L'argelaga, gatosa o argelaga negra[1] (Calicotome spinosa) és una planta amb flor del gènere Calicotome. És anomenada també amb els següents noms vernaculars: argelaga vera, argelaga de forn, argelaga marina, argelaguera, argentí, cambrona, argelacs, bàlec, gatosa blanca, gatosa marina, gatosa marina, punxa cambrona i tíria.[2] Convindria, però, reservar el nom de bàlec per a (Genista balansae ssp. europaea, o Genista purgans), una espècie de ginesta que fa coixinets a les landes de muntanya, a sòls silicis, especialment a solana, dels estatges subalpí i alpí.[3][4][5][6][7]
L'argelada és un arbust molt espinós de fulles trifoliades amb els folíols arrodonits a l'extrem,[8] que surten de la base i del mig de les punxes. Té flors grogues, solitàries o agrupades en feixos de 2 a 4 flors,[9] amb el calze d'una sola peça que quan la flor s'obre es trenca transversalment, quedant-ne només la part baixa que forma una petita copa a la base de la corol·la.[8][10] Floreix de març a maig o juny.[9] El fruit és un llegum. Viu tant en sòls silicis com en calcari, suporta bé el sol i és un arbust de brolla.
Als Països Catalans es troba a les comarques costaneres a gairebé tot el territori, en altures fins al 1000 m, si bé cap al País Valencià va esdevenint més rara.[9] En tota aquesta àrea se'n troba la subespècie spinosa, acompanyada a Menorca per la subespècie infesta.[9]
L'argelaga, gatosa o argelaga negra (Calicotome spinosa) és una planta amb flor del gènere Calicotome. És anomenada també amb els següents noms vernaculars: argelaga vera, argelaga de forn, argelaga marina, argelaguera, argentí, cambrona, argelacs, bàlec, gatosa blanca, gatosa marina, gatosa marina, punxa cambrona i tíria. Convindria, però, reservar el nom de bàlec per a (Genista balansae ssp. europaea, o Genista purgans), una espècie de ginesta que fa coixinets a les landes de muntanya, a sòls silicis, especialment a solana, dels estatges subalpí i alpí.
L'argelada és un arbust molt espinós de fulles trifoliades amb els folíols arrodonits a l'extrem, que surten de la base i del mig de les punxes. Té flors grogues, solitàries o agrupades en feixos de 2 a 4 flors, amb el calze d'una sola peça que quan la flor s'obre es trenca transversalment, quedant-ne només la part baixa que forma una petita copa a la base de la corol·la. Floreix de març a maig o juny. El fruit és un llegum. Viu tant en sòls silicis com en calcari, suporta bé el sol i és un arbust de brolla.
Als Països Catalans es troba a les comarques costaneres a gairebé tot el territori, en altures fins al 1000 m, si bé cap al País Valencià va esdevenint més rara. En tota aquesta àrea se'n troba la subespècie spinosa, acompanyada a Menorca per la subespècie infesta.
Håret Torngyvel (Calicotome spinosa) er en meget tornet, tætgrenet busk af ærteblomst-familien med gule blomster. Den kan blive op til tre meter høj og udvikler stort set hårløse frøkapsler på op til 30 mm længde.
Håret Torngyvel hører naturligt hjemme i det vestlige Middelhavsområd på makier eller andre solbeskinnede, tørre landskabstyper. Den er også indført til New Zealand.
StubAzzu (Isem usnan: Calicotome spinosa) d talmest n yemɣi seg twacult n fabaceae . Heinrich Friedrich Link d amdan amezwaru i yuran fell-as.
Azzu (Isem usnan: Calicotome spinosa) d talmest n yemɣi seg twacult n fabaceae . Heinrich Friedrich Link d amdan amezwaru i yuran fell-as.
Azzu - Calicotome spinosa - Cytise ou Calicotome épineuxLa calycotome spinosa (o alastra 'n sicilianu) è na troffa spinusa ca nta maiu ciurisci di ciuriddi gialli.
A Ghjinestra (Calicotome spinosa hè un arburettu chì faci parti di a famiglia di i Fabaceae. Si trova in i paesi è i rigioni situati intornu à u Mari mediterraniu. A ghjinestra hè alta sin'à dui metri. I fiori di a ghjinestra sò giaddi.
Parechji sinonimi di Calicotome spinosa sò:
A ghjinestra hè cumuna in Corsica. Hè tipica di a machja corsa, com'è a scopa o l'arbitru.
Accadi chì a ghjinestra fussi mintuvata in a cultura è in a litteratura corsa. Par asempiu:
A Ghjinestra (Calicotome spinosa hè un arburettu chì faci parti di a famiglia di i Fabaceae. Si trova in i paesi è i rigioni situati intornu à u Mari mediterraniu. A ghjinestra hè alta sin'à dui metri. I fiori di a ghjinestra sò giaddi.
Sa tirìa (Calycotome spinosa) de sa Familia Leguminose. Arbustu o mata cun ramos ispinosos.Sas fozas minoreddas, e-i sos fiores grogos; fioridi chitto in beranu. Creschede in terrinos aridos.
Isats arantzaduna (Calicotome spinosa) Fabaceae familiako zuhaixka da, hiru metroko altuera ere izan dezakeena. Mendebaldeko Mediterraneoan du jatorria eta lore horiak ditu.[1]
Isats arantzaduna (Calicotome spinosa) Fabaceae familiako zuhaixka da, hiru metroko altuera ere izan dezakeena. Mendebaldeko Mediterraneoan du jatorria eta lore horiak ditu.
Torngyvel (Calicotome spinosa) er en busk i erteblomstfamilien.
Den blir opptil 3 m høy. Greinene sitter tett og er dekket av torner. Bladene er små og trekoblete, og de felles tidlig på sommeren. Blomstene er gule og sitter oftest enkeltvis. Belgen er som regel hårløs. Arten vokser i maquis, garrigue og på tørre, steinete steder. Den er utbredt i det vestlige middelhavsområdet fra Spania til Italia og Algerie.
Torngyvel (Calicotome spinosa) er en busk i erteblomstfamilien.
Den blir opptil 3 m høy. Greinene sitter tett og er dekket av torner. Bladene er små og trekoblete, og de felles tidlig på sommeren. Blomstene er gule og sitter oftest enkeltvis. Belgen er som regel hårløs. Arten vokser i maquis, garrigue og på tørre, steinete steder. Den er utbredt i det vestlige middelhavsområdet fra Spania til Italia og Algerie.
Blomst
Vekstform
Bladverk
Torner
Belger og frø
Calicotome spinosa là loài thực vật thuộc họ Fabaceae, với chiều cao lên đến 3 mét. Nó được tìm thấy ở Tây Ban Nha, Pháp, Ý, Croatia và Algérie, nó cũng được di thực đến New Zealand.
Calicotome spinosa là loài thực vật thuộc họ Fabaceae, với chiều cao lên đến 3 mét. Nó được tìm thấy ở Tây Ban Nha, Pháp, Ý, Croatia và Algérie, nó cũng được di thực đến New Zealand.