dcsimg

Snakes are Born This Way - Lady Gaga Parody ( الإنجليزية )

المقدمة من EOL authors
The 2nd grade class at Conservatory Lab Charter School wrote and performed this parody to share what they had learned about snakes through their learning expedition. Watch the video on YouTube Conservatory Lab Charter School empowers a diverse range of children as scholars, artists, and leaders through an El Sistema-based orchestral education and a rigorous Expeditionary Learning curriculum.Our students come from throughout the Greater Boston Area. Learn more at www.conservatorylab.org Choreography by teachers Jenna Gampel and Alex Klove With thanks to Resident artists Joshua Garver and Erin Bollucker
ترخيص
cc-by-nc
حقوق النشر
Conservatory Lab Charter School
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
EOL authors

Serpentes ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
Wikipedia:Wikipedia:Llista d'artículos que toa Wikipedia tien que tener/Archivu
Pa ver el signu del horóscopu chinu, Signu de la Culiebra.
Pa ver los conceyos español y cubanu, La Sierpe.
«Culiebra» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Culiebra (dixebra).

Les culiebres (Serpentes) o ofidios (Ophidia) son un suborde de reptiles diápsidos pertenecientes al orde Squamata, superorde de los Lepidosaurios, caracterizáu pola ausencia de pates (el pitón caltién diminutes estremidaes frutu del so procesu evolutivu)[1] y el cuerpu bien allargáu. Aniciar nel periodu Cretácicu.

Les culiebres caracterizar pola ausencia d'estremidaes y cuerpu allargáu. Dalgunes tienen mordedures venenoses, como les cobres y les víbores, qu'utilicen pa matar a los sos preses enantes d'inxeriles. Otres culiebres, como les boes y pitonos, maten a les sos preses por constricción.

Reconócense más de 450 xéneros y de 3460 especies.[2][3] Créese que les culiebres deriven de dalgún tipu de llagartu, pero los detalles concretos del so orixe nun tán claros.[4]

Carauterístiques

 src=
Anatomía d'una culiebra.
1 esófagu, 2 gorgoberu, 3 pulmones traqueales, 4 pulmón esquierdu rudimentariu, 5 pulmón derechu, 6 corazón, 7 fégadu, 8 estómagu, 9 sacu d'aire, 10 vesícula, 11 páncrees, 12 bazu, 13 intestín, 14 testículos, 15 reñones.

Piel

La piel de la culiebra ta recubierta por escames. La mayoría de les culiebres utilicen escames de la parte ventral pa movese, enferronándose con elles a les superficies. Los sos párpagos atópense permanentemente zarraos, pero son en realidad escames tresparentes. Les culiebres camuden de piel dacuando. A diferencia d'otros reptiles, el cambéu de piel ye realizáu nuna pieza, como si tirara d'una media. Esto fai a midida que l'animal crez y amás pa reparar feríes y llibrase de parásitos esternos. La renovación periódica convirtió a la culiebra nun símbolu de salú y medicina, como s'amuesa na vara de Esculapio.

Desplazamientu

La locomoción realizar por aciu ondulaciones llaterales del cuerpu; les escames ventrales enanchaes de munches culiebres torguen el deslizamiento en direición contraria a la marcha. Delles culiebres, como ciertes boes y les víbores pueden movese tamién por aciu movimientos musculares de les escames ventrales col so cuerpu estendíu casi en llinia recta.

Cadarma

El cadarma tien munches vértebres, 200 nes víbores y 400 nes pitonos.

El craniu ta bien modificáu respectu al modelu básicu diápsido. Los güesos de la quexal cimeru tán sele xuníos al restu del craniu y el cuadráu puede movese llibremente y tien potentes músculos refractores, lo que dexa una enorme abertura de los quexales y la deglución de grandes preses enteres. Los dientes son agudos y curvados escontra tras y enllántense tantu nel cielu la boca como nel maxilar y el dentario.

Les boes y les pitonos tienen rudimentos de les estremidaes posteriores y de les sos cintures; nestes culiebres pueden trate unes garres na parte esterna y a cada llau de la cloaca que desempeñen un ciertu papel nel coitu.

Dentame

Esisten dellos tipos de dientes, según el güesu sobre'l que s'enllanten: maxilares, pterigoideos, palatino, dentarios y premaxilares. Los dientes maxilares son los más variaos y los únicos que pueden tar acomuñaos a glándules venenoses; pueden estremase cuatro tipos principales:

  • Aglifos.

Son dientes macizos, prensiles, curvados escontra tras pa suxetar la presa y nun tán diseñaos pa inocular venenu. Ye'l casu de munchos colúbridos, boidos y pitónidos. Polo xeneral son culiebres inofensives pal home, con esceición de les grandes constrictoras (pitones, anacondes).

  • Opistoglifos.

Son dientes acanalaos asitiaos na parte posterior del quexal y conectaos con glándules de venenu, constituyendo un sistema de inoculación primitivu. Cuidao que pa inyectar el venenu tien de morder cola parte posterior de la boca, de normal son pocu peligroses pal home. Este ye'l casu de la culiebra bastarda (Malpolon monspessulanus). Sicasí, les especies de gran tamañu pueden producir graves mordedures ya inclusive la muerte, como Dispholidus typus, del África subsaḥariana.

  • Proteroglifos.

Son dientes pequeños y fixos asitiaos na parte delantera de la boca, con una canal más o menos zarrada. Les cobres y les mambes tienen estos dientes. Delles especies, como la cobra cuspidora (Naja nigricollis), tener modificaos pa cuspir el venenu a más de cuatro metros de distancia.[5]

  • Solenoglifos.

Trátase de dos llargos caniles móviles en parte anterior del quexal; son buecos con una canal interior zarráu y conectáu con glándules venenoses. Los caniles pliéguense sobre'l cielu la boca cimeru cuando l'animal cierra la boca y endréchense rápido cuando la abrir. Ye'l sistema de inoculación más eficaz. Esti tipu de dentición ye carauterísticu de los vipéridos.

Órganos internos

 src=
Fleches coloraes: órganos receptores d'infrarroxos; fleches negres: furos nasales. Enriba, una pitón; embaxo, una culiebra de cascabel

L'aparatu respiratoriu y les coraes tán bien modificaos yá que el cuerpu tubular de la culiebra rique que tolos órganos seyan allargaos y delgaos. La glotis puede proxectase escontra alantre pa caltener abiertu'l conductu respiratoriu mientres la inxestión de la presa y, en delles especies una parte de la gorgoberu, ta especializada na respiración, constituyendo un pulmón traqueal.[4]

El pulmón esquierdu suel tar amenorgáu o dacuando inclusive puede faltar, y les demás coraes pares suelen asitiase a distintos niveles en cada llau. Tienen una pareya de muérganos reproductores.

Sentíos

La visión detallada ye llindada, pero nun torga la detección de movimientu. Delles culiebres tienen fosetas loreales, capaces de detectar el calor. Sicasí eso nun indica que tengan visión infrarroxa, una y bones la información va a árees del celebru distintes a les de la visión. A cencielles saben cada cosa si ta más caliente o menos.

El sentíu del oyíu de les culiebres ye bien llindáu yá que los órganos auditivos dexeneraron; falta'l tímpanu, el cuévanu timpánica y la trompa de Eustaquio, y la columela articular col cuadráu. Paez, pos, pocu probable que les culiebres puedan oyer con claridad sonido tresmitíos pel aire, pero ensin dulda son sensibles a les vibraciones del suelu, tresmitíes por aciu los güesos de la quexal.

Una culiebra güel al traviés de la so ñariz; la llingua pasa les partícules d'aire al muérganu de Jacobson na boca pal so exame. Otra carauterística de la so llingua ye que termina en dos ramificaciones, polo que se denomina bífida (la llingua bífida usar pa captar partícules químiques y percibiles col muérganu de Jacobson, que ta na parte delantera del cielu la boca).

Reproducción

 src=
Xenitales culiebra cobra

La mayoría de les culiebres reprodúcense poniendo güevos, pero delles especies desenvolvieron un métodu distintu. El cuerpu de la madre retien los güevos hasta que les críes tán totalmente formaes pa vivir d'una manera independiente.

En dellos casos el grupu enteru alluma críes totalmente formaes, ente qu'otros grupos pueden tar formaos por miembros qu'allumen críes formaes, como por miembros que ponen güevos. Por casu, dientro de la familia Boidae toles boes paren animales yá formaos, ente que les pitones ponen güevos.

Venenu

Munches especies usen venenu pa inmovilizar o matar a les sos preses. El venenu ye una cuspia modificada ya inyéctase gracies a los caniles.[6] Los caniles más especializaos (vipéridos) son bien llargos y buecos, y actúen como verdaderes aguyes hipodérmica que se claven fondamente ya inyecten el venenu. Otros tipos de caniles, menos especializaos, tienen una simple acanaladura nel so marxe posterior pola cual baxa'l venenu (cobres).

El venenu de les culiebres ye con frecuencia específicu pa les sos preses, y el so papel como mecanismu defensivu ye secundariu. El venenu, al igual que toles secreciones salivales, tien axentes que realicen una predigestión de los alimentos; por tanto, inclusive les culiebres "non venenoses" pueden causar daños nos texíos.[6]

El venenu ta constituyíu por una complexa amiestu de proteínes qu'actúen como neurotoxines (qu'ataquen el sistema nerviosu), hemotoxinas (qu'estropien la sangre), citotoxines (estropien los texíos), bungarotoxines y munches otres sustances que pueden afectar al organismu de distintes maneres; casi tolos venenos de culiebres tienen hialuronidasa, un enzima que destrúi'l acedu hialurónico, que ye'l cementu que caltién xuníu'l texíu conxuntivo que, por tantu se disgrega facilitándose asina'l rápidu espardimientu del venenu.[7]

El venenu almacenar nes glándules venenoses asitiaes na parte posterior de la cabeza. En toles culiebres venenoses, diches glándules tienen conductos que s'abrir dientro de riegos o canales de los dientes del quexal cimeru.

Australia ye'l llugar del mundu con mayor númberu d'especies venenoses; sicasí solo produzse una muerte por mordedura al añu de promediu. Sicasí, na India, prodúcense 250 000 mordedures añales que producen unos 50 000 muertos.[8] N'España producir al añu 1500 mordedures de víbores de les qu'ente trés y cinco provoquen la muerte de la víctima.[9]

Dieta

 src=
Culiebra bastarda (Malpolon monspessulanus) taramiando una llagartesa ibérica (Podarcis hispanica).

Toles culiebres son carnívores, alimentándose d'una gran variedá de preses qu'inclúin aves, anfibios, mamíferos, pexes o inseutos ya inclusive reptiles, ente ellos otres culiebres en ciertes especies. Xeneralmente, les culiebres de pequeñu a moderáu tamañu cacen preses indefenses, que pueden ser rápido taramiaes y vives. Sicasí, si la presa opón resistencia, pueden recurrir a téuniques como son l'usu del venenu o la constricción p'ablayar la presa enantes de comela. Les culiebres nun pueden mazcar l'alimentu, y nel so llugar tráguenles enteres. Los dientes d'una culiebra, que son afilaos como aguyes y empobinaos escontra l'interior de la boca, sirven pa retener la presa a que se-y salga de la so boca. A la de tragar, el maxilar y el quexal, que tán suxetos al craniu por lligamentos, llogren dixebrase p'afaese al tamañu de la presa. Asina, una culiebra ye capaz de tragar una presa que seya tres veces más grande que la so propia cabeza y el so diámetru. Otra razón de la so capacidá pa tragar ye la falta de güesos como l'esternón por que la comida pueda pasar ensin problemes pol esófagu y por tol cuerpu del reptil. Dempués de la ingestión, una culiebra debe aletargar pa cumplir el procesu de la dixestión. Esto debe a que'l procesu dixestivu rique de muncha enerxía que la culiebra tien d'usar pa dixerir con eficiencia la comida, que puede durar per díes o meses, según el tamañu de la presa. Nesi estáu, dellos muérganos como'l corazón y l'estómagu entren en mayor actividá por que toa la comida seya casi totalmente dixerida. Les partes indigeribles pueden ser escretaes o regurgitadas.

Diversidá

Les culiebres presenten una radiación adaptativo casi tan amplia como los llagartos, anque la variación estructural nun ye tan grande.

 src=
Anaconda (Eunectes murinus).

Boes y pitones

Les families de los bóidos y de los pitónidos axunten les especies más primitives de culiebres, como lo prueba'l fechu de qu'inda caltengan rudimentos de pates posteriores. Escarecen de venenu y maten a les sos preses por constricción, endolcándose a la so alredor hasta que s'afueguen. Inclúin les culiebres actuales más avolumaes, como l'anaconda y la pitón reticulada. Los pitones miden de normal ente 1 y 6 m, anque delles especies tán ente les culiebres más llargues esistentes; la pitón reticulada ostenta'l récor de la culiebra más llarga, con 10,32 m.[10]

 src=
Culiebra d'escalera (Rhinechis scalaris).

Culiebres

La mayoría de les culiebres vivientes pertenecen a la familia de los colúbridos, qu'entiende munches especies inofensives y de medianu tamañu como la culiebra d'agua europeo (Natrix maura), la culiebra llisa meridional (Coronella girondica) o la culiebra d'escalera (Rhinechis scalaris), y delles moderadamente venenoses, con dientes opistoglifos (asitiaos na parte posterior de la boca), como la culiebra bastarda (Malpolon monspessulanus); la culiebra arborícola del Cabu (Dispholidus) ye una de les poques especies que la so mordedura puede ser mortal pal home.[4]

 src=
Cobra d'antioyos (Naja naja).

Cobres, mambas y corales

La familia de los elápidos inclúi les cobres, les culiebres de coral, les mambes y les culiebres marines toes elles desaxeradamente venenoses y potencialmente mortales pal home; los caniles son pequeños y tán asitiaos na parte delantera de la boca (proglifos); el so venenu tien una aición principalmente neurotóxica. Toles culiebres venenoses australianas pertenecen a esti grupu. Los elápidos terrestres son similares a los colúbridos; casi toos tienen cuerpos llargos y finos, cabeces cubiertes por grandes escama y non siempres estremaes del pescuezu, y güeyos con neñines redondes. Amás, el so comportamientu ye, polo xeneral, abondo activu, y munches especies son ovípares. Les mambas (Dendroaspis) son arborícoles y son bien axilosos y rápides. Les culiebres de coral tienen los sos vivos colores d'alvertencia yá que son bien venenoses (aposematismo), ente los que predominen mariellu, colloráu y negru; nun son bien peligroses pal home yá que son de pequeñu tamañu y abren pocu la boca, lo que fai difícil que puedan morder. Les cobres (Naja y Ophiophagus) son bien conocíes pol so aspeutu amenazante y la so mordedura; habiten en zones tropicales y desérticas del sur d'Asia y África; espleguen una especie de "capiellu" na zona de la cabeza y el pescuezu cuando tán agafaes o en peligru, gracies a les llargues costielles cervicales; ye un xestu d'advertencia ante un posible enemigu.

 src=
Víbora del Gabón (Bitis gabonica).

Víbores y crótalos

La familia de los vipéridos entiende les víbores del Vieyu Mundu y los crótalos, principalmente americanos; toes elles son bien venenoses y con dos caniles solenoglifos provistos d'una canal qu'actúen como aguyes hipodérmiques cuando muerden pa inyectar venenu. El venenu tien una aición principalmente hemolítica. Los caniles son bien llargos y pliéguense contra'l cielu la boca cuando la boca ta cerrada esplegándose rápido cuando la culiebra disponer a atacar a la presa. La cabeza ye triangular y ancha, y los güeyos tienen la pupila vertical. La mayoría retienen los güevos que contienen a les críes nel interior del cuerpu allumando a les crias tres la eclosión de los güevos dende l'interior del cuerpu, esto ye, son ovovivíparas.

Ente les sos especies destaquen les víbores europees (Vipera), los animales más venenosos del continente, les víbores cornudas africanes (Cerastes), el áspid, les víbores del Gabón (Bitis, colos caniles más llargos de toles culiebres), les culiebres de cascabel americanes (Crotalus, Lachesis), etc.

Taxonomía

Ver tamién: Serpentes

Toles culiebres pertenecen al clado Culiebres, que de la mesma ye miembru del orde Squamata. Esti orde inclúi tamién los llagartos, colos que les culiebres tán emparentaes; otros miembros d'esti orde, les culebruques ciegues, tamién perdieron les pates y aseméyense superficialmente a les culiebres.

Culiebres inclúi a les Henophidia (les más grandes y primitives, boes y pitones), Typhlopoidea (culiebres ciegues), y Xenophidia (grupu bien diversu qu'inclúi a les culiebres venenoses y los sos parientes cercanos (culiebres, víbores, cobres, culiebres marines, etc.).[ensin referencies]

El suborde Culiebres subdividir en dos infraórdenes y 25 families:[11]

Filoxenia

Recién estudios moleculares acoten la monofilia del clado Culiebres y de los infraórdenes Scolecophidia y Alethinophidia.[12]

Culiebres

Scolecophidia


Leptotyphlopidae



Anomalepididae



Typhlopidae




Alethinophidia


Anilius


Core Alethinophidia

Uropeltidae


Cylindrophis



Anomochilus



Uropeltinae




Macrostomata

Pythonidae


Pythoninae



Xenopeltis



Loxocemus



Caenophidia


Colubroidea



Acrochordidae



Boidae


Erycinae



Boinae



Calabaria




Ungaliophiinae




Tropidophiinae





Creencies

 src=
Lilith con una culiebra (John Collier, 1892).

Les culiebres fueron apreciaes en diverses cultures, pero refugaes n'otres.

N'occidente, nes creencies cristianes y del islam el demoniu foi representáu coles culiebres, nesti casu con Satanás d'alcuerdu a la Biblia, onde rellata la so condena por tentar a Adán y Eva. Inclusive nos primeros capítulos y versículos del xénesis, dempués de cometer la tentación, rellata como Dios, amás de dici-y que se va abasnar y va andar sobre'l so pechu, tamién va haber una enemistá ente ella y la muyer que-y morderá'l so talón y la muyer quebrará-y la cabeza. Esti relatu bíblicu inspiró a la ilesia católica a representar la Virxe María como la Inmaculada Concepción triando a una culiebra tal como rellata la xénesis, pero'l reptil en cuenta de morde-y el talón solo lleva una mazana na so boca. En dellos casos tamién se representaron a Xesucristo triando una culiebra, pero ensin inspirar na xénesis de la Biblia sinón como una representación de llucha ente'l bien y del mal, lo cual esta simboloxía tamién puede aplicase al casu de la Virxe María.

Nel cristianismu paez tamién qu'hai ciertes contradicciones, dellos teólogos basándose según sobre la hestoria de Moisés nel relatu bíblicu, pa lliberar al pueblu hebréu, Dios convirtió'l so cayáu nuna culiebra metanes l'artu encesu cuando Moisés entró en contautu. D'alcuerdu a esta hestoria, interprétase que Dios al traviés de Moisés demostraba la so roxura contra'l pueblu exipciu frente al Faraón. Nesto dellos teólogos consideren que'l cayáu de Moisés, ye una culiebra d'aspeutu positivu o al empar milagrosu.

Nel Antiguu Exiptu, Uadyet (la cobra) yera la Señora del Cielu», símbolu del calor enceso del Sol y la llapada del fueu. Representaba la fuercia de la crecedera, la fertilidá del suelu y de les agües na mitoloxía exipcia. Yera la diosa protectora del So Exiptu y del faraón. Sicasí, la culiebra Apofis yeren el símbolu de les fuercies maléficas qu'habiten el Duat, ya intentaba retener la barca solar de Ra.

Nel Alloñáu Oriente la culiebra ye consideráu un animal sagráu, divín y protector contra les enerxíes negatives, que representa fuercia, enerxía y sabiduría. Amás ye venerada principalmente dientro de la cultura hindi. Por casu nel cristianismu, el Espíritu Santu ye representáu como una palombu blanca, pero equí, el Dios Siva, ye representáu como una culiebra, nuna cobra.

La cultura China considerar tamién una entidá protectora; un exemplu d'ello atópase na Gran Muralla China construyida sobre un terrén montascoso y allugao nel centru de color mariellu. Tamién foi representada al par del Dragón, como un símbolu de delles artes marciales orientales. Nesti animal, inspiráronse los distintos métodos de defensa personal na China milenaria, principalmente creaes y rescataes por maestros o senseis o artistes marciales. Amás dientro de l'astroloxía china, el Signu de la Culiebra, ocupa'l 6ª llugar y como la parte socesor del Signu del Dragón, según la filosofía china tamién forma parte del Ying yang.

Otramiente, n'América fueron veneraes per gran parte de les cultures qu'ellí floriaron. En Mesoamérica, l'exemplu más famosu ye'l del dios Quetzalcóatl, la Culiebra Emplumada, Kukulcán pa los Mayes. En Suramérica esiste la figura mítica del Amaru o culiebra alada, deidá bien antigua y de gran trescendencia na cosmovisión de los pueblos Quechua y Aymara.

Na antigua Roma, el dios Esculapio (dios de la medicina) adoptaba forma de culiebra, lo que-y dio nome a la culiebra de Esculapio. Nesti casu les culiebres tamién yeren veneraes.

El basiliscu ye representáu en delles cultures como una gran culiebra con un llurdiu na cabeza con forma de corona que cola mirada, si ye direuta, ye capaz de matar y, si ye indirecta, petrifica.

Referencies

  1. Parsons, A. "Estelantes culiebres" Ed. Cirgüeyu, 1990, Madrid
  2. Sistema Integráu d'Información Taxonómica. «Culiebres (TSN 174118)» (inglés).
  3. Uetz, P. & Jirí Hošek (ed.): «Serpentes». Reptile Database. Reptarium. Consultáu'l 25 de marzu de 2014.
  4. 4,0 4,1 4,2 Young, J. Z.: La vida de los vertebraos (660 pp.). Barcelona: Omega, 1977. ISBN 84-282-0206-0.
  5. Bruna Azara, C. 1995. Animales venenosos. Vertebraos terrestres venenosos peligrosos pal ser humanu n'España. Bol. SÍA, 11: 32-40.
  6. 6,0 6,1 Mehrtens, J. 1987. Living Snakes of the World in Color. Nueva York: Sterling. ISBN 0-8069-6461-8
  7. Freiberg, M. 1984. The World of Venomous Animals. Nueva Jersey: TFH Publications. ISBN 0-87666-567-9
  8. Sinha, Kounteya (25 Jul 2006), «Nun more the land of snake charmers...», The Times of India, http://timesofindia.indiatimes.com/articleshow/1803026.cms
  9. Valledor, A.: Envelenamientos por animales. Animales venenosos y urticantes del mundu (342 pp.). Madrid: Díaz de Santos, 1994.
  10. Récores Guinness
  11. Pyron, R. A., Burbrink, F. T., & Wiens, J. J. (2013). A phylogeny and revised classification of Squamata, including 4161 species of lizards and snakes. BMC evolutionary biology, 13(1), 93.
  12. Lee, Michael S. Y.; Andrew F. Hugall, Robin Lawson & John D. Scanlon. «Phylogeny of snakes (Culiebres): combining morphological and molecular data in likelihood, Bayesian and parsimony analyses». Systematics and Biodiversity 5 (4). doi:10.1017/S1477200007002290. http://hdl.handle.net/2440/44258.

Ver tamién

Enllaces esternos


ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Serpentes: Brief Summary ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
... Wikipedia:Wikipedia:Llista d'artículos que toa Wikipedia tien que tener/Archivu Pa ver el signu del horóscopu chinu, Signu de la Culiebra. Pa ver los conceyos español y cubanu, La Sierpe. «Culiebra» redirixe equí. Pa otres aceiciones, ver Culiebra (dixebra).

Les culiebres (Serpentes) o ofidios (Ophidia) son un suborde de reptiles diápsidos pertenecientes al orde Squamata, superorde de los Lepidosaurios, caracterizáu pola ausencia de pates (el pitón caltién diminutes estremidaes frutu del so procesu evolutivu) y el cuerpu bien allargáu. Aniciar nel periodu Cretácicu.

Les culiebres caracterizar pola ausencia d'estremidaes y cuerpu allargáu. Dalgunes tienen mordedures venenoses, como les cobres y les víbores, qu'utilicen pa matar a los sos preses enantes d'inxeriles. Otres culiebres, como les boes y pitonos, maten a les sos preses por constricción.

Reconócense más de 450 xéneros y de 3460 especies. Créese que les culiebres deriven de dalgún tipu de llagartu, pero los detalles concretos del so orixe nun tán claros.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Oxvari qumilanı ( الأذرية )

المقدمة من wikipedia AZ

Oxvari qumilanı- (lat. Serpentes) — sürünənlər sinfinə aiddir.

Qısa təsviri

Bədəni üst tərəfdən zeytuni-boz, qum və ya qonur rəngdədir. Bel sütunun yanı ilə qonur-qəhvəyi və ya boz -qonur 2 uzununa zolaq keçir. Bədən və başın yanları ilə nisbətən açıq rəngli zolaq uzanır. Bəzi nümayəndələri naxışsız olur. Qarnının ön tərəfi sarımtıl olub, zəif nəzərə çarpan boz, qəhvəyi və ya zeytuni-boz xallara malikdir. Qarnının arxa tərəfi ağdır. Qarın qalxancıqları 168-204, quyruqaltı qalxancıqlar isə 71-114 ədəddir.

Yayılması

Qazaxıstanın cənub hissəsində və Orta Asiyadan Cənubi Monqolustan, şimali-qərbi Çin, pakistan, Əfqanıstan, İran və qərbdə Cənubi Qafqazda yayılmışdır. Respublika üçün çox nadir növdür. Azərbaycanda bu növün Naxçıvan MR-nın Culfa rayonunun Kərimquludizə kəndi ətrafında 2 fərdi tapılıb (Darevski J.S., 1959, Şerbak N.N., 1974).

Yaşama yeri və həyat tərzi

Yovşan və şoranotlu kolluqları olan daşlı yamaclara bağlıdır. Sığınacaq yeri kimi gəmirici və kərtənkələ yuvalarından, daşların altındakı boşluqlardan, səhra kollarının sıx pöhrələrindən istifadə edir. Növün həyat tərzi öyrənilməyib.

Sayı

Respublika üçün çox nadir növdür.

Mühafizə statusu

Azərbaycanda arealının şimal-şərq kənarında yayılmış növ olub, haqqında kifayət qədər məlumat olmayan (Data Deficient) növ statusu ilə Azərbaycan Respublikasının Qırmızı kitabının ikinci nəşrinə 2013 daxil edilmişdir.

Ədəbiyyat

  • Алекперов А.М. Земноводные и пресмыкающиеся Азербайджана. Изд-во «Элм». Баку, 1978, 264 с.
  • Azərbaycanın heyvanlar aləmi. III cild, Onurğalılar, Elm nəşriyyatı, 2004, 619 səh.
  • Azərbaycanın Qırmızı kitabı. II cild, Fauna, Şərq-Qərb nəşriyyatı, Bakı, 2013
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AZ

Oxvari qumilanı: Brief Summary ( الأذرية )

المقدمة من wikipedia AZ

Oxvari qumilanı- (lat. Serpentes) — sürünənlər sinfinə aiddir.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipediya müəllifləri və redaktorları
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AZ

Serpentes ( اللغة الوسيطة (الرابطة الدولية للغات المساعدة) )

المقدمة من wikipedia emerging languages

Serpentes es reptiles carnivore elongate, sin gambas, del subordine Serpentes Linnaeus, 1758 (o Ophidia) que pote esser distinguite del lacertas sin gambas per lor manco de palpebras e aures externe. Como tote le squamates, serpentes es ectothermic, vertebratos amniote coperite per scalias. Le serpentes es inapte a vivere in un climate frigide; in le zonas temperate, quando le hiberno veni, illos se abandona in un sorta de coma lethargic usque al fin del hiberno.

Le scientia que studia le serpentes es appellate ophiologia e su studiosos es appellate ophiologos.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Serpentes ( Vec )

المقدمة من wikipedia emerging_languages
Serpente na Serra da Canastra.jpg

Co’l tèrmene serpente, o òfide, i vien ciamài i rètiłi scaumài che i ze de ła sotospesie Serpentes Linnaeus (o Ofidia). Ła siensa che ła studia i serpenti ła ze ciamà ofiołojìa e i só studiozi ofiòloji. I serpenti i ze bestie carnìvore, i manja bestie cełe come altri rètiłi e serpenti, ozełi, ovi, o inseti.

Alcuni serpenti i ga un mòrsego vełenozo che co cueło łe copa o łe parałiza ł’animałe prima de manjarlo; altri invese i copa par costrision

Ła pełe ła ze coerta de scaume; ła major parte de i serpenti ła dòpara łe scuame de ła pansa par mòvarse.

Łe só pàlpabre łe ze scuame trasparenti che łe par che łe reste sarà.

I serpenti i canbia onji ano ła pełe. Defarentemente da chełaltri rètiłi, cuesta mutasion ła ze fata inte na volta soła, cofà venjer fora da un calseto. Ła rajon de ła muta ła ze ła crésita de łe dimension de’l serpente, donca ła muta ła ze asè inportante par mejorar el movemento.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging_languages

Serpentoj ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

Serpentoj (Ophidia = Serpentes) estas subordo de karnovoraj skvamuloj el klaso de reptilioj (rampuloj). La plej gravaj familioj estas kolubredoj kaj viperedoj. El grandaj sufokserpentoj la plej konataj estas la boaoj, anakondoj kaj pitonoj.

La serpentoj estas vertebruloj sen piedoj kun longa maldika korpo tegita per skvamoj. Ili distingeblas el la senkruraj lacertoj pro manko de brovoj kaj de eksteraj oreloj. Kiel ĉe aliaj skvamuloj ili estas ektotermaj, amniulaj vertebruloj kovritaj de kongruaj skvamoj. Multaj specioj de serpentoj havas kraniojn kun kelkaj pliaj kuniĝoj ol ĉe siaj lacertaj prauloj, kio permesas ilin engluti predojn multe pli grandajn ol siaj kapoj danke al siaj tre moveblaj makzeloj. Por aranĝi siajn mallarĝajn korpojn, la paraj organoj de serpentoj (kiaj renoj) estas unu antaŭ la alia anstataŭ unu flanke de alia, kaj plej havas nur unu funkciantan pulmon. Kelkaj specioj plutenas pelvon kun paro de restantaj ungoj ambaŭflanke de la kloako.

Vivantaj serpentoj troviĝas ĉe ĉiu kontinento escepte Antarkton, kaj ĉe plej pli malgrandaj termasoj — esceptoj estas kelkaj grandaj insuloj, kiaj ĉe Irlando kaj ĉe Novzelando, kaj multaj malgrandaj insuloj de Atlantiko kaj centra Pacifiko.[1] Aldone, marserpentoj estas disvastigitaj tra la Hinda kaj Pacifika Oceanoj. Oni agnoskas pli ol 20 familioj nuntempe, enhavantaj ĉirkaŭ 500 genrojn kaj ĉirkaŭ 3,400 speciojn.[2][3] Ili gamas laŭ grando el la eta, 10 cm-longa Leptotyphlops carlae al la Retbilda pitono de ĝis 8.7 m en longo.[4][5] La fosilia specio Titanoboa cerrejonensis estis 15 m longa. Serpentoj supozeble estas evoluintaj el ĉu nestaj aŭ akvaj lacertoj dum la mezo de la Kretaceo, kaj la plej fruaj konataj fosilioj datas el ĉirkaŭ 112 Ma. La diverseco de modernaj serpentoj aperis dum la Paleoceno (ĉ 66 al 56 Ma). La plej malnovaj konservitaj priskriboj de serpentoj povas troviĝi en la Papiruso Brooklyn.

Ili vivas kiel rabobestoj. Kelkaj serpentoj estas venenaj, aliaj sian predon strangolas. Plej specioj estas nevenenaj kaj tiuj kiuj havas venenon uzas ĝin ĉefe por mortigi kaj reteni predon pli ol por mem-defendo. Kelkaj havas venenon sufiĉe povan por kaŭzi doloran vundon aŭ morton al homoj. Nevenenaj serpentoj ĉu englutas predon vivajn aŭ mortigas per sufoko.

En ledo-industrio estas uzata serpenthaŭto, karakterizata per ŝildetoj.

Etimologio

La termino serpento estas el franca, kaj siavice el hind-eŭropa *serp- (rampi),[6] kio produktas ankaŭ la vorton el la antikva greka hérpō (ἕρπω) "mi rampas".

Evoluo

Distribuado

Proksimuma monda distribuado de serpentoj, malhele marserpentoj.

Estas ĉirkaŭ 2,900 specioj de serpentoj kun teritorioj tiom for norde kiom ĝis la Arkta Cirklo en Skandinavio kaj sude tra Aŭstralio.[7] Serpentoj povas troviĝi ĉe ĉiu kontinento escepte Antarkton, en la maro, kaj tiom alte kiom ĝis 4,900 m en Himalajo de Azio.[7][8] Estas nombraj insuloj el kiuj serpentoj estas forestaj, kiaj ĉe Irlando, Islando, kaj Novzelando[1][8] (kvankam la akvoj de Novzelando estas neofte vizitita de Pelamis platura aŭ flavventra marserpento kaj de Laticauda colubrina).[9]

Taksonomio

Specioj

Biologio

 src=
Plenkreska Barbadosa fadenserpento, Leptotyphlops carlae, sur monero de kvarono da usona dolaro.

Grando

La nuna formortinta Titanoboa cerrejonensis estis 12–15 m longa. Kompare, la plej grandaj vivantaj serpentoj estas la Retbilda pitono, nome kies la plej longa registrita specimeno mezuris ĉirkaŭ 9 m longe, kaj la anakondo Eunectes murinus, kies mezuroj estas 7.5 m longe[10] kaj estas konsiderata la plej peza serpento surtere.

Ĉe la alia pìnto de la gamo, la plej malgranda vivanta serpento estas la Leptotyphlops carlae, kun longo de ĉirkaŭ 10 cm.[11] Plej serpentoj estas tre malgrandaj animaloj, proksimume ĝis 1 m longaj.[12]

Sentoj

Flaro
Serpentoj uzas flaradon por lokigi predon. Ili flaras uzante sian bifida lango por kolekti aerportatajn erojn, poste pasante ili al la vomeronaza organoorgano de Jacobson en la buso por ekzamenado.[13] La bifideco (forkoforma) en la lango donas al serpentoj specon de direktila sento de flarado kaj gusto samtempe.[13] Ili tenas siajn langojn konstante movaj, kaptante partiklojn el la aero, grundo, kaj akvo, analizante la trovitajn kemiaĵojn, kaj determinante la eston de predo aŭ predantoj en la loka medio. Ĉe akvoloĝantaj serpentoj, kiaj la anakondo, la lango funkcias efike eĉ sub akvo.[13]
Vido
La vidkapablo de serpentoj ege varias, el kapablo nur por distingi lumon el malhelo al akra vidkapablo, sed la ĉefa tendenco estas ke ties vidkapablo estas taŭga kvankam ne akuta, kaj permesas ilin lokigi movojn.[14] Ĝenerale, vidkapablo estas plej bona en arboloĝantaj serpentoj kaj pli malforta ĉe nestotruaj serpentoj. Kelkaj serpentoj, kiaj la Azia vinserpento (genro Ahaetulla), havas duokulan vidkapablon, kun ambaŭ okuloj kapablaj fokusiĝi al la sama punkto. Plej serpentoj fokusas per movado de la kristalino reen kaj jenen rilata al la retino, dum ĉe la grupoj de aliaj amniuloj, la kristalino estas etenda. Multaj noktaj serpentoj havas disigitajn pupilojn dum dumtagaj serpentoj havas rondoformajn pupilojn.
 src=
Termografia bildo de serpento manĝanta muson.
Infraruĝa sensiveco
Truviperoj, pitonoj, kaj kelkaj boaoj havas infraruĝajn sensilojn (sento-ricevilojn) en profundaj fendoj de la muzelo, kiuj permesas ilin "vidi" la radian varmon de varmo-sangaj predomamuloj. Ĉe truviperoj la fendoj estas situantaj inter la naztruoj kaj la okuloj, en granda "truo" ĉe ĉiu flanko de la kapo. Aliaj infraruĝ-sensivaj serpentoj havas multoblajn, pli malgrandajn lipotruojn linie ĉe la supra lipo, ĝuste sub la naztruoj.[13]
Vibrosensiveco
La parto de la korpo en rekta kontakto kun la grundo estas tre sensiva al vibrado; tiele, serpento povas senti aliajn alproksimiĝintajn animalojn per detektado de svagaj vibradoj en la aero kaj surgrunde.[13]
 src=
Linia diagramo el la verko de G.A. Boulenger nome Fauna of British India (1890) ilustraciante la terminaron de ŝildoj en la kapo de serpento.

Kutimaro

Bildaro

Vidu ankaŭ

Notoj

  1. 1,0 1,1 (1994) Roland Bauchot: Snakes: A Natural History. New York: Sterling Publishing Co., Inc.. ISBN 1-4027-3181-7.
  2. Serpentes. Kunigita Taksonomia Informo-Sistemo.
  3. listo de serpentaj specioj ĉe Reptile Database. Accessed 22 May 2012.
  4. Murphy; Henderson, JC; RW. (1997) Tales of Giant Snakes: A Historical Natural History of Anacondas and Pythons. Florida, USA: Krieger Pub. Co. ISBN 0-89464-995-7.
  5. Mehrtens, JM. (1987) Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling Publishers. ISBN 0-8069-6460-X.
  6. Definition of serpent. Merriam-Webster Online Dictionary. Alirita 12 October 2006.
  7. 7,0 7,1
  8. 8,0 8,1 Conant R, Collins JT. 1991. A Field Guide to Reptiles and Amphibians: Eastern and Central North America. Houghton Mifflin, Boston. 450 pp. 48 plates. ISBN 0-395-37022-1.
  9. Natural History Information Centre, Auckland War Memorial MuseumNatural History Questions. Auckland War Memorial Museum Ŝablono:Pipe Tamaki Paenga Hira. Auckland War Memorial Museum. Alirita 26a Aprilo 2012.
  10. CTV: Ancient, gargantuan snakes ate crocs for breakfast. Ctv.ca. Alirita 2013-03-08.
  11. S. Blair Hedges (August 4, 2008). “At the lower size limit in snakes: two new species of threadsnakes (Squamata: Leptotyphlopidae: Leptotyphlops) from the Lesser Antilles”, Zootaxa (PDF) 1841, p. 1–30. Alirita 2008-08-04..
  12. COI:10.1554/0014-3820(2003)057[0345:EEFAOB]2.0.CO;2
    This citation will be automatically completed in the next few minutes. You can jump the queue or expand by hand
  13. 13,0 13,1 13,2 13,3 13,4 Cogger(1991), p. 180.
  14. "Reptile Senses: Understanding Their World".

Bibliografio

  • Behler, John L.; King, F. Wayne (1979). The Audubon Society Field Guide to Reptiles and Amphibians of North America. New York: Alfred A. Knopf. p. 581. ISBN 0-394-50824-6.
  • Bullfinch, Thomas (2000). Bullfinch's Complete Mythology. London: Chancellor Press. p. 679. ISBN 0-7537-0381-5. [1]
  • Capula, Massimo; Behler (1989). Simon & Schuster's Guide to Reptiles and Amphibians of the World. New York: Simon & Schuster. ISBN 0-671-69098-1.
  • Coborn, John (1991). The Atlas of Snakes of the World. New Jersey: TFH Publications. ISBN 978-0-86622-749-0.
  • Cogger, Harold; Zweifel, Richard (1992). Reptiles & Amphibians. Sydney: Weldon Owen. ISBN 0-8317-2786-1.
  • Conant, Roger; Collins, Joseph (1991). A Field Guide to Reptiles and Amphibians Eastern/Central North America. Boston: Houghton Mifflin Company. ISBN 0-395-58389-6.
  • Deane, John (1833). The Worship of the Serpent. Whitefish, Montana: Kessinger Publishing. p. 412. ISBN 1-56459-898-5. [2]
  • Ditmars, Raymond L (1906). Poisonous Snakes of the United States: How to Distinguish Them. New York: E. R. Sanborn. p. 11.
  • Ditmars, Raymond L (1931). Snakes of the World. New York: Macmillan. p. 11. ISBN 978-0-02-531730-7.
  • Ditmars, Raymond L (1933). Reptiles of the World: The Crocodilians, Lizards, Snakes, Turtles and Tortoises of the Eastern and Western Hemispheres. New York: Macmillan. p. 321.
  • Ditmars, Raymond L; W. Bridges (1935). Snake-Hunters' Holiday. New York: D. Appleton and Company. p. 309.
  • Ditmars, Raymond L (1939). A Field Book of North American Snakes. Garden City, New York: Doubleday, Doran & Co. p. 305.
  • Freiberg, Dr. Marcos; Walls, Jerry (1984). The World of Venomous Animals. New Jersey: TFH Publications. ISBN 0-87666-567-9.
  • Gibbons, J. Whitfield; Gibbons, Whit (1983). Their Blood Runs Cold: Adventures With Reptiles and Amphibians. Alabama: University of Alabama Press. p. 164. ISBN 978-0-8173-0135-4.
  • Mattison, Chris (2007). The New Encyclopedia of Snakes. New Jersey: Princeton University Press. p. 272. ISBN 978-0-691-13295-2.
  • McDiarmid, RW; Campbell, JA; Touré, T (1999). Snake Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference 1. Herpetologists' League. p. 511. ISBN 1-893777-00-6.
  • Mehrtens, John (1987). Living Snakes of the World in Color. New York: Sterling. ISBN 0-8069-6461-8.
  • Nóbrega Alves, RôMulo Romeu; Silva Vieira, Washington Luiz; Santana, Gindomar Gomes (2008). "Reptiles used in traditional folk medicine: conservation implications". Biodiversity and Conservation 17 (8): 2037–2049. doi:10.1007/s10531-007-9305-0.
  • Romulus Whitaker (1996). நம்மை சுட்ரியுள்ள பாம்புகள் (Snakes around us, Tamil). National Book Trust. ISBN 81-237-1905-1.
  • Rosenfeld, Arthur (1989). Exotic Pets. New York: Simon & Schuster. p. 293. ISBN 978-0-671-47654-0.
  • Spawls, Steven; Branch, Bill (1995). The Dangerous Snakes of Africa. Sanibel Island, Florida: Ralph Curtis Publishing. p. 192. ISBN 0-88359-029-8.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Serpentoj: Brief Summary ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

Serpentoj (Ophidia = Serpentes) estas subordo de karnovoraj skvamuloj el klaso de reptilioj (rampuloj). La plej gravaj familioj estas kolubredoj kaj viperedoj. El grandaj sufokserpentoj la plej konataj estas la boaoj, anakondoj kaj pitonoj.

La serpentoj estas vertebruloj sen piedoj kun longa maldika korpo tegita per skvamoj. Ili distingeblas el la senkruraj lacertoj pro manko de brovoj kaj de eksteraj oreloj. Kiel ĉe aliaj skvamuloj ili estas ektotermaj, amniulaj vertebruloj kovritaj de kongruaj skvamoj. Multaj specioj de serpentoj havas kraniojn kun kelkaj pliaj kuniĝoj ol ĉe siaj lacertaj prauloj, kio permesas ilin engluti predojn multe pli grandajn ol siaj kapoj danke al siaj tre moveblaj makzeloj. Por aranĝi siajn mallarĝajn korpojn, la paraj organoj de serpentoj (kiaj renoj) estas unu antaŭ la alia anstataŭ unu flanke de alia, kaj plej havas nur unu funkciantan pulmon. Kelkaj specioj plutenas pelvon kun paro de restantaj ungoj ambaŭflanke de la kloako.

Vivantaj serpentoj troviĝas ĉe ĉiu kontinento escepte Antarkton, kaj ĉe plej pli malgrandaj termasoj — esceptoj estas kelkaj grandaj insuloj, kiaj ĉe Irlando kaj ĉe Novzelando, kaj multaj malgrandaj insuloj de Atlantiko kaj centra Pacifiko. Aldone, marserpentoj estas disvastigitaj tra la Hinda kaj Pacifika Oceanoj. Oni agnoskas pli ol 20 familioj nuntempe, enhavantaj ĉirkaŭ 500 genrojn kaj ĉirkaŭ 3,400 speciojn. Ili gamas laŭ grando el la eta, 10 cm-longa Leptotyphlops carlae al la Retbilda pitono de ĝis 8.7 m en longo. La fosilia specio Titanoboa cerrejonensis estis 15 m longa. Serpentoj supozeble estas evoluintaj el ĉu nestaj aŭ akvaj lacertoj dum la mezo de la Kretaceo, kaj la plej fruaj konataj fosilioj datas el ĉirkaŭ 112 Ma. La diverseco de modernaj serpentoj aperis dum la Paleoceno (ĉ 66 al 56 Ma). La plej malnovaj konservitaj priskriboj de serpentoj povas troviĝi en la Papiruso Brooklyn.

Ili vivas kiel rabobestoj. Kelkaj serpentoj estas venenaj, aliaj sian predon strangolas. Plej specioj estas nevenenaj kaj tiuj kiuj havas venenon uzas ĝin ĉefe por mortigi kaj reteni predon pli ol por mem-defendo. Kelkaj havas venenon sufiĉe povan por kaŭzi doloran vundon aŭ morton al homoj. Nevenenaj serpentoj ĉu englutas predon vivajn aŭ mortigas per sufoko.

En ledo-industrio estas uzata serpenthaŭto, karakterizata per ŝildetoj.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Serpentes ( لاتينية )

المقدمة من wikipedia LA

Vide etiam paginam discretivam: serpens (discretiva)

Serpentes Python regius
Python regius Taxonomia Regnum: Animalia Phylum: Chordata Classis: Reptilia Ordo: Squamata Subordo: Toxicofera Infraordo: Serpentes
Linnaeus, 1758 Infraordines Familiae

Serpentes (-entium, f. vel m.) sunt Reptilia ordinis Squamatorum plerumque sine cingulo scapulari pelvicoque artibusque. Ita vocantur scilicet quia serpunt, nam, cum apoda sint, aliter moveri nequeunt. Omnibus Serpentibus caput depressum varià figurà (circulari, rectangulà, triangulà) corpus longum et cauda plerumque brevissima est. Aliquorum ore glandulae venificae sunt, conexae cum canale venenifero, qui venenum usque ad dentes veneniferos affert, qui id in vasa sanguinea infundunt. Serpentium pars maxima ovipara est (ova pariunt), sed aliqui (exempli gratia Viperidae vel Pythonidae) ovivivipari sunt, id est pullos viventes natos ex ovibus matris corpore pariunt. Ramus herpetologicus qui serpentibus studet ophiologia appellatur.

Cladogramma

─o Ophidia Guntherus, 1867 ├── † Najash rionegrina Apesteguía & Zaher, 2006 ├─o † Pachyophiidae sive Pachyrhachidae Nopcsa, 1923 │ ├── † Pachyophis woodwardi Nopcsa, 1923 │ ├── † Eupodophis descouensi (Rage & Escuillié, 2000) │ │ Rage & Escuillié, 2002 (olim Podophis descouensi Rage & Escouillié, 2000) │ ├── † Pachyrhachis problematicus Haas, 1979? aut 1980? │ │ (olim Ophiomorphus colberti sive Estesius colberti) │ └── † Haasiophis terrasanctus │ (Tchernov, Rieppel, Zaher, Polcyn & Jacobs, 2000) Polcyn, Tchernov & Jacobs, 2003 │ (olim Haasia Polycn, Tchernov & Jacobs, 1999) └─o Serpentes Linnaeus, 1758 (ophidia sine pedibus hodierna) ├?─ † Coniophis ├── † Palaeophiidae Lydekker, 1888 ├?─ † Madtsoiidae Hoffstetter, 1961 └─┬─o Scolecophidia Duméril & Bibron, 1844 (Cope, 1864 ?) │ ├── Leptotyphlopidae Stejneger, 1892 │ └─┬── Anomalepididae Taylor, 1939 │ └── Typhlopidae Merrem, 1820 └─┬?─ † Dinilysia patagonica Woodward, 1901 (unica species Dinilysiidarum McDowell, 1987) └─o Alethinophidia Nopcsa, 1923 ├─o † Lapparentophidae │ ├?─ † Pouitella pervetus │ └── † Lapparentophis defrennnei └─┬── † Simoliophis sauvagei (unica species simoliophidarum) ├── Anomochilus Berg, 1901 (unicum familiae Anomochilidarum) ├─o Anilioidea │ ├── † Australophis anilioides │ └─o Aniliidae Stejneger, 1907 │ └── Anilius scytale (Linnaeus, 1758) Oken, 1816 └─o Macrostomata ├?─ Tropidophiidae Brongersma, 1951 ├─o Uropeltidae Müller, 1832 │ ├── Cylindrophis Wagler, 1828 (aliquando ponitur genus unicum familiae Cylindrophiidarum) │ └── Uropeltinae Müller, 1832 ├─o Erycidae │ ├?─ Calabaria reinhardti (aliquando posita ut species unica subfamiliae Calabarinarum) │ ├── Charina (aliquando Lichanura) │ ├── Gongylophis │ └── Ungaliophiinae (aliquibus in familia Tropidophiidarum) ├?─ Boidae* Gray, 1835 │ ├── Candoia │ ├── Boa constrictor Linnaeus, 1758 (Serpentium omnium clarissima) │ ├── Sanzinia madagascariensis (nonnullis Boa manditra) │ ├── Acrantophis (aliquando generis Boae) │ └─o Corallinae │ ├── Corallus │ ├── Epicrates │ └── Eunectes └─o Booidea ├─o Pythonoidea │ ├── Loxocemus bicolor Cope, 1861 (species unica familiae Loxocemidarum) │ ├── Xenopeltis Reinwardt, 1827 (unicum familiae Xenopeltidarum) │ └── Pythonidae Fitzinger, 1826 ├── Bolyeriidae Hoffstetter, 1946 └─o Caenophidia sive Xenophidia (Serpentes venenigenis glandulis praeditae) ├?─ † Anomalophis (species unica exstincta familiae Anomalophiidarum) ├?─ † Russellophiidae ├─o Acrochordoidea │ ├── † Nigerophiidae │ └── Acrochordus Hornstedt, 1787 (genus unicum familiae Acrochordidarum) └─o Colubroidea (quondam Colubridae) ├── Xenodermatinae └─┬── Pareatinae └─┬── Viperidae Oppel, 1811 └─┬── Homalopsinae └─┬── Calamariinae ├── Colubridae Oppel, 1811 ├── Psammophiinae ├─┬── Natricinae │ ├── Dipsadinae │ ├── Pseudoxenodontinae │ └── Xenodontinae └─┬── Dipsadinae ├─o Atractaspididae Guntherus, 1858 │ ├── Atractaspis (genus unicum subfamiliae Atractaspidinarum) │ └── Aparallactinae └─o Elapidae Boie, 1827 └── Hydrophiinae (i.e. Serpentes marini) 

Sententiae de serpentibus

 src=
Serpentium distributio orbi terrarum
  • Estote prudentes sicut serpentes et simplices sicut columbae (ex Evangelio)
  • Et serpens erat callidior cunctis animantibus terrae, quae fecerat Dominus Deus (e Genesi 3:1)
  • Latet anguis in herba (ex Vergilii Eclogis)

Nexus interni


ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Et auctores varius id editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia LA

Serpentes: Brief Summary ( لاتينية )

المقدمة من wikipedia LA

Serpentes (-entium, f. vel m.) sunt Reptilia ordinis Squamatorum plerumque sine cingulo scapulari pelvicoque artibusque. Ita vocantur scilicet quia serpunt, nam, cum apoda sint, aliter moveri nequeunt. Omnibus Serpentibus caput depressum varià figurà (circulari, rectangulà, triangulà) corpus longum et cauda plerumque brevissima est. Aliquorum ore glandulae venificae sunt, conexae cum canale venenifero, qui venenum usque ad dentes veneniferos affert, qui id in vasa sanguinea infundunt. Serpentium pars maxima ovipara est (ova pariunt), sed aliqui (exempli gratia Viperidae vel Pythonidae) ovivivipari sunt, id est pullos viventes natos ex ovibus matris corpore pariunt. Ramus herpetologicus qui serpentibus studet ophiologia appellatur.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Et auctores varius id editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia LA