الأسماء في صفحات التنقل
L'acàcia borda, acàcia blanca,[1] o robínia[2] sovint coneguda simplement com a robínia (Robinia pseudoacacia[3]), és una espècie d'arbre caducifoli de la família de les Fabàcies (lleguminoses). És originària del sud-est dels Estats Units però s'ha estès per gran part del món de clima temperat.[4] Va ser introduït a Europa fa uns 400 anys.
Arriba a fer (excepcionalment) fins a 52 m d'alt, amb un tronc de 0,8 a 1,6 m de diàmetre.
Les fulles fan de 10 a 25 cm de llarg, són pinnades, amb folíols ovals de 2 a 5 cm de llarg i d'1,5 a 3 cm d'ample. Cada fulla té una espina a la seva base.
Floreix al maig o al juny. Les flors, blanques (o rosades en varietats de jardí) són intensament flairoses. S'agrupen en raïms de 8 a 20 cm de llarg pènduls.
El fruit és un llegum de 5 a 10 cm de llarg, de color bru rogenc, que conté de 4 a 10 llavors. Roman a l'arbre gairebé durant tot l'hivern.
La fusta és extremadament dura i resistent a la podridura. Abans s'utilitzava molt per fer travesses en les vies del ferrocarril. També s'ha fet servir per fer graons en jardineria. Com llenya té un alt seu poder calorífic, és el més alt entre tots els arbres i és comparable al de l'antracita.
És una planta de molt d'interès en apicultura, car és molt mel·lífera i produeix una mel monofloral molt apreciada. Abans de ser prohibit era sovint plantat com a arbre ornamental o d'alineació en les ciutats, ja que resisteix molt bé la contaminació.[5] Des del desembre 2011 el seu comerç, transport i conreu són prohibits.[6]
A Europa, es considera una de les 100 pitjors plantes invasores, car els fillols que surten de les arrels tenen una gran capacitat de propagació i són difícils d'eliminar.[7] A Catalunya, amb l'ailant causa més impactes ecològics i socioeconòmics als boscos de ribera.[8]
L'acàcia borda, acàcia blanca, o robínia sovint coneguda simplement com a robínia (Robinia pseudoacacia), és una espècie d'arbre caducifoli de la família de les Fabàcies (lleguminoses). És originària del sud-est dels Estats Units però s'ha estès per gran part del món de clima temperat. Va ser introduït a Europa fa uns 400 anys.
