dcsimg

Brasiliaanse peperboom ( африканс )

добавил wikipedia AF

Die Brasiliaanse peperboom (Schinus terebinthifolius) is 'n boom wat genaturaliseer geraak het in Suid-Afrika vanaf Suid-Amerika en dreig om 'n indringerplant te word. Die boom groei maklik, word aangeplant en kom voor in KwaZulu-Natal en verder noordwaarts. Voëls versprei die saad van hierdie spesie.

Fotogalery

Sien ook

Bron

  1. "Schinus terebinthifolia Raddi". Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. 2009-03-30. Besoek op 2009-12-30.

Eksterne skakels

Wiki letter w.svg Hierdie artikel is ’n saadjie. Voel vry om Wikipedia te help deur dit uit te brei.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia skrywers en redakteurs
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AF

Brasiliaanse peperboom: Brief Summary ( африканс )

добавил wikipedia AF

Die Brasiliaanse peperboom (Schinus terebinthifolius) is 'n boom wat genaturaliseer geraak het in Suid-Afrika vanaf Suid-Amerika en dreig om 'n indringerplant te word. Die boom groei maklik, word aangeplant en kom voor in KwaZulu-Natal en verder noordwaarts. Voëls versprei die saad van hierdie spesie.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia skrywers en redakteurs
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AF

Püstəyarpaq şinus ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Püstəyarpaq şinus

Təbii yayılması

Vətəni Cənubi-Şərqi Braziliya,Şimali Argentina və Paraqvaydır.ABŞ-in cənub ştatlarında,Avstraliyada,Yeni Zelandiyada,Cənubi Çində,Cənubi Afrikada,Sakit okean və Karib dənizinin adalarında yayılmışdır.


Botaniki təsviri

Hündürlüyü 7-10 m olan,şaquli budaqlı kiçik ağacdır.Qısa,güclü budaqlı gövdəsi vardır.Yarpaqları uzunsov lansetvari,lələkvari,uzunluğu 10-22 sm-dir,3-15 xırda yarpaqcıqdan ibarətdir.Yarpaqcıqları oval formalı,uzunluğu 3-6 sm,eni 2-3,5 sm,kənarları dişlidir.Xırda,ağ,çiçəkləri süpürgələrə yiğilmişdir.Yumru giləmeyvəlidir,diametri 4-5 mm-dir,1 toxumludur,qırmızı rənglidir.Bəzən onları çəhrayı bibər və ya qırmızı bibər adlandırırlar.


Ekologiyası

Quraqlıq sevəndir.Torpağın münbitliyinə dözür.


Azərbaycanda yayılması

Mərdəkan dendrarisində introduksiya olunmuşdur.


İstifadəsi

Tərkibində aşı maddəsi vardır.Dekorativ görünüşlüdür.Bir çox yeməklərin hazırlanmasında istifadə edilir.


Məlumat mənbəsi

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Püstəyarpaq şinus: Brief Summary ( азерски )

добавил wikipedia AZ

Püstəyarpaq şinus

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia AZ

Pebrer del Brasil ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA
 src=
Arbre del pebre centenari en un carrer de Figueres

El pebrer del Brasil o Aroeira (Schinus terebinthifolius) és un gran arbust o petit arbre perennifoli (de 7-10 m d'altura) que és originari de la Sud-amèrica subtropical i tropical, al sud-est del Brasil, al nord de l'Argentina i al Paraguai.

Les branques poden apuntar cap amunt, reclinar-se o ésser penjants com una liana, totes en el mateix individu. Les fulles són alternades de 10 a 22 cm de llarg, pinnades compostes amb 5-15 folíols; els folíols són aproximadament ovals (de lanceolats fins a el·líptics), de 3-6 cm de llargada i de 2-3.5 cm d'amplada, i tenen marges finament dentats, un àpex que pot anar d'agut fins a arrodonit i venes groguenques. El raquis de la fulla entre els folíols és generalment (però no sempre) lleugerament alat.

La planta és dioica, amb petites flors de cinc pètals blancs amb el centre groc que neixen profusament en raïms auxiliars. La floració és entre el principi d'estiu i el principi de tardor.

El fruit és una drupa vermella i esfèrica de 4-5 mm de diàmetre, agrupada en densos raïms de centenars de baies.

N'existeixen dues varietats:

  • Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Fulles de fins a 22 cm, amb 7-15 folíols; fruit rosat.
  • Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Fulles de fins a 17 cm, amb 5-13 folíols; fruit vermell.

Com moltes altres espècies de la família de les anacardiàcies, el pebroter brasiler té una saba aromàtica que pot causar reaccions cutànies en persones sensibles.

Cultiu i usos

El pebrer del Brasil és un petit arbre, molt estès com a arbre ornamental en moltes regions de Sud-amèrica pel seu fullatge i fruit decoratius. Malgrat que no és autèntic pebre, les seves baies seques són sovint venudes com a bolles de pebre rosades. Les llavors poden ser usades com a espècia usades amb moderació, donant als aliments un gust de pebre negre, però són tòxics en grans quantitats.

Plantat originalment com a arbre ornamental fora de la seva àrea nativa, el pebrer del Brasil s'ha estès molt i a hores d'ara, és considerat una espècie invasora a moltes regions subtropicals amb precipitacions moderades o elevades, incloent parcialment o totalment Austràlia, les Bahames, les Bermudes, el sud de la Xina, Cuba, Fiji, la Polinèsia francesa, Guam, Malta, les Illes Marshall, Maurici, Nova Caledònia, Nova Zelanda, l'Illa de Norfolk, Puerto Rico, l'Illa de Reunió i els Estats Units (principalment Florida i Hawaii). En àrees més seques, com Israel i el sud de Califòrnia, també hi creix però no és considerada invasora.

És mal de controlar perquè treu de les arrels si el tronc principal és tallat i els arbres produeixen molta llavor que és dispersada pels ocells.

Referències i enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies


лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Pebrer del Brasil: Brief Summary ( каталонски; валенсиски )

добавил wikipedia CA
 src= Arbre del pebre centenari en un carrer de Figueres

El pebrer del Brasil o Aroeira (Schinus terebinthifolius) és un gran arbust o petit arbre perennifoli (de 7-10 m d'altura) que és originari de la Sud-amèrica subtropical i tropical, al sud-est del Brasil, al nord de l'Argentina i al Paraguai.

Les branques poden apuntar cap amunt, reclinar-se o ésser penjants com una liana, totes en el mateix individu. Les fulles són alternades de 10 a 22 cm de llarg, pinnades compostes amb 5-15 folíols; els folíols són aproximadament ovals (de lanceolats fins a el·líptics), de 3-6 cm de llargada i de 2-3.5 cm d'amplada, i tenen marges finament dentats, un àpex que pot anar d'agut fins a arrodonit i venes groguenques. El raquis de la fulla entre els folíols és generalment (però no sempre) lleugerament alat.

La planta és dioica, amb petites flors de cinc pètals blancs amb el centre groc que neixen profusament en raïms auxiliars. La floració és entre el principi d'estiu i el principi de tardor.

El fruit és una drupa vermella i esfèrica de 4-5 mm de diàmetre, agrupada en densos raïms de centenars de baies.

N'existeixen dues varietats:

Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Fulles de fins a 22 cm, amb 7-15 folíols; fruit rosat. Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Fulles de fins a 17 cm, amb 5-13 folíols; fruit vermell.

Com moltes altres espècies de la família de les anacardiàcies, el pebroter brasiler té una saba aromàtica que pot causar reaccions cutànies en persones sensibles.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autors i editors de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia CA

Brasilianischer Pfefferbaum ( германски )

добавил wikipedia DE
 src=
Blütenstände
 src=
Blätter
 src=
Fruchtstand
 src=
Fruchtstand
 src=
Früchte

Der Brasilianische Pfefferbaum (Schinus terebinthifolia), auch Weihnachtsbeere genannt, gehört zur Familie der Sumachgewächse (Anacardiaceae).

Beschreibung

Der Brasilianische Pfefferbaum wächst als immergrüner Strauch oder kleiner, öfters mehrstämmiger Baum und erreicht Wuchshöhen von bis zu 9–10 Metern, seltener etwas mehr. Der Stammdurchmesser erreicht über 30 (60) Zentimeter. Die bräunliche bis gräuliche Borke ist im Alter rissig bis furchig und teils abblätternd.

Er hat eine rundliche Krone und wechselständige, gestielte, unpaarig gefiederte Blätter mit oft leicht geflügelter, etwas behaarter Rhachis. Die meist sitzenden, abgerundeten oder stumpfen bis spitzen, seltener eingebuchteten 5–13, kahlen Blättchen sind meist ganzrandig oder manchmal im oberen Teil teils mehr oder weniger gekerbt oder gesägt. Sie sind leicht ledrig, bis 4–7,5 Zentimeter lang und eiförmig bis verkehrt-eiförmig. Die jungen Blätter sind mehr oder weniger gesägt. Das glänzende Laub verströmt einen pfeffrigen Geruch wenn man es reibt oder bricht. Die Nebenblätter fehlen.

Der Brasilianische Pfefferbaum ist zweihäusig diözisch. Die sehr kleinen, gelblich-weißen und kurz gestielten, fünfzähligen, funktionell eingeschlechtlichen Blüten mit doppelter Blütenhülle sind in achselständigen, vielblütigen, reich verzweigten, kürzeren Rispen angeordnet und werden im Sommer gebildet. Es sind 10 Staubblätter in zwei ungleichen Kreisen oder in den weiblichen Blüten kleine Staminodien sowie ein oberständiger Fruchtknoten mit sehr kurzem Griffel und dreilappiger Narbe bzw. in den männlichen Blüten ein kleiner Pistillode und jeweils ein Diskus vorhanden. Aus ihnen entwickeln sich später kleine grüne Steinfrüchte, die sich während der Reife zu den auffälligen, roten, lange haltbaren, glatten, aromatischen und 4–6 Millimeter großen, einsamigen, ledrigen, dünnfleischigen, -schaligen Früchten mit minimalen Griffelresten entwickeln. Der holzige, etwas abgeflachte, skulptierte und rot-braune Steinkern ist bis 3 Millimeter groß.

Die Chromosomenzahl beträgt 2n = 28.[1]

Pharmakologie

Schinus terebinthifolia enthält 3,3 bis 5,2 % ätherisches Öl. Dieses besteht vor allem aus den Monoterpenen α- und β-Phellandren, Limonen, p-Cymol, Silvestren, Myrcen, α-Pinen, trans-Terpin, Perillaaldehyd, 3-Caren und Carvacrol. Außerdem enthalten die Früchte Cardanole, ihre Konzentration schwankt zwischen 0,03 % (in Réunion) und 0,05 % (in Florida). Einige Zeit nach dem Verzehr können Schleimhautreizungen auftreten. Hauttests mit Cardanol erwiesen starke hautreizende Wirkung mit langer Latenzzeit. Vermutlich können von den Früchten ausgehende Dämpfe Kopfschmerzen, Schwellungen der Augenlider und Atmungsdepressionen hervorrufen. Obwohl nach Schwenker & Skopp nach Selbstversuchen und Verwendung als Gewürz keine Reizwirkung von der Pflanze ausging, sollte sie als giftig betrachtet werden.[2]

Verwendung

Die Früchte dieser brasilianischen Gewürzpflanze werden unter der Bezeichnung „Rosa Pfeffer“, „Rosé Pfeffer“ oder „Rosa Beeren“ als Gewürz verwendet, sie sind jedoch kein echter Pfeffer, sondern werden buntem Pfeffer (schwarz, weiß und grün) aus optischen Gründen anstelle des seltenen roten Pfeffers beigemischt. Sie sind von mild aromatischem Geschmack. Die Früchte werden gerne als Weihnachtsschmuck verwendet, darauf beruht auch der Zweitname „Weihnachtsbeere“.

Der Baum führt ein Gummiharz, Aroeireharz oder Amerikanischer Mastix, wie der Peruanische Pfefferbaum (Schinus molle).

Verbreitung

Der Brasilianische Pfefferbaum ist in Mittel- und Südamerika beheimatet. In den USA ist die 1840 als Zierpflanze nach Florida importierte Art heute unerwünscht, da sie verwildert und natürliche Biotope überwuchert. Große Gebiete der Everglades sind heute reine Pfefferbaum-Bestände und es wird mit Millionen-Dollar-Einsatz versucht, Bereiche wieder von dieser Pflanze zu befreien. Der Besitz oder die Pflanzung ist in Florida strafbar.

Die Bäume sind frostempfindlich und benötigen eine Mindesttemperatur von 5 °C.

Siehe auch

Literatur

  • Elbert L. Little, Frank H. Wadsworth: Common Trees of Puerto Rico and the Virgin Islands. Agriculture Handbook No. 249, USDA, 1964, S. 436, 440 f.
  • R. Hänsel, K. Keller, H. Rimpler, G. Schneider: Hagers Handbuch der Pharmazeutischen Praxis. 5. Auflage, Band 6, Drogen P–Z, Band II, Springer, 1994, ISBN 978-3-642-63390-4 (Reprint), S. 635 f.
  • Annals of the Missouri Botanical Garden. Volume 54, No. 3, Flora of Panama, Part VI, 1967, S. 352, 369 ff, online auf biodiversitylibrary.org.

Einzelnachweise

  1. Schinus terebinthifolia bei Tropicos.org. In: IPCN Chromosome Reports. Missouri Botanical Garden, St. Louis.
  2. Lutz Roth, Max Daunderer, Kurt Kormann: Giftpflanzen - Pflanzengifte. 6. Auflage, NIKOL Verlag, Hamburg, 2012. ISBN 978-3-86820-009-6.
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Brasilianischer Pfefferbaum: Brief Summary ( германски )

добавил wikipedia DE
 src= Blütenstände  src= Blätter  src= Fruchtstand  src= Fruchtstand  src= Früchte

Der Brasilianische Pfefferbaum (Schinus terebinthifolia), auch Weihnachtsbeere genannt, gehört zur Familie der Sumachgewächse (Anacardiaceae).

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia DE

Schinus terebinthifolia ( англиски )

добавил wikipedia EN

Schinus terebinthifolia is a species of flowering plant in the cashew family, Anacardiaceae, that is native to subtropical and tropical South America. Common names include Brazilian peppertree,[2] aroeira, rose pepper, broadleaved pepper tree,[3] wilelaiki (or wililaiki),[4] Christmasberry tree[5] and Florida holly.[6] The species name has been very commonly misspelled as ‘terebinthifolius’.[a]

Description

Brazilian peppertree is a sprawling shrub or small tree, with a shallow root system, reaching a height of 7–10 m. The branches can be upright, reclining, or nearly vine-like, all on the same plant. Its plastic morphology allows it to thrive in all kinds of ecosystems: From dunes to swamps, where it grows as a semi-aquatic plant.[8] The leaves are alternate, 10–22 cm long, pinnately compound with (3–) 5–152 leaflets; the leaflets are roughly oval (lanceolate to elliptical), 3–6 cm long and 2–3.5 cm broad, and have finely toothed margins, an acute to rounded apex and yellowish veins. The leaf rachis between the leaflets is usually (but not invariably) slightly winged. The plant is dioecious, with small white flowers borne profusely in axillary clusters. The fruit is a drupe 4–5 mm diameter, carried in dense clusters of hundreds.

The two varieties are:

  • S. terebinthifolia var. acutifolia, leaves to 22 cm, with 7–152 leaflets, pink fruit
  • S. terebinthifolia var. terebinthifolia, leaves to 17 cm, with 5–132 leaflets, red fruit

Distribution

Schinus terebinthifolia is native to Argentina, Brazil and Paraguay.[9] In the United States, it has been introduced to California, Texas, Hawaii, Arizona, Nevada, Louisiana,[10] and Florida.

Cultivation and uses

Brazilian pepper tree.jpg

Brazilian pepper is widely grown as an ornamental plant in frost-free regions of South America for its foliage and fruit. In its native habitat it is a melliferous flower[8] and is the main source of food for the stingless bee Tetragonisca angustula, which is an important honey producer in Central and South America.[11]

Although it is not a true pepper (Piper), its dried drupes are often sold as pink peppercorns, as are the fruits from the related species Schinus molle (Peruvian peppertree). The seeds can be used as a spice, adding a pepper-like taste to food. They are usually sold in a dry state and have a bright pink color. They are less often sold pickled in brine, where they have a dull, almost green hue.

Planted originally as an ornamental outside of its native range, Brazilian pepper has become widespread and is considered an invasive species in many subtropical regions with moderate to high rainfall, including parts or all of Australia, the Bahamas, Bermuda, southern China, Cuba, Fiji, French Polynesia, Guam, Hawaii, Malta, the Marshall Islands, Mauritius, New Caledonia, New Zealand, Norfolk Island, Puerto Rico, Réunion, South Africa and the United States. In drier areas, such as Israel and southern California, it is also grown, but has not generally proven invasive. In California, it is considered invasive in coastal regions by the California Invasive Plant Council.[12]

Brazilian pepper is hard to control because it produces basal shoots if the trunk is cut. Trees also produce abundant seeds that are dispersed by birds and ants. This same hardiness makes the tree highly useful for reforestation in its native environment, but enables it to become invasive outside of its natural range.[8]

Toxicity

Like many other species in the family Anacardiaceae, Brazilian pepper has an aromatic sap that can cause skin reactions (similar to poison ivy burns) in some sensitive people – although the reaction is usually weaker than that induced by touch of the closely related Lithraea molleoides, known in Brazil as "wild" aroeira (aroeira brava). Conversely, Schinus terebinthifolia is commonly known as "tame" aroeira (aroeira mansa).

In a paper on triterpenes, the ingested fruits are noted to have a “paralyzing effect” on birds.[13] The narcotic and toxic effects on birds and other wildlife has also been noted by others, e.g., Bureau of Aquatic Plant Management. The AMA Handbook of Poisonous and Injurious Plants reports that the triterpenes found in the fruits can result in irritation of the throat, gastroenteritis, diarrhea, and vomiting.[14] Like most other members of the Anacardiaceae, Brazilian pepper contains active alkenyl phenols, e.g., urushiol, cardol, which can cause contact dermatitis and inflammation in sensitive individuals.[15][16] Contact with the “sap” from a cut or bruised tree can result in rash, lesions, oozing sores, severe itching, welts and reddening and swelling (especially of the eyes).[17]

The burning of plant matter releases many airborne irritants, so it is not an effective means of control. It is said to have a "mace-like" effect upon nearby people and is highly advised against.

History

Also known as "Florida holly", Schinus terebinthifolia was introduced to Florida by at latest 1891, probably earlier,[18] where it has spread rapidly since about 1940,[19] replacing native plants, like mangroves, with thousands of acres occupied. It is especially adept at colonizing disturbed sites and can grow in both wet and dry conditions. Its growth habit allows it to climb over understory trees and invade mature canopies, forming thickets that choke out most other plants.

As an invasive pest

The species, including the seed, is legally prohibited from sale, transport, or planting in Florida, according to the Florida Department of Agriculture and Consumer Services Noxious Weed List.[20] It is classified as a Category I pest by The Florida Exotic Pest Plant Council (FL EPPC).[21] To keep the plant from spreading into native plant communities and displacing them, local regulations and environmental guidelines require eradication of Brazilian pepper wherever possible. The plant and all parts are also illegal for sale or transfer in Texas.[22] As one of the two species sold as pink peppercorn, the other being Schinus molle, it lacks generally recognized as safe (GRAS) status with the FDA.[23]

Several biocontrols are being studied for use in Florida.[24][25][26][27][28][29][30]

It is a declared weed in several states of Australia.[31][32][33] In South Africa, it is classified as a category 1 invader in KwaZulu-Natal province, where any plants are to be removed and destroyed, and a category 3 invader in all other provinces, meaning it may no longer be planted.[34]

Control

Two herbicides are approved for use in the United States to exterminate Brazilian pepper: Triclopyr, using the basal bark method; and glyphosate. Picloram can be used if the stump has been freshly cut, but this is neither the preferred nor most effective means of eradication.

Calophya terebinthifolii and Calophya lutea are two psyllids in the Calophya with high specificity – among plants in Florida – for Brazilian peppertree. Thus they are recommended for use in biocontrol in that area.[35]

Medicinal uses

Peppertree is the subject of extensive folk medicinal lore where it is indigenous. Virtually all parts of this tropical tree, including its leaves, bark, fruit, seeds, resin and oleoresin (or balsam) have been used medicinally by indigenous peoples throughout the tropics. The plant has a very long history of use and appears in ancient religious artifacts and on idols among some of the ancient Chilean Amerindians.

Throughout South and Central America, Brazilian peppertree is reported to be an astringent, antibacterial, diuretic, digestive stimulant, tonic, antiviral and wound healer. In Peru, the sap is used as a mild laxative and a diuretic and the entire plant is used externally for fractures and as a topical antiseptic. The oleoresin is used externally as a wound healer, to stop bleeding and for toothaches and it is taken internally for rheumatism and as a purgative. In South Africa, a leaf tea is used to treat colds and a leaf decoction is inhaled for colds, hypertension, depression and irregular heartbeat. In the Brazilian Amazon, a bark tea is used as a laxative and a bark-and-leaf tea is used as a stimulant and antidepressant. In Argentina, a decoction is made with the dried leaves and is taken for menstrual disorders and is also used for respiratory and urinary tract infections and disorders.

Brazilian peppertree is still employed in herbal medicine today in many countries. It is used for many conditions in the tropics, including menstrual disorders, bronchitis, gingivitis, gonorrhea, gout, eye infections, rheumatism, sores, swellings, tuberculosis, ulcers, urethritis, urogenital disorders, venereal diseases, warts and wounds. In Brazilian herbal medicine today, the dried bark and/or leaves are employed for heart problems (hypertension and irregular heart beat), infections of all sorts, menstrual disorders with excessive bleeding, tumors and general inflammation. A liquid extract or tincture prepared with the bark is used internally as a stimulant, tonic and astringent and externally for rheumatism, gout and syphilis.[36]

Recently, the fruit of the plant has been studied and shows promise as a treatment for MRSA. A chemical in the berry appears to stop bacteria from producing a toxin which breaks down tissue. It also appears to suppress the way the bacteria communicate.[37][38]

Footnotes

  1. ^ The misspelling ‘terebinthifolius’ of [correct] Schinus terebinthifolia is due to considerable historic confusion as to the correct gender of the genus name; as of 2015 this has been resolved with the determination that the correct gender of Schinus is feminine (rather than masculine), and adjectival names within the genus must be spelled accordingly.[7]

References

  1. ^ "Schinus terebinthifolia". Germplasm Resources Information Network (GRIN). Agricultural Research Service (ARS), United States Department of Agriculture (USDA). Retrieved 30 December 2009.
  2. ^ USDA, NRCS (n.d.). "Schinus terebinthifolius". The PLANTS Database (plants.usda.gov). Greensboro, North Carolina: National Plant Data Team. Retrieved 6 November 2015.
  3. ^ "Broadleaved pepper tree (Schinus terebinthifolius)". www.daf.qld.gov.au. Retrieved 19 July 2015.
  4. ^ "Christmas-berry" (PDF). Archived from the original (PDF) on 10 March 2016. Retrieved 4 December 2016.
  5. ^ "Schinus terebinthifolius". ipef.br (in Portuguese). Instituto de Pesquisas e Estudos Florestais. Archived from the original on 7 March 2020.
  6. ^ "Brazilian-pepper tree, Christmasberry tree, Florida Holly". Floridagardener.com. Archived from the original on 23 March 2018. Retrieved 6 October 2017.
  7. ^ Zona, S. (2015). "The correct gender of Schinus (Anacardiaceae)". Phytotaxa. 222 (1): 75–77. doi:10.11646/phytotaxa.222.1.9.
  8. ^ a b c Backes, Paulo; Irgang, Bruno (2004). Mata Atlântica: as árvores e a paisagem. Porto Alegre, Rio Grande do Sul, Brazil: Paisagem do Sul. p. 102.
  9. ^ "Schinus terebinthifolius". ICUN Global Invasive Species Database. International Union for Conservation of Nature (IUCN). Retrieved 22 May 2021.{{cite web}}: CS1 maint: url-status (link)
  10. ^ "Element stewardship abstract" (PDF). TNC Weeds. Schinus terebinthifolius. Davis, CA: University of California. Archived from the original (PDF) on 21 February 2007.
  11. ^ Braga, J.A.; Sales, E.O.; Soares Neto, J.; Conde, M.M.; Barth, O.M.; Maria, C.L. (December 2012). "Floral sources to Tetragonisca angustula (Hymenoptera: Apidae) and their pollen morphology in a southeastern Brazilian Atlantic Forest". Revista de Biología Tropical. 60 (4): 1491–501. doi:10.15517/rbt.v60i4.2067. PMID 23342504.
  12. ^ "California Invasive Plant Council" (website).
  13. ^ Campello, J.P.; Marsaioli, A.J. (1974). "Triterpenes of Schinus terebinthifolius". Phytochemistry. 13 (3): 659–660. doi:10.1016/S0031-9422(00)91376-1.
  14. ^ Lampe, K.F.; McCann, M.A., eds. (1985). AMA Handbook of Poisonous and Injurious Plants. Chicago, IL: American Medical Association.
  15. ^ Lampe, K.F.; Fagerstrom, R. (1968). Plant Toxicity and Dermatitis. Baltimore, MD: Williams & Wilkins.
  16. ^ Tomlinson, P.B. (1980). The Biology of Trees Native to Tropical Florida. Allston: Harvard University Printing Office.
  17. ^ Morton, J.F. (1978). "Brazilian pepper: Its impact on people, animals and the environment". Econ. Bot. 32 (4): 353–359. doi:10.1007/BF02907927. S2CID 34687258.
  18. ^ Gogue, G.J.; Hurst, C.J.; Bancroft, L. (1974). "Growth inhibition by Schinus terebinthifolius". HortScience. 9 (3): 301.
  19. ^ Ewel, J.J. (1986). "Invasibility: Lessons from south Florida.". In Mooney, H.A.; Drake, J.A. (eds.). Ecology of Biological Invasions of North America and Hawaii. New York, NY: Springer-Verlag. pp. 214–230.
  20. ^ "Noxious Weed Info, DPI - FDACS". Archived from the original on 15 January 2009. Retrieved 14 July 2009.
  21. ^ "Invasive plant lists". Fleppc.org. Florida Exotic Pest Plant Council. Retrieved 19 July 2018.
  22. ^ "Texas Invasives". Info.sos.state.tx.us. Archived from the original on 24 October 2012. Retrieved 19 July 2018.
  23. ^ Singh, Ram J.; Lebeda, Ales; Tucker, Arthur O. (2011). "Chapter 2. Medicinal plants — nature's pharmacy". In Singh, Ram J. (ed.). Genetic Resources, Chromosome Engineering, and Crop Improvement. Medicinal Plants. Vol. 6. Boca Raton, FL: CRC Press (published 15 September 2011). p. 17. ISBN 978-1420073843.
  24. ^ "Patricia Prade, PhD, an expert in biological control of Florida's most serious invasive plant". Institute of Food and Agricultural Sciences (IFAS) (blog). Gainesville, FL: University of Florida. 7 October 2020.
  25. ^ Burckhardt, Daniel; et al. (2018). "Taxonomy of Calophya (Hemiptera: Calophyidae) species associated with Schinus terebinthifolia (Anacardiaceae)" (PDF). Florida Entomologist. 101 (2): 178–188. doi:10.1653/024.101.0205. S2CID 90218978.
  26. ^ Prade, Patricia; Minteer, Carey R.; Cuda, James P. (July 2019). "Yellow Brazilian peppertree leaf-galler (suggested common name) Calophya latiforceps Burckhardt (Insecta: Hemiptera: Calophyidae: Calophyinae)". Entomology and Nematology Department. entnemdept.ufl.edu. Beneficial creatures. Gainesville, FL: University of Florida. Retrieved 10 July 2021.{{cite web}}: CS1 maint: url-status (link)
  27. ^ Prade; et al. "Salvinia weevil Cyrtobagous salviniae (Calder & Sands) (Insecta: Coleoptera: Curculionidae)" (PDF). Institute of Food and Agricultural Sciences (IFAS). Gainesville, FL: University of Florida.
  28. ^ Prade, Patricia; et al. "Brazilian peppertree thrips Pseudophilothrips ichini (Hood) (Insecta: Thysanoptera: Phlaeothripidae)" (PDF). Institute of Food and Agricultural Sciences (IFAS). Gainesville, FL: University of Florida.
  29. ^ Cuda; et al. (October 2019). "Brazilian peppertree" (PDF). Integrated Management Guide.
  30. ^ Prade, Patricia; Diaz, Rodrigo; Vitorino, Marcelo D.; Cuda, James P.; Kumar, Prem; Gruber, Barrett; Overholt, William A. (2016). "Galls induced by Calophya latiforceps (Hemiptera: Calophyidae) reduce leaf performance and growth of Brazilian peppertree". Biocontrol Science and Technology. 26 (1): 23–34. doi:10.1080/09583157.2015.1072131. S2CID 84005719.
  31. ^ "Broadleaved pepper tree Schinus terebinthifolius declared class 3" (PDF). Daff.qld.gov.au. Archived from the original (PDF) on 31 May 2013. Retrieved 19 July 2018.
  32. ^ "pepper tree". Agriculture. Weed profiles. New South Wales, Australia: Department of Primary Industries. Archived from the original on 2 September 2012. Retrieved 30 August 2012.
  33. ^ "List of Weeds". Western Australian Herbarium. Florabase — the Western Australian Flora. Swan River weeds. Western Australia: Department of Biodiversity, Conservation and Attractions. Retrieved 23 May 2022.{{cite web}}: CS1 maint: url-status (link)
  34. ^ "Invasive Alien Plants". CARA List. South African Nursery Association. Archived from the original on 13 March 2013. Retrieved 26 March 2013.
  35. ^ Prade, P.; Minteer, C.R.; Gezan, S.A.; et al. (2021). "Host specificity and non-target longevity of Calophya lutea and Calophya terebinthifolii, two potential biological control agents of Brazilian peppertree in Florida, USA". BioControl (published 20 October 2020). 66 (2): 281–294. doi:10.1007/s10526-020-10058-3. S2CID 226338007.
  36. ^ "Brazilian peppertree - Schinus molle". Rain-tree.com. Tropical Plant Database File. Retrieved 19 July 2018.
  37. ^ "Common weed could help fight deadly superbug, study finds". The Washington Post. To Your Health. Retrieved 19 July 2018.
  38. ^ Muhs, Amelia; Lyles, James T.; Parlet, Corey P.; Nelson, Kate; Kavanaugh, Jeffery S.; Horswill, Alexander R.; Quave, Cassandra L. (2017). "Virulence inhibitors from Brazilian peppertree block quorum sensing and abate dermonecrosis in skin infection models" (PDF). Scientific Reports. 7 (1): 42275. Bibcode:2017NatSR...742275M. doi:10.1038/srep42275. ISSN 2045-2322. PMC 5301492. PMID 28186134.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Schinus terebinthifolia: Brief Summary ( англиски )

добавил wikipedia EN

Schinus terebinthifolia is a species of flowering plant in the cashew family, Anacardiaceae, that is native to subtropical and tropical South America. Common names include Brazilian peppertree, aroeira, rose pepper, broadleaved pepper tree, wilelaiki (or wililaiki), Christmasberry tree and Florida holly. The species name has been very commonly misspelled as ‘terebinthifolius’.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia authors and editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia EN

Schinus terebinthifolius ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

El pimentero brasileño, turbinto, aroeira, pimienta rosada o rosa (Schinus terebinthifolius) es un arbusto o pequeño árbol de 7 a 10 m de altura, nativo de áreas subtropicales y tropicales de Sudamérica, sudeste de Brasil, norte de Argentina y de Paraguay.

 src=
Vista del árbol
 src=
Hojas
 src=
Flores

Descripción

Tiene ramas ascendentes y colgantes en el mismo árbol. Las hojas son alternas, de 10 a 22 cm de longitud, pinnadas compuestas con 3 a 15 folíolos; los folíolos son ovales (lanceolados a elípticas), de 3 a 6 cm de largo y 2 a 3,5 cm de ancho, con márgenes finamente dentados, con ápice acudo a redondeado. El raquis entre los folíolos es usualmente (pero no invariable) alado. La planta es dioica, con flores pequeñas y blancas. El fruto es una pequeña drupa roja y esférica de 4 a 5 mm de diámetro, en densos racimos de centenares de drupas.

Hay dos variedades:

  • Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Hojas de 22 cm, con 7 a 15 folíolos; fruto rosado.
  • Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Hojas de 17 cm, con 5 a 13 folíolos; fruto rojizo.

Como muchas otras especies de la familia de las Anacardiaceae, el pimentero brasileño tiene un látex aromático que causa reacciones cutáneas (similar al veneno de la Toxicodendron radicans o Rhus toxicodendron en personas sensibles.

Está incluido en la lista 100 de las especies exóticas invasoras más dañinas del mundo[1]​ de la Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza.

Cultivo y usos

Este árbol es muy atractivo ornamentalmente, en regiones libres de heladas sudamericanas por su follaje decorativo y frutos. Aunque no es un pimentero (Piper), sus drupas secas se venden como pimienta rosada. Las semillas se usan como una especia con moderación, agregando pimienta negra, porque sino es tóxica.

Planta ornamental, que se ha convertido en una maleza en muchas regiones subtropicales con moderada a alta pluviosidad, Australia, Bahamas, Bermuda, sur de China, Cuba, Fiyi, Polinesia, Guam, Perú, Malta, Islas Marshall, Mauritania, Nueva Caledonia, Nueva Zelandia, Isla de Norfolk, Puerto Rico, Reunión, y en EE. UU. (Florida Y Hawái). En áreas desérticas, como Israel y el sur de California, crece pero no es invasora.

Este árbol fue introducido a Florida en 1891, quizás antes (Gogue et al. 1974), prosperando mucho, reemplazando plantas nativas, con miles de ha ocupadas. Es especialmente colonizadora de sitios alterados y crece en condiciones húmedas y secas. Forma denso dosel, ahogando a otras plantas. La venta, transporte o siembra del arbolito están legalmente prohibidos en EE. UU., clasificada como Maleza Categoría I por el Exotic Pest Plant Council (EPPC) (ver [1]).

Taxonomía

Schinus terebinthifolius fue descrita por Giuseppe Raddi y publicado en Memoria di Matematica e di Fisica della Società Italiana del Scienze Residente in Modena, Parte contenente le Memorie di Fisica 18(2): 399–400. 1820.[2]

Etimología

Schinus, es el nombre griego del lentisco: arbolito perenne de esta misma familia;

terebinthifolius: epíteto compuesto latíno que significa "con las hojas del género Terebinthus".

Sinonimia
  • Rhus schinoides Willd. ex Schult.
  • Rhus trijuga Poir.
  • Sarcotheca bahiensis Turcz.
  • Schinus antiarthriticus Mart. ex Marchand
  • Schinus mellisii Engl.
  • Schinus mucronulatus Mart.[3]

Nombres comunes

Se conoce como pimentero brasileño, turbinto, aroeira, y pimienta rosada o rosa. En El Salvador se conoce como falso pimiento, jocotillo extranjero y pimientillo.[4]

Referencias

  1. Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 de las Especies Exóticas Invasoras más dañinas del mundo. Una selección del Global Invasive Species Database. Publicado por el Grupo Especialista de Especies Invasoras (GEEI), un grupo especialista de la Comisión de Supervivencia de Especies (CSE) de la Unión Mundial para la Naturaleza (UICN), 12pp. Primera edición, en inglés, sacada junto con el número 12 de la revista Aliens, Diciembre 2000. Versión traducida y actualizada: Noviembre 2004.
  2. «Schinus terebinthifolius». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 16 de julio de 2013.
  3. Schinus terebinthifolius en PlantList
  4. «Listado de árboles de El Salvador». Englera (29): 17-225. 2009. ISSN 0170-4818. Consultado el 2 de febrero de 2021.

Bibliografía

  • Gogue, G. J., Hurst, C. J., & Bancroft, L. 1974. Inhibición del crecimiento por Schinus terebinthifolius. HortScience 9 (3): 301.

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Schinus terebinthifolius: Brief Summary ( шпански; кастиљски )

добавил wikipedia ES

El pimentero brasileño, turbinto, aroeira, pimienta rosada o rosa (Schinus terebinthifolius) es un arbusto o pequeño árbol de 7 a 10 m de altura, nativo de áreas subtropicales y tropicales de Sudamérica, sudeste de Brasil, norte de Argentina y de Paraguay.

 src= Vista del árbol  src= Hojas  src= Flores
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores y editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia ES

Brasilianroseepippuri ( фински )

добавил wikipedia FI

Brasilianroseepippuri (Schinus terebinthifolius) on sumakkikasveihin kuuluva eteläamerikkalainen pensas tai pieni puu. Se on kotiutunut nykyään laajalle alueelle, ja sitä pidetään aggressiivisena vieraslajina.

Ulkonäkö ja koko

 src=
Brasilianroseepippurin marjoja ja lehtiä.

Brasilianroseepippuri on pensasmainen puu, joka voi kasvaa kymmenen metriä korkeaksi. Sen runko on usein monihaarainen ja oksisto tiheä. Lehdet ovat päätöparisia, eli sulkamaiset lehdykät kasvavat pareittain, kärjen yksittäistä lehdykkää lukuun ottamatta. Lehdet ovat 12–20 senttimetriä pitkiä, ja niissä on 3–13 lehdykkää. Kesällä ja syksyllä puu kasvattaa kukinnot, joissa on pieniä valkoisia kukkia. Talvella kypsyvät punaiset luumarjat.[1]

Levinneisyysalue ja elinympäristö

Brasilianroseepippurin alkuperäinen levinneisyysalue käsitti Brasilian, Argentiinan ja Paraguayn. Se on kuitenkin levinnyt muun muassa Australiaan, Etelä-Afrikkaan, Etelä-Eurooppaan, eteläiseen Aasiaan, Yhdysvaltoihin ja Puerto Ricoon.[2]

Brasilianroseepippuri suosii erityisesti kosteita alueita ja jopa kosteikkoja.[1] Vaikka sitä esiintyy myös luonnonmukaisilla alueilla, laji pitää erityisesti ihmisen muokkaamista ympäristöistä.[2] Se onkin monien alueiden pioneerilaji ja valtaa helposti alankojen kosteita alueita.[3]

Käyttö ja ekologia

Brasilianroseepippuria on käytetty monissa maissa koriste- ja varjokasvina. Sen puuta on käytetty myös rakennusmateriaalina, ja sen alkuperäisellä levinneisyysalueella käytännössä jokaista osaa on käytetty lääkkeenä. Sen lehdistä ja marjoista on tehty myös jouluseppeleitä.[3] Linnut käyttävät brasilianroseepippurin marjoja ravinnokseen, ja esimerkiksi Floridassa talvehtivat punarintarastaat syövät tonneittain sen marjoja. Laji onkin lisääntynyt sen jälkeen, kun brasilianroseepippuri levisi Floridaan.[1] Se ei ole kuitenkaan yleinen ruokakasvi, ja se on jopa myrkyllinen joillekin eläimille.[2]

Brasilianroseepippuri on aggressiivinen vieraslaji. Esimerkiksi Floridassa se on saastuttanut yli 280 neliökilometrin laajuisen alueen. Se kasvattaa tiheän lehvästön, joka varjostaa muut lajit, ja haittaa monien alkuperäislajien kasvua.[4]

Lähteet

  1. a b c Schinus terebinthifolius Floridata.com. Viitattu 16.9.2012. (englanniksi)
  2. a b c Schinus terebinthifolius USDA Forest Service. Viitattu 16.9.2012. (englanniksi)
  3. a b Schinus terebinthifolius The Global Invasive Species Database. Invasive Species Specialist Group. Viitattu 16.9.2012. (englanniksi)
  4. Brazilian pepper-tree University of Florida. Viitattu 16.9.2012. (englanniksi)

Aiheesta muualla

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Brasilianroseepippuri: Brief Summary ( фински )

добавил wikipedia FI

Brasilianroseepippuri (Schinus terebinthifolius) on sumakkikasveihin kuuluva eteläamerikkalainen pensas tai pieni puu. Se on kotiutunut nykyään laajalle alueelle, ja sitä pidetään aggressiivisena vieraslajina.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedian tekijät ja toimittajat
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FI

Schinus terebinthifolius ( француски )

добавил wikipedia FR

Schinus terebinthifolius[1], le faux-poivrier, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Anacardiaceae, originaire d'Amérique du Sud. C'est un arbre dioïque, à feuilles persistantes, dont les fruits constituent l'épice connue sous les noms de « baies roses » ou « poivre rose ».

Originaire d'Amérique du Sud (Brésil), il est aujourd’hui exploité pour ses baies dans d'autres régions tropicales, comme La Réunion ou Madagascar. Cette espèce se comporte dans certaines régions, notamment aux États-Unis[réf. souhaitée] et en Nouvelle-Calédonie[2], comme une adventice ligneuse agressive, devenant parfois une plante envahissante.

Noms vernaculaires
baie rose, encens, faux poivrier, poivre marron, poivre rose, poivrier d'Amérique, poivrier du Brésil[3].

Description

Port

Schinus terebinthifolius est un arbre qui peut atteindre de 3 à 10 mètres, occasionnellement 15 mètres, de hauteur[4],[3], avec un tronc de 10-30 cm de diamètre (parfois 60 cm)[3].

 src=
Feuille de Schinus terebinthifolius. Le limbe peut être entier comme ci-dessus, ou dentelé.

Feuilles

Ses feuilles, persistantes, alternes, imparipennées de 7,5 à 15 cm de long, comptent généralement 5, 7 ou 9 folioles elliptiques ou oblongues, sessiles opposées, sauf la dernière[3]. Le limbe est entier ou dentelé, sa base et son sommet sont en coin[5].

Fleurs

Les fleurs sont groupées en grappes (panicules) de 2,5-10 cm de long, très ramifiées, situées principalement à la base des feuilles supérieures. Fleurs mâles et fleurs femelles apparaissent sur des pieds différents (espèce dioïque)[3]. Elles dégagent une odeur poivrée, ou une odeur de térébinthe.

Les fleurs d'environ 3 mm de long et de large comprenne un calice formé de cinq minuscules sépales verts pointus, une corolle de cinq pétales blanc crème étalés de moins de 3 mm de long, 10 étamines ou un pistil avec un ovaire arrondi, un style court et un stigmate[3]. Elles sont mellifères[6] et permettent la production d'un miel discrètement parfumé.

 src=
Baies roses

Fruits

Les fruits, appelés « baies roses », sont des drupes de 4 à 5 millimètres de diamètre, groupées en grappes denses, de couleur rouge vif, conservant le calice à la base, avec une pulpe brune résineuse aromatique, légèrement amère. Ils contiennent une graine elliptique, brun clair, de moins de 3 mm de long[3],[4], possèdent une odeur poivrée.

Ecorce

L'écorce est brune et légèrement pustuleuse[5].

Sève

L'arbre secrète une sève résineuse odorante, suggérant de la térébenthine, devenant noirâtre lorsqu'elle est exposée à l'air[3].

 src=
Germination de graines de Schinus terebinthifolius

Distribution et caractère envahissant

L'espèce, originaire du Brésil[7], a été introduite dans diverses contrées tropicales où elle s'est souvent montré très envahissante.

Le fait que le Schinus terebinthifolius supporte bien l'ombre et produise beaucoup de fruits dont les graines germent facilement contribue à expliquer sa prolifération[5].

En Nouvelle-Calédonie

En Nouvelle-Calédonie, où elle est présente depuis au moins 1882, cette espèce prolifère sur des milliers d'hectares le long de la côte ouest et sur les îles Loyauté, sous forme de petits buissons presque impénétrables. Il est fréquent d'en voir à Nouméa sur le bord des routes. L'ombre de ces buissons empêche ou ralentit fortement le développement d'autres espèces[5]. Le Code de l'environnement de la Province Sud interdit l’introduction dans la nature de cette espèce ainsi que sa production, son transport, son utilisation, son colportage, sa cession, sa mise en vente, sa vente ou son achat[8].

Utilisations médicinales

Schinus terebinthifolius fait l'objet d'un vaste répertoire de médecine traditionnelle là où il est indigène. Pratiquement toutes les parties de cet arbre tropical, y compris les feuilles, l'écorce, les fruits, les graines, la résine et l'oléorésine (ou baume), ont été utilisées à des fins médicinales par les peuples indigènes des tropiques. La plante a une très longue histoire d'utilisation et apparaît dans d'anciens artefacts religieux et sur des idoles chez certains des anciens Amérindiens du Chili.

Dans toute l'Amérique du Sud et l'Amérique centrale, le poivrier du Brésil est considéré comme astringent, antibactérien, diurétique, stimulant digestif, tonique, antiviral et cicatrisant. Au Pérou, la sève est utilisée comme un laxatif léger et un diurétique et la plante entière est utilisée en externe pour les fractures et comme antiseptique topique. L'oléorésine est utilisée en externe comme cicatrisant, pour arrêter les saignements et pour les maux de dents et en interne pour les rhumatismes et comme purgatif. En Afrique du Sud, un thé de feuilles est utilisé pour traiter les rhumes et une décoction de feuilles est inhalée pour les rhumes, l'hypertension, la dépression et les battements de cœur irréguliers. En Amazonie brésilienne, une infusion d'écorce est utilisée comme laxatif et une infusion d'écorce et de feuilles est utilisée comme stimulant et antidépresseur. En Argentine, une décoction est faite avec les feuilles séchées et est prise pour les troubles menstruels et est également utilisée pour les infections et les troubles des voies respiratoires et urinaires.

Le poivrier du Brésil est encore employé aujourd'hui en phytothérapie dans de nombreux pays. Sous les tropiques, il est utilisé pour de nombreuses affections, notamment les troubles menstruels, la bronchite, la gingivite, la gonorrhée, la goutte, les infections oculaires, les rhumatismes, les plaies, les gonflements, la tuberculose, les ulcères, l'urétrite, les troubles urogénitaux, les maladies vénériennes, les verrues et les plaies. Aujourd'hui, dans la phytothérapie brésilienne, l'écorce et/ou les feuilles séchées sont utilisées pour les problèmes cardiaques (hypertension et battements cardiaques irréguliers), les infections de toutes sortes, les troubles menstruels avec saignements excessifs, les tumeurs et les inflammations générales. Un extrait liquide ou une teinture préparée avec l'écorce est utilisé en interne comme stimulant, tonique et astringent et en externe pour les rhumatismes, la goutte et la syphilis[9].

Récemment, le fruit de la plante a été étudié et s'avère prometteur comme traitement du SARM ( Staphylococcus aureus résistant à la méticilline)[10]. Un produit chimique contenu dans la baie semble empêcher les bactéries de produire une toxine qui détruit les tissus. Il semble également supprimer la façon dont les bactéries communiquent[11].

Usages

Les fruits sont consommés et appréciés pour leur goût légèrement poivré.

Les feuilles sont utilisées dans certains plats vietnamiens[6].

À La Réunion, le miel de baies roses est un miel que l'on trouve couramment sur les marchés.

En Nouvelle-Calédonie, l'arbre a été introduit à Maré comme pare-feu[6].

Étymologie

Le nom de l'espèce vient du grec schinos signifiant « lentisque », car l'arbre produit un suc semblable à la résine des lentisques, et terebinthifolius, « à feuilles de pistachier »[réf. souhaitée].

Notes

L'orthographe erronée "Schinus terebinthifolius" de [correct] Schinus terebinthifolia[12] est due à une confusion historique considérable quant au genre correct du nom du genre ; depuis 2015, cette question a été résolue en déterminant que le genre correct de Schinus est féminin (plutôt que masculin), et les noms adjectivaux au sein du genre doivent être orthographiés en conséquence[13]

Variétés

  • Schinus terebinthifolius var. raddianus, Engl.

Voir aussi

Article connexe

Références externes

Notes et références

  1. « Catalogue of Life : Schinus terebinthifolia Raddi », sur www.catalogueoflife.org (consulté le 8 février 2019)
  2. Vanessa Hequet, Mickaël Le Corre, Frédéric Rigault, Vincent Blanfort, Les espèces exotiques envahissantes de Nouvelle-Calédonie, IRD, Institut de Recherche pour le Développement, septembre 2009, 87 p. (lire en ligne), p. 17
  3. a b c d e f g et h (en) « Schinus terebinthifolius (Brazilian pepper tree) », sur Invasive Species Compendium (ISC), CABI (consulté le 28 mars 2018).
  4. a et b « Schinus terebinthifolius Raddi - Anacardiaceae - Dicotylédone », sur IDAO, Cirad.
  5. a b c et d Groupe espèces envahissantes, Plantes envahissantes pour les milieux naturels de Nouvelle-Calédonie, Nouméa, APICAN - Agence pour la Prévention et l'Indemnisation des Calamités Agricoles ou Naturelles, janvier 2012, 222 p., p. 176
  6. a b et c Bernard Suprin, Mille et une plantes en Nouvelle-Calédonie, Nouméa, Editions Photosynthèse, 2013, 382 p. (ISBN 9782952731638), p. 73
  7. (en) « 2. Schinus terebinthifolius Reddi, Mem. Mat. As. Soc. Ital. Sci. 18:399. 1820. R.R. Stewart, l.c. », sur Flora of Pakistan (consulté le 28 mars 2018).
  8. Code de l'environnement de la Province Sud, Nouméa, 2019, 346 p. (lire en ligne), p. 147
  9. Leslie Taylor, « Brazilian Peppertree, Species: Molle, terebinthifolius, aroeira »
  10. The Washington Post To Your Health. Retrieved 19 July 2018., « Common weed could help fight deadly superbug, study finds », The Washington Post,‎ 19 july 2018. (lire en ligne)
  11. Amelia Muhs, James T. Lyles and Corey P. Parlet, Kate Nelson, Jeffery S. Kavanaugh, Alexander R. Horswill, Cassandra L. Quave, « Virulence Inhibitors from Brazilian Peppertree Block Quorum Sensing and Abate Dermonecrosis in Skin Infection Models »
  12. U.S. National Plant Germplasm System, « Taxon: Schinus terebinthifolia Raddi »
  13. Zona, S. (2015)., « "The correct gender of Schinus (Anacardiaceae)". Phytotaxa. 222 (1): 75–77. »
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Schinus terebinthifolius: Brief Summary ( француски )

добавил wikipedia FR

Schinus terebinthifolius, le faux-poivrier, est une espèce de plantes dicotylédones de la famille des Anacardiaceae, originaire d'Amérique du Sud. C'est un arbre dioïque, à feuilles persistantes, dont les fruits constituent l'épice connue sous les noms de « baies roses » ou « poivre rose ».

Originaire d'Amérique du Sud (Brésil), il est aujourd’hui exploité pour ses baies dans d'autres régions tropicales, comme La Réunion ou Madagascar. Cette espèce se comporte dans certaines régions, notamment aux États-Unis[réf. souhaitée] et en Nouvelle-Calédonie, comme une adventice ligneuse agressive, devenant parfois une plante envahissante.

Noms vernaculaires baie rose, encens, faux poivrier, poivre marron, poivre rose, poivrier d'Amérique, poivrier du Brésil.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia FR

Schinus terebinthifolius ( галициски )

добавил wikipedia gl Galician

O Schinus terebinthifolius é un arbusto ou pequena árbore de 7 a 10 m de altura, nativo de áreas subtropicais e tropicais de América do Sur, sueste do Brasil, norte da Arxentina e do Paraguai.

 src=
Vista da árbore
 src=
Como bonsai
 src=
Follas
 src=
Flores

Descrición

Ten pólas ascendentes e pénsiles na mesma árbore. As follas son alternas, de 10 a 22 cm de lonxitude, pinnadas compostas con 3 a 15 folíolos; os folíolos son ovais (lanceolados a elípticos), de 3 a 6 cm de longo e 2 a 3,5 cm de largo, cas marxes finamente dentadas, con ápice agudo a arredondado. O raque entre os folíolos é usualmente (mais non invariábel) alado. A planta é dioica, con flores pequenas e brancas. O froito é unha drupa miúda, vermella e esférica de 4 a 5 mm de diámetro, en acios mestos de centenares de drupas.

Hai dúas variedades:

  • Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Follas de 22 cm, con 7 a 15 folíolos; froito rosado.
  • Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Follas de 17 cm, con 5 a 13 folíolos; froito arroibado.

Como moitas outras especies da familia das Anacardiaceae, ten un látex recendente que causa reaccións cutáneas (semellante ao veleno da Toxicodendron radicans ou Rhus toxicodendron) en persoas sensíbeis.

Está incluída na lista 100 das especies exóticas invasoras máis daniñas do mundo[1] da Unión Internacional para a Conservación da Natureza.

Cultivo e usos

Esta árbore é moi atractiva como ornamental, en rexións libres de xeadas suramericanas pola súa follaxe decorativa e polos seus froitos. Malia non ser unha pementeira (Piper), as súas drupas secas véndense como pementa rosada. As sementes úsanse como unha especia con moderación, engadindo pementa negra, porque senón é tóxica.

Tense convertido en maleza en moitas rexións subtropicais con moderada a alta pluviosidade: zonas de Australia, Bahamas, Bermudas, sur da China, Cuba, Fidxi, Polinesia, Guam, Perú, Malta, Illas Marshall, Mauritania, Nova Caledonia, Nova Zelandia, Illa Norfolk, Porto Rico, Reunión, e nos EUA (na Florida e mais en Hawaii). En áreas desérticas, coma Israel e no sur da California, medra mais non é invasora.

Taxonomía

Schinus terebinthifolius foi descrita por Giuseppe Raddi e publicada en Memoria di Matematica e di Fisica della Società Italiana del Scienze Residente in Modena, Parte contenente le Memorie di Fisica 18(2): 399–400. 1820.[2]

Etimoloxía

Schinus, é o nome grego do lentisco: arboriña perenne desta mesma familia;

terebinthifolius: epíteto

Sinonimia
  • Rhus schinoides Willd. ex Schult.
  • Rhus trijuga Poir.
  • Sarcotheca bahiensis Turcz.
  • Schinus antiarthriticus Mart. ex Marchand
  • Schinus mellisii Engl.
  • Schinus mucronulatus Mart.[3]

Carece de nome común coñecido, en galego. En castelán recibe os nomes de Pimentero del Brasil, Cerezo de Navidad, Turbinto e, sobre todo, Falsa pimienta [1].

Notas

  1. Lowe S., Browne M., Boudjelas S., De Poorter M. (2000). 100 das Especies Exóticas Invasoras máis daniñas do mundo. Unha selección do Global Invasive Species Database. Publicado polo Grupo Especialista de Especies Invasoras (GEEI), un grupo especialista da Comisión de Supervivencia de Especies (CSE) da Unión Mundial para a Natureza (UICN), 12 pp. Primeira edición, en inglés, sacada xunto co número 12 da revista Aliens, Decembro de 2000. Versión traducida e actualizada: Novembro 2004.
  2. "Schinus terebinthifolius". Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado o 16 de xullo de 2013.
  3. Schinus terebinthifolius en PlantList

Véxase tamén

Outros artigos

Bibliografía

  • Gogue, G. J., Hurst, C. J., & Bancroft, L. 1974. Inhibición del crecimiento por Schinus terebinthifolius. HortScience 9 (3): 301.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia gl Galician

Schinus terebinthifolius: Brief Summary ( галициски )

добавил wikipedia gl Galician

O Schinus terebinthifolius é un arbusto ou pequena árbore de 7 a 10 m de altura, nativo de áreas subtropicais e tropicais de América do Sur, sueste do Brasil, norte da Arxentina e do Paraguai.

 src= Vista da árbore  src= Como bonsai  src= Follas  src= Flores
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia gl Galician

Schinus terebinthifolia ( италијански )

добавил wikipedia IT

L'albero del pepe brasiliano (Schinus terebinthifolia Raddi, 1820), anche comunemente chiamato, come il più noto Schinus molle, pepe rosa, è una pianta della famiglia Anacardiacee[1], originaria del Sud America.

Descrizione

È un piccolo albero sempreverde alto fino a 7 m, con un corto tronco, chioma densa con foglie aromatiche, composte, formate da 7-13 foglioline, ellittico-ovate, di colore verde, con margine liscio o seghettato, specie dioica ha numerosissimi piccoli fiori bianchi o giallo-verdastri, riuniti in racemi ascellari o terminali, che fioriscono in maggio-giugno, i frutti sono bacche aromatiche riunite a grappolo.

Note

  1. ^ (EN) Schinus terebinthifolia, in The Plant List. URL consultato il 2 aprile 2016.

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Schinus terebinthifolia: Brief Summary ( италијански )

добавил wikipedia IT

L'albero del pepe brasiliano (Schinus terebinthifolia Raddi, 1820), anche comunemente chiamato, come il più noto Schinus molle, pepe rosa, è una pianta della famiglia Anacardiacee, originaria del Sud America.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autori e redattori di Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia IT

Schinus terebinthifolia ( латински )

добавил wikipedia LA

Schinus terebinthifolia (binomen a Iosepho Raddi anno 1820 sub forma S. terebinthifolius statutum) est frutex in Brasilia meridio-orientali, Argentina septentrionali et Paraguaia sponte florens, temporibus recentibus propter fructus parvos aromaticos culta.

Varietates

  • Schinus terebinthifolia var. acutifolia Engl.
  • Schinus terebinthifolia var. pohliana Engl.
  • Schinus terebinthifolia var. raddiana Engl.
  • Schinus terebinthifolia var. rhoifolia (Mart.) Engl. (=S. aroiera, S. rhoifolia)
  • Schinus terebinthifolia var terebinthifolia

Fructuum usus

Fructus desiccati aut in fercula a coquis immittuntur, sed rarius, aut in mixturis condimentariis inferuntur. Apud Francicos misci solent grana quattuor coloribus varia, videlicet Piperis nigri immatura viridia, matura atra, matura expolita candida, S. terebinthifoliae rosea. Fructus duarum specierum in commercio aegre distinguuntur: qui ab insula Reunionis exportantur e specie S. terebinthifolia, a Turcia e specie S. molle proveniunt.[1]

Fructus etiam usum pharmaceuticum habent, sicut et fructus speciei cognatae S. mollis. Apud pharmacologos "fructus Schini terebinthifolii" appellari solent.

Notae

Bibliographia

Nexus externi

Commons-logo.svg Vicimedia Communia plura habent quae ad Schinus terebinthifolia spectant.
Wikispecies-logo.svg Vide "Schinus terebinthifolia" apud Vicispecies. Wikidata-logo.svg Situs scientifici: TropicosGRINITISPlant ListNCBIBiodiversityEncyclopedia of LifePlant Name IndexFossilworksPlantes d'AfriqueINPN FranceUSDA Plants Database
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Et auctores varius id editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia LA

Schinus terebinthifolia: Brief Summary ( латински )

добавил wikipedia LA

Schinus terebinthifolia (binomen a Iosepho Raddi anno 1820 sub forma S. terebinthifolius statutum) est frutex in Brasilia meridio-orientali, Argentina septentrionali et Paraguaia sponte florens, temporibus recentibus propter fructus parvos aromaticos culta.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Et auctores varius id editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia LA

Roze peper ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL

Roze peper (Schinus terebinthifolius) is geen echte peper. De koraal-rode, 4-5 mm grote bessen groeien aan een in Midden- en Zuid-Amerika voorkomende struik of kleine boom, die tot de Pruikenboomfamilie (Anacardiaceae) behoort. In Florida is de roze peper verwilderd, nadat deze in 1840 als sierheester werd geïmporteerd. Vooral de Everglades dreigen overwoekerd te worden. De heester is vorstgevoelig en heeft een minimumtemperatuur van ten minste 5 °C nodig om te kunnen groeien.

De bessen worden soms geplukt terwijl ze nog groen zijn, maar ook als ze roze/rood gekleurd zijn. Ze smaken verfijnd aromatisch en zijn zeer decoratief.

De struik wordt tot 9 m hoog en heeft een ronde kroon met groen-bronskleurige, 10-22 cm lange, oneven geveerde bladeren met 5-15 blaadjes. De 3-6 cm lange blaadjes zijn lancetvormig tot elliptisch met een fijngetande bladrand en gele nerven. De bladsteel is gewoonlijk iets gevleugeld. De bladeren verspreiden bij het stukwrijven of breken een peperachtige geur. Roze peper is tweehuizig. Er zijn struiken met alleen vrouwelijke bloemen en struiken met alleen mannelijke bloemen. Alleen de struiken met de vrouwelijke bloemen dragen vruchten. De geelwitte bloemen zijn gerangschikt in een pluim. De vrucht is een aanvankelijk groene bes, die bij het rijper worden roze/rood kleurt.

Er zijn twee rassen:

  • Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Bladeren tot 22 cm lang met 7-15 blaadjes en roze bessen.
  • Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Bladeren tot 17 cm lang met 5-13 blaadjes en rode bessen.

Gebruik

In Nederland worden de gedroogde bessen gemengd met witte, groene en zwarte peperkorrels verkocht als vierseizoenenpeper.

Inhoudsstoffen

Roze peper bevat 3,3-5,2 % etherische olie, die voornamelijk bestaat uit de monoterpenen α- en β-phellandreen, limoneen, p-cymeen, silvestreen, myrceen, α-pineen, trans-terpin, perillaaldehyde, 3-careen en carvacrol. Daarnaast bevat de bes 0,03 % (in Réunion) en 0,05 % (in Florida) cardanol. Enige tijd na het eten kan slijmhuidontsteking optreden. Huidtesten met cardanol gaven een sterke huidirriterende werking gedurende een lange tijd. Ondanks dat volgens Schwenke & Skopp bij gebruik als specerij geen irritatie optreedt moet de plant toch als giftig beschouwd worden.[1]

Fotogalerij

Wikimedia Commons Zie de categorie Schinus terebinthifolia van Wikimedia Commons voor mediabestanden over dit onderwerp.
Bronnen, noten en/of referenties
  1. Roth, Daunderer & Kormann: Giftpflanzen - Pflanzengifte, 5. Auflage, NIKOL Verlag. ISBN 3868200096.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Roze peper: Brief Summary ( холандски; фламански )

добавил wikipedia NL

Roze peper (Schinus terebinthifolius) is geen echte peper. De koraal-rode, 4-5 mm grote bessen groeien aan een in Midden- en Zuid-Amerika voorkomende struik of kleine boom, die tot de Pruikenboomfamilie (Anacardiaceae) behoort. In Florida is de roze peper verwilderd, nadat deze in 1840 als sierheester werd geïmporteerd. Vooral de Everglades dreigen overwoekerd te worden. De heester is vorstgevoelig en heeft een minimumtemperatuur van ten minste 5 °C nodig om te kunnen groeien.

De bessen worden soms geplukt terwijl ze nog groen zijn, maar ook als ze roze/rood gekleurd zijn. Ze smaken verfijnd aromatisch en zijn zeer decoratief.

De struik wordt tot 9 m hoog en heeft een ronde kroon met groen-bronskleurige, 10-22 cm lange, oneven geveerde bladeren met 5-15 blaadjes. De 3-6 cm lange blaadjes zijn lancetvormig tot elliptisch met een fijngetande bladrand en gele nerven. De bladsteel is gewoonlijk iets gevleugeld. De bladeren verspreiden bij het stukwrijven of breken een peperachtige geur. Roze peper is tweehuizig. Er zijn struiken met alleen vrouwelijke bloemen en struiken met alleen mannelijke bloemen. Alleen de struiken met de vrouwelijke bloemen dragen vruchten. De geelwitte bloemen zijn gerangschikt in een pluim. De vrucht is een aanvankelijk groene bes, die bij het rijper worden roze/rood kleurt.

Er zijn twee rassen:

Schinus terebinthifolius var. acutifolius. Bladeren tot 22 cm lang met 7-15 blaadjes en roze bessen. Schinus terebinthifolius var. terebinthifolius. Bladeren tot 17 cm lang met 5-13 blaadjes en rode bessen.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia-auteurs en -editors
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NL

Brasiliansk peppertre ( норвешки )

добавил wikipedia NO

Brasiliansk peppertre (Schinus terebinthifolia) er en eviggrønn busk eller tre som tilhører sumakfamilien (Anacardiaceae).

Det brasilianske peppertreet kan bli inntil ni meter høyt og har en avrundet krone med grønnlig bronsefargede blad. Bladene er finnete med 2–7 par ovale småblad. Den er særbu med adskilte hann- og hunntrær. Fruktene er små, grønne bær som blir rødlige ved modning. Treet vokser vilt i sørøstlige Brasil, Paraguay og nordlige Argentina. Det er naturalisert i mange land. Brasiliansk peppertre fortrenger naturlig vegetasjon og er tatt med i Verdens naturvernunions liste over de 100 mest skadelige invaderende artene i verden.

Bærene kalles rosépepper og benyttes som et krydder. Det dreier seg imidlertid ikke om pepper i engere forstand, det vil si det dreier seg ikke om pepperfamilien (Piperaceae). Rosépepper har en mild aromatisk smak.

Arten blir plantet i middelhavslandene, men er ikke fullt så vanlig som slektningen peppertre (Schinus molle). De to artene kan skilles på at brasiliansk peppertre ikke har hengende greiner og minner litt om terpentintre i vekstform.

Kilder

Eksterne lenker

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia forfattere og redaktører
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NO

Brasiliansk peppertre: Brief Summary ( норвешки )

добавил wikipedia NO

Brasiliansk peppertre (Schinus terebinthifolia) er en eviggrønn busk eller tre som tilhører sumakfamilien (Anacardiaceae).

Det brasilianske peppertreet kan bli inntil ni meter høyt og har en avrundet krone med grønnlig bronsefargede blad. Bladene er finnete med 2–7 par ovale småblad. Den er særbu med adskilte hann- og hunntrær. Fruktene er små, grønne bær som blir rødlige ved modning. Treet vokser vilt i sørøstlige Brasil, Paraguay og nordlige Argentina. Det er naturalisert i mange land. Brasiliansk peppertre fortrenger naturlig vegetasjon og er tatt med i Verdens naturvernunions liste over de 100 mest skadelige invaderende artene i verden.

Bærene kalles rosépepper og benyttes som et krydder. Det dreier seg imidlertid ikke om pepper i engere forstand, det vil si det dreier seg ikke om pepperfamilien (Piperaceae). Rosépepper har en mild aromatisk smak.

Arten blir plantet i middelhavslandene, men er ikke fullt så vanlig som slektningen peppertre (Schinus molle). De to artene kan skilles på at brasiliansk peppertre ikke har hengende greiner og minner litt om terpentintre i vekstform.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia forfattere og redaktører
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia NO

Aroeira-vermelha ( португалски )

добавил wikipedia PT

Aroeira-vermelha, aroeira-pimenteira ou poivre-rose são nomes populares da espécie Schinus terebinthifolia, [1] [2] [3] [4] [5] [6] [7] árvore nativa da América do Sul da família das Anacardiaceae.

Outros nomes populares: aguaraíba, aroeira, aroeira-branca, aroeira-da-praia, aroeira-do-brejo, aroeira-do-campo, aroeira-do-paraná, aroeira-mansa, aroeira-negra, aroeira-precoce, aroerinha-do-iguapé, bálsamo, cambuí, fruto-do-sabiá.

Características

Árvore de porte médio, dioica, de folhas compostas, aromáticas. Flores pequenas em panículas, fruto tipo drupa, vermelho-brilhante, aromático e adocicado. Reproduz-se por sementes ou por estacas. Altura de 5-10 metros, com tronco de 30 a 60 cm de diametros revestido com casca grossa. Folhas compostas imparimpinadas, fortemente aromáticas, geralmente com sete foliolos de 3-7 cm de comprimento por 2-3 cm de largura. Influrescências paniculadas axilares e terminais, com flores pequenas de cor embranquiçadas. Os frutos são drupas globosas de cor vermelho brilhante quando maduras. Floresce principalmente durante os meses de Setembro – Janeiro e frutifica predominantemente no período Janeiro-Julho.

Polinização

 src=
A vespa Mischocyttarus rotundicollis transportando grãos de pólen de aroeira-vermelha Schinus terebinthifolius

A espécie é generalista quanto aos polinizadores, possuindo uma vasta gama de vetores de pólen, sendo em geral polinizada efetivamente por algumas espécies de abelhas e vespas e potencialmente por diversos outros insetos. [8] [9]

Ocorrência

Em boa parte da América latina, no Brasil desde o Rio Grande do Norte até o Rio Grande do Sul, em várias formações vegetais, sendo mais comum em beiras de rios.

Variedades da Schinus terebinthifolius:

  • Schinus terebinthifolius var. acutifólia - Engl. Fl. Bras. 12(2): 284 1876
  • Schinus terebinthifolius var. damaziana - Beauverd Bull. Herb. Boissier, sér. 2,5: 40 1905
  • Schinus terebinthifolius var. glazioviana - Engl.
  • Schinus terebinthifolius var. pohlianus – Engl. Fl. Bras. 12(2): 384 1876
  • Schinus terebinthifolius var. raddiana - Engl. Fl. Bras. 12(2): 384 1876
  • Schinus terebinthifolius var. rhoifolia - (Mart.) Engl. Fl. Bras. 12(2): 384 1876
  • Schinus terebinthifolius var. selloana - Engler in Mart. Fl. Bras. 12(2): 385 1876
  • Schinus terebinthifolius var. terebinthifolia
  • Schinus terebinthifolius var. ternifolia

Usos

A aroeira-salsa e a aroeira-pimenteira são usadas em culinária, recebendo o nome de pimenta rosa, um tipo de pimenta doce.

Usada em medicina popular. Indicada medicinalmente no tratamento da artrite, febres, ferimentos e reumatismos. Ávila registra os seguinte usos etnofarmacológicos: anti-inflamatória, antiespasmódica, tônica, vulnerária, diurética, antileucorreica, emenagoga, adstringente, cicatrizante, balsâmica e bactericida. Assinalando ainda que com a resina azulada da casca os jesuítas preparavam o “balsamo das missões” de uso corrente entre a população cabocla [10]

De acordo com Guilherme Piso (1611 - 1678) a aroeira ou lentisco é semelhante à Murta europeia e à Molle dos peruanos tendo também propriedades comuns com o Araçá e outros vegetais adstringentes e odoríferos, sendo sua peculiaridade a emanação de uma resina fragantíssima da qual se prepara um emplastro contra as afecções frias. [11] Segundo ele extrai-se também, um óleo de suas bagas suculentas, que serve para o mesmo emprego da resina com qualidades aromáticas e quentes. Da destilação de suas folhas frescas se extrai uma água odorífera e adstringente que …”se conserva tanto para expulsar as afecções do corpo como para o luxo”.

No Brasil registra-se ainda nos candomblés jêje-nagôs o uso da aroeira comum ou aroeira-vermelha, onde é conhecida pelos nomes de àjóbi (àjóbi oilé e àjóbi pupa) seu uso nos sacrifícios de animais quadrúpedes em ebós e sacudimentos além do emprego medicinal como antirreumático, contra feridas, inflamações, corrimentos e diarreias. [12] Barros e Napoleão, 1999 (o.c.) a definem como uma planta associada aos Orixás, Oçânhim, Ogum e Exu, ou seja suas características correspondem às características destes orixás enquanto categorias de classificação do pensamento mítico. Observa-se, segundo os referidos autores a crença de que pela manhã seja atribuída a Ogum, e pela tarde pertence a Exu sendo ainda utilizada na vestimenta de Oçânhim estabelecendo-se desse modo o nexo entre essa planta e o conjunto das narrativa míticas ao que se somam as observações adquiridas por outras comparações com vegetais de origem africana, similares as que faziam os antigos herboristas, somadas às experiências de uso secular.

Referências

  1. «Flora do Brasil»
  2. «Missouri Botanical Garden». Consultado em 29 de junho de 2017
  3. «The Plant List». Consultado em 29 de junho de 2017
  4. «Australian Plant Name Index (APNI)». Consultado em 29 de junho de 2017[ligação inativa]
  5. «SEINet». Consultado em 29 de junho de 2017
  6. «Conservatoire et Jardin Botaniques Ville de Genève». Consultado em 29 de junho de 2017
  7. «REFLORA». Consultado em 27 de junho de 2017
  8. Rafael Barbizan Sühs, Alexandre Somavilla, Andreas Köhler, Jair Putzke (2009). «Vespídeos (Hymenoptera, Vespidae) vetores de pólen de Schinus terebinthifolius Raddi (Anacardiaceae), Santa Cruz do Sul, RS, Brasil». Revista Brasileira de Biociências 7, n. 2, p. 138-143. Consultado em 29 de junho de 2017 !CS1 manut: Nomes múltiplos: lista de autores (link)
  9. Alexandre Somavilla, Rafael Barbizan Sühs, Andreas Köhler (2010). «Entomofauna associada à floração de Schinus terebinthifolius Raddi (Anacardiaceae) no Estado do Rio Grande do Sul, Brasil». Bioscience Journal. Consultado em 29 de junho de 2017 !CS1 manut: Nomes múltiplos: lista de autores (link)
  10. Ávila, Luís C.; Lima, Ângela (2008). Índice Terapêutico Fitoterápico (ITF), Ervas Medicinais. [S.l.]: Petrópolis, RJ, EPUB !CS1 manut: Nomes múltiplos: lista de autores (link)
  11. Piso, Guilherme (1957). História natural e médica da Índia ocidental (1658). [S.l.]: RJ, MEC Instituto Nacional do Livro
  12. Barros, José Flávio Pessoa de; Napoleão, Eduardo (1999). Ewé Òrìsà. Uso Litúrgico e terapêutico dos Vegetais nas casas de candomblé Jêje-Nagô. [S.l.]: RJ, Editora Bertrand Brasil !CS1 manut: Nomes múltiplos: lista de autores (link)

Bibliografia complementar

  • Lorenzi, Harri; Abreu Matos, Francisco José de: Plantas medicinais no Brasil: nativas e exóticas cultivadas. Instituto Plantarum, Nova Odessa, SP, 2002. ISBN 85-86714-18-6
  • Lorenzi, Harri: Árvores brasileiras: manual de identificação e cultivo de plantas arbóreas do Brasil, vol. 1. Instituto Plantarum, Nova Odessa, SP, 2002, 4ª. edição. ISBN 85-86174-16-X

Ver também

 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Aroeira-vermelha: Brief Summary ( португалски )

добавил wikipedia PT

Aroeira-vermelha, aroeira-pimenteira ou poivre-rose são nomes populares da espécie Schinus terebinthifolia, árvore nativa da América do Sul da família das Anacardiaceae.

Outros nomes populares: aguaraíba, aroeira, aroeira-branca, aroeira-da-praia, aroeira-do-brejo, aroeira-do-campo, aroeira-do-paraná, aroeira-mansa, aroeira-negra, aroeira-precoce, aroerinha-do-iguapé, bálsamo, cambuí, fruto-do-sabiá.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Autores e editores de Wikipedia
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia PT

Brasilianskt pepparträd ( шведски )

добавил wikipedia SV

Brasilianskt pepparträd (Schinus terebinthifolius) är en art av fröväxter i familjen sumakväxter, som hör hemma i subtropiska och tropiska Sydamerika (sydöstra Brasilien, norra Argentina och Paraguay). Det sammanblandas lätt med det peruanska pepparträdet (Schinus molle) därför att både bär och blad liknar varandra, och för att de lätt naturaliserar sig i andra länder och till och med kontinenter än de ursprungliga. Men ekologiskt intar de helt åtskilda nischer, därigenom att det peruanska pepparträdet är mycket framgångsrikt på torra marker medan det brasilianska pepparträdet är framgångsrikt på våta marker.

 src=
Den torkade frukten från trädet (de rosa kornen) säljs i kryddblandningen "Pepparmix" tillsammans med torkade frukter från pepparplantan (Piper nigrum) eller så säljs den enskilt som Rosépeppar[2]

Matlagning

Den torkade frukten från brasiliansktpepparträd samt från dess nära släkting peruanskt pepparträd säljs under namnet rosépeppar och brukar ibland ingå i kryddblandningar kallade "Pepparmix".[2]

Referenser

  1. ^ Schinus terebinthifolia Raddi”. Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture. 30 mars 2009. http://www.ars-grin.gov/cgi-bin/npgs/html/taxon.pl?70672. Läst 30 december 2009.
  2. ^ [a b] ”Arkiverade kopian”. Arkiverad från originalet den 1 augusti 2014. https://web.archive.org/web/20140801220810/http://www.santamariaworld.com/Docs/Receptfoldrar/Receptfoldrar-retail/SantaMaria_PepparGuide.pdf. Läst 19 april 2015.

Externa länkar


Rödklöver.png Denna växtartikel saknar väsentlig information. Du kan hjälpa till genom att tillföra sådan.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Brasilianskt pepparträd: Brief Summary ( шведски )

добавил wikipedia SV

Brasilianskt pepparträd (Schinus terebinthifolius) är en art av fröväxter i familjen sumakväxter, som hör hemma i subtropiska och tropiska Sydamerika (sydöstra Brasilien, norra Argentina och Paraguay). Det sammanblandas lätt med det peruanska pepparträdet (Schinus molle) därför att både bär och blad liknar varandra, och för att de lätt naturaliserar sig i andra länder och till och med kontinenter än de ursprungliga. Men ekologiskt intar de helt åtskilda nischer, därigenom att det peruanska pepparträdet är mycket framgångsrikt på torra marker medan det brasilianska pepparträdet är framgångsrikt på våta marker.

 src= Den torkade frukten från trädet (de rosa kornen) säljs i kryddblandningen "Pepparmix" tillsammans med torkade frukter från pepparplantan (Piper nigrum) eller så säljs den enskilt som Rosépeppar
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia författare och redaktörer
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia SV

Schinus terebinthifolia ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Schinus terebinthifolia là một loài thực vật có hoa trong họ Đào lộn hột. Loài này được Raddi miêu tả khoa học đầu tiên năm 1820.[1] Loài này có nguồn gốc từ vùng nhiệt đới và cận nhiệt đới Nam Mỹ (đông nam Brazil, bắc Argentina, và Paraguay). Nó được tìm thấy ở các bang này của Brazil: Alagoas, Bahia, Espírito Santo, Mato Grosso do Sul, Minas Gerais, Pernambuco, Paraná, Rio de Janeiro, Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul, Santa Catarina, São Paulo và Sergipe.

Nó là một cây bụi nhỏ hoặc cây nhỏ, với hệ thống rễ cạn, đạt độ cao 7–10 m. Các cành có thể thẳng đứng, nằm lăn hoặc gần như giống như cây nho, tất cả đều nằm trên cùng một cây. Hình thái của nó cho phép nó phát triển mạnh trong tất cả các loại hệ sinh thái: từ những cồn cát đến đầm lầy, nơi nó phát triển như một cây bán thủy sinh.

Chú thích

  1. ^ The Plant List (2010). Schinus terebinthifolia. Truy cập ngày 19 tháng 9 năm 2013.

Liên kết ngoài


Bài viết liên quan đến Họ Đào lộn hột này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Schinus terebinthifolia: Brief Summary ( виетнамски )

добавил wikipedia VI

Schinus terebinthifolia là một loài thực vật có hoa trong họ Đào lộn hột. Loài này được Raddi miêu tả khoa học đầu tiên năm 1820. Loài này có nguồn gốc từ vùng nhiệt đới và cận nhiệt đới Nam Mỹ (đông nam Brazil, bắc Argentina, và Paraguay). Nó được tìm thấy ở các bang này của Brazil: Alagoas, Bahia, Espírito Santo, Mato Grosso do Sul, Minas Gerais, Pernambuco, Paraná, Rio de Janeiro, Rio Grande do Norte, Rio Grande do Sul, Santa Catarina, São Paulo và Sergipe.

Nó là một cây bụi nhỏ hoặc cây nhỏ, với hệ thống rễ cạn, đạt độ cao 7–10 m. Các cành có thể thẳng đứng, nằm lăn hoặc gần như giống như cây nho, tất cả đều nằm trên cùng một cây. Hình thái của nó cho phép nó phát triển mạnh trong tất cả các loại hệ sinh thái: từ những cồn cát đến đầm lầy, nơi nó phát triển như một cây bán thủy sinh.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia tác giả và biên tập viên
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia VI

Шинус фисташколистный ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию
У этого термина существуют и другие значения, см. Перец.
Латинское название Schinus terebinthifolius Raddi

wikispecies:
Систематика
на Викивидах

commons:
Изображения
на Викискладе

ITIS 28812 NCBI 169191

Шинус фисташколистный, или Бразильский перец (лат. Schinus terebinthifolius) — дерево рода Шинус семейства Сумаховые, сушёные плоды которого используются как пряность (розовый перец), подобно чёрному перцу.

Описание

Шинус фисташколистный — маленькое дерево 7-10 м в высоту с вертикальными откидывающимися ветвями. Листья перисто-составные длиной 10-22 см, составленные из 3-15 листочков. Листочки грубо-овальной формы, 3-6 см длиной и 2-3,5 см шириной, с зазубренными краями и желтоватыми жилками. Цветки маленькие белые, собраны в метёлки. Плоды круглые, 4-5 мм диаметром, с одним деревянистым семенем, красного цвета, на дереве висят плотными гроздьями, по несколько сотен в каждой. Как и некоторые другие виды семейства Сумаховые Шинус фисташколистный выделяет ароматный сок, способный вызывать ожоги кожи.

Распространение

Родина Шинуса фисташколистного — Юго-Восточная Бразилия, Северная Аргентина и Парагвай. В настоящее время интродуцирован в южных штатах США, в Австралии, Новой Зеландии, Южном Китае, Южной Африке Французской Полинезии, на других островах Тихого Океана и на островах Карибского моря.

Использование

Высушенные плоды Шинуса фисташколистного используются как специя, для придания блюдам перечного вкуса. Их можно встретить под названием розовый перец или красный перец. При употреблении рекомендуется соблюдать умеренность, так как плоды слегка токсичны и их употребление в больших количествах способно вызвать отравление. Эфирное масло и CO2-экстракт[неизвестный термин] из плодов широко используются в парфюмерии. Дерево выращивается также в декоративных целях.[источник не указан 690 дней]

Ссылки


Дубовый лист Это заготовка статьи по ботанике. Вы можете помочь проекту, дополнив её.
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

Шинус фисташколистный: Brief Summary ( руски )

добавил wikipedia русскую Википедию

Шинус фисташколистный, или Бразильский перец (лат. Schinus terebinthifolius) — дерево рода Шинус семейства Сумаховые, сушёные плоды которого используются как пряность (розовый перец), подобно чёрному перцу.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Авторы и редакторы Википедии
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia русскую Википедию

サンショウモドキ ( јапонски )

добавил wikipedia 日本語
サンショウモドキ Starr 041018-0009 Schinus terebinthifolius.jpg 分類APG III : 植物界 Plantae 階級なし : 被子植物 Angiosperms 階級なし : 真正双子葉類 Eudicots 階級なし : コア真正双子葉類 Core eudicots 階級なし : バラ類 Rosids 階級なし : 真正バラ類II Eurosids II : ムクロジ目 Sapindales : ウルシ科 Anacardiaceae : サンショウモドキ属 Schinus : サンショウモドキ
S. terebinthifolius 学名 Schinus terebinthifolius
Raddi, 1820[1] 和名 サンショウモドキ 英名 Brazilian Pepper[2],
Aroeira[2],
Rose Pepper[2],
Christmasberry[2]

サンショウモドキ(山椒もどき、学名: Schinus terebinthifolius)は、ウルシ科サンショウモドキ属常緑高木の一種。別名「アカツユ」。

分布[編集]

南アメリカを原産地とする[3]アメリカ(ハワイを含む)、ヨーロッパオーストラリアニュージーランド、日本(小笠原諸島)などに移入分布する[3] [1]

特徴[編集]

高さは2-3m程度で、最大13mにもなることがある。雌雄異株。羽状複葉。集散花序で白い花をつける。赤い果実は鳥などに食べられ、種子が運ばれる。

熱帯・亜熱帯の森林から市街地まで幅広い環境に生育する。

世界中のマングローブや湿地などで繁殖し、自然生態系に甚大な被害を与えている[3]。そのため、国際自然保護連合により世界の侵略的外来種ワースト100に指定されている[3]。伐採、除草剤、火入れ、生物学的防除(天敵導入など)によって駆除が実施されている[3]

参考文献[編集]

  1. ^ a b Schinus terebinthifolia Raddi”. Germplasm Resources Information Network. United States Department of Agriculture (2009年12月30日閲覧。
  2. ^ a b c d (ポルトガル語) Schinus terebinthifolius at Instituto de Pesquisas e Estudos Florestais
  3. ^ a b c d e 多紀保彦(監修) 財団法人自然環境研究センター(編著) 『決定版 日本の外来生物』 平凡社ISBN 978-4-582-54241-7。

関連項目[編集]

 src= ウィキメディア・コモンズには、サンショウモドキに関連するカテゴリがあります。  src= ウィキスピーシーズにサンショウモドキに関する情報があります。
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
ウィキペディアの著者と編集者
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 日本語

サンショウモドキ: Brief Summary ( јапонски )

добавил wikipedia 日本語

サンショウモドキ(山椒もどき、学名: Schinus terebinthifolius)は、ウルシ科サンショウモドキ属常緑高木の一種。別名「アカツユ」。

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
ウィキペディアの著者と編集者
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 日本語

브라질페퍼나무 ( корејски )

добавил wikipedia 한국어 위키백과

브라질페퍼나무(영어: Brazilian pepper tree, 학명: Schinus terebinthifolia 스키누스 테레빈티폴리아[*])는 옻나무과상록 활엽수이다.

분포

남아메리카에 분포한다.[2] 원산지는 브라질, 아르헨티나, 우루과이, 파라과이이다.[2]

종내 분류군

  • S. terebinthifolia var. acutifolia Engl.
  • S. terebinthifolia var. pohliana Engl.
  • S. terebinthifolia var. rhoifolia (Mart.) Engl.

이용

각주

  1. Schinus terebinthifolia Raddi”. 《The Plant List》 (영어). 2012년 3월 23일. 2019년 2월 28일에 확인함.
  2. Schinus terebinthifolia Raddi”. 《GRIN-Global Web v 1.10.3.6》 (영어). USDA. 2012년 9월 5일. 2019년 2월 28일에 확인함.
 title=
лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia 작가 및 편집자
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 한국어 위키백과

브라질페퍼나무: Brief Summary ( корејски )

добавил wikipedia 한국어 위키백과

브라질페퍼나무(영어: Brazilian pepper tree, 학명: Schinus terebinthifolia 스키누스 테레빈티폴리아[*])는 옻나무과상록 활엽수이다.

лиценца
cc-by-sa-3.0
авторски права
Wikipedia 작가 및 편집자
изворно
посети извор
соработничко мреж. место
wikipedia 한국어 위키백과