الأسماء في صفحات التنقل
Sprattus és un gènere de peixos pertanyent a la família dels clupèids.[3]
Algunes espècies es reprodueixen al llarg de tot l'any (ja sigui a prop de la costa o fins a 100 km a alta mar), principalment del juliol al maig (la mar Negra), del desembre a l'abril (la Mediterrània), de l'abril a l'agost (l'oceà Atlàntic i la mar Bàltica) i el gener al Canal de la Mànega.[4]
Com a juvenils, mengen diatomees i larves i ous de copèpodes. Quan són adults es nodreixen de crustacis planctònics (sobretot, Calanus, Pseudocalanus i Temora).[4]
Són peixos pelàgics costaners, sovint d'aigües poc fondes, i, de vegades, tolerants de salinitats molt baixes.[4]
Es troba al Pacífic sud-occidental, l'Atlàntic sud-occidental i des de les costes atlàntiques del nord del Marroc fins a la mar del Nord, la mar Bàltica, la mar Mediterrània, la mar Adriàtica i la mar Negra.[4]
Són habituals, fregits, a les cuines britànica i búlgara.[17]
Rhywogaeth pysgod gychain olewog Clupeidae yw Corbennog, caiff eu ffrio a'u bwyta ym Mhrydain yn aml.[1]
Rhywogaeth pysgod gychain olewog Clupeidae yw Corbennog, caiff eu ffrio a'u bwyta ym Mhrydain yn aml.
Šprot (Sprattus) je rod mořských ryb z čeledi sleďovitých. Rozlišuje se pět druhů.
Atlantský oceán, Baltské moře, Středozemní moře, Černé moře, při pobřeží Nového Zélandu a jihovýchodní Austrálie.
Šprot (Sprattus) je rod mořských ryb z čeledi sleďovitých. Rozlišuje se pět druhů.
Sprotten (Sprattus) sind eine Gattung mariner, pelagisch lebender Heringe (Clupeidae). Sie sind Schwarmfische, ernähren sich von Plankton und werden etwa 12 bis 20 Zentimeter lang. Vier der fünf Arten leben in gemäßigten und subtropischen Meeren der südlichen Erdhalbkugel, lediglich die Europäische Sprotte (Sprattus sprattus) kommt mit zwei Unterarten im nördlichen Atlantik, im Mittelmeer, dem Schwarzen Meer und der Ostsee vor; sie gehört zu den wichtigen europäischen Nutzfischen. Bei Sprotten, die in kaltem Wasser leben, ist die Anzahl der Wirbel höher als bei den Bewohnern wärmerer Gewässer, ein Phänomen, das sie mit den Echten Heringen und anderen verwandten Gattungen teilen.
Geräucherte Sprotten gehören zu den Nahrungsmitteln mit dem höchsten Puringehalt.[1] Von Gicht oder erhöhtem Harnsäurespiegel im Blut Betroffene sollten daher den Genuss von Sprotten vermeiden.
Sprotten (Sprattus) sind eine Gattung mariner, pelagisch lebender Heringe (Clupeidae). Sie sind Schwarmfische, ernähren sich von Plankton und werden etwa 12 bis 20 Zentimeter lang. Vier der fünf Arten leben in gemäßigten und subtropischen Meeren der südlichen Erdhalbkugel, lediglich die Europäische Sprotte (Sprattus sprattus) kommt mit zwei Unterarten im nördlichen Atlantik, im Mittelmeer, dem Schwarzen Meer und der Ostsee vor; sie gehört zu den wichtigen europäischen Nutzfischen. Bei Sprotten, die in kaltem Wasser leben, ist die Anzahl der Wirbel höher als bei den Bewohnern wärmerer Gewässer, ein Phänomen, das sie mit den Echten Heringen und anderen verwandten Gattungen teilen.
Sprattus is a genus of small oily fish of the family Clupeidae. They are more usually known by their common name, sprats. There are five species in the genus.
Sprattus is a genus of small oily fish of the family Clupeidae. They are more usually known by their common name, sprats. There are five species in the genus.
Sprattus es un género de peces clupeiformes de la familia Clupeidae.[1]
Se reconocen las siguientes especies:[1]
Sprattus es un género de peces clupeiformes de la familia Clupeidae.
Sprattus est un genre de poissons de la famille des Clupeidae.
Selon FishBase (23 janvier 2020)[1], ITIS (23 janvier 2020)[2] et World Register of Marine Species (23 janvier 2020)[3] :
Sprattus é un xénero de peixes mariños da familia dos clupeidos.
Catro das súas cinco especies viven en augas cálidas e subtropicais do hemisferio sur, e só unha, Sprattus sprattus habita no Atlántico nororiental, e nos mares Báltico, Mediterráneo e Negro, sendo un dos principais peixes comerciais de Europa.[2]
Teñen o corpo alongado, algo comprimido lateralmente, pequeno, de entre 8 e 12 cm, alcanzando como máximo os 16 cm de lonxitude. A coloración do dorso é azul ou verdosa, cos costados e o ventre prateados. O maxilar inferior está claramente proxectado cara a adiante. As aletas pelvianas están sostidas por 7 (raramente 8) raios brandos, e están situadas a unha altura algo anterior á do comezo da aleta dorsal, que está situada no medio do lombo.[3]
Son peixes peláxicos, costeiros, nadando a miúdo en cardumes en augas pouco profundas cerca da costa. Algunhas poden tolerar salinidades moi baixas.
Efectúan grandes migracións para buscar o alimento no inverno e a primavera e en verán, e para o desove. Os adultos aliméntanse sobre todo de crustáceos planctónicos e as formas xuvenís de diatomeas e ovos e larvas de copépodos. Reprodúcense durante case todo o ano, cerca da costa ou até os 100 km mar adentro.[3]
O xénero comprende cinco especies:[4]
As tranchas afumadas, moi consumidas nos países do norte de Europa, están entre os alimentos con maior contido en purinas.[7]
As persoas afectadas de gota ou que teñan niveis elevados de ácido úrico no sangue deben, por tanto, evitaren o seu consumo.
Sprattus é un xénero de peixes mariños da familia dos clupeidos.
Catro das súas cinco especies viven en augas cálidas e subtropicais do hemisferio sur, e só unha, Sprattus sprattus habita no Atlántico nororiental, e nos mares Báltico, Mediterráneo e Negro, sendo un dos principais peixes comerciais de Europa.
Sprattus è un genere di pesci ossei marini appartenenti alla famiglia Clupeidae.
Questi pesci sono diffusi principalmente nelle fasce temperate dell'Emisfero Australe, lungo le coste di Patagonia, isole Falkland, Australia meridionale e Nuova Zelanda.
Soltanto una specie, S. sprattus, è presente nell'Emisfero boreale lungo le coste europee dell'Oceano Atlantico, compreso il mar Adriatico e il mar Nero.
Sono pesci pelagici costieri. Alcune specie (tra cui S. sprattus) mostrano una certa eurialinità e possono penetrare negli estuari e nelle lagune.
Appartenenti alla famiglia delle aringhe, questi pesci sono molto simili: presentano un corpo idrodinamico, allungato e snello, con profilo dorsale e ventrale poco pronunciato. Le pinne sono piccole e trapezoidali, la pinna caudale bilobata e sottile.
La livrea è semplice, con un colore argentato, più scuro sul dorso, tendente al bianco sul ventre.
La lunghezza massima varia dai 12 ai 18 cm, secondo la specie.
Tutte le specie del genere vivono in banchi anche molto numerosi.
Si nutrono prevalentemente di plancton (copepodi).
Sono predati abitualmente da un gran numero di specie, compresi mammiferi (leoni marini e tursiopi), calamari (Loligo forbesi), e pesci (squali, razze, merluzzi, e altri).
In Europa S. sprattus è oggetto di pesca in modo intensivo e consumate essiccate o sottolio. Le altre specie nell'Emisfero australe sono considerate specie di basso valore commerciale, pescate più che altro per pesca di sussistenza.
Sprattus è un genere di pesci ossei marini appartenenti alla famiglia Clupeidae.
Brētliņas (Sprattus) ir viena no siļķu dzimtas (Clupeidae) ģintīm, kas apvieno 5 siļķveidīgo zivju sugas.[1] Ziemeļu puslodē mājo viena suga, kas sastopama Atlantijas okeāna austrumu krastā, sākot ar Maroku un beidzot ar Ziemeļu un Baltijas jūrām, sastopamas arī Vidusjūrā, Adrijas un Melnajā jūrā.[2] Pārējās sugas mājo Dienvidu puslodē.[1]
Brētliņu ģinti Latvijā pārstāv viena suga — brētliņa (Sprattus sprattus). Tā ir saimnieciski nozīmīga Baltijas jūras zivs.[3]
Brētliņas ir maza auguma, sudrabainas zivtiņas ar tumšu, zilganzaļu muguru. Garums lielākajai daļai sugu ir 8—12 cm, lielākajām sugām 16 cm. Ķermenis saplacināts, proporcionāli garš. Uz vēdera asas, ķīļveida zvīņas. Žaunu vāka aizmugurējā mala noapaļota. Vēdera spuras ar 7—8 mīkstiem stariem, sākas pirms muguras spuras.[2][4]
Uzturas krasta joslā, bieži seklos ūdeņos, sēkļu tuvumā. Dažas sugas piemērojušās ūdenim ar zemu sāls saturu. Veido lielus barus, kas migrē no ziemas barošanās vietām uz vasaras nārstošanas vietām.[2] Barojas ar planktonu, galvenokārt ar vēžveidīgajiem.[2]
Brētliņu ģints (Sprattus)[1]
Brētliņas (Sprattus) ir viena no siļķu dzimtas (Clupeidae) ģintīm, kas apvieno 5 siļķveidīgo zivju sugas. Ziemeļu puslodē mājo viena suga, kas sastopama Atlantijas okeāna austrumu krastā, sākot ar Maroku un beidzot ar Ziemeļu un Baltijas jūrām, sastopamas arī Vidusjūrā, Adrijas un Melnajā jūrā. Pārējās sugas mājo Dienvidu puslodē.
Sprattus is een geslacht van straalvinnige vissen uit de familie van haringen (Clupeidae).[1] Het geslacht is voor het eerst wetenschappelijk beschreven in 1846 door Girgensohn.
Sprattus is een geslacht van straalvinnige vissen uit de familie van haringen (Clupeidae). Het geslacht is voor het eerst wetenschappelijk beschreven in 1846 door Girgensohn.
Multimedia w Wikimedia Commons Sprattus – rodzaj morskich ryb z rodziny śledziowatych (Clupeidae).
Atlantyk, Bałtyk, Morze Śródziemne, Morze Czarne, w pobliżu wybrzeży Nowej Zelandii i południowo-wschodniej Australii.
Gatunki zaliczane do tego rodzaju[2]:
Sprattus – rodzaj morskich ryb z rodziny śledziowatych (Clupeidae).
glej članek
Sprattus je rod majhnih pelaških rib iz družine sardel.
Sprattus je rod majhnih pelaških rib iz družine sardel.
Шпрот (Sprattus) — рід дрібних риб родини Clupeidae.
Cá trích cơm (Danh pháp khoa học: Sprattus) là một chi trong các loài cá béo cỡ nhỏ thuộc họ Clupeidae (Cá trích). Có 5 loài trong chi này. Các trích cơm hay cá nhỏ còn là tên gọi chung áp dụng cho một nhóm các cá thức ăn gia súc thuộc chi Sprattus trong gia đình Clupeidae. Thuật ngữ này cũng áp dụng cho một số cá thức ăn gia súc loại cá nhỏ ở Âu châu như nhỏ khác.
Giống như hầu hết các loài cá thức ăn gia súc, cá trích cơm được đánh giá cao chúng di chuyển liên tục trong các khối cầu lớn. Chúng cũng được ghi nhận có giá trị dinh dưỡng khi họ chứa hàm lượng cao chất béo không bão hòa có lợi cho sức khỏe. Cá trích cơm được con người được ăn ở nhiều nơi trên thế giới. Sản phẩm bán ra là đã được chuẩn bị từ cá cơm (từ thế kỷ 19) và cá mòi đôi khi được chế biến từ cá trích cơm. Cá trích cơm được biết đến với hương vị rất mềm mại và rất dễ nhầm lẫn với cá mòi bé.
Bài viết Lớp Cá vây tia này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Cá trích cơm (Danh pháp khoa học: Sprattus) là một chi trong các loài cá béo cỡ nhỏ thuộc họ Clupeidae (Cá trích). Có 5 loài trong chi này. Các trích cơm hay cá nhỏ còn là tên gọi chung áp dụng cho một nhóm các cá thức ăn gia súc thuộc chi Sprattus trong gia đình Clupeidae. Thuật ngữ này cũng áp dụng cho một số cá thức ăn gia súc loại cá nhỏ ở Âu châu như nhỏ khác.
Sprattus Girgensohn, 1846
Ареал
Шпро́ты[1] (лат. Sprattus) — род лучепёрых рыб из семейства сельдевых (Clupeidae). Длина тела до 13—18 см, масса — 10—12 г. Половой зрелости достигают в возрасте 1—2 года, живут до 5—6 лет. Питаются зоопланктоном. В состав рода включают пять видов: европейский шпрот обитает в морях Европы от Норвегии до Чёрного моря, южноамериканский шпрот — на шельфе Патагонии, три других вида обитают в водах Новой Зеландии и юга Австралии — Тасмания, Бассов пролив.
Европейский шпрот — одна из важнейших промысловых рыб в Северном, Балтийском (10—20 % всех уловов) и Норвежском морях и, в несколько меньшей степени, в Средиземном и Черном. Активная добыча ведется Данией, Норвегией, Россией, Латвией, Болгарией[2].
Это заготовка статьи по ихтиологии. Вы можете помочь проекту, дополнив её. Шпро́ты (лат. Sprattus) — род лучепёрых рыб из семейства сельдевых (Clupeidae). Длина тела до 13—18 см, масса — 10—12 г. Половой зрелости достигают в возрасте 1—2 года, живут до 5—6 лет. Питаются зоопланктоном. В состав рода включают пять видов: европейский шпрот обитает в морях Европы от Норвегии до Чёрного моря, южноамериканский шпрот — на шельфе Патагонии, три других вида обитают в водах Новой Зеландии и юга Австралии — Тасмания, Бассов пролив.
Европейский шпрот — одна из важнейших промысловых рыб в Северном, Балтийском (10—20 % всех уловов) и Норвежском морях и, в несколько меньшей степени, в Средиземном и Черном. Активная добыча ведется Данией, Норвегией, Россией, Латвией, Болгарией.
.jpg)
.jpg)
