nomes no trilho de navegação
El barrinador europeu del moresc (o del blat de moro, panís o dacsa), Ostrinia nubilalis, és una plaga dels cereals particularment del moresc. És un lepidòpter nadiu d'Europa que abans de l'arribada del blat de moro infestava el mill. També s'ha estès a l'Amèrica del Nord, des del 1917.
El blat de moro encara immadur no es veu pas afectat pel barrinador, gràcies a les defenses naturals en aquest estadi de creixement. El barrinador ataca les plantes més madures en cordar túnels dins la tija del blat de moro, que fan que la planta es trenqui i caigui a terra. Per combatre'l amb control biològic es fan servir himenòpters del gènere Trichogramma que el parasiten. S'han igualment desenvolupat varietats transgèniques del tipus Bt corn[1] que tenen el genoma modificat per l'nclusió d'un gen del bacteri Bacillus thuringiensis ssp. kurstaki. Aquesta varietat produeix una toxina que mata específicament el barrinador i no afecta altres espècies.[2][3]
La papallona fa uns 2,5 cm de llarg i amb una envergadura alar també de 2,5 cm. La femella és de color marró groguenc amb bandes irregulars a les ales. El mascle és més xic i més fosc. L'eruga fa de 2 a 2,5 cm de llarg i normalment és de color carn. La femella pon els ous per la part de sota de les fulles.
El barrinador europeu del moresc (o del blat de moro, panís o dacsa), Ostrinia nubilalis, és una plaga dels cereals particularment del moresc. És un lepidòpter nadiu d'Europa que abans de l'arribada del blat de moro infestava el mill. També s'ha estès a l'Amèrica del Nord, des del 1917.
El blat de moro encara immadur no es veu pas afectat pel barrinador, gràcies a les defenses naturals en aquest estadi de creixement. El barrinador ataca les plantes més madures en cordar túnels dins la tija del blat de moro, que fan que la planta es trenqui i caigui a terra. Per combatre'l amb control biològic es fan servir himenòpters del gènere Trichogramma que el parasiten. S'han igualment desenvolupat varietats transgèniques del tipus Bt corn que tenen el genoma modificat per l'nclusió d'un gen del bacteri Bacillus thuringiensis ssp. kurstaki. Aquesta varietat produeix una toxina que mata específicament el barrinador i no afecta altres espècies.
