Leocereus bahiensis és l'única espècie de cactus del gènere Leocereus.
Leocereus bahiensis està poc ramificada en posició vertical o lleugerament estesa que aconsegueix una grandària de fins a 3 metres d'altura. La seva tiges són de color verd oliva, cilíndriques i els seus prims brots llenyosos, de fins a 2 metres de longitud i entre 1 i 2,5 cm de diàmetre. Les 10 a 19 costelles són arrodonides, contundents i baixes. Les arèoles circulars estan a 4-7 mil·límetres de distància i porten de 8 a 16 primes espines com a agulles de color groguenc a marró fosc. Les flors són blanques i tubulars, de 40-57 mm de llarg, té un diàmetre de 20 a 25 mil·límetres i estan obertes a la nit i apareixen en el vèrtex. Els fruits són vermells, esfèrics a oblongues i fan 23 a 31 mil·límetres de llarg, amb un diàmetre de 19-32 mm. Les llavors són negres brillants d'1.3 a 1.8 mil·límetres de llarg.
Aquesta espècie és endèmica del Brasil oriental, on es troba a Piauí, Badia i Mines Gerais en elevacions de 550 a 1.500 msnm. L'espècie es troba dins del Parc Nacional da Chapada Diamantina, el Parc Estadual de Morro Chapéu, Parc Nacional Boqueirão da Onça i el Parc Nacional do Rio Parnaíba.
Leocereus bahiensis va ser descrita per Britton & Rose i publicat a The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 108–109, f. 160–161. 1920.[1]
Leocereus: nom genèric compost de leo en honor de Antônio Pacheco Lião (1872–1931), director del Jardí Botànic de Rio de Janeiro i el sufix Cereus.
Bahia epítet geogràfic que al·ludeix a la seva localització en l'estat brasiler de Bahia.[2]
Leocereus bahiensis ist die einzige Pflanzenart der monotypischen Gattung Leocereus in der Familie der Kakteengewächse (Cactaceae). Der botanische Name der Gattung ehrt den brasilianischen Botaniker Antônio Pacheco Leão (1872–1931), einen Direktor des Botanischen Gartens von Rio de Janeiro.[1] Das Artepitheton bahiensis verweist auf das Vorkommen der Art im brasilianischen Bundesstaat Bahia.[2]
Der aufrechte oder sich etwas der Länge nach hinstreckende, wenig verzweigte Leocereus bahiensis erreicht Wuchshöhen von bis zu 3 Metern. Seine olivgrünen, zylindrischen, schlanken Triebe sind holzig, werden bis zu 2 Meter lang und erreichen Durchmesser zwischen 1 und 2,5 Zentimeter. Die 10 bis 19 Rippen sind gerundet, stumpf und niedrig. Die kreisrunden Areolen sind 4 bis 7 Millimeter voneinander entfernt. Die 8 bis 16 schlanken, nadelartigen Dornen sind gelblich bis dunkelbraun.
Die weißen, röhrenförmigen Blüten sind 40 bis 57 Millimeter lang, haben einen Durchmesser von 20 bis 25 Millimeter und öffnen sich in der Nacht. Sie erscheinen in der Nähe des Scheitels. Der grüne, beschuppte Blütenbecher hat blasse, bis zu 4 Millimeter lange Dornen in den Axillen. Die bis zu 12 Millimeter lange Blütenröhre ist grün und mit dunklen Haaren und Borsten bedeckt.
Die roten, nicht aufreißenden Früchte sind kugelförmig bis länglich und sind bei einem Durchmesser von 19 bis 32 Millimeter 23 bis 31 Millimeter lang. Die glänzend schwarzen Samen sind 1,3 bis 1,8 Millimeter lang.
Das Verbreitungsgebiet von Leocereus bahiensis reicht, in Höhenlagen von 550 bis 1500 Metern, vom Norden des brasilianischen Bundesstaats Bahia bis nach Minas Gerais.
Die Erstbeschreibung der Gattung und der heute noch verbliebenen einzigen Art erfolgte 1920 durch Nathaniel Lord Britton und Joseph Nelson Rose.[3]
In der Roten Liste gefährdeter Arten der IUCN wird die Art als „Least Concern (LC)“, d. h. als nicht gefährdet geführt.[4]
Leocereus bahiensis ist die einzige Pflanzenart der monotypischen Gattung Leocereus in der Familie der Kakteengewächse (Cactaceae). Der botanische Name der Gattung ehrt den brasilianischen Botaniker Antônio Pacheco Leão (1872–1931), einen Direktor des Botanischen Gartens von Rio de Janeiro. Das Artepitheton bahiensis verweist auf das Vorkommen der Art im brasilianischen Bundesstaat Bahia.
Leocereus bahiensis es la única especie de cactus del género Leocereus.
Leocereus bahiensis está poco ramificada en posición vertical o ligeramente extendida que alcanza un tamaño de hasta 3 metros de altura. Su tallos es de color verde oliva, cilíndrico y sus delgados brotes leñosos, de hasta 2 metros de longitud y entre 1 y 2,5 cm de diámetro. Las 10 a 19 costillas son redondeadas, contundentes y bajas. Las areolas circulares están a 4-7 milímetros de distancia y llevan de 8 a 16 delgadas espinas como agujas de color amarillento a marrón oscuro. Las flores son blancas y tubulares, de 40-57 mm de largo, tiene un diámetro de 20 a 25 milímetros y están abiertas por la noche. Ellos aparecen en el vértice. Los frutos son rojos, esféricos a oblongas y miden 23 a 31 milímetros de largo, con un diámetro de 19-32 mm. Las semillas son negros brillantes de 1.3 a 1.8 milímetros de largo.
Esta especie es endémica de Brasil oriental, donde se encuentra en Piauí, Bahía y Minas Gerais en elevaciones de 550 a 1.500 msnm. La especie se encuentra dentro del Parque nacional da Chapada Diamantina, el Parque Estadual de Morro Chapéu, Parque nacional Boqueirão da Onça y el Parque nacional do Río Parnaíba.
Leocereus bahiensis fue descrita por Britton & Rose y publicado en The Cactaceae; descriptions and illustrations of plants of the cactus family 2: 108–109, f. 160–161. 1920.[2]
Leocereus: nombre genérico compuesto de leo en honor de Antônio Pacheco Leão (1872–1931), director del Jardín Botánico de Río de Janeiro y el sufijo Cereus.
Bahia epíteto geográfico que alude a su localización en el estado brasileño de Bahía.[3]
Leocereus bahiensis – gatunek sukulenta z rodziny kaktusowatych (Cactaceae), jedyny przedstawiciel monotypowego rodzaju Leocereus Britton & Rose.
Należy do rodziny kaktusowatych (Cactaceae) Juss., która jest jednym z kladów w obrębie rzędu goździkowców (Caryophyllales) i klasy roślin okrytonasiennych[1]. W obrębie kaktusowatych należy do plemienia Trichocereeae, podrodziny Cactoideae[2].
Gromada okrytonasienne (Magnoliophyta Cronquist), podgromada Magnoliophytina Frohne & U. Jensen ex Reveal, klasa Rosopsida Batsch, podklasa goździkowe (Caryophyllidae Takht.), nadrząd Caryophyllanae Takht., rząd goździkowce (Caryophyllales Perleb), podrząd Cactineae Bessey in C.K. Adams, rodzina kaktusowate (Cactaceae Juss.), rodzaj Leocereus Britton & Rose[3].
Leocereus bahiensis – gatunek sukulenta z rodziny kaktusowatych (Cactaceae), jedyny przedstawiciel monotypowego rodzaju Leocereus Britton & Rose.