Pinus patula, el pi mexicà groc[1] és una espècie de pi nativa de Mèxic.
Arbre 20 a 40 m d'alt, escorça papiràcia, esquamosa i vermellenca. Les seves pinyes pengen en grups de tres a sis.
Creix des dels 24° a 18° de latitud nord i entre els 1800 i 2700 m sobre el nivell del mar. No suporta grans períodes de temperatures tan baixes com -10 °C, però de vegades les resisteix i encara de més baixes. Ésmoderadament tolerant a la secada ho és més que Pinus taeda. El rang de pluviometria va des dels 750 a 2000 mm anuals.
Se l'explota principalment èr labona qualitat del paper que se'n fa i ha estat introduït a moltes parts del món. [2] és plantat amb finalitats de forestació en terres abans cobertes de matollar.
De Pinus patula se n'extreu una oleoresina on s'ha identificat els monoterpens canfè, alcanfor, paracimen, acetat de geraniol, mircè, transtocimè, alfa i beta-felandrè, alfa i beta-pinè, sabinè, alfa-terpinè i alfa-terpineol; els triterpens àcids abiètic, eliotinoic, leucopimàric, mercúsic, palústric, pimàric, iso, i iso-delta-8-9-compost, i sandaracopimàric; els sesquiterpens cariofilè i longifolè, i el compost fenílic estragol.[3]
patula: epítet específic llatí que significa "estesa".[4]
