Un nummulit és un fòssil lenticular gran, caracteritzat pels seus nombrosos enrotllaments, subdividit per septes en diverses cambres.[1] Són les closques fossilitzades del protozou marí Nummulites, un tipus de foraminífer. Els nummulits poden arribar a tenir fins a 6 cm de diàmetre, i són comuns en roques marines formades durant el Terciari, especialment al voltant de la Mediterrània (p. ex. pedres calcàries eocèniques d'Egipte). Aquests fòssils són trobats a les roques de l'Eocè mitjà a Turquia.2 Són molt apreciats en geologia com a fòssils guia.
El nom "Nummulites" és una forma diminutiva del llatí nummulus, "petita moneda"), una referència a la seva forma. El 1913, Randolph Kirkpatrick publicà el llibre, The Nummulosphere: an account of the Organic Origin of so-called Igneous Rocks and Abyssal Red Clays (La Nummulosfera: un compte de l'origen orgànic de les anomenades roques ígnies i argiles vermelles abissals), en què proposava la teoria que totes les roques havien estat constituïdes per l'acumulació de forams com Nummulites. A Catalunya també hi ha nombroses restes fòssils de "Nummulites". Un exemple el podem veure a les escales de la catedral de Girona, on els esglaons estan fets amb pedres que contenen nombrosos exemplars de "Nummulites". També són freqüents en molts turons de la comarca d'Osona, entre altres llocs de Catalunya.
Nummulits megalosfèrics i microesfèrics; Eocè dels Emirats Àrabs Units; escala en mm.
Fòssil de nummulits en una roca trobada a la Serra d'Urbasa, Comunitat autònoma del País Basc.
Un nummulit és un fòssil lenticular gran, caracteritzat pels seus nombrosos enrotllaments, subdividit per septes en diverses cambres. Són les closques fossilitzades del protozou marí Nummulites, un tipus de foraminífer. Els nummulits poden arribar a tenir fins a 6 cm de diàmetre, i són comuns en roques marines formades durant el Terciari, especialment al voltant de la Mediterrània (p. ex. pedres calcàries eocèniques d'Egipte). Aquests fòssils són trobats a les roques de l'Eocè mitjà a Turquia.2 Són molt apreciats en geologia com a fòssils guia.
El nom "Nummulites" és una forma diminutiva del llatí nummulus, "petita moneda"), una referència a la seva forma. El 1913, Randolph Kirkpatrick publicà el llibre, The Nummulosphere: an account of the Organic Origin of so-called Igneous Rocks and Abyssal Red Clays (La Nummulosfera: un compte de l'origen orgànic de les anomenades roques ígnies i argiles vermelles abissals), en què proposava la teoria que totes les roques havien estat constituïdes per l'acumulació de forams com Nummulites. A Catalunya també hi ha nombroses restes fòssils de "Nummulites". Un exemple el podem veure a les escales de la catedral de Girona, on els esglaons estan fets amb pedres que contenen nombrosos exemplars de "Nummulites". També són freqüents en molts turons de la comarca d'Osona, entre altres llocs de Catalunya.