الأسماء في صفحات التنقل
Cathartidae,commonly called the New World vultures, is a family of five vulture and two condor species.All are currently found exclusively in North and South America, but between 3-20 million years ago were cathartid vultures were common in the Old world as well.The fossil record shows record of many more, now extinct, cathartid species during this time, representing a wide diversity of form, size and ecology.
Although they share many physical resemblances to the Old World vultures (family Accipitridae), New World vultures are not considered closely related to this family.Phylogenetic placement of the family Cathartidae has been controversial; their relation relative to other vultures, storks, and other birds of prey is still disputed (Hackett et al. 2008).
Unlike Old World Vultures, most cathartids use their developed sense of smell, rather than sight, when scavenging for carrion and can detect carcasses from the air up to a mile away (Hackett et al 2008; Wikipedia 2013).Cathartid vultures are generally large birds.The California condor is the largest North American flying bird, with a 10 ft (3 m) wingspan, and reaching 14kg (31 pounds) in weight.With wings specialized for soaring, New World vultures achieve heights of 15,000 ft (4600 m) (Wikipedia 2013; National Geographic 2013)
The Cathartidae is composed of the following species, all classified in separate genera except for the yellow headed vultures (genus Cathartes).Two species are listed as threatened or endangered on the IUCN red list (Vultur gryphus, Gymnogyps californianus).Cathartes melambrotus, although listed as of “Least Concern” has experienced population decline (IUCN 2013).
Coragyps atratus (the black vulture) found from South America to the United States
Cathartes aura (turkey vulture) found throughout the Americas to southern Canada
Cathartes burrovianus (lesser yellow-headed vulture) found in South America north to Mexico
Cathartes melambrotus (greater yellow-headed vulture) found in the Amazon Basin of tropical South America
Gymnogyps californianus (California condor) currently critically endangered and found only in California, but formerly widespread in the mountains of western North America.
Vultur gryphus (Andean condor) found in the Andes of South America
Sarcoramphus papa (king vulture) found from Southern Mexico to northern Argentina
Die Nuwewêreldse aasvoëls en Kondors (Cathartidae) word in warm en gematigde streke van die Amerikas aangetref en anders as die skynverwante Accipitridae, behoort hulle tot die familie Cathartidae, wat beskou word as afstammelinge van die Ooievaars. Onlangse DNS-getuienis dui egter wel op 'n insluiting by die Accipitriformes, newens ander roofvoëls. Dié siening sou hulle egter steeds plaas buite 'n direkte verwantskap met ander aasvoëls. Verskeie van hierdie spesies het 'n goeie reuksin, 'n ongewone eienskap onder die Roofvoëls. Hulle is in staat om die doodsreuk van karkasse uit hoë hoogtes te ruik.
Die Nuwewêreldse aasvoëls en Kondors (Cathartidae) word in warm en gematigde streke van die Amerikas aangetref en anders as die skynverwante Accipitridae, behoort hulle tot die familie Cathartidae, wat beskou word as afstammelinge van die Ooievaars. Onlangse DNS-getuienis dui egter wel op 'n insluiting by die Accipitriformes, newens ander roofvoëls. Dié siening sou hulle egter steeds plaas buite 'n direkte verwantskap met ander aasvoëls. Verskeie van hierdie spesies het 'n goeie reuksin, 'n ongewone eienskap onder die Roofvoëls. Hulle is in staat om die doodsreuk van karkasse uit hoë hoogtes te ruik.
Los catártidos (Cathartidae, que provien del vocablu griegu kathartes, que significa “los que llimpien”) son una familia d'aves del orde Accipitriformes[1] conocíes vulgarmente como utres americanes o utres del Nuevu Mundu. Inclúi siete especies que s'atopen distribuyíes por cuasi toa América. Alimentar de carroña, dacuando de vexetales y de pequeños animales vivos. Nun tán direutamente emparentaos colos utres del Vieyu Mundu, tamién carroñeros, anque se paecen enforma por cuenta de la evolución converxente. Los urubús, auras o zopilotes, nomes comunes del xéneru Cathartes figuren ente les bien poques aves con un bon sentíu del olfatu.
Hasta la década de 1990, les utres americanes fueron consideraos tradicionalmente como miembros del orde Falconiformes.[2] Sicasí, a finales del sieglu xx dellos ornitólogos argumentaron que los catártidos tán más estrechamente emparentaos coles cigüeñes, sobre la base de cariotipo,[3] datos morfolóxicos,[4] y comportamientu.[5] Polo tanto delles autoridaes asítiase nel orde Ciconiiformes xuntu coles cigüeñes y garces;[6] Esta posición foi cuestionada como una simplificación escomanada.[7][8] Comprobóse tamién qu'un estudiu inicial de la secuencia d'ADN taba basáu en datos erróneos y foi darréu retiráu.[9][10][11]
Arriendes d'ello, esiste un enclín recién d'asitiar les utres americanes nel orde de los Cathartiformes, un orde independiente que nun ta estrechamente emparentáu nin coles aves de rampiña nin coles cigüeñes o garces.[12] Eso ye'l casu cola llista provisional d'aves d'América del Sur de la AOU, qu'asitia la familia Cathartidae nel orde de los Cathartiformes.[13]
En 2007, la Comisión de Clasificación Norteamericana (NACC) de la American Ornithologists' Union (AOU) asitió la familia Cathartidae de nuevu nel orde Falconiformes, señalando que se trata d'un taxón "que ta, probablemente, fuera de sitiu nel llistáu filoxenéticu actual, pero entá nun hai datos disponibles qu'indiquen l'allugamientu correctu".[14]
Sicasí, estudios recién d'ADN sobre les rellaciones evolutives ente los grupos d'aves suxuren que los Cathartidae tán emparentaos coles aves de presa y que dambos grupos d'aves tienen que ser parte d'un nuevu orde, el de los Accipitriformes,[15] una posición que foi adoptada en 2010 pola Comisión de Clasificación Norteamericana de la AOU.[16] Ta posición ye compartida pol Congresu Ornitolóxicu Internacional.[17]
La familia Cathartidae inclúi siete especies partíes en cinco xéneros. Inclúi a los dos cóndores (Vultur gryphus y Gymnogyps californianus) y a cinco especies non tan grandes que se llamen zopilotes (Méxicu y Centroamérica), chulos, gallinazos o gualas (Colombia y Ecuador), chulos o zamuros (Hondures y Venezuela), auras (islles del Mar Caribe, tamién en Méxicu siquier nel usu científicu, Perú, y Bolivia), y jotes (Arxentina, Chile y Uruguái).
Xéneru Cathartes
Xéneru Coragyps
Xéneru Gymnogyps
Xéneru Sarcoramphus
Xéneru Vultur
La hestoria evolutiva de los Cathartidae ye complexa, y dellos taxones que posiblemente pueden pertenecer a esti grupu fueron trataos en distintes ocasiones como representantes primitivos de la familia.[19] Estes aves sumen inequívocamente del rexistru européu yá al entamu del Neógeno.
Polos fósiles topaos ye claro que los Cathartidae tuvieron una diversidá muncho más alta mientres el Pliocenu-Pleistocenu, andando a la tema cola actual diversidá de les utres del Vieyu Mundu y los sos parientes en términos de formes, tamaños y nichos ecolóxicos. Ente los taxones estinguíos atópense:
Los catártidos (Cathartidae, que provien del vocablu griegu kathartes, que significa “los que llimpien”) son una familia d'aves del orde Accipitriformes conocíes vulgarmente como utres americanes o utres del Nuevu Mundu. Inclúi siete especies que s'atopen distribuyíes por cuasi toa América. Alimentar de carroña, dacuando de vexetales y de pequeños animales vivos. Nun tán direutamente emparentaos colos utres del Vieyu Mundu, tamién carroñeros, anque se paecen enforma por cuenta de la evolución converxente. Los urubús, auras o zopilotes, nomes comunes del xéneru Cathartes figuren ente les bien poques aves con un bon sentíu del olfatu.
Bultured Amerika pe kerentiad Cathartidae zo ur strollad evned-preizh eus an urzhad Accipitriformes, ennañ ar bultured a vev er Bed Nevez, da lavaret eo ar c'hondored, an urubued hag ar bultur roueel.
Bultured Amerika pe kerentiad Cathartidae zo ur strollad evned-preizh eus an urzhad Accipitriformes, ennañ ar bultured a vev er Bed Nevez, da lavaret eo ar c'hondored, an urubued hag ar bultur roueel.
Els voltors americans o voltors del Nou Món constitueixen la família dels catàrtids (Cathartidae), formada per set espècies i cinc gèneres. Es distribueixen per les zones càlides i temperades de les dues Amèriques.
Aquestes aus no estan relacionades de manera gaire estreta amb els voltors del Vell Món, malgrat les similituds superficials, en un cas d'evolució convergent. Les seues relacions filogenètiques són objecte de debat (vegeu la secció sobre taxonomia). Durant el Neogen habitaven el Vell Món i Nord-amèrica.
Són ocells carronyaires, que s'alimenten principalment dels cossos d'animals morts (carronya). Tenen un bon sentit de l'olfacte, mentre els dels Vell Món es guien bàsicament per la vista. Una característica de molts voltors és un cap calb, sense plomes.
Els voltors del Nou Món es classifiquen en set espècies i cinc gèneres. Entre aquests, l'únic no monotípic és Cathartes. Els gèneres són Coragyps, Cathartes, Gymnogyps, Sarcorhamphus i Vultur. El nom científic de la família, Cathartidae, prové de cathartes, en grec 'purificador'. Malgrat que els voltors del Nou i del Vell Món tenen moltes semblances, no estan relacionats estretament. Es tracta d'una evolució convergent.
Els catàrtids es van classificar, tradicionalment, com una família de l'ordre dels Falconiformes. Això no obstant, a finals del segle XX, alguns ornitòlegs opinaren que estava més relacionada amb les cigonyes, en base al cariotip, morfologia i el comportament. D'aquesta manera, moltes autoritats els situen en l'ordre dels Ciconiiformes, amb les cigonyes i els agrons. Sibley i Monroe (1990) arribaren més lluny, considerant-los una subfamília dels Ciconiidae (la subfamília Cathartinae). Aquesta postura es va criticar com una excessiva simplificació, basada en dades errònies de l'estudi de l'ADN. Posteriorment, la tendència ha sigut de pujar els Cathartidae al rang d'ordre independent (Cathartiformes), i no considerar-lo íntimament relacionat ni amb els rapinyaires ni amb les cigonyes. El 2007, la Unió d'Ornitòlegs Americans (American Ornithologists' Union o AOU, basat als EUA), en la seva llista d'ocells d'Amèrica del Nord, tornaren a posicionar la família dels Cathartidae al cap de la llista dels Falconiformes, però amb un asterisc, indicant que és una categorització incerta per falta de dades, i que està situat allí fins que noves dades el situïn en el seu lloc definitiu. L'esborrany de llista que ha redactat l'AOU per als ocells d'Amèrica del Sud situa els Cathartidae com a ordre independent, els Cathartiformes. Estudis recents d'ADN tornen a relacionar el catàrtids amb els rapinyaires diürns, i els situen dins de l'ordre dels accipitriformes.
Una família extingida van ser els Teratornithidae o teratorns, essencialment una contrapartida septentrional dels voltors del Nou Món, que, en època prehistòrica, també estaven presents a Europa i, potser, fins i tot van evolucionar allí. L'impressionant teratorn, de vegades conegut com a “còndor gegant” per ser paregut als moderns còndors, no estava massa emparentat amb aquests, sinó que són un exemple d'evolució paral·lela. Modernament, es creu que el teratorn era més depredador que els còndors.
La història fòssil dels catàrtids és bastant àmplia, però, això no obstant, confusa. Molts tàxons que podrien o no ser voltors del Nou Món s'han pres pel primer representant de la família. No n'hi ha registres europeus inequívocs del Neogen.
Almenys, els catàrtids tenien una diversitat molt més gran al Pliocè i al Plistocè, rivalitzant en diversitat amb els voltors del Vell Món en formes, grandàries i nínxol ecològic.
Aquestes aus són en general grans, amb un rang que va dels 56-61 cm de Cathartes burrovianus, fins als 120 cm i més de 12 kg dels voltors. El plomatge és predominantment negre o marró, de vegades amb marques blanques. Totes les espècies tenen zones sense plomes en cap i coll. En algunes, aquestes calbes estan vistosament acolorides, i en el rei dels zopilots (l'única espècie no fosca), hi ha cridaneres carúncules.
Totes les espècies tenen grans i amples ales, i una cua rígida, adequada per a planar. Són les millors adaptades al vol d'altura de tots els ocells. Les potes tenen urpes, però estan adaptades a agarrar. Els dits són llargs, amb petites membranes a la base. No tenen siringe, l'òrgan vocal dels ocells, per la qual cosa la seva veu es limita a grunyits i xiuxiueigs poc freqüents.
El bec és una mica corbat i relativament feble en comparació a la majoria de rapinyaires. Està més adaptat a arrencar la carn en descomposició que la carn fresca. Les fosses nasals són ovals i situades a la part carnosa de la base del bec anomenada cere. Aquests ocells no tenen septe nasal i, per tant, es pot veure a través del bec mirant per les narines. Els ulls són prominents, i en contrast amb les àguiles i els falcons, no estan ombrejats per una cella òssia. Els membres dels gèneres Coragyps i Cathartes tenen una filera incompleta de pestanyes en la parpella superior i dues en la inferior, mentre que els altres gèneres no tenen cap filera de pestanyes.
Els voltors americans mostren l'insòlit comportament de la urohidrosi, que consisteix a orinar sobre les seves pròpies potes per refrigerar-les amb l'evaporació. Aquest comportament, compartit per les cigonyes, ha sigut un dels arguments per a incloure'ls en aquest grup.
Els voltors del Nou Món estan restringits al continent americà, des del sud del Canadà fins a Sud-amèrica. La major part són sedentaris, però les poblacions d'aura que crien al Canadà i al nord dels Estats Units migren cap al sud en hivern. Habiten una gran quantitat d'hàbitats i ecosistemes, que van des del desert fins a les selves tropicals, i des del nivell del mar fins a l'alta muntanya, utilitzant llur sentit altament adaptat de l'olfacte per localitzar la carronya. Ocasionalment, també es poden veure convivint prop d'assentaments humans, potser per a alimentar-se d'animals morts a la carretera.
Totes les espècies d'aquesta família són carronyaires. Algunes espècies, però, com el Coragyps atratus, s'han observat caçant preses vives. Altres aliments ocasionals en són fruites, ous i deixalles. Una característica insòlita, específica del gènere Cathartes, és el seu sentit altament desenvolupat de l'olfacte, que fa servir per a trobar la carronya. Localitzen la carronya detectant l'olor del mercaptà etílic o etanetiol, un gas que es produeix en la fase inicial de la putrefacció dels animals morts. El lòbul olfactiu del cervell en aquesta espècie, responsable de processar les olors, és particularment gran en comparació al d'altres animals. Altres espècies, com les dels gèneres Coragyps i Sarcorhamphus, tenen el sentit de l'olfacte menys desenvolupat i troben l'aliment únicament per la vista, sovint seguint els Cathartes i altres carronyaires menors.
El cap i el coll dels voltors del Nou Món no tenen plomes, com a resultat d'una adaptació higiènica; els bacteris de la carronya no es poden quedar en les seves plomes, i l'animal exposa la pell als efectes esterilitzadors del sol.
Els voltors americans no construeixen nius. Ponen d'un a tres ous, depenent de les espècies, en superfícies nues. En la majoria de les espècies, la femella i el mascle comparteixen la tasca d'incubar els ous. Quan els pollets neixen, els pares alimentaran la niuada amb aliment regurgitat. Els joves volen en dos o tres mesos.
Els voltors americans o voltors del Nou Món constitueixen la família dels catàrtids (Cathartidae), formada per set espècies i cinc gèneres. Es distribueixen per les zones càlides i temperades de les dues Amèriques.
Aquestes aus no estan relacionades de manera gaire estreta amb els voltors del Vell Món, malgrat les similituds superficials, en un cas d'evolució convergent. Les seues relacions filogenètiques són objecte de debat (vegeu la secció sobre taxonomia). Durant el Neogen habitaven el Vell Món i Nord-amèrica.
Són ocells carronyaires, que s'alimenten principalment dels cossos d'animals morts (carronya). Tenen un bon sentit de l'olfacte, mentre els dels Vell Món es guien bàsicament per la vista. Una característica de molts voltors és un cap calb, sense plomes.
Teulu neu grŵp o adar ydy Fwlturiaid y byd newydd (enw gwyddonol neu Ladin: Cathartidae) ac weithiau ar lafar: teulu'r condor.[1] Mae'r teulu hwn o adar o fewn yr urdd y Cathartiformes.[2][3] Ceir saith rhywogaeth, mewn pump genera ac mae pob un (namyn un) yn fonotypig. Mae pump yn fwlturiaid a dau yn gondoriaid. Maen nhw'n frodorol o rannau cynnes yr Americas.
Gan fod lleoliad rhywogaethau, genera a theuluoedd yn newid yn eitha aml o fewn y safle tacson, yn enwedig o ganlyniad i ymchwil DNA, gall y dosbarthiad hwn hefyd newid.
Yn ôl IOC World Bird List ceir 240 teulu (Mawrth 2017) sy'n fyw heddiw (nid ffosiliau):
TeuluoeddAdar Asgelldroed • Adar Dail • Adar Deildy • Adar Dreingwt • Adar Drudwy • Adar Ffrigad • Adar Gwrychog • Adar Haul • Adar Morgrug • Adar Olew • Adar Paradwys • Adar Pobty • Adar Tagellog • Adar Telyn • Adar Tomen • Adar Trofannol • Adar y Cwils • Albatrosiaid • Apostolion • Asitïod • Barbedau • Brain • Brain Moel • Breision • Brenhinoedd • Brychion • Bwlbwliaid • Cagwod • Carfilod • Casowarïaid • Ceiliogod y Waun • Ceinddrywod • Chwibanwyr • Ciconiaid • Ciconiaid Pig Esgid • Cigfachwyr • Cigyddion • Ciwïod • Cnocellod • Coblynnod • Coblynnod Coed • Cocatwod • Cogau • Cog-Gigyddion • Colïod • Colomennod • Copogion • Copogion Coed • Cornbigau • Corsoflieir • Cotingaod • Crehyrod • Crehyrod yr Haul • Cropwyr • Crwydriaid y Malî • Cwrasowiaid • Cwroliaid • Cwtiaid • Cwyrbigau •
Seriemaid • Cynffonau Sidan • Delorion Cnau • Dreinbigau • Dringhedyddion • Dringwyr Coed • Dringwyr y Philipinau • Drongoaid • Drywod • Drywod Seland Newydd • Ehedyddion • Emiwiaid • Eryrod • Estrysiaid • Eurynnod • Fangáid • Ffesantod • Fflamingos • Fireod • Fwlturiaid y Byd Newydd • Garannod • Giachod Amryliw • Gïachod yr Hadau •
Golfanod • Gwanwyr • Gwatwarwyr • Gweilch Pysgod • Gweinbigau • Gwenoliaid • Gwenynysorion • Gwyachod • Gwybed-Ddaliwyr • Gwybedogion • Gwybedysyddion • Gwylanod • Gylfindroeon • Hebogiaid • Helyddion Coed • Hercwyr • Hirgoesau • Hirgoesau Crymanbig • Hoatsiniaid • Huganod • Hwyaid • Ibisiaid • Ieir y Diffeithwch • Jacamarod • Jasanaod • Llwydiaid • Llydanbigau • Llygadwynion • Llygaid-Dagell • Llysdorwyr • Lorïaid • Manacinod • Meinbigau • Mel-Gogau •
Mêl-Gropwyr Hawaii • Melysorion • Mesîtau • Motmotiaid • Mulfrain • Parotiaid • Pedrynnod • Pedrynnod • Pedrynnod Plymio • Pelicanod • Pengwiniaid • Pennau Morthwyl • Pibyddion • Pigwyr Blodau • Pincod • Piod Môr • Pitaod • Potwaid • Preblynnod • Prysgadar • Pysgotwyr • Rheaod • Rhedwyr • Rhedwyr • Rhedwyr y Crancod • Rhegennod • Rhesogion y Palmwydd • Rholyddion • Rholyddion Daear • Robinod Awstralia •
Seriemaid • Sgimwyr • Sgiwennod • Sgrechwyr • Sïednod • Siglennod • Tapacwlos • Teloriaid • Telorion y Byd Newydd • Teyrn-Wybedogion • Tinamwaid • Titwod • Titwod Cynffonhir • Titwod Pendil • Todiaid • Tresglod • Trochwyr • Trochyddion • Troellwyr • Troellwyr Llydanbig • Trogoniaid • Trympedwyr • Twcaniaid • Twinc Banana • Twracoaid • Tylluan-Droellwyr • Tylluanod • Tylluanod Gwynion •
Teulu neu grŵp o adar ydy Fwlturiaid y byd newydd (enw gwyddonol neu Ladin: Cathartidae) ac weithiau ar lafar: teulu'r condor. Mae'r teulu hwn o adar o fewn yr urdd y Cathartiformes. Ceir saith rhywogaeth, mewn pump genera ac mae pob un (namyn un) yn fonotypig. Mae pump yn fwlturiaid a dau yn gondoriaid. Maen nhw'n frodorol o rannau cynnes yr Americas.
Gan fod lleoliad rhywogaethau, genera a theuluoedd yn newid yn eitha aml o fewn y safle tacson, yn enwedig o ganlyniad i ymchwil DNA, gall y dosbarthiad hwn hefyd newid.
Kondoři jsou skupina velkých novosvětských mrchožravých ptáků podobných supům tradičně řazených k dravcům. Podobnost se supy je ale konvergentní, kondoři jsou patrně na bázi dravců či mohou být klasifikováni jako jejich sesterská skupina, pak jsou vyčleňováni do samostatného řádu Cathartiformes. Je také možné, že jsou příbuzní čápům, společné znaky mají převážně s mrchožravými marabu. Je známo sedm druhů řazených do pěti rodů. Žijí v různých biotopech včetně lesů.
Kondoři mají holou kůži na hlavě a na krku, což může být adaptace k mrchožravosti, také to pomáhá při termoregulaci a u některých druhů to plní roli i při námluvách. Přímo do mršin se ponořují jen kondor havranovitý, kalifornský a andský. Nohy mají silné, ale ne tak jako supi, zadní prst chybí.
Kondoři se živí mršinami. Objevení potravy je nejisté, mohou proto sežrat velké množství masa najednou. Druhy rodu Cathartes hledají mršiny čichem, mohou tedy létat nízko nad lesem. Ostatní druhy létají vysoko, využívají při tom vzestupné proudy teplého vzduchu (termika). Menší druhy se mohou přiživovat menšími obratlovci a hmyzem.
Kondoři jsou skupina velkých novosvětských mrchožravých ptáků podobných supům tradičně řazených k dravcům. Podobnost se supy je ale konvergentní, kondoři jsou patrně na bázi dravců či mohou být klasifikováni jako jejich sesterská skupina, pak jsou vyčleňováni do samostatného řádu Cathartiformes. Je také možné, že jsou příbuzní čápům, společné znaky mají převážně s mrchožravými marabu. Je známo sedm druhů řazených do pěti rodů. Žijí v různých biotopech včetně lesů.
Vestgribbe (Cathartidae) er en familie af fugle med syv arter af amerikanske gribbe og kondorer. Familien er geografisk afgrænset til Nord- og Sydamerika, hvor de findes fra Ildlandet til det sydlige Canada.
Den taksonomiske placering af denne familie er omdiskuteret. Oprindeligt regnedes den til samme gruppe som alle andre rovfugle og senere mente man på baggrund af DNA-undersøgelser, at den var nærmere beslægtet med storkefuglene. De seneste resultater fra DNA-forskningen tyder dog på at falke, høge og vestgribbe repræsenterer tre uafhængige udviklingslinjer. Derfor bliver vestgribbene nu ofte tillagt sin egen orden, Cathartiformes. Der er dog stadig usikkerhed, så vestgribbene er her placeret i Accipitriformes sammen med f.eks høgefamilien. [1][2]
Vestgribbe (Cathartidae) er en familie af fugle med syv arter af amerikanske gribbe og kondorer. Familien er geografisk afgrænset til Nord- og Sydamerika, hvor de findes fra Ildlandet til det sydlige Canada.
Die Neuweltgeier (Cathartidae) sind eine Familie der Greifvögel, die die auf dem Doppelkontinent Amerika lebenden Geier umfasst. Mit den Altweltgeiern, die alle zur ausgesprochen artenreichen Familie der Habichtartigen gehören, sind sie nur entfernt verwandt.
Zu den Neuweltgeiern gehören sieben Arten. Der bekannteste von ihnen ist der Andenkondor (Vultur gryphus), einer der größten flugfähigen Vögel der Erde und neben dem Wanderalbatros jener mit der größten Flügelspannweite. Weitere bekannte Arten sind der Kalifornische Kondor, der Truthahngeier und der Rabengeier. Nicht im nordamerikanischen Gebiet leben Königsgeier, Großer Gelbkopfgeier und Kleiner Gelbkopfgeier.
Neuweltgeier kommen in ganz Süd- und Mittelamerika und in den USA vor. Das größte Verbreitungsgebiet hat der Truthahngeier, der von Feuerland und den Falklandinseln bis etwa zur Südgrenze Kanadas lebt, im Winter allerdings die nördliche und mittlere USA nach Süden verlässt. Neuweltgeier leben in fast allen Habitaten ihres Verbreitungsgebietes. Im Unterschied zu den Altweltgeiern, die offene Landschaften bewohnen, kommen sie auch in Wäldern und geschlossenen Buschländern vor. Die anpassungsfähigste Art ist der Truthahngeier, der sowohl in Wäldern als auch in Wüsten lebt. Er hat seinen Lebensraum in den letzten Jahrzehnten weit nach Norden ausgedehnt, wobei er sich vor allem von toten Tieren ernährt, die Opfer des Straßenverkehrs wurden. Der Rabengeier, der ursprünglich ein Bewohner von Feuchtgebieten und Flussufern war, ist zum Kulturfolger und in vielen Städten Mittel- und Südamerikas heimisch geworden. Er sucht seine Nahrung im Müll, vor allem in den Abfällen der Fischmärkte.
Neuweltgeier werden 64 Zentimeter bis 1,34 Meter lang, erreichen eine Flügelspannweite von 1,37 bis 3,20 Meter und ein Gewicht von 850 g bis 11 kg. Ihr Gefieder ist vor allem dunkel oder schwarz, bei adulten Königsgeiern überwiegt das weiß. Bei kleinen Arten gibt es keinen Geschlechtsdimorphismus, weder hinsichtlich der Größe noch der Gestalt. Beim Königsgeier und Kalifornischen Kondor werden die Männchen etwa 10 % größer als die Weibchen. Männliche Andenkondore werden 25 % größer, sie unterscheiden sich außerdem durch das schwarze Gefieder (das der Weibchen ist dunkelbraun), die weiße Halskrause und Schwungfedern, den fleischigen Kamm auf dem Scheitel und den eher rötlichen Kopf deutlich von den weiblichen Vögeln.
Die Neuweltgeier unterscheiden sich von den Altweltgeiern durch das Fehlen einer Nasenscheidewand und den gut entwickelten Geruchssinn. Die Nasenöffnung befindet sich in der Schnabelspitze. Altweltgeier nisten auf Bäumen oder Felsvorsprüngen, die Neuweltgeier bauen keine Nester.
Neuweltgeier sind vor allem Aasfresser. Truthahn- und Rabengeier töten allerdings auch wehrlose Beute, vor allem kleine oder sehr junge Tiere, wie Echsen oder Jungvögel im Nest. Rabengeier suchen Strände nach gerade geschlüpften Meeresschildkröten ab. Sie werden auch beschuldigt, neugeborene Lämmer und Kälber zu attackieren. Wahrscheinlicher ist aber, dass sie bei gebärendem Vieh nur auf die Nachgeburt warten. Beide Arten fressen auch Insekten, Beeren und andere Früchte und Dung größerer Säugetiere. Die drei Arten der Gattung Cathartes können mit ihrem guten Geruchssinn auch die Kadaver sehr kleiner Tiere aufspüren.
Wie bei den Altweltgeiern gibt es an größeren Kadavern eine feste Hierarchie zwischen den verschiedenen Arten. Nur die beiden Kondorarten sind in der Lage, bei größeren toten Säugetieren die Haut aufzureißen. In den Regenwäldern dominiert der Königsgeier, der noch mittelgroße Kadaver von Affen oder Faultieren öffnen kann. Rabengeier fressen vor allem Muskelfleisch und Eingeweide. Die drei Arten der Gattung Cathartes fressen wesentlich langsamer und nagen vor allem Fleischreste von den Knochen.
Das Fortpflanzungsverhalten der meisten Neuweltgeier ist nur wenig bekannt. Keine Art nistet in Kolonien. Der Große Gelbkopfgeier ist noch nie nistend beobachtet worden, der Kleine Gelbkopfgeier nur ein einziges Mal, der Königsgeier nur wenige Male. Die bei der Fortpflanzung schon beobachteten Arten bauen alle kein Nest, sondern legen ihre Eier auf Felsvorsprüngen, in großen Baumhöhlen und in Baumstümpfen direkt auf den Grund. Die beiden Kondore nisten an unzugänglichen Felsvorsprüngen in den Bergen, die Nester der kleineren Arten befinden sich in Örtlichkeiten, die auch für Beutegreifer eher zugänglich sind. Die Vögel verhalten sich sehr heimlich, wenn sie sich dem Nest nähern oder von ihm entfernen. Ein fauliger Aasgeruch, der den Nestern einiger Arten entströmt, könnte Räuber ebenfalls von einem Besuch abhalten. Ältere, aber noch nicht flugfähige Jungvögel entfernen sich oft von den Nestern. Die Nester werden von den Altvögeln nicht stark verteidigt, und durch Raubtiere geplünderte Nester sind der Hauptgrund für Misserfolge bei der Brut.
Die beiden Kondorarten legen lediglich ein einzelnes Ei, Raben- und Truthahngeier meist zwei. Die Eier sind weißlich, die des Truthahngeiers, der offenere Brutstätten benutzt, gefleckt. Bei den Arten, die bei der Brutpflege beobachtet wurden, wechseln sich die Paarpartner beim Brüten ab. Die Brutdauer reicht von 40 Tagen bei den kleineren Arten bis zu 55 Tagen bei den Kondoren. Die Jungen haben ein feines Daunenkleid, das bei den Kondoren, dem Königsgeier und dem Truthahngeier weiß ist, beim Rabengeier braun. Sie sind wahrscheinlich früh in der Lage, sich selber warm zu halten. Truthahngeier besuchen ihre Küken nur wenige Minuten am Tag zum Füttern. Das Futter wird im Kropf zu den Jungen gebracht und nicht mit den Fängen. Zunächst werden die Jungen von den Eltern mit dem Schnabel gefüttert, später wird das Futter auf den Grund gelegt und von den Jungvögeln selbständig aufgenommen. Junge Kondore werden erst mit einem Alter von drei Monaten flügge, bleiben danach aber noch monatelang bei den Eltern. Die Aufzucht eines einzelnen Jungen dauert bei den beiden Kondorarten über zwölf Monate. Eine Brut in einem Jahr bedingt damit eine Brutpause im folgenden.
Kleine Neuweltgeierarten werden wahrscheinlich mit drei Jahren geschlechtsreif. In Gefangenschaft gehaltene Kondore beginnen erst mit sechs Jahren mit Brutaktivitäten. Der Kalifornische Kondor ist wahrscheinlich monogam, und auch vom Rabengeier wird vermutet, dass Paare lange zusammenbleiben.
Neuweltgeier haben eine längere fossil nachgewiesene Stammesgeschichte als die meisten anderen Vogelfamilien und treten mit den beiden Gattungen Palaeogyps und Phasmagyps zum ersten Mal im frühen Oligozän vor 35 Millionen Jahren auf. Zunächst kamen Neuweltgeier auch in der Alten Welt vor, ebenso wie Altweltgeier in der Neuen Welt. Es gibt allerdings keine fossilen Überreste von Neuweltgeiern in Europa, Asien oder Afrika, die jünger sind als das frühe Miozän, vor etwa 20 Millionen Jahren. Altweltgeier überlebten in Amerika bis zum späten Pleistozän vor 10.000 Jahren. Aus dem Pliozän vor fünf Millionen Jahren kennt man einen gemeinsamen Vorfahren von Andenkondor und Königsgeier. Seit dem frühen Pleistozän vor zwei Millionen Jahren können der Rabengeier, der Truthahngeier und der Kalifornische Kondor zusammen mit anderen, inzwischen ausgestorbenen Neuweltgeiern fossil nachgewiesen werden.
Vom Miozän bis zum Pleistozän gab es mit den Teratornithidae eine nahe verwandte Familie, zu denen unter anderen Teratornis und Argentavis als größte bis heute bekannte fliegende Vögel gehörten[1].
Die Neuweltgeier wurden zunächst den Greifvögeln im traditionellen Sinn (Falconiformes) zugeordnet. Aber schon Huxley bemerkte 1876, dass sie von allen anderen Greifvögeln verschieden waren. Seit mehr als hundert Jahren war bekannt, dass sie einige Merkmale mit den Störchen (Ciconiidae) teilen. Dazu zählen vor allem die Knochenstruktur, die Schädelanatomie und die Anordnung einiger Muskeln. Wie Störche verschaffen sie sich Kühlung, indem sie die Beine mit Ausscheidungen benetzen. Molekularbiologische Methoden eröffneten im späten 20. Jahrhundert schließlich neue Möglichkeiten, Verwandtschaftsverhältnisse zu erforschen. Nach ihrer auf DNA-Hybridisierung beruhenden neuen Vogelsystematik ordneten Charles Gald Sibley und Jon Edward Ahlquist die Neuweltgeier als Unterfamilie in die Familie der Störche ein.[2] Die Sibley-Ahlquist-Taxonomie fand allerdings keine allgemeine Anerkennung, und die Neuweltgeier wurden als eigenständige Familie innerhalb der Schreitvögel (Ciconiiformes) geführt.
In den 1990er Jahren wurde die DNA-Hybridisierung durch die DNA-Sequenzierung abgelöst, die den direkten Vergleich von DNA des Zellkerns (ncDNA) oder der Mitochondrien (mtDNA) ermöglicht. Entsprechende Untersuchungen ergaben zunächst, dass die Neuweltgeier nicht näher mit den Schreitvögeln verwandt sind.[3] Das South American Classification Committee (SACC) der American Ornithologists’ Union gliederte die Neuweltgeier deshalb aus den Schreitvögeln aus.[4] Eine nachfolgende Analyse ergab, mit einem eher schwachen Bootstrap-Wert von 61 %, eine Stellung der Neuweltgeier als basalstes Taxon einer Klade, die alle traditionell als Greifvögel betrachteten Gruppen mit Ausnahme der Falkenartigen enthält.[5] Das SACC stellte daraufhin die Neuweltgeier aufgrund ihres relativ unsicheren Schwestergruppenverhältnisses mit den anderen räuberischen Vögeln in eine eigene, monotypische Ordnung (Cathartiformes).[6]
Der International Ornithological Congress (IOC) fasste die Neuweltgeier, gemäß der jüngsten Ergebnisse, jedoch wieder mit den meisten traditionell als Greifvögel klassifizierten Gruppen zusammen, wobei die Falkenartigen (Falconidae) nicht mehr mit dazu gehören. Da das mit dem wissenschaftlichen Namen „Falconiformes“ belegte Taxon ihre Typusgattung Falco (Falken) einschließen muss, hat diese neu definierte Gruppe fleischfressender Vögel den Namen Accipitriformes erhalten.[7][8][9] Eine Hypothese zur engeren Verwandtschaft der Neuweltgeier zeigt folgendes Kladogramm:[10][11]
Neuweltgeier (Cathartidae)
Sekretäre (Sagittariidae)
Fischadler (Pandionidae)
Habichtartige (Accipitridae)
Es gibt sieben Arten in fünf Gattungen. Vier der Gattungen sind monotypisch.
Die Neuweltgeier (Cathartidae) sind eine Familie der Greifvögel, die die auf dem Doppelkontinent Amerika lebenden Geier umfasst. Mit den Altweltgeiern, die alle zur ausgesprochen artenreichen Familie der Habichtartigen gehören, sind sie nur entfernt verwandt.
Zu den Neuweltgeiern gehören sieben Arten. Der bekannteste von ihnen ist der Andenkondor (Vultur gryphus), einer der größten flugfähigen Vögel der Erde und neben dem Wanderalbatros jener mit der größten Flügelspannweite. Weitere bekannte Arten sind der Kalifornische Kondor, der Truthahngeier und der Rabengeier. Nicht im nordamerikanischen Gebiet leben Königsgeier, Großer Gelbkopfgeier und Kleiner Gelbkopfgeier.
Tekst üüb Öömrang Kondooren (Amerikoonsk geiern, Cathartidae) san en famile faan fögler, huar't man sööwen slacher faan jaft.
Kondooren (Amerikoonsk geiern, Cathartidae) san en famile faan fögler, huar't man sööwen slacher faan jaft.
D'Famill vun den Neiweltgeieren (Cathartidae) gehéiert zu der Uerdnung vun den Accipitriformes.
Si ginn d'Geiere vun der "Neier" Welt, also den zwéi Kontinenter vun Amerika, genannt.
De bekanntste vun hinnen ass den Anden-Kondor (Vultur gryphus), deen a Südamerika virkënnt.
D'Famill vun den Neiweltgeieren (Cathartidae) gehéiert zu der Uerdnung vun den Accipitriformes.
Si ginn d'Geiere vun der "Neier" Welt, also den zwéi Kontinenter vun Amerika, genannt.
De bekanntste vun hinnen ass den Anden-Kondor (Vultur gryphus), deen a Südamerika virkënnt.
Wiskul, Ullawanka, Illawanka icha Suwintu (Cathartidae) nisqakunaqa aya mikhuq pisqukunam, Awya Yalapi kawsaq.
Wikispecies nisqaqa qillqasqa p'anqayuqmi kay hawa: Wiskul
Wiskul, Ullawanka, Illawanka icha Suwintu (Cathartidae) nisqakunaqa aya mikhuq pisqukunam, Awya Yalapi kawsaq.
Οι Γύπες του Νέου Κόσμου ή οικογένεια Καθαρτίδες περιλαμβάνει 7 είδη και 5 γένη, τα οποία όλα είναι μονοτυπικά. Περιλαμβάνει 5 είδη γυπών και 2 είδη κόνδορων και όλα συναντώνται στις θερμές και εύκρατες περιοχές της Αμερικής. Σύμφωνα με τις τελευταίες ανακαλύψεις φαίνεται πως οι καθαρτίδες είναι συγγενείς με τους πελαργούς[1].
Οι Γύπες του Νέου Κόσμου ή οικογένεια Καθαρτίδες περιλαμβάνει 7 είδη και 5 γένη, τα οποία όλα είναι μονοτυπικά. Περιλαμβάνει 5 είδη γυπών και 2 είδη κόνδορων και όλα συναντώνται στις θερμές και εύκρατες περιοχές της Αμερικής. Σύμφωνα με τις τελευταίες ανακαλύψεις φαίνεται πως οι καθαρτίδες είναι συγγενείς με τους πελαργούς.
Америка грифлары (Яңа Дөнья грифлары, лат. Cathartidae) — лачынсыманнар отрядыннан үләксә кошлары бер гаиләлеге. Төньяк һәм Көньяк Америка уртача һәм тропик климат белән илләрендә яши. Эре зурлыктагы һәм канат какмый очу кошлары. Тазкараларга (Иске Дөнья грифларына) ошыйлар.
Америка грифлары — зур үләксә кошлары. Озынлыгы 60–112 см. Каурыйлары көрәнсу кара. Тешеләр һәм иркәкләр тышкы яктан аерылмыйлар. Тараклы грифлар — анд һәм калифорния кондорлары һәм шаһ грифы — томшыгы нигезендә һәм маңгаенда калын кикриклары белән аерылып торалар.
Катарталар (Cathartes)
Кара катарталар (Coragyps)
Шаһ грифлары (Sarcoramphus)
Калифорния кондорлары (Gymnogyps)
Кондорлар (Vultur)
Америка грифлары (Яңа Дөнья грифлары, лат. Cathartidae) — лачынсыманнар отрядыннан үләксә кошлары бер гаиләлеге. Төньяк һәм Көньяк Америка уртача һәм тропик климат белән илләрендә яши. Эре зурлыктагы һәм канат какмый очу кошлары. Тазкараларга (Иске Дөнья грифларына) ошыйлар.
Америка грифлары — зур үләксә кошлары. Озынлыгы 60–112 см. Каурыйлары көрәнсу кара. Тешеләр һәм иркәкләр тышкы яктан аерылмыйлар. Тараклы грифлар — анд һәм калифорния кондорлары һәм шаһ грифы — томшыгы нигезендә һәм маңгаенда калын кикриклары белән аерылып торалар.
புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகு என்பது தற்போது உயிர் வாழும் உயிரினங்களில் 5 பேரினங்களை கொண்டுள்ளது. தற்போது அமெரிக்காக்களின் சூடான மற்றும் மித வெப்பப் பகுதிகளில் காணப்படும் ஐந்து பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் மற்றும் இரண்டு கோன்டோர் பறவைகளை இந்த குடும்பம் உள்ளடக்கியுள்ளது. நியோஜீன் காலத்தின் போது புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள், பழைய உலகம் மற்றும் வட அமெரிக்கா ஆகிய இரண்டு பகுதிகளிலும் பரவலாகக் காணப்பட்டன.
பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் பெரும்பாலும் இறந்த உயிரினங்களின் உடல்களை உண்டு வாழ்கின்றன. இறந்த உடல்களை உண்பதால் இவற்றிற்கு எந்த தீங்கும் ஏற்படுவதில்லை. புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் நல்ல நுகரும் திறனைப் பெற்றுள்ளன. அதே நேரத்தில் பழைய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் இறந்த உயிரினங்களின் உடல்களை பார்வையின் மூலம் கண்டறிகின்றன. பல்வேறு பிணந்தின்னிக் கழுகுகளின் குறிப்பிடத்தகுந்த அமைப்பானது இறகுகள் அற்ற தலைப் பகுதி ஆகும்.
புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் பொதுவாக பெரிய உருவத்துடன் காணப்படுகின்றன. 56 முதல் 61 சென்டிமீட்டர் வரை நீளம் உடைய சிறிய மஞ்சள் தலை பிணந்தின்னிக் கழுகு முதல் 120 சென்டிமீட்டர் வரை நீளத்திலும் 12 அல்லது அதற்கு மேற்பட்ட கிலோகிராம் எடையையும் அடையக்கூடிய கலிபோர்னியா மற்றும் ஆண்டீஸ் மலை கோன்டோர்கள் வரை இவை வேறுபட்ட அளவுகளில் காணப்படுகின்றன. இவற்றின் சிறகுகள் பொதுவாக கருப்பு அல்லது பழுப்பு நிறத்தில் உள்ளன. சில நேரங்களில் வெள்ளை நிற அடையாளங்களுடன் காணப்படும். அனைத்து உயிரினங்களுமே சிறகுகள் அற்ற தலைப்பகுதி மற்றும் கழுத்துப் பகுதியை கொண்டுள்ளன.[1] சில உயிரினங்களில் இப்பகுதி பிரகாசமான நிறத்திலிருக்கும்.
அனைத்து புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகளும் நீளமான அகண்ட சிறகுகளையும் ஒரு கடினமான வாலையும் கொண்டுள்ளன. இந்த அமைப்பு இவை வானில் உயரே மிதக்க உதவுகின்றது.[2] அனைத்து நிலவாழ் பறவைகளிலேயே வானில் மிதப்பதற்கு ஏற்றவாறு இவை தகவமைந்து உள்ளன.[3]
இவற்றின் அலகானது சற்றே வளைந்துள்ளது. மற்ற கொன்றுண்ணி பறவைகளுடன் ஒப்பிடும்போது இவற்றின் அலகானது வலிமையற்று காணப்படுகின்றது.[4] உயிரோடு இருக்கும் உடல்களை கிழிப்பதற்கு பயன்படாமல் இறந்து அழுகிய உடல்களை கிழிப்பதற்கு பயன்படுவதால் இவற்றின் அலகு இவ்வாறு அமைந்துள்ளது.[3]
புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் புவியின் மேற்கு அரைக்கோளத்தில் மட்டுமே காணப்படுகின்றன. இவை தெற்கு கனடாவில் இருந்து தென்னமெரிக்கா வரை காணப்படுகின்றன.[5] பெரும்பாலான புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகு இனங்கள் தங்களது வாழ்விடத்தை காலநிலைக்கு ஏற்ப மாற்றுவதில்லை. ஆனால் கனடா மற்றும் வடக்கு ஐக்கிய அமெரிக்காவில் காணப்படும் வான்கோழி பிணந்தின்னி கழுகு இனங்கள் குளிர்காலத்தில் தெற்குப் பகுதிக்கு இடம் பெயர்கின்றன.[6] புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் பல்வேறு வகையான வாழ்விடம் மற்றும் சூழ்நிலை அமைப்புகளில் வாழ்கின்றன. பாலைவனம் முதல் வெப்பமண்டல மழைக்காடுகள் வரை இவை காணப்படுகின்றன. கடல் மட்டத்திலிருந்து மலைப் பகுதிகள் வரை இவை காணப்படுகின்றன.[5] அழுகிய உடல்களை அறிவதற்கு ஏற்ப தகவமைந்த நுகரும் திறனை இவை பயன்படுத்துகின்றன.
புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் மற்றும் கோன்டோர் பறவைகள் கூடுகளை கட்டுவதில்லை. ஆனால் வெற்று மேற்பரப்பின் மீது முட்டைகளை இடுகின்றன. உயிரினத்தைப் பொருத்து சராசரியாக 1 முதல் 3 முட்டைகள் இடப்படுகின்றன.[1] பிறக்கும் குஞ்சுகள் இறகுகள் இன்றி பிறக்கின்றன.[7]
தற்போது உயிர் வாழும் அனைத்து புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் மற்றும் கோன்டோர் பறவைகள் தோட்டி விலங்குகள் ஆகும். மேலும் இவை பழங்கள் (குறிப்பாக அழுகிய பழங்கள்) மற்றும் குப்பைகளிலிருந்து உணவு உண்ணக் கூடியவை. அழுகிக் கொண்டிருக்கும் இறந்த விலங்குகளின் உடலிலிருந்து வெளிப்படும் எதைல் மெர்காப்டன் என்ற வேதிப்பொருளின் வாசனையைக் கொண்டு இவை அழுகிய உடல்களை கண்டறிகின்றன. புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகளின் மூளையில் உள்ள வாசனைகளை கிரகிக்கும் பகுதியானது மற்ற விலங்குகளுடன் ஒப்பிடும்போது பெரியதாக உள்ளது.[8] அமெரிக்க கருப்பு பிணந்தின்னிக் கழுகு மற்றும் அரச பிணந்தின்னிக் கழுகு ஆகிய மற்ற உயிரினங்கள் போல் நுகரும் திறனை அவ்வளவாக கொண்டிருக்கவில்லை. அவை பார்வையின் மூலமே உணவை கண்டறிகின்றன. சிலநேரங்களில் மற்ற பிணந்தின்னிக் கழுகுகளை பின்தொடர்ந்து அவை உணவை கண்டறிகின்றன.[9]
புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகு என்பது தற்போது உயிர் வாழும் உயிரினங்களில் 5 பேரினங்களை கொண்டுள்ளது. தற்போது அமெரிக்காக்களின் சூடான மற்றும் மித வெப்பப் பகுதிகளில் காணப்படும் ஐந்து பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் மற்றும் இரண்டு கோன்டோர் பறவைகளை இந்த குடும்பம் உள்ளடக்கியுள்ளது. நியோஜீன் காலத்தின் போது புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள், பழைய உலகம் மற்றும் வட அமெரிக்கா ஆகிய இரண்டு பகுதிகளிலும் பரவலாகக் காணப்பட்டன.
பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் பெரும்பாலும் இறந்த உயிரினங்களின் உடல்களை உண்டு வாழ்கின்றன. இறந்த உடல்களை உண்பதால் இவற்றிற்கு எந்த தீங்கும் ஏற்படுவதில்லை. புதிய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் நல்ல நுகரும் திறனைப் பெற்றுள்ளன. அதே நேரத்தில் பழைய உலக பிணந்தின்னிக் கழுகுகள் இறந்த உயிரினங்களின் உடல்களை பார்வையின் மூலம் கண்டறிகின்றன. பல்வேறு பிணந்தின்னிக் கழுகுகளின் குறிப்பிடத்தகுந்த அமைப்பானது இறகுகள் அற்ற தலைப் பகுதி ஆகும்.
The New World vulture or condor family, Cathartidae, contains seven extant species in five genera. It includes five extant vultures and two extant condors found in warm and temperate areas of the Americas. The "New World" vultures were widespread in both the Old World and North America during the Neogene.
Old World vultures and New World vultures do not form a single clade, but the two groups are similar in appearance due to convergent evolution.
Vultures are scavenging birds, feeding mostly from carcasses of dead animals without apparent ill effects. Bacteria in the food source, pathogenic to other vertebrates, dominate the vulture's gut flora, and vultures benefit from the bacterial breakdown of carrion tissue. Some species of New World vulture have a good sense of smell, whereas Old World vultures find carcasses exclusively by sight. A particular characteristic of many vultures is a bald head, devoid of feathers.
The family Cathartidae was introduced (as the subfamily Cathartinae) by the French ornithologist Frédéric de Lafresnaye in 1839.[1][2] The New World vultures comprise seven species in five genera. The genera are Coragyps, Cathartes, Gymnogyps, Sarcoramphus, and Vultur. Of these, only Cathartes is not monotypic.[3] The family's scientific name, Cathartidae, comes from cathartes, Greek for "purifier".[4] Although New World vultures have many resemblances to Old World vultures they are not very closely related. Rather, they resemble Old World vultures because of convergent evolution.[5] Phylogenetic analyses including all Cathartidae species found two primary clades: (1) black vulture (Coragyps atratus) together with the three Cathartes species (lesser C. burrovianus and greater C. melambrotus yellow-headed vultures, and turkey vulture C. aura), and (2) king vulture (Sarcoramphus papa), California (Gymnogyps californianus) and Andean (Vultur gryphus) condors.[6]
New World vultures were traditionally placed in a family of their own in the Falconiformes.[7] However, in the late 20th century some ornithologists argued that they are more closely related to storks on the basis of karyotype,[8] morphological,[9] and behavioral[10] data. Thus some authorities placed them in the Ciconiiformes with storks and herons; Sibley and Monroe (1990) even considered them a subfamily of the storks. This was criticized,[11][12] and an early DNA sequence study[13] was based on erroneous data and subsequently retracted.[14][15][16] There was then an attempt to raise the New World vultures to the rank of an independent order, Cathartiformes, not closely associated with either the birds of prey or the storks and herons.[17]
However, recent multi-locus DNA studies on the evolutionary relationships between bird groups[18][19] indicate that New World vultures are related to the other birds of prey, excluding the Falconidae which are distantly related to other raptors, and are not close to storks. In this analysis, the New World vultures should be part of a new order Accipitriformes instead,[19] or perhaps as part of an order (Cathartiformes) closely related to, but distinct from, other birds of prey (besides falcons).[18] New World vultures are a sister group to Accipitriformes[18] when the latter is viewed as a group consisting of Accipitridae, the osprey and secretarybird.[20] Both groups are basal members of the recently recognized clade Afroaves.[18]
The fossil history of the Cathartidae is complex, and many taxa that may possibly have been New World vultures have at some stage been treated as early representatives of the family.[26] There is no unequivocal European record from the Neogene.
It is clear that the Cathartidae had a much higher diversity in the Plio-Pleistocene, rivalling the current diversity of Old World vultures and their relatives in shapes, sizes, and ecological niches. Extinct taxa include:
New World vultures are generally large, ranging in length from the lesser yellow-headed vulture at 56–61 centimeters (22–24 inches) up to the California and Andean condors, both of which can reach 120 centimeters (48 inches) in length and weigh 12 or more kilograms (26 or more pounds). Plumage is predominantly black or brown, and is sometimes marked with white. All species have featherless heads and necks.[35] In some, this skin is brightly colored, and in the king vulture it is developed into colorful wattles and outgrowths.
All New World vultures have long, broad wings and a stiff tail, suitable for soaring.[36] They are the best adapted to soaring of all land birds.[37] The feet are clawed but weak and not adapted to grasping.[38] The front toes are long with small webs at their bases.[39] No New World vulture possesses a syrinx,[40] the vocal organ of birds. Therefore, the voice is limited to infrequent grunts and hisses.[41]
The beak is slightly hooked and is relatively weak compared with those of other birds of prey.[38] This is because it is adapted to tear the weak flesh of partially rotted carrion, rather than fresh meat.[37] The nostrils are oval and are set in a soft cere.[42] The nasal passage is perforate, not divided by a septum, so that when looking from the side, one can see through the beak.[43] The eyes are prominent, and, unlike those of eagles, hawks, and falcons, they are not shaded by a brow bone.[42] Members of Coragyps and Cathartes have a single incomplete row of eyelashes on the upper lid and two rows on the lower lid, while Gymnogyps, Vultur, and Sarcoramphus lack eyelashes altogether.[44]
New World vultures have the unusual habit of urohidrosis, or defecating on their legs to cool them evaporatively. As this behavior is also present in storks, it is one of the arguments for a close relationship between the two groups.[7]
New World vultures are restricted to the western hemisphere. They can be found from southern Canada to South America.[45] Most species are mainly resident, but the turkey vulture populations breeding in Canada and the northern US migrate south in the northern winter.[46] New World vultures inhabit a large variety of habitats and ecosystems, ranging from deserts to tropical rainforests and at heights of sea level to mountain ranges,[45] using their highly adapted sense of smell to locate carrion. These species of birds are also occasionally seen in human settlements, perhaps emerging to feed upon the food sources provided from roadkills.
New World vultures and condors do not build nests, but lay eggs on bare surfaces. On average one to three eggs are laid, depending on the species.[35] Chicks are naked on hatching and later grow down. Like most birds the parents feed the young by regurgitation.[42] The young are altricial, fledging in 2 to 3 months.[41] California Condor chicks fledge anywhere from 5-6 months, while Andean condor chicks fledge anywhere from 6-10 months.[47][48]
All living species of New World vultures and condors are scavengers. Their diet consists, primarily, of carrion, and they are commonly seen in carcasses. Other additions to the diet include fruit (especially rotten fruit) and garbage. An unusual characteristic of the species in genus Cathartes is a highly developed sense of smell, which they use to find carrion. They locate carrion by detecting the scent of ethyl mercaptan, a gas produced by the bodies of decaying animals. The olfactory lobe of the brains in these species, which is responsible for processing smells, is particularly large compared to that of other animals.[49] Other species, such as the American black vulture and the king vulture, have weak senses of smell and find food only by sight, sometimes by following Cathartes vultures and other scavengers.[40]
Vultures possess a very acidic digestive system and their gut is dominated by two species of anaerobic bacteria that help them withstand toxins they ingest when feeding on decaying prey.[50] In a 2014 study of 50 (turkey and black) vultures, researchers analyzed the microbial community or microbiome of the facial skin and the large intestine.[51] The facial bacterial flora and the gut flora overlapped somewhat, but in general, the facial flora was much more diverse than the gut flora, which is in contrast to other vertebrates, where the gut flora is more diverse. Two anaerobic faecal bacteria groups that are pathogenic in other vertebrates stood out: Clostridia and Fusobacteriota (formerly Fusobacteria). They were especially common in the gut with Clostridia DNA sequence counts between 26% and 85% relative to total sequence counts, and Fusobacteriota between 0.2% and 54% in black vultures and 2% to 69% of all counts in turkey vultures. Unexpectedly, both anaerobic bacteria were also found on the air exposed facial skin samples, Clostridia at 7%–40% and Fusobacteriota up to 23%. It is assumed that vultures acquire them when they insert their heads into the body cavities of rotten meat. The regularly ingested Clostridia and Fusobacteriota outcompete other bacterial groups in the gut and become predominant. Genes that encode tissue-degrading enzymes and toxins that are associated with Clostridium perfringens have been found in the vulture gut metagenome. This supports the hypothesis that vultures do benefit from the bacterial breakdown of carrion, while at the same time tolerating the bacterial toxins.[51]
The California condor is critically endangered. It formerly ranged from Baja California to British Columbia, but by 1937 was restricted to California.[52] In 1987, all surviving birds were removed from the wild into a captive breeding program to ensure the species' survival.[52] In 2005, there were 127 Californian condors in the wild. As of October 31, 2009 there were 180 birds in the wild.[53] The Andean condor is vulnerable.[23] The American black vulture, turkey vulture, lesser yellow-headed vulture, and greater yellow-headed vulture are listed as species of Least Concern by the IUCN Red List. This means that populations appear to remain stable, and they have not reached the threshold of inclusion as a threatened species, which requires a decline of more than 30 percent in ten years or three generations. The king vulture is also listed as Least Concern, although there is evidence of a decline in the population.[54]
The American black vulture and the king vulture appear in a variety of Maya hieroglyphs in Mayan codices. The king vulture is one of the most common species of birds represented.[55] Its glyph is easily distinguishable by the knob on the bird's beak and by the concentric circles that represent the bird's eyes.[55] It is sometimes portrayed as a god with a human body and a bird head.[55] According to Mayan mythology, this god often carried messages between humans and the other gods. It is also used to represent Cozcaquauhtli, the thirteenth day of the month in the Mayan calendar.[55] In Mayan codices, the American black vulture is normally connected with death or shown as a bird of prey, and its glyph is often depicted attacking humans. This species lacks the religious connections that the king vulture has. While some of the glyphs clearly show the American black vulture's open nostril and hooked beak, some are assumed to be this species because they are vulture-like and painted black, but lack the king vulture's knob.[55]
{{cite journal}}: Cite journal requires |journal= (help) {{cite journal}}: Cite journal requires |journal= (help) {{cite journal}}: Cite journal requires |journal= (help) {{cite journal}}: Cite journal requires |journal= (help) {{cite book}}: |first= has generic name (help) p. 238The New World vulture or condor family, Cathartidae, contains seven extant species in five genera. It includes five extant vultures and two extant condors found in warm and temperate areas of the Americas. The "New World" vultures were widespread in both the Old World and North America during the Neogene.
Old World vultures and New World vultures do not form a single clade, but the two groups are similar in appearance due to convergent evolution.
Vultures are scavenging birds, feeding mostly from carcasses of dead animals without apparent ill effects. Bacteria in the food source, pathogenic to other vertebrates, dominate the vulture's gut flora, and vultures benefit from the bacterial breakdown of carrion tissue. Some species of New World vulture have a good sense of smell, whereas Old World vultures find carcasses exclusively by sight. A particular characteristic of many vultures is a bald head, devoid of feathers.
La katartedoj, Novmondaj vulturoj aŭ amerikaj vulturoj enhavas sep speciojn kiuj troviĝas en norda kaj Suda Amerikoj. Temas pri 5 katartoj kaj 2 kondoroj.
Amerikaj vulturoj tute ne rilatas al Malnovmondaj vulturoj aŭ al aliaj tagaj rabobirdoj, kiuj siavice estas klasataj en diversaj ordoj. Ili similas al Malnovmondaj vulturoj nur pro tio ke ili evoluas simile. Do, ili estas konsiderataj pli proksimaj al cikonioj laŭ sia lokigado en Cikonioformaj birdoj. Kvankam nuntempa klasado daŭre estas kiel dirite, DNA analizoj preskaŭ pruvas malon.
La kvin specioj de katartoj estas:
La du specioj de kondoroj estas:
Ankaŭ la sciencaj nomoj de kondoroj estas pridiskutataj.
Los catártidos (Cathartidae, que proviene del vocablo griego kathartes, que significa 'los que limpian') son una familia de aves del orden Cathartiformes[2] conocidas vulgarmente como buitres americanos o buitres del Nuevo Mundo. Incluye siete especies que se encuentran distribuidas por casi toda América. Se alimentan de carroña, a veces de vegetales y de pequeños animales vivos. No están directamente emparentados con los buitres del Viejo Mundo, también carroñeros, aunque se parecen mucho debido a la evolución convergente. Los urubús, auras o zopilotes, nombres comunes del género Cathartes figuran entre las muy pocas aves con un buen sentido del olfato.
Hasta la década de 1990, los buitres americanos han sido considerados tradicionalmente como miembros del orden Falconiformes.[3] Sin embargo, a finales del siglo xx algunos ornitólogos argumentaron que los catártidos están más estrechamente emparentados con las cigüeñas, en base al cariotipo,[4] datos morfológicos,[5] y comportamiento.[6] Por lo tanto algunas autoridades los colocan en el orden Ciconiiformes junto con las cigüeñas y garzas;[7] Esta posición ha sido cuestionada como una simplificación desmesurada.[8][9] Se comprobó también que un estudio inicial de la secuencia de ADN estaba basado en datos erróneos y fue posteriormente retirado.[10][11][12]
En consecuencia, existe una tendencia reciente de colocar los buitres americanos en el orden de los Cathartiformes, un orden independiente que no está estrechamente emparentado ni con las aves de rapiña ni con las cigüeñas o garzas.[13] Eso es el caso con la lista provisional de aves de América del Sur de la AOU, que coloca la familia Cathartidae en el orden de los Cathartiformes.[14]
En 2007, la Comisión de Clasificación Norteamericana (NACC) de la American Ornithologists' Union (AOU) colocó la familia Cathartidae de nuevo en el orden Falconiformes, señalando que se trata de un taxón "que está, probablemente, fuera de lugar en el listado filogenético actual, pero aún no hay datos disponibles que indiquen la colocación correcta".[15]
Sin embargo, estudios recientes de ADN sobre las relaciones evolutivas entre los grupos de aves sugieren que los Cathartidae están emparentados con las aves de presa y que ambos grupos de aves tienen que ser parte de un nuevo orden, el de los Accipitriformes,[16] una posición que fue adoptada en 2010 por la Comisión de Clasificación Norteamericana de la AOU.[17] Está posición es compartida por el Congreso Ornitológico Internacional.[18]
La familia Cathartidae incluye siete especies repartidas en cinco géneros. Incluye a los dos cóndores (Vultur gryphus y Gymnogyps californianus) y a cinco especies no tan grandes que se llaman zopilotes (México y Centroamérica), chulos, gallinazos o gualas (Colombia y Ecuador), chulos o zamuros (Honduras y Venezuela), auras (islas del Mar Caribe, también en México al menos en el uso científico, Perú, y Bolivia), y jotes (Argentina, Chile y Uruguay).
Género Cathartes
Género Coragyps
Género Gymnogyps
Género Sarcoramphus
Género Vultur
La historia evolutiva de los Cathartidae es compleja, y varios taxones que posiblemente pueden haber pertenecido a este grupo han sido tratados en distintas ocasiones como representantes primitivos de la familia.[20] Estas aves desaparecen inequívocamente del registro europeo ya al inicio del Neógeno.
Por los fósiles hallados es claro que los Cathartidae tuvieron una diversidad mucho más alta durante el Plioceno-Pleistoceno, rivalizando con la actual diversidad de los buitres del Viejo Mundo y sus parientes en términos de formas, tamaños y nichos ecológicos. Entre los taxones extintos se encuentran:
|coautores= (ayuda) |coautores= (ayuda) Los catártidos (Cathartidae, que proviene del vocablo griego kathartes, que significa 'los que limpian') son una familia de aves del orden Cathartiformes conocidas vulgarmente como buitres americanos o buitres del Nuevo Mundo. Incluye siete especies que se encuentran distribuidas por casi toda América. Se alimentan de carroña, a veces de vegetales y de pequeños animales vivos. No están directamente emparentados con los buitres del Viejo Mundo, también carroñeros, aunque se parecen mucho debido a la evolución convergente. Los urubús, auras o zopilotes, nombres comunes del género Cathartes figuran entre las muy pocas aves con un buen sentido del olfato.
Cathartidae Accipitriformes ordenako hegaztien harrapari familia da. Amerikako gehienak sailkatzeko espezieen da kondorak eta saiak.
Cathartidae Accipitriformes ordenako hegaztien harrapari familia da. Amerikako gehienak sailkatzeko espezieen da kondorak eta saiak.
Kondorit (Cathartidae) on vanha päiväpetolintuheimo, jonka seitsemän lajia ovat vanhan maailman korppikotkia muistuttavia raadonsyöjiä. Kondoreille on ominaista paljas pää ja kaula, pitkä ja vankka koukkunokka ja liitolentäjän laajat siivet. Kondoreja elää yksinomaan Pohjois- ja Etelä-Amerikan mantereilla, ja niitä kutsutaan usein uuden maailman korppikotkiksi. Sukuja on viisi ja niissä yhteensä seitsemän lajia. Lajien joukossa on myös nykyajan suurin lentävä lintu, andienkondori (Vultur gryphus). Andienkondori on valkeaa kaularöyhelöä lukuun ottamatta musta. Sen pituus on noin 115 cm, paino 10 kg ja siipien kärkiväli 3 m. Kaliforniankondori (Gymnogyps californianus) on hävinnyt luonnosta, mutta 1980-luvulla alkaneiden tarhausten avulla se yritetään istuttaa uudelleen. Muita heimon lajeja ovat mustakondori eli gallinatso (Coragyps atratus) ja kondorien suku Cathartes. Ne syövät lähes yksinomaan raatoja. Kondorien ja korppikotkien yhtäläisyydet johtuvat konvergenssista eli mukautumisesta samantapaisiin elintapoihin. Erikoispiirteenä kondoreilla on sierainten väliseinän puuttuminen. Kondorien hajuaisti on hyvin tehokas ja niiden rasvarauhanen on paljas.
Luulöytöjen perusteella heimo on lähes 50 miljoonan vuoden ikäinen. Jotkin heimon sukupuuttoon kuolleista jäsenistä olivat jättiläisiä, joiden siipiväli oli viitisen metriä, kuten jääkautisista kerrostumista löytynyt Teratornis incredibilis, sekä Etelä-Amerikassa 7–5 miljoonaa vuotta sitten elänyt Argentavis magnificens. Nykyistenkin joukossa on lajeja jotka kuuluvat maailman isoimpiin lentäviin lintuihin.
Kondorit (Cathartidae) on vanha päiväpetolintuheimo, jonka seitsemän lajia ovat vanhan maailman korppikotkia muistuttavia raadonsyöjiä. Kondoreille on ominaista paljas pää ja kaula, pitkä ja vankka koukkunokka ja liitolentäjän laajat siivet. Kondoreja elää yksinomaan Pohjois- ja Etelä-Amerikan mantereilla, ja niitä kutsutaan usein uuden maailman korppikotkiksi. Sukuja on viisi ja niissä yhteensä seitsemän lajia. Lajien joukossa on myös nykyajan suurin lentävä lintu, andienkondori (Vultur gryphus). Andienkondori on valkeaa kaularöyhelöä lukuun ottamatta musta. Sen pituus on noin 115 cm, paino 10 kg ja siipien kärkiväli 3 m. Kaliforniankondori (Gymnogyps californianus) on hävinnyt luonnosta, mutta 1980-luvulla alkaneiden tarhausten avulla se yritetään istuttaa uudelleen. Muita heimon lajeja ovat mustakondori eli gallinatso (Coragyps atratus) ja kondorien suku Cathartes. Ne syövät lähes yksinomaan raatoja. Kondorien ja korppikotkien yhtäläisyydet johtuvat konvergenssista eli mukautumisesta samantapaisiin elintapoihin. Erikoispiirteenä kondoreilla on sierainten väliseinän puuttuminen. Kondorien hajuaisti on hyvin tehokas ja niiden rasvarauhanen on paljas.
Luulöytöjen perusteella heimo on lähes 50 miljoonan vuoden ikäinen. Jotkin heimon sukupuuttoon kuolleista jäsenistä olivat jättiläisiä, joiden siipiväli oli viitisen metriä, kuten jääkautisista kerrostumista löytynyt Teratornis incredibilis, sekä Etelä-Amerikassa 7–5 miljoonaa vuotta sitten elänyt Argentavis magnificens. Nykyistenkin joukossa on lajeja jotka kuuluvat maailman isoimpiin lentäviin lintuihin.
Les Cathartidés (Cathartidae) sont une famille d'oiseaux constituée de 5 genres et 7 espèces actuelles de vautours du Nouveau Monde (condors, urubus et sarcoramphe), oiseaux de proie diurnes de taille moyenne à très grande (de 56 à 134 cm). Ils ont la tête nue et possèdent un puissant bec crochu ; leurs ailes présentent une grande surface portante, adaptée au vol plané. Ils se nourrissent en majorité de charognes.
On les trouve en Amérique du Nord, Centrale et du Sud. Ils habitent une grande variété de milieux, depuis les plus hautes montagnes jusqu'aux forêts de plaine et aux déserts.
Dans la classification de Sibley et Monroe, ces sept espèces ont été intégrées à la famille des ciconiidés (voir référence ITIS), mais Alan P. Peterson, suivant des travaux récents, les a réintégrées dans leur famille d'origine. Cette affinité avec les Ciconiidae vient de différents critères morphologiques, qui les éloignent d'autant plus des vautours de l'Ancien Monde de la famille des Accipitridae. Ces différences sont remarquables au niveau des narines : celles des Cathartidae perforent le bec latéralement de part et d'autre, ce qui laisse un "vide" à travers le bec, alors que chez les vautours de l'Ancien Monde, il n'y a pas de communication entre les narines. Les pattes, également, sont différentes : les Cathartidae ont le doigt extérieur de leurs serres relativement court, à l'image des cigognes et apparentés, alors que les vautours de l'Ancien Monde ont un doigt beaucoup plus long à l'image des aigles et apparentés, avec lesquels ils forment la famille des Accipitridae. D'un point de vue comportemental, on remarque également le fait que les Cathartidae laissent tomber leurs excréments sur leurs pattes comme les cigognes, ce qui a tendance à les rendre blanches à cause de la forte quantité d'ammoniac qu'ils contiennent. Un comportement qui n'existe pas chez les Accipitridae.
Des analyses phylogénétiques de 2006 bouleversent encore ces conceptions, révélant que les vautours du nouveau monde forment un clade monophylétique avec les Accipitridae[1].
D'après la classification de référence (version 5.1, 2015) du Congrès ornithologique international (ordre phylogénique) :
Les Cathartidés (Cathartidae) sont une famille d'oiseaux constituée de 5 genres et 7 espèces actuelles de vautours du Nouveau Monde (condors, urubus et sarcoramphe), oiseaux de proie diurnes de taille moyenne à très grande (de 56 à 134 cm). Ils ont la tête nue et possèdent un puissant bec crochu ; leurs ailes présentent une grande surface portante, adaptée au vol plané. Ils se nourrissent en majorité de charognes.
On les trouve en Amérique du Nord, Centrale et du Sud. Ils habitent une grande variété de milieux, depuis les plus hautes montagnes jusqu'aux forêts de plaine et aux déserts.
Jastrebovi novog svijeta, američki strvinari, ponekad se, pogrešno, cijela porodica (lat. Cathatridae) naziva i kondorima, žive u toplim do umjerenim područjima obje Amerike. Uključuje pet vrsta strvinara i dvije vrste kondora. S izutetkom roda Cathartes, svi drugi rodovi su monotipični.
Američki strvinari nisu blisko srodni s porodicom strvinara starog svijeta, iako su izgledom vrlo slični. Sličnost tih dviju porodica rezultat je konvergentne evolucije. Razdvojili su se u vrijeme neogena.
Strvinari se uglavnom hrane lešinama mrtvih životinja. Pri tome, američki strvinari imaju vrlo dobro razvijeno osjetilo mirisa koje im pomaže u nalaženju strvine, dok strvinari starog svijeta nalaze hranu isključivo osjetilom vida. Jedno od obilježja većine strvinara je gola glava, bez perja.
Iako ptice ove porodice imaju mnogo sličnosti sa strvinarima starog svijeta, tradicionalno svrstanim u red sokolovki, nisu s njima blisko srodni. Njihova velika sličnost rezultat je konvergentne evolucije.
I američki strvinari su tradicionalno bili smještani u zasebnu porodicu unutar reda sokolovki. [1] No, krajem 20. stoljeća neki ornitolozi su na temelju kariotipa [2], morfoloških osobina [3] i ponašanja [4] utvrdili da su bliže srodni rodama. Slijedom toga, neki autoriteti ih smještaju u red rodarica s rodama i čapljama; Silbey i Monroe (1990.) su ih kao potporodicu uključili u porodicu roda. No, to je kritizirano kao pretjerano pojednostavljenje[5][6], a suvremeni genski dokazi to opovrgavaju[7][8]. Polazeći od navedenog, sve je prisutniji trend da ih se izdvoji u zaseban red Cathartiformes, niti sa strvinarima, niti s rodama niti s čapljama[9]. Popis Američkog ornitološkog društva za Sjevernu Ameriku za 2007. godinu ponovo vraća Cathartidae na vodeće mjesto u red sokoloviki (Falconiformes)[10], a u skici popisa za Južnu Ameriku ista institucija navodi za Cathartidae da je njihov položaj nesiguran, nejasan, rađe nego da ih smjesti u bilo koji drugi red[11].
Naziv Cathartidae potiče od grčke riječi za "čišćenje".
Jastrebovi novog svijeta, američki strvinari, ponekad se, pogrešno, cijela porodica (lat. Cathatridae) naziva i kondorima, žive u toplim do umjerenim područjima obje Amerike. Uključuje pet vrsta strvinara i dvije vrste kondora. S izutetkom roda Cathartes, svi drugi rodovi su monotipični.
Američki strvinari nisu blisko srodni s porodicom strvinara starog svijeta, iako su izgledom vrlo slični. Sličnost tih dviju porodica rezultat je konvergentne evolucije. Razdvojili su se u vrijeme neogena.
Strvinari se uglavnom hrane lešinama mrtvih životinja. Pri tome, američki strvinari imaju vrlo dobro razvijeno osjetilo mirisa koje im pomaže u nalaženju strvine, dok strvinari starog svijeta nalaze hranu isključivo osjetilom vida. Jedno od obilježja većine strvinara je gola glava, bez perja.
Hering Dunia Baru famili Cathartidae terdiri dari tujuh spesies yang dapat ditemui di wilayah hangat di Amerika. Hering Dunia Baru terdiri dari lima hering dan dua kondor. Kecuali Cathartes, semua genera bersifat monotipik.
Hering Dunia Baru famili Cathartidae terdiri dari tujuh spesies yang dapat ditemui di wilayah hangat di Amerika. Hering Dunia Baru terdiri dari lima hering dan dua kondor. Kecuali Cathartes, semua genera bersifat monotipik.
I catartidi (Cathartidae Lafresnaye, 1839), noti come avvoltoi del Nuovo Mondo, sono una famiglia di uccelli dell'ordine Accipitriformes, esclusiva del continente americano.[1]
Presentano molte caratteristiche, come il becco adunco, le unghie ad artiglio e l'apparato digerente adattato a una dieta a base di carne, comuni agli altri Accipitriformes, da cui si differenziano per l'assenza del setto nasale, il fatto di servirsi dell'olfatto più che della vista per individuare il cibo, nonché la siringe scarsamente sviluppata.
Questa famiglia comprende 5 generi e 7 specie viventi:[1]
Genere Cathartes:
Genere Coragyps:
Genere Gymnogyps:
Genere Sarcoramphus:
Genere Vultur:
I catartidi (Cathartidae Lafresnaye, 1839), noti come avvoltoi del Nuovo Mondo, sono una famiglia di uccelli dell'ordine Accipitriformes, esclusiva del continente americano.
Amerikiniai grifai (lot. Cathartidae) – naujojo pasaulio grifų (Cathartiformes) būrio plėšriųjų paukščių šeima.
Savaime paplitę Amerikos žemynuose – visame Pietų Amerikos žemyne bei Šiaurės Amerikos žemyno pietinėje dalyje.
Amerikinių grifų (Cathartidae) šeimos paukščiai yra vidutinio dydžio ir labai dideli, iš kurių andinis bei kaliforninis kondorai yra stambiausi iki šių laikų išlikę plėšrieji paukščiai. Smulkiausia rūšis yra mažasis kalakutinis grifas (Cathartes burrovianus), jo kūno ilgis 56–61 cm, svoris 0,95–1,55 kg bei abiejų išskleistų sparnų tarpugaliai iki 150–165 cm. Būryje esantis andinis kondoras (Vultur gryphus) yra stambiausias dabar pasaulyje gyvenantis plėšrusis paukštis, kurio svoris 8–15 kg, kūno ilgis 100–142 cm, išskleistų abiejų sparų tarpugaliai 270–330 cm. Kaliforninis kondoras (Gymnogyps californianus) savo matmenimis beveik identiškas andiniam kondorui.
Palyginus su kitais plėšriaisiais vanaginių ir sakalinių būrių paukščiais, jų snapas tik lengvai lenktas ir gana silpnas – kadangi prisitaikęs doroti jau papuvusią dvėselieną. Amerikos grifų sparnai platūs ir ilgi – iš visų paukščių rūšių, šalia albatrosinių paukščių, geriausiai prisitaikę ilgam sklandymui ore.
Šios rūšys minta daugiausia tik dvėseliena ir gerokai rečiau kitų paukščių kiaušiniais ir jaunikliais.
Gali pakilti į 5500 m aukštį.
Andiniai kondorai natūraliai laisvėje išgyvena apie 50 metų, ilgiausiai iki 60, o nelaisvėje yra žinomas atvėjis, kada andinis kondoras išgyveno maždaug iki 75 metų[2].
Amerikinių grifų (Cathartidae) šeimoje išskiriama 5 gentys, 7 rūšys ir 9 porūšiai:
Paprastasis kalakutinis grifas (Cathartes aura) Kalifornijoje, prie Morou įlankos, besimaitinantis nugaišusiu kiru
Brazilijoje, Pantanalyje, ant stulpo tupintis mažasis kalakutinis grifas (Cathartes burrovianus)
Ekvadore, prie Napo upės, medyje tupintis didysis kalakutinis grifas (Cathartes melambrotus)
Aukštai kalnuose, prie Kolka slėnio (Peru), tupinti jauna andinio kondoro patelė
Amerikiniai grifai (lot. Cathartidae) – naujojo pasaulio grifų (Cathartiformes) būrio plėšriųjų paukščių šeima.
Amerikas grifi jeb Amerikas katartas (Cathartidae) ir katartveidīgo kārtas (Cathartiformes) dzimta, kas dzīvo Ziemeļamerikas un Dienvidamerikas mērenajās un tropu klimatiskajās zonās. Šīs dzimtas sugas ir liela izmēra maitēdāji ar raksturīgu planējošu lidojumu. Kopumā Amerikas grifu dzimtā ir 7 sugas, kas iedalītas 5 ģintīs.[1] Izņemot katartas (Cathartes), visas ģintis ir monotipiskas (t.i. ģints sastāv tikai no vienas sugas). Amerikas grifus mēdz saukt arī par Jaunās pasaules maitas putniem.
Konverģences rezultātā Amerikas grifi ir ieguvuši lielu līdzību ar Eirāzijas un Āfrikas grifiem, lai arī starp minētajām grupām nepastāv tuva radniecība. Abas grupas ieņem analoģisku ekoloģisko nišu. Amerikas grifi atšķirībā no Vecās pasaules grifiem barības atrašanai izmanto savu izcilo ožu.
Amerikas grifi ir lieli plēsīgie maitas putni. Mazākā dzimtā ir mazā dzeltengalvas katarta (Cathartes burrovianus), kuras ķermeņa garums ir 58 cm, spārnu plētums 160 cm, svars 950 g.[2] Lielākais ir Andu kondors (Vultur gryphus),[3] kura ķermeņa garums ir 130 cm, spārnu plētums 3,2 m, svars 15 kg.[4] Tas ir ne tikai pasaulē lielākais maitas putns, bet arī viens no lielākajiem lidojošiem putniem kopumā.
Apspalvojums Amerikas grifiem parasti ir brūni-melns, bet spārnu apakšdaļā tas ir gaišs. Visām dzimtas sugām galva ir kaila, bez apspalvojuma.[5] Dažām sugām āda ir košā krāsā. Andu un Kalifornijas kondoriem, kā arī karaliskajam grifam pie knābja pamatnes un uz pieres ir sekstveidīgi izaugumi. Pārējām sugām šādu izaugumu nav. Visām sugām ir lieli, plati spārni un stīva aste ar 12 stūresspalvām. Tas viss kopā nodrošina izcilu spēju plānēt, un Amerikas grifi ir labākie planētāji no visiem sauszemes putniem.[6]
Lai arī šiem putniem ir asi nagi, tomēr Amerikas grifu pirksti ir samērā vāji un nav piemēroti medījuma sagrābšanai.[7] Arī knābis ir vājš, salīdzinot ar citu plēsīgo putnu knābjiem. Amerikas grifi parasti barojas ar jau fermentēties sākušu maitu, nevis svaigu miesu.[6] Nāsu atveres ir bez starpsieniņas, līdz ar to, no sāniem skatoties, var redzēt cauri knābim.[8] Tēviņi un mātītes Amerikas grifu lielākajai daļai sugu izskatās vienādi. Izņēmums ir Andu kondors.
Amerikas grifi pamatā ir maitēdāji un barojas ar maitu, tādā veidā tie kļūst par dabiskajiem sanitāriem. Tomēr reizēm tie uzbrūk lielo zīdītāju tikko dzimušajiem mazuļiem, kā arī reizēm barojas ar citu putnu olām, augļiem un cilvēku atkritumiem. Vairākas šīs dzimtas sugas izceļas ar ļoti labi attīstītu ožu, kas kopumā nav raksturīgi putniem. Izņēmums ir Amerikas melnais grifs, Andu kondors, Kalifornijas kondors un karaliskais grifs, kuriem oža ir attīstīta vāji un barību tie atrod, izmantojot redzi. Tie bieži seko citiem maitu putniem, lai atrastu maitu.[9]
Amerikas grifu dzimtas sugas ligzdu nebūvē. Olas tiek dētas uz kailām klintīm. Atkarībā no sugas dējumā ir 1—3 olas, kas ir baltā vai gaiši-pelēcīgi zaļganā krāsā.[5] Olas perē gan tēviņš, gan mātīte. Mazuļi izšķiļas nevarīgi, bet ar pūkām, vēlāk tiem uzaug otrā dūnu kārta. Vecāki mazuļus baro, barību atrijot. Pēc 2—3 mēnešiem jaunie putni sāk lidot.[10]
Amerikas grifi jeb Amerikas katartas (Cathartidae) ir katartveidīgo kārtas (Cathartiformes) dzimta, kas dzīvo Ziemeļamerikas un Dienvidamerikas mērenajās un tropu klimatiskajās zonās. Šīs dzimtas sugas ir liela izmēra maitēdāji ar raksturīgu planējošu lidojumu. Kopumā Amerikas grifu dzimtā ir 7 sugas, kas iedalītas 5 ģintīs. Izņemot katartas (Cathartes), visas ģintis ir monotipiskas (t.i. ģints sastāv tikai no vienas sugas). Amerikas grifus mēdz saukt arī par Jaunās pasaules maitas putniem.
Konverģences rezultātā Amerikas grifi ir ieguvuši lielu līdzību ar Eirāzijas un Āfrikas grifiem, lai arī starp minētajām grupām nepastāv tuva radniecība. Abas grupas ieņem analoģisku ekoloģisko nišu. Amerikas grifi atšķirībā no Vecās pasaules grifiem barības atrašanai izmanto savu izcilo ožu.
De gieren van de Nieuwe Wereld (Cathartidae) (ook wel Amerikaanse gieren genoemd) is een familie uit de orde van de Accipitriformes. De Amerikaanse gieren zijn de belangrijkste aaseters in de beide Amerika's.
De gieren van de Oude Wereld worden doorgaans tot een andere familie binnen de Accipitriformes, die der havikachtigen, gerekend.
Gieren van de Nieuwe Wereld zijn circa 60-85 cm groot en hebben brede vleugels, zwartbruine of grijsbruine veren en een veerloze kop en hals. Door dit laatste kenmerk wordt het verenkleed niet vies, wanneer ze met hun kop diep in een kadaver gaan. Andere opvallende kenmerken zijn de open neusgaten, de rechte, korte klauwen en de gewoonte de poten ter verkoeling met eigen ontlasting te besproeien. In bosgebieden werken verschillende gierensoorten vaak samen om aan voedsel te komen.
De soorten van het geslacht Cathartes (kalkoen- en geelkopgieren) behoren tot de weinige vogelsoorten met een goed ontwikkeld reukvermogen.[1] Hiermee kunnen ze, zwevend boven de boomkruinen van het regenwoud, rottende karkassen vinden die onzichtbaar onder het bladerdak liggen. Andere gierensoorten hebben een minder goed reukvermogen en zij vinden hun voedsel door bijvoorbeeld kalkoengieren goed in de gaten te houden. Wanneer de kalkoengieren naar beneden gaan, volgen de andere soorten. Kalkoengieren zijn echter niet in staat om grotere en taaiere karkassen open te scheuren en hiervoor hebben ze de krachtigere koningsgieren nodig. Op deze manier kunnen ook de kalkoengieren gemakkelijk bij het vlees, waardoor deze wisselwerking beide soorten voordeel biedt. Gieren komen vooral af op verse kadavers. Ze zijn echter wel degelijk in staat oud, rottend vlees te eten doordat deze vogels ongevoelig zijn voor de bacteriële toxines die bij de ontbinding ontstaan.
De kalkoengier, de geelkopgier, de zwarte gier en de koningsgier leven in de tropische streken van Latijns-Amerika, waar ze de belangrijke aaseters zijn. De eerste twee soorten komen overigens ook voor in de VS. In Noord-Amerika leeft verder nog de Californische condor, die in het wild vrijwel is uitgestorven. Zijn tegenhanger in het Andes-gebergte is de Andescondor.
In het vroegere DNA-onderzoek naar de taxonomie van de vogels waren aanwijzingen gevonden dat deze groep eerder aan de ooievaarsvogels dan aan de roofvogels verwant zouden zijn. In het veel gedegener werk van Hackett blijkt daar echter niets van. De familie is daarin een zustergroep van de Accipitridae (buizerds, gieren), maar niet de Falconidae.
roodkopgier of kalkoengier (Cathartes aura) · kleine geelkopgier (Cathartes burrovianus) · grote geelkopgier (Cathartes melambrotus) · zwarte gier (Coragyps atratus) · koningsgier (Sarcoramphus papa) · Californische condor (Gymnogyps californianus) · andescondor (Vultur gryphus)
De gieren van de Nieuwe Wereld (Cathartidae) (ook wel Amerikaanse gieren genoemd) is een familie uit de orde van de Accipitriformes. De Amerikaanse gieren zijn de belangrijkste aaseters in de beide Amerika's.
De gieren van de Oude Wereld worden doorgaans tot een andere familie binnen de Accipitriformes, die der havikachtigen, gerekend.
Kondorar, Cathartidae, er ein biologisk familie med sju artar med leveområde avgrensa til varme og tempererte område av Amerika. Familien er den einaste medlemmen i ordenen Cathartiformes etter Clementslista.[1] Denne fuglegruppa er òg kalla vestgribbar.[2] Kondorar er ikkje nært i slekt med gribbar i «den gamle verda», likskapen mellom desse to gruppene kjem av konvergerande evolusjon. Kondorar skil seg frå gribbar med at dei har god luktesans medan gribbar berre kan finne åtsel med hjelp av synet. Dei fleste artar i begge grupper har eit karakteristisk hovud utan fjørkleding.
Klassifiseringa har vore omstridt, kondorar er plassert i ordenen Cathartiformes etter Clementslista, men i ordenen Accipitriformes, haukefuglar, etter IOC-lista.[3] Tidlegare var kondorfamilien ein del av ordenen falkefuglar, Falconiformes, men frå siste del av 1900-talet har mange rekne kondorar som storkefuglar.
Kondorar er generelt store fuglar, og varierer i lengd frå 56-61 centimeter for den minste arten myrkondor på opp til storleiken for kaliforniakondor og andeskondor som begge kan nå 120 cm i lengd og vege over 12 kilogram. Fjørdrakta er i stor grad svart eller brun, ofte med kvite markeringar. Alle artar har fjørlaust hovud og naken hals. Hos nokon artar er huda her lys i farga, og hos kongekondoren er det utvikla store fargerike hudflikar og utvekstar.
Alle artar har lange, breie venger og en stiv hale begge egna til glideflukt på oppstigande luft. Av verdas fugleartar er kondorar dei som er best tilpassa slik flyging over land. Føtene har klør, men dei er svake og ikkje tilpassa griping av bytte. Framtærne er lange med ein liten hudlapp mot foten. Ingen kondorar har syrinx, som gjev fuglar evne til lage lyd, derfor har ikkje desse fuglane anna lyd enn sjeldne grynt.
Samanlikna med haukar har kondorar relativt svakt nebb. Nebbet er tilpassa det å rive kjøtt av delvis rotne åtsel, heller enn å rive fersk kjøtt. Naseopningane er ovale og sit i ein mjuk sere. Nasen er ikkje delt i midten av ein septum, men er hol tvers gjennom nebbet som ein ser tydeleg hos kalkungribben. Augo er framtredande, og i motsetnad til hos ørner, haukefuglar og falkar, ligg ikkje augo i skugge av kraftige augebrynbein. Medlemmer av slektene Coragyps og Cathartes har ein ufullstendig utvikla øvre augelokkfold og to rader på nedre lokk, medan kaliforniakondor, andeskondor og kongekondor manglar foldar totalt.
I likskap med storkefuglar, Ciconiiformes, har kondorar ein vane med å skilje ut væske ned på beina for å avkjøle beina.
Alle artar i familien er åtseletarar.
Kondorar i rekkjefølgje etter eBird/Clements Checklist v2017[1] med norske namn etter Norske navn på verdens fugler.[4]
|publisher= (hjelp) Kondorar, Cathartidae, er ein biologisk familie med sju artar med leveområde avgrensa til varme og tempererte område av Amerika. Familien er den einaste medlemmen i ordenen Cathartiformes etter Clementslista. Denne fuglegruppa er òg kalla vestgribbar. Kondorar er ikkje nært i slekt med gribbar i «den gamle verda», likskapen mellom desse to gruppene kjem av konvergerande evolusjon. Kondorar skil seg frå gribbar med at dei har god luktesans medan gribbar berre kan finne åtsel med hjelp av synet. Dei fleste artar i begge grupper har eit karakteristisk hovud utan fjørkleding.
Kondorfamilien (Cathartidae) eller kondorer (Cathartiformes) kalles også amerikagribber og vestgribber og er en familie av store rovfugler som finnes i Nord- og Sør-Amerika. Kondorene likner i bygning og levevis på de virkelige gribbene, men er i realiteten et slående tilfelle av konvergent evolusjon, ettersom begge gruppene først og fremst lever av åtsler Familien omfatter blant annet andeskondoren, som har et vingespenn som bare overgås av enkelte langvingede albatrosser.
På engelsk brukes begrepet «condors» bare om andes- og kaliforniakondor, mens gruppen som sådan refereres til som «New World vultures».
Kondorer er store gribbeliknende fugler med et nakent hode og delvis naken hals. Nebbet er krumt og klørne kraftige. Disse tilpasningene likner dem vi finner hos gribber, og kondorene lever i stor grad på samme måte. Hovednæringen er åtsler, men de kan i sjeldne tilfeller også ta levende dyr.[1] De har delvis vært utsatt for utryddelsesjakt fordi de har blitt beskyldt for å ta lam.[2]
Tross likheten med gribber stammer kondorene fra en annen gruppe. I en tid har man trodd at kondorene var i nær slekt med storkefugler, i motsetning til de virkelige gribbene som er haukefugler.[3], men nå peker nyere forskning i retning av at kondorene kan bli skilt ut i sin egen orden - Cathartiformes. Fellestrekkene skyldes at de to gruppene har utviklet seg til å leve på samme måte, som åtseletere i tørre strøk. Kondorer jakter først og fremst med en høyt utviklet luktesans, mens de virkelige gribbene baserer seg på synet.[4]
Inndelingen følger HBW Alive og er i henhold til Houston (2019).[5] Norske navn på artene følger Norsk navnekomité for fugl og er i henhold til Syvertsen et al. (2008, 2017).[6][7]
Kondorfamilien (Cathartidae) eller kondorer (Cathartiformes) kalles også amerikagribber og vestgribber og er en familie av store rovfugler som finnes i Nord- og Sør-Amerika. Kondorene likner i bygning og levevis på de virkelige gribbene, men er i realiteten et slående tilfelle av konvergent evolusjon, ettersom begge gruppene først og fremst lever av åtsler Familien omfatter blant annet andeskondoren, som har et vingespenn som bare overgås av enkelte langvingede albatrosser.
På engelsk brukes begrepet «condors» bare om andes- og kaliforniakondor, mens gruppen som sådan refereres til som «New World vultures».
Multimedia w Wikimedia Commons Kondorowate[2] (Cathartidae) – rodzina ptaków z rzędu kondorowych (Cathartiformes).
Obejmuje gatunki głównie padlinożerne zamieszkujące różnorodne środowiska od najwyższych partii gór po równikowe lasy deszczowe czy miasta. Kondorowate występują w Ameryce od południowej Kanady po Patagonię[3].
Ptaki te charakteryzują się następującymi cechami:
Do rodziny Cathartidae należą następujące rodzaje[2]:
Pozycja systematyczna rodziny Cathartidae nie jest pewna. Bywa ona klasyfikowana w rzędzie szponiastych (Accipitriformes)[4][3], jednak niektórzy zaliczają ją do rzędu sokołowych (Falconiformes)[5][6], bocianowców (Ciconiiformes)[7][8] lub w odrębnym rzędzie kondorowych (Carhartiformes) Seebohm, 1890[9][10][11][2]. W niektórych klasyfikacjach Cathartidae jest uznawana za młodszy synonim nazwy Ciconiidae[12]. Badania genetyczne przeprowadzone przez Tagliariniego i współpracowników (2009) sugerują, że kondorowate są bardziej bazalne niż jastrzębiowate (Accipitridae) i sokołowate (Falconiidae), jednak nie wyjaśniają w pełni relacji filogenetycznych pomiędzy tymi rodzinami a bocianowatymi, uznawanymi za ich grupę siostrzaną[13].
Kondorowate (Cathartidae) – rodzina ptaków z rzędu kondorowych (Cathartiformes).
Catartídeos[1] é uma família de aves distribuída no continente americano. Popularmente, podem ser chamados de "condores", "urubus" ou "abutres do Novo Mundo", entretanto não são aparentados com os abutres verdadeiros e as similaridades são atribuídas à evolução convergente devido aos hábitos alimentares necrófagos. O posicionamento taxonômico da família é ainda controverso, sendo, atualmente, agrupado na ordem Accipitriformes ou numa ordem própria, a Cathartiformes. Na classificação tradicional, pertencia aos Falconiformes. São aves de médio a grande porte, possuindo 56 a 134 cm e pesando entre 850 g e 15 kg.[2]
Sibley e Ahlquist consideram o grupo uma subfamília da família Ciconiidae. Os urubus e condores habitam exclusivamente o continente americano e ocupam uma enorme variedade de habitat, desde os Andes às regiões tropicais e semitropicais da América Latina. Em algumas regiões do Brasil, é chamado erroneamente de "corvo". Sua denominação popular "urubu" tem origem no vocábulo tupi uru'bu.[3]
Alimentam-se basicamente de cadáveres e têm o olfato extremamente apurado, capazes de detectar um pequeno cadáver a grandes distâncias.[4]
Adaptações especiais:
O grupo contém cinco géneros e sete espécies, divididas em:
Urubu
Urubu
Urubus-de-cabeça-preta alimentando-se de uma carcaça bovina no Mato Grosso, Brasil
Urubus em um aterro sanitário de Brasília, Distrito Federal, Brasil[6]
Urubus ao amanhecer em uma fazenda próxima à Vila Nova dos Martírios, Maranhão, Brasil
Catartídeos é uma família de aves distribuída no continente americano. Popularmente, podem ser chamados de "condores", "urubus" ou "abutres do Novo Mundo", entretanto não são aparentados com os abutres verdadeiros e as similaridades são atribuídas à evolução convergente devido aos hábitos alimentares necrófagos. O posicionamento taxonômico da família é ainda controverso, sendo, atualmente, agrupado na ordem Accipitriformes ou numa ordem própria, a Cathartiformes. Na classificação tradicional, pertencia aos Falconiformes. São aves de médio a grande porte, possuindo 56 a 134 cm e pesando entre 850 g e 15 kg.
Sibley e Ahlquist consideram o grupo uma subfamília da família Ciconiidae. Os urubus e condores habitam exclusivamente o continente americano e ocupam uma enorme variedade de habitat, desde os Andes às regiões tropicais e semitropicais da América Latina. Em algumas regiões do Brasil, é chamado erroneamente de "corvo". Sua denominação popular "urubu" tem origem no vocábulo tupi uru'bu.
Alimentam-se basicamente de cadáveres e têm o olfato extremamente apurado, capazes de detectar um pequeno cadáver a grandes distâncias.
Catartidele (Cathartidae) sau vulturii pleșuvi din America, vulturii din Lumea Nouă sunt o familie de păsări răpitoare de zi, răspândita în ținuturile tropicale și subtropicale ale Americii. Sunt păsări de talie mare, foarte sociale. Culoarea penajului este neagră, cenușie sau brună, unele specii au porțiuni albe. Au capul și gâtul golaș sau acoperit numai cu puf rar. Ciocul, degetele și ghearele sunt mai puțin dezvoltate decât la vulturii din Lumea Veche. Aripile sunt lungi, iar coada scurtă. Nările nu au sept internazal ca celelalte specii ale ordinului accipitriforme. Mușchii vocali lipsesc, așa încât acești vulturi sunt muți. Au o acuitatea vizuală foarte bună. Spre deosebire de majoritatea păsărilor răpitoare, catartidele au un simț al mirosului bine dezvoltat, care servește la depistare hrănii. Hrana lor constă din cadavre și diferite resturi de carne sau chiar din excremente și prin urmare îndeplinesc un serviciu de igienizare important al mediului [1][2][3].
Familia catartidelor cuprinde 5 genuri și 7 specii:
Catartidele (Cathartidae) sau vulturii pleșuvi din America, vulturii din Lumea Nouă sunt o familie de păsări răpitoare de zi, răspândita în ținuturile tropicale și subtropicale ale Americii. Sunt păsări de talie mare, foarte sociale. Culoarea penajului este neagră, cenușie sau brună, unele specii au porțiuni albe. Au capul și gâtul golaș sau acoperit numai cu puf rar. Ciocul, degetele și ghearele sunt mai puțin dezvoltate decât la vulturii din Lumea Veche. Aripile sunt lungi, iar coada scurtă. Nările nu au sept internazal ca celelalte specii ale ordinului accipitriforme. Mușchii vocali lipsesc, așa încât acești vulturi sunt muți. Au o acuitatea vizuală foarte bună. Spre deosebire de majoritatea păsărilor răpitoare, catartidele au un simț al mirosului bine dezvoltat, care servește la depistare hrănii. Hrana lor constă din cadavre și diferite resturi de carne sau chiar din excremente și prin urmare îndeplinesc un serviciu de igienizare important al mediului .
Familia catartidelor cuprinde 5 genuri și 7 specii:
Coragyps atratus – urubuul negru, vulturul negru Cathartes aura – vulturul pleșuv roșcat, urubuul cu cap roșu, vulturul-curcan Cathartes burrovianus – urubuul mic cu cap galben Cathartes melambrotus – urubuul mare cu cap galben Gymnogyps californianus – condorul californian, condorul de California Vultur gryphus – condorul de Anzi Sarcoramphus papa – vulturul regal, condurul regal
Nya världens gamar (Cathartidae) är en familj vars systematik är omdiskuterad. Gruppens arter benämns ofta kondorer och de återfinns i Amerika. De har ofta ett mycket gott luktsinne.
Då släktförhållandet för denna grupp, i förhållande till andra fåglar, inte är tillfredsställande utrett och de olika förslag som föreligger är mycket omdiskuterade så har gruppen genom tiderna och i olika publikationer givits olika taxonomisk status och placerats i olika taxonomiska grupper. Exempelvis visar studier att de morfologiska likheterna med Gamla världens gamar beror på konvergent evolution.
Inom den klassiska systematiken placerades gruppen länge som en egen familj inom ordningen rovfåglar (Accipitriformes).[1] Mot slutet av 1900-talet uppkom en diskussion kring denna systematiska placering och ett antal ornitologer argumenterade att de istället skulle vara mer närbesläktade med storkar baserat på karyotyp,[2] morfologi,[3] och beteende[4] Detta ledde till att vissa auktoriteter placerade gruppen i ordningen Ciconiiformes tillsammans med storkar och hägrar. Sibley och Monroe (1990) övervägde till och med att kategorisera dem som en underfamilj av storkarna (Ciconiidae). Detta har senare kritiserats och det visade sig att en tidig DNA-studie[5] baserades på felaktiga data och resultatet drogs sedermera tillbaka.[6][7] Detta ledde till att flera auktoriteter placerade Nya världens gamar i den egna ordningen Cathartiformes som alltså inte skulle vara närbesläktad med vare sig rovfåglar eller storkar.
Dess taxonomiska placering kategoriseras för närvarande ibland som oviss (Incertae sedis) men sentida genetiska studier (Ericson et al., 2006 och Hackett, S. J. et al., 2008) indikerar att Nya världens gamar faktiskt tillhör samma utvecklingslinje som de hökartade rovfåglarna (Accipitridae) tillsammans med bland annat ugglor, musfåglar, trogoner, hackspettar, blåkråkor etc [8][9][10] varför många auktoriteter återigen placerar nya världens gamar i ordningen hökfåglar (Accipitriformes).[11]
Kungsgam (Sarcoramphus papa)
Kalifornisk kondor (Gymnogyps californianus)
Peruansk kondor (Vultur gryphus)
Nya världens gamar (Cathartidae) är en familj vars systematik är omdiskuterad. Gruppens arter benämns ofta kondorer och de återfinns i Amerika. De har ofta ett mycket gott luktsinne.
Yeni Dünya akbabaları familyası (Cathartidae), Yeni Dünya'nın, yani iki Amerika kıtasının akbabalarının oluşturduğu kuş familyası.
Bunlardan en ünlüsü Güney Amerika 'da görülen And kondorudur (Vultur gryphus)
Yeni moleküler biyoloji çalışmalarının sonuçlarına göre Yeni Dünya akbabaları daha çok leyleklerle (Ciconiidae) akrabadırlar. Bu yüzden bugün önceden olduğu gibi Falconiformes (gündüz yırtıcıları) ile değil, Ciconiiformes (leylekler ve balıkçıllar) ile ilişkilendirilirler.
Yeni Dünya akbabaları familyası (Cathartidae), Yeni Dünya'nın, yani iki Amerika kıtasının akbabalarının oluşturduğu kuş familyası.
Bunlardan en ünlüsü Güney Amerika 'da görülen And kondorudur (Vultur gryphus)
Yeni moleküler biyoloji çalışmalarının sonuçlarına göre Yeni Dünya akbabaları daha çok leyleklerle (Ciconiidae) akrabadırlar. Bu yüzden bugün önceden olduğu gibi Falconiformes (gündüz yırtıcıları) ile değil, Ciconiiformes (leylekler ve balıkçıllar) ile ilişkilendirilirler.
Грифи Нового Світу — великі птахи-некрофаги (падальщики) довжиною 60—112 см. Мають носові отвори без перегородки, дзьоб, звужений до кінця, і хвіст, що складається з 12 рульових пір'їв. Оперення, як правило, коричневий-чорне, на нижній поверхні крила є світлі ділянки. Самки і самці зовні невиразні.
Гребінчасті грифи, до яких відносять анійдского (Vultur gryphus) і каліфорнійського (Gymnogyps californianus) кондорів і королівского грифа (Sarcoramphus papa), відрізняються м'ясистими гребенями в основі дзьоба і на лобі.
Андійський кондор має оперення чорного кольору з білим коміром і плямами на крилах, з червоною голою шиєю. Цей вид характеризується довжиною до 130 см, а шириною з розпростертими крилами до 3,2 м, будучи найбільш крупним представником кілегрудих птахів. Водиться у високих горах Південної Америки — від Еквадору до 45° пд.ш. (Чилі). Харчується трупами крупних тварин, але харчується і трупами овець та інших дрібніших ссавців. Каліфорнійський кондор, близький до андійського, але декілька дрібніше останнього. Водиться в горах Каліфорнії і Аризони. Практично зник в 20 столітті; починаючи 1980 року вельми успішно здійснюється програма відновлення чисельності цього виду.
Королівський гриф відрізняється оперенням білого і рожево-білого кольору, окрім чорного махового і рульового пір'я і забарвлених червоним і жовтим кольором голови і шиї, завдовжки близько 90 см. Водиться в лісистих країнах Південної Америки — від 32° пд.ш. у Аргентині до південної Мексики.
Грифи з родів катарта (Cathartes) і чорна катарта (Coragyps) не мають м'ясистих виростов. Катарта червоноголова (Cathartes aura), чорно-бурого кольору з металевим блиском і червоною головою і шиєю, завдовжки 78 см, а Coragyps atratus, чорного кольору з бурим відтінком і сірою головою і шиєю, завдовжки 60 см, поширені по всій Америці.
Це незавершена стаття з орнітології.Грифи Нового Світу — великі птахи-некрофаги (падальщики) довжиною 60—112 см. Мають носові отвори без перегородки, дзьоб, звужений до кінця, і хвіст, що складається з 12 рульових пір'їв. Оперення, як правило, коричневий-чорне, на нижній поверхні крила є світлі ділянки. Самки і самці зовні невиразні.
Гребінчасті грифи, до яких відносять анійдского (Vultur gryphus) і каліфорнійського (Gymnogyps californianus) кондорів і королівского грифа (Sarcoramphus papa), відрізняються м'ясистими гребенями в основі дзьоба і на лобі.
Андійський кондор має оперення чорного кольору з білим коміром і плямами на крилах, з червоною голою шиєю. Цей вид характеризується довжиною до 130 см, а шириною з розпростертими крилами до 3,2 м, будучи найбільш крупним представником кілегрудих птахів. Водиться у високих горах Південної Америки — від Еквадору до 45° пд.ш. (Чилі). Харчується трупами крупних тварин, але харчується і трупами овець та інших дрібніших ссавців. Каліфорнійський кондор, близький до андійського, але декілька дрібніше останнього. Водиться в горах Каліфорнії і Аризони. Практично зник в 20 столітті; починаючи 1980 року вельми успішно здійснюється програма відновлення чисельності цього виду.
Королівський гриф відрізняється оперенням білого і рожево-білого кольору, окрім чорного махового і рульового пір'я і забарвлених червоним і жовтим кольором голови і шиї, завдовжки близько 90 см. Водиться в лісистих країнах Південної Америки — від 32° пд.ш. у Аргентині до південної Мексики.
Грифи з родів катарта (Cathartes) і чорна катарта (Coragyps) не мають м'ясистих виростов. Катарта червоноголова (Cathartes aura), чорно-бурого кольору з металевим блиском і червоною головою і шиєю, завдовжки 78 см, а Coragyps atratus, чорного кольору з бурим відтінком і сірою головою і шиєю, завдовжки 60 см, поширені по всій Америці.
Họ Kền kền Tân thế giới (danh pháp khoa học: Cathartidae) là một họ chim chứa 7 loài, phân bố trong 5 chi, ngoại trừ 1 chi với 3 loài thì tất cả các chi còn lại đều là đơn loài. Họ này bao gồm 5 loài kền kền và 2 loài thần ưng, tất cả đều sinh sống trong khu vực nhiệt đới và ôn đới ở châu Mỹ.
Các loài kền kền Tân thế giới không có quan hệ họ hàng gần với các loài kền kền Cựu thế giới dù rất giống nhau ở bề ngoài; các điểm tương đồng giữa chúng là do tiến hóa hội tụ. Tuy gọi là kền kền "Tân thế giới", nhưng các loài trong họ này đã từng phổ biến rộng ở cả Cựu thế giới và Bắc Mỹ trong thời kỳ thuộc kỷ Neogen (23-2,6 Ma).
Kền kền Tân thế giới là chim ăn xác chết, chủ yếu ăn xác các loại động vật chết. Kền kền Tân thế giới có khứu giác tốt, nhưng kền kền Cựu thế giới thì khác, chúng tìm kiếm các xác chết chỉ nhờ có thị giác tốt. Một đặc trưng cụ thể của nhiều loài kền kền là chúng có đầu hói, trụi lông.
Các loài chim này nói chung là lớn, có chiều dài từ nhỡ như ở kền kền đầu vàng nhỏ (56–61 cm, 22–24 inch) cho tới lớn như ở thần ưng California và thần ưng Andes, với chiều dài tới 120 cm (48 inch) và cân nặng từ 12 kg (26 lb) trở lên. Bộ lông chủ yếu màu đen hay nâu, đôi khi có vệt trắng. Tất cả các loài đều có đầu và cổ không lông[1]. Ở một số loài, lớp da này tươi màu, còn ở kền kền vua thì nó phát triển thành yếm thịt và bướu với màu sặc sỡ.
Tất cả các loài có cánh dài và rộng, đuôi cứng, thích hợp cho việc bay liệng[2]. Chúng là sự thích nghi tốt nhất cho việc bay liệng trong số các loài chim sống trên cạn[3]. Chân có móng vuốt nhưng yếu và không thích hợp cho việc quắp con mồi[4]. Các ngón trước dài với màng chân nhỏ tại gốc[5]. Kền kền Tân thế giới nào không có minh quản[6], cơ quan thanh âm của chim, vì thế âm thanh phát ra của chúng chỉ hạn chế ở những tiếng lầu bầu và xì xì hiếm khi xảy ra[7].
Mỏ của chúng hơi cong và tương đối yếu khi so sánh với mỏ của các loài chim săn mồi khác[4]. Nó yếu là do nó chỉ thích nghi với việc xé lớp thịt yếu của xác chết đã phân hủy một phần, chứ không phải thịt tươi[3]. Các lỗ mũi hình ôvan và nằm trong lớp da gốc mỏ mềm[8]. Khoang mũi không bị chia ra bởi vách mũi (chúng là "đục lỗ"), vì thế có thể nhìn thông qua hai lỗ mũi[9] như ở kền kền đầu đỏ châu Mỹ. Các mắt lồi lên, và không giống như mắt của đại bàng, ưng và cắt, chúng không bị che phủ bởi một xương lông mày[8]. Các loài thuộc chi Coragyps và Cathartes có một hàng lông mi không hoàn thiện ở mi mắt trên và 2 hàng ở mi mắt dưới, trong khi Gymnogyps, Vultur và Sarcoramphus hoàn toàn không có lông mi mắt[10].
Kền kền Tân thế giới có tập tính bất thường là bài tiết nước tiểu vào phần có vảy trên hai chân để làm mát chúng bằng cách bốc hơi. Tập tính này cũng có ở các loài cò, và đây là một luận cứ cho mối quan hệ gần giữa hai nhóm chim này[11].
Kền kền Tân thế giới chỉ phân bố hạn hẹp tại Tây bán cầu. Có thể thấy chúng từ miền nam Canada tới Nam Mỹ[12]. Phần lớn các loài là chim sống cố định, nhưng các quần thể kền kền đầu đỏ châu Mỹ thì sinh sản ở Canada và miền bắc Hoa Kỳ lại di trú về phương nam trong thời gian diễn ra mùa đông tại phương bắc[13]. Kền kền Tân thế giới sinh sống trong nhiều kiểu môi trường sống và hệ sinh thái, từ các hoang mạc tới rừng mưa nhiệt đới và ở độ cao từ sát mực nước biển cho tới độ cao của các rặng núi[12], sử dụng khứu giác đã thích nghi tốt để định vị xác chết. Các loài chim này đôi khi cũng thấy có mặt ven các khu dân cư, có lẽ là để ăn các loại động vật bị xe cộ cán chết dọc đường.
Tất cả các loài kền kền Tân thế giới và thần ưng là động vật ăn xác thối. Tuy vậy, dù khẩu phần ăn của chúng chủ yếu là xác chết, nhưng một số loài, như kền kền đen, lại được ghi nhận là từng giết các con mồi sống. Các loại thức ăn bổ sung khác có quả, trứng và lòng ruột thú. Một đặc trưng đáng chú ý của các loài trong chi Cathartes là khứu giác cực kỳ phát triển, được chúng sử dụng để định vị xác thối. Chúng định vị xác thối bằng việc phát hiện mùi của ethyl mercaptan, một chất khí do xác chết đang phân hủy tỏa ra. Thùy khứu giác trong não của các loài này (nơi chịu trách nhiệm xử lý tín hiệu mùi) là lớn hơn khi so sánh với các động vật khác[14]. Các loài khác, như kền kền đen và kền kền vua, lại có khứu giác kém hơn và chỉ tìm kiếm thức ăn bằng thị giác, đôi khi bằng cách bay theo kền kền của chi Cathartes và các loài ăn xác thối khác[6]. Đầu và cổ của kền kền Tân thế giới không lông như một biện pháp để giữ vệ sinh; ngăn ngừa sự phát triển của vi khuẩn từ xác thối mà chúng ăn, không cho vi khuẩn phá hủy bộ lông của chúng cũng như làm lộ lớp da ra để được tiệt trùng dưới ánh nắng mặt trời[15].
Các loài kền kền Tân thế giới và thần ưng không làm tổ. Thay vì thế, chúng đẻ trứng trên các bề mặt trần trụi. Mỗi lần đẻ từ 1 tới 3 trứng, tùy từng loài[1]. Chim non mới sinh không có lông, sau đó mới mọc lông tơ. Chim bố mẹ nuôi con bằng cách ựa thức ăn ra để mớm mồi[8]. Chim non thuộc loại yếu ớt không tự kiếm được mồi và ra ràng sau khi nở khoảng 2-3 tháng[7].
Kền kền Tân thế giới được chia ra thành 5 chi. Đó là Coragyps (Kền kền đen), Cathartes, Gymnogyps, Sarcoramphus (Kền kền vua), và Vultur (Thần ưng Andes). Trong số này, chỉ có chi Cathartes là không đơn loài[16]. Tên gọi khoa học của họ này, Cathartidae, có nguồn gốc từ cathartes, một từ trong tiếng Hy Lạp để chỉ "người làm sạch, người dọn dẹp"[17]. Mặc dù kền kền Tân thế giới có nhiều điểm giống như kền kền Cựu thế giới, nhưng có quan hệ họ hàng không gần mà thay vì thế, các điểm giống nhau là do tiến hóa hội tụ[18].
Theo truyền thống, các loài kền kền Tân thế giới được đặt trong họ của chính chúng trong bộ Falconiformes[11]. Tuy nhiên, vào cuối thế kỷ 20 một số nhà điểu học cho rằng chúng có quan hệ họ hàng gần hơn cả với các loài cò trên cơ sở các dữ liệu tổ hình đồ nhiễm sắc thể[19], hình thái[20] và tập tính[21]. Vì thế một số tác giả đã đặt họ này trong bộ Ciconiiformes cùng các loài cò và diệc; Sibley và Monroe (1990) thậm chí còn coi chúng như một phân họ của họ Hạc (Ciconiidae)[22]. Điều này đã bị phê phán như là sự đơn giản hóa thái quá[23][24] và nghiên cứu trình tự ADN đầu tiên[25] đã dựa trên các dữ liệu có sai sót và sau đó đã phải rút lại[26][27][28]. Kết quả là sau đó người ta có xu hướng nâng cấp kền kền Tân thế giới lên cấp bộ với tên gọi Cathartiformes, một bộ độc lập không có quan hệ gần với cả chim săn mồi hay cò và diệc[29]. Năm 2007, danh lục của Ủy ban Bắc Mỹ thuộc Hiệp hội các nhà điểu học châu Mỹ đã chuyển Cathartidae ngược trở lại bộ Falconiformes, nhưng với nghi vấn chỉ ra rằng nó là đơn vị phân loại "có lẽ đặt sai chỗ trong việc liệt kê danh sách phát sinh chủng loài hiện tại nhưng các dữ liệu chỉ ra vị trí đúng của nó hiện chưa có sẵn"[30]. Bản thảo danh lục của Ủy ban Nam Mỹ thuộc AOU đặt Cathartidae trong bộ của chính nó là Cathartiformes[31]. Tuy nhiên, nghiên cứu ADN gần đây về các mối quan hệ tiến hóa giữa các nhóm chim lại đề xuất rằng chúng có quan hệ gần với nhóm chim săn mồi ban ngày (không phải dạng cắt) và nên là một phần của bộ mới là Accipitriformes[32], một vị trí được danh lục Bắc Mỹ của AOU[33] và IOC[34] công nhận năm 2010.
Họ tuyệt chủng Teratornithidae là bản sao giống hệt (nhưng chủ yếu ở Bắc Mỹ) cho các loài kền kền Tân thế giới — mặc dù trong thời kỳ tiền sử thì họ Cathartidae cũng có mặt ở châu Âu và thậm chí có lẽ đã tiến hóa từ đó. Aiornis incredibilis đôi khi còn được gọi là "thần ưng lớn" do có lẽ nó trông giống như thần ưng ngày nay. Tuy nhiên, hai họ này không có quan hệ họ hàng gần mà có lẽ chỉ là một ví dụ khác của tiến hóa hội tụ, mặc dù sự giống nhau bề ngoài ít được nhấn mạnh trong thời gian gần đây do thông tin mới cho rằng các loài trong họ Teratornithidae là chim săn mồi nhiều hơn so với kền kền Tân thế giới[37].
Hồ sơ hóa thạch của họ Cathartidae là khá nhiều, nhưng lại rất lộn xộn. Nhiều đơn vị phân loại có thể là kền kền Tân thế giới hoặc không phải như vậy, nhưng đã được coi là các đại diện sớm của họ này[38]. Không có hồ sơ hóa thạch rõ rệt tại châu Âu từ kỷ Neogen.
Nhưng có lẽ họ Cathartidae đã có sự đa dạng cao hơn trong khoảng thời gian Plio-/Pleistocen, cạnh tranh được với sự đa dạng như hiện tại của kền kền Cựu thế giới và các họ hàng của chúng về hình dáng, kích thước và hốc sinh thái. Các chi tuyệt chủng đã biết là:
Cây phát sinh chủng loài dưới đây vẽ theo Wink (1995)[43].
Cathartidae
Thần ưng California là loài có tình trạng bảo tồn ở mức cực kỳ nguy cấp. Trước đây loài này sinh sống trong khu vực từ Baja California tới British Columbia, nhưng từ năm 1937 chỉ hạn hẹp tại California[35]. Năm 1982 chỉ còn 22 cá thể trong tự nhiên. Năm 1987, tất cả các cá thể còn sống đã được dồn từ tự nhiên vào chương trình sinh sản nuôi nhốt để đảm bảo cho sự sinh tồn của loài[35]. Năm 2005, còn 127 con thần ưng California trong tự nhiên. Tới ngày 31-1-2011 có 369 cá thể còn sống, trong đó 190 cá thể còn trong tự nhiên[44]. Thần ưng Andes lầ ở cấp sắp bị đe dọa[36]. Kền kền đen, kền kền đầu đỏ châu Mỹ, kền kền đầu vàng nhỏ và kền kền đầu vàng lớn được liệt kê là loài ít quan tâm trong Sách đỏ IUCN. Điều này có nghĩa là các quần thể này dường như là ổn định, và chúng chưa tới ngưỡng đưa vào như là các loài bị đe dọa, là những loài có sự suy giảm trên 30% trong 10 năm hay trong 3 thế hệ[45].
Kền kền đen và kền kền vua xuất hiện trong nhiều loại chữ viết tượng hình của người Maya trong các sách chép tay Maya. Kền kền vua là một trong số các loài chim phổ biến nhất có mặt trong các sách chép tay Maya[46]. Tự hình của nó dễ dàng phân biệt được nhờ cái bướu trên mỏ chim và các vòng tròn đồng tâm tượng trưng cho mắt chim[46]. Nó đôi khi được miêu tả như là một vị thần với cơ thể người và đầu chim[46]. Theo thần thoại Maya, vị thần này thường truyền tải thông điệp giữa người với các vị thần khác. Nó cũng được dùng để tượng trưng cho Cozcaquauhtli, ngày thứ 13 trong tháng của lịch Maya[46]. Trong các sách chép tay Maya, kền kền đen thường được gắn liền với sự chết chóc hay được thể hiện như một con chim săn mồi, và tự hình của nó thường được vẽ ra như là đang tấn công con người. Loài này không có các mối quan hệ tôn giáo như của kền kền vua. Trong khi một số tự hình thể hiện rõ ràng lỗ mũi hở và mỏ cong của kền kền đen, thì một số lại được coi là tượng trưng cho loài này vì chúng trông giống như kền kền và có màu đen, nhưng thiếu cái bướu của kền kền vua[46].
Đàn kền kền đen trên xác con bò.
Đầu không lông của kền kền đen Nam Mỹ (Coragyps atratus brasiliensis) có tác dụng làm giảm sự phát triển của vi khuẩn do việc rúc đầu vào ăn xác thối.
Mũi thính là điển hình của họ này.
Hóa thạch của loài Breagyps clarki đã tuyệt chủng.
Họ Kền kền Tân thế giới (danh pháp khoa học: Cathartidae) là một họ chim chứa 7 loài, phân bố trong 5 chi, ngoại trừ 1 chi với 3 loài thì tất cả các chi còn lại đều là đơn loài. Họ này bao gồm 5 loài kền kền và 2 loài thần ưng, tất cả đều sinh sống trong khu vực nhiệt đới và ôn đới ở châu Mỹ.
Các loài kền kền Tân thế giới không có quan hệ họ hàng gần với các loài kền kền Cựu thế giới dù rất giống nhau ở bề ngoài; các điểm tương đồng giữa chúng là do tiến hóa hội tụ. Tuy gọi là kền kền "Tân thế giới", nhưng các loài trong họ này đã từng phổ biến rộng ở cả Cựu thế giới và Bắc Mỹ trong thời kỳ thuộc kỷ Neogen (23-2,6 Ma).
Kền kền Tân thế giới là chim ăn xác chết, chủ yếu ăn xác các loại động vật chết. Kền kền Tân thế giới có khứu giác tốt, nhưng kền kền Cựu thế giới thì khác, chúng tìm kiếm các xác chết chỉ nhờ có thị giác tốt. Một đặc trưng cụ thể của nhiều loài kền kền là chúng có đầu hói, trụi lông.
Гребенчатые грифы, к которым относят андского (Vultur gryphus) и калифорнийского (Gymnogyps californianus) кондоров и королевского грифа (Sarcoramphus papa), отличаются мясистыми гребнями при основании клюва и на лбу.
Андский кондор имеет оперение чёрного цвета с белым воротником и пятнами на крыльях, с красной голой шеей. Этот вид характеризуется длиной до 130 см, а шириной с распростёртыми крыльями до 3,2 м, являясь наиболее крупным представителем новонёбных птиц. Водится в высоких горах Южной Америки — от Кито (Эквадор) до 45° ю. ш. (Чили). Питается трупами крупных животных, но нападает и на овец и других более мелких млекопитающих.
Калифорнийский кондор, близкий к андскому, но несколько мельче последнего. Водится в горах Калифорнии и Аризоны. Практически исчез в XX веке; начиная с 1980-х годов весьма успешно осуществляется программа восстановления численности и изучения биологии этого вымирающего вида, инициированная при Зоопарке Сан-Диего[10].
Королевский гриф отличается оперением белого и розово-белого цвета, кроме чёрных маховых и рулевых перьев и окрашенных красным и желтым цветом головы и шеи, длиной около 90 см. Водится в лесистых странах Южной Америки — от 32° ю. ш. в Аргентине до южной Мексики.
Грифы из родов Cathartes и Coragyps не имеют мясистых выростов. Гриф-индейка (Cathartes aura), чёрно-бурого цвета с металлическим блеском и красной головой и шеей, длиной 78 см, и американская чёрная катарта (Coragyps atratus), чёрного цвета с буроватым оттенком и серой головой и шеей, длиной 60 см, распространены по всей Америке.
Питаются главным образом падалью, являясь таким образом естественными санитарами. Иногда нападают на новорождённых копытных животных.
Кондоры характеризуются наиболее сильно развитым обонянием среди американских грифов и вообще всех птиц.
Гнёзда строят на скалах и в дуплах деревьев. Откладывают 1—3 яйца белого или светло-серо-зелёного цвета. Насиживанием яиц занимаются самец и самка.
Согласно классификации, которая представлена в «Пятиязычном словаре названий животных» (1994)[1], в состав ныне живущих американских грифов включены семь видов — пять грифов и два кондора. За исключением рода грифов-индеек (Cathartes), все остальные роды являются монотипическими, то есть включают в себя только один вид:
Грифы:
Кондоры:
Возможно, раньше существовал американский украшенный гриф, однако споры о его существовании продолжаются до сих пор.
Кариотип: около 80 хромосом (2n)[11].
Бо́льшая часть депонированных последовательностей принадлежит грифу-индейке (Cathartes aura), который, наряду с калифорнийским кондором (Gymnogyps californianus), является генетически наиболее изученным представителем данного семейства.
Полное геномное секвенирование произведено для двух видов — грифа-индейки (C. aura; в 2014 году)[12] и калифорнийского кондора (G. californianus; в 2013 году)[13][14][15]. Проект по консервационной геномике калифорнийского кондора, осуществляемый при научно-исследовательском институте Зоопарка Сан-Диего[10], привёл к созданию микросателлитной и БАК-библиотеки генома этого вымирающего вида, его сравнительной физической и цитогенетической карты[16][17][18], а также к секвенированию его транскриптома[10].
Гребенчатые грифы, к которым относят андского (Vultur gryphus) и калифорнийского (Gymnogyps californianus) кондоров и королевского грифа (Sarcoramphus papa), отличаются мясистыми гребнями при основании клюва и на лбу.
Андский кондор имеет оперение чёрного цвета с белым воротником и пятнами на крыльях, с красной голой шеей. Этот вид характеризуется длиной до 130 см, а шириной с распростёртыми крыльями до 3,2 м, являясь наиболее крупным представителем новонёбных птиц. Водится в высоких горах Южной Америки — от Кито (Эквадор) до 45° ю. ш. (Чили). Питается трупами крупных животных, но нападает и на овец и других более мелких млекопитающих.
Калифорнийский кондор, близкий к андскому, но несколько мельче последнего. Водится в горах Калифорнии и Аризоны. Практически исчез в XX веке; начиная с 1980-х годов весьма успешно осуществляется программа восстановления численности и изучения биологии этого вымирающего вида, инициированная при Зоопарке Сан-Диего.
Королевский гриф отличается оперением белого и розово-белого цвета, кроме чёрных маховых и рулевых перьев и окрашенных красным и желтым цветом головы и шеи, длиной около 90 см. Водится в лесистых странах Южной Америки — от 32° ю. ш. в Аргентине до южной Мексики.
Грифы из родов Cathartes и Coragyps не имеют мясистых выростов. Гриф-индейка (Cathartes aura), чёрно-бурого цвета с металлическим блеском и красной головой и шеей, длиной 78 см, и американская чёрная катарта (Coragyps atratus), чёрного цвета с буроватым оттенком и серой головой и шеей, длиной 60 см, распространены по всей Америке.
新大陸禿鷲，又稱新世界禿鷹或新域鷲，是屬於美洲鷲科（或新域鷲科）的鳥類。當中包含了在美洲溫帶生活的5種禿鷲及2種神鷹。除了美洲鷲屬外，所有其下的屬都是單型的。
新大陸禿鷲在基因上與外表相似的舊大陸禿鷲並非近親，牠們之間的相似性是來自趨同演化，而牠們之間的分野則卻仍在討論及研究中。牠們在新近紀都是廣泛分佈在舊世界及北美洲的。
禿鷲是吃腐肉的，很多時都是吃已死去的動物屍體。新大陸禿鷲有良好的嗅覺，但舊大陸禿鷲卻是憑視覺來尋找屍體。牠們的特徵是頭上完全沒有羽毛。
新大陸禿鷲包含了5個屬及7個物種，5個屬當中只有美洲鷲屬不是單型的。牠們的分類如下[1]：
雖然新大陸禿鷲外表很像舊大陸禿鷲，但牠們並非近親。牠們的相似性是來自趨同演化。[2]
新大陸禿鷲傳統上是作為一個科分類在隼形目中。[3]但是於20世紀末，一些學者認為牠們的染色體組型圖[4]、形態[5]及行為[6]更為像鸛。故此一些文獻將牠們分類在鸛形目中，甚至認為牠們是鸛科內的一個亞科。[7]不過另有一些意見這種分類過於簡化[8][9]，而基因證據亦推翻了這個分類。[10][11]現時卻有一種趨勢將新世界禿鷲提升為一個目，稱為美洲鷲目，與猛禽或鸛沒有近親的關係。[12]美國鳥類學者協會（American Ornithologists' Union）於2007年將北美洲的美洲鷲科再次分類在隼形目中[13]，而草擬將南美洲的美洲鷲科定為地位未定，有可能屬於隼形目或美洲鷲目。[14]
美洲鷲科的學名是來自希臘文的「淨化者」之意。
新大陸禿鷲一般都很大，由小黃頭美洲鷲的56-61厘米至加州神鷹及安地斯神鷹的120厘米長。羽毛主要是黑色或褐色，間中有些白紋。所有的物種頭部及頸部都沒有羽毛。[15]一些皮膚上有鮮艷的顏色，如王鷲就有色彩繽紛的肉冠。
新大陸禿鷲都有長而且闊的雙翼，尾巴堅硬，適合翱翔。[16]牠們比其他鳥類更適合翱翔。[17]雙腳有爪，但很脆弱，並不適合抓東西。[18]前趾較長，底部有細小的網狀組織。[19]由於牠們沒有鳴管[20]，故其叫聲只限於咕嚕聲及嘶嘶聲。[21]
牠們的喙稍呈鉤狀，與其他猛禽比較則較弱。[18]這是由於牠們的喙是用來撕開腐肉，而非鮮肉。[17]鼻孔呈卵狀，有蠟膜。[22]鼻腔並沒有分隔，故可以從一邊的鼻孔看穿另一邊。[23]眼睛很突出，但不像鷹般有眉骨遮蔽。[22] 黑美洲鷲屬及美洲鷲屬有單一但不完整的上睫毛及兩行下睫毛，而加州兀鷲屬、Vultur及王鷲屬則完全沒有睫毛。[24]
新大陸禿鷲會在腳上排泄，來幫助降低體溫。由於鸛亦會這麼做，故這亦成為牠們之間緊密關係的論點。[3]
新大陸禿鷲都是吃腐肉的。雖然牠們大部份的飲食都是腐肉，一些成員如黑美洲鷲都曾被發現獵殺獵物。牠們也會吃果實、蛋及垃圾。美洲鷲屬中有一種不尋常的特徵，就是牠們有敏銳的嗅覺，用來尋找屍體。牠們憑著屍體發出的乙硫醇來確定位置。牠們腦部的嗅葉比其他動物為大。[25]其他物種如黑美洲鷲及王鷲的嗅覺並不靈敏，只靠視覺，或有時甚至是跟隨美洲鷲屬或其他吃腐肉的動物來尋找食物，[20]例如沒有嗅覺的加州神鷲。
新大陸禿鷲的頭部及頸部沒有羽毛是一種對衛生產生的適應性：可以阻止細菌從屍體藏在羽毛中，另外皮膚亦可以被太陽照射而消毒。[26]
新大陸禿鷲不會築巢，牠們會在光禿的地方生蛋。牠們每次會生1-3顆蛋，這視乎不同物種而定。[15]雛鳥出生時沒有羽毛，於2-3個月後才長出。[21]雙親會以反哺形式來餵養雛鳥。[22]
黑美洲鷲及王鷲在瑪雅古抄本作為古代文字出現。當中以王鷲最為普遍。[27]王鷲的圖騰從其肉冠及眼睛可以清楚分辨。[27]牠們有時被描繪成一個鳥頭人身的神祇。[27]根據瑪雅傳說，這個神祇是在人類與其他神祇之間傳遞訊息。牠們在瑪雅曆法中代表每月的第13日。[27]在瑪雅古抄本中，黑美洲鷲一般與死亡或是猛禽有關，而牠們的圖騰代表攻擊人類。黑美洲鷲就沒有像王鷲般的宗教意味。雖然一些圖騰明顯顯示黑美洲鷲相通的鼻孔及鉤狀喙，但有一些則是從沒有王鷲的肉冠來估計是黑美洲鷲。[27]
加州神鷲是瀕危物種。[28]於1987年就已飼養了所有野生的加州神鷲來確保其生存。[28]於2005年，只有127隻野生的加州神鷲。
黑美洲鷲、紅頭美洲鷲、小黃頭美洲鷲及大黃頭美洲鷲的狀況仍是安全。這表示牠們的數量很穩定，仍未減少到瀕危的數量。[30]
畸鳥是一種與新大陸禿鷲有關的已滅絕動物，在美洲是新大陸禿鷲的對手。新大陸禿鷲在史前時代亦有在歐洲出現，甚至有可能在當地演化。Aiornis incredibilis的外表可能像現今的鳥類。不過牠們並非近親，而是並行演化的例子，而畸鳥比禿鷲更具掠食性。[31]
美洲鷲科的化石歷史頗為大量，但較為混淆。很多化石不論有可能是或不是新大陸禿鷲都被認為是此科的早期成員。自新近紀就沒有明確的化石紀錄，而分子分析的結果卻更為模稜兩可。[32]
美洲鷲科於上新世或更新世有高度的多樣化，可與現今的舊大陸禿鷲比美。已滅絕的屬有：
於蒙古、美國、阿根廷及古巴發現的化石並未曾分類。現時亦有發現很多與現存物種同屬的化石。
在歐洲發現早期新近紀的化石可能是屬於新大陸禿鷲，稱為Plesiocathartes。另一方面，高鳥科的新兀鷲一直被認為是特別的新大陸禿鷲。
.jpg)
|pages=值左起第5位存在软连字符 (帮助) 新大陸禿鷲，又稱新世界禿鷹或新域鷲，是屬於美洲鷲科（或新域鷲科）的鳥類。當中包含了在美洲溫帶生活的5種禿鷲及2種神鷹。除了美洲鷲屬外，所有其下的屬都是單型的。
新大陸禿鷲在基因上與外表相似的舊大陸禿鷲並非近親，牠們之間的相似性是來自趨同演化，而牠們之間的分野則卻仍在討論及研究中。牠們在新近紀都是廣泛分佈在舊世界及北美洲的。
禿鷲是吃腐肉的，很多時都是吃已死去的動物屍體。新大陸禿鷲有良好的嗅覺，但舊大陸禿鷲卻是憑視覺來尋找屍體。牠們的特徵是頭上完全沒有羽毛。
分類 界 : 動物界 Animalia 門 : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata 綱 : 鳥綱 Aves 目 : タカ目 Accipitriformes 亜目 : コンドル亜目 Cathartae 科 : コンドル科 Cathartidae 学名 Cathartidae (Lafresnaye, 1839) シノニム Cathartinae
和名 コンドル 英名 New World Vultures 属
コンドル科 (コンドルか、学名 Cathartidae) は、鳥類タカ目の科である。
コンドル (英語: condors) と総称されるが、狭義にはその1種をコンドルと呼ぶ。ただし英語では New World vultures と総称され、condors はその一部である。
両米の広い範囲に生息する。
腐肉食の昼行性猛禽類である。通常捕食はしない。旧大陸のハゲワシ類 (Old World vultures) に相当するニッチを占める。
コンドル科はタカ目 Accipitriformes の1科である。現生科ではタカ目（オウム目・スズメ目に近縁であることが判明したハヤブサ目 Falconiformes を除く）の中で最初に分岐し、残りのタカ亜目に対し単型のコンドル亜目に分類される。ただし化石科では、中新世/更新世のテラトルニス科がコンドル亜目に含まれる。
タカ目 コンドル亜目コンドル科 Cathartidae
コンドル科とタカ亜目の類縁性は古くから信じられてきたものの、分子系統では弱くしか支持されていない[1]。このことと、化石記録が古く始新世中期にまでさかのぼることから、古生物学界を中心に、コンドル科をタカ目とは別のコンドル目 Cathartiformes とする説もある[2]。
かつてはコウノトリ科に近縁だとする説があった。19世紀に、左右の鼻腔が貫通しているなどの比較解剖学的形質が共通することが指摘された (Garrod 1873[3])。この説は長らく顧られなかったが、20世紀半ばに追加検証された (Ligon 1967[4])。20世紀末、SibleyなどによるDNAハイブリダイゼーションや初期のシーケンス解析によっても、コンドル科とコウノトリ科の類縁性は支持された[5]。
これらの結果に応じ、Sibley & Ahlquist (1990) はコンドル科をコンドル亜科 Cathartinae としてコウノトリ科に含めた。アメリカ鳥学会 (AOU) はコンドル科をタカ目 Falconiformes からコウノトリ目に移した。AOU 南アメリカ分類委員会 (SACC) はコンドル科を目未定 incertae sedis とした[6]。
しかし2000年代後半からの分子系統では、コウノトリ科とコンドル科の類縁関係は完全に否定された。コンドル科とタカ亜目の類縁性には若干の不確かさがあるものの、コンドル科はタカ亜目と共に land birds、コウノトリ科は water birds という強く支持された別々の大系統に属し、互いに近縁な可能性はない。初期の分子系統で得られた類縁性は短枝誘引（short-branch attraction、変異速度が遅い種同士がまとまる誤差）が原因のひとつである。AOU は2007年にコンドル科をタカ目 Falconiformes に戻し（その後の版でタカ目 Accipitriformes に分離した）[7]、SACC はコンドル科を incertae sedis からコンドル目とした[2]。
コンドル科 (コンドルか、学名 Cathartidae) は、鳥類タカ目の科である。
コンドル (英語: condors) と総称されるが、狭義にはその1種をコンドルと呼ぶ。ただし英語では New World vultures と総称され、condors はその一部である。
콘도르과(Cathartidae)는 수리목에 속하는 맹금류 과의 하나로 5개 속에 7종을 포함하고 있다. 그러나 모두 단계통군은 아니다. 아메리카의 온난 및 온대 기후 지역에 5종의 대머리수리류와 2종의 콘도르가 발견된다. 신대륙맹금류는 신생대 제삼기 동안에 구대륙과 북아메리카 양쪽에 널리 퍼졌다.
2021년 브라운(Braun)과 킴볼(Kimball) 등의 연구에 의한 육조류 계통 분류이다.[1]
육조류 수리류 파랑새류 오스트레일리아조류