dcsimg
 
  fr  
noms dans le fil d’Ariane
Image de Lotte
Life » … » Animaux » … » Vertébrés » … » Actinoptérygiens » … » Lotidae » …

Lotte

Lota lota (Linnaeus 1758)

catalan ; valencien
tout afficher azéri biélorusse catalan ; valencien tchèque gallois danois allemand anglais espéranto espagnol ; castillan estonien basque finnois français irlandais galicien ido italien japonais coréen lituanien letton néerlandais ; flamand norvégien polonais alémanique samogitien ruthène asturien vepse cachoube picard olonetsien roumain ; moldave russe suédois turc tatar ukrainien vietnamien chinois

Lota ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
src=
Dibuix d'una lota
src=
Ous de lota abans de la desclosa
src=
Il·lustració (circa 1795-1797)
src=
Larves de lota
src=
Il·lustració del 1906

La lota[5] (Lota lota) és l'única espècie de la família dels gàdids que viu en aigua dolça.[6][7]

Morfologia

  • Pot fer 152 cm de llargària màxima (encara que la seua mida més comuna és de 40) i 34 kg de pes.
  • Cos allargat i, en general, de color fosc variant des de verdós a marró. El dors, els flancs i les aletes exhibeixen taques fosques i irregulars. L'abdomen i les aletes pelvianes són de color blanquinós.
  • Té una barbeta sensorial llarga a la mandíbula inferior[8] i dues més, petites, a la superior.
  • 67-96 radis tous a l'aleta dorsal i 58-84 a l'anal. Absència d'espines tant a la dorsal com a l'anal.
  • 50-67 vèrtebres.
  • L'orifici anal se situa aproximadament en la meitat del cos, després del qual el cos es torna comprimit lateralment i orlat per les aletes dorsals i ventral.
  • La primera aleta dorsal és curta i arrodonida, mentre que la segona és llarga (com a mínim, 6 vegades la longitud de la primera).
  • L'origen de l'aleta pelviana és anterior al de la pectoral.
  • Aleta caudal clarament separada, arrodonida i amb 40 radis.[9]
  • Aletes pectorals curtes i arrodonides.
  • Pell bavosa i amb escates petites, les quals són difícil de detectar.[10][11][7][12][13]

Reproducció

Té lloc a l'hivern (entre el gener i el març; al sud de Finlàndia, en general, és al febrer) quan deixa les aigües fondes per fresar en àrees d'1-3 m de fondària on la temperatura és proxima a 0 °C.[12]

Alimentació

Els alevins i juvenils es nodreixen principalment de larves d'insectes, crancs, mol·luscs i d'altres invertebrats bentònics, mentre que els adults mengen peixets i ous de peixos.[12][14][15]

Depredadors

És depredat per la llampresa de mar (Petromyzon marinus), el lluç de riu (al Canadà), Osmeridae, la llúdria comuna (a Polònia)[16] i la perca groga (Perca flavescens).[17]

Hàbitat i distribució geogràfica

És un peix d'aigua dolça i salabrosa (entre 1 i 700 m de fondària),[14] demersal, potamòdrom[18] i de clima temperat (4 °C-18 °C;[19] 78°N-40°N, 180°W-180°E), el qual viu en les aigües ben oxigenades dels grans llacs fondos, estuaris, petits rierols de muntanya i grans rius d'Europa i el nord d'Àsia: Àustria,[20] l'Azerbaidjan, Bielorússia, Bèlgica, Bòsnia i Hercegovina, Bulgària, la Xina,[21][22] Croàcia, Txèquia,[23][24][25][26] Dinamarca, Estònia,[27] Finlàndia,[28] França,[29][30] Alemanya,[31] Hongria, l'Iran, Itàlia,[32] el Kazakhstan, Letònia, Liechtenstein, Lituània, Luxemburg, la República de Macedònia, Moldàvia, Mongòlia,[33][34] Montenegro, els Països Baixos,[35] Noruega, Polònia,[36] Romania,[37] Rússia,[38][39] Sèrbia, Eslovàquia,[40] Eslovènia,[41] Suècia, Suïssa[42] i Ucraïna, incloent-hi des de la conca del riu Loira (França) fins a les conques de l'oceà Àrtic[43] i de les mars Blanca i de Barentsz; la conca superior del riu Volga; la conca sud-oriental de la mar Càspia; els rius que desemboquen a la mar Negra; la conca del Roine (França); i la conca del Po a Itàlia. Ha esdevingut extinta a l'est d'Anglaterra[44][45][46] i era absent, originalment, de la península Ibèrica, del centre i del sud d'Itàlia, de la conca de la mar Adriàtica, de Grècia, d'Irlanda, de l'oest i del nord de la Gran Bretanya, i de l'oest de França.[3][7][47][48][49][50][51][52][53][54][55] Hom creu que les poblacions de Sibèria Oriental i Nord-amèrica pertanyen a una espècie diferent: Lota maculosa.[8][56]

Estat de conservació

Es troba amenaçada a nivell local a causa dels impactes medioambientals provocats per les activitats humanes.[8]

Ús gastronòmic

És venut principalment en salaó, la seua carn és molt gustosa (tot i que una mica eixuta),[57] és processat per elaborar farina de peix i oli, i el seu fetge es ven fumat o enllaunat a Europa.[14][7]

Observacions

És inofensiu per als humans,[7] d'hàbits crepusculars i nocturns,[58] la seua longevitat és de 20 anys[59] i, a causa dels seus costums nocturns i moviments lents, no és un peix gaire apreciat pels pescadors esportius.[7]

Referències

  1. ↑ Oken L., 1817. V. Kl. Fische. Isis (Oken) v. 8 (núm. 148). 1779-1782 (for 1179-1182 + (1182a)).
  2. ↑ Linnaeus, C., 1758. Systema Naturae, Ed. X. (Systema naturae per regna tria naturae, secundum classes, ordines, genera, species, cum characteribus, differentiis, synonymis, locis. Tomus I. Editio decima, reformata.) Holmiae. Systema Nat. ed. 10 v. 1: i-ii + 1-824.
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 Catalogue of Life (anglès)
  4. ↑ uBio (anglès)
  5. ↑ TERMCAT (català)
  6. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  7. ↑ 7,0 7,1 7,2 7,3 7,4 7,5 FishBase (anglès)
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Kottelat, M. i J. Freyhof, 2007. Handbook of European freshwater fishes. Publications Kottelat, Cornol, Suïssa. 646 p.
  9. ↑ Spillman, C.-J., 1961. Faune de France: Poissons d'eau douce. Fédération Française des Sociétés Naturelles. Vol. 65. París. 303 p.
  10. ↑ Cohen, D. M., T. Inada, T. Iwamoto i N. Scialabba, 1990. FAO species catalogue. Vol. 10. Gadiform fishes of the world (Order Gadiformes). An annotated and illustrated catalogue of cods, hakes, grenadiers and other gadiform fishes known to date. FAO Fish. Synop. 125(10). Roma: FAO. 442 p.
  11. ↑ Morrow, J.E., 1980. The freshwater fishes of Alaska. University of. B.C. Animal Resources Ecology Library. 248p.
  12. ↑ 12,0 12,1 12,2 NatureGate 2012 (anglès)
  13. ↑ Cofradía Vasca de Gastronomía (castellà)
  14. ↑ 14,0 14,1 14,2 Scott, W. B. i E. J. Crossman, 1973. Freshwater fishes of Canada. Bull. Fish. Res. Board Can. 184:1-966.
  15. ↑ Etnier, D. A. i W. C. Starnes, 1993. The fishes of Tennessee. The University of Tennessee Press, Knoxville (Tennessee), Estats Units.
  16. ↑ Brzezinski, M, J. Romanowski, L. Kopczynski i E. Kurowicka, 2006. Habitat and seasonal variations in diet of otters, Lutra lutra in eastern Poland. Folia Zool. 55(4):337-348.
  17. ↑ FishBase (anglès)
  18. ↑ Riede, K., 2004. Global register of migratory species - from global to regional scales. Final Report of the R&D-Projekt 808 05 081. Federal Agency for Nature Conservation, Bonn, Alemanya. 329 p.
  19. ↑ Baensch, H. A. i R. Riehl, 1991. Aquarien atlas. Bd. 3. Melle (Baixa Saxònia): Mergus, Verlag für Natur- und Heimtierkunde, Alemanya. 1104 p.
  20. ↑ AFMAFEWM, 2011. Checklist of species in Austria. Federal Office for Water Management, Institute of Waters Ecology, Fisheries and Lake Research.
  21. ↑ Institute of Hydrobiology, Academia Sinica, Shanghai Natural Museum and Ministry of Agriculture of China, 1993. The freshwater fishes of China in coloured illustrations. Vol. 3. 166 pàgines.
  22. ↑ Walker, K.F. i H.Z. Yang, 1999. Fish and fisheries in western China. FAO Fish. Tech. Pap. 385:237-278.
  23. ↑ Hanel, L., 2003. The ichthyofauna of the Czech Republic: development and present state. Matthias Belivs Univ. Proc. 3(1):41-71.
  24. ↑ Lusk, S. i L. Hanel, 2000. The Red List of lampreys and fishes in the Czech Republic - Version 2000. Biodiverzita ichtyofauny CR(III):5-13.
  25. ↑ Lusk, S., 1996. The status of the fish fauna in the Czech Republic. P. 89-98. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  26. ↑ Lusk, S., L. Hanel i V. Lusková, 2004. Red list of the ichthyofauna of the Czech Republic: Development and present status. Folia Zool. 53(2):215-226.
  27. ↑ Ojaveer, E., E. Pihu i T. Saat, 2003. Fishes of Estonia. Estonian Academy Publishers, Tallinn. 416 p.
  28. ↑ Koli, L., 1990. Suomen kalat (Peixos de Finlàndia). Werner Söderström Osakeyhtiö. Helsinki. 357 p. (en finès).
  29. ↑ Keith, P. i J. Allardi (coords.), 2001. Atlas des poissons d'eau douce de France. Muséum national d’Histoire naturelle, París. Patrimoines naturels, 47:1-387.
  30. ↑ Keith, P. i J. Allardi, 1996. Endangered freshwater fish: the situation in France. P. 35-54. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  31. ↑ Blažek, V., J. Celadín i M. Betákova, 2004. Old Prussian fish-names. Baltistica 39(1):107-125.
  32. ↑ Bianco, P. G. i V. Ketmaier, 2001. Anthropogenic changes in the freshwater fish fauna of Italy, with reference to the central region and Barbus graellsii, a newly established alien species of Iberian origin. J. Fish Biol. 59(Suppl.A):190-208.
  33. ↑ Dulmaa, A., 1999. Fish and fisheries in Mongolia. P. 187-236. A: T. Petr (ed.). Fish and fisheries at higher altitudes: Asia. FAO Fish. Tech. Pap. No. 385. FAO, Roma. 304 p.
  34. ↑ Kottelat, M., 2006. Fishes of Mongolia. A check-list of the fishes known to occur in Mongolia with comments on systematics and nomenclature. El Banc Mundial, Washington DC. 103 p. «PDF».
  35. ↑ Nijssen, H. i S.J. de Groot, 1974. Catalogue of fish species of the Netherlands. Beaufortia 21(285):173-207.
  36. ↑ Penczak, T., 1999. Fish production and food consumption in the Warta river (Poland): continued post-impoundment study (1990-1994). Hydrobiologia 416:107-123.
  37. ↑ Iacob, L. i I. Dima, 2006. Regnul Animalia. Eukarya. Enciclopedia Florei si Faunei din Romania.
  38. ↑ Reshetnikov, Y. S., 2003. Atlas of Russian freshwater fishes. Vol. 2. Moscow Nauka.
  39. ↑ Reshetnikov, Y. S., N. G. Bogutskaya, E. D. Vasil'eva, E. A. Dorofeeva, A. M. Naseka, O. A. Popova, K. A. Savvaitova, V. G. Sideleva i L. I. Sokolov, 1997. An annotated check-list of the freshwater fishes of Russia. J. Ichthyol. 37(9): 687-736.
  40. ↑ Holcik, J., 1996. Vanishing freshwater fish species of Slovakia. P. 79-86. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  41. ↑ Povz, M., 1996. The red data list of the freshwater lampreys (Cyclostomata) and fish (Pisces) of Slovenia. P. 63-72. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  42. ↑ Hartmann, G. L., 1827. Helvetische Ichthyologie, oder ausführliche Naturgeschichte der in der Schweiz sich vorfindenden Fische. Orell, Füßli und Compagnie, Zuric, Suïssa.
  43. ↑ Andriyashev, A.P. i N.V. Chernova, 1995. Annotated list of fishlike vertebrates and fish of the arctic seas and adjacent waters. J. Ichthyol. 35(1):81-123.
  44. ↑ Wheeler, A.C., N.R. Merrett i D.T.G. Quigley, 2004. Additional records and notes for Wheeler's (1992) List of the Common and Scientific Names of Fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 65 (Supplement B): 1-40.
  45. ↑ Wheeler, A., 1992. A list of the common and scientific names of fishes of the British Isles. J. Fish Biol. 41(1):1-37.
  46. ↑ Maitland, P. S. i A. A. Lyle, 1996. Threatened freshwater fishes of Great Britain. P. 9-21. A. Kirchhofer i D. Hefti (eds). A: Conservation of Endangered Freshwater Fish in Europe. Birkhäuser Verlag, Basilea, Suïssa.
  47. ↑ Hanel, L., Plíštil, J. & Novák, J., 2009. Checklist of the fishes and fish-like vertebrates on the European continent and adjacent seas. Bull. Lampetra, ZO ČSOP Vlašim, 6: 108-180.
  48. ↑ GBIF (anglès)
  49. ↑ Blanc, M., J.-L. Gaudet, P. Banarescu i J.-C. Hureau, 1971. European inland water fish. A multilingual catalogue. Fishing News (Books) Ltd., Londres. Gran Bretanya.
  50. ↑ Bogutskaya, N.G. i A.M. Naseka, 1996. Cyclostomata and fishes of Khanka Lake drainage area (Amur river basin). An annotated check-list with comments on taxonomy and zoogeography of the region. Zool. Inst. Russ. Acad. Sci.: 89 p.
  51. ↑ Gerstmeier, R. i T. Romig, 1998. Die Süßwasserfische Europas: für Naturfreunde und Angler. Franckh-Kosmos Verlag, Stuttgart, Alemanya. 368 p.
  52. ↑ Günther, A., 1853. Die Fische des Neckars. Verlag von Ebner & Seubert, Stuttgart, Alemanya. 136 p.
  53. ↑ Kottelat, M., 1997. European freshwater fishes. Biologia 52, Suppl. 5:1-271.
  54. ↑ Müller, W., 1960. Beiträge zur Biologie der Quappe (Lota lota, L.) nach Untersuchungen in den Gewässern zwischen Elbe und Oder. Zeitschr. f. Fisch. u.d. Hilfswiss. 9(1):1-72.
  55. ↑ Winkler, H.M., K. Skora, R. Repecka, M. Ploks, A. Neelov, L. Urho, A. Gushin i H. Jespersen, 2000. Checklist and status of fish species in the Baltic Sea. ICES CM 2000/Mini:11, 15 p.
  56. ↑ UICN (anglès)
  57. ↑ Billard, R., 1997. Les poissons d'eau douce des rivières de France. Identification, inventaire et répartition des 83 espèces. Lausana, Delachaux & Niestlé, 192 p.
  58. ↑ Keith, P., J. Allardi i B. Moutou, 1992. Livre rouge des espèces menacées de poissons d'eau douce de France et bilan des introductions. Muséum national d'Histoire naturelle, París, Secrétariat de la Faune et de la Flore, Conseil Supérieur de la Pêche, CEMAGREF i Ministère de l'Environment, 111 p.
  59. ↑ Muus, B. J. i P. Dahlström, 1968. Süßwasserfische. BLV Verlagsgesellschaft, Munic. 224 p.


Bibliografia

  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, els Estats Units.
  • Gibbons, S., 1999. Collect fish on stamps. Stanley Gibbons Ltd., Londres i Ringwood. 418 p.
  • Hardewig, I., Pörtner, H. O. i van Dijk, P. L. M., 2004. How does the cold stenothermal gadoid Lota lota survive high water temperatures during summer? Journal of Comparative Physiology B 174: 149-156.
  • Klinkhardt, M. B., 1994. The karyotypic divergence between species of Gadidae (Pisces, Gadiformes). Cytobios 77(3-11):207-214.
  • Lesueur, C. A., 1817. Description of two new species of the genus Gadus. J. Acad. Natur. Sci. Philad. 1(1):83-85.
  • Museu Suec d'Història Natural, 1999. Base de dades de la col·lecció d'ictiologia. Secció d'Ictiologia, Departament de Zoologia de Vertebrats. Estocolm, Suècia.
  • Organisation for Economic Co-operation and Development, 1990. Multilingual dictionary of fish and fish products. Fishing News Books, Oxford, Anglaterra.
  • Pauly, D., 1978. A preliminary compilation of fish length growth parameters. Ber. Inst. Meereskd. Christian-Albrechts-Univ. Kiel (55):1-200.
  • Rab, P., 1986. Karyotype of the European burbot, Lota lota (Gadidae). J. Ichthyol. 26(2):127-131.
  • Rass, T. S., 1983. Fish. Vol. 4, Life of animals. V.E. Sokolov (ed.). Moscou: Prosveschenie. 575 p.
  • Reiss, J. A., 1881. Der Bau der Kiemenblätter bei den Knochenfischen. Arch. Naturgesch. 47:518-550.
  • Ricker, W.E., 1973. Russian-English dictionary for students of fisheries and aquatic biology. Fisheries Research Board of Canada, Ottawa.
  • Riethe, P., 1991. Das Buch von den Fischen. Otto Müller Verlag, Salzburg. 150 p.
  • Sanches, J.G., 1989. Nomenclatura Portuguesa de organismos aquáticos (proposta para normalizaçao estatística). Publicaçoes avulsas do I.N.I.P. Núm. 14. 322 p.
  • Streltsova, S. V., 1953. Dermal respiration in fishes. Izvestiia VNIORKH 33:72-102.
  • Teletchea, F., A. Fostier, E. Kamler, J-N. Gardeur, P-Y. Le Bail, B. Jalabert i P. Fontaine, 2009. Comparative analysis of reproductive traits in 65 freshwater fish species: application to the domestication of new fish species. Rev. Fish Biol. Fish. 19:403-430.
  • Vostradovsky, J., 1973. Freshwater fishes. The Hamlyn Publishing Group Limited, Londres. 252 p.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.


Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons Modifica l'enllaç a Wikidata
Viquiespècies
Viquiespècies
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA

Lota: Brief Summary ( catalan ; valencien )

fourni par wikipedia CA
src= Dibuix d'una lota src= Ous de lota abans de la desclosa src= Il·lustració (circa 1795-1797) src= Larves de lota src= Il·lustració del 1906

La lota (Lota lota) és l'única espècie de la família dels gàdids que viu en aigua dolça.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Autors i editors de Wikipedia
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia CA
L’EdlV est hébergée par :