dcsimg

Papierbasdoring ( الأفريكانية )

المقدمة من wikipedia AF

 src=
Die sferiese, roomwit blomhofies
 src=
Die bas wat soos lagies papier lyk wat afskilfer gee aan die boom sy naam
 src=
Nabyskoot van die blare

Die Papierbasdoring (Acacia sieberiana[2][3]) is 'n boom wat inheems aan Suid-Afrika is en aangetref word in die bosveld van KwaZulu-Natal en noord van die Vaalrivier in Suid-Afrika. Die bas is gryserig of gelerig bruin en is dikwels kurkagtig of skilfer af. Die reguit dorings word tot 9 cm lank. Die blomme word in klein donserige wit hofies gedra. Die peule is dik, houtagtig en ongeveer 15 cm lank. Die peule gaan eers oop nadat dit van die boom afgeval het.

Sien ook

Bronne

  1. ILDIS LegumeWeb
  2. (en) http://www.theplantlist.org/tpl1.1/record/ild-613.
  3. Die SANBI-rooilys. en wikispecies gebruik Vachellia sieberiana
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia skrywers en redakteurs
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AF

Papierbasdoring: Brief Summary ( الأفريكانية )

المقدمة من wikipedia AF
 src= Die sferiese, roomwit blomhofies  src= Die bas wat soos lagies papier lyk wat afskilfer gee aan die boom sy naam  src= Nabyskoot van die blare

Die Papierbasdoring (Acacia sieberiana) is 'n boom wat inheems aan Suid-Afrika is en aangetref word in die bosveld van KwaZulu-Natal en noord van die Vaalrivier in Suid-Afrika. Die bas is gryserig of gelerig bruin en is dikwels kurkagtig of skilfer af. Die reguit dorings word tot 9 cm lank. Die blomme word in klein donserige wit hofies gedra. Die peule is dik, houtagtig en ongeveer 15 cm lank. Die peule gaan eers oop nadat dit van die boom afgeval het.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia skrywers en redakteurs
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AF

Acacia sieberiana ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST

Acacia sieberiana ye una especie d'árbol nativu d'África ya introducíu en Paquistán.[1][2]

 src=
Detalle del árbol
 src=
Detalle de la fueya

Descripción

Ye un árbol de gran tamañu, algamando hasta los 25 m d'altor, cola corona plana o en forma de paragües. Estípules espinescentes, blancu, rectu, fuerte, d'hasta 12,5 cm de llargu. Pinnas 6-35 pares, foliolos en 15-52 pares. Flores blanques o de color mariellu maciu y fragante. Vaina 8-21 cm de llargu, de 1.5-3.5 cm d'anchu, rectes o llixeramente curves, indehiscente.

Tosicidá

La Acacia sieberiana puede contener derivaos de la dimetiltriptamina y glucósidos cianogénicos, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[3]

Usos

A. sieberana ye una bona fonte de carbón y lleña, y produz una goma que s'utilizó pa faer tinta. De la corteza estrayi la fibra pa fabricar cuerdes. La madera ye ablancazada, resistente a les termites y moderadamente dura, polo que resulta bono de trabayar. Emplegar na fabricación de morteros, mangos de ferramientes y muebles. Les vaines y la corteza contienen tanín.[4]

Mientres la estación seca, los biltos tienros y les fueyes empléguense como forraxe pal ganáu. Les vaines recoyense en Sudán p'alimentar a les oveyes d'engorde, pero créese que contaminen la lleche.[4]

Les truébanos d'abeyes asitiense nos árboles, pos les sos flores constitúin un bon alimentu pa estos inseutos.[4]

Usos melecinales tradicionales

Na rexón d'África subsaḥariana, la A. sieberiana emplegóse tradicionalmente nel tratamientu de parásitos intestinales y los sos síntomes.[5] La decocción del raigañu utilizar pa combatir el dolor d'estómagu. Les gomes, les fueyes y la corteza empléguense como remediu pa una gran variedá de trestornos de salú, tales como la esquistosomiasis, la tenia, la oftalmía, los resfriaos, los problemes de reñón, la foria, la sífilis, la gonorrea, la orquitis, el reumatismu, les hemorraxes, los trestornos del sistema circulatoriu y como astrinxente. Les vaines sirven como emoliente y los raigaños pal tratar los problemes uretrales, les tenies, el acné, los edemes y la hidropesía.[4]

Taxonomía

Acacia sieberiana describióse por Augustin Pyrame de Candolle y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 463. 1825.[6]

Variedaes
Etimoloxía

Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu griegu Pedanius Dioscorides (90-40 e.C.) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[8] El nome deriva de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[9]

sieberiana: epítetu dau n'honor del botánicu Franz Sieber.

Sinonimia
  • Acacia abyssinica sensu auct.
  • Acacia amboensis Schinz
  • Acacia davyi sensu auct.
  • Acacia purpurascens Vatke
  • Acacia sieberiana subsp. vermoesenii (De Wild.) Troupin
  • Acacia vermoesenii De Wild.[10][1]

Ver tamién

Referencies

  1. 1,0 1,1 ILDIS LegumeWeb
  2. World Agroforestry Centre
  3. European Food Safety Authority (EFSA). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5). doi:10.2903/j.efsa.2012.2663. http://www.efsa.europa.eu/sites/default/files/scientific_output/files/main_documents/2663.pdf.
  4. 4,0 4,1 4,2 4,3 Orwa, C; Mutua, A; Kindt, R; Jamnadass, R; Anthony, S (2009). «. Acacia sieberiana». Agroforestree Database: a tree reference and selection guide version 4.0. Consultáu'l 12 d'ochobre de 2015.
  5. Waterman, C. «Anthelmintic screening of Sub-Saharan African plants used in traditional medicine». J Ethnopharmacol 127 (3). doi:10.1016/j.jep.2009.11.025. PMID 19962435. http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/19962435.
  6. «Acacia sieberiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultáu'l 4 de payares de 2012.
  7. ILDIS List
  8. «Acacia nilotica (acacia)». Plants & Fungi. Royal Botanic Gardens, Kew. Archiváu dende l'orixinal, el 12 January 2010. Consultáu'l 28 de xineru de 2010.
  9. CRC World Dictionary of Plant Names 1 A-C. ISBN 978-0-8493-2675-2.
  10. Acacia sieberiana en PlantList

Enllaces exgternos

Cymbidium Clarisse Austin 'Best Pink' Flowers 2000px.JPG Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Botánica, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Acacia sieberiana: Brief Summary ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST

Acacia sieberiana ye una especie d'árbol nativu d'África ya introducíu en Paquistán.

 src= Detalle del árbol  src= Detalle de la fueya
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Acacia sieberiana ( البريتانية )

المقدمة من wikipedia BR


An Acacia sieberiana zo ur wezenn a-orin eus Afrika (betek 25 m a sav dezhi).

Implijet e vez evit e vertuzioù yac'haat.

Liammoù diavaez


Commons
Muioc'h a restroù diwar-benn

a vo kavet e Wikimedia Commons.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia BR

Acacia sieberiana: Brief Summary ( البريتانية )

المقدمة من wikipedia BR


An Acacia sieberiana zo ur wezenn a-orin eus Afrika (betek 25 m a sav dezhi).

Implijet e vez evit e vertuzioù yac'haat.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia BR

Umunyinya ( الكينيارواندية )

المقدمة من wikipedia emerging_languages
 src=
Umunyinya

Umunyinya (izina ry’ubumenyi mu kilatini Acacia sieberiana) ni ikimera.

  • Acacia sieberana var. kagerensis : Umunyarugera
  • Acacia sieberana var. vermoesenii : Umunyinya
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia abanditsi n'abanditsi
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging_languages

Vachellia sieberiana ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Vachellia sieberiana, until recently known as Acacia sieberiana[6][7][8] and commonly known as the paperbark thorn or paperbark acacia, is a tree native to southern Africa and introduced into Pakistan.[5] It is used in many areas for various purposes. The tree varies from 3 to 25 m in height, with a trunk diameter of 0.6 to 1.8 m.[9] It is not listed as being a threatened species.[5]

Uses

Vachellia sieberiana is valued largely as a source of forage, medicine and wood. The inner bark is a source of fibre purposes such as stringing beads[9]). The gum is edible) and both livestock and game animals browse the tree and feed on the dropped pods, spreading viable seeds in their dung. The flowers of the tree make good forage for bees and bee hives are put directly in the trees to exploit the resource.[9] The leaves of the tree commonly release toxic chemical compounds when the tree has been heavily browsed, some of the compounds may release hydrogen cyanide when ingested, which may be lethal to cattle. The fallen pods and foliage can provide lifesaving forage during dry times of the year.[9]

The gum of the tree is used as food, as an adhesive, and as an ingredient in making ink.

Traditional medicinal uses

In Africa, the bark or root is used to treat urinary tract inflammation. The bark has astringent properties and it is used to treat colds, cough, and childhood fever.[9] According to the World AgroForestry Centre,

"A decoction of the root is taken as remedy for stomach-ache. The bark, leaves and gums are used to treat tapeworm, bilharzia, haemorrhage, orchitis, colds, diarrhoea, gonorrhoea, kidney problems, syphilis, ophthalmia, rheumatism and disorders of the circulatory system. It is also used as an astringent. The pods serve as an emollient, and the roots for stomach-ache, acne, tapeworms, urethral problems, oedema and dropsy."[9]

Nitrogen fixation

Vachellia sieberiana is a legume and like many legumes it hosts Rhizobium bacteria in its roots. The bacteria fix nitrogen gas from the air and, without requiring nitrogen fertilizer or soil nitrates, they convert it into nitrogen compounds necessary for plant nutrition. Ultimately, surrounding plants also benefit from the increase in available nitrogen, which means that plants such as Vachellia species are of particular ecological importance.[9]

Tannin

Tannin is found in the bark and seed pods.[9]

Wood

The wood is fairly hard and it is used for furniture, handles for implements and tools for grinding grain manually.[9] The wood of V. sieberiana has a density of about 655 kg/m³.[10]

Ecology and conservation

This tree is widespread in its natural habitat and is not threatened. It is browsed upon by livestock and game such as elephant and giraffe.

Gallery

References

  1. ^ Kyalangalilwa B, Boatwright JS, Daru BH, Maurin O, van der Bank M (2013). "Phylogenetic position and revised classification of Acacia s.l. (Fabaceae: Mimosoideae) in Africa, including new combinations in Vachellia and Senegalia" (PDF). Botanical Journal of the Linnean Society. 172 (4): 500–523. doi:10.1111/boj.12047.
  2. ^ ILDIS List
  3. ^ de Candolle, A. P. (1825). Prodromus systematis naturalis regni vegetabilis, sive, Enumeratio contracta ordinum generum specierumque plantarum huc usque cognitarium, juxta methodi naturalis, normas digesta. Volume 2. Paris: Treuttel et Würtz. p. 463 of Volume 2. Retrieved 16 November 2021.
  4. ^ Ali SI. (2014). "The Genus Acacia s.l. in Pakistan" (PDF). Pak J Bot. 46 (1): 1–4.
  5. ^ a b c ILDIS LegumeWeb
  6. ^ "Acacia sieberiana". The Plant List (2013). Version 1.1. Retrieved 5 November 2015.
  7. ^ Hyde, Mark; et al. "Acacia sieberiana DC. var. woodii (Burtt Davy) Keay & Brenan". Flora of Zimbabwe. Retrieved 5 November 2015.
  8. ^ Joffe, Pitta. "Vachellia sieberiana DC. var. woodii (Burtt Davy) Keay & Brenan". PlantZAfrica.com. SANBI. Retrieved 28 July 2017.
  9. ^ a b c d e f g h i World Agroforestry Centre Archived 2007-09-28 at the Wayback Machine
  10. ^ "Tables(Cont. a)". www.fao.org. Retrieved 2017-08-03.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Vachellia sieberiana: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Vachellia sieberiana, until recently known as Acacia sieberiana and commonly known as the paperbark thorn or paperbark acacia, is a tree native to southern Africa and introduced into Pakistan. It is used in many areas for various purposes. The tree varies from 3 to 25 m in height, with a trunk diameter of 0.6 to 1.8 m. It is not listed as being a threatened species.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Acacia sieberiana ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

Acacia sieberiana es una especie de árbol nativo de África e introducido en Pakistán.[1][2]

 src=
Detalle del árbol
 src=
Detalle de la hoja

Descripción

Es un árbol de gran tamaño, alcanzando hasta los 25 m de altura, con la corona plana o en forma de paraguas. Estípulas espinescentes, blanco, recto, fuerte, de hasta 12,5 cm de largo. Pinnas 6-35 pares, foliolos en 15-52 pares. Flores blancas o de color amarillo pálido y fragante. Vaina 8-21 cm de largo, de 1.5-3.5 cm de ancho, rectas o ligeramente curvas, indehiscente.

Toxicidad

La Acacia sieberiana puede contener derivados de la dimetiltriptamina y glucósidos cianogénicos, cuya ingestión puede suponer un riesgo para la salud.[3]

Usos

A. sieberana es una buena fuente de carbón y leña, y produce una goma que se ha utilizado para hacer tinta. De la corteza se extrae la fibra para fabricar cuerdas. La madera es blanquecina, resistente a las termitas y moderadamente dura, por lo que resulta fácil de trabajar. Se emplea en la fabricación de morteros, mangos de herramientas y muebles. Las vainas y la corteza contienen tanino.[4]

Durante la estación seca, los brotes tiernos y las hojas se emplean como forraje para el ganado. Las vainas se recogen en Sudán para alimentar a las ovejas de engorde, pero se cree que contaminan la leche.[4]

Las colmenas de abejas se colocan en los árboles, pues sus flores constituyen un buen alimento para estos insectos.[4]

Usos medicinales tradicionales

En la región de África subsahariana, la A. sieberiana se ha empleado tradicionalmente en el tratamiento de parásitos intestinales y sus síntomas.[5]​ La decocción de la raíz se utiliza para combatir el dolor de estómago. Las gomas, las hojas y la corteza se emplean como remedio para una gran variedad de trastornos de salud, tales como la esquistosomiasis, la tenia, la oftalmía, los resfriados, los problemas de riñón, la diarrea, la sífilis, la gonorrea, la orquitis, el reumatismo, las hemorragias, los trastornos del sistema circulatorio y como astringente. Las vainas sirven como emoliente y las raíces para el tratar los problemas uretrales, las tenias, el acné, los edemas y la hidropesía.[4]

Taxonomía

Acacia sieberiana fue descrita por Augustin Pyrame de Candolle y publicado en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 463. 1825.[6]

Variedades
Etimología

Ver: Acacia: Etimología

sieberiana: epíteto otorgado en honor del botánico Franz Sieber.

Sinonimia
  • Acacia abyssinica sensu auct.
  • Acacia amboensis Schinz
  • Acacia davyi sensu auct.
  • Acacia purpurascens Vatke
  • Acacia sieberiana subsp. vermoesenii (De Wild.) Troupin
  • Acacia vermoesenii De Wild.[8][1]

Referencias

  1. a b ILDIS LegumeWeb
  2. World Agroforestry Centre
  3. European Food Safety Authority (EFSA) (2012). «Compendium of botanicals reported to contain naturally occuring substances of possible concern for human health when used in food and food supplements». EFSA Journal 10 (5): 2663. doi:10.2903/j.efsa.2012.2663.
  4. a b c d Orwa, C; Mutua, A; Kindt, R; Jamnadass, R; Anthony, S (2009). . «Acacia sieberiana». Agroforestree Database: a tree reference and selection guide version 4.0. Consultado el 12 de octubre de 2015.
  5. Waterman, C; Smith, RA; Pontiggia, L; DerMarderosian, A (2010 Feb 17). «Anthelmintic screening of Sub-Saharan African plants used in traditional medicine». J Ethnopharmacol 127 (3): 755-9. PMID 19962435. doi:10.1016/j.jep.2009.11.025.
  6. «Acacia sieberiana». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. Consultado el 4 de noviembre de 2012.
  7. ILDIS List
  8. Acacia sieberiana en PlantList

Enlaces exgternos

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Acacia sieberiana: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

Acacia sieberiana es una especie de árbol nativo de África e introducido en Pakistán.​​

 src= Detalle del árbol  src= Detalle de la hoja
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Vachellia sieberiana ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Vachellia sieberiana est une espèce d'arbre de la famille des Fabacées. Il est originaire des savanes d'Afrique et atteint jusqu'à 25 m de hauteur.

Description

Inflorescences sphériques crème ou jaunâtre composées de 3 à 6 capitules sphériques pédonculés.

L'écorce est blanchâtre.

Médecine

L'écorce et la racine servent à traiter l'inflammation des voies urinaires. L'écorce soulage le rhume, la toux et la fièvre impubère.

Selon le World AgroForestry Centre :

« Une décoction de la racine est prise en remède contre les maux d'estomac. L'écorce, feuilles et gommes servent à traiter le ténia, la bilharziose, l'hémorragie, l'orchite, le rhume, la diarrhée, la gonorrhée, les problèmes rénaux, la syphilis, l'ophtalmie, le rhumatisme et les désordres du système circulatoire. Les cosses sont émollientes et les racines traitent maux d'estomac, l'acné, les problèmes urétraux, l'œdème et l'hydropisie[3]. »

Le tanin, que toutes deux contiennent, possède des propriétés astringentes.

Liste des variétés

Selon Catalogue of Life (25 février 2018)[4] :

  • variété Vachellia sieberiana var. sieberiana
  • variété Vachellia sieberiana var. villosa (A.Chev.) Kyal. & Boatwr.
  • variété Vachellia sieberiana var. woodii (Burtt Davy) Kyal. & Boatwr.

Références

  • (en) Cet article est partiellement ou en totalité issu de l’article de Wikipédia en anglais intitulé .

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Vachellia sieberiana: Brief Summary ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Vachellia sieberiana est une espèce d'arbre de la famille des Fabacées. Il est originaire des savanes d'Afrique et atteint jusqu'à 25 m de hauteur.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR