nomes no trilho de navegação
Tellesk An tellesk zo ur seurt bezhin ruz hag a c'haller debriñ, Palmaria palmata e anvadur skiantel. Kreskiñ a ra war aodoù hanternoz ar Meurvor Atlantel hag ar Meurvor Habask.
Palmaria palmata, en anglès:dulse, dillisk o dilsk (del gaèlic: duileasc o duileasg), és una alga vermella (Rhodophyta) prèviament anomenada Rhodymenia palmata. Creix a la part nord de l'Oceà Atlàntic i del Pacífic. Ha estat una font important de fibra dietètica i considerat també un aliment de fam. Es segueix consumint a la gastronomia d'Irlanda.
El primer registre escrit és del monjos de St Columba que la recollien ja fa 1.400 anys.[1]
Aquesta s'enganxa a altres algues del gènere Laminaria o bé a les roques.La seva làmina foliosa fa uns 50 cmn de llargada i de 3 a 8 cm d'amplada.[2][3]
És similar a l'alga Dilsea carnosa,[4] però les fulles de Dilsea són més coriàcies.[5]
P. palmata es pot trobar en zones des de la marea mitjana a la zona entre marees a 20 m de fondària o més en llocs ben protegits.
Palmaria palmata, en anglès:dulse, dillisk o dilsk (del gaèlic: duileasc o duileasg), és una alga vermella (Rhodophyta) prèviament anomenada Rhodymenia palmata. Creix a la part nord de l'Oceà Atlàntic i del Pacífic. Ha estat una font important de fibra dietètica i considerat també un aliment de fam. Es segueix consumint a la gastronomia d'Irlanda.
Søl (Palmaria palmata) er en spiselig rødalge, der vokser i tidevandszonen på Atlanterhavets og Stillehavets nordlige kyster, i danske farvande dog også på dybere vand.
Søl består af pergamentagtige blade, der kan blive op til 50 cm lange og 8 cm brede. Bladene varierer i farve fra en dyb rosenrød til en rødlig lilla.
Søl er spiselig og er, sammenlignet med andre grøntsager, en god kilde til mineraler, vitaminer og proteiner. Planten kan ved lavvande høstes med hånden i månederne fra juni til september. Søl bruges i visse lande til dyrefoder, men den er også egnet til menneskeføde. Søl nævnes allerede i gamle islandske kilder (fx Egils saga) som føde, men kendes også fra vikingetidens Irland og mange andre steder. Den spises stadig på de britiske øer, hvor den går under navnet "dulse".
Tilberedt på den rigtige måde smager en bestemt søl-underart af bacon.[1]
Søl (Palmaria palmata) er en spiselig rødalge, der vokser i tidevandszonen på Atlanterhavets og Stillehavets nordlige kyster, i danske farvande dog også på dybere vand.
Søl består af pergamentagtige blade, der kan blive op til 50 cm lange og 8 cm brede. Bladene varierer i farve fra en dyb rosenrød til en rødlig lilla.
Søl er spiselig og er, sammenlignet med andre grøntsager, en god kilde til mineraler, vitaminer og proteiner. Planten kan ved lavvande høstes med hånden i månederne fra juni til september. Søl bruges i visse lande til dyrefoder, men den er også egnet til menneskeføde. Søl nævnes allerede i gamle islandske kilder (fx Egils saga) som føde, men kendes også fra vikingetidens Irland og mange andre steder. Den spises stadig på de britiske øer, hvor den går under navnet "dulse".
Tilberedt på den rigtige måde smager en bestemt søl-underart af bacon.
Der Lappentang (Palmaria palmata) ist eine mehrjährige und essbare Pflanzenart innerhalb des Unterreichs der Rotalgen (Rhodoplantae) in der Gattung Palmaria. Er wird in Frankreich als „Dulce“, in Großbritannien und Irland als „Dulse“ bezeichnet. Auf Island heißt er Söl.[1]
Lappentang ist sehr formenreich und von lebhaft braunroter bis purpurroter Färbung. Er erreicht Wuchshöhen zwischen fünf Zentimetern und einem halben Meter. Die Alge ist mit einer scheibenförmigen Basis am Substrat befestigt. Aus dieser entspringt gewöhnlich ein einzelner, einfacher, kurzer Spross, der sich zu einem einfachen oder dichotomen Lappen ausweitet. Der Lappen ist am Rand in breite, schmallineare oder ovale Segmente gespalten. Die Form dieser blattähnlichen Verzweigungen ist sehr variabel und sie können zwischen 8 cm und 30 cm breit werden. Der Lappen hat eine lederähnliche Textur.
Lappentang hat einen für Rotalgen sehr ungewöhnlichen Generationswechsel, der bis 1980 nicht vollständig verstanden war.[2] Auf dem ausgewachsenen diploiden Lappen sitzen verteilte Sori, die die Tetrasporen tragen. Die Sori mit den männlichen Geschlechtszellen sitzen hauptsächlich auf der Vorderseite des Lappens verteilt. Die weiblichen Gameten sind sehr klein und verkrüppelt oder verkrustet. Karposporophyten finden sich als einzelne Zellen bei sehr jungen Pflanzen. Nach der Befruchtung des Karposporophyten keimt aus ihm eine neue diploide Alge, die die weibliche Pflanze überwächst. Ausgewachsene Pflanzen sind also fast immer männlich.[3]
Lappentang sitzt in der Intertidalen Zone auf Steinen oder auf anderen Algen. Er ist ziemlich häufig und teilweise auch bestandsbildend.
Die Art ist die einzige Art der Gattung Palmaria, die im Atlantischen Ozean verbreitet ist. Sie findet sich von der Küste Portugals bis zum Baltikum und ist auch um Island und an den Küsten der Färöer[4] verbreitet. Lappentang finden sich auch an den Küsten Russlands, des arktischen Kanadas, Alaskas, Japans und Koreas.[3] Berichte über Vorkommen an der Küste Kaliforniens beziehen sich immer auf Palmaria mollis und sind nicht glaubhaft.[1]
Lappentang wird traditionell als Lebensmittel verwendet. Die älteste Überlieferung hiervon findet sich bei Columban von Iona im 6. Jahrhundert.[5] Heute wird Lappentang vor allem in Irland, Island und Kanada gegessen, der Geschmack ist leicht nussig.
Der Lappentang (Palmaria palmata) ist eine mehrjährige und essbare Pflanzenart innerhalb des Unterreichs der Rotalgen (Rhodoplantae) in der Gattung Palmaria. Er wird in Frankreich als „Dulce“, in Großbritannien und Irland als „Dulse“ bezeichnet. Auf Island heißt er Söl.
Dilse (Palmaria palmata) is a reid algae that growes on the northren coasts o the Atlantic an Pacific ocean. Dilse haes laither-like blads up tae 30 cm lang an 20 cm braid. The aulder blads micht be splitten.
Dilse can be etten an is a guid soorce o meenerals an veetamins compeart tae ither vegetables, mair oot ower it conteins aw the trace elements needit for humans wi a heich protein content.
It is for ordinar fund frae Juin tae September an can be ingaithert by haund whan the tide is oot. Whan ingaithert, wee snail, bitties o shell an ither wee pairticles can be wuishen or shakken aff an the plaunt syne spreid oot tae dry. Some gaitherers micht turn it ance an rowe it intae lairge turses for tae be packit efter. In some kintras it is uised as fother for ainimals an aw.
In Northren Ireland, Iceland an Atlantic Canadae, dilse is uised as baith fuid and medicine. It can be fund in mony halth fuid shops or fish mercats. In Ballycastle, Northren Ireland, it's tradeetionally selt at the Auld Lammas Fair. Ae sort o dulse is cultivatit in Nova Scotia an mercatit as Sea Persel, selt caller in the produce section. Dilse is nou shippit athort the warld. In Northren Ireland it is parteecular weel-likit alang the Causey Coast. Awtho a dwynin tradeetion, there's mony that aye gaithers their ain dilse.
'S e duileasg (palmaria palmata) fear de na feamainnean dearga. Tha e dosrach goirid meanbh, ach tha e a' fàs gu math fada shìos a' chladaich. Mar seo, chan fhaighear ach le tràigh mhòr e.
Ann an Alba, gheibhear as t-samhradh e.
Tha rannan à beul-aithris ag innse seo Cairgean earraich, Duileasg samhraidh, Gruaigean foghar, Stamh geamhraidh.
Bha duileasg ga chleachdadh airson dath donn a dhèanamh agus ann an gnìomhachas an obair-aodaich.[1]
Thathas a' cleachdadh duileasg bho chionn linntean ann an Alba. Tha cunntas ann gun robh manaich Chaluim Chille ga ithe.[2]
'S ann an còmhnaidh as t-samhradh a bhathas ga ithe, ga glanadh san t-sàl 's ga h-ithe às a' chladach, air neo ga thoirt dhachaigh. Ged nach robh e cho pailt sin, bhite ga thoirt mar bhiadh dhan chruidh mar an ceudna.[3]
An dèidh nighe, tha duileasg uabhasach fhèin fallainn dhuit ma dh' itheas tu amh e,.[4] ged a tha e rud beag duilich a chagnadh mura h-eil deagh fhiaclan agad. Gabhaidh a cleachdadh ann an saileidean, a ròstadh, grìosadh no a tiormachadh.
Nuair a bhite ri iasgach no buain na feamainn air a' chladach, bhite ag ithe duileasg amh, ga chnuasachadh airson an t-acras a chumail air falbh, agus airson fradharc a leasachadh.
Bhite a' cagnadh duileasg ann an àite tombaca. Bhite ga nighe, 's ga ghearradh na phìosan beaga, 's an uairsin ga mheasgachadh le ìm gus blas a chur air, agus mu dheireadh, ga thiormachadh.
Bhite ga bhruich ann am bainne 's ga thoirt seachad le ìm mar shoitheach fa leth.
Bhathas ga cur gu feum mar leigheas ann an caochladh suidheachaidhean:-
Tha tòrr iarann innte. Mar iomadh fheamainn, tha tòrr aidhiodain ann an duileasg 's mar sin dheth, thathas a' cur duileasg gu feum ann a bhith a' làimseachadh trioblaidean an fhàireag sgiathaich.
Tha duileasg na chliabh-sgeitheach agus na leigheas-boiteig ma ghabhas tiormaichte i an dèidh trasg.
Bhathas a' gabhail seòrsa brot air am bheil càl duilisg gus teannachadh-innidh a làimhseachadh, agus mar ghiullachd airson galairean an stamaig agus tinneasan a' chraicinn san fharsaingeachd. Bhite ag ithe càl-duilisg gu co-dhiù nan seasgadan (1960an) ann an cuid de dh'àiteannan air a' Ghàidhealtachd. Tha rannan à beul-aithris ag innse mar cho fallainn is a tha duileasg:
Bheir càl duilisg is càl deanntaig snuadh air gruaidh mar mhadainn shamraidh.
'S e duileasg (palmaria palmata) fear de na feamainnean dearga. Tha e dosrach goirid meanbh, ach tha e a' fàs gu math fada shìos a' chladaich. Mar seo, chan fhaighear ach le tràigh mhòr e.
Palmaria palmata, also called dulse, dillisk or dilsk (from Irish/Scottish Gaelic duileasc/duileasg), red dulse, sea lettuce flakes, or creathnach, is a red alga (Rhodophyta) previously referred to as Rhodymenia palmata. It grows on the northern coasts of the Atlantic and Pacific Oceans. It is a well-known snack food. In Iceland, where it is known as söl [ˈsœːl̥], it has been an important source of dietary fiber throughout the centuries.
The earliest record of this species is on the island of Iona, Scotland where Christian monks harvested it over 1,400 years ago.[2]
The erect frond of dulse grows attached by its discoid holdfast and a short inconspicuous stipe epiphytically on to the stipe of Laminaria or to rocks. The fronds are variable in shape and colour from deep rose to reddish purple and are rather leathery in texture. The flat foliose blade gradually expands and divides into broad segments ranging in size to 50 centimetres (20 in) long and 3–8 cm (1.2–3.1 in) in width which can bear flat, wedge-shaped proliferations from the edge.[3][4] The blade consists of an outer cortex of small cells enclosing a medulla of larger cells up to 0.35 thick.[5][6]
The reference to Rhodymenia palmata var. mollis in Abbott and Hollenberg (1976),[7] is now considered to refer to a different species: Palmaria mollis (Setchel et Gardner) van der Meer et Bird.[8][9]
Dulse is similar to another seaweed, Dilsea carnosa,[10] but Dilsea is more leathery with blades up to 30 cm (12 in) long and 20 cm (7.9 in) wide. Unlike P. palmata, it is not branched and does not have proliferations or branches from the edge of the frond, although the older blades may split.[11]
The full life history was not fully explained until 1980.[12] There are two phases in the life-history, that is it is dioecious, male and female plants grow separately. The large plants are male or have sporangia. The female plants are minute, less than 1 mm) and become overgrown after fertilization by the diploid plant.[13] Tetraspores occur in scattered patches sori (spores) on the mature blade, diploid blade. Spermatial sori occur scattered over most of the frond of the haploid (single cell) male plant. The female gametophyte is very small stunted or encrusted, the carpogonia, the female nucleus, apparently occurring as single cells in the young plants. The male plants are blade-like and produce spermatia which fertilize the carpogonia of the female crust. The adult tetrasporophyte produces tetraspores meiotically in fours.[3][14]
P. palmata is to be found growing from mid-tide of the intertidal zone (the area between the high tide and low tide) to depths of 20 m or more in sheltered and exposed shores.[14]
Dulse is commonly used as food and medicine in Ireland,[15] Iceland, Atlantic Canada, and the Northeastern United States. It can be found in many health food stores or fish markets and can be ordered directly from local distributors. It is also used as fodder for animals in some countries.
Dulse is a good source of minerals and vitamins compared with other vegetables, contains all trace elements needed by humans, and has a high protein content.[2] Dulse contains iodine, which prevents goitre.
It is commonly found from June to September and can be picked by hand when the tide is out. When picked, small snails, shell pieces, and other small particles can be washed or shaken off the plant, which is then spread to dry. Some gatherers may turn it once and roll it into large bales to be packaged later.
Fresh dulse can be eaten directly off the rocks before sun-drying. Sun-dried dulse is eaten as is or is ground to flakes or a powder. When used in cooking, dulse's properties are similar to those of a flavour-enhancer. In Iceland, the tradition is to eat it with butter.. It can be pan-fried quickly into chips, baked in the oven covered with cheese, with salsa, or simply microwaved briefly. It can be used in soups, chowders, sandwiches, and salads, or added to bread or pizza dough. Finely diced, it can be used as a flavour enhancer in meat dishes, such as chili, in place of monosodium glutamate.
In Ireland dulse can be used to make "White Soda Bread".[16] In Ballycastle, Northern Ireland, it is traditionally sold at the Ould Lammas Fair. It is particularly popular along the Causeway Coast. Although a fast-dying tradition, many gather their own dulse. Along the Ulster coastline from County Down to County Donegal, it is eaten dried and uncooked as a snack. It is commonly referred to as dillisk on the west coast of Ireland. Dillisk is usually dried and sold as a snack food from stalls in seaside towns by periwinkle sellers.
Researchers at Oregon State University's Hatfield Marine Science Center have selected a fast-growing strain of Pacific dulse (P. mollis). Originally intended as a feed for abalone farming, they claim their strain of the seaweed tastes like bacon when fried.[17][18]
P. palmata is the only species of Palmaria found on the coast of Atlantic Europe. It can be found from Portugal to the Baltic coasts and on the coasts of Iceland and the Faroe Islands.[19] It also grows on the shores of Arctic Russia, Arctic Canada, Atlantic Canada, Alaska, Japan, and Korea.[14] Records of P. palmaria from California are actually of Palmaria mollis.[9]
Galls, possibly produced by parasitic nematodes, copepods, or bacteria, are known to infect these plants. They were recorded as "outgrowths of tissue produced by the presence...of an animal."[14][20]
Palmaria palmata, also called dulse, dillisk or dilsk (from Irish/Scottish Gaelic duileasc/duileasg), red dulse, sea lettuce flakes, or creathnach, is a red alga (Rhodophyta) previously referred to as Rhodymenia palmata. It grows on the northern coasts of the Atlantic and Pacific Oceans. It is a well-known snack food. In Iceland, where it is known as söl [ˈsœːl̥], it has been an important source of dietary fiber throughout the centuries.
Palmaria palmata (L.) Kuntze 1891, también llamada dulse, dillisk, dilsk o creathnach, es un alga roja (Rhodophyta) anteriormente denominada Rhodymenia palmata (L.) Grev.. Crece en las costas del norte de los océanos Atlántico y Pacífico. Es un aperitivo bien conocido, y en Islandia, donde se conoce como söl, ha sido una importante fuente de fibra a lo largo de los siglos.
Los primeros registros sobre esta especie es sobre su recolección por los monjes de San Columba hace 1.400 años. [1]
Las dulses crecen pegadas por su rizoide con forma de disco a las estipes de Laminaria o a rocas. Tiene una pequeña estipe, las frondas son variables y varían en color desde el rosa fuerte al rojo-púrpura y tienen una textura un poco correosa. El follaje de hojas planas se expande gradualmente y se divide en segmentos anchos llegando a alcanzar los 50 cm de largo y de 30 a 8 cm de ancho que pueden tener otras ramificaciones por el borde.[2][3]
La referencia a Rhodymenia palmata var.mollis en Abbott & Hollenberg (1976),[4] es considerada actualmente una referencia a una especie diferente: Palmaria mollis (Setchel et Gardner) van der Meer et Bird.[5][3]
Dulse es similar a otra macroalga: Dilsea carnosa (Schmidel) Kuntze,[3] la Dilsea, sin embargo, es más correosa con hojas de hasta 30 cm de longitud y 20 cm de ancho. A diferencia de Palmaria palmata, no se ramifica y no tiene ramas en los bordes de las frondas. Sin embargo las hojas más viejas pueden dividirse.[6]
Su ciclo de vida no fue explicado completamente hasta 1980.[7] Las tetrasporas se producen en los soros diseminados en las hojas maduras y son diploides. Los soros de gametos masculinos se encuentran diseminados sobre la mayoría de la fronda de la planta masculina haploide. El gametotipo femenino es muy pequeño atrofiado o incrustado, la carpogonia se encuentra aparentemente como células individuales en las algas jóvenes. Las algas masculinas son como briznas y producen gametos masculinos que fertilizan las tetrasporas diploides que están pegados al gametotipo femenino. Las hojas adultas producen tetrasporas por meiosis.[2] Es por eso que es la fase tetraspora diploide o la planta masculina la que se puede encontrar en la costa.[8]
Palmaria palmata se puede encontrar creciendo desde la mitad de la zona intermareal hasta profundidades de 20 m o más, tanto en costas abrigadas como expuestas.[8]
Las dulse son una buena fuente de minerales y vitaminas comparadas con otros vegetales y contienen todos los oligoelementos que necesitan las personas, además de un alto contenido en proteínas.[1]
Normalmente se encuentra de junio a septiembre y se puede recoger a mano cuando la marea está baja. Cuando se recogen, los pequeños caracoles, conchas y otras pequeñas partículas se eliminan con un lavado y luego las algas se extienden para secarse. Algunos recolectores pueden darles la vuelta una vez y enrollarlas en grandes fardos para empaquetarlas más tarde. También se usan como forraje para animales en algunos países.
La dulse es usada comúnmente en Irlanda,[9] Islandia y la parte atlántica de Canadá tanto como alimento como medicina. Se puede encontrar en muchas tiendas de comida saludable o mercados de pescado y puede ser comprada directamente a un distribuidor local. En Ballycastle, Irlanda del Norte, es tradicional venderla en el Ould Lammas Fair. Las dulse se comercializan por todo el mundo. En Irlanda del Norte es muy popular por la zona de la Costa de la Calzada del Gigante.
La dulse fresca se puede consumir directamente de las rocas antes de secarla al sol. La dulse secada al sol se come tal y como está o se machaca en copos o polvo. En Islandia la tradición es comerla con mantequilla. También puede freirse rápidamente como patatas fritas, hornearla cubierta con queso, son salsa, o simplemente calentarla brevemente en el microondas. También se puede usar en sopas, sándwiches y ensaladas, o añadirla al pan o las pizzas. Picada finamente, puede usarse también como potenciador del sabor en platos de carne, como chili en lugar del glutamato monosódico.
En la costa oeste de Irlanda comúnmente se le llama dillisk, y normalmente se seca y se vende como aperitivo en las ciudades costeras.
Palmaria palmata es la única especie de Palmaria que se encuentra en las costas atlánticas de Europa. Se puede encontrar desde las costas de Portugal hasta las del Mar Báltico además de las costas de Islandia y las Islas Feroe.[10] También crece en las costas Árticas de Rusia, la parte Ártica de Canadá, Alaska, Japón y Corea.[8] Los registros encontrados en California son de Palmaria mollis que es considerada una especie diferente.[3]
Las irritaciones, posiblemente producidas por nematodos, copépodos y bacterias infectan a estas algas. Fueron registradas como "consecuencia de tejido producido por la presencia...de un animal."[11][8]
Varios autores (1910-1911). «Dulse». En Chisholm, Hugh, ed. Encyclopædia Britannica. A Dictionary of Arts, Sciences, Literature, and General information (en inglés) (11.ª edición). Encyclopædia Britannica, Inc.; actualmente en dominio público.
Palmaria palmata (L.) Kuntze 1891, también llamada dulse, dillisk, dilsk o creathnach, es un alga roja (Rhodophyta) anteriormente denominada Rhodymenia palmata (L.) Grev.. Crece en las costas del norte de los océanos Atlántico y Pacífico. Es un aperitivo bien conocido, y en Islandia, donde se conoce como söl, ha sido una importante fuente de fibra a lo largo de los siglos.
Palmaria palmata est une espèce d'algues rouges de la famille des Palmariaceae. Algue pérenne, épaisse et coriace, son thalle se divise en lobes allongés comme les doigts d'une main (d'où le nom de l'espèce) et peut atteindre une longueur moyenne de 20 à 50 centimètres.
Cette algue initialement décrite en 1753 par Linné sous le nom de Fucus palmatus a été reclassée en 1891 par Kuntze dans le genre Palmaria (Stackhouse, 1801) sous le nom de Palmaria palmata. Mais elle avait aussi été classée de façon erronée en 1830 par Greville dans le genre Rhodymenia (en) sous le nom de Rhodymenia palmata, nom utilisé, bien que déformé, par Jules Verne dans Vingt mille lieues sous les mers quand il mentionne quelques gouttes d'une liqueur fermentée, extraite, suivant la mode kamchatkienne, de l'algue connue sous le nom de « Rhodoménie palmée ».
Elle est connue sous le nom de « main de mer palmée » ou « rhodyménie palmé »[1] en Amérique du Nord.
Elle est commercialisée en Amérique du Nord sous le nom de petit goémon[2],[3],[4].
En Europe de l'Ouest et dans les pays scandinaves, cette algue est connue sous les noms de « goémon à vache » (kerluz ou bezhin saout en breton)[5], d'« algue à vache » ou de « goémon à bestiaux » car ces animaux la trouvent rejetée sur la grève, ou sur les tas de goémon, et la consommaient. Elle a été aussi, jusqu'au milieu du XXe siècle, récoltée et incluse, en petite quantité, dans l'alimentation des animaux d'élevage lorsque les réserves de foin dans les étables insulaires étaient épuisées[6].
Sa comestibilité a valu à l'espèce le nom vernaculaire de « dulse », terme dérivé probablement de l'adjectif « doux », parti en Irlande puis revenu transformé sur les côtes bretonnes[7].
Espèce commune des eaux peu profondes de l'étage infralittoral ou de la partie inférieure de l'étage médiolittoral, elle vit fixée sur un support : épilithe (sur les rochers) ou épiphyte (sur les stipes des grandes laminaires, des Fucus ou des Himanthalia, sous lesquels elle se cache de la lumière). Arrachée par les vagues et les tempêtes et apportée au rivage, elle se trouve souvent parmi la laisse de mer. Elle présente un thalle légèrement ondulé, dichotomique, membraneux et dont la couleur varie du rouge rosé au rouge pourpre voire violacé, plus claire pour les parties récentes. Cette couleur peut tourner au jaune verdâtre selon le degré d'exposition au soleil et à l'exondation[8].
Palmaria palmata est consommée en salade crue ou cuite. Elle est également consommée crue dans des sandwichs ou séchée, réduite en poudre et utilisée dans des potages ou des gâteaux. Les marins anglais la consommaient pour éviter le scorbut. Les russes font un alcool à base de dulse. « C'est le légume de mer le plus populaire de l'Atlantique Nord[9] ».
Cette algue est utilisée dans l'alimentation du bétail. Elle trouve de nombreuses applications en cosmétique grâce aux principes actifs (minéraux, antioxydants) qu'elle contient (gel qui soulage et réhydrate (en) la peau après des coups de soleil, crème antivieillissement)[10].
Selon NCBI (26 juillet 2013)[11] :
Palmaria palmata est une espèce d'algues rouges de la famille des Palmariaceae. Algue pérenne, épaisse et coriace, son thalle se divise en lobes allongés comme les doigts d'une main (d'où le nom de l'espèce) et peut atteindre une longueur moyenne de 20 à 50 centimètres.
Is alga é an duileasc. Ball d'fhine na Palmariaceae atá ann.
Feamainn is ea duileasc a dtugtar ‘creathnach’ nó ‘palmaria palmata’ air chomh maith. Itear mar smailc bheag bia nó mar scroid é in Éirinn.
Söl (fræðiheiti: Palmaria palmata) er rauðþörungur sem vex neðst í fjörum. Sölin koma í ljós á fjöru. Út frá stofnblöðku vaxa margar minni blöðkur. Söl eru vínrauð á litinn. Söl eru næringarrík og hafa verið notuð til matar í margar aldir á Íslandi.
Palmaria palmata, è un'alga rossa della famiglia delle Palmariaceae, nota tra gli anglosassoni con il nome di dulse ['dʌls].
Palmaria palmata è un'alga rossa della famiglia delle Palmariaceae, nota tra gli anglosassoni con il nome di Dulse e in Giappone come Darusu. Cresce a ciuffi e in modo abbondante nell'acqua bassa lungo le coste rocciose, dove le acque sono mosse. Le alghe sono piccole ed hanno talli alti da 15 a 30 cm e fronde piatte, lisce e morbide, che si aprono come le dita di una mano. Il raccolto avviene tra maggio e ottobre a mano durante la bassa marea, vengono poi fatte seccare al sole e al vento, selezionate ed impacchettate per la vendita.
Il suo areale comprende le coste settentrionali degli oceani Atlantico (soprattutto sulle coste del Finistère in Bretagna, dell'Irlanda, della Scozia e della Scandinavia), nel Pacifico (Giappone), nella baia di Fundy e tra il New Brunswick e Maine.
Tra le alghe originarie dell'Atlantico del Nord, la Palmaria palmata è la più conosciuta ed apprezzata ed è stata consumata per molti anni dalla popolazione dell'Europa nord-occidentale. Il suo nome è dulse o dillisk in inglese e creathnach in gaelico irlandese. Si narra che gli antichi guerrieri celtici e nordici masticassero l'alga durante le marce e che i monaci di San Columba la raccogliessero per dare nutrimento ai poveri circa 1400 anni fa.
Anche le popolazioni dell'Islanda (dov'è nota come söl) e dell'Alaska hanno incluso l'alga nella loro alimentazione per molti secoli. Nel XVII secolo era usata dai marinai inglesi come una sorta di tabacco da masticare e si era notato che questa contribuiva a diminuire l'incidenza dello scorbuto frequente negli uomini di mare britannici meno colpiti rispetto ad altri di nazionalità diverse. Nel XVIII secolo gli immigranti scozzesi ed irlandesi resero popolare l'alga nelle zone lungo le coste del Canada e della Nuova Inghilterra e fino alla fine del XIX secolo si commerciava la Palmaria nelle strade lungo i porti di entrambe le rive dell'Atlantico ma, come per quasi tutte le alghe in Occidente, il suo uso è caduto in declino, anche se di recente con l'affermarsi di una tendenza verso un'alimentazione vegetariana o vegana le industrie di raccolta locali hanno dato un nuovo impulso al suo commercio.
È un'alga morbida e dal particolarissimo gusto “piccante” unico nel suo genere. Si usa per preparare una serie di zuppe e di ottimi condimenti; fatta cuocere brevemente, si combina bene con le cipolle e costituisce un accompagnamento gustoso per piatti a base di avena e di cereali cotti. Dopo un breve ammollo si può aggiungere a diversi tipi di insalate, dando così una nota di colore e nel contempo un apporto importante di sostanze nutritive. L'alga dulse può essere gustata cruda ma sostiene bene anche le medie cotture. La sua foglia abbastanza consistente, ma tenerissima, rende l'alga particolarmente versatile e adatta a mille occasioni da sperimentare in innumerevoli ricette. L'alga dulse può contenere delle conchigliette e quindi necessita di un'accurata pulizia prima dell'uso.
La Palmaria palmata (dulse) è un'alga che presenta un ideale equilibrio di nutrienti, tra cui la vitamina C, l'amminoacido lisina, ferro, potassio, magnesio, fosforo, iodio. Palmaria palmata può essere considerata un'alga “digestiva” se assunta dopo i pasti. La particolare combinazione di vitamine, sali minerali e amminoacidi la rende uno strumento ideale contro lo stress. Dopo l'alga Porphyra umbilicalis (nori) è quella col contenuto proteico più alto. Per il suo elevato contenuto salino può essere considerato un efficace e ottimo "integratore" naturale da assumere dopo l'attività sportiva per il riequilibrio idro-salino.
100gr di alga contengono: 18%di proteine; potassio 7310 mg(208% QGR); Calcio 560 mg (116%QGR); Magnesio 610 mg (203% QGR); Fosforo 235 mg (54% QGR); FERRO 50 mg (357%QGR); Provitamina B12 0,9 mg (90%QGR); Vitamina C 34,5 mg (57,5%QGR)
Palmaria palmata, è un'alga rossa della famiglia delle Palmariaceae, nota tra gli anglosassoni con il nome di dulse ['dʌls].
Dulse (Palmaria palmata), ook wel (rode) dulse, dillisk, of creatnach genoemd, behoort tot de roodalgen (Rhodophyta). Voorheen werd er ook wel aangeduid als Rhodymenia palmata (Linnaeus) Greville. Het groeit langs de noordelijke kusten van de Atlantische en Stille Oceaan. Het staat bekend als snack-voedsel. In IJsland, waar het söl genoemd wordt, is het door de eeuwen heen een belangrijke bron van vezels geweest.
Palmaria, de geslachtsnaam van dit zeewier, betekent in het Latijn ‘de palm van de hand’, verwijzend naar de hand- of waaierachtige vorm. De diep rood/bruin/paars gekleurde platte bladeren (ongeveer 30 cm lang) groeien direct vanaf het houvast en zien eruit als een waaiende palm.
Dulse hecht zich met een discoïde (schijfvormige) voet aan het steelachtige gedeelte van Laminaria of aan rotsen. Het heeft een korte steel, de varenachtige randen van de bladeren zijn variabel en variëren in kleur van diep-roze tot rood-paars en hebben een leerachtige textuur. Het platte blad wordt langzaam breder en verdeelt zich in brede segmenten die tot 50 centimeter lang kunnen worden en 3–8 cm breed. Deze kunnen platte haakvormige uitgroeiingen hebben aan de uiteinden. Dulse vertoont overeenkomsten met een ander zeewier, Dilsea carnosa (Schmidel) Kuntze. Dilsea is echter nog leerachtiger, met bladeren tot 30 centimeter lang en 20 cm breed. Het is niet vertakt zoals Palmaria palmata en heeft geen uitgroeiingen of vertakkingen aan de uiteinden van de varenachtige bladeren. Oudere bladen kunnen echter wel splitsen.[1][2]
De eerste vermelding van deze soort is door monniken van St Columba die het al zo’n 1400 jaar geleden oogstten.[3]
Palmaria palmata is de enige Palmaria-soort die gevonden wordt aan de Atlantische kust van Europa,[4] dat wil zeggen aan de kustlijn van Portugal tot de Baltische kusten, de kust van IJsland en de Deense Faeröer eilanden. Het groeit ook aan de Arctische kustlijnen van Rusland en Canada, Atlantisch Canada, Alaska, Japan en Korea. De vondsten in Californië betreffen een andere soort: Palmaria mollis.[5].
De oogst vindt plaats van juni tot september. Er kan met de hand geplukt worden bij laag water. Kleine slakjes, stukjes schelp en andere deeltjes kunnen worden afgeschud of afgespoeld. Dulse kan dan uitgespreid worden om te drogen. Sommige plukkers keren het een keer en rollen het vervolgens in grotere balen om later verpakt te worden. In sommige landen wordt het ook als veevoer gebruikt. Dulse wordt in Ierland, IJsland, de Atlantische kusten van Canada en de Verenigde Staten, zowel als voedsel als medicijn gebruikt. Ook in Nederland wordt dulse steeds populairder. Het is verkrijgbaar in natuurvoedingswinkels, bij vishandelaren. Het kan besteld worden via plaatselijke distributeurs of via het internet.
Verse dulse kan zo van de rots gegeten worden, voordat het gedroogd is. Zongedroogde dulse wordt meestal onbewerkt gegeten of het wordt vermalen tot vlokken of poeder. Gedroogde dulse kan worden gefrituurd; het zet dan uit zoals kroepoek en het heeft dan de smaak van gebakken "zilte" bacon.
In IJsland wordt het gegeten met boter. Het kan ook even in de koekenpan gebakken worden, of in de oven, bedekt met kaas, of met salsa, of gewoon even in de magnetron. Het kan toegevoegd worden aan soep, stoofschotels, sandwiches en salades, of als ingrediënt van pizza of brooddeeg. Fijngesneden kan het mononatriumglutamaat of Ve-tsin vervangen als smaakversterker in vleesschotels als chili. Dulse wordt in Rusland zelfs gebruikt om een alcoholische drank van te maken.
De smaak van dulse wordt omschreven als vol en rokerig en wordt wel vergeleken met de smaak van zoute bacon. Het bruinwier smelt bijna in de mond; de beet is zacht en taai. Een mengsel van dulse met zeesla noemt men wel "zeepeterselie".
Dulse is een goede bron van mineralen en vitaminen in vergelijking tot andere groenten. Het bevat alle spoorelementen die mensen nodig hebben en het heeft een hoog gehalte proteïne. Dulse bevat jodium, wat struma (krop) helpt voorkomen.[3]
Gallen, mogelijk geproduceerd door nematoden, copepoden (roeipootkreeftjes) en bacteriën staan erom bekend dat ze zich op deze alg manifesteren. Aantasting door andere organismen veroorzaken een soort littekenweefsel.[6]
Bronnen, noten en/of referentiesLiteratuur
Externe links
Dulse (Palmaria palmata), ook wel (rode) dulse, dillisk, of creatnach genoemd, behoort tot de roodalgen (Rhodophyta). Voorheen werd er ook wel aangeduid als Rhodymenia palmata (Linnaeus) Greville. Het groeit langs de noordelijke kusten van de Atlantische en Stille Oceaan. Het staat bekend als snack-voedsel. In IJsland, waar het söl genoemd wordt, is het door de eeuwen heen een belangrijke bron van vezels geweest.
Søl eller sòl er ein vanleg raudalge i Noreg.
Søl er ein raudalge med stor formvariasjon. Vanleg er breitt lansettforma blad, og nokre er tokløyvde i toppen. Algen vert 1-2 dm lang , nokre kan verte opptil 5 dm. Frå det første skotet i midten har det neste vår utvikla seg eit nytt blad og dessutan sideblad. Fleire individ kan vekse ut frå same festeskive.
Søl kan finnast på den europeiske atlanterhavskysten frå Portugal til Austersjøen og nordover til Færøyane og Island. Elles veks planta i arktisk Russland, i det arktiske og austlege Canada, i Alaska, Japan og Korea.
Søl veks på stein, berggrunn og større algar frå nedre del av fjøresona ned til 15 m djupn. Arten finst langs heile norskekysten, særleg vanleg i vest og nord.
Planta kan etast og har vore brukt til mat for menneske.
Palmaria palmata (L.) Kuntze 1891, também chamado dulce, dillisk, dilsk ou creathnach, é uma alga vermelha (Rhodophyta) anteriormente denominada Rhodymenia palmata (L.) Grev.. Cresce na costa do norte dos oceanos Atlântico e Pacífico. É um aperitivo bem conhecido, e na Islândia, onde se conhece como sol, tem sido uma importante fonte de fibra ao longo dos séculos.
Os primeiros registos sobre esta espécie é sobre sua coleta pelos monges de São Columba faz 1.400 anos. [1]
As algas dulces crescem coladas por sua rizoide com forma de disco às estipes de Laminaria ou a rochas. Tem uma pequena estipe, as frondas são variáveis e variam em cor desde a rosa forte ao vermelho-púrpura e têm uma textura um pouco correosa. O follaje de folhas planas expande-se gradualmente e divide-se em segmentos largos chegando a atingir os 50 cm de longo e de 30 a 8 cm de largo que podem ter outras ramificações pela borda.[2][3]
A referência a Rhodymenia palmata var.mollis em Abbott & Hollenberg (1976), é considerada actualmente uma referência a uma espécie diferente: Palmaria mollis (Setchel et Gardner) vão der Meer et Bird.[3][4][5]
Dulce é similar a outra macroalga: Dilsea carnosa (Schmidel) Kuntze, a Dilsea, no entanto, é mais correosa com folhas de até 30 cm de longitude e 20 cm de largo.[3] A diferença de Palmaria palmata, não se ramifica e não tem ramos nas bordas das frondas. No entanto as folhas mais velhas podem dividir-se.[6]
Seu ciclo de vida não foi explicado completamente até 1980.[7] As tetrasporas produzem-se nos soros diseminados nas folhas maduras e são diploides. Os soros de gametos masculinos encontram-se diseminados sobre a maioria da fronda da planta masculina haploide. O gametotipo feminino é muito pequeno atrofiado ou incorporado, a carpogonia encontra-se aparentemente como células individuais nas algas jovens. As algas masculinas são como briznas e produzem gametos masculinos que fertilizão as tetrasporas diploides que estão colados ao gametotipo feminino. As folhas adultas produzem tetrasporas por meiosis.[2] É por isso que é a fase tetraspora diploide ou a planta masculina a que se pode encontrar na costa.[8]
Palmaria palmata pode-se encontrar crescendo desde a metade da zona intermareal até profundidades de 20 m ou mais, tanto em costa abrigada como expostas.[8]
As algas dulces são uma boa fonte de minerais e vitaminas comparadas com outros vegetais e contêm todos os oligoelementos que precisam as pessoas, além de um alto conteúdo em proteínas.[1]
Normalmente encontra-se de junho a setembro e pode-se recolher a mão quando a maré está baixa. Quando se recolhem, os pequenos caracoles, conchas e outras pequenas partículas se eliminam com uma lavagem e depois as algas se estendem para se secar. Alguns recolectores podem dar-lhes a volta uma vez e enrolar-las em grandes fardos para empacotá-las mais tarde. Também se usam como forragem para animais em alguns países.
Doce é usada comumente em Irlanda, Islândia e a parte atlântica de Canadá tanto como comida como medicina.[9] Pode-se encontar em muitas lojas de comida saudável ou mercados de pescado e pode ser comprado directamente a um revendedor local. Em Ballycastle, Irlanda do Norte, é tradicional vendê-la no Ould Lammas Fair. As algas dulse enviam-se por todo mundo. Em Irlanda do Norte é muito popular pela zona da Costa da Calçada do Gigante.
A dolce fresca pode-se comer directamente das rochas dantes de secar ao sol. A doce secada ao sol come-se tal e como está ou se esmaga em copos ou pó. Em Islândia a tradição é comê-la com manteiga. Também pode fritrarse rapidamente como batatas fritadas, servir coberta com queijo, com molho, ou simplesmente a aquecer brevemente no microondas. Também se pode usar em sopas, sandwiches e saladas, ou acrescentar ao pão ou as pizzas. Picada finamente, pode usar-se também como potenciador do sabor em pratos de carne, como chili em lugar do glutamato monosódico.
Na costa oeste de Irlanda comumente chama-se-lhe dillisk, e normalmente seca-se e vende-se como aperitivo em lojinhas nas cidades costeiras.
Palmaria palmata é a única espécie de Palmaria que se encontra nas costas atlânticas da Europa. Pode-se encontrar desde a costa de Portugal até as do Mar Báltico além da costa da Islândia e as Ilhas Feroe.[10] Também cresce nas costas Árticas da Rússia, a parte Ártica do Canadá, Alaska, Japão e Korea.[8] Os registros encontrados em Califórnia são de Palmaria mollis que é considerada uma espécie diferente.[3]
As irritações, possivelmente produzidas por nematodos, copépodos e bactérias infectam a estas algas. Foram registadas como "consequência de tecido produzido pela presença...de um animal."[8][11]
Palmaria palmata (L.) Kuntze 1891, também chamado dulce, dillisk, dilsk ou creathnach, é uma alga vermelha (Rhodophyta) anteriormente denominada Rhodymenia palmata (L.) Grev.. Cresce na costa do norte dos oceanos Atlântico e Pacífico. É um aperitivo bem conhecido, e na Islândia, onde se conhece como sol, tem sido uma importante fonte de fibra ao longo dos séculos.
Palmaria palmata là một loài thực vật. Loài này mọc ở trên bờ biển phía bắc của Đại Tây Dương và Thái Bình Dương. Đây là loài được sử dụng làm thực phẩm. Tại Iceland, nơi nó được gọi là Sol, nó đã là một nguồn quan trọng của chất xơ trong suốt thế kỷ.
Loài thực vật này là một nguồn cung cấp tốt các khoáng chất và vitamin so với các loại rau khác, có chứa tất cả các nguyên tố vi lượng cần thiết cho con người, và có một hàm lượng protein cao.
Nó thường được tìm thấy từ tháng sáu-tháng chín và có thể được thu hoạch bằng tay khi thủy triều xuống. Nó cũng được sử dụng làm thức ăn cho động vật ở một số nước. Thực phẩm này thường được sử dụng ở Ai Len, Iceland, Canada Đại Tây Dương và vùng Đông Bắc Hoa Kỳ nơi nó được sử dụng làm thực phẩm và thuốc. Nó có thể được tìm thấy trong nhiều cửa hàng thực phẩm y tế hoặc thị trường cá và có thể được đặt hàng trực tiếp từ nhà phân phối địa phương.
Bài viết về chủ đề sinh học này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Palmaria palmata là một loài thực vật. Loài này mọc ở trên bờ biển phía bắc của Đại Tây Dương và Thái Bình Dương. Đây là loài được sử dụng làm thực phẩm. Tại Iceland, nơi nó được gọi là Sol, nó đã là một nguồn quan trọng của chất xơ trong suốt thế kỷ.
Loài thực vật này là một nguồn cung cấp tốt các khoáng chất và vitamin so với các loại rau khác, có chứa tất cả các nguyên tố vi lượng cần thiết cho con người, và có một hàm lượng protein cao.
Nó thường được tìm thấy từ tháng sáu-tháng chín và có thể được thu hoạch bằng tay khi thủy triều xuống. Nó cũng được sử dụng làm thức ăn cho động vật ở một số nước. Thực phẩm này thường được sử dụng ở Ai Len, Iceland, Canada Đại Tây Dương và vùng Đông Bắc Hoa Kỳ nơi nó được sử dụng làm thực phẩm và thuốc. Nó có thể được tìm thấy trong nhiều cửa hàng thực phẩm y tế hoặc thị trường cá và có thể được đặt hàng trực tiếp từ nhà phân phối địa phương.
ダルス（学名：Palmaria palmata）は、ダルス科ダルス属に分類される紅藻類の海藻で、大西洋北部沿岸に自生している。カナダ料理やアイルランド料理などでは軽食として食されている。カナダのノヴァスコシア州ではスーパーなどで乾燥した物が袋詰めで売られており、子供達は海で採って洗浄し乾燥した物をスナック菓子感覚で食す所もある。太平洋北部沿岸で自生し、日本でも食されている海藻「あかはだ」もしくは「あかはた」もダルス（パシフィック ダルス）と呼称されるが、現在は形態上からダルスから分類できてない隠蔽種かP. mollisであるとされる[1]。
石やコンブの茎などに仮根を吸着させる着生植物である。平らな単条の葉から徐々に成長し不規則に叉状分岐した葉を形成し、長さ50cm、幅3-8㎝に成長する[2][3]。
ヨウ素などのミネラルやビタミン、抗酸化物質、タンパク質などが豊富に含まれている。6月から9月に収穫した後、細かいゴミなどを取り除くため洗浄する。商品によっては乾燥させたり、粉砕するなどの加工を施す。国によっては、家畜の飼料にもする。2015年、オレゴン州立大学ハットフィールド海洋科学センターの研究員は、アワビの餌として高栄養で成長の速い太平洋ダルス（P. mollis）の品種改良種を開発し養殖していたが、焼いて食したところベーコンの風味がすることを発見し特許を取得した[4][5]。
この種の最古の記録として、6世紀に聖コルンバの修行僧が収穫した記録が残っている[6] 。
この項目は、原生生物に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めています（ポータル 生き物と自然／プロジェクト 生物）。 ダルス（学名：Palmaria palmata）は、ダルス科ダルス属に分類される紅藻類の海藻で、大西洋北部沿岸に自生している。カナダ料理やアイルランド料理などでは軽食として食されている。カナダのノヴァスコシア州ではスーパーなどで乾燥した物が袋詰めで売られており、子供達は海で採って洗浄し乾燥した物をスナック菓子感覚で食す所もある。太平洋北部沿岸で自生し、日本でも食されている海藻「あかはだ」もしくは「あかはた」もダルス（パシフィック ダルス）と呼称されるが、現在は形態上からダルスから分類できてない隠蔽種かP. mollisであるとされる。
