Anser albifrons[2] ye una especie d'ave anseriforme de la familia Anatidae llargamente distribuyida poles rexones ártiques d'Asia, Europa y Norteamérica. Esti gansu ye una ave migratoria de llarga distancia que pasa l'iviernu nes zones templaes d'Eurasia y Norteamérica. El so nome deber al llurdiu de plumes blanques qu'arrodia la base del picu.
El ánsar caretu mide ente 64 y 81 cm de llargor corporal, con un valumbu alar de 130–165 cm, y pesa ente 1,93-3,31 kg. [3][4] El machu xeneralmente ye de mayor tamañu, anque dambos sexos tienen un aspeutu similar. El so plumaxe ye principalmente pardu buxu chiscáu de llixos más escuros, col pechu y banduyu abuxaos escamplaes con llistáu y llurdios irregulares negres, ente que les sos ales son de color pardu escuru y tien el baxu banduyu y parte inferior de la cola blancos. Caracterizar por tener un llurdiu blancu arrodiando'l picu enmarcada por una llista negra. Tanto los machos como les femes tienen el picu rosado y les pates anaranxaes.[5] Toles subespecies tienen el plumaxe similar y estrémense principalmente pol so tamañu,[6] salvu A. a. flavirostris de Groenlandia que ye de plumaxe polo xeneral más escuru y tien el picu anaranxáu, non rosado.
Ye de menor tamañu que l'ánsar común, sicasí, ye de mayor tamañu que l'ánsar chicu, del que s'estrema amás por escarecer del aniellu ocular mariellu que tien esti postreru y porque el llurdiu blancu de la so cara nun s'estiende tantu escontra riba como la del mozu.[7]
Bandada en vuelu mientres la migración.Foi descritu científicamente pol naturalista Giovanni Antonio Scopoli en 1769. El so nome científicu Anser albifrons en llatín significa «gansu de frente blanca». Reconócense cinco subespecies:[8]
Estudios ecolóxicos de 2002 indiquen que les aves de Groenlandia podríen considerase una especie separada de A. albifrons.[9] De particular interés ye'l so inusual periodu de los cuidos paternos y asociación con ellos, que puede durar dellos años.
Los ánsares caretos son aves migratories de llargues distancies, que críen na tundra ártica y pasen l'iviernu en güelgues de zones templaes que tengan yerbazales o campos de llabor cercanos onde alimentase.
Son principalmente fitófagos que s'alimenten de yerba, raigaños y granes. Nes sos zones de reproducción los ánsares caretos aliméntense principalmente de les partes vexetatives de juncias y otres yerbes. En munches zones el so principal alimentu ye la yerba algodonero. Munches gramínees tamién son un importante componente de la so dieta. Tamién peracaben mientres la temporada de muda munches piniellos, Arctofila fulva, Atropis angustata, Pleuropogon sabinii y Carex stans. Nos sos cuarteles ivernizos amás de los biltos de yerba tamién desempeña un papel importante na so dieta la balse finu. Pel iviernu tamién s'alimenten de les granes de munches plantes y picotien nos campos agrícoles.[10]
Mientres la migración los ánades caretos son bien gregarios y formen grandes bandaes individuos de la so mesma especie y tamién con ánsares comunes. Los ánsares caretos lleguen a los sos cuarteles de cría nel árticu a mediaos de mayu y principios de xunu,[10] y empiecen a dexar la zona de cría a empiezos de setiembre. El clima ye'l factor clave pal ésitu reproductivu añal del gansu caretu. Nel árticu'l periodu que dexa añerar, guarar y sacar alantre la niarada ye afechu, namái tres meses. Esto implica que cualquier retrasu na fusión de les nieves o una nube de primavera tardida puede amenorgar les oportunidaes de reproducción d'estos gansos.[5] La temperatura del hábitat de cría tamién tien una gran influyencia na migración yá que les tases d'engorde pa la migración más rápides son d'aquellos que s'alimenten n'ambientes más fríos.[11]
Les pareyes añeren en solitariu o bien esvalixaes. Al llegar de la migración empareyense y establecen territorios que nun comparten coles demás pareyes o pequeños grupos.[10] Suelen añerar nel suelu cerca de ríos o llagos. La construcción de los niales realizar na primera quincena de xunu, una vegada dilida la nieve. Constrúin el nial de yerba suelto y la fema forra'l so interior con plumón. La puesta componer de 2 a 10 güevos que namái guara la fema guara los güevos, mientres un periodu de 22 a 28 díes. Los pitucos tarden unos 45 díes en desenvolvese. Al dexar los niales los adultos realicen la muda y suelen concentrase en grandes bandaes cerca de l'agua. La muda suel completase a mediaos d'agostu, cuando los xuveniles tán aprendiendo a volar, polo que al empezar setiembre les bandaes tán llistes pa entamar la migración. Los xuveniles suelen permanecer al pie de los sos padres hasta la siguiente dómina de cría.
L'exemplar selvaxe anillado más llonxevu rexistráu algamó la edá de 25 años.[12]
Anser albifrons ye una especie d'ave anseriforme de la familia Anatidae llargamente distribuyida poles rexones ártiques d'Asia, Europa y Norteamérica. Esti gansu ye una ave migratoria de llarga distancia que pasa l'iviernu nes zones templaes d'Eurasia y Norteamérica. El so nome deber al llurdiu de plumes blanques qu'arrodia la base del picu.