الأسماء في صفحات التنقل
El dimoni gros o dimoni de boca negra (Epigonus telescopus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.[5]
És carnívor: menja peixets i invertebrats planctònics.[6]
És un peix marí, bentònic o bentopelàgic al talús continental i batidemersal que viu entre 75 i 1.200 m de fondària (normalment, entre 300 i 800) sobre fons tous i entre les latituds 65°N i 43°S. Els juvenils són pelàgics.[6][9][10][11]
Es troba a l'Atlàntic nord (des d'Islàndia[12] fins a les illes Canàries, la mar Mediterrània i la mar Negra,[13] i incloent-hi un registre a Nord-amèrica),[14] l'Atlàntic sud-oriental, l'Índic[15] i el Pacífic sud-occidental.[6][16][17][18][19][20][21][22][23][24][25][26][27][28][29][30][31][32][33][34][35][36][37][38][39][40][41][42][43][44][45][46][47]
La seua carn és blanca, gens eixuta o fibrosa i molt fina (comparable a l'orada o el llobarro). Amb el cap i les ganyes es fa un bon fumet gelatinós d'alt valor proteic que serveix per afegir a l'arròs o les creïlles.[13]
És inofensiu per als humans.[6]
El dimoni gros o dimoni de boca negra (Epigonus telescopus) és una espècie de peix pertanyent a la família dels epigònids.
Epigonus telescopus, the black cardinal fish, is a species of deepwater cardinalfish found in most temperate oceans worldwide, at depths of between 75 and 1,200 metres (246 and 3,937 ft) though mostly between 300 and 800 metres (980 and 2,620 ft). It can reach a length of 75 centimetres (30 in) TL though most specimens do not exceed 55 centimetres (22 in) TL. It has been reported that this species can reach an age of 104 years.[2]
The black cardinal fish is a shallow-bodied fish with large eyes and a blunt snout and slightly projecting lower jaw. The dorsal fin is in two parts and has seven or eight spines and nine to eleven soft rays. The anal fin has two spines and nine soft rays. The general colour of this fish is purplish-brown or black and living specimens are iridescent.[2]
The black cardinal fish is a deepwater bentho-pelagic fish that is found on continental slopes, undersea ridges and seamounts in the northern Atlantic, ranging from Iceland to the Canary Islands and the Corner Rise Seamounts. It is also found in the southeastern Atlantic, including the Walvis Ridge off southwestern Africa, the Indian Ocean and the southwestern Pacific Ocean.[2]
The black cardinal fish is subject to commercial fisheries, primarily around seamounts.[3] Based on the FAO fishery statistics, the annual catches worldwide ranged between 1,355 and 4,353 tonnes in 2000 to 2009, most of the fish being taken from the Southwest Pacific (FAO Fishing Area 81). [4] However, according to Watson et al.,[3] the catches peaked at 10,000 tonnes in the year 2000.[3]
Epigonus telescopus, the black cardinal fish, is a species of deepwater cardinalfish found in most temperate oceans worldwide, at depths of between 75 and 1,200 metres (246 and 3,937 ft) though mostly between 300 and 800 metres (980 and 2,620 ft). It can reach a length of 75 centimetres (30 in) TL though most specimens do not exceed 55 centimetres (22 in) TL. It has been reported that this species can reach an age of 104 years.
El Epigonus telescopus o Bulls-eye es un pez de la familia Epigonidae, que se puede ubicar en la mayoría de océanos templados del mundo, entre profundidades de entre los 75 y 1,200 metros de profundidad. Tienen un largo de entre 30 y 75 centímetros.
El Epigonus telescopus o Bulls-eye es un pez de la familia Epigonidae, que se puede ubicar en la mayoría de océanos templados del mundo, entre profundidades de entre los 75 y 1,200 metros de profundidad. Tienen un largo de entre 30 y 75 centímetros.
Epigonus telescopus Epigonus generoko animalia da. Arrainen barruko Epigonidae familian sailkatzen da.
Espezie hau Adriatikoan aurki daiteke.
Epigonus telescopus Epigonus generoko animalia da. Arrainen barruko Epigonidae familian sailkatzen da.
Sonneur commun, Cardinal noir
Le Sonneur commun[5] (Epigonus telescopus), ou littéralement cardinal noir d'après son nom en anglais, est une espèce de poissons cardinaux que l'on retrouve dans la plupart des océans tempérés du monde à des profondeurs comprises entre 75 et 1 200 m, mais surtout entre 300 et 800 m. Il peut atteindre une longueur de 75 cm LT, bien que la plupart des spécimens n'excèdent pas 55 cm LT. Il a été signalé que cette espèce peut atteindre l'âge de 104 ans[6].
Le sonneur commun est un poisson peu profond, aux grands yeux, au museau arrondi et à la mâchoire inférieure légèrement saillante. La nageoire dorsale est en deux parties et compte sept ou huit épines et neuf à onze rayons mous. La nageoire anale a deux épines et neuf rayons doux. La couleur générale de ce poisson est brun violacé ou noir et les spécimens vivants sont irisés[6].
Le sonneur noir est un poisson bentho-pélagique d'eau profonde que l'on trouve sur les marges continentales, les crêtes et les monts sous-marins en Atlantique Nord, de l'Islande aux îles Canaries et aux Monts sous-marins du Corner Rise (en). On le trouve également dans l'Atlantique Sud-Est, y compris la dorsale de Walvis au large du sud-ouest de l'Afrique, dans l'océan Indien et dans le sud-ouest de l'océan Pacifique[6].
Ce poisson fait l'objet d'une pêche commerciale, principalement autour des monts sous-marins[8]. D'après les statistiques de pêche de la FAO, les prises annuelles mondiales se situaient entre 1 355 et 4 353 tonnes de 2000 à 2009, la plupart des poissons ayant été pêchés dans le Pacifique Sud-Ouest (Zone de pêche 81 de la FAO)[9]. Cependant, selon Watson et al., les prises ont atteint un pic de 10 000 tonnes en 2000[8].
Sonneur commun, Cardinal noir
Le Sonneur commun (Epigonus telescopus), ou littéralement cardinal noir d'après son nom en anglais, est une espèce de poissons cardinaux que l'on retrouve dans la plupart des océans tempérés du monde à des profondeurs comprises entre 75 et 1 200 m, mais surtout entre 300 et 800 m. Il peut atteindre une longueur de 75 cm LT, bien que la plupart des spécimens n'excèdent pas 55 cm LT. Il a été signalé que cette espèce peut atteindre l'âge de 104 ans.
O Tomás ou boca negra (Epigonus telescopus, Risso 1810) é un peixe mariño da familia dos epigónidos (Epigonidae), da orde dos Perciformes.
Ten un corpo alongado e cilíndrico (sen a compresión lateral habitual na maioría dos peixes), cuberto de escamas grandes. Pode medir ata 75 cm, pero o habitual é que teña uns 50-55 cm de lonxitude. Os ollos son grandes, ó que lle debe o nome popular de bulls-eye ou big-eye, en Inglaterra.
A cor é marrón escuro ou negro violáceo, iridescente en vida. Tamén é negro o interior da boca (e de aí o nome galego de boca negra)
Dúas aletas dorsais separadas, con 7-8 radios espiñosos e 9-11 brandos. Na anal, 2 espiñas e 9 radios brandos.
Habita nos océanos temperados do Atlántico (Europa, África, América) e mais Australia, a profundidades de entre 75 e 1.200 metros (usualmente entre 300 e 800 m).
Péscase con artes de palangre a gran profundidade, na costa norte galega.
A carne é branca, compacta e saborosa e pode cociñarse ó forno, cocido, en salpicón etc.
Os nomes de Tomás e boca negra proceden da DX de Formación Pesqueira (1999). Ríos Panisse non recolleu esta especie na costa galega, e só constatou o nome de Tomás para outro peixe diferente: a piarda ou pión (Argentina sphyraena), en Miño, A Coruña, Corme e Laxe.
Outra fonte que recolle o nome de Tomás para un peixe foi Aníbal Otero, e localízao en Marín. A descrición que dá: "de color negruzco y de ojos grandes, que relumbra por la noche" fainos pensar que se trate do Epigonus, pola cor negra e a iridescencia da pel, aínda que o tamaño dos ollos é grande tanto nesta especie como na Argentina.
O Tomás ou boca negra (Epigonus telescopus, Risso 1810) é un peixe mariño da familia dos epigónidos (Epigonidae), da orde dos Perciformes.
L'Epigonus telescopus, noto in italiano come re di triglie nero è un pesce abissale della famiglia Epigonidae.
È diffuso nel mar Mediterraneo e nell'Oceano Atlantico orientale dalle acque del Nord Europa a quelle del Sudafrica, segnalato anche in altri bacini ma non è certo se siano o meno appartenenti a questa specie. Nei mari italiani è apparentemente raro ma in realtà potrebbe essere comune in ambienti molto profondi.
È una specie di acque profonde che si trova fino ad oltre 1000 metri di fondale. Ha abitudini demersali e nuota a piccola distanza dal fondale.
Ha corpo fusiforme abbastanza slanciato con un occhio molto grande e rotondo. La bocca è grande ed arriva all'incirca al centro dell'occhio. Le pinne dorsali sono due, distanti; la prima ha 7 raggi spinosi, la seconda, più lunga, ne ha da 9 a 12 di cui il primo spiniforme e molto breve. La pinna anale è lunga all'incirca come la seconda dorsale ed è inserita più indietro. La pinna caudale è biloba. Le scaglie sono grandi e si staccano facilmente; sono presenti anche sulla testa e sulle pinne impari. Sull'opercolo branchiale sono presenti due piccole spine. È molto simile al re di triglie bruno.
Il colore dell'animale morto è marrone o nero violaceo con punti marroni sull'opercolo branchiale. Quando è vivo sembra che il colore sia rossiccio o violaceo ma è stato osservato pochissime volte. La bocca internamente ha un colore nero intenso. L'occhio è argentato con l'iride verde.
La lunghezza media è di circa 15 cm, talvolta può raggiungere i 60 cm.
È predatore e si ciba di crostacei e pesci.
Sembra che questa specie sia ermafroditismo.
Si cattura con le reti a strascico e con i palamiti.
Le carni sono ottime.
Epigonus constanciae (Giglioli, 1880) o re di triglie spinoso è simile, se ne distingue per la spina pungente presente sull'opercolo, per il colore più chiaro, bruno giallastro e l'occhio ovale. È presente nel Mediterraneo, comprese le acque italiane e nell'Oceano Atlantico orientale. Vive in acque profonde fino ad 800 m ed è più bentonico rispetto ad E. telescopus..
L'Epigonus telescopus, noto in italiano come re di triglie nero è un pesce abissale della famiglia Epigonidae.
Epigonus telescopus is een straalvinnige vissensoort uit de familie van diepwaterkardinaalbaarzen (Epigonidae).[1] De wetenschappelijke naam van de soort is voor het eerst geldig gepubliceerd in 1810 door Risso.
Bronnen, noten en/of referenties
Dyphavsabbor (Epigonus telescopus) er en fiskeart.
Den er en slank fisk med store, ctenoide skjell som lett faller av. Munnen og øynene er store. Den har to ryggfinner; den fremre har 6–7 piggstråler og den bakre én piggstråle og 9–11 bløtstråler. Den kan bli opptil 75 cm lang, men er som regel kortere enn 55 cm.
Dyphavsabbor lever på, eller rett over, bløtbunn på 75–1200 m dyp langs kontinentalskråningene. Unge eksemplarer er pelagiske. Den eter hoppekreps, reker, pilormer og lysprikkfisker.
Arten finnes i Nord-Atlanteren fra Island sør til Kanariøyene. Den finnes også i det vestlige Middelhavet, Sør-Atlanteren, Det indiske hav og det sørvestre Stillehavet.
Det eneste norske funnet er fra 1937, da et eksemplar ble tatt i en reketrål i Trondheimsfjorden.[1] Et annet norsk navn er teleskopfisk. Dette navnet kommer av de store øynene på denne dypvannsfisken.
Det blir drevet litt fiske etter dyphavsabbor. Størst betydning har arten i New Zealand.[2]
Dyphavsabbor (Epigonus telescopus) er en fiskeart.
Den er en slank fisk med store, ctenoide skjell som lett faller av. Munnen og øynene er store. Den har to ryggfinner; den fremre har 6–7 piggstråler og den bakre én piggstråle og 9–11 bløtstråler. Den kan bli opptil 75 cm lang, men er som regel kortere enn 55 cm.
Dyphavsabbor lever på, eller rett over, bløtbunn på 75–1200 m dyp langs kontinentalskråningene. Unge eksemplarer er pelagiske. Den eter hoppekreps, reker, pilormer og lysprikkfisker.
Arten finnes i Nord-Atlanteren fra Island sør til Kanariøyene. Den finnes også i det vestlige Middelhavet, Sør-Atlanteren, Det indiske hav og det sørvestre Stillehavet.
Det eneste norske funnet er fra 1937, da et eksemplar ble tatt i en reketrål i Trondheimsfjorden. Et annet norsk navn er teleskopfisk. Dette navnet kommer av de store øynene på denne dypvannsfisken.
Det blir drevet litt fiske etter dyphavsabbor. Størst betydning har arten i New Zealand.
Epigonus telescopus é um peixe das águas profundas pertencente à família Epigonidae, que ocorre entre os 75 e os 1200 m de profundidade na maioria das regiões temperadas dos oceanos.
Epigonus telescopus é um peixe das águas profundas pertencente à família Epigonidae, que ocorre entre os 75 e os 1200 m de profundidade na maioria das regiões temperadas dos oceanos.
Teleskopabborre, Epigonus telescopus, är en fisk i familjen djuphavsabborrfiskar som framför allt finns i östra Atlanten.
Teleskopabborren påminner om havsabborren, men är mycket mindre;[2] maxlängden är 75 cm, och arten blir oftast inte mycket längre än 55 cm.[3] Kroppen är långsträckt med stora fjäll, och har en brunlila till nästan svart färg. Munhålan är svart, och ögonen är mycket stora. Gällocken är försedda med två taggar. Den har två, tämligen höga ryggfenor.[2]
Ungfiskarna är pelagiska, medan de vuxna djuren övervägande vistas vid eller nära mjuka bottnar. Den förekommer på djup mellan 75 och 1 200 m, även om den är vanligast mellan 300 och 800 m. Arten livnär sig av småfisk och djurplankton. Den kan bli mycket gammal; en ålder på 104 år har konstaterats.[3]
Arten finns framför allt i östra Atlanten från Island till Kanarieöarna samt i Sydöstatlanten, Indiska oceanen och sydvästra Stilla havet från Sydöstafrika till Sydvästafrika och vidare till Nya Zeeland.[3] Påträffad utanför Nordamerikas kust[3] och vid Norge[2].
Teleskopabborre, Epigonus telescopus, är en fisk i familjen djuphavsabborrfiskar som framför allt finns i östra Atlanten.
