black-browed and Grey-headed Albatrosses breeding at South Georgia”. Polar Biology 29: 772–781. doi:10.1007/s00300-006-0114-9.
  • Prince, P. A.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (1998). “The pelagic distribution of South Georgia albatrosses and their relationships with fisheries”. Trong Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons.
  • Reid, T. A.; Sullivan, B. J. (2004). “Longliners, black-browed albatross mortality and bait scavenging in Falkland Island waters: what is the relationship?”. Polar Biology 27: 131–139. doi:10.1007/s00300-003-0547-3.
  • Remsen Jr., J. V. và đồng nghiệp (7 tháng 8 năm 2008). “A classification of the bird species of South America, South American Classification Committee, American Ornithologists' Union”. American Ornithologists' Union. Bản gốc lưu trữ ngày 2 tháng 3 năm 2009. Truy cập ngày 22 tháng 2 năm 2009.
  • Robertson, C. J. R. (2003). “Albatrosses (Diomedeidae)”. Trong Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J. và đồng nghiệp. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator (ấn bản 2). Farmington Hills, MI: Gale Group. tr. 120. ISBN 0-7876-5784-0. Gợi ý |số biên tập viên= (trợ giúp)
  • Robertson, G.; Moreno, C. A.; Lawton, K.; Arata, J.; Valencia, J.; Kirkwood, R. (2007). “An estimate of the population sizes of Black-browed (Thalassarche melanophrys) and Grey-headed (T. chrysostoma) Albatross breeding in the Diego Ramírez Archipelago, Chile”. Emu 107: 239–244. doi:10.1071/mu07028.
  • Robertson, C. J. R.; Nunn, G. B. (1998). “Towards a new taxonomy for albatrosses”. Trong Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. tr. 13–19.
  • Ryan, P.G.; Boix-Hinzen, C. (1998). “Tuna long-line fisheries off southern Africa: the need to limit seabird bycatch”. South African Journal of Science 94: 179–182.
  • Ryan, P. G.; Keith, D. G.; Kroese, M. (2002). “Seabird bycatch by tuna longline fisheries off southern Africa, 1998–2000”. South African Journal of Science 24: 103–110. doi:10.2989/025776102784528565.
  • Schiavini, A.; Frere, E.; Gandini, P.; Garcia, N.; Crespo, E. (1998). “Albatross-fisheries interactions in Patagonian shelf waters”. Trong Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. tr. 208–213.
  • Schlatter, R. P. (1984). “The status and conservation of seabirds in Chile”. Trong Croxall, J. P.; Evans, P. G. H.; Schreiber, R. W. Status and conservation of the world's seabirds. Cambridge, U.K.: International Council for Bird Preservation (Techn. Publ.). tr. 261–269.
  • Stagi, A.; Vaz-Ferreira, R.; Marin, Y.; Joseph, L. (1998). “The conservation of albatrosses in Uruguayan waters”. Trong Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. tr. 220–224.
  • Sullivan, B.; Reid, T. (2002). “Seabird interactions/mortality with longliners and trawlers in the Falkland/Malvinas Island waters”. Unpublished report. CCAMLR-WG-FSA-02/36.
  • Thompson, K. R.; Riddy, M. D. (1995). “Utilisation of offal discards from finfish trawlers around the Falkland Islands by the Black-browed Albatross Diomedea melanophris”. Ibis 137: 198–206. doi:10.1111/j.1474-919x.1995.tb03240.x.
  • Tuck, G.; Polacheck, T. (1997). “Trends in tuna long-line fisheries in the Southern Oceans and implications for seabird by-catch: 1997 update” (CCSBT–ERS/97). Hobart, Australia: Division of Marine Research.
  • Watkins, B. P.; Petersen, S. L.; Ryan, P. G. (2007). “Interactions between seabirds and deep-water hake trawl gear: an assessment of impacts in South African waters”. Animal Conservation 11: 247–254. doi:10.1111/j.1469-1795.2008.00192.x.
  • Xavier, J. C.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. (2003). “Feeding strategies and diets of breeding grey-headed and wandering albatrosses at South Georgia”. Marine Biology 143: 221–232. doi:10.1007/s00227-003-1049-0.

Liên kết ngoài

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Hải âu mày đen: Brief Summary ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI
 src= Một con sắp trưởng thành

Hải âu mày đen (Tên khoa học: Thalassarche melanophris) là một loài chim biển trong họ Diomedeidae. Chúng là loài phân bố rộng rãi nhất của họ.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Чернобровый альбатрос ( الروسية )

المقدمة من wikipedia русскую Википедию
 src=
Thalassarche melanophris

Альбатрос достигает половой зрелости к 4—7 годам. Инкубация яйца длится около 2 месяцев. Кладка раз в год. Откладывает одно яйцо. Родители выкармливают птенца 9 месяцев

Охрана

Этот вид занесён в Красную книгу МСОП (находится в категории EN — находится под угрозой)

См. также

Примечания

  1. Бёме Р. Л., Флинт В. Е. Пятиязычный словарь названий животных. Птицы. Латинский, русский, английский, немецкий, французский / Под общ. ред. акад. В. Е. Соколова. — М.: Рус. яз., «РУССО», 1994. — С. 15. — 2030 экз.ISBN 5-200-00643-0.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Авторы и редакторы Википедии
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia русскую Википедию

Чернобровый альбатрос: Brief Summary ( الروسية )

المقدمة من wikipedia русскую Википедию
 src= Thalassarche melanophris

Альбатрос достигает половой зрелости к 4—7 годам. Инкубация яйца длится около 2 месяцев. Кладка раз в год. Откладывает одно яйцо. Родители выкармливают птенца 9 месяцев

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Авторы и редакторы Википедии
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia русскую Википедию

黑眉信天翁 ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科
二名法 Thalassarche melanophrys
(Temminck 1828)[2]

黑眉信天翁學名Thalassarche melanophrys)是一種大型及分佈最廣和普遍的信天翁

分類

 src=
正在飛行的黑眉信天翁。

黑眉信天翁最初是由康拉德·雅各·特明克於1828年基於在好望角發現的標本來描述的,並被分類在信天翁屬[3]

於1998年,有建議將坎伯信天翁從黑眉信天翁中獨立出來成為另一物種[4]。有些學者贊同這個說法[5][6],也有些並不認同[7][8]

特徵

黑眉信天翁是中等體型,長約80-95厘米,翼展2-2.4米,平均重2.9-4.7公斤[9]。牠們的壽命可以超過70歲。翼面及背部呈鮮粉紅色,腹部及臀部呈橙色。翼底主要是白色,有不規則的黑邊。眼眉黑色,喙黃橙色,尖端呈紅橙色。雛鳥的喙呈深角色,頭部及頸圍灰色,翼底深色。

分佈及棲息地

黑眉信天翁分佈在圍繞南極海洋,會在12個島嶼繁殖。在大西洋,牠們分佈在福克蘭群島迭戈拉米雷斯群島(Diego Ramírez Islands)及南喬治亞島。在太平洋,牠們分佈在坎貝爾島安蒂波德斯群島斯奈爾斯群島麥誇里島。在印度洋,牠們分佈在克羅澤群島凱爾蓋朗群島赫德島麥克唐納群島[10]

數量及趨勢[5] 地點 數量 年份 趨勢 福克蘭群島 399,416對 2007年 每年下降0.7% 南喬治亞島 74,296對 2006年 下降 智利 122,000對 2007年 安蒂波德斯群島 不詳 1998年 坎貝爾島 不詳 1998年 赫德島 600對 1998年 上升 麥克唐納群島 不詳 1998年 克羅澤群島 不詳 1998年 凱爾蓋朗群島 不詳 1998年 下降 麥誇里島 不詳 1998年 斯奈爾斯群島 不詳 1998年 總計 600,000對 2005年 下降

於2005年估計牠們的數量有1,220,000隻,及600,853繁殖對。當中的402,571對是在福克蘭群島;72,102對在南喬治亞島;120,171對在智利;600對在赫德島;其餘的則有5,409對[3][11][12]

牠們喜歡在大陸架上覓食。福克蘭群島的群落會飛到近巴塔哥尼亞架(Patagonian Shelf)過冬;南喬治亞島的群落則會到南非海域利用本格拉寒流來覓食;智利的群落會飛到巴塔哥尼亞架、智利架(Chilean Shelf)及遠至新西蘭過冬。牠們的最有可能在北大西洋出現的信天翁。在美國本土就約有20個觀察報告[13]

行為

黑眉信天翁群落非常嘈吵,經常發聲來劃定自己的地盤。牠們會利用尾巴來示愛[9]

覓食

黑眉信天翁吃魚類烏賊甲殼類屍體及漁業的丟棄物[14][15][16]。牠們也會從其他物種中偷取食物[9]

繁殖

 src=
黑眉信天翁的卵

黑眉信天翁一般會在長滿草叢的陡坡或峭壁上築巢。不過在福克蘭群島上,牠們卻會在岸邊的草坪上築巢[5]。牠們每年只會生產一次,約於9月至11月間,每次只會生一隻蛋。雙親都會協助孵化,孵化期約需68-71天。雛鳥出生後的120-130天就會換羽。幼鳥2-3歲大就會回到群落中,目的是示愛,到了10歲就可以繁殖[9]

保育

 src=
森德爾斯島的黑眉信天翁的群落。

國際自然保護聯盟基於黑眉信天翁的數量大幅下降而將之列為瀕危。在近南喬治亞島的鳥島,牠們繁殖對的數量每年就減少4%[12],而在凱爾蓋朗群島的數量於1979年至1995年就減少了17%[17]。在迭戈拉米雷斯群島的數量於1980年代就不斷下降,直到近年才有所回升[18][19]。但在福克蘭群島的數量於1980年代則有所上升[10][20],可能是因大量漁業丟棄物所致[21];不過近年當地的數量卻有大幅的下滑[11]。整體而言,牠們的數量在64年間大幅下降了67%[5]

在南方海洋加劇使用延繩釣是令黑眉信天翁數量減少的主因[22][23][24][25]。事實上,黑眉信天翁是最易被漁業所殺死[23][24][26][27][28][29][30]。另外,拖網捕漁也令黑眉信天翁的數量減少,特別是在巴塔哥尼亞架[31]南非附近[32]

黑眉信天翁受到《波昂公約》及《信天翁及海燕保育公約》的保護,其數量受到監察,而繁殖地也受到保護。赫德島麥克唐納群島麥誇里島新西蘭等都被列為世界遺產而獲得加以保護。

參考

  1. ^ Thalassarche melanophrys. IUCN Red List of Threatened Species 2010. International Union for Conservation of Nature. 2010.
  2. ^ Brands, Sheila. Systema Naturae 2000/Classification - Diomedea subg. Thalassarche -. Project: The Taxonomicon. 2008-08-14 [2009-02-22].
  3. ^ 3.0 3.1 Robertson, G.; Moreno, C. A.; Lawton, K.; Arata, J.; Valencia, J.; Kirkwood, R. An estimate of the population sizes of Black-browed (Thalassarche melanophrys) and Grey-headed (T. chrysostoma) Albatross breeding in the Diego Ramírez Archipelago, Chile. Emu. 2007, (107): 239–244.
  4. ^ Robertson, C. J. R.; Nunn, G. B. Towards a new taxonomy for albatrosses. (编) Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. 1998: 13–9.
  5. ^ 5.0 5.1 5.2 5.3 BirdLife International. Black-browed Albatross - BirdLife Species Factsheet. Data Zone. 2008(a) [2009-02-22]. 请检查|date=中的日期值 (帮助)
  6. ^ Brooke, M. Procellariidae. Albatrosses And Petrels Across The World. Oxford, UK: Oxford University Press. 2004. ISBN 0-19-850125-0.
  7. ^ Clements, James. The Clements Checklist of the Birds of the World 6. Ithaca, NY: Cornell University Press. 2007. ISBN 978 0 8014 4501 9.
  8. ^ Remsen Jr., J. V.; et al. A classification of the bird species of South America, South American Classification Committee, American Ornithologists' Union. South American Classification Committee. American Ornithologists' Union. 2008-08-07 [2009-02-22]. (原始内容存档于2009-03-02). 引文使用过时参数coauthors (帮助)
  9. ^ 9.0 9.1 9.2 9.3 Robertson, C. J. R. Albatrosses (Diomedeidae). (编) Hutchins, Michael; Jackson, Jerome A.; Bock, Walter J.; Olendorf, Donna. Grzimek's Animal Life Encyclopedia. 8 Birds I Tinamous and Ratites to Hoatzins. Joseph E. Trumpey, Chief Scientific Illustrator 2. Farmington Hills, MI: Gale Group: 120. 2003. ISBN 0 7876 5784 0.
  10. ^ 10.0 10.1 Croxall, J. P.; Gales, R. Assessment of the conservation status of albatrosses. (编) Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. 1998.
  11. ^ 11.0 11.1 Huin, N.; Reid, T. Census of the Black-browed Albatross population of the Falkland Islands, 2000 and 2005 (PDF). Falklands Conservation. 2007年4月 [2009-02-23]. (原始内容 (pdf)存档于2011-04-10).
  12. ^ 12.0 12.1 Poncet, S.; Robertson, G.; Phillips, R. A.; Lawton, K.; Phalan, B.; Trathan, P. N.; Croxall, J. P. Status and distribution of wandering Black-browed and Grey-headed Albatrosses breeding at South Georgia. Polar Biology. 2006, (29): 772–81.
  13. ^ Dunn, Jon L.; Alderfer, Jonathan. Albatrosses. (编) Levitt, Barbara. National Geographic Field Guide to the Birds of North America fifth. Washington D.C.: National Geographic Society. 2006: 80. ISBN 978 0 7922 5314 3.
  14. ^ Cherel, Y.; Weimerskirch, H.; Trouve, C. Dietary evidence for spatial foraging segregation in sympatric albatrosses (Diomedea spp.) rearing chicks at Iles Nuageuses, Kerguelen. Marine Biology. 2002, (141): 1117–29.
  15. ^ Xavier, J. C.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. Feeding strategies and diets of breeding grey-headed and wandering albatrosses at South Georgia. Marine Biology. 2003, (143): 221–32.
  16. ^ Arata, J.; Robertson, G.; Valencia, J.; Lawton, K. The Evangelistas Islets, Chile: a new breeding site for black-browed albatrosses. Polar Biology. 2003, (26): 687–90.
  17. ^ Weimerskirch, H.; Jouventin, P. Changes in population sizes and demographic parameters of six albatross species breeding on the French sub-antarctic islands. (编) Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty and Sons. 1998: 84–91.
  18. ^ Schlatter, R. P. The status and conservation of seabirds in Chile. (编) Croxall, J. P.; Evans, P. G. H.; Schreiber, R. W. Status and conservation of the world's seabirds. Cambridge, U.K.: International Council for Bird Preservation (Techn. Publ.). 1984: 261–9.
  19. ^ Arata, J.; Moreno, C. A. Progress report of Chilean research on albatross ecology and conservation. Convention for the Conservation of Antarctic Marine Living Resources Working Group on Fish Stock Assessment. 2002.
  20. ^ Gales, R. Albatross populations: status and threats. (编) Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. 1998.
  21. ^ Thompson, K. R.; Riddy, M. D. Utilisation of offal discards from finfish trawlers around the Falkland Islands by the Black-browed Albatross Diomedea melanophris. Ibis. 1995, (137): 198–206.
  22. ^ Prince, P. A.; Croxall, J. P.; Trathan, P. N.; Wood, A. G. The pelagic distribtuion of South Georgia albatrosses and their relationships with fisheries. (编) Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. 1998.
  23. ^ 23.0 23.1 Schiavini, A.; Frere, E.; Gandini, P.; Garcia, N.; Crespo, E. Albatross-fisheries interactions in Patagonian shelf waters. (编) Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. 1998: 208–13.
  24. ^ 24.0 24.1 Stagi, A.; Vaz-Ferreira, R.; Marin, Y.; Joseph, L. The conservation of albatrosses in Uruguayan waters. (编) Robertson, G.; Gales, R. Albatross biology and conservation. Chipping Norton, Australia: Surrey Beatty & Sons. 1998: 220–4.
  25. ^ Tuck, G.; Polacheck, T. Trends in tuna long-line fisheries in the Southern Oceans and implications for seabird by-catch: 1997 update (CCSBT-ERS/97). Hobart, Australia: Division of Marine Research. 1997.
  26. ^ Gales, R.; Brothers, N.; Reid, T. Seabird mortality in the Japanese tuna longline fishery around Australia, 1988-1995. Biological Conservation. 1998, (86): 37–56.
  27. ^ Murray, T. E.; Bartle, J. A.; Kalish, S. R.; Taylor, P. R. Incidental capture of seabirds by Japenese southern bluefin tuna longline vessels in New Zealand waters, 1988-1992. bird conservationalist internationalbird conservationalist international. 1993, (3): 181–210.
  28. ^ Ryan, P.G.; Boix-Hinzen, C. Tuna long-line fisheries off southern Africa: the need to limit seabird bycatch. South African Journal of Science. 1998, (94): 179–182.
  29. ^ Ryan, P. G.; Keith, D.G.; Kroese, M. Seabird bycatch by tuna longline fisheries off southern Africa, 1998-2000. South African Journal of Science. 2002, (24): 103.
  30. ^ Reid, T. A.; Sullivan, B. J. Longliners, black-browed albatross mortality and bait scavenging in Falkland Island waters: what is the relationship?. Polar Biology. 2004, (27): 131–9.
  31. ^ Sullivan, B.; Reid, T. Seabird interactions/mortality with longliners and trawlers in the Falkland/Malvinas Island waters. Unpublished report. CCAMLR-WG-FSA-02/36. 2002.
  32. ^ Watkins, B. P.; Petersen, S. L.; Ryan, P. G. Interactions between seabirds and deep-water hake trawl gear: an assessment of impacts in South African waters. Biological Conservation. 2007, (DRAFT).

外部連結

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科

黑眉信天翁: Brief Summary ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科

黑眉信天翁(學名:Thalassarche melanophrys)是一種大型及分佈最廣和普遍的信天翁

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科

マユグロアホウドリ ( اليابانية )

المقدمة من wikipedia 日本語
マユグロアホウドリ Black-browed albatross.jpg
マユグロアホウドリ
保全状況評価[1] LEAST CONCERN
(IUCN Red List Ver.3.1 (2001))
Status iucn3.1 LC.svg 分類 : 動物界 Animalia : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata : 鳥綱 Aves : ミズナギドリ目 Procellariiformes : アホウドリ科 Diomedeidae : Thalassarche : マユグロアホウドリ T. melanophris 学名 Thalassarche melanophris シノニム

Diomedea melanophris

和名 マユグロアホウドリ 英名 Black-browed Albatross
 src=
Thalassarche melanophris

マユグロアホウドリ(学名:Thalassarche melanophris)は、ミズナギドリ目アホウドリ科に分類される鳥類の一種。

名前の由来は、が黒いようにみえることより。

分布[編集]

南極周辺の島々で繁殖し、南太平洋一帯に分布する。

Sibley分類体系上の位置[編集]

シブリー・アールキスト鳥類分類
ミズナギドリ上科 Procellarioidea
アホウドリ亜科 Diomedeinae

出典[編集]

執筆の途中です この項目は、鳥類に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますポータル鳥類 - PJ鳥類)。
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
ウィキペディアの著者と編集者
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 日本語

マユグロアホウドリ: Brief Summary ( اليابانية )

المقدمة من wikipedia 日本語
 src= Thalassarche melanophris

マユグロアホウドリ(学名:Thalassarche melanophris)は、ミズナギドリ目アホウドリ科に分類される鳥類の一種。

名前の由来は、が黒いようにみえることより。

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
ウィキペディアの著者と編集者
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 日本語