dcsimg

Coffea arabica ( asturien )

fourni par wikipedia AST
 src=
Frutos de cafeto in situ : hai 2 «granos de café» per frutu.
 src=
Detalle de la flor.
 src=
Coffea arabica en Francisco Manuel Blanco, Flora de Filipines [...], Gran edicion [...], (Atles I), 1880-1883.

El cafeto arábigu (Coffea arabica) ye un parrotal de la familia de les rubiácees nativu d'Etiopía y/o Yeme; ye la principal especie cultivada pa la producción de café (llográu a partir de les granes turraes), y la de mayor antigüedá en agricultura, datándose'l so usu a finales del I mileniu na península arábiga.

Descripción

Algama los 12 metros d'altor n'estáu montés, con fueyes opuestes, ovales o oblongues de color verde escuru. Les inflorescencies son axilares. Produz una drupa de color coloráu brillante, que contién dos granes. Los frutos de C. arabica contienen menos cafeína qu'otres especies cultivaes comercialmente.

Anque'l café ye orixinariu del África del este, el so cultivu tien gran importancia económica n'África y América. Brasil, Vietnam, Colombia y Hondures son los principales productores mundiales de café.

Estaos Xuníos representa'l mayor mercáu mundial de café, siguíu de Brasil, siendo esti país coles mesmes el mayor productor d'esti cultivu nel mundu. Los países escandinavos y Finlandia son onde se consume más café per númberu d'habitantes.

Propiedaes

El café tien propiedaes diurétiques y estimulante.[1] La cafeína ye un estimulante del sistema nerviosu central, a nivel psíquicu y tamién neuromuscular. Los sales potásicos confiéren-y un efeutu diuréticu, reforzáu polos acedos clorogénicos, responsables de la so actividá como colerético y expectorante. Aumenta la motilidad gástrica y el peristaltismo intestinal. N'aplicación tópica ye lipolítico. Indicáu para astenia psicofísica, hipotensión arterial, bradicardia, disquinesias biliares, estriñimientu, bronquitis, intoxicación por opiáceos, depresión cardiorrespiratoria y adiposidaes alcontraes (celulitis).[2] Les dosis escesives pueden provocar palpitaciones, xaqueca, suañu irregular y desequilibrios cardiacos.[ensin referencies]

Taxonomía

Coffea arabica describióse por Carlos Linneo y espublizóse en Species Plantarum 1: 172. 1753.[3]

Etimoloxía

Coffea: nome xenéricu que vien de la pallabra Kafa el llugar onde afayaron el café, quahwah n'árabe clásicu.

arabica: epítetu xeográficu qu'alude al so localización en Arabia.

Sinonimia
  • Coffea arabica f. abyssinica A.Chev., 1942
  • Coffea arabica var. amarella A.Froehner, 1898
  • Coffea arabica var. angustifolia Cramer, 1907
  • Coffea arabica var. brevistipulata Cif., 1937
  • Coffea arabica var. bourbon Rodr. ex Choussy, 1928
  • Coffea arabica var. bullata Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. columnaris Ottol. ex Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. culta A.Chev., 1942, nom. inval.
  • Coffea arabica var. cultoides A.Chev., 1942, nom. inval.
  • Coffea arabica var. erecta Ottol. ex Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. latifolia A.Chev., 1942, nom. inval.
  • Coffea arabica var. longistipulata Cif., 1937
  • Coffea arabica var. maragogype A.Froehner, 1898
  • Coffea arabica var. mokka Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. monosperma Ottol. & Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. murta Hort. ex Cramer, 1909
  • Coffea arabica var. myrtifolia A.Chev., 1942, nom. inval.
  • Coffea arabica var. pendula Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. polysperma Burck, 1890
  • Coffea arabica var. pubescens Cif., 1937
  • Coffea arabica var. purpurascens Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. rotundifolia Ottol. ex Cramer, 1907
  • Coffea arabica var. straminea Miq. ex A.Froehner, 1898
  • Coffea arabica var. sundana (Miq.) A.Chev., 1947
  • Coffea arabica var. typica Cramer, 1913
  • Coffea arabica var. variegata Ottol. ex Cramer, 1913
  • Coffea bourbonica Pharm. ex Wehmer, 1911, nom. inval.
  • Coffea corymbulosa Bertol., 1840
  • Coffea laurifolia Salisb., 1796
  • Coffea moka Heynh., 1846
  • Coffea sundana Miq., 1857
  • Coffea vulgaris Moench, 1794[4]

Ver tamién

Referencies

  1. Plantes melecinales [1]
  2. «Coffea arabica». Plantes útiles: Linneo. Consultáu'l 26 de mayu de 2013.
  3. «Coffea arabica». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 26 de mayu de 2013.
  4. Sinónimos en Kew

Bibliografía

  • Silvarolla, Maria B.; Mazzafera, Paulo; Fazuoli, Luiz C.. «A naturally decaffeinated arabica coffee». Nature 429 (6994). doi:10.1038/429826a. PMID 15215853.
  • Weinberg, Bennet Alan; Bealer, Bonnie K. (2001). The World of Caffeine: The Science and Culture of the World's Most Popular Drug. Nuevu York: Routledge. ISBN 0-415-92722-6.

Enllaces esternos

  • Cofenac - Base de Datos Bibliográfica sobre estudios de Coffea Arabica.
Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AST

Coffea arabica: Brief Summary ( asturien )

fourni par wikipedia AST
Coffea arabica  src= Frutos de cafeto in situ : hai 2 «granos de café» per frutu.  src= Detalle de la flor.  src= Coffea arabica en Francisco Manuel Blanco, Flora de Filipines [...], Gran edicion [...], (Atles I), 1880-1883.

El cafeto arábigu (Coffea arabica) ye un parrotal de la familia de les rubiácees nativu d'Etiopía y/o Yeme; ye la principal especie cultivada pa la producción de café (llográu a partir de les granes turraes), y la de mayor antigüedá en agricultura, datándose'l so usu a finales del I mileniu na península arábiga.

licence
cc-by-sa-3.0
droit d’auteur
Wikipedia authors and editors
original
visiter la source
site partenaire
wikipedia AST