El pericote banduyu gris o pericote austral[2] (Phyllotis xanthopygus) ye una especie de rucador del xéneru Phyllotis de la familia Cricetidae. Habita nel oeste y sur de Suramérica.[3]
Esta especie describióse orixinalmente nel añu 1837 pol naturalista inglés Waterhouse.[4]
La llocalidá tipo referida ye: “mariña de la provincia de Santa Cruz, Arxentina”.
Etimológicamente, el términu específicu refier a'l color amarellentáu de la parte trasera del envés.
Esta especie distribuyir nel oeste de Suramérica, en llatitúes ente los 15°S y los 51°S, dende'l centru-oeste del Perú, oeste de Bolivia, esti de Chile y oeste de l'Arxentina, al canzando pel sur el sector austral de la Patagonia. Vive n'altitúes que van dende'l nivel marín hasta los 5600 msnm.
Esti royedor tien costumes terrestres, y atopar nuna gran variedá de hábitats, incluyendo montes de queñoas, pacionales altiplánicos y andinos, carbes patagónicos, zones predreses y hasta árees cultivaes.
Según la organización internacional dedicada a la caltenimientu de los recursos naturales Unión Internacional pal Caltenimientu de la Naturaleza (IUCN), al nun tener mayores peligros y vivir en munches árees protexíes, clasificar como una especie baxu “esmolición menor” na so obra: Llista Colorada d'Especies Amenaciaes.[1]
El pericote banduyu gris o pericote austral (Phyllotis xanthopygus) ye una especie de rucador del xéneru Phyllotis de la familia Cricetidae. Habita nel oeste y sur de Suramérica.
Phyllotis xanthopygus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a altituds de fins a 5.600 msnm a l'Argentina, Bolívia, el Perú i Xile. Els seus hàbitats naturals inclouen les zones humides, els boscos de Polylepis, els altiplans, els herbassars, els matollars, les zones rocoses i els camps de conreu. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.[1]
Phyllotis xanthopygus és una espècie de rosegador de la família dels cricètids. Viu a altituds de fins a 5.600 msnm a l'Argentina, Bolívia, el Perú i Xile. Els seus hàbitats naturals inclouen les zones humides, els boscos de Polylepis, els altiplans, els herbassars, els matollars, les zones rocoses i els camps de conreu. Es creu que no hi ha cap amenaça significativa per a la supervivència d'aquesta espècie.
The yellow-rumped leaf-eared mouse (Phyllotis xanthopygus), otherwise known as the Patagonian leaf-eared mouse, is a species of rodent in the family Cricetidae and order Rodentia. It is the most widespread member of the genus.
Phyllotis xanthopygus is a predominantly greyish brown/sand-colored New World mouse that reaches around 55g in its adulthood.[2] Its thick coat is typically lighter on its underside, most prominent posteriorly, exhibiting countershading that is typical for many small mammals as it aids in camouflage from predators.[2] True to its name, the Patagonian leaf-eared mouse has broad triangular ears similar to other leaf-eared members that compose the genus Phyllotis.
The pelage of Phyllotis xanthopygus is known to differ seasonally.[2] This example of phenotypic plasticity contributes to its ability to camouflage in a dynamic, seasonal, environment. Blending in with the vegetation and rocky outcrops is an important characteristic as their primary predators are raptors[3] most notably owls, which rely on being able to spot their prey from the air. While not explicitly nocturnal, they are most active at night due to the correlation between light intensity, visibility, and predation risk.[3]
The adults of P. xanthopygus are quite large as far as the genus goes with a body mass of fifty-five grams and large ears that are normally around twenty-seven millimeters long. The throat and chin are a pale buff or a light tan with dull grey underfur. These mice boast a long soft fur with yellow brown guard hairs that are sometimes black tipped with grey bases.[4]
Phyllotis xanthopygus occurs in South America, specifically in the Andes mountain range in Peru, Argentina, Chile, and Bolivia from sea level to 5,000 m.[3] While the rocky habitat of the Andes provides ample cover from predators, the high elevation environments are limited in food availability therefore restricting reproduction to the warmer months.[5] The highest elevation the yellow-rumped leaf-eared mouse ever was found was at the summit of Volcán Llullaillaco (6739 m) and this is the highest altitude a mammal was ever found in nature.[6][7]
Its distribution at high altitudes across the Andean plateau[8] has led to plasticity in its non-shivering thermogenesis in order to cope with the low temperatures. This thermal acclimation relies on brown adipose tissue and is often induced by ingestion.[8] This adaptation is important for small mammals like Phyllotis xanthopygus that undergo torpor because it accelerates heating during arousal events.
There is insufficient research concerning small mammalian populations south of Mendoza Argentina[9] due to the large array of species within Rodentia as well as the continuous discovery of new members.
Members of Cricetidae are known for variety in their diets, for Phyllotis xanthopygus this range includes herbivory, insectivory, granivory, and frugivory. This variation enables them to be opportunistic feeder:[5] an advantageous trait as it permits quick and unselective foraging in open and vulnerable areas.[3]
Their teeth are specialized to accommodate for the diversity in their diet as they have enlarged incisors which are separated from the cheekteeth by a diastema. The teeth are characterized as aradicular, being that they grow continuously throughout an organism's' lifetime. This results in the incisors resembling a chisel due to rapid wear on the soft dentin at the back of the tooth from rubbing against one another.
One study that was done with these rodents tested how their behaviors changed based on the amount of light that was allowed in their habitat.[10] The researchers found that the habitats with the least amount of light had the most foraging activity with the mice.[10] This behavior correlates to the rodents avoiding predators by foraging in darker areas.[2][10] These mice rapidly increase their metabolic heat production in cooler climates by having a high metabolic rate and using non shivering thermogenesis which allows them to acclimate to their seasonal climates better.[11] In order to avoid predation these mice have been known to display an escape behavior due to large shadows rather than small raptor shadows.[2] The males have also been shown to go out foraging at an earlier time than the females do.[2]
The yellow-rumped leaf-eared mouse (Phyllotis xanthopygus), otherwise known as the Patagonian leaf-eared mouse, is a species of rodent in the family Cricetidae and order Rodentia. It is the most widespread member of the genus.
El pericote panza gris, lauchón orejudo amarillento o pericote austral[2] (Phyllotis xanthopygus) es una especie de roedor del género Phyllotis de la familia Cricetidae. Habita en la parte austral del Cono Sur de Sudamérica.[3]
Fue descrito originalmente en 1837 por el naturalista inglés Waterhouse.[4]
La localidad tipo referida es: “costa de la provincia de Santa Cruz, Argentina”.
Etimológicamente, el término genérico Phyllotis se construye con palabras en el idioma griego, en donde: phyllon, phyllou significa ‘hoja’ y ous, otos es ‘oreja’.[5]
El epíteto específico xanthopygus refiere al color amarillento de la parte trasera del dorso.
Esta especie se distribuye en estepas patagónicas en el sur de Sudamérica hasta la latitud 51°S, en la Patagonia argentina, desde el oeste de la provincia de Río Negro (Pilcaniyeu), centro-oeste y sur de la provincia del Chubut hasta el área costera del océano Atlántico y el sudoeste de la provincia de Santa Cruz (parte oriental del lago Viedma); probablemente también en áreas colindantes del sur de Chile. Hasta el año 2021 en su distribución se incluían poblaciones que habitan en una amplia superficie septentrional hasta alcanzar el sur del Perú, sin embargo las mismas fueron escindidas del taxón P. xanthopygus para ubicarlas bajo otros nombres, por ejemplo: P. pehuenche y P. vaccarum.[6]
Según la organización internacional dedicada a la conservación de los recursos naturales Unión Internacional para la Conservación de la Naturaleza (IUCN), al no poseer mayores peligros y vivir en muchas áreas protegidas, la clasificó como una especie bajo “preocupación menor” en su obra: Lista Roja de Especies Amenazadas.[1]
|fechaacceso= requiere |url= (ayuda) 
Datos: Q1768990
Multimedia:
Especies: Phyllotis xanthopygus
El pericote panza gris, lauchón orejudo amarillento o pericote austral (Phyllotis xanthopygus) es una especie de roedor del género Phyllotis de la familia Cricetidae. Habita en la parte austral del Cono Sur de Sudamérica.
Phyllotis xanthopygus Phyllotis generoko animalia da. Karraskarien barruko Sigmodontinae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Phyllotis xanthopygus Phyllotis generoko animalia da. Karraskarien barruko Sigmodontinae azpifamilia eta Cricetidae familian sailkatuta dago.
Phyllotis xanthopygus is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Waterhouse in 1837.
De soort komt voor in Peru, Bolivia, Argentinië en Chili.
Bronnen, noten en/of referentiesPhyllotis xanthopygus is een zoogdier uit de familie van de Cricetidae. De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Waterhouse in 1837.
Phyllotis xanthopygus[2][3] är en däggdjursart som först beskrevs av Waterhouse 1837. Phyllotis xanthopygus ingår i släktet storörade möss och familjen hamsterartade gnagare.[4][5] IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig.[1] Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.[4]
Denna gnagare förekommer i Anderna och i angränsande områden från centrala Peru till södra Argentina och södra Chile. I norra delen av utbredningsområdet lever den mellan 2000 och 4500 meter över havet och ibland når den 5600 meter över havet. Habitatet varierar mellan buskskogar, gräsmarker, träskmarker, skogar med växter av släktet Polylepis och odlingsmark.[1]
Phyllotis xanthopygus är en däggdjursart som först beskrevs av Waterhouse 1837. Phyllotis xanthopygus ingår i släktet storörade möss och familjen hamsterartade gnagare. IUCN kategoriserar arten globalt som livskraftig. Inga underarter finns listade i Catalogue of Life.
Denna gnagare förekommer i Anderna och i angränsande områden från centrala Peru till södra Argentina och södra Chile. I norra delen av utbredningsområdet lever den mellan 2000 och 4500 meter över havet och ibland når den 5600 meter över havet. Habitatet varierar mellan buskskogar, gräsmarker, träskmarker, skogar med växter av släktet Polylepis och odlingsmark.
Phyllotis xanthopygus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Waterhouse mô tả năm 1837.[1]
Bài viết liên quan đến phân họ gặm nhấm Sigmodontinae này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Phyllotis xanthopygus là một loài động vật có vú trong họ Cricetidae, bộ Gặm nhấm. Loài này được Waterhouse mô tả năm 1837.
노랑엉덩이잎귀쥐 또는 파타고니아잎귀쥐(Phyllotis xanthopygus)는 비단털쥐과에 속하는 설치류이다.[2] 큰귀생쥐속에 속하는 종 중에서 가장 널리 분포한다.
파타고니아잎귀쥐는 주로 회색빛 갈색 또는 모래빛을 주로 띠는 신대륙 살치류의 일종으로 성체가 되면 몸무게가 약 55g에 달한다.[3] 큰귀생쥐속에서 비교적 큰 종이다. 털은 두껍고, 일반적으로 배 쪽이 연한 색을 띠고 뒷 쪽으로 갈수록 짙은 명암 역위형 보호색은 포식자로부터 위장을 하기 위해 대부분의 작은 포유류가 취하는 전형적인 방법이다.[3] "잎귀쥐"라는 일반명에서 드러나는 것처럼, 큰귀생쥐속을 구성하는 다른 잎귀쥐와 유사한 넓은 삼각형 모양의 귀를 갖고 있다.
