Die Vlamdoring (Acacia ataxacantha) is 'n boom wat wydverspreid voorkom in Limpopo, Mpumalanga, KwaZulu-Natal en die noordkusgebiede van die Oos-Kaap. Die kom wydverspreid in Afrika voor van Senegal tot Soedan en verder na die suide tot Suid-Afrika.[2]
Die kenmerkende eienskap van die boom is die vlamrooi peul wat die boom mooi laat lyk wanneer dit bedek is met die peule. Die blomme is romerig wit.
Die Vlamdoring (Acacia ataxacantha) is 'n boom wat wydverspreid voorkom in Limpopo, Mpumalanga, KwaZulu-Natal en die noordkusgebiede van die Oos-Kaap. Die kom wydverspreid in Afrika voor van Senegal tot Soedan en verder na die suide tot Suid-Afrika.
Die kenmerkende eienskap van die boom is die vlamrooi peul wat die boom mooi laat lyk wanneer dit bedek is met die peule. Die blomme is romerig wit.
Acacia ataxacantha DC., ye una especie botánica pertenecientes a les Fabacees.
Ye un árbol subtropical que se produz n'África dende Senegal nel oeste de Sudán nel norte-esti, estender escontra'l sur en Namibia y Sudáfrica y puede atopase al traviés de gran parte de l'antigua provincia de Transvaal, KwaZulu-Natal y Suazilandia . Nes zones más seques suel llindase a los cursos d'agua y ribayos, pero en zones de mayor precipitación puede ser atopáu como un componente normal del parrotal de los montes o inclusive al marxe d'estos.
Ye un pequeñu árbol o parrotal con munchos tarmos desordenaos qu'algamen hasta 3–5 m d'altor, de cutiu enrevesosos. N'ocasiones, forma un pequeñu árbol con un diámetru de tarmu d'hasta 20–30 cm de diámetru. La corteza ye abuxada, dacuando con un tinte marrón, y ta fisurada llonxitudinalmente, de cutiu con descamación gruesa. Los nuevos tarmos son abondo nidios con estríes llonxitudinales, escayos d'hasta 8 mm percorrer. Pequeños escayos tamién s'atopen na parte inferior del axis de la fueya. La xamasca ye xeneralmente de color verde escuru y abondo trupu. El peciolu ye peludo y tien una distintiva glándula.
Les flores de color mariellu cremosu nacen en recímanos como espigues nos estremos de les cañes. Son arumaes y son un espectáculu curiosu en cualquier momentu a partir de mediaos de branu a empiezos de seronda (xineru-abril).
Seique la carauterística más llamativa d'esta planta ye la d'el color coloráu fondu a colloráu púrpura de les vaines que crecen en recímanos y da-y el nome común de "Llama escayu". Les vaines son planes, semi-tresparentes d'hasta 85 mm de llargor, menguando drásticamente en dambos estremos. Les vaines contienen de normal 6-8 granes que son de color oliva verde a marrón y esnachaes.[1]
Les especies del xéneru Acacia pueden contener derivaos de la dimetiltriptamina y glucósidos cianogénicos nes fueyes, les granes y la corteza, que la so ingestión puede suponer un riesgu pa la salú.[2]
Crecen meyor dende la grana. Les granes tienen de remoyar n'agua caliente. La so viabilidá ye bien variable ya impredicible. Les plantes de pebidal tienen d'apaecer a les 2 selmanes de la llantadera. La tasa de crecedera dempués del tresplante ye primeramente lentu y depués amóntase. Nel xardín, favorez-y un bon regáu - sicasí, tien abondo bona resistencia a la seca. Tien De ser protexíu de les xelaes cuando son nueves. Como cobertoria vexetal, pueden formar una impenetrable y curiosa pantalla.
Anque esti árbol tien un desordenáu vezu, el brillosu color de los sos vaines ye una carauterística curiosa pal xardín. Los raigaños tamién s'utilicen en cestería y tamién fueron tradicionalmente utilizaos pa faer llargues pipes.
En delles partes del norte de Zimbabue, llantóse como una barrera eficaz a lo llargo de les llinies de drenaxe mientres la guerra de lliberación, onde inda persiste.
Acacia ataxacantha describióse por Augustin Pyrame de Candolle y espublizóse en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 459. 1825.[3][4]
Acacia: nome xenéricu deriváu del griegu ακακία (akakia), que foi dau pol botánicu Griegu Pedanius Dioscorides (A.C. 90-40) pal árbol melecinal A. nilotica nel so llibru De Materia Medica.[5] El nome deriva de la pallabra griega, ακις (akis, escayos).[6]
ataxacantha: epítetu que deriva de les pallabres griegues "taxis" = alcuerdu y "akantha" = escayos, en referencia a la dispersión de munchos escayos nos tarmos y biltos.
Acacia ataxacantha DC., ye una especie botánica pertenecientes a les Fabacees.
Fueyes Tueru Flores nel so hábitatDédd genn xeet la ci xeeti garab yi, mi ngi bokk ci njabootug Fabacées, mi ngi fekk baax ci Afrig gu ron-saharaa
Garab gii melow ñax gu sëq gu law ci guddaayu garab lay yor.
Yenn saa yi nag melow as ngarab su dàttam di àgg 20 ba 30i sàntimet ak 3 ba 5i met ci guddaay lay yor. Daa bariy dég, yu ay car ak reeni xobam tiye. Seen ug guddaay danay àgg ba 8i milimet. Doomam day tàcc, di yore melow puur, xonq mbaa baam tey àgg cig natt 6 ba 10i sàntimet ci guddaay ngir 1 ba 1,5 sàntimet ci yaatuwaay. Ci tënk 6 ba 8i saal yu tàcc, yu nëtëx mbaa xuun lay ëmb.
Dédd gi deef na ko jëfandikoo nig garabu paju cosaan. Tóortóoram meññ lem. Màttam danay jariñ ci defarug jumtukaay yu wuute (tum, fett...). Wàqaasam dees na ko feteñe.
Dédd genn xeet la ci xeeti garab yi, mi ngi bokk ci njabootug Fabacées, mi ngi fekk baax ci Afrig gu ron-saharaa
Senegalia ataxacantha, commonly known as the flame thorn, is an African tree species with conspicuous red pods and numerous hooked prickles.
It is widespread in sub-Saharan Africa from Senegal in the west to Sudan in the east, Namibia, Botswana, Zimbabwe, and in the Transvaal and KwaZulu-Natal. In arid regions it prefers low-lying sites near streams, watercourses and in valleys, but in higher rainfall areas is a common constituent of the bush, often favouring forest margins. Once established, young trees are quite frost-hardy.
Its normal habit is that of a multi-stemmed, untidy, large shrub with a tendency for the shoots to scramble using their recurved prickles, and often develops into a single-stemmed tree of 5-10m in height and 300mm trunk diameter. The rounded crown of dense, dark green foliage is composed of very small pinnules. Translucent red pods provide a colourful display when backlit. The flaking bark is light grey, splitting longitudinally and transversely, and revealing a buff under-colour. The persistent prickles are profuse on young twigs, but can also be found on older wood. Unlike other species of the genus Acacia, the prickles are not in pairs, but scattered along young twigs ('ataxacantha' = orderless prickles).
Flowers occur as clusters of off-white or cream-coloured terminal spikes which are fragrant and bloom during spring and summer.[1] The timber, resembling that of Acacia melanoxylon, often has heart rot, but when sound is of good quality and handsomely streaked in black, dark brown, purple and cream, with markedly contrasting off-white sapwood.
The appearance of this species may be confused with Senegalia caffra which differs by having paired prickles, stouter pods and greyish-green markedly pendent foliage.
Traditionally, the root bark is used as an aphrodisiac.[2]
Senegalia ataxacantha, commonly known as the flame thorn, is an African tree species with conspicuous red pods and numerous hooked prickles.
Acacia ataxacantha DC. es una especie pertenecientes a las Fabáceas.
Es un árbol subtropical que se produce en África desde Senegal en el oeste de Sudán en el norte-este, se extiende hacia el sur en Namibia y Sudáfrica y se puede encontrar a través de gran parte de la antigua provincia de Transvaal, KwaZulu-Natal y Suazilandia . En las zonas más secas suele limitarse a los cursos de agua y barrancos, pero en zonas de mayor precipitación puede ser encontrado como un componente normal del arbusto de los bosques o incluso al margen de estos.
Es un pequeño árbol o arbusto con muchos tallos desordenados que alcanzan hasta 3–5 m de altura, a menudo enmarañados. En ocasiones, forma un pequeño árbol con un diámetro de tallo de hasta 20–30 cm de diámetro. La corteza es grisácea, a veces con un tinte marrón, y está fisurada longitudinalmente, a menudo con descamación gruesa. Los jóvenes tallos son bastante suaves con estrías longitudinales, espinas de hasta 8 mm lo recorren. Pequeñas espinas también se encuentran en la parte inferior del axis de la hoja. El follaje es generalmente de color verde oscuro y bastante denso. El peciolo es peludo y tiene una distintiva glándula.
Las flores de color amarillo cremoso nacen en racimos como espigas en los extremos de las ramas. Son perfumadas y son un espectáculo atractivo en cualquier momento a partir de mediados de verano a comienzos de otoño (enero-abril).
Tal vez la característica más llamativa de esta planta es la del color rojo profundo a rojo púrpura de las vainas que crecen en racimos y le da el nombre común de "Llama espina". Las vainas son planas, semi-transparentes de hasta 85 mm de longitud, disminuyendo drásticamente en ambos extremos. Las vainas contienen normalmente 6-8 semillas que son de color oliva verde a marrón y achatadas.[1]
Las especies del género Acacia pueden contener derivados de la dimetiltriptamina y glucósidos cianogénicos en las hojas, las semillas y la corteza, cuya ingestión puede suponer un riesgo para la salud.[2]
Crecen mejor desde la semilla. Las semillas deben remojarse en agua caliente. Su viabilidad es muy variable e impredecible. Las plantas de semillero deben aparecer a las 2 semanas de la siembra. La tasa de crecimiento después del trasplante es inicialmente lento y luego se incrementa. En el jardín, le favorece un buen regado - sin embargo, tiene bastante buena resistencia a la sequía. Debe ser protegido de las heladas cuando son jóvenes. Como cobertura vegetal, pueden formar una impenetrable y atractiva pantalla.
Aunque este árbol tiene un desordenado hábito, el brillante color de sus vainas es una característica atractiva para el jardín. Las raíces también se utilizan en cestería y también han sido tradicionalmente utilizados para hacer largas pipas.
En algunas partes del norte de Zimbabue, se plantó como una barrera eficaz a lo largo de las líneas de drenaje durante la guerra de liberación, donde todavía persiste.
Acacia ataxacantha fue descrita por Augustin Pyrame de Candolle y publicado en Prodromus Systematis Naturalis Regni Vegetabilis 2: 459. 1825.[3][4]
Ver: Acacia: Etimología
ataxacantha: epíteto que deriva de las palabras griegas "taxis" = acuerdo y "akantha" = espinas, en referencia a la dispersión de muchas espinas en los tallos y brotes.
Acacia ataxacantha DC. es una especie pertenecientes a las Fabáceas.
Hojas Tronco Flores en su hábitatSenegalia ataxacantha est une espèce de plantes de la famille des Fabacées, originaire de l'Afrique subsaharienne.
Cet acacia prend la forme d'un buisson aux rameaux nombreux, isolé ou grimpant le long d'un autre arbre. Il peut parfois prendre lui-même la forme d’un arbrisseau et son tronc peut atteindre 20 à 30 cm de diamètre pour 3 à 5 m de hauteur[3].
La feuille, composée bipennée, porte de nombreuses folioles (de 8 à 15 paires en général, parfois 5 paires seulement) qui eux-mêmes portent de nombreux foliolules (de 20 à 40 paires)[4].
Les épines sont nombreuses, portées par les tiges et le rachis des feuilles. Elles mesurent jusqu'à 8 mm de longueur[3].
Les fleurs de couleur crème, parfumées, forment des épis denses de 4 à 6 cm de long, ressemblant à des chenilles ou des écouvillons[4]. Les fruits sont des gousses aplaties, rose pourpré, rouge pourpré ou brun-rouge, mesurant de 6 à 10 cm de longueur pour 1 à 1,5 cm de largeur[4]. Elles contiennent généralement de 6 à 8 graines aplaties, de couleur vert-olive ou marron[3].
Cette espèce est répandue dans une grande partie de l'Afrique subsaharienne. Son aire de répartition va, au nord, du Sénégal au Soudan et au sud de la Namibie à l'Afrique du Sud. On le trouve souvent dans les forêts galeries, lisières de forêt ou sur sol cuirassé couverte d’une couche sablo-limoneuse humide, souvent associé au Kinkeliba (Combretum micranthum)[4].
Cette espèce a tendance à former des fourrés inextricables. Elle a tendance à coloniser les zones perturbées ou dégradées, par exemple après un défrichement[3],[4]. Les feuilles sont consommées par les larves de plusieurs espèces de papillons et cet acacia est souvent visité par diverses espèces d'oiseaux insectivores tels que des crombecs, apalis et irrisors, qui viennent inspecter les fleurs, feuilles et troncs[3].
Le nom d'espèce « ataxacantha » vient du grec ancien « a » privatif et « taxis » signifiant « ordre » ou « arrangement », puis « akantha » signifiant « épine » pour signifier « épines en désordre », qui est une allusion à la présence de nombreuses épines sur les tiges troncs et pousses[3].
Cet acacia est utilisé comme plante médicinale traditionnelle pour ses propriétés désinfectantes et analgésiques. Feuilles et fruits peuvent être utilisés comme fourrage, mais le bétail ne les apprécient guère. Les fleurs sont mellifères. Le bois peut être utilisé pour fabriquer divers objets (cannes, arcs…). L'aubier est clair, de couleur crème, et le duramen est brun-rouge. L'aubier peut être débité en fines lamelles qui pourront être tressées pour fabriquer des paniers (vannerie). Les branches sont utilisées pour fabriquer des clôtures, les épines pour fabriquer des hameçons de pêche, l'écorce pour tresser des cordages et les racines pour la vannerie ou la fabrication de tuyaux de pipe[4],[3]. Cette espèce peut être plantée comme haie décorative (fleurs, gousses) et défensive (épines, impénétrabilité)[3].
Senegalia ataxacantha est une espèce de plantes de la famille des Fabacées, originaire de l'Afrique subsaharienne.
Acacia ataxacantha é uma espécie de leguminosa do gênero Acacia, pertencente à família Fabaceae.[2]