Apis és un gènere d'himenòpters de la família dels àpids que inclou les abelles productores de mel o abelles mel·líferes. Cal destacar que les abelles sense agulló o meliponines també són abelles mel·líferes, encara que no pertanyen al gènere Apis. El gènere Apis és l'únic membre actualment existent dins la tribu Apini.
Pel tipus de niu podem dividir-les en dos grups:
Les abelles mel·líferes del gènere Apis comprenen 9 espècies:
El gènere Apis sens dubte té el seu centre d'origen evolutiu a Àsia i és la Línia de Wallace la que ha deixat fauna, notablement diferent a cada costat, tot i la proximitat geogràfica i la relativa similitud climàtica, reflecteix històries evolutives separades. La línia passa entre les illes de Bali i Lombok, a l'est de Java; continua entre Borneo, que queda a l'oest, i les Cèlebes i passa al sud de Filipines. Al nord-oest de la línia la fauna és la característica del Sud-est asiàtic; al sud-est és l'austroasiàtica, que s'estén sobre Nova Guinea, Austràlia i molts arxipèlags del Pacífic sud occidental. Entre 1854 i 1862, Alfred Russel Wallace, va viatjar per Insulindia (els arxipèlags del Sud-est Asiàtic) recollint espècimens. Wallace va recollir les seves experiències en el llibre L'arxipèlag malai, publicat l'any 1869. Una aportació senyalada i duradora d'aquest període és un límit biogeogràfic molt precís que separa regions florísticament i faunísticament molt diferenciades. En aquests viatges Wallace va tenir l'oportunitat de col·lectar una Megachile pluto, que és l'abella més gran del món. Estudis recents adjudiquen a la pujada i la baixada del nivell del mar, en alguns casos amb diferències de fins a 160 metres, durant el Plistocè, la causa de l'especiació. D'allà es va dispersar pel continent ocupant primer Àsia, Àfrica i després Europa.
L'abella ha estat usada per l'ésser humà com a símbol degut a la seva vida en comunitat. Per això en diversos tractats sobre sociologia o política s'ha comparat la societat amb un rusc on cadascú té assignada una funció.[1] El seu vol ha estat estudiat com a exemple de sistema de comunicació no verbal, per contraposar-lo al llenguatge humà o els sons emesos per altres animals.
La dinastia Merovíngia va usar l'abella com a emblema, símbol que va ser recuperat per Napoleó per atorgar-se legitimitat històrica. Aquest emblema feia al·lusió a la resurrecció o vida eterna, creença hereva de la mitologia micènica i oriental, on l'abella feia de pont entre el món terrestre i l'altre.
Les abelles s'associen sobretot amb la mel, per tant envolten tot allò relacionat amb la dolçor. En aquest sentit han aparegut com a metàfora per referir-se als poetes, envoltant donzelles en l'art o com a marca publicitària. Igualment s'associen a la primavera, per això sovint estan presents a representacions gràfiques de flors. Com a atribut iconogràfic, acompanyen els sants Joan Crisòstom i Ambròs de Milà.
Apis és un gènere d'himenòpters de la família dels àpids que inclou les abelles productores de mel o abelles mel·líferes. Cal destacar que les abelles sense agulló o meliponines també són abelles mel·líferes, encara que no pertanyen al gènere Apis. El gènere Apis és l'únic membre actualment existent dins la tribu Apini.
