Ar rouzenn (Scophthalmus rhombus) a zo ur pesk mor plat.
El rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) és un peix de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.[1]
La seua maduresa sexual arriba devers els 3 o 4 anys. Es reprodueix de febrer a març al Mediterrani. Els ous són pelàgics.[2]
S'alimenta de petits peixos i d'invertebrats bentònics i pelàgics.[3]
Demersal sobre fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 125 m, sobretot fins als 80 m. Entra de tant en tant en aigües someres.[3]
És present al Mediterrani i a l'Atlàntic nord-oriental.[3]
La seua carn és apreciada. Pesca semiindustrial i artesanal, amb arts de platja, ròssec, tremalls i palangres de fons. Es troba regularment als mercats dels Països Catalans i es comercialitza fresc. No està regulada la seua pesca ni té talla mínima legal. És semblant al turbot (Psetta maxima Escoftálmidos), que és més apreciat.
El rèmol o rom (Scophthalmus rhombus) és un peix de la família dels escoftàlmids i de l'ordre dels pleuronectiformes.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Scophthalmidae ydy'r lleden fannog sy'n enw benywaidd; lluosog: lledod mannog (Lladin: Scophthalmus rhombus; Saesneg: Brill (fish)). Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, y Môr Du a'r Môr Canoldir.
Mae'n bysgodyn dŵr hallt ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol.[1] Mae'r math yma o bysgodyn yn cael ei bysgota ar gyfer y bwrdd bwyd.
Pysgodyn sy'n byw yn y môr ac sy'n perthyn i deulu'r Scophthalmidae ydy'r lleden fannog sy'n enw benywaidd; lluosog: lledod mannog (Lladin: Scophthalmus rhombus; Saesneg: Brill (fish)). Mae ei diriogaeth yn cynnwys Ewrop, y Môr Du a'r Môr Canoldir.
Mae'n bysgodyn dŵr hallt ac mae i'w ganfod ym Môr y Gogledd ac arfordir Cymru. Ar restr yr Undeb Rhyngwladol dros Gadwraeth Natur (UICN), caiff y rhywogaeth hon ei rhoi yn y dosbarth 'Heb ei gwerthuso' o ran niferoedd, bygythiad a chadwraeth gan nad oes data digonol. Mae'r math yma o bysgodyn yn cael ei bysgota ar gyfer y bwrdd bwyd.
En slethvar (Scophthalmus rhombus) er en art af fladfisk i pighvar familien (Scophthalmidae) af ordren Pleuronectiformes. Slethvar er venstrevendt som en pighvar, men er mere slank og findes i Nordatlanten, Østersøen, og Middelhavet, primært i dybere farvande. Slethvar har slanke organer, brun dækket med lysere og mørkere farvede pletter, undtagen halefinne og undersiden, som normalt er cremefarvet eller rosa hvid. Ligesom andre fladfisk har slethvar evnen til at matche sin farve til omgivelserne. Slethvar er i gennemsnit mellem 40 cm til 75 cm i længden og veje op 3 kg. Slethvar forveksles undertiden med Pighvar (Psetta maxima), som er mere diamant-formet.
Smagsmæssig er fisken meget tæt på pighvaren, men har mere løst kød.
En slethvar (Scophthalmus rhombus) er en art af fladfisk i pighvar familien (Scophthalmidae) af ordren Pleuronectiformes. Slethvar er venstrevendt som en pighvar, men er mere slank og findes i Nordatlanten, Østersøen, og Middelhavet, primært i dybere farvande. Slethvar har slanke organer, brun dækket med lysere og mørkere farvede pletter, undtagen halefinne og undersiden, som normalt er cremefarvet eller rosa hvid. Ligesom andre fladfisk har slethvar evnen til at matche sin farve til omgivelserne. Slethvar er i gennemsnit mellem 40 cm til 75 cm i længden og veje op 3 kg. Slethvar forveksles undertiden med Pighvar (Psetta maxima), som er mere diamant-formet.
Der Glattbutt (Scophthalmus rhombus) (frz. Barbue), auch bekannt als Kleist, ist ein asymmetrisch gebauter Plattfisch, dessen Augen auf seiner linken Körperflanke liegen.
Der Glattbutt besitzt eine im Vergleich zum beinah kreisrunden Steinbutt (Psetta maxima) ovale Gestalt und erreicht eine Körperlänge bis 70 Zentimetern und ein Gewicht von bis zu sieben Kilogramm. Er ist wie alle Plattfische seitlich stark abgeflacht und seine Augen liegen beide auf der linken Körperhälfte, während er im Regelfall mit der rechten Seite auf dem Gewässerboden liegt. Die Schuppen der Augenseite sind glatt, die Schnauze spitz zulaufend und das Maul oberständig. Die Seitenlinie ist S-förmig ausgebildet.
Die Grundfärbung des Fisches ist sehr variabel. Dabei ist die linke Körperhälfte (Augenseite) dem Untergrund angepasst sandfarben, olivgrün oder dunkelbraun mit hellen und dunklen Flecken, die eine optimale Tarnung auf dem Meeresboden ermöglichen. Die rechte Körperhälfte (Blindseite) ist weiß und hat häufig dunkle Flecken. Die Bauchflosse und die Afterflosse sind voneinander getrennt, die Rückenflosse setzt bereits vor den Augen am Kopf an. Sie besitzt 63 bis 85 Flossenstrahlen, die Afterflosse 42 bis 56 und die Brustflossen jeweils 10 bis 12.
Der Glattbutt lebt an den Küsten des Atlantischen Ozeans, des Mittelmeeres, der Nord- und der westlichen Ostsee bis Rügen sowie des Schwarzen Meeres. Sein Verbreitungsgebiet reicht im Atlantik von Island und Norwegen über die gesamte europäische Küste bis nach Marokko. Dabei lebt er auf Schlick, Sand und Geröll in Tiefen von etwa 5 bis 70 Meter.
Der Glattbutt erbeutet vornehmlich am Boden lebende kleine Fische, Krebse und Weichtiere.
Von Frühjahr bis Sommer gibt das Weibchen, der Rogner, ihre Eier in das freie Wasser ab. Diese treiben durch eingelagerte Öltropfen pelagisch im Meereswasser. Nach etwa zwei Wochen schlüpfen die symmetrisch gebauten, etwa vier Millimeter langen Jungfische, die sich von Kleinkrebsen des Plankton ernähren. Ab einer Länge von zwei bis 3,5 Zentimeter kommt es zu einer Metamorphose, bei der sie ihre Plattfischgestalt erhalten.
Die Geschlechtsreife erreichen die männlichen Fische ab einer Länge von etwa 25 Zentimeter, die Weibchen von etwa 30 bis 40 Zentimeter.
Der Glattbutt ist eine von vier Arten der Gattung Scophthalmus[1] innerhalb der Steinbutte (Scophthalmidae).
Der Glattbutt ist ein schmackhafter und wertvoller Speisefisch, der im Regelfall nicht gezielt befischt und entsprechend vor allem als Beifang angelandet wird. An den europäischen Küsten werden pro Jahr etwa 3.000 Tonnen dieser Art gefangen.
Der Glattbutt (Scophthalmus rhombus) (frz. Barbue), auch bekannt als Kleist, ist ein asymmetrisch gebauter Plattfisch, dessen Augen auf seiner linken Körperflanke liegen.
The brill (Scophthalmus rhombus) is a species of flatfish in the turbot family (Scophthalmidae) of the order Pleuronectiformes. Brill can be found in the northeast Atlantic, Black Sea, Baltic Sea, and Mediterranean, primarily in deeper offshore waters.[2]
Brill have slender bodies, brown covered with lighter and darker coloured flecks, excluding the tailfin; the underside of the fish is usually cream coloured or pinkish white. Like other flatfish the brill has the ability to match its colour to the surroundings. Brill weigh up to 8 kg (18 lb) and can reach a length of 75 cm (2 ft 6 in), but are less than half that on average. Part of the dorsal fin of the fish is not connected to the fin membrane, giving the fish a frilly appearance. They are sometimes confused with the turbot (Scophthalmus maximus), which is more diamond-shaped. The two species are related and can produce hybrids. On the west coast of Canada (outside the range of Scophthalmus rhombus) local fisherman refer to the petrale sole, Eopsetta jordani, as brill. The flesh is lighter in texture, more friable - even "floury" - and considerably less rich in flavour than the turbot, which is preferred by chefs.[3]
The brill (Scophthalmus rhombus) is a species of flatfish in the turbot family (Scophthalmidae) of the order Pleuronectiformes. Brill can be found in the northeast Atlantic, Black Sea, Baltic Sea, and Mediterranean, primarily in deeper offshore waters.
Brill have slender bodies, brown covered with lighter and darker coloured flecks, excluding the tailfin; the underside of the fish is usually cream coloured or pinkish white. Like other flatfish the brill has the ability to match its colour to the surroundings. Brill weigh up to 8 kg (18 lb) and can reach a length of 75 cm (2 ft 6 in), but are less than half that on average. Part of the dorsal fin of the fish is not connected to the fin membrane, giving the fish a frilly appearance. They are sometimes confused with the turbot (Scophthalmus maximus), which is more diamond-shaped. The two species are related and can produce hybrids. On the west coast of Canada (outside the range of Scophthalmus rhombus) local fisherman refer to the petrale sole, Eopsetta jordani, as brill. The flesh is lighter in texture, more friable - even "floury" - and considerably less rich in flavour than the turbot, which is preferred by chefs.
Rombofiŝo aŭ rombo (Scophthalmus rhombus) estas delikatgusta plata romboforma marfiŝo samorda kiel pleŭronekto.
Ĝi troviĝas en la nordorienta kaj orienta parto de la Atlantiko kaj la Mediteraneo kaj la sudokcidenta parto de la Pacifiko.
La rombo povas atingi longon de 100 cm kaj maksimuman aĝon de 25 jaroj. La fiŝo havas masivkorpan formon.
Rombofiŝo aŭ rombo (Scophthalmus rhombus) estas delikatgusta plata romboforma marfiŝo samorda kiel pleŭronekto.
Ĝi troviĝas en la nordorienta kaj orienta parto de la Atlantiko kaj la Mediteraneo kaj la sudokcidenta parto de la Pacifiko.
El rémol o rombo (Scophthalmus rhombus) es una especie de pez pleuronectiforme de la familia Scophthalmidae.[1]
Su cuerpo es de forma oval y más delgado que el del rodaballo (Psetta maxima),[2] del que además se diferencia por presentar la piel lisa, sin tubérculos cutáneos y por encontrarse ambos lados del cuerpo cubiertos por escamas pequeñas.[3] La coloración varía dependiendo del hábitat, siendo habitualmente marrón claro u oscuro, con muchas manchas oscuras y claras distribuidas irregularmente sobre el cuerpo.[2] La cara ciega es blanquecina, en ocasiones con manchas más oscuras.[2] Llega a alcanzar una longitud de hasta 75 cm.[3]
Se encuentra en el Atlántico oriental, desde el norte de Marruecos a Islandia, así como en el mar Mediterráneo y el mar Negro.[4]
Es propio de fondos arenosos,[4] encontrándose los ejemplares adultos en aguas profundas y los alevines en aguas más someras.[2]
Se alimenta de crustáceos y peces de pequeño tamaño del fondo marino.[2]
La puesta tiene lugar en invierno y las larvas son muy parecidas a las del rodaballo.[3]
El rémol o rombo (Scophthalmus rhombus) es una especie de pez pleuronectiforme de la familia Scophthalmidae.
Erreboilo ezkataduna (Scophthalmus rhombus) Pleuronectidae familiako ur gaziko arraina da, ipar-ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Itsaso Baltikoan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena[1].
Erreboilo arruntaren antzekoa da, baina ezkataduna. Orbain argiak izaten ditu.[2]
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Erreboilo ezkataduna (Scophthalmus rhombus) Pleuronectidae familiako ur gaziko arraina da, ipar-ekialdeko Ozeano Atlantikoan, Itsaso Baltikoan eta Mediterraneo itsasoan bizi dena.
Erreboilo arruntaren antzekoa da, baina ezkataduna. Orbain argiak izaten ditu.
Silokampela (Scophthalmus rhombus) on litteä, soikeanmuotoinen kala, jonka silmät ovat vasemmalla kyljellä. Kala havaittiin Suomen vesillä ensimmäisen kerran heinäkuussa 2008.[1]
Silokampela voi kasvaa Atlantissa 70 cm pitkäksi, Itämeressä harvoin yli 35 cm. Sen pohjaväri on vaalean vihertävänruskea, ja sitä kirjovat tummemmat pilkut. Sukulainen piikkikampela on pyöreämpi ja sen pinta on piikkikyhmyjen peitossa.
Silokampelaa tavataan Atlantilla Norjasta Marokkoon, sekä Itämeren länsi- ja eteläosissa, satunnaisesti pohjoisempanakin. Silokampela ei voi lisääntyä Suomen rannikon murtovedessä, sillä mäti tarvitsee kehittyessään suolaisempaa vettä.[2]
Silokampela elää yleensä lähellä hiekkaista merenpohjaa.[3]
Silokampela (Scophthalmus rhombus) on litteä, soikeanmuotoinen kala, jonka silmät ovat vasemmalla kyljellä. Kala havaittiin Suomen vesillä ensimmäisen kerran heinäkuussa 2008.
La Barbue, Scophthalmus rhombus, est un poisson plat pêché dans l'océan Atlantique oriental depuis le nord du Maroc jusqu'en Islande ainsi que dans la mer Méditerranée et la mer Noire. Ce poisson est proche du Turbot (Scophthalmus maximus, Scophthalmidés), qui lui est préféré.
C'est, avec la sole, l'un des poissons plats les plus réputés pour sa chair. Il arrive qu'il soit pêché par les amateurs, du bord ou en bateau (avec une robuste canne à lancer, les principaux appâts étant des vifs ou des morceaux de poissons).
La barbue a un corps ovale. C'est un poisson plat gaucher, c’est-à-dire qu’il repose sur sa face droite et présente sa face gauche. Ainsi, lorsqu'on la place la tête tournée vers la gauche, les deux yeux sont situés au-dessus de la bouche.
Son nom commun de barbue provient d'une particularité de sa nageoire dorsale, dont l'origine se trouve très en avant de l’œil et dont les premiers rayons sont libres et ramifiés. La distance entre les deux yeux est supérieure au diamètre d’un œil. La ligne latérale est très incurvée au niveau de la nageoire pectorale.
Comme pour de nombreux poissons plats, la coloration est variable et dépend du biotope. La barbue est en effet capable d'homochromie, c'est-à-dire de s'accorder à la couleur du fond. La coloration est plutôt brune, plus ou moins mouchetée, et varie également selon le milieu sur un poisson vivant. Elle présente de nombreuses taches rondes dont les bords sont des anneaux incomplets de couleurs plus sombres. La face aveugle est blanchâtre.
La barbue est souvent confondue avec le turbot. Elle s'en distingue cependant nettement car contrairement à ce dernier, elle possède une peau lisse sans tubercules osseux. De plus, le corps de la barbue est de forme plus ovale, celui du turbot étant plus proche du losange.
Le corps peut atteindre 70 cm de longueur bien que la taille commune soit de 30 à 50 cm.
La barbue se rencontre dans l’Atlantique Nord-Est, entre la Norvège et le Maroc, en Méditerranée et en mer Noire.
La barbue vit sur les fonds de sable, et parfois de vase ou de graviers, jusqu'à 200 m de profondeur. Les jeunes sont plus littoraux et vivent à moins de 10 m de profondeur, alors que les adultes se trouvent rarement à moins de 15 m. Elle ne s'ensable pas, mais possède une capacité de mimétisme importante qui lui permet de se confondre avec la couleur de fond et de passer ainsi inaperçue.
La barbue chasse à vue, principalement des petits poissons (harengs, gadidés, parfois d'autres poissons plats). Les jeunes ingèrent en plus de petits crustacés.
Elle a lieu à la fin du printemps et au début de l'été en Atlantique et plus au Nord, plus tôt en Méditerranée. C'est une espèce très féconde : les plus grandes femelles peuvent pondre jusqu'à 15 millions d'œufs. La ponte se fait sur des fonds de pierres ou de graviers, jusqu'à 80 m de profondeur. Les œufs de 1 mm de diamètre et les larves (3 mm à la naissance) vivent en pleine eau. Ces dernières ont un aspect classique, symétrique, avec un œil de chaque côté. Un des deux yeux migre sur le côté opposé ; la métamorphose s'achève entre quatre et cinq mois environ, à une taille de 3 cm. Le juvénile rejoint alors les fonds des zones côtières.
La Barbue, Scophthalmus rhombus, est un poisson plat pêché dans l'océan Atlantique oriental depuis le nord du Maroc jusqu'en Islande ainsi que dans la mer Méditerranée et la mer Noire. Ce poisson est proche du Turbot (Scophthalmus maximus, Scophthalmidés), qui lui est préféré.
C'est, avec la sole, l'un des poissons plats les plus réputés pour sa chair. Il arrive qu'il soit pêché par les amateurs, du bord ou en bateau (avec une robuste canne à lancer, les principaux appâts étant des vifs ou des morceaux de poissons).
Leathóg mhór a fhaightear ar bhunanna gaineamhacha in uiscí éadoimhne (10-75 m síos) in oirthuaisceart an Atlantaigh is an Mheánmhuir, den chuid is mó. Suas le 60 cm ar fhad. An dá shúil ar an taobh clé, an béal mór cuartha, gainmheach donn le baill dhubha is bhána. Iasc maith bia.
Is síol ainmhí é an t-alt seo. Cuir leis, chun cuidiú leis an Vicipéid.
O curuxo[1] ou sollo[2] (Scophthalmus rhombus) é un peixe plano, esquerdo, da familia dos Scophthalmidae, semellante ó rodaballo pero de menor tamaño.
O nome de curuxo é propio da costa occidental de Galicia, desde Mugardos á Guarda, coas variantes caruxo, coruxo, curuxa e cruxo; pero na costa norte, desde Pontedeume a Ribadeo, recibe os nomes de sollo e, concretamente en Mera (Oleiros), solla[3]. Outros nomes que tamén lle dan son os de brisca, rascapedras, tapa, tapaconas e tapaconos.
Presenta un corpo case circular ou romboidal, alto coma o rodaballo, coa cara pigmentada esquerda. A cor é castaña clara, ás veces verdosa, con manchas escuras irregulares distribuídas por todo o corpo; a estas manchas escuras debe o nome que tamén recibe de rodaballo negro, en Bares. A cara ventral é branca ou de cor crema.
As aletas dorsal e ventral mostran os radios centrais máis longos ca nos extremos, aínda que non chegan a formar ángulo, cousa que si acontece no caso do rodaballo. É característico que os primeiros radios da aleta dorsal estean soltos (sen membrana interradial) e ramificados. Outra diferenza respecto ó rodaballo é a presenza de escamas, das que carece o rodaballo, e a ausencia deses tubérculos óseos típicos deste último[4].
Os ollos son grandes e separados. A boca, grande e oblicua, e a comisura supera o bordo posterior do ollo.
Vive sobre fondos areosos de profundidade media, de 2 a 100 metros. Péscase no Atlántico Norte, no mar Báltico e no Mediterráneo. A época de reprodución é entre abril e agosto, para o que ascenden a augas de 10-20 metros de profundidade, entrando no interior das rías.
Pode medir ata 80 centímetros de lonxitude e pesar ata 3 quilogramos, aínda que as medidas habituais oscilan entre os 30 e os 50 cm. O talle mínimo son 30 cm.
Péscase con artes de trasmallo, palangre e miños.
As capturas en Galicia ascenderon a 30.261 kg en 2010, por riba das cifras de 2009: 26.981 kg[5].
Cara ventral, cega
O curuxo ou sollo (Scophthalmus rhombus) é un peixe plano, esquerdo, da familia dos Scophthalmidae, semellante ó rodaballo pero de menor tamaño.
O nome de curuxo é propio da costa occidental de Galicia, desde Mugardos á Guarda, coas variantes caruxo, coruxo, curuxa e cruxo; pero na costa norte, desde Pontedeume a Ribadeo, recibe os nomes de sollo e, concretamente en Mera (Oleiros), solla. Outros nomes que tamén lle dan son os de brisca, rascapedras, tapa, tapaconas e tapaconos.
Il rombo liscio[1] (Scophthalmus rhombus) è un pesce di mare appartenente alla famiglia Scophthalmidae.
È comune nel mar Mediterraneo e nell'Oceano Atlantico orientale tra la Norvegia ed il Marocco, mentre nel mar Nero è raro.
Vive esclusivamente su fondi molli tra i 15 ed i 70 metri. I giovani sono molto eurialini e si possono trovare negli estuari oltre che in acque profonde pochi centimetri.
Questo pesce, come tutti i pleuronettiformi porta entrambi gli occhi su di un lato, nella fattispecie il sinistro, ed ha il lato privo di occhi (lato cieco), roseo e depigmentato. È molto simile al rombo chiodato ma ha forma meno “quadrangolare” rispetto all'altro rombo. I primi raggi della pinna dorsale sono liberi e non connessi agli altri dalla membrana. La linea laterale presenta una brusca incurvatura a livello della pinna pettorale. Gli occhi sono piccoli e distanziati l'uno dall'altro, la bocca è profonda. La pelle è coperta di squame piccole e fittamente aderenti, non ci sono i tubercoli ossei tipici del rombo chiodato.
La livrea è molto mimetica, bruna o beige con macchiette chiare o scure. Il giovane ha macchie chiare con bordo scuro.
Arriva a 70 cm per 7 kg di peso.
Si nutre quasi esclusivamente di pesci.
Invernale, le uova e le larve sono pelagiche, la larva è di colore giallo, la migrazione dell'occhio destro avviene ad una lunghezza di 3 cm.
Abbocca voracemente agli ami e si insidia con la tecnica del surf casting innescando pesci morti o molluschi ed anche esche artificiali con la tecnica dello spinning. La pesca professionale lo cattura con reti a strascico e palamiti nonché occasionalmente con reti da posta. Le carni sono squisite e viene venduto a prezzi molto alti.
Il rombo liscio (Scophthalmus rhombus) è un pesce di mare appartenente alla famiglia Scophthalmidae.
De griet (Scophthalmus rhombus) is een straalvinnige vis uit de familie van tarbotachtigen (Scophthalmidae), orde platvissen (Pleuronectiformes), die voorkomt in het noordoosten en het oosten van de Atlantische Oceaan en in de Middellandse Zee.
De griet kan maximaal 75 centimeter lang en 8000 gram zwaar worden. De hoogst geregistreerde leeftijd is 6 jaar. De vis heeft een schijfvorm, maar is iets minder hoekig en langgerekter dan de tarbot. In tegenstelling tot de tarbot heeft de griet een gladde huid. De vis wordt relatief dikker als de grootte toeneemt.
De vis heeft één rugvin en één aarsvin.
De griet is een zoutwatervis die voorkomt in gematigde wateren. De diepte waarop de soort voorkomt is 5 tot 50 meter. De griet houdt zich vaak op langs de randen van diepe geulen.
Het dieet van de vis bestaat hoofdzakelijk uit vis, met name zandspiering. Hij kan zich enorm goed camoufleren, doordat hij zijn kleur en patroon perfect kan afstemmen op de plaatselijke zeebodem. De langszwemmende prooi wordt dan vanuit een hinderlaag verschalkt.
De griet is voor de visserij van aanzienlijk commercieel belang. Daarnaast is de vis ook voor de sportvisser interessant.
De soort staat niet op de Rode Lijst van de IUCN.
De griet (Scophthalmus rhombus) is een straalvinnige vis uit de familie van tarbotachtigen (Scophthalmidae), orde platvissen (Pleuronectiformes), die voorkomt in het noordoosten en het oosten van de Atlantische Oceaan en in de Middellandse Zee.
Slettvar (Scophthalmus rhombus) er en flyndrefisk i varfamilien. Den blir opptil 75 cm lang og 8 kg. Den ligner på piggvar, men den er smalere, og skinnet på den fargede siden (oversiden) er glatt. Oversiden er gråspraglete, blindsiden oftest hvit. Som andre medlemmer i varfamilien er den nesten alltid venstrevridd. Slettvaren finnes fra 5-70 meters dyp. Den lever oftest på sandbunn og føden består av krepsdyr og forskjellige fiskeslag som brisling, hvitting, hyse, sil, sild og øyepål. Slettvaren er regnet som et utmerket matfisk men er ikke like ettertraktet som piggvaren. I Norge drives det ikke noe regulært fiske etter arten men en del tas som bifangst.
Slettvar (Scophthalmus rhombus) er en flyndrefisk i varfamilien. Den blir opptil 75 cm lang og 8 kg. Den ligner på piggvar, men den er smalere, og skinnet på den fargede siden (oversiden) er glatt. Oversiden er gråspraglete, blindsiden oftest hvit. Som andre medlemmer i varfamilien er den nesten alltid venstrevridd. Slettvaren finnes fra 5-70 meters dyp. Den lever oftest på sandbunn og føden består av krepsdyr og forskjellige fiskeslag som brisling, hvitting, hyse, sil, sild og øyepål. Slettvaren er regnet som et utmerket matfisk men er ikke like ettertraktet som piggvaren. I Norge drives det ikke noe regulært fiske etter arten men en del tas som bifangst.
Multimedia w Wikimedia Commons Nagład[2] (Scophthalmus rhombus) – gatunek ryby flądrokształtnej z rodziny nagładowatych (Scophthalmidae). Ceniona w rybołówstwie i wędkarstwie z powodu smacznego mięsa[potrzebny przypis].
Europejskie wybrzeża Oceanu Atlantyckiego, Morze Śródziemne i Czarne, wpływa okresowo do Morza Bałtyckiego. Najczęściej spotykana na głębokościach od 5–50 m.
Skóra pokryta gładkimi w dotyku łuskami. Górna strona ciała oliwkowozielona z ciemnymi i jasnymi cętkami. Spodnia strona biała.
Dorasta przeciętnie do ok. 50 cm, maksymalnie 75 cm długości i 8 kg masy ciała.
Prowadzi przydenny tryb życia. Żywi się rybami i dużymi mięczakami.
Nagład (Scophthalmus rhombus) – gatunek ryby flądrokształtnej z rodziny nagładowatych (Scophthalmidae). Ceniona w rybołówstwie i wędkarstwie z powodu smacznego mięsa[potrzebny przypis].
Scophthalmus rhombus Linnaeus, 1758, conhecido pelo nome comum de rodovalho ou linguado, é uma espécie de peixe pertencente a família Scophthalmidae, do grupo dos peixes ósseos, de tamanho máximo variando de 101 a 200 cm, classificado originalmente por Linnaeus, em 1758.
Assim como os outros "peixes-chatos", suas larvas são semelhantes as de outros peixes e vivendo aproximadamente um determinado período na coluna de água, antes de sofrerem uma metamorfose.
Nesta metamorfose se adaptam à vida no fundo do mar. O olho direito desloca-se, a boca desvia-se e o corpo achata-se, até ficar plano. Possui a capacidade de mimetizar o ambiente pela mudança da coloração da pele, além de enterrar-se na areia, evitando os predadores.
Scophthalmus rhombus Linnaeus, 1758, conhecido pelo nome comum de rodovalho ou linguado, é uma espécie de peixe pertencente a família Scophthalmidae, do grupo dos peixes ósseos, de tamanho máximo variando de 101 a 200 cm, classificado originalmente por Linnaeus, em 1758.
Slätvaren (Scophthalmus rhombus) är en fisk i ordningen plattfiskar.
Slätvaren har en ovalare kroppsform och når en vikt upp till sju kilogram. Fisken är ungefär 68 centimeter lång. Den skiljer sig från piggvaren genom sin släta ögonsida, som har små, runda, tätt liggande fjäll, men saknar taggar och benknölar. Ögonen ligger på kroppens vänstra sida och fisken ligger vanligtvis på höger sida. Slätvarens sidolinje är s-formad.
Fiskens kroppsfärg kan variera mycket. Ögonsidan är oftast anpassade till omgivningen i sandfärgad, olivgrön eller mörkbrun med ljusa och mörka prickar. Den andra kroppssidan är vit och har mörka fläckar. Bukfenan och analfenan är skilda från varandra. Ryggfenan börjar redan framför ögonen. Ryggafenan har 63 till 85 strålar. Analfenan har 42 till 56 strålar och bukfenan 10 till 12 strålar.
Slätvaren förekommer nära kustlinjen i Atlanten, Medelhavet, Nordsjön, västra Östersjön fram till Rügen och i Svarta havet. I Atlanten sträcker sig utbredningsområdet från Norge och Island till Marocko. Arten finns på slam, sand och grus 5 till 70 meter under vattenytan. Arten blev i augusti 2008 Finlands 100:e fiskart (nejonöga är oräknad eftersom den tillhör familjen rundmunnar), när en slätvar fångades utanför Tvärminne zoologiska station, utanför Hangö.[1]
Slätvaren jagar huvudsakligen små fiskar, kräftdjur och blötdjur som förekommer vid havsbottnen.
Arten parningsleker mellan våren och sommaren i pelagiska havsområden. Tack vare oljedroppar i höljen sjunker äggen inte till bottnen. Efter cirka två veckor kläcks de fyra millimeter långa ungfiskarna som livnär sig av små kräftdjur och plankton. När ungarna är 3,5 centimeter långa, genomgår de en metamorfos och ändrar utseende till typiska plattfiskar.
Hanar blir könsmogna när de är ungefär 25 centimeter långa och honor vid en längd mellan 30 och 40 centimeter.
Det finns inget särskilt fiske på slätvaren men arten är ofta bifångst. Vid Europas kuster fångas årligen ungefär 3 000 ton av denna art.
Den här artikeln är helt eller delvis baserad på material från Nordisk familjebok, 1904–1926.
Wikimedia Commons har media som rör Slätvar.
Slätvaren (Scophthalmus rhombus) är en fisk i ordningen plattfiskar.
Scophthalmus rhombus (Linnaeus, 1758)
Синонимы
Гладкий ромб[2], или бриль[2], или гладкий калкан[2] (лат. Scophthalmus rhombus) — вид лучепёрых рыб семейства Scophthalmidae отряда камбалообразных.
Гладкий ромб имеет по сравнению с тюрбо овальное телосложение и достигает длины до 70 см. Вес составляет до 7 кг. Тело асимметричное, сильно сплюснутое с боков, оба его глаза расположены на левой половине тела, в то время, как правой стороной он лежит на дне водоёма. Чешуя гладкая. Окраска коричневатая или сероватая, обычно с мелкими белыми пятнышками и рядами более крупных пятен у верхнего и нижнего краёв тела, плавники с бледными и тёмно-коричневыми пятнышками.
Гладкий ромб — это морская прибрежная донная рыба. Он живёт у побережья Атлантического океана, Средиземного, Северного моря и западного Балтийского моря до Рюгена, а также Чёрного моря. Область распространения простирается в Атлантике от Исландии и Норвегии через всё европейское побережье до Марокко. При этом он живёт на наносном грунте, песке и гальке на глубине примерно от 5 до 70 м.
Гладкий ромб питается донными рыбами, ракообразными и моллюсками.
С весны до лета самка мечет пелагическую икру в воду, которая плавает на поверхности моря. Примерно через 2 недели появляются симметрично сложенные мальки длиной примерно 4 мм, которые питаются мелкими ракообразными планктона. Начиная с длины от 2 до 3,5 см мальки претерпевают метаморфоз, при котором меняется их внешний вид.
Мужские особи достигают половой зрелости, достигнув длины примерно 25 см, самки — примерно от 30 до 40 см.
Гладкий ромб — ценная промысловая рыба. На европейском побережье ежегодно добывают около 3 000 тонн этой рыбы.
Гладкий ромб, или бриль, или гладкий калкан (лат. Scophthalmus rhombus) — вид лучепёрых рыб семейства Scophthalmidae отряда камбалообразных.
菱鮃為輻鰭魚綱鰈形目鰈亞目菱鮃科的其中一種，為溫帶海水魚，分布於東大西洋區，從北緯68°至摩洛哥海域，包括地中海及黑海，棲息深度5-50公尺，身體薄且細長，皮膚有小、平滑的鱗片，沒有多骨的小瘤，體色通常是橄欖綠色，並有深色與淡色的斑點，體長可達75公分，棲息在沙泥底質底層水域，以底棲魚類及甲殼類為食，生活習性不明，為食用魚，適合清蒸、油炸、火烤方式食用。
这是一篇關於魚類的小作品。你可以通过编辑或修订扩充其内容。 
