Die katdoring of katstert (Asparagus setaceus) is ’n varingagtige rankplant in die genus Asparagus.[1] Hoewel die plant soos ’n varing lyk, is dit nie regtig een nie.[2] Soos die naam aandui, is dit eintlik ’n aspersiesoort.
Dit is inheems aan Suider-Afrika en word elders as ’n sierplant gegroei. Sy naam kom van die Latynse woord saeta ("hare" of "borsel").[3]
Asparagus setaceus is ’n meerjarige plant met ’n sterk, groen stam wat ’n paar meter lank kan word. Die blare is eintlik blaaragtige sytakkies van tot 7 mm lank wat in bondels van tot 15 per stam voorkom, en dit gee daaraan ’n sagte, groen, varingagtige voorkoms. Die klein, groenwit, klokvormige blomme kom voor van die lente tot die herfs en is sowat 0,4 cm lank. Dit word gevolg deur klein, groen bessies wat later swart word.[4] A. setaceus 'Nanus' is ’n digter dwergkultivar.
Die katdoring word dikwels as ’n tuin- of huisplant gegroei. Die fyn blare word ook in rangskikkings gebruik. Dit is baie gehard en daarom het dit in sekere streke ’n indringerplant geword.[5][6]
Die bessies is giftig en kan nie geëet word nie. As die plant se naalde afval, is die plek waar dit staan te koud. Dopluise en rooispinmyt kan voorkom.[7]
Die katdoring of katstert (Asparagus setaceus) is ’n varingagtige rankplant in die genus Asparagus. Hoewel die plant soos ’n varing lyk, is dit nie regtig een nie. Soos die naam aandui, is dit eintlik ’n aspersiesoort.
Asparagus setaceus[1] comúnmente conocíu como "Felechu plumosu" o "Espluma de mar", ye una planta de la familia Asparagaceae, orixinaria d'África del sur; a pesar del so nome común, nun se trata d'un felechu verdaderu sinón d'una planta con flores (anxosperma) emparentada col espárragu.
Ye una planta trepadora, perennifolia, de tarmu bien ramificáu y fueyes aciculares que s'alluguen nel mesmu planu que les cañes llaterales, lo cual da-yos un aspeutu de fronde de felechu. Tien flores bien pequeñes (0.4 cm) y pocu vistoses de color ablancazáu que florien pel branu.[2]
Los frutos son bayes de color verde cuando broten y negres cuando maurecen; son tóxiques y nun tienen de comer se.
Ye nativa d'África del Sur, pero n'otros llugares cultívase como planta ornamental. Convirtióse nuna especie invasora en dellos llugares onde s'introdució.[3]
D'aspeutu delicáu, ye bien utilizada pa la confección d'arreglos florales. Ye una formosa planta pa invernaderu onde brota cada añu.
En Puebla, el so emplegu terapéuticu inclúi alteraciones nervioses, carecimientos del corazón polo xeneral y dolor de corazón.[4]
Francisco Hernández de Toledo, nel sieglu XVI señalar como: astrinxente.
Pal sieglu XX, Maximino Martínez referir al tratamientu de la pulmonía y afirma que “templa los reñones” .
Asparagus: nome llatín del espárragu, que procede del griegu asparagus, que significa "biltu nuevu o mozu".
setaceus; epítetu que remanez del llatín saeta.
Asparagus setaceus comúnmente conocíu como "Felechu plumosu" o "Espluma de mar", ye una planta de la familia Asparagaceae, orixinaria d'África del sur; a pesar del so nome común, nun se trata d'un felechu verdaderu sinón d'una planta con flores (anxosperma) emparentada col espárragu.
Vətəni Şərqi və Cənubi Afrikadır,Tropik və subtropik meşələrdə, çay vadilərində,düzənliklərində, savannalarda və orta dağ zolağında bitir.
Sarmaşan yarımkoldur. Sapşəkilli yarpaqlara bənzəyən şəklini dəyişmiş gövdələri (fillokladilər) 3-12 ədəd olmaqla dəstələrə yığılmışdır. Uzunluğu 0,5-1,5 sm, diametri 0,5 mm-ə qədərdir.Onlar biraz əyilmiş, açıq yaşıldır və bütün bitkiyə zərif görünüş verir Ayrıca zoğları horizontal yerləşək xırda-lələkvari yarpaqlara bənzəyir. Zoğları çox budaqlanır, çılpaqdır.Yarpaqları xırda (0,5 sm), üçkünç, qonur pulçuqlara qədər reduksiya olunmuşdur. Çiçəkləri xırda, tək və ya 2-4 ədəd, ağdır. Meyvələri giləmeyvəşəkilli, göyumtül-qaradır. 1-3 toxumludur.
Çoxillik torpağa tələbkar olmayan bitkidir.
Mərdəkan dendrarisində 1986-cı ildə introduksiya edilmişdir. Respublikada subtropik bölgələrdə meşələrdə, çay vadilərində, düzənliklərdə və orta dağ zolağında bitir.
Gözəl, əyilmiş zoğları floristlər tərəfindən istifadə edilə bilər. İki ildən sonra bitkinin dirəyə ehtiyacı vardır.
Azərbaycan Dendroflorası II cild-Bakı:"SƏDA",2015,388 səh. T.S.Məmmədov
Asparagus setaceus, sinònim Asparagus plumosus comunament dit espàrrec-falguera, és una espècie de liana del gènere de l'esparreguera d'ús ornamental.[1] Malgrat el seu nom comú no és pas una falguera, però les seves fulles s'hi assemblen.[2]
És una planta nativa d'Àfrica del Sud. Esdevé planta invasora en moltes localitats.[3] El botànic Carl Sigismund Kunth va ser el primer a descriure'l amb l'epítet específic llatí saeta que significa "pèl" .[4] Baker el va anomenar A. plumosus o Protasparagus plumosus (Baker) Oberm.[5]
Asparagus setaceus és una espècie de planta perenne amb tiges verdes ue poden fer diversos metres de llargada. Les fulles són realment cladodis que fan0.1 mm de diàmetre. Floreix de la primavera a la tardor amb flors campanulades blanques de 0.4 cm de llargada a les quals segueixen fruits verds que es fan negres en madurar.[6]
Asparagus setaceus es cultiva per a jardins, testos, arranjaments florals i com planta d'interior. És molt resistent.
Els seus fruits són tòxics.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Asparagus setaceusAsparagus setaceus, sinònim Asparagus plumosus comunament dit espàrrec-falguera, és una espècie de liana del gènere de l'esparreguera d'ús ornamental. Malgrat el seu nom comú no és pas una falguera, però les seves fulles s'hi assemblen.
És una planta nativa d'Àfrica del Sud. Esdevé planta invasora en moltes localitats. El botànic Carl Sigismund Kunth va ser el primer a descriure'l amb l'epítet específic llatí saeta que significa "pèl" . Baker el va anomenar A. plumosus o Protasparagus plumosus (Baker) Oberm.
Der Feder-Spargel (Asparagus setaceus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Spargel (Asparagus) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).
Der Feder-Spargel ist eine immergrüne, ausdauernde, krautige Pflanze, die Wuchshöhen von 15 bis 60 Zentimeter erreicht. Die Pflanze bildet ein Rhizom aus. Die Scheinblätter sind fadenförmig und messen 4 bis 5 × 0,1 bis 0,2 Millimeter. Je 6 bis 13 sind an den Knoten angeordnet. Der Blattsporn ist kurz. Stechen können höchstens diejenigen am Hauptspross. Die Blüten befinden sich einzeln an den Zweigenden. Die Blütenstiele sind ungefähr 1 Millimeter lang.
Die Blütezeit reicht von September bis Oktober.
Der Feder-Spargel kommt ursprünglich in der östlichen Kap-Provinz, Natal, Transvaal und dem tropischen Ostafrika in schattigen (Dünen-)Wäldern vor. Mittlerweile ist die Art in zahlreichen Ländern eingebürgert.[1]
Der Feder-Spargel wurde 1850 von Karl Sigismund Kunth als Asparagopsis setacea in Enum. Pl. 5, S. 82 erstbeschrieben. Die Art wurde dann 1966 von John Peter Jessop als Asparagus setaceus (Kunth) Jessop in Bothalia, vol. 9, S. 51 in die Gattung Asparagus gestellt. Synonyme sind Asparagus plumosus Baker und Protasparagus setaceus (Kunth) Oberm.[1]
Der Feder-Spargel wird verbreitet als Zierpflanze genutzt. Die Art ist seit spätestens 1876 in Kultur.
Der Feder-Spargel (Asparagus setaceus) ist eine Pflanzenart aus der Gattung Spargel (Asparagus) in der Familie der Spargelgewächse (Asparagaceae).
BlüteKo e tāupoʻou ko e fuʻu ʻakau siʻi ia, ko e ʻakau matala neongo ʻene ʻasi he kulutuma pe ko e hā.
ʻOku ʻikai te ne tatau mo e ʻuluʻitāupoʻou, ko e ʻakau tengaefuefu, kā mahalo pē naʻe hala ʻa e kakai.
Naʻa ne kau ki he LILIACEAE ʻi he taimi kuo hili. Naʻe ui foki ko e Protasparagus plumosus, Protasparagus setaceus. ʻOku tatau foki ʻene ʻasi mo hono hingoa ki he A. setaceus pe Asparagopsis setacea, ka ki he kau saienisi ko e faʻahinga kehe ia; ʻoku ʻikai ʻene talatala peku ʻi hono sino.
Ko e tāupoʻou ko e fuʻu ʻakau siʻi ia, ko e ʻakau matala neongo ʻene ʻasi he kulutuma pe ko e hā.
ʻOku ʻikai te ne tatau mo e ʻuluʻitāupoʻou, ko e ʻakau tengaefuefu, kā mahalo pē naʻe hala ʻa e kakai.
Naʻa ne kau ki he LILIACEAE ʻi he taimi kuo hili. Naʻe ui foki ko e Protasparagus plumosus, Protasparagus setaceus. ʻOku tatau foki ʻene ʻasi mo hono hingoa ki he A. setaceus pe Asparagopsis setacea, ka ki he kau saienisi ko e faʻahinga kehe ia; ʻoku ʻikai ʻene talatala peku ʻi hono sino.
Melajoya pûrtik, melajoya baweşînok, melajoya bajen , çavmarka pûrtik (Asparagus setaceus) yek ji cureyên melajoyan e (Asparagus), ji malbata Asparagaceae.
Ev cure ji rojhilatê Afrîkayê, ji cihên tropîkal belav bûye. Li Ewropa, bakurê Amerîkayê çandiniya wê jî tê kirin. Ji daristan hez dike.
Melajoya pûrtik, melajoya baweşînok, melajoya bajen , çavmarka pûrtik (Asparagus setaceus) yek ji cureyên melajoyan e (Asparagus), ji malbata Asparagaceae.
Ùng-dé̤ṳk (文竹) sê siŏh cṳ̄ng sĭk-ŭk.
Asparagus setaceus, commonly known as common asparagus fern, asparagus grass, lace fern, climbing asparagus, or ferny asparagus, is a climbing plant in the genus Asparagus.[2] Despite its common name, the plant is not a true fern, but has leaves that resemble one.[3]
Originally described by the German botanist Carl Sigismund Kunth, its Latin specific epithet setaceus means "hairy".[4]
Asparagus setaceus is a scrambling perennial herb with tough green stems and leaves, which may reach several metres in length. The leaves are actually leaf-like cladodes up to 7 mm long by 0.1 mm in diameter, which arise in clumps of up to 15 from the stem, making a fine, soft green fern-like foliage. Sharp barbed thorns occur on the stem. Occurring from spring to autumn, the small greenish-white bell-shaped flowers are 0.4 cm long, and are followed by small green berries, which blacken with maturity.[5]
It is native to Southern Africa, extending south west as far as Calitzdorp in the Karoo.
It is grown elsewhere as an ornamental plant. It has become an invasive species in several locations where it has been introduced.[6]
Asparagus setaceus is cultivated as an ornamental plant, for planting in garden and containers, and as a house plant. The attractive foliage is also used in floral arrangements. It is very hardy and adapts readily to cultivation.
This hardiness has helped it become a weed in Lord Howe and Norfolk Islands.[7] Other areas that regard it as an invasive species and noxious weed include the North Coast of New South Wales,[8] and Queensland, Australia.[9]
This plant has gained the Royal Horticultural Society’s Award of Garden Merit.[10]
The fruit (berries) of this plant are toxic and should not be eaten.
Asparagus setaceus, commonly known as common asparagus fern, asparagus grass, lace fern, climbing asparagus, or ferny asparagus, is a climbing plant in the genus Asparagus. Despite its common name, the plant is not a true fern, but has leaves that resemble one.
Asparagus setaceus[1] Erróneamente conocido como "helecho plumoso" , "espuma de mar" o "brisa" es una planta de la familia Asparagaceae, originaria de África del sur; a pesar de su nombre común, no se trata de un helecho verdadero sino de una planta con flores (angiosperma) emparentada con el espárrago.
Es una planta trepadora, perennifolia, de tallo muy ramificado y hojas aciculares que se ubican en el mismo plano que las ramas laterales, lo cual les da un aspecto de fronde de helecho. Posee flores muy pequeñas (0.4 cm) y poco vistosas de color blanquecino que florecen en verano.[2]
Los frutos son bayas de color verde cuando brotan y negras cuando maduran; son tóxicas y no deben comerse.
Es nativa de África del norte, pero en otros lugares se cultiva como planta ornamental. Se ha convertido en una especie invasora en varios lugares donde se ha introducido.[3]
De aspecto delicado, es muy utilizada para la confección de arreglos florales. Es una hermosa planta para invernadero donde brota cada año.
En Puebla, su empleo terapéutico incluye alteraciones nerviosas, padecimientos del corazón en general y dolor de corazón.[4]
Francisco Hernández de Toledo, en el siglo XVI la señala como: astringente.
Para el siglo XX, Maximino Martínez la refiere al tratamiento de la pulmonía y afirma que “templa los riñones” .
Ver: Asparagus
setaceus; epíteto que deriva del latín saeta.
Asparagus setaceus Erróneamente conocido como "helecho plumoso" , "espuma de mar" o "brisa" es una planta de la familia Asparagaceae, originaria de África del sur; a pesar de su nombre común, no se trata de un helecho verdadero sino de una planta con flores (angiosperma) emparentada con el espárrago.
Unelma (Asparagus setaceus, syn. Asparagus plumosus) on yleinen huonekasvi, joka on sukua ruokaparsalle (Asparagus officinalis). Unelmaa käytetään viherkasvina sekä leikkovihreänä kimpuissa.[1] Kasvi muistuttaa jonkin verran saniaista hienoine sulkamaisine lehdistöineen, joka oikeasti koostuu suuresta määrästä ohuita lehtiruoteja.
Viileässä vietetyn lepoajan jälkeen unelma voi kukkia ja tuottaa punaisia, puolukan kokoisia marjoja.[2]
Unelma (Asparagus setaceus, syn. Asparagus plumosus) on yleinen huonekasvi, joka on sukua ruokaparsalle (Asparagus officinalis). Unelmaa käytetään viherkasvina sekä leikkovihreänä kimpuissa. Kasvi muistuttaa jonkin verran saniaista hienoine sulkamaisine lehdistöineen, joka oikeasti koostuu suuresta määrästä ohuita lehtiruoteja.
Viileässä vietetyn lepoajan jälkeen unelma voi kukkia ja tuottaa punaisia, puolukan kokoisia marjoja.
L'asparagina (Asparagus setaceus (Kunth) Jessop) è una pianta appartenente alla famiglia Asparagaceae originaria dell'Africa sud-orientale[1], ma coltivata anche altrove come pianta ornamentale. È diventata una specie invasiva in diverse località in cui è stata introdotta.
Originariamente descritta dal botanico tedesco Carl Sigismund Kunth, il suo nome specifico deriva dal latino saeta (setola, crine, pelo).
A. setaceus è una pianta perenne, che può raggiungere diversi metri di lunghezza. Le foglie sono in realtà simili a cladodi, di lunghezza fino a 7 mm e diametro di 0,1 mm, che si presentano in gruppi fino a 15 dallo stelo.
I piccoli fiori verde-bianco a forma di campana hanno 0,4 cm di lunghezza, e sono seguiti da piccole bacche verdi, che anneriscono con la maturità.
È molto resistente e si adatta facilmente alla coltivazione.
I frutti (bacche) di questa pianta sono tossici e non devono essere mangiati.
Il fogliame è utilizzato anche in composizioni floreali.
L'asparagina (Asparagus setaceus (Kunth) Jessop) è una pianta appartenente alla famiglia Asparagaceae originaria dell'Africa sud-orientale, ma coltivata anche altrove come pianta ornamentale. È diventata una specie invasiva in diverse località in cui è stata introdotta.
Originariamente descritta dal botanico tedesco Carl Sigismund Kunth, il suo nome specifico deriva dal latino saeta (setola, crine, pelo).
Szparag pierzasty (Asparagus setaceus) – gatunek rośliny z rodziny szparagowatych (Asparagaceae). Pochodzi z Afryki Południowej (Kenia, Południowa Afryka, Zambia), jest uprawiany w wielu krajach świata jako roślina ozdobna[3]. Potocznie nazywany bywa "paprotką"[4]
Posiada bardzo drobne, igiełkowate liście. Kwiaty są białe, drobne i niepozorne. Owoce to czerwone jagody[4].
Roślina ozdobna: uprawiana głównie na zieleń ciętą w bukieciarstwie, oraz jako roślina pokojowa. Jej głownym walorem ozdobnym są drobne, żywozielone, igiełkowate liście. W Polsce często uprawiana jest w szklarniach, również w zimie[5].
Szparag pierzasty (Asparagus setaceus) – gatunek rośliny z rodziny szparagowatych (Asparagaceae). Pochodzi z Afryki Południowej (Kenia, Południowa Afryka, Zambia), jest uprawiany w wielu krajach świata jako roślina ozdobna. Potocznie nazywany bywa "paprotką"
Fjädersparris (Asparagus setaceus) är en art i familjen sparrisväxter från tropiska delar av östra och södra Afrika. Den förekommer som krukväxt i Sverige och ses även som snittgrönt i blomsterbutiker. Utseendet påminner om ormbunkar och har slöjliknande drag.[1]
Det är en väldigt tålig grön krukväxt men om den får torka för länge faller de små kladoderna. De kommer tillbaka när man börjar med regelbunden vattning igen. Fjädersparrisen ska placeras halvskuggigt, då det är känslig för stora mängder solljus.[1]
Fjädersparris (Asparagus setaceus) är en art i familjen sparrisväxter från tropiska delar av östra och södra Afrika. Den förekommer som krukväxt i Sverige och ses även som snittgrönt i blomsterbutiker. Utseendet påminner om ormbunkar och har slöjliknande drag.
Det är en väldigt tålig grön krukväxt men om den får torka för länge faller de små kladoderna. De kommer tillbaka när man börjar med regelbunden vattning igen. Fjädersparrisen ska placeras halvskuggigt, då det är känslig för stora mängder solljus.
Măng leo hay măng bàn tay, thủy tùng (danh pháp: Asparagus setaceus) là loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được (Kunth) Jessop mô tả khoa học đầu tiên năm 1966.[1]
Măng leo hay măng bàn tay, thủy tùng (danh pháp: Asparagus setaceus) là loài thực vật có hoa trong họ Măng tây. Loài này được (Kunth) Jessop mô tả khoa học đầu tiên năm 1966.
文竹(学名:Asparagus setaceus),别名云片竹、山草、雞絨芝,属天门冬科天门冬属,原产于非洲南部,属多年生草本植物。性喜温暖潮湿,不耐干旱,但忌积水。可作为温室盆栽观叶植物,摆设盆花时作陪衬用,也可作室内观叶植物布置,或作为切花材料,作插花之陪衬。
文竹栽培變種有:
細葉文竹:葉狀枝稍長,淡綠色, 被有藍粉; 矮矮文竹:莖直立,叢生,葉狀枝細密而短,鮮綠色; 大文竹:生長健旺, 葉狀枝較長,不規則。Asparagus plumosus Bak.
英名 Asparagus-fernオオミドリボウキ(学名:Asparagus setaceus、シノニム:Asparagus plumosus)は、クサスギカズラ属の1種。観賞用のアスパラガスの代表的なものである。日本の園芸関連ではアスパラガス・プルモーサスの名で流通しているが、これはかつての学名を仮名読みしたものである。
アスパラガスは食用のものもよく知られるが、観葉植物として利用されるものも数多い。そんな中で、単にアスパラガスというと、平面に広がった細かな緑色の枝葉を伸ばす、一見ではシダ類の葉に似て見えるものを指すことが多い。それが本種である。
元来は先端がどんどん伸びて数mの蔓になるものである。園芸用の品種としてはあまり伸びなくなったものも作られている。細かい葉のようなものは葉ではなく、葉そのものは茎に張り付いて小さくなっている。これは本属の特徴だが、本種ではこれが鋭い棘に変化している。
学名は以前からA. plumosus Bak. がよく使われ、原田(1997)もこれを採っている。園芸方面では流通の上でもこの学名をカナ読みにしたアスパラガス・プルモーサスが使われている。英名はAsparagus-fern、つまりアスパラガスのシダである。
蔓性の多年生草本[2]。根は多少とも多肉質になるが、根茎は発達しない。茎は緑色で長く伸びると長さ数mにも達し、半木本状となる。茎はよく分枝を出し、その枝が更に枝を出し、葉のように見える仮葉は細い円柱状で無毛、6-12個を群生させる[3]。それらの枝葉は全て平面的に広がり、全体として三角形の葉のようにも見える。小枝の基部には本来の葉が変形した鱗片葉があり、これは下向きに曲がった棘状となる。花は春に咲き、枝先に単生し、白くて径2mm。液果は径6mm、黒紫色に熟する。
南アフリカ原産[4]。
観賞用に栽培し、鉢物や切り花としても使う。特にカーネーションやスイートピーの花に合わせる添え葉として用いられる。八丈島や伊豆大島では半日陰の露地で栽培が行われる[5]。
特に変種のシノブボウキ A. plumosus var. nanus[6] (アスパラガス・プルモーサス・ナヌス)は全体に矮性で、仮葉は基本変種より細かく密に着き、葉全体も短くまとまるものである。これは切り葉、及び鉢物のアスパラガスとして最も多く栽培されている[7]。ただしこの変種も長く栽培すると蔓を伸ばすので、普通は5年目くらいまでが鉢物として扱いやすい。他にピラミダリス Pyramidalis はナヌスが立ち葉になったような姿をしているものである[8]。ミドリボウキ(テヌイッシムス) Tenuissimus は仮葉が平面に広がらないもので、葉色が粉白を帯びる。また偽葉がより細長い[9]。