dcsimg

Tragopogon ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Tragopogon és un gènere de plantes amb flors dins la família asteràcia. La seva espècie més coneguda és el salsifí que es cultiva. Aquest gènere consta d'entre 70 i 140 espècies. Són plantes natives d'Europa i Àsia (temperada i tropical) i també s'han introduït a Amèrica del Nord i Austràlia. Moltes espècies es troben silvestres a la regió mediterrània que és on es troba el major centre de diversificació. També diverses espècies del gènere Tragopogon es troben als Països Catalans concretament Tragopogon hybridus,Tragopogon dubius,Tragopogon porrifolius, Tragopogon crocifolius i Tragopogon pratensis.[2] El gènere Scorzonera hi està estretament emparentat.

Són plantes biennals o perennes, rarament són plantes anuals. Són glabres. La seva arrel principal té una saba d'aspecte lletós. Generalment estan poc ramificats i a més les branques són erectes. Les fulles són simples, alternades i recorden les de les gramínies. En algunes espècies és molt característic el fet que les bràctees de l'involucre floral sobrepassen molt la llargada de les lígules. Els capítols són solitaris i terminals sostinguts per un llarg peduncle. Els colors de les flors varien segons les espècies, algunes són grogues i altres bronzejades o porpres. Les llavors es dispersen mitjançant el vent gràcies a grans plomalls (papus).

Hibridació

Les espècies de Tragopogon sovint s'hibriden donant lloc a fenotips (fenomen de l'especiació híbrida) per això, cap a la dècada de 1950 es van trobar noves espècies als Estats Units provinents de tres espècies introduïdes uns 50 anys abans.

Algunes espècies

T. acanthocarpus Boiss
T. afghanicus Rech.f. & Köie
T. agrostiphyllus Rech.f. & Köie
T. alaicus Nikitin
T. albinerve Freyn & Sint.
T. albomarginatus Kitam.
T. altaicus S.A.Nikitin & Schischk.
T. angustissimus S.A.Nikitin
T. armeniacus Kuth.
T. artemczukii Klokov
T. aureus Boiss.
T. badachschanicus Boriss.
T. bakhtiaricus Rech.f.
T. balcanicus Velen.
T. barbirostris Bisch.
T. bjelorussicus Artemczuk
T. bornmuelleri G.B.Ownbey & Rech.f.
T. capitatus S.A.Nikitin
T. castellanus Levier
T. cazorlanum C.Díaz & Blanca
T. charadzeae Kuth.
T. clavulatus S.A.Nikitin
T. coelesyriacus Boiss.
T. colchicus Albov ex Grossh.
T. collinus DC.
T. coloratus C.A.Mey.
T. conduplicatus S.A.Nikitin
T. cretaceus S.A.Nikitin
T. crocifolius L.
T. cupani Guss. ex DC.
T. dasyrhynchus Artemczuk
T. dolichocarpus Klokov
T. duarius Chenev.
T. dubianskyi Krasch. & S.A.Nikitin
T. dubius Scop. - western salsify, western goat's beard, wild oysterplant, yellow salsify, yellow goat's beard, meadow goat's beard, goat's beard, goatsbeard, common salsify, salsify
T. elatior Steven
T. elongatus S.A.Nikitin
T. erostris Boiss. & Hausskn.
T. fibrosum Freyn & Sint. ex Freyn
T. filifolius Rehm. ex Boiss.
T. flexuosus Sosn. ex Grossh.
T. floccosus Waldst. & Kit. - woolly goatsbeard
T. gaudanicus Boriss.
T. glabrum G.Nicholson
T. gongylorrhizus Rech.f.
T. gracilis D.Don
T. graminifolius DC.
T. hayekii (Soó) I.Richardson
T. heteropappus C.H.An
T. hortensis Focke
T. humilis Fisch.
T. hybridus L. - pasture goatsbeard
T. idae Kuth.
T. iranicus Rech.f.
T. jesdianus Boiss. & Buhse
T. karelinii S.A.Nikitin
T. karjaginii Kuth.
T. kasahstanicus S.A.Nikitin
T. kashmirianus G.Singh
T. kemulariae Kuth.
T. ketzkhovelii Kuth.
T. khorasanicus Rech.f.
T. kindingeri Adamov
T. kopetdaghensis Boriss.
T. krascheninnikovii S.A.Nikitin
T. kultiassovii Popov ex S.A.Nikitin
T. kurdicus Blakelock
T. kurdistanicus Chrtek & Hadač
T. lassithicus Rech.f.
T. latifolius Boiss.
T. leiorhynchus Klokov
T. leonidae Kuth.
T. leucanthus Rech.f.
T. lamottei Rouy - jack-go-to-bed-at-noon
T. makaschwilii Kuth.
T. malikus S.A.Nikitin

T. marginatus Pavlov
T. melanantherus Klokov
T. meskheticus Kuth.
T. minor Mill.
T. mirabilis Rouy - Ontario goatsbeard
T. mirus G.B.Ownbey - remarkable goatsbeard
T. miscellus G.B.Ownbey - hybrid goat's-beard, Moscow salsify
T. moldavicus Klokov
T. montanus S.A.Nikitin
T. mutabilis Jacq.
T. nebrodensis Guss.
T. neglectum Hausskn.
T. olympicus Boiss.
T. orientalis L.
T. otschiaurii Kuth.
T. paradoxus S.A.Nikitin
T. parviflorus Trev.
T. perpusillus Arv.-Touv.
T. persicus Boiss.
T. phaeus Focke
T. pichlerii Boiss.
T. porphyrocephalus Rech.f.
T. porrifolius L. - salsify, purple salsify, oyster plant, common salsify, goatsbeard
T. praecox Focke
T. pratensis L. - jack-go-to-bed-at-noon, meadow salsify or goatsbeard
T. pseudocastellanus Blanca & C.Díaz
T. pseudomajus S.A.Nikitin
T. pterodes Pančić
T. pubescens Kit.
T. pusillus M.Bieb.
T. rechingeri G.B.Ownbey
T. reticulatus Boiss. & A.Huet
T. rezaiyensis Rech.f.
T. rhodanthus Sweet
T. ruber S.G.Gmel.
T. rumelicum Velen.
T. ruthenicus Besser ex Claus
T. sabulosus Krasch. & S.A.Nikitin
T. samaritani Heldr. & Sart.
T. savranicus Sobko
T. scopoli Vill.
T. segetus Kuth.
T. serawschanicus S.A.Nikitin
T. sibiricus Ganesch.
T. silesiacus Krock.
T. soltisiorum Mavrodiev
T. songoricus S.A.Nikitin
T. sosnowskyi Kuth.
T. stribrnyi Hayek
T. stroterocarpus Rech.f.
T. subacaulis O.Schwarz
T. subalpinus S.A.Nikitin
T. tanaiticus Artemczuk
T. tasch-kala Kuth.
T. tauricus Klokov
T. tesquicola Klokov
T. tomentosulus Boriss.
T. tommasinii Sch.Bip.
T. trachycarpus S.A.Nikitin
T. transcarpaticus Klokov
T. transsilvanicus Hayek
T. turkestanicus S.A.Nikitin
T. ucrainicus Artemczuk
T. vaginatus G.B.Ownbey & Rech.f.
T. verrucosobracteatus C.H.An
T. villosus L.
T. vulgaris Gueldenst.
T. vvedenskyi Popov
T. xanthantherus Klokov
T. × crantzii Dichlt. - Crantz's salsify
[ dubius × pratensis ]
T. × neohybridus Farw. - newhybrid salsify
[ porrifolius × pratensis ]

Fonts de la llista :[3][4][5][6]


Enllaços externs

Referències

  1. 1,0 1,1 Species Plantarum 2: 789. 1753. «Name - Tragopogon L.». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: February 8, 2010]. «Type Specimens: Tragopogon porrifolius»
  2. Bolò i Vigo Flora dels Països Catalans
  3. «Name - Tragopogon L. subordinate taxa». Tropicos. Saint Louis, Missouri: Missouri Botanical Garden. [Consulta: February 10, 2010].
  4. GRIN. «Species in GRIN for genus Tragopogon». Taxonomy for Plants. National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland: USDA, ARS, National Genetic Resources Program. [Consulta: February 10, 2010].
  5. National Plant Data Center. «PLANTS Profile for Tragopogon (goatsbeard)». PLANTS. USDA, NRCS. [Consulta: February 10, 2010].
  6. «Query Results for Genus Tragopogon». IPNI. [Consulta: February 10, 2010].
  • Soltis, D. E., Soltis, P. S., Pires, J. C., Kovarik, A., Tate, J. A., & Mavrodiev, E. (2004). Recent and recurrent polyploidy in Tragopogon (Asteraceae): cytogenetic, genomic and genetic comparisons. Biological Journal of the Linnean Society, 82, 485-501.
  • Gabriel Blanca i Consuelo Díaz de la Guardia Sinopsis del género tragopogon en la Península Ibérica
En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA

Tragopogon: Brief Summary ( Catalan; Valencian )

provided by wikipedia CA

Tragopogon és un gènere de plantes amb flors dins la família asteràcia. La seva espècie més coneguda és el salsifí que es cultiva. Aquest gènere consta d'entre 70 i 140 espècies. Són plantes natives d'Europa i Àsia (temperada i tropical) i també s'han introduït a Amèrica del Nord i Austràlia. Moltes espècies es troben silvestres a la regió mediterrània que és on es troba el major centre de diversificació. També diverses espècies del gènere Tragopogon es troben als Països Catalans concretament Tragopogon hybridus,Tragopogon dubius,Tragopogon porrifolius, Tragopogon crocifolius i Tragopogon pratensis. El gènere Scorzonera hi està estretament emparentat.

Són plantes biennals o perennes, rarament són plantes anuals. Són glabres. La seva arrel principal té una saba d'aspecte lletós. Generalment estan poc ramificats i a més les branques són erectes. Les fulles són simples, alternades i recorden les de les gramínies. En algunes espècies és molt característic el fet que les bràctees de l'involucre floral sobrepassen molt la llargada de les lígules. Els capítols són solitaris i terminals sostinguts per un llarg peduncle. Els colors de les flors varien segons les espècies, algunes són grogues i altres bronzejades o porpres. Les llavors es dispersen mitjançant el vent gràcies a grans plomalls (papus).

license
cc-by-sa-3.0
copyright
Autors i editors de Wikipedia
original
visit source
partner site
wikipedia CA