El xiprer, ciprer[1] o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens)[2] és una conífera originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. L'estròbil femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.
Detall de les fulles i cons
Tronc
Varietat "stricta"
Varietat "horizontal"
Cons masculins
Cons
El xiprer, ciprer o xiprer mediterrani (Cupressus sempervirens) és una conífera originària de l'orient del Mediterrani; abasta una zona que comprèn des de l'Iran fins a Líbia. Actualment, a causa del seu cultiu, es pot trobar en tota la zona mediterrània, en llocs on les glaçades no superin els -10°C. És un arbre amb forta càrrega simbòlica i amb molts usos. Poden arribar a fer 35 m d'alt i tenir 100 anys. Té la capçada generalment estreta, amb les branques erectes i apropades al tronc. Les fulles són imbricades, molt petites, d'1 mm o menys, en forma d'esquames i ajagudes a la branca. La floració és monoica amb flors masculines i femenines en el mateix arbre. L'emissió de pol·len és al febrer-març. L'estròbil femení (con o pinya) és més o menys arrodonit, fa uns 40 mm. Primerament són de color verd i amb temps es tornen de color bru.
Els xiprers viuen en llocs que serien massa àrids per a determinats tipus de pins o per a les alzines. Ocupen zones que en llocs més freds i igualment secs ocuparia la savina.
