الأسماء في صفحات التنقل
El langur gris de peus negres (Semnopithecus hypoleucos) és un mico del Vell Món que pertany al grup dels langurs.[1] Igual que els altres langurs grisos, es tracta d'un mico folívor. Viu al sud de l'Índia.
El langur gris de peus negres (Semnopithecus hypoleucos) és un mico del Vell Món que pertany al grup dels langurs. Igual que els altres langurs grisos, es tracta d'un mico folívor. Viu al sud de l'Índia.
Als Dussumier-Hanuman-Langur (Semnopithecus dussumieri) wurde früher eine im nordwestlichen und westlichen Indien lebende Primatenart bezeichnet. Heute wird die Art nicht mehr als gültig angesehen und die Langurenpopulation im nordwestlichen und westlichen Indien auf zwei Arten aufgeteilt:[1]
Als Dussumier-Hanuman-Langur (Semnopithecus dussumieri) wurde früher eine im nordwestlichen und westlichen Indien lebende Primatenart bezeichnet. Heute wird die Art nicht mehr als gültig angesehen und die Langurenpopulation im nordwestlichen und westlichen Indien auf zwei Arten aufgeteilt:
Bengalischer Hanuman-Langur (Semnopithecus entellus) umfasst alle Languren des nordindischen Tieflandes Schwarzfüßiger Hanuman-Langur (Semnopithecus hypoleucos) umfasst die Languren der Westghats und des westlichen Dekkan-Plateaus und damit auch zwei Unterarten (S. h. achates (Syn.: S. dussumieri achates) und S. h. iulus (Syn.: S. dussumieri iulus)), die ursprünglich dem Dussumier-Hanuman-Languren zugerechnet wurden.கருங்கால் சாம்பல் மந்தி (ஆங்: Black-footed gray langur) ஒரு பழைய உலகக் குரங்காகும். மற்ற சாம்பல் மந்திகளைப் போலவே இவையும் இலை உண்ணும் குரங்காகும். இவை தென்னிந்தியாவில் காணப்படுகின்றன.
கருங்கால் சாம்பல் மந்தி (ஆங்: Black-footed gray langur) ஒரு பழைய உலகக் குரங்காகும். மற்ற சாம்பல் மந்திகளைப் போலவே இவையும் இலை உண்ணும் குரங்காகும். இவை தென்னிந்தியாவில் காணப்படுகின்றன.
தென்வெளி சாம்பல் மந்தி என்பது ஒரு பழைய உலக குரங்காகும். மற்றய சாம்பல் மந்திகளைப் போலவே இவையும் இலை உண்ணும் குரங்காகும். இவை தென்மேற்கு மற்றும் மத்திய மேற்கு இந்தியாவில் கணப்படுகின்றன. இவை பெரும்பாலும் கூட்டமாகவே வாழ்கின்றன. கூட்டமாகவே உண்ணும் பழக்கம் கொண்டவை.
தென்வெளி சாம்பல் மந்தி என்பது ஒரு பழைய உலக குரங்காகும். மற்றய சாம்பல் மந்திகளைப் போலவே இவையும் இலை உண்ணும் குரங்காகும். இவை தென்மேற்கு மற்றும் மத்திய மேற்கு இந்தியாவில் கணப்படுகின்றன. இவை பெரும்பாலும் கூட்டமாகவே வாழ்கின்றன. கூட்டமாகவே உண்ணும் பழக்கம் கொண்டவை.
_male.jpg)
Southern plains gray langur was the common name ascribed to Semnopithecus dussumieri by Mammal Species of the World (3rd edition) in 2005.[1] Along with several other Semnopithecus, it had been previously considered a subspecies of the northern plains gray langur, Semnopithecus entellus, i.e., Semnopithecus entellus dussumieri.[2] Subsequent genetic research has revealed that Semnopithecus dussumieri is an invalid taxon. These monkeys live in groups in forests and other rural habitats, with some groups being habituated to human contact and feeding. They are herbivorous, feeding by day mainly on foliage, fruits and flowers, and sleeping at night high in a tree.
The taxonomy of gray langurs has been in a state of flux. At first, all gray langurs were included in a single species, Semnopithecus entellus, with several subspecies, but more recently some authorities have elevated these to species status.[3] The southern plains gray langur[1] was the common name ascribed to Semnopithecus dussumieri by Mammal Species of the World (3rd edition) in 2005.[1] Along with several other Semnopithecus, it had been previously considered a subspecies of the northern plains gray langur, Semnopithecus entellus, i.e., Semnopithecus entellus dussumieri.[2] Subsequent genetic research has revealed that Semnopithecus dussumieri is an invalid taxon.[4][5][6][7] As a result, most populations of gray langurs that had been considered to be southern plains gray langur are considered to be populations of northern plains gray langurs S. entellus.[4]
The populations formerly regarded as southern plains gray langur are among the smaller gray langurs, with a height of about 62 cm (24 in), a tail longer than the body and a weight of about 12 kg (26 lb). The hair on the top of their heads are cream-coloured, the body fur is grayish-brown or purplish-brown and the underparts are yellowish. The face and ears are black as are the hands and feet, and sometimes the ends of the limbs. When they move around, they carry their tails pointing backwards.[3]
The populations that had been considered to be southern plains gray langur are native to western, central and south-western India. They are found in various forest habitats, both humid and dry, and in dry scrubby locations, and have adapted to live in close proximity to humans, visiting agricultural areas, orchards, grassland and villages.[3]
The diet mainly consists of leaves, fruits and flowers, supplemented by insects, gum and soil. The food is mostly gathered from trees and shrubs, but grasses and small herbs are also eaten. A range of other foods are also eaten such as cultivated plants, tubers and roots. The monkeys are often fed by humans and accept cakes, millet, and other foods. The diet varies according to the time of year and food availability. In some areas, cattle and deer will stand under trees where the langurs are feeding and consume the edible pieces that they drop.[3] The monkeys are preyed on by leopards, tigers and dholes, and they sometimes mob snakes.[3]
Groups may consist of a mature male with several females and their offspring of different ages; or they may be larger mixed-sex groups, or groups of different sizes formed entirely of males. Females often remain permanently in their natal group while males change groups more often. The dominant male in a mixed-sex group fathers all or most of the young. The incidence of infanticide is high and dominant females are more likely to raise their young successfully. The gestation period is about two hundred days and weaning takes place at about thirteen months. Females are sociable towards each other and much infant care is provided by females other than the mother. The southern plains gray langur can live for about thirty years.[3]
The populations that had been regarded as southern plains gray langur have a very wide range and are common. It faces no particular threats and when it was considered a species the International Union for Conservation of Nature assessed its conservation status as being of least concern. It is illegal to kill or capture these monkeys, but the law is not well known or well enforced, and many are used for public entertainment or kept as pets. They are considered sacred and some are used by Hindu priests for religious purposes. They have adapted to living in close proximity to humans in urban settings and occasionally get killed on the road. In rural areas, they may be persecuted by farmers when they raid crops. They are also sometimes hunted for food, and certain parts of their body are used for lucky charms.[8]
Male, Kanha National Park, India Semnopithecus dussumieri (southern plains grey langur) sitting on a park bench in Nandankanan Zoological Park, Bhubaneshwar 
Range that had been attributed to the southern plains gray langur Southern plains gray langur was the common name ascribed to Semnopithecus dussumieri by Mammal Species of the World (3rd edition) in 2005. Along with several other Semnopithecus, it had been previously considered a subspecies of the northern plains gray langur, Semnopithecus entellus, i.e., Semnopithecus entellus dussumieri. Subsequent genetic research has revealed that Semnopithecus dussumieri is an invalid taxon. These monkeys live in groups in forests and other rural habitats, with some groups being habituated to human contact and feeding. They are herbivorous, feeding by day mainly on foliage, fruits and flowers, and sleeping at night high in a tree.
El langur gris de las planicies del Sur (Semnopithecus dussumieri) es una especie de primate catarrino de la familia Cercopithecidae.[2] Anteriormente se lo consideraba una subespecie de Semnopithecus entellus.[1]
Habita al centro y suroeste de India.[2] Es la especie más extendida de langur en India. Su hábitat preferido son las áreas rurales y boscosas, sin embargo también se las arregla para vivir en los suburbios de las ciudades.
Datos: Q1194850
Multimedia:
Especies: Semnopithecus dussumieri
El langur gris de las planicies del Sur (Semnopithecus dussumieri) es una especie de primate catarrino de la familia Cercopithecidae. Anteriormente se lo consideraba una subespecie de Semnopithecus entellus.
Habita al centro y suroeste de India. Es la especie más extendida de langur en India. Su hábitat preferido son las áreas rurales y boscosas, sin embargo también se las arregla para vivir en los suburbios de las ciudades.
Semnopithecus dussumieri Cercopithecidae familiako Semnopithecus generoko espezieetako bat da.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Semnopithecus dussumieri Cercopithecidae familiako Semnopithecus generoko espezieetako bat da.
Semnopithecus hypoleucos Cercopithecidae familiako Semnopithecus generoko espezieetako bat da. Indian aurkitu daiteke.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Semnopithecus hypoleucos Cercopithecidae familiako Semnopithecus generoko espezieetako bat da. Indian aurkitu daiteke.
Semnopithèque de Dussumier
Le Semnopithèque de Dussumier[1] (Semnopithecus dussumieri) est une espèce qui fait partie des mammifères Primates. C’est un singe asiatique de la famille des Cercopithecidae.
Auparavant considéré comme faisant partie de l'espèce Semnopithecus entellus, en 2001 Groves a scindé celle-ci en sept espèces distinctes[2],[3].
Synonymes :
L'espèce se rencontre en Asie, dans une grande partie de l'Inde[4].
Le langur sacré de Dussumier vit en bandes de quelques dizaines d'individus. Ne craignant pas l'homme, on le rencontre en milieu péri-urbain.
Langur de Dussumier descendant d'une corniche d'un palais au Rajasthan
Jeune langur sur une corniche du palais
Jeune langur se nourrissant de feuilles d'arbre.
Une femelle semnopithecus dussumieri, dans le parc national de Kanha, Inde. Novembre 2017.
Semnopithèque de Dussumier
Le Semnopithèque de Dussumier (Semnopithecus dussumieri) est une espèce qui fait partie des mammifères Primates. C’est un singe asiatique de la famille des Cercopithecidae.
L'entello delle pianure meridionali (Semnopithecus dussumieri) è un primate catarrino della famiglia dei cercopitecidi: per la precisione, appartiene alla sottofamiglia dei Colobinae ed alla tribù dei Presbytini, cui appartiene l'ala asiatica di tale sottofamiglia.
Vive in India sud-occidentale e centro-occidentale[1].
Un tempo considerata una sottospecie di Semnopithecus entellus, per tale motivo mancano studi esaurienti sulle sue modalità di vita: gli studi esaurienti fatti dagli studiosi, infatti, si limitavano a descrivere la specie nel suo complesso, non soffermandosi sulle singole sottospecie. In tal modo, mancano informazioni sufficienti a tracciare un resoconto sufficiente su molte delle specie di entello oltre a questa.
In generale, tuttavia, si ritiene che le sue abitudini non si discostino eccessivamente da quelle dei congeneri: si tratterebbe dunque di animali diurni, tanto arboricoli quanto terricoli, che hanno dimora nella foresta pluviale, ma che tuttavia sono assai versatili e si adattano tanto a quest'ultima, quando ad aree di boscaglia ai confini con la foresta, o ad aree antropizzate.
Vivono in gruppi a composizione mista, coi maschi che tuttavia tendono a crearsi dei propri harem: ciascun gruppo occupa un proprio territorio, che difende gelosamente da eventuali gruppi intrusi.
Si nutrono prevalentemente di materiale vegetale, come foglie, frutti e fiori: non esitano a razziare frequentemente le case nelle zone in cui coabitano con l'uomo.
Come tutte le altre specie entello, vive in grandi tribù sugli alberi per difendersi dai suoi più grandi nemici, la tigre[3] e il leopardo[4]. Tuttavia, siccome il leopardo sa arrampicarsi, per le scimmie è più difficile sfuggirgli.
L'entello delle pianure meridionali (Semnopithecus dussumieri) è un primate catarrino della famiglia dei cercopitecidi: per la precisione, appartiene alla sottofamiglia dei Colobinae ed alla tribù dei Presbytini, cui appartiene l'ala asiatica di tale sottofamiglia.
Vive in India sud-occidentale e centro-occidentale.
Un tempo considerata una sottospecie di Semnopithecus entellus, per tale motivo mancano studi esaurienti sulle sue modalità di vita: gli studi esaurienti fatti dagli studiosi, infatti, si limitavano a descrivere la specie nel suo complesso, non soffermandosi sulle singole sottospecie. In tal modo, mancano informazioni sufficienti a tracciare un resoconto sufficiente su molte delle specie di entello oltre a questa.
In generale, tuttavia, si ritiene che le sue abitudini non si discostino eccessivamente da quelle dei congeneri: si tratterebbe dunque di animali diurni, tanto arboricoli quanto terricoli, che hanno dimora nella foresta pluviale, ma che tuttavia sono assai versatili e si adattano tanto a quest'ultima, quando ad aree di boscaglia ai confini con la foresta, o ad aree antropizzate.
Vivono in gruppi a composizione mista, coi maschi che tuttavia tendono a crearsi dei propri harem: ciascun gruppo occupa un proprio territorio, che difende gelosamente da eventuali gruppi intrusi.
Si nutrono prevalentemente di materiale vegetale, come foglie, frutti e fiori: non esitano a razziare frequentemente le case nelle zone in cui coabitano con l'uomo.
Come tutte le altre specie entello, vive in grandi tribù sugli alberi per difendersi dai suoi più grandi nemici, la tigre e il leopardo. Tuttavia, siccome il leopardo sa arrampicarsi, per le scimmie è più difficile sfuggirgli.
Tamsiapėdis pilkasis langūras (lot. Semnopithecus hypoleucos, angl. Black-footed Gray Langur, vok. Schwarzfüßige Hanuman-Langur) – šunbeždžionių (Cercopithecidae) šeimos primatas, priklausantis laibaliemenių beždžionių pošeimiui.
De zwartvoethoelman (Semnopithecus hypoleucos) is een zoogdier uit de familie van de apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Blyth in 1841.
De soort komt voor in India.
Bronnen, noten en/of referentiesDe zwartvoethoelman (Semnopithecus hypoleucos) is een zoogdier uit de familie van de apen van de Oude Wereld (Cercopithecidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Blyth in 1841.
O langur-cinzento-das-planícies-do-sul (Semnopithecus dussumieri) é uma das 7 espécies de Semnopithecus.[1][2] É nativo da Índia.
Esta espécie está numa ampla distribuição, habitando desde as florestas até às cidades e não possui muitas ameaças pelo que foi listado como pouco preocupante.[1]
O langur-cinzento-das-planícies-do-sul (Semnopithecus dussumieri) é uma das 7 espécies de Semnopithecus. É nativo da Índia.
Semnopithecus hypoleucos är en primat i släktet hulmaner som förekommer i sydvästra Indien. Den listades tidigare som underart till Semnopithecus entellus och godkänns nu oftast som självständig art.[2][1] Det svenska trivialnamnet Malabarlangur förekommer för arten.[3]
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 61 till 70 cm och en svanslängd av 85 till 92 cm. Vikten är 8,4 till 11,5 kg. Pälsen har på ryggen, extremiteterna och svansen en gråbrun färg. Händer och fötter är alltid svarta. Vid andra kroppsdelar är pälsen blek orangegul till vitaktig.[3]
Denna primat lever i bergstrakten Västra Ghats i ett område som är cirka 35 000 km2 stort. Arten når där 1200 meter över havet. Regionen är täckt av tropiska regnskogar och andra skogar. Semnopithecus hypoleucos uppsöker även trädgårdar.[1]
Individerna är aktiva på dagen och klättrar i växtligheten. Ibland kommer de ner till marken. Födan utgörs främst av blad.[1] Dessutom äts frukter, unga växtskott och bark som kompletteras med några få insekter. De flesta flockar består antingen av en hanne, några honor och deras ungar eller av endast hannar. Ibland förekommer flockar med flera hannar och honor när alfahannens auktoritet minskar. Blandade flockar bildas av cirka 15 individer och ungkarlsflockar kan ha upp till 59 medlemmar. En ny alfahanne dödar ibland den andra hannens ungar.[4]
Honor kan bli brunstiga under alla årstider men de flesta ungar föds mellan december och april. Ungarna dias i ungefär 20 månader. Hannen deltar i uppfostringen genom spel och skydd.[4]
Arten jagas för köttets och för vissa kroppsdelars skull som används i den traditionella asiatiska medicinen. Ibland fångas ungdjur för att hålla de som sällskapsdjur. Även habitatförstöring är ett hot. IUCN listar Semnopithecus hypoleucos som sårbar (VU).[1]
Wikimedia Commons har media som rör Semnopithecus hypoleucos.
Semnopithecus hypoleucos är en primat i släktet hulmaner som förekommer i sydvästra Indien. Den listades tidigare som underart till Semnopithecus entellus och godkänns nu oftast som självständig art. Det svenska trivialnamnet Malabarlangur förekommer för arten.
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 61 till 70 cm och en svanslängd av 85 till 92 cm. Vikten är 8,4 till 11,5 kg. Pälsen har på ryggen, extremiteterna och svansen en gråbrun färg. Händer och fötter är alltid svarta. Vid andra kroppsdelar är pälsen blek orangegul till vitaktig.
Denna primat lever i bergstrakten Västra Ghats i ett område som är cirka 35 000 km2 stort. Arten når där 1200 meter över havet. Regionen är täckt av tropiska regnskogar och andra skogar. Semnopithecus hypoleucos uppsöker även trädgårdar.
Individerna är aktiva på dagen och klättrar i växtligheten. Ibland kommer de ner till marken. Födan utgörs främst av blad. Dessutom äts frukter, unga växtskott och bark som kompletteras med några få insekter. De flesta flockar består antingen av en hanne, några honor och deras ungar eller av endast hannar. Ibland förekommer flockar med flera hannar och honor när alfahannens auktoritet minskar. Blandade flockar bildas av cirka 15 individer och ungkarlsflockar kan ha upp till 59 medlemmar. En ny alfahanne dödar ibland den andra hannens ungar.
Honor kan bli brunstiga under alla årstider men de flesta ungar föds mellan december och april. Ungarna dias i ungefär 20 månader. Hannen deltar i uppfostringen genom spel och skydd.
Arten jagas för köttets och för vissa kroppsdelars skull som används i den traditionella asiatiska medicinen. Ibland fångas ungdjur för att hålla de som sällskapsdjur. Även habitatförstöring är ett hot. IUCN listar Semnopithecus hypoleucos som sårbar (VU).
Хутро цих приматів сіро-коричневе на спині, руки, ноги і хвіст темні. Інші частини тіла, проте, жовтувато-білого кольору. Обличчя темне і голе. Тіло струнке і хвіст довший тіла.
Цей вид зустрічається в південно-західній Індії. Зустрічається в тропічних лісах, вологих листяних лісах, священних гаях, садах і прибережних лісах, від 100 до 1200 м у висоту. Що незвично серед видів Semnopithecus, він спеціалізується на мокрих лісових форма середовищах.
Цей вид деревних і напівземний, в першу чергу листоїдний (крім того їсть плоди, насіння, бруньки) і денний. Живе групами, які переважно гаремні.
У минулому розширення лісових плантацій було загрозою; сьогоденні і майбутньому, загрози включають сільське господарство, розширення населених пунктів, фрагментація, втрата місць проживання з-за гірничодобувної промисловості й збезлісення; полювання, навмисні пожежі і місцева торгівля живими тваринами і м'ясом для виробництва продуктів харчування і народної медицини. Полювання вважається найбільш серйозною загрозою для таксона. Цей вид занесений в Додаток I СІТЕС. Проживає в природоохоронних областях.
Voọc xám chân đen[3] (danh pháp hai phần: Semnopithecus hypoleucos) là một loài động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Blyth mô tả năm 1841.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Voọc xám chân đen (danh pháp hai phần: Semnopithecus hypoleucos) là một loài động vật có vú trong họ Cercopithecidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Blyth mô tả năm 1841.
Semnopithecus hypoleucos Blyth, 1841
Синонимы
Малабарский гульман[источник не указан 619 дней] (лат. Semnopithecus hypoleucos) — вид обезьян семейства мартышковых отряда приматов.
Ранее вид рассматривался в качестве подвида ханумана (Semnopithecus entellus). В 2003 году были проведены исследования, показывающие, что малабарский гульман ближе к виду Semnopithecus dussumieri.[1][2] Некоторые приматологи также считают, что малабарский гульман представляет собой фертильный гибрид между капюшонным гульманом (Trachypithecus johnii) и Semnopithecus dussumieri.[1]
Среднего размера приматы, не выделяются размерами среди представителей своего рода. Шерсть коричневая, на брюхе оранжевая. Шерсть на туловище длиннее шерсти на конечностях. Хвост чёрный.[3]
Встречаются в юго-западной Индии (Гоа, Карнатака и Керала), Западные Гаты в центре ареала. Общая площадь ареала около 35 тыс. км2.[4]
Обитают в тропических дождевых лесах, влажных листопадных лесах, священных рощах, садах, прибрежных лесах на высотах от 100 до 1200 метров над уровнем моря.[1] Выделяются среди остальных гульманов тем, что предпочитают влажные леса. Проводят большую часть времени на деревьях, иногда спускаются на землю. В рационе преимущественно листья. Активны днём.[1]
В прошлом угрозой популяции были лесозаготовки, проводимые в регионе. Сейчас основные угрозы популяции — сельское хозяйство, расширение человеческих поселений, фрагментация ареала, разрушение среды обитания, отлов животных ради мяса.[4]
Малабарский гульман[источник не указан 619 дней] (лат. Semnopithecus hypoleucos) — вид обезьян семейства мартышковых отряда приматов.
남부평원회색랑구르 (Semnopithecus dussumieri)는 긴꼬리원숭이과에 속하는 영장류의 일종이다. 인도의 남서부와 중서부에서 발견된다.[1]
.jpg)
.jpg)
_female_head.jpg)
