Els oniscideus (Oniscidea) són un subordre de crustacis isòpodes. Són crustacis terrestres amb unes 3.000 espècies descrites. Els porquets de sant Antoni poden arribar a confondre's amb els diplòpodes (miriàpodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si hom n'hi veu dos parells, llavors es tracta d'un diplòpode.
Donat que els oniscideus són organismes molt coneguts reben dotzenes de noms populars, com ara porqueta, porquet de Sant Antoni, truja i trugeta (o trujola),[1] gorrí, garrineta/gorrinet(a), gorrin(y)a, baconet, baconeta (de Sant Antoni) o tocinet; panerola,[nota 1] pastera, pastereta o pastoreta; somereta (del Bon Jesús), muleta del Bon Jesús; cabreta; bouet de Sant Antoni; conillet de Nostre Senyor; cuc/cuquet de bola, cuc/cuquet de Sant Antoni, boleta de Nostre Senyor, cuca de la Mare de Déu, cuqueta del Bon Jesús; aranya del bon Jesús; marraco, marrameu, paternostrera; caterineta i catalineta blava, gallineta, gallina orba (Mall.), (en)dormidora, endormida, papa de l'enaiguament, papa dormidora, porcelleta, porcellana i tall de moc (Alta Cerdanya).[2]
Els porquets de sant Antoni són crustacis terrestres. Al cap, hi tenen dos ulls compostos, un parell d'antenes i mandíbules. Tenen un exoesquelet rígid, segmentat i calcari, i disposen de set parells de cames. Algunes espècies tenen la capacitat d'enrotllar-se sobre si mateixes (p. ex.: Armadillidium vulgare), formant una bola, quan se senten amenaçades. El seu exoesquelet presenta una forma d'acordió que els facilita aquest enrotllament.
Els porquets de sant Antoni han de menester un ambient humit, car respiren per brànquies. És habitual de trobar-ne en llocs humits i foscs, com ara sota pedres o troncs. Són, en general, animals nocturns, i s'alimenten de detritus, com restes vegetals, encara que poden arribar a esdevenir una plaga en els jardins.
Els porquets de sant Antoni són els sols crustacis amb un desenvolupament directe, és a dir, sense fase de larva; açò es deu a la seua vida en terra ferma, que els impedeix tenir hàbits reproductors que necessiten condicions més humides. La femella pot mantenir els ous fecundats dins del cos. Una prole rosàcia n'ix quan ha trobat el lloc idoni (vegeu pseudoviviparisme, ovoviviparisme). Tanmateix, i a diferència d'altres grups d'artròpodes terrestres com insectes i miriàpodes, aquests animals conserven un sistema excretor de tipus crustaci, la qual cosa els obliga a excretar urea en lloc d'àcid úric, amb la consegüent pèrdua d'aigua.
Els agrada menjar de nit.
Els oniscideus (Oniscidea) són un subordre de crustacis isòpodes. Són crustacis terrestres amb unes 3.000 espècies descrites. Els porquets de sant Antoni poden arribar a confondre's amb els diplòpodes (miriàpodes), de morfologia externa similar, encara que per a diferenciar-los n'hi ha prou amb veure quantes potes s'observen a cada costat d'un segment extern. Si es veu només una pota, l'animal serà un crustaci, i si hom n'hi veu dos parells, llavors es tracta d'un diplòpode.
