dcsimg

Lifespan, longevity, and ageing

المقدمة من AnAge articles
Maximum longevity: 15.8 years (wild)
ترخيص
cc-by-3.0
حقوق النشر
Joao Pedro de Magalhaes
محرر
de Magalhaes, J. P.
موقع الشريك
AnAge articles

Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من EOL authors

The western scrub jay (Aphelocoma californica) is one of six species of scrub jay, all native to western North America. A medium-sized bird, approximately 27–31cm (11–12in) in length, it ranges from southern Washington to central Texas and central Mexico, inhabiting areas of low scrub including pinon-juniper forests, oak woods, edges of mixed evergreen forests, and mesquite bosques. Scrub jays are often confused as "blue jays" (Cyanocitta cristata), which are smaller and crested corvids, resident of eastern North America.Western scrub jays are very common west of the Rocky Mountains, usually living in pairs or small groups. In recent years, the California scrub jay has expanded its range north into the Puget Sound region of Washington (Cornell Lab of Ornithology ND; Wikipedia 2015).

The western scrub jay is nonmigratory and can be found in urban areas, where it can become tame and will come to bird feeders. They are omnivorous, eating insects, eggs of other birds, small reptiles and amphibians, as well as seeds, nuts, fruits.They have been shown to cache and store food for future needs, and are thought to have good special memory and observational skills (which the use to pilfer the caches of other individuals), remembering the location of 200 or more different storage locations (Correia et al 2007; Dally et al 2006).

Aphelocoma californica comprises three subspecies groups, which show distinct morphological and behavioral differences: the California scrub jay (coastal), Woodhouse's scrub jay (interior US and northern Mexico), and Sumichrast's scrub jay (interior southern Mexico).In molecular phylogenetic reconstructions, these three groups do not make up a monophyletic lineage with respect to the island scrub jay (A. insularis) and the Florida scrub jay (A. coerulescens); Delaney et al. (2008) suggest that A. californica species be reconsidered as two or three separate species.

مراجع

  • The Cornell Lab of Ornithology (No date given). Western Scrub Jay. Retrieved May 14 2015 from http://www.allaboutbirds.org/guide/Western_Scrub-Jay/id
  • Correia, S.P.; Dickinson, A.; Clayton, N.S. 2007. Western scrub-jays anticipate future needs independently of their current motivational state". Current biology : CB 17 (10): 856–61. doi:10.1016/j.cub.2007.03.063. PMID 17462894.
  • Dally, J. M., Emery, N. J. & Clayton, N. S. 2006. Food-caching western scrub-jays keep track of who was watching when. Science 312 (5780): 1662–5. doi:10.1126/science.1126539. PMID 16709747.
  • Delaney, K.S., Zafar, S., Wayne, R.K., 2008. Genetic Divergence and Differentiation within the Western Scrub-Jay (Aphelocoma californica)". Auk 125 (4): 839–849. doi:10.1525/auk.2008.07088.
  • Wikipedia, The Free Encyclopedia, 3 June 2015. Western Scrub Jay. Retrieved June 4 2015 from https://en.wikipedia.org/w/index.php?title=Western_scrub_jay&oldid=665297833

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Dana Campbell
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
EOL authors

Predation impacted by noise ( الإنجليزية )

المقدمة من EOL authors
Francis et al. (2009) studied bird communities in woodlands near gas wells in New Mexica, USA. Though noise decreases nesting success and species richness in general, there was an indirect benefit. Where noise was high, western scrub jays were less able to prey on nests of other birds. This is likely because vocalizations of the prey species were less noticeable over the noise of compressors. The effect was particularly beneficial to species such as house finches (Carpodacus mexicanus) and black-chinned hummingbirds (Archilochus alexandri)
ترخيص
cc-by-nc
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
EOL authors

Aphelocoma californica ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
Map marker icon – Nicolas Mollet – Birds – Nature – white.png Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu o de la SEO.

Aphelocoma californica[2][3] ye una especie d'ave paseriforme de la familia Corvidae nativa del oeste d'América del Norte. Estiéndese dende'l sur de Washington hasta'l centru de Texas y el centru de Méxicu. Ye una especie non migratoria y puede atopase nes zones urbanes. Dacuando son llamaos "glayos azules", anque'l glayu azul ye una especie d'ave dafechu distinta. Nos últimos años amplió la so gama escontra'l norte na rexón de Puget Sound, Washington.

Subespecies

Reconócense les siguientes subespecies:[4]

  • A. c. cactophila Huey, 1942
  • A. c. californica (Vigors, 1839)
  • A. c. cana Pitelka, 1951
  • A. c. caurina Pitelka, 1951
  • A. c. hypoleuca Ridgway, 1887
  • A. c. immanis Grinnell, 1901
  • A. c. fosca Anthony, 1889
  • A. c. oocleptica Swarth, 1918

Referencies

  1. BirdLife International (2012). «Aphelocoma californica» (inglés). Llista Roxa d'especies amenazaes de la UICN 2013.2. Consultáu'l 26 de payares de 2013.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «Nomes en castellán de les aves del mundu recomendaes pola Sociedá Española d'Ornitoloxía (Decimocuarta parte: Orden Passeriformes, Familias Malaconotidae a Passeridae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 57 (1): pp. 199-205. ISSN 0570-7358. http://www.seo.org/wp-content/uploads/tmp/docs/vol_57_1.pdf. Consultáu el .
  3. «Chara Californiana (Aphelocoma californica) (Vigors, 1839)». avibase. Consultáu'l 26 de xineru de 2014.
  4. «Aphelocoma californica» (inglés). ITIS. Consultáu'l 26 de xineru de 2014.

Enllaces esternos

Protonotaria-citrea-002 edit.jpg Esta páxina forma parte del wikiproyeutu Aves, un esfuerciu collaborativu col fin d'ameyorar y organizar tolos conteníos rellacionaos con esti tema. Visita la páxina d'alderique del proyeutu pa collaborar y facer entrugues o suxerencies.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Aphelocoma californica: Brief Summary ( الأستورية )

المقدمة من wikipedia AST
Aphelocoma californica Map marker icon – Nicolas Mollet – Birds – Nature – white.png Les especies d'aves con nome común en llingua asturiana márquense como NOA. En casu contrariu, conséñase'l nome científicu o de la SEO.

Aphelocoma californica ye una especie d'ave paseriforme de la familia Corvidae nativa del oeste d'América del Norte. Estiéndese dende'l sur de Washington hasta'l centru de Texas y el centru de Méxicu. Ye una especie non migratoria y puede atopase nes zones urbanes. Dacuando son llamaos "glayos azules", anque'l glayu azul ye una especie d'ave dafechu distinta. Nos últimos años amplió la so gama escontra'l norte na rexón de Puget Sound, Washington.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia AST

Aphelocoma californica ( البريتانية )

المقدمة من wikipedia BR

Aphelocoma californica a zo ur spesad golvaneged eus ar c'herentiad Corvidae.

Doareoù pennañ

Boued

Annez hag isspesadoù

Al labous a vev an eizh isspesad anezhañ e kornôg Norzhamerika ha Mec'hiko ivez[1] :

  • Aphelocoma californica californica,
  • Aphelocoma californica cana,
  • Aphelocoma californica caurina,
  • Aphelocoma californica hypoleuca (cactophila),
  • Aphelocoma californica hypoleuca (hypoleuca),
  • Aphelocoma californica immanis,
  • Aphelocoma californica obscura,
  • Aphelocoma californica oocleptica.

Rummatadur

Liammoù diavaez


Commons
Muioc'h a restroù diwar-benn

a vo kavet e Wikimedia Commons.

Notennoù ha daveennoù

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia BR

Aphelocoma californica: Brief Summary ( البريتانية )

المقدمة من wikipedia BR

Aphelocoma californica a zo ur spesad golvaneged eus ar c'herentiad Corvidae.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia BR

Aphelocoma californica ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

El gaig de bardissa californià (Aphelocoma californica), [A] és una espècie de gaig nadiu a l'oest d'Amèrica del Nord. S'estén des del sud de l'estat de Washington fins al centre de l'estat de Texas i al centre de Mèxic. Es compon de tres grups de subespècies diferents, tots ells poden ser espècies separades. Es tracta del gaig de bardissa californià (costaner), el gaig de bardissa Woodhouse (interior dels EUA i el nord de Mèxic), i el gaig de bardissa Sumichrast (interior de Mèxic meridional). El gaig de bardissa californià s'agrupava amb Aphelocoma insularis i la garsa blava de bardissa de Florida, el tàxon es deia llavors, simplement, el gaig de bardissa.[1] El gaig de bardissa californià no és migratori i es pot trobar en àrees urbanes, on es poden tornar dòcils i arribar a menjar de les menjadores de les aus. Mentre que molts es refereixen a aquest tipus de gaig com a "gaigs blaus", el gaig blau és una espècie totalment diferent d'ocell. En aquests darrers anys, el gaig californià ha ampliat la seva àrea cap al nord a la regió de l'Estret de Puget d'Estat de Washington.

Descripció

Aquest tipus de gaig és un ocell mida mitjana, aproximadament 27-31 cm de longitud (incloent-hi la seva cua), amb un 39 cm d'envergadura, i al voltant de 80 g en pes. El color de les aus costaneres del Pacífic tendeixen a tenir un color més brillant que les de l'interior, però tots segueixen el model en blau, blanc i gris, encara que cap tan uniforme en el color com la relacionada amb la garsa mexicana. En general, aquesta espècie té un cap blau, ales i cua, llom gris-marró, i les parts inferiors grisenques. El coll és blanquinós amb un collaret blau. La crida es va descriure com "cridaners i irritants".

Hàbitat

Fidel al seu nom, el gaig de bardissa californià habita en zones de matollar baix, i prefereix a boscos de pi (arbre) i ginebre, rouredes boscos de roure, a la vora de boscos perennes variats i a vegades boscos de mesquite. La població costanera també habita en els jardins suburbans. Són molt comuns a l'oest de les Muntanyes Rocoses, i es pot trobar en matolls i arbustos, boscos boreals, boscos temperats, regions costaneres i àrees suburbanes.

Cerca de menjar

Normalment aquests tipus de gaigs cerquen menjar per parelles, grups familiars o petits grups no familiars, fora de l'època reproductiva. S'alimenten de petits animals, com granotes i sargantanes, ous i cries d'altres aus, insectes i (especialment a l'hivern), grans, nous i baies. Poden ser agressius amb altres ocells, per exemple, han estat coneguts per robar glans dels arbres atresorats del graner Acorn Woodpecker. També mengen fruites i verdures que creixen en patis del darrere.

Conservació dels aliments

Els gaigs de bardissa californians, com molts altres còrvids, exploten excedents efímers mitjançant l'emmagatzematge dels aliments en amagatalls dispersos dins dels seus territoris. Es basen en records molt precisos i complexos per recuperar els amagatalls ocults, sovint després de períodes llargs de temps.[2] En el procés de recol·lecció i emmagatzematge d'aquest aliment, que han demostrat la seva capacitat de planificar el futur en l'elecció dels llocs d'amagatall per proporcionar volum alimentari adequat i varietat per al futur.[3] Els gaigs de bardissa californians també són capaços de confiar en les seves observacions precises en la memòria espacial per robar el menjar d'amagatalls fets pels seus congèneres. Per protegir els seus amagatalls de potencials "lladregots", els ocells que emmagatzemen menjar apliquen una sèrie d'estratègies per reduir el risc de robatori.[4][5]

Els gaigs de bardissa californians són entremaliats, però no són lladres. S'han trobat robar glans d'amagatalls del picot dels glans i robar llavors i cons de pins del trencanous americà. Fins i tot semblen conscients de la seva culpabilitat: alguns gaigs de bardissa roben glans que han mirat uns altres gaigs amagar. Quan aquests ocells se'n van per amagar les seves pròpies glans, comproven primer que cap altre gaig no està mirant. Podria veure gaigs de bardissa californians estant drets al darrere d'un cérvol mul. Estan agafant i mengen paparres i uns altres paràsits. Els cérvols semblen que apreciïn l'ajuda, sovint quedant-se quiets i sostenint les seves orelles per donar l'accés als gaigs. Fins i tot el gaig californià menjarà cacauets d'una mà humana.

Intel·ligència

Article principal: Intel·ligència de les aus

Investigacions recents han suggerit que els gaigs de bardissa californians, juntament amb diversos altres còrvids, es troben entre els animals més intel·ligents. La relació de la massa cerebral i el cos d'adult rivals del gènere Aphelocoma, dels ximpanzés i els cetacis, i només queda eclipsada per la dels éssers humans. Els gaigs també són l'únic no-primat demostrat de planificar amb anticipació per al futur, el que es pensava com un tret exclusivament humà.[6] Altres estudis han demostrat que poden recordar la ubicació de més de 200 amagatalls d'aliments, així com recordar l'amagatall del menjar de cada element i la seva taxa de descomposició.[7]

Els gaigs de berdissa californians també convoquen a altres de la seva espècie a cridar sobre el cos d'un gaig mort, segons una nova investigació de la Universitat de Califòrnia, Davis. Les aus cacofònic "funerals" pot durar fins a mitja hora. [8]

Agrupament

 src=
Foto presa a la Universitat d'Oregon Eugene, Oregon, EUA

Els nius es construeixen sota els arbres o arbustos, 1-10 m per sobre del terra, principalment per la femella, mentre que el mascle fa esforços per vigilar-lo. Els nius són robustos, amb un diàmetre exterior de 33-58 cm, construïts sobre una plataforma de branquillons amb molsa i herbes seques plenes d'arrels fines i pèls. De quatre a sis ous es posen des de març fins a juliol, amb algunes variacions regionals. Hi ha dues variacions comuns del color de la closca: verd pàl·lid, amb irregulars, taques de color oliva o marques, i de color blanc grisenc pàl·lid a verd amb taques de color marró vermellós. La femella incuba els ous durant uns 16 dies. Els joves abandonen el niu uns 18 dies després de l'eclosió.

Vida

La vida silvestre dels gaigs de bardissa californians (Aphelocoma californica) és aproximadament de 9 anys. El gaig conegut més vell tenia 15,75 anys d'edat.

Malalties

Les poblacions es veuen afectades negativament pel Virus del Nil occidental, especialment a la Vall Central de Califòrnia.

Filogènia

El gaig de bardissa californià, el gaig de bardissa de Santa Cruz, i el gaig de bardissa de Florida es consideraven subespècies d'una única espècie de "gaig de bardissa". Ara es creu que és diferent (Emslie 1996,.[9] Curry et al. 2002,[1] Rice et al. 2003).[10] Més enllà de l'estreta relació del gaig de bardissa californià i els gaigs de bardissa de Santa Cruz, la resolució històrica de la seva evolució ha resultat ser molt difícil.

A jutjar per les dades de l'ADN mitocondrial l'NADH deshidrogenasa subunitat seqüència 2, apareix que hi ha dues clades, és a dir, una a l'oest del Pacífic i una altra a l'est de les Muntanyes Rocalloses; les relacions de les poblacions d'aquests últims no es poden resoldre a satisfacció.[10][11] Així, és bastant probable que el gaig de bardissa de californià és de fet dues espècies diferents, una que pertany al Pacífic i una altra al llinatge oriental; pel que sembla, els avantpassats d'aquest últim, també va donar lloc al gaig de bardissa de Florida. La Paleogeografia de l'àrea de les Rocky Mountains recolza aquesta hipòtesi. En les aus terrestres el (gaig de bardissa de Woodhouse, grup woodhouseii i el gaig de berdissa de Sumichrast, grup sumichrasti) difereixen en plomatge (blau més pàl·lid per sobre, amb una banda de pit confusa i en general incompleta) de les aus costaneres (gaig de berdissa californià, grup californica), que són de color blau més fosc definit amunt - però no necessàriament completa - banda de pit blau. Els tres grups també difereixen en ecologia i el comportament. Els becs de la Califòrnia i dels grups Sumichrast són forts i ganxuts a la punta, ja que s'alimenten de glans, mentre que el grup Woodhouse s'alimenten de pinyons, té un bec més llarg, més esvelt i més recte amb poc o cap ganxo.[1][12]

Cada grup conté una sèrie de subespècies. "El gaig de bardissa de Sumichrast" es distingeix dels altres en el seu comportament reproductiu altruista. Les seves races que queden són en general no és tan clar, però tenen colors descolorits amb les vores marcades indistintament. Certament, algun flux gènic entre aquestes poblacions es produeix, però mentre que la zona híbrida entre els grups californica i woodhouseii, és molt limitada.[1][10][11][12]

Les subespècies són:[1][13]

El gaig de bardissa californià, Aphelocoma (californica) californica

 src=
Gaig de bardissa "californià"(Aphelocoma californica immanis), mostrant la banda de pit ben indicat de les races costaneres. Les glans són un menjar típic.
 src=
Un Altre Gaig de bardissa "californià". Nota plomall blanc brillant que trenca la banda de pit. Els marcatges prominents en regió d'ull són típics dels ocells mascles.
 src=
Aphelocoma californica
 src=
Aphelocoma californica en el vol a Ben Lomond, al comtat de Santa Cruz, Califòrnia
  • Aphelocoma californica immanis Grinnell, 1901 - Gaig de bardissa interior
Des de Puget Sound a través de la Vall de Willamette fins al Comtat de Douglas, Oregon
És una subespècie de grans dimensions. Una mica més apagat i de color més clar que californica a causa del flux genètic de poblacions de l'interior. El cap de color blau i el coll menys morat que el grup woodhouseii. Altra vegada normalment bastant marronós, part inferior del pit i sobretot bastant blanquinós, els baixos de la cua abrics generalment tenyida de blau clar o gris en els homes. Bec fort, ales i cua relativament curtes.
  • Aphelocoma californica caurina Pitelka, 1951
Sud-oest de la costa d'Oregon, des de la vall de Rogue River al sud de Napa i Comtats de Sonoma, límit oriental dels interiors àrees de la costa de Califòrnia.
Igual que californica, però el cap i l'esquena amb major intensitat de color, amb matís violaci brillant i de color blau el cap. Color semblant a designar, per tant més fosc que immanis i més oocleptica. En relació a nominar californica, zones blaves més porpra i brillant, pit més fosc que la resta de la part inferior.
  • Aphelocoma californica oocleptica Swarth, 1918 - Gaig de bardissa Nicasio. Inclou A. c. superciliosa
Des de Jackson, Klamath, i Comtats Lake, Oregon, a través de la Vall de Sacramento i Valls de San Joaquín i muntanyes circumdants pel Comtat de Kern, àrea de la Badia de San Francisco i Comtat Alpine. Cap a l'est al Comtat d'Inyo i Virginia Mountains (Comtat de Washoe, on interclassificat amb nevadae del grup woodhouseii.
Bastant variable segons l'abast de flux de gens entre aquest taxó i nevadae. Generalment similar a californica excepte més gran; el color de cap i coll varia en lluminositat i quantitat de matís violaci. A la part posterior grisenc; per sota de les plomes de la cua normalment de color blanc. Acostumen a tenir un bec pesat, però variable segons el tipus d'hàbitat (menys pesat en les aus dels boscos de pinedes).
  • Aphelocoma californica californica (Vigors, 1839)
S'estén des de la costa de Califòrnia Comtat de San Mateo i sud-est del Comtat d'Alameda al sud-oest del Comtat de Ventura.
Blau de cap normalment fortament tinged morat. Gris blavós marronós del darrere, més blau cap a l'anca. Banda de pit blavosa violeta incompleta. Blanc grisenc Underside, més fosc sobre el pit. El blanc de coberts Undertail tinged amb blau. Gris de cuixes. Rectrices i blau de foscor de rèmiges, plomes el més grans més avorrit. Bec pesat, punta fortament enganxada.
En general el cap és de color blau, fortament tenyit de porpra. Es torna blau-gris terrós, més blau cap al llom. Incomplete blau-violeta banda de pit. Al costat blanc grisenc, més fosc al pit. Sota plomes de la cua blanca tenyida de blau. Cuixes grises. Directrius i remeras blau fosc, les plomes més grans més apagades. Bec pesat, punta fermament enganxat.
  • Aphelocoma californica obscura Anthony, 1889 - Gaig de bardissa de Belding
A la part costera del sud-oest de Califòrnia, a l'est de Little San Bernardino Mountains, algunes cadenes de muntanyes aïllades a l'oest del Desert de Mohave i Whale Peak (San Diego). Cap al sud a través del nord de la Baixa Califòrnia, Mèxic (Sierra de Juárez, Sierra San Pedro Mártir) a Badia de Todos los Santos
Més petit i més fosc que californica, amb coloració més intensa porpra i marró al cap i a l'esquena, respectivament; ratlles grises prominent al coll i el coll de pit diferent. Ventre amb aiguada grises fumat, més clar al centre. Generalment coloració més intensa en general, i bec pesat.
  • Aphelocoma californica cana Pitelka, 1951 - Gaig de bardissa Eagle Mountain
Només es dóna en boscos d'Eagle Mountain, Joshua Tree National Park.
Més petit, més lleuger i més gris que californica. El seu bec no és tan pesat. Pel que sembla, és un espècimen aïllat d'origen híbrid entre A. c. fosca i nevadae del grup woodhouseii.
 src=
Un gaig de bardissa californià (possiblement A. c. cana) enfilat en la part superior d'un arbre
  • Aphelocoma californica hypoleuca Ridgway, 1887 - Gaig de bardissa de Xantus. Inclou A. c. cactophila
Les regions àrides del centre i sud de Baixa Califòrnia al sud d'una línia a través de la Badia Magdalena, Sierra de Calamajué i Loreto, Baixa Califòrnia Sud
Més petit i una mica més lleuger que californica amb menys matís violaci al cap blau. Sub-lateral, incloent blau al pit, molt lleuger. Alguns tenen matís blau o grises sota les plomes de la cua. Bec proporcionalment més llarg del grup californica.
  • Aphelocoma californica Immanis Grinnell, 1901 - Interior Scrub Jay
Des de Puget Sound a través del vall de Willamette de Douglas County, Oregon

Una subespècie de grans dimensions. Una mica més apagat i de color més clar que californica causa del flux genètic de poblacions de l'interior. Blau del cap i el coll morat menys que en woodhouseii grup. Tornar solen ser bastant marró, part inferior del pit i sobretot bastant blanquinós, undertail abrics generalment tenyida de blau clar o gris en els homes. Bill forta, ales i cua relativament curta.

  • Aphelocoma californica caurina Pitelka, 1951
Costa d'Oregon SO de Rogue River Valley al sud de Napa i Sonoma, límit oriental dels interiors gammes de costa de Califòrnia.

Igual que californica, però el cap i l'esquena amb major intensitat de color, amb tint violaci brillant al blau del cap. Color semblant a designar, per tant més fosc que Immanis i més oocleptica. En relació a nominar californica, zones blaves més porpra i brillant, pit més fosc que la resta de la part inferior.

  • Aphelocoma californica oocleptica Swarth, 1918 - Nicasio Scrub Jay. Inclou A. c. superciliosa
Des Jackson, Klamath, i els comtats de Lake, Oregon, a través de Sagrament i Sant Joaquim Valls i muntanyes circumdants per al Comtat de Kern, Sant Francisco Bay àrea, i el Comtat de Alpine. Cap a l'est fins al comtat de Inyo i muntanyes de Virgínia ( Comtat de Washoe, Nevada ), on en transició amb nevadae del woodhouseii grup.

Molt variable segons el grau de flux genètic entre aquest taxó i nevadae. Generalment similar a californica però més gran, el color del cap i el coll varia en lleugeresa i la quantitat de to porpra. Tornar grisenc; coberteras undertail generalment de color blanc. Bill solen ser pesats, però variable segons el tipus d'hàbitat (menys pesat en les aus dels boscos de pinyó).

  • Aphelocoma californica californica (Vigors, 1839)
Califòrnia Coast Ranges de Sant Mateu County i SE del Comtat de Alameda per SO del Comtat de Ventura.

Blau del cap en general fortament tenyides de porpra. Tornar blau-gris terrós, més blau cap a la gropa. Incomplete blau-violeta banda de mama. Underside blanc grisenc, més fosc al pit. Undertail coberteras tenyida de blanc amb blau. Cuixes gris. timoneres i remeres blau fosc, les plomes més grans més apagat. Bill pesat, punta fermament enganxat.

  • Aphelocoma californica obscura Anthony, 1889 - Scrub Jay Belding
Coastal SW Califòrnia, a l'est de les muntanyes de Sant Bernardino poc, algunes cadenes de muntanyes aïllades en W desert de Mojave, i Whale Peak (San Diego). Cap al sud a través de N Baixa Califòrnia, Mèxic (Sierra de Juárez, Sierra de San Pedro Mártir) a Badia de Tots Sants
Més petit i més fosc que californica, amb coloració més intensa porpra i marró al cap i l'esquena, respectivament; ratlles gris prominent a la gola i el coll pit diferent. Ventre amb aiguada grisa fumat, més clar al centre. Generalment coloració més intensa en general. Bill pesat.
  • Aphelocoma californica canals Pitelka de 1951 - Eagle Mountain Scrub Jay
Només passa en Pinyon d'un full fustes en Eagle Mountain, Parc Nacional Joshua Tree.

Més petit, més lleuger i més gris que californica. Bill no és tan pesat. Pel que sembla, un aïllat d'origen híbrid entre A. c. obscura i nevadae del woodhouseii grup.

  • Aphelocoma californica hypoleuca Ridgway, 1887 - Scrub Jay Xantus. Inclou A. c. cactophila
Àrides regions del centre i sud de Baixa Califòrnia al sud d'una línia a través de Badia Magdalena, Serra de Calamajué, i Loreto, Baixa Califòrnia Sud
Més petit i lleuger que una mica californica amb matís violaci menys al blau del cap. Underside, incloent blau al pit, molt lleuger. Alguns tenen matís blau o gris per undertail abrics. Bill proporcionalment més llarga en californica grup.

Aphelocoma (californica) woodhouseii

 src=
Un Aphelocoma (californica) woodhouseii, des de Nou Mèxic
  • Aphelocoma californica/woodhouseii nevadae Pitelka, 1945aGaig de bardissa de Nevada
Great Basin des del nord de Nevada cap al sud, algunes serralades aïllades a la Vall de la mort i al Desert de Mohave des de l'est de Califòrnia al sud-oest de Nou Mèxic, cap al sud al nord-est de Sonora i extrem nord-oest Chihuahua. Una mica d'hibridació amb A. c. oocleptica (grup californica) a la vora cap al nord-oest de la seva àrea.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii woodhouseii (Baird, 1858)
En els turons de les Muntanyes rocoses, del nord de Utah/ sud de Wyoming al sud a través del nord-oest de Chihuahua i l'oest de Texas, a vegades estenent-se més enllà d'aquest estat.
El clatell de color blau amb un matís grisenc opac; marró grisenc del darrere. A sota de les ales de color blau. Bec pesat però recte, gairebé enganxat a la punta.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii texana Ridgway, 1902 – 'Gaig de bardissa de Texas
Fins ara només es coneix el de l'Altiplà d'Edwards (Texas), àrea i l'abast d'un possible contacte amb woodhouseii indeterminat. Possiblement aquesta subespècie es troba a l'Escarpament de Caprock, on les espècies es van establir en la dècada de 1950.
Més fosc que woodhouseii amb una pinzellada de collaret al pit. Sota del pit amb tonalitat marronosa, gran pedaç blanc al sotaventre. A sota de la cua de color blanc, en els mascles adults generalment amb algunes puntes de plomes de color blau. Es torna bastant marró. Les aus joves visiblement amb colors més pàl·lids que els de woodhouseii. Bec pesat, bastant contundent.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii grisea Nelson, 1899
Sierra Madre Occidental, principalment a Chihuahua; integrat amb nevadae al nord-oest de l'àrea.
Més lleuger i més gran que el woodhouseii, amb una pista d'un coll blau. A sota de la cua de color blanc. Ales llargues i bec pesat bastant curt.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii cyanotis Ridgway, 1887Gaig de Fregada blau espigat
La part més baixa de Sierra Madre Oriental, Mèxic, des del sud de Coahuila fins a Tlaxcala; separats generalment de texana woodhouseii; àrea adjacent a grisea al sud del Desert de Chihuahua. Pel que sembla reemplaçat per la garsa mexicana en boscos de més altitud cap al sud de l'àrea.
Més gran i més apagat que el woodhouseii. L'esquena de color marró amb un matís blavós, de vegades molt blavós. Supercili febles i petits. Sota la llum blanca pel costat, el baix ventre blanc. Cobertores menors de cua blanc opac. Bec i ales com el grisea. Les aus joves són marronoses com els texana.

Gaig de bardissa de Sumichrast, Aphelocoma (californica) sumichrasti

  • Aphelocoma californica/sumichrasti sumichrasti (Baird and Ridgway, 1874) - Gaig de bardissa de Sumichrast
Des de Ciutat de Mèxic cap al sud-est a través de Veracruz, Puebla, i Oaxaca.
Color de cap blau brillant, amb taques negroses a l'orella. Una tènue cella blanca. Es torna de color grisenc-marró, blau cap a la cua. Llum ratlles grises al coll, restes d'un collaret al pit grisenc o gris blavós dèbil. Cuixes gris fumat. Les plomes remeres i timoneres de color blau mat fosc. Les plomes són grans, amb ales molt llargues. Bec pesat i una mica ganxut.
  • Aphelocoma californica/sumichrasti remota Griscom, 1934 - Gaig de bardissa de Chilpancigo
Sud-oest d'Oaxaca i centre de Guerrero. Aparentment separat de sumichrasti per la vall del Riu Balsas.
Més apagat i més lleuger que sumichrasti. Més gran de tots els gaigs de bardissa occidentals.

Notes

A Etimologia: Aphelocoma, del grec antic llatinitzat apheles- (de φελής;-) "simple" + llatí coma (del grec kome κόμη;) "pèls", en referència a la manca de plomes a ratlles o bandes d'aquest gènere, en comparació amb altres gaigs. californica, llatí: "de Califòrnia".

Referències

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 Curry, Robert L.; Peterson, A. Townsend & Langen, T.A. (2002): Western Scrub Jay (Aphelocoma californica). In: Poole, A. & Gill, F. (eds.): The Birds of North America 712. Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA & American Ornithologists' Union, Washington, D.C. Online version, retrieved 2007-FEB-25. doi:10.2173/bna.712 (requires subscription)
  2. . Clayton, N. Segon, Bussey, T. J & Dickinson, A (2003). Els animals poden recordar el passat i pensar en el futur? Revisions de Natura Neuroscience 4, 685-691
  3. Raby, C. R.; D. M. Alexis, A. Dickinson and N. S. Clayton «Planning for the future by western scrub-jays» (abstract). Nature, 445, 7130, 22-02-2007, pàg. 919–921. DOI: 10.1038/nature05575. PMID: 17314979 [Consulta: 21 gener 2008].
  4. . Clayton, N. S., Entretenir-se, J M. & Esmeril, N. J (2007). Cognició social per caching corvids alimentaris: el gaig de fregada occidental com a psicòleg natural
  5. . Phil Trans Roy Soc Lond; Tardi, J M., Esmeril, N. J & Clayton, N. Segon (2006). Caching alimentari els gaigs de fregada occidentals enregistren qui estava mirant quan. Ciència 312, 1662-1665
  6. Correia et al, 2007. Western Scrub Jays Anticipate Future Needs Independently of Their Current Motivational State
  7. Nicola Clayton; Nathan Emery, Anthony Dickinson. Rational Animals?. Oxford University Press, 2006, p. 197–216. ISBN 0-19-852826-4.
  8. http://www.sciencedaily.com/releases/2012/09/120911162031.htm
  9. Emslie, Steven D. (1996): A fossil scrub-jay supports a recent systematic decision. Condor 98(4): 675-680. PDF fulltext
  10. 10,0 10,1 10,2 Rice, Nathan H.; Martínez-Meyer, Enrique & Peterson, A. Townsend (2003): Ecological niche differentiation in the Aphelocoma jays: a phylogenetic perspective. Biol. J. Linn. Soc. 80(3): 369–383. doi:10.1046/j.1095-8312.2003.00242.x PDF fulltext
  11. 11,0 11,1 . Rice et al. 2003
  12. 12,0 12,1 . Curry et al. 2002
  13. Following Curry et al. (2002)

Bibliografia

  • Madge, Steve; Burn, Hilary (1994): Crows and jays: a guide to the crows, jays and magpies of the world. A&C Black, London. ISBN 0-7136-3999-7

Enllaços externs

En altres projectes de Wikimedia:
Commons
Commons (Galeria)
Commons
Commons (Categoria) Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Universitat de Cambridge, Psicologia Comparativa del Laboratori d'Aprenentatge i Cognició: Es necessita un lladre per conèixer un lladre - article sobre estudis de les habilitats cognitives de gaigs de fregada occidentals. Entrat el 25 de febrer de 2007.



ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Aphelocoma californica: Brief Summary ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA

El gaig de bardissa californià (Aphelocoma californica), és una espècie de gaig nadiu a l'oest d'Amèrica del Nord. S'estén des del sud de l'estat de Washington fins al centre de l'estat de Texas i al centre de Mèxic. Es compon de tres grups de subespècies diferents, tots ells poden ser espècies separades. Es tracta del gaig de bardissa californià (costaner), el gaig de bardissa Woodhouse (interior dels EUA i el nord de Mèxic), i el gaig de bardissa Sumichrast (interior de Mèxic meridional). El gaig de bardissa californià s'agrupava amb Aphelocoma insularis i la garsa blava de bardissa de Florida, el tàxon es deia llavors, simplement, el gaig de bardissa. El gaig de bardissa californià no és migratori i es pot trobar en àrees urbanes, on es poden tornar dòcils i arribar a menjar de les menjadores de les aus. Mentre que molts es refereixen a aquest tipus de gaig com a "gaigs blaus", el gaig blau és una espècie totalment diferent d'ocell. En aquests darrers anys, el gaig californià ha ampliat la seva àrea cap al nord a la regió de l'Estret de Puget d'Estat de Washington.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

California scrub jay ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

The California scrub jay (Aphelocoma californica) is a species of scrub jay native to western North America. It ranges from southern British Columbia throughout California and western Nevada near Reno to west of the Sierra Nevada. The California scrub jay was once lumped with Woodhouse's scrub jay and collectively called the western scrub jay. The group was also lumped with the island scrub jay and the Florida scrub jay; the taxon was then called simply scrub jay.[2] The California scrub jay is nonmigratory and can be found in urban areas, where it can become tame and will come to bird feeders. While many refer to scrub jays as "blue jays", the blue jay is a different species of bird entirely.

Etymology

The generic name, Aphelocoma, derives from Latinized Ancient Greek apheles- (from ἀφελής-) "simple" + Latin coma (from Greek kome κόμη) "hair", in reference to the lack of striped or banded feathers in this genus, compared to other jays. The species name, californica, is Latin for "from California".

Description

The California scrub jay is a medium-sized bird, approximately 27–31 cm (11–12 in) in length (including its tail), with a 39 cm (15 in) wingspan, and about 80 g (2.8 oz) in weight. In general, this species has a blue head, wings, and tail; a gray-brown back; grayish underparts; and white eyebrows. The throat is whitish with a blue necklace. The call or "screech" is described as "harsh and scratchy".

Behavior

Habitat

True to its name, the California scrub jay inhabits areas of low scrub, preferring pinon-juniper forests, oak woods, and edges of mixed evergreen forests. It also inhabits suburban gardens.

Foraging

California scrub jays usually forage in pairs, family groups, or small non-kin groups, outside of the breeding season. They feed on small animals, such as frogs and lizards, eggs and young of other birds, insects, and (particularly in winter) grains, nuts, and berries. They will also eat fruit and vegetables growing in backyards.

Food storing

California scrub jays, like many other corvids, exploit ephemeral surpluses by storing food in scattered caches within their territories. They rely on highly accurate and complex memories to recover the hidden caches, often after long periods of time.[3] In the process of collecting and storing this food, they have shown an ability to plan ahead in choosing cache sites to provide adequate food volume and variety for the future.[4] Western scrub jays are also able to rely on their accurate observational spatial memories to steal food from caches made by conspecifics. Food-storing birds implement a number of strategies to protect their caches from potential 'pilferers.'[5][6]

Anecdotally, scrub jays – and corvids more generally – are known for an attraction to, and thievery of, brightly colored objects. Recent research debunks, or at least casts doubt, on this idea.[7][8][9] Corvids do, however, have a mischievous streak, and scrub jays are not above outright theft. They have been observed stealing acorns from acorn woodpecker caches. Some scrub jays snatch acorns from the hiding places of other jays. When these birds go to hide their own acorns, they check first that no other jays are watching. Other protection methods include moving the cache in the presence of an observer, storing inedible decoys like small stones instead of food, and hiding the cache once a scavenging bird is no longer watching;[10] these behaviors are thought to vary based on the presence or absence of potential pilferers (like other corvids) as well as what kind of animal might pilfer the cache, implying strategic and socially complex motives behind different kinds of caching behavior. [10][11]

Intelligence

Recent research has suggested that western scrub jays, along with several other corvids, are among the most intelligent of animals. The brain-to-body mass ratio of adult scrub jays rivals that of chimpanzees and cetaceans, and is dwarfed only by that of humans. Scrub jays are also the only non-primate or non-dolphin shown to plan ahead for the future (known as metacognition), which was previously thought of as a uniquely human trait.[12] Other studies have shown that they can remember locations of over 200 food caches, as well as the food item in each cache and its rate of decay.[13] To protect their caches from pilfering conspecifics, scrub jays will choose locations out of sight of their competitors, or re-cache caches once they are alone, suggesting that they can take into account the perspective of others.[5]

Jays are able to mimic raptors like red-tailed and red-shouldered hawks with such accuracy that is can be difficult to distinguish between species using calls alone; possible explanations for this behavior include warning other jays about the presence of a predator or trying to deter birds (like cache-pilfering corvids) from a given area.[14] However, jays have been observed employing raptor-mimicking calls without the presence of other birds, making the precise adaptive reason for this behavior unknown, though it may be two-fold.[15] California scrub jays also summon others to screech over the body of a dead jay, according to research from the University of California, Davis. The birds' cacophonous "funerals" can last for up to half an hour.[16][17]

Nesting

Juvenile in California, USA

The chicks start off fully gray. The older they get, the more they turn blue. On their heads, chicks tend to have a red crest that resembles a comb. The chick will lose its crest at day seven, just like the way the baby chickens lose their egg tooth at 5–7 days. Nests are built low in trees or bushes, 1–10 m (3.3–32.8 ft) above the ground, primarily by the female, while the male guards her efforts. The nests are sturdy, with an outside diameter of 33–58 cm (13–23 in), constructed on a platform of twigs with moss and dry grasses lined with fine roots and hair. Four to six eggs are laid from March through July, with some regional variations. There are two common shell color variations: pale green with irregular, olive-colored spots or markings; and pale grayish-white to green with reddish-brown spots. The female incubates the eggs for about 16 days. The young leave the nest about 18 days after hatching.

Life span

The life span of wild California scrub jays is approximately 9 years. The oldest known western scrub jay was found in Castaic, California, in 1991 and raised in captivity. "Aaron" lived to be 19 years, and 8 months old.

Diseases

Populations are being adversely affected by the West Nile virus, particularly in California's Central Valley.

Phylogeny

California scrub jay showing the well-marked breast band of the coastal races
Note bright white plume breaking the breast band. Prominent markings in eye region are typical of male birds.
California scrub jay fledgling being fed
California scrub jay in flight

Woodhouse's, California, Island, and Florida scrub jay were once considered subspecies of a single "scrub jay" species. They are now believed to be distinct.[2][18][19] Beyond the close relationship of the "California" and island scrub jays, resolution of their evolutionary history has proven very difficult.

Woodhouse's scrub jay differ in plumage (paler blue above, with an indistinct and usually incomplete breast band) from California scrub jay which is darker blue above with a strongly defined – but not necessarily complete – blue breast band.

The following subspecies are recognized:[2]

  • Aphelocoma californica immanis Grinnell, 1901Interior scrub jay
From Puget Sound through the Willamette Valley to Douglas County, Oregon
A large subspecies. Somewhat duller and lighter in color than californica due to gene flow from inland populations. Blue of head and neck less purplish than in woodhouseii group. Back usually quite brownish, underside and especially breast quite whitish, undertail coverts usually tinged pale blue or gray in males. Bill strong, wings and tail fairly short.
  • Aphelocoma californica caurina Pitelka, 1951
Coastal SW Oregon from Rogue River valley south to Napa and Sonoma Counties; eastern limit the inner California Coast Ranges.
Similar to californica, but head and back more intensely colored, with bright purplish tinge to blue of head. Color similar to nominate, thus darker than immanis and most oocleptica. Relative to nominate californica, blue areas more purplish and brighter, breast darker than rest of underside.
  • Aphelocoma californica oocleptica Swarth, 1918Nicasio scrub jay (includes A. c. superciliosa)
From Jackson, Klamath, and Lake Counties, Oregon, through Sacramento and San Joaquin Valleys and surrounding mountains to Kern County, San Francisco Bay area, and Alpine County. Eastwards to Inyo County and Virginia Mountains (Washoe County, Nevada), where it intergrades with nevadae of the woodhouseii group.
Quite variable according to the extent of gene flow between this taxon and nevadae. Generally similar to californica but larger; color of head and neck varies in lightness and amount of purplish hue. Back grayish; undertail coverts usually white. Bill usually heavy but variable according to habitat type (less heavy in birds of pinyon woodland).
  • Aphelocoma californica californica (Vigors, 1839)California scrub jay
California Coast Ranges from San Mateo County and SE Alameda County to SW Ventura County.
Blue of head usually strongly tinged purple. Back bluish-brownish gray, bluer towards the rump. Incomplete bluish-violet breast band. Underside greyish white, darker on the breast. Undertail coverts white tinged with blue. Thighs gray. Rectrices and remiges dark blue, the larger feathers duller. Bill heavy, tip strongly hooked.
  • Aphelocoma californica obscura Anthony, 1889Belding's scrub jay
Coastal SW California, east to Little San Bernardino Mountains, some isolated mountain ranges in W Mojave Desert, and Whale Peak (San Diego County). Southwards through N Baja California, Mexico (Sierra de Juárez, Sierra San Pedro Mártir) to Todos Santos Bay
Smaller and darker than californica, with more intense purplish and brown coloration on head and back, respectively; prominent gray streaking on throat and distinct breast collar. Belly with smoky gray wash, lighter in the middle. Generally more intense coloration overall. Bill heavy.
  • Aphelocoma californica cana Pitelka, 1951Eagle Mountain scrub jay
Only occurs in single-leaf pinyon woods on Eagle Mountain, Joshua Tree National Park.
Smaller, lighter and grayer than californica. Bill not as heavy. Apparently an isolate of hybrid origin between A. c. obscura and nevadae of the woodhouseii group.

References

  1. ^ BirdLife International (2017). "Aphelocoma californica". IUCN Red List of Threatened Species. 2017: e.T103727785A112293863. doi:10.2305/IUCN.UK.2017-1.RLTS.T103727785A112293863.en. Retrieved 12 November 2021.
  2. ^ a b c Curry, Robert L.; Peterson, A. Townsend & Langen, T.A. (2002): Western Scrub Jay (Aphelocoma californica). In: Poole, A. & Gill, F. (eds.): The Birds of North America 712. Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA & American Ornithologists' Union, Washington, D.C. Online version, retrieved 25 February 2007. doi:10.2173/bna.712
  3. ^ Clayton, N. S.; Bussey, T. J. & Dickinson, A. (2003). "Mental Time Travel: Can animals recall the past and plan for the future?" (PDF). Nature Reviews. Neuroscience. 4 (8): 685–91. doi:10.1038/nrn1180. PMID 12894243. S2CID 11064341.
  4. ^ Raby, C. R.; D. M. Alexis; A. Dickinson; N. S. Clayton (22 February 2007). "Planning for the future by western scrub-jays". Nature. 445 (7130): 919–921. Bibcode:2007Natur.445..919R. doi:10.1038/nature05575. PMID 17314979. S2CID 4405897.
  5. ^ a b Clayton, N. S.; Dally, J. M. & Emery, N. J. (2007). "Social cognition by food-caching corvids. The western scrub-jay as a natural psychologist". Philosophical Transactions of the Royal Society of London. Series B, Biological Sciences. 362 (1480): 507–22. doi:10.1098/rstb.2006.1992. PMC 2346514. PMID 17309867.
  6. ^ Dally, J. M.; Emery, N. J. & Clayton, N. S. (2006). "Food-caching western scrub-jays keep track of who was watching when". Science. 312 (5780): 1662–5. Bibcode:2006Sci...312.1662D. doi:10.1126/science.1126539. PMID 16709747. S2CID 21976318.
  7. ^ Shephard, T. V.; Lea, S. E. G.; Hempel De Ibarra, N. (2015). "'The thieving magpie'? No evidence for attraction to shiny objects". Animal Cognition. 18 (1): 393–397. doi:10.1007/s10071-014-0794-4. hdl:10871/16723. PMID 25123853. S2CID 717341.
  8. ^ Do crows collect shiny objects? https://www.birds.cornell.edu/crows/crowfaq.htm#shiny Kevin J. McGowan, Cornell Lab of Ornithology. Retrieved 2021-08-01.
  9. ^ Crow curiosities: Do crows collect shiny objects? Kaeli Swift. CorvidResearch.blog. 4 December 2015. Retrieved on 2021-08-01.
  10. ^ a b Grodzinski, Uri; Clayton, Nicola S. (2010). "Problems Faced by Food-Caching Corvids and the Evolution of Cognitive Solutions". Philosophical Transactions: Biological Sciences. 365 (1542): 977–987. doi:10.1098/rstb.2009.0210. ISSN 0962-8436. JSTOR 40538259. PMC 2830244. PMID 20156820.
  11. ^ Ostojić, L. (2017). "Current desires of conspecifi c observers affect cache-protection strategies in California scrub-jays and Eurasian jays". Current Biology. 27 (2): 51–53. doi:10.1016/j.cub.2016.11.020. PMC 5266788. PMID 28118584.
  12. ^ Correia, SP; Dickinson, A; Clayton, NS (2007). "Western scrub-jays anticipate future needs independently of their current motivational state". Current Biology. 17 (10): 856–61. doi:10.1016/j.cub.2007.03.063. PMID 17462894. S2CID 2905358.
  13. ^ Clayton, Nicola; Emery, Nathan & Dickinson, Anthony (2006). "The rationality of animal memory: Complex caching strategies of western scrub jays". In Hurley, Susan & Nudds, Matthew (eds.). Rational Animals?. Oxford University Press. pp. 197–216. ISBN 0198528264.
  14. ^ James, Ross D. (1988). "Blue Jays Mimic the Calls of Red-shouldered and Broad-winged Hawks". Ontario Birds. April 1988: 11–14.
  15. ^ Dalziell, Anastasia H.; Welbergen, Justin A.; Igic, Branislav; Magrath, Robert D. (30 July 2014). "Avian vocal mimicry: a unified conceptual framework". Biological Reviews. 90 (2): 643–668. doi:10.1111/brv.12129. ISSN 1464-7931. PMID 25079896. S2CID 207101926.
  16. ^ Scrub jays react to their dead, bird study shows: 'Funerals' can last for up to half an hour. Sciencedaily.com (11 September 2012). Retrieved on 2013-03-22.
  17. ^ Iglesias, T.L.; McElreath, R.; Patricelli, G.L. (2012). "Western scrub-jay funerals: Cacophonous aggregations in response to dead conspecifics". Animal Behaviour. 84 (5): 1103–1111. doi:10.1016/j.anbehav.2012.08.007. S2CID 30334967.
  18. ^ Emslie, Steven D. (1996). "A fossil scrub-jay supports a recent systematic decision" (PDF). Condor. 98 (4): 675–680. doi:10.2307/1369850. JSTOR 1369850.
  19. ^ Rice, Nathan H.; Martínez-Meyer, Enrique & Peterson, A. Townsend (2003). "Ecological niche differentiation in the Aphelocoma jays: a phylogenetic perspective". Biological Journal of the Linnean Society. 80 (3): 369–383. doi:10.1046/j.1095-8312.2003.00242.x.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

California scrub jay: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

The California scrub jay (Aphelocoma californica) is a species of scrub jay native to western North America. It ranges from southern British Columbia throughout California and western Nevada near Reno to west of the Sierra Nevada. The California scrub jay was once lumped with Woodhouse's scrub jay and collectively called the western scrub jay. The group was also lumped with the island scrub jay and the Florida scrub jay; the taxon was then called simply scrub jay. The California scrub jay is nonmigratory and can be found in urban areas, where it can become tame and will come to bird feeders. While many refer to scrub jays as "blue jays", the blue jay is a different species of bird entirely.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Okcidenta makisgarolo ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

La okcidenta makisgarolo (Aphelocoma californica [1]), konata ankaŭ kiel Kalifornia makisgarolo aŭ kiel Longvosta makisgarolo (kaj vidu sube), estas specio de makisgarolo indiĝena de okcidenta Nordameriko, kun teritorio el suda Vaŝingtonio al centra Teksaso kaj centra Meksiko. Ĝi ĵus etendis sian teritorion al la regiono Puget Sound de Vaŝingtonio. La Insula makisgarolo (Aphelocoma insularis), troviĝanta nur en la Insulo Santa Cruz kaj la Florida makisgarolo (Aphelocoma coerulescens), endemismo de Florido, estas ĝiaj plej proksimaj parencoj.[2] La Okcidenta makisgarolo estas nemigranta kaj povas troviĝi en urbaj areoj, kie ĝi povas iĝi maltimida kaj venas manĝi al birdomanĝejoj.

Aspekto

La Okcidenta makisgarolo estas granda kantobirdo, ĉirkaŭ 27-31 cm longa (inklude la voston), kun enverguro de 39 cm kaj ĉirkaŭ 80 g peza. La birdoj de la pacifika marbordo kutime estas pli brilaj en koloro ol tiuj de la interno, sed ĉiuj el ili estas bluaj, blankaj kaj grizaj, kvankam neniu estas unukolora kiel la rilata Meksika makisgarolo. Ĝenerale tiu nearktisa specio havas bluajn kapon, flugilojn kaj voston, grizbrunan dorson kaj grizecajn subajn partojn. La gorĝo estas blankeca kun blua kolumo. La alvoko estas priskribita kiel "akra kaj raspa".

Vivejo

Kiel sia nomo sugestas, la Okcidenta makisgarolo loĝas areojn de makiso, prefere arbarojn de pinsema pino kaj junipero, kverko kaj foje prozopo. Ili loĝas ankaŭ ĉeurbaj ĝardenoj.

Kutimaro

Manĝo

La Okcidentaj makisgaroloj kutime manĝas en paroj, familigrupoj aŭ etaj nefamiliaj grupoj, for de la reprodukta sezono. Ili manĝas etajn animalojn, kiel ranojlacertoj, ovojn kaj idojn de aliaj birdoj, insektoj, kaj (ĉefe vintre) grenon, nuksojn kaj berojn.

Manĝostokado

Okcidentaj makisgaroloj, kiel multaj aliaj korvedoj, ekspluatas efemerajn abundojn de manĝodisponeblo per stokado de manĝaĵoj en kaŝejoj en siaj teritorioj. En la proceso de kolektado kaj stokado Okcidentaj makisgaroloj montris lertecon por plani la elekton de la kaŝejoj por havi taŭgan manĝokvanton kaj varion por la estonteco.[3] Okcidentaj makisgaroloj kapablas ankaŭ uzi observan spacomemoron por rabi kaŝaĵojn faritajn de siaj samspeciuloj. Por protekti siajn kaŝaĵojn el eventualaj 'rabistoj', manĝostokistoj aranĝas kelkajn strategiojn por redukti la riskon de rabado. Oni scias ankaŭ ke la Okcidentaj makisgaroloj stokas kaj enterigas brilkolorajn objektojn.

Reproduktado

Nestoj estas konstruitaj malalte en arboj aŭ arbustoj, 1m al 10m super la grundo, ĉefe de la ino, dum la masklo kontrolas ŝiajn klopodojn. La nestoj estas fortikaj, kun ekstera diametro de 33 cm al 58 cm, konstruita sur platformo de bastonetoj el musko kaj sekaj herberoj kovritaj el maldikaj radikoj kaj haro. La ino demetas 4 al 6 ovojn el marto al julio kun kelkaj regionaj variaĵoj. Estas du komunaj ŝelkoloraj varioj: palverda fono kun malregulaj, olivkoloraj punktoj aŭ markoj, kaj palgrizeca-blanka al verda fono kun ruĝecbrunaj punktoj. La ino kovas la ovojn dum ĉirkaŭ 16 tagoj. La elnestiĝo okazas post ĉirkaŭ 18 tagoj.

Malsanoj

La Okcidenta makisgarolo estas unu el la specioj kies populacioj estas danĝere afektitaj de la Okcidentnila viruso, ĉefe en la Kalifornia Centra Valo.

Sistematiko

La Okcidenta, Insula kaj Florida makisgaroloj estis iam konsiderataj kiel subspecioj de unusola specio nome la "Makisgarolo". Tamen ili estas nune konsiderataj kiel tre distingaj (Emslie 1996,[4]Curry et al. 2002,[2] Rice et al. 2003[5]). Krom la proksima rilataro inter la Kalifornia kaj la Insula makisgaroloj la solvo de ilia evolua historio aperis tre malfacila.

Laŭ analizoj de DNA ŝajne aperas ke se estas 2 kladoj, nome unu okcidenta en Pacifiko kaj alia orienta de la Rokmontaro, la rilato de la populacioj ne estas ankoraŭ sufiĉe konata (Rice et al. 2003[5]). Tiele estas kvazaŭ ke la Okcidenta makisgarolo estas fakte du distingaj specioj, unu apartenanta al la Pacifiko kaj alia al la orienta stirpo, kies prauloj estus forminte la Floridan makisagarolon. Paleogeografio de la teritorio de la Rokmontaro subtenas tiun bildon.

Internaj birdoj (Makisgarolo de Woodhouse, grupo woodhouseii) diferenciĝas en plumaro (pli palblua supre, kaj kun nedistinga kaj kutime nekompleta brustostrio) el la marbordaj birdoj (Kalifornia makisgarolo, grupo californica; pli malhelblua supre, kaj kun tre markita - sed ne nepre kompleta - blua brustostrio). Ili diferenciĝas ankaŭ laŭ ekologio kaj kutimaro; la bekoj de la grupo de Pacifiko estas kutime fortikaj kaj hokoformaj pinte ĉar ili manĝas glanojn, dum la interna grupo kiu manĝas pinsemojn havas pli longan, sveltan kaj rektan bekon kun malmulte aŭ nenioma hoko (Curry et al. 2002[2]).

Ĉiu grupo enhavas nombron da subspecioj. En la grupo woodhouseii, la tre palaj sed distinge bilditaj plej sudaj subspecioj sumichrasti kaj remota ("Sumikrasta makisgarolo") restas aparte; ties restantaj rasoj estas ĝenerale ne tiom palaj sed ili havas eluzitajn kolorojn kun nedistinge markitaj bordoj. Kvankam oni konsideras, ke tiuj konstituas tre markitajn grupojn, la molekulaj datumoj de Rice et al. (2003)[5] malkapablas distingi woodhouseii kaj sumichrasti. Tiele, tiuj diferencoj ŝajne respegulas bildojn sendependajn de filogenio kiel adaptiĝoj al lokaj kondiĉoj aŭ eble karakterŝanĝo kun la Meksika makisgarolo kiu estas pli simila al la nordaj internaj ol al la plej sudaj taksonoj; ties teritorio koincidas kun tiu de la laste menciita sed ne kun la alia. Certe iom da genetika fluo inter tiuj populacioj okazis, sed dum la hibrida zono inter la grupoj californica kaj la woodhouseii estas tre limigita, la geografie izolitaj sudaj populacioj ŝajnas genetike tre distinga (Curry et al. 2002,[2] Rice et al. 2003[5]).

Laŭ Curry et al. (2002),[2] la subspecioj estas la jenaj:

Kalifornia makisgarolo, A. (californica) californica

 src=
Kalifornia makisgarolo (Aphelocoma californica immanis), montrante la grizan dorson kaj la tre markitan brustostrion de la marbordaj rasoj. Glano estas tipa manĝaĵo.
 src=
Alia (masklo) de Kalifornia makisgarolo. Notu brilblankajn plumojn nuligantajn la brustostrion. Evidentaj markoj en la okulregiono estas tipaj ĉe maskloj.
  • Aphelocoma californica immanis Grinnell, 1901 - Interna makisgarolo
El Puget Sound tra la valo Willamette el Kantono Douglas, Oregono
Granda subspecio. Iom pli senkolora kaj hela laŭ koloro ol la californica pro genetika fluo el internaj populacioj. Blua kapo kaj kolo malpli purpura ol ĉe la grupo woodhouseii. Dorso kutime tre bruneca, subaj partoj kaj ĉefe brusto tre blankecaj, subvostaj kovriloj kutime kun nuancoj palbluaj aŭ grizaj ĉe maskloj. Fortaj bekoj, flugiloj kaj vostoj tre mallongaj.
  • Aphelocoma californica caurina Pitelka, 1951
Marborda SOk Oregono el valo de rivero Rogue sude al Napa Kantono kaj Sonoma Kantono; orienta limo la plej interna Kalifornia marborda teritorio.
Simila al californica, sed kapo kaj dorso tre intense koloraj, kun brilpurpura nuanco al blua kapo. Koloro simila al la nomiga, sed pli malhela ol la “immanis”. Relative al la nomiga “californica”, bluaj areoj tre purpuraj kaj brilaj, brusto pli malhela ol la resto de la subaj partoj.
  • Aphelocoma californica oocleptica Swarth, 1918 - Nikazia makisgarolo. Inkludas A. c. superciliosa
El Kantono Jackson, Kantono Klamath kaj Laga Kantono, Oregono, tra Sakramento kaj Valo San Joaquin kaj ĉirkaŭaj montaroj al Kerna Kantono, areo de Golfo de San-Francisko kaj Alpa Kantono. Oriente al Injoa Kantono kaj Virginia Montaro (Kantono Washoe, Nevado), kie ĝi interreproduktiĝas kun nevadae de la grupo woodhouseii.
Tre varia laŭ la etendo de la genetika fluo inter tiu taksono kaj nevadae. Ĝenerale simila al californica sed pli granda; koloro de kapo kaj kolo varias en heleco kaj kvanto de purpura nuanco. Dorso grizeca; subvostaj kovriloj kutime blankaj. Beko kutime fortika sed varia laŭ la habitata tipo (malpli fortika ĉe birdoj de pinsema teritorio).
  • Aphelocoma californica californica (Vigors, 1839)
Kalifornia marbordo el Kantono San Mateo kaj SOr Kantono Alameda al SOk Ventura Kantono.
Bluo de kapo kutime tre purpurnuanca. Dorso bluecbrunece griza, pli blua al la pugo. Nekompleta bluecviola brustostrio. Subaj partoj grizblankecaj, pli malhelaj en brusto. Subvostaj kovriloj blankaj kun blua nuanco. Femuroj grizaj. Vostoplumoj malhelbluaj, la plej grandaj plumoj pli senkoloraj. Fortika beko kun pinto tre hokoforma.
  • Aphelocoma californica obscura Anthony, 1889 - Beldinga makisgarolo
Marborda SOk Kalifornia, oriente al Montaro San Bernardino, kelkaj izolitaj montaraj teritorioj de Ok Mojave-Dezerto kaj Whale Peak (Kantono San Diego). Suden tra N Baja California, Meksiko (Sierra de Juárez, Sierra San Pedro Mártir) al golfo Todos Santos
Pli malgranda kaj malhela ol californica, kun pli intensa purpura kaj bruna koloro en kapo kaj dorso respektive; elstara griza striado en gorĝo kaj distinga brusta kolumo. Ventro kun fumgriza nuanco, pli hela meze. Ĝenerale pli intensa koloro ĝenerale. Fortika beko.
  • Aphelocoma californica cana Pitelka, 1951 - Aglamonta makisgarolo
Loĝas nur en arbaroj de Unufolia pino en Monto Aglo, Nacia Parko Arbo Joshua.
Pli malgranda, pli hela kaj pli griza ol californica. Beko ne tiom fortika. Ŝajne izolita hibrido de A. c. obscura kaj nevadae de la grupo woodhouseii.
 src=
Kalifornia makisgarolo (eble A. c. cana) ripoze arbopinte
  • Aphelocoma californica hypoleuca Ridgway, 1887 - Ksantusa makisgarolo. Inkludas A. c. cactophila
Aridaj regionoj de centra kaj suda Baja California sude de linio tra Bahía Magdalena, Sierra de Calamajué kaj Loreto
Pli malgranda kaj iom pli hela ol californica kun malpli purpura nuanco en blua kapo. Sube inklude bluon brustan tre helan. Kelkaj havas bluan aŭ grizan nuancon en subvostaj kovriloj. Beko proporcie pli longa en la grupo californica.

Okcidenta makisgarolo de Woodhouse, A. (californica) woodhouseii

  • Aphelocoma californica/woodhouseii nevadae Pitelka, 1945a - Nevada makisgarolo
Granda Baseno el N Nevado suden, kelkaj izolitaj montaraj teritorioj en Valo de Morto kaj Mojave-Dezerto el Or Kalifornio al SOk de Nov-Meksikio, suden al NOr Sonora kaj malproksima NOk Chihuahua. Kelka hibridado kun A. c. oocleptica (grupo californica) en la nordokcidenta bordo de sia teritorio.
Pli hela kaj pli senkolora ol la woodhouseii; helbluaj subvostaj kovriloj. Beko longeca, tre akrapinta, ne hokoforma pinte.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii woodhouseii (Baird, 1858)
Montetoj de Roka Montaro, el N Utaho/S Vajomingo sude tra NOk Chihuahua kaj Ok Teksaso, foje pli interne en la Ŝtato.
Bluo de kolo kun senkolora grizeca nuanco; dorso grizecbruna. Subvostaj kovriloj bluaj. Beko fortika sed rekta, iom hokoforma pinte.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii texana Ridgway, 1902 - Teksasa makisagarolo
Konata nur el areo de Edwards Plateau (Teksaso) kaj etendo de ebla kontakto kun woodhouseii necertigita. Eble tiu subspecio estas ĉe Caprock Escarpment, kie la specio setlis en la 1950-aj jaroj.
Pli malhela ol woodhouseii kun nuanco de brusta kolumo. Pli malalta brusto kun bruneca nuanco, granda blanka makulo en malsupra ventro. Subvostaj kovriloj blankaj; ĉe plenkreksaj maskloj kutime kun kelkaj bluaj plumpintoj. Dorso tre bruna. Junaj birdoj evidente pli palaj ol ĉe woodhouseii. Fortike, sufiĉe senpinta beko.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii grisea Nelson, 1899
Okcidenta Patrinmontaro, ĉefe ĉe Chihuahua; interreproduktado kun nevadae de NOk de la teritorio.
Pli hela kaj granda ol la woodhouseii, kun nuanco de blua kolumo. Subvostaj kovriloj blankaj. Longaj flugiloj kaj mallonga, fortika beko.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii cyanotis Ridgway, 1887 - Bluorela makisgarolo
Malsupra Orienta Patrinmontaro, Meksiko, el S Coahuila al Tlaxcala; ĝenerale separata el texana woodhouseii; teritorio apuda al grisea en S Ĉiuaŭa dezerto.Ŝajne anstataŭata de la Meksika makisgarolo je arbaroj de pli altaj altitudoj al S de la teritorio.
Pli granda kaj senkolora ol la woodhouseii. Dorso bruna kun blua nuanco, foje tre blueca. Superokulo svaga kaj malgranda. Subaj partoj tre helaj; malsupra ventro blanka. Subvostaj kovriloj senkolore blankaj. Beko kaj flugiloj kiel ĉe grisea, junuloj pli brunaj ol ĉe texana.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii sumichrasti (Baird and Ridgway, 1874) - Sumikrasta makisgarolo
El Meksikurbo sudorienten tra Veracruz, Puebla kaj Oaxaca.
Brilblua kapo, kun nigrecaj orelmakuloj. Svaga blanka superokulo. Dorso grizecbruna, blua al la vosto. Helgrizaj strioj en gorĝo; spuroj de svaga grizeca aŭ grizecblua brusto kolumo. Femuroj fumgrizaj. Vostoplumoj malhelbluaj. Granda, kun tre longaj flugiloj. Fortika, iom hokoforma beko.
  • Aphelocoma californica/woodhouseii remota Griscom, 1934 - Ĉilpansinga makisgarolo
SOk Oaxaca kaj centra Guerrero. Ŝajne separata el sumichrasti de la Balsas-Valo.
Pli senkolora kaj hela ol sumichrasti. Plej granda el ĉiuj el Okcidentaj makisgaroloj.

Referencoj

  1. Etimologio: Aphelocoma, el latinigita greka aphelo-, "milda" (greka: apalos, απαλός) + latina coma "hararo", pro la milda plumaro de la birdoj de tiu genro kompare al aliaj korvedoj. californica, modernigita latina por "kalifornia".
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Curry, Robert L.; Peterson, A. Townsend & Langen, T.A. (2002): Western Scrub-Jay (Aphelocoma californica). In: Poole, A. & Gill, F. (eds.): The Birds of North America 712. Academy of Natural Sciences, Philadelphia, PA & American Ornithologists' Union, Washington, D.C. Reta versio, elŝutita la 2007-FEB-25. COI:10.2173/bna.712 (postulas subskribon)
  3. (22 February 2007) “Planning for the future by western scrub-jays”, Nature (resumo) 445, p. 919–921. doi:10.1038/nature05575. Alirita 2008-01-21..
  4. Emslie, Steven D. (1996): A fossil Scrub-Jay supports a recent systematic decision. Condor 98(4): 675-680. PDF plena teksto
  5. 5,0 5,1 5,2 5,3 Rice, Nathan H.; Martínez-Meyer, Enrique & Peterson, A. Townsend (2003): Ecological niche differentiation in the Aphelocoma jays: a phylogenetic perspective. Biological Journal of the Linnean Society 80(3): 369–383. COI:10.1046/j.1095-8312.2003.00242.x PDF plena teksto

Bibliografio

  • Madge, Steve & Burn, Hilary (1994): Crows and jays: a guide to the crows, jays and magpies of the world. A&C Black, London. ISBN 0-7136-3999-7

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Okcidenta makisgarolo: Brief Summary ( إسبرانتو )

المقدمة من wikipedia EO

La okcidenta makisgarolo (Aphelocoma californica ), konata ankaŭ kiel Kalifornia makisgarolo aŭ kiel Longvosta makisgarolo (kaj vidu sube), estas specio de makisgarolo indiĝena de okcidenta Nordameriko, kun teritorio el suda Vaŝingtonio al centra Teksaso kaj centra Meksiko. Ĝi ĵus etendis sian teritorion al la regiono Puget Sound de Vaŝingtonio. La Insula makisgarolo (Aphelocoma insularis), troviĝanta nur en la Insulo Santa Cruz kaj la Florida makisgarolo (Aphelocoma coerulescens), endemismo de Florido, estas ĝiaj plej proksimaj parencoj. La Okcidenta makisgarolo estas nemigranta kaj povas troviĝi en urbaj areoj, kie ĝi povas iĝi maltimida kaj venas manĝi al birdomanĝejoj.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Vikipedio aŭtoroj kaj redaktantoj
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EO

Aphelocoma californica ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

La chara californiana (Aphelocoma californica)[2][3]​ es una especie de ave paseriforme de la familia Corvidae nativa del oeste de América del Norte. Se extiende desde el sur de Washington hasta el centro de Texas y el centro de México. Es una especie no migratoria y se puede encontrar en las zonas urbanas se reconoce varias subespecies. A veces son llamados "arrendajos azules", aunque el arrendajo azul es una especie de ave completamente diferente. En los últimos años ha ampliado su gama hacia el norte en la región de Puget Sound, Washington.

Subespecies

Se reconocen las siguientes subespecies:[4]

  • A. c. cactophila Huey, 1942
  • A. c. californica (Vigors, 1839)
  • A. c. cana Pitelka, 1951
  • A. c. caurina Pitelka, 1951
  • A. c. hypoleuca Ridgway, 1887
  • A. c. immanis Grinnell, 1901
  • A. c. obscura Anthony, 1889
  • A. c. oocleptica Swarth, 1918

Referencias

  1. BirdLife International (2012). «Aphelocoma californica». Lista Roja de especies amenazadas de la UICN 2013.2 (en inglés). ISSN 2307-8235. Consultado el 26 de noviembre de 2013.
  2. Bernis, F; De Juana, E; Del Hoyo, J; Fernández-Cruz, M; Ferrer, X; Sáez-Royuela, R; Sargatal, J (2010). «Nombres en castellano de las aves del mundo recomendados por la Sociedad Española de Ornitología (Decimocuarta parte: Orden Passeriformes, Familias Malaconotidae a Passeridae)». Ardeola. Handbook of the Birds of the World (Madrid: SEO/BirdLife) 57 (1): 199-205. ISSN 0570-7358. Consultado el 26 de enero de 2014.
  3. «Chara Californiana (Aphelocoma californica) (Vigors, 1839)». avibase. Consultado el 26 de enero de 2014.
  4. «Aphelocoma californica». ITIS (en inglés). Consultado el 26 de enero de 2014.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Aphelocoma californica: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

La chara californiana (Aphelocoma californica)​​ es una especie de ave paseriforme de la familia Corvidae nativa del oeste de América del Norte. Se extiende desde el sur de Washington hasta el centro de Texas y el centro de México. Es una especie no migratoria y se puede encontrar en las zonas urbanas se reconoce varias subespecies. A veces son llamados "arrendajos azules", aunque el arrendajo azul es una especie de ave completamente diferente. En los últimos años ha ampliado su gama hacia el norte en la región de Puget Sound, Washington.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Aphelocoma californica ( الباسكية )

المقدمة من wikipedia EU

Aphelocoma californica Aphelocoma generoko animalia da. Hegaztien barruko Corvidae familian sailkatua dago.

Erreferentziak

  1. (Ingelesez)BirdLife International (2012) Species factsheet. www.birdlife.org webgunetitik jaitsia 2012/05/07an
  2. (Ingelesez) IOC Master List

Ikus, gainera

(RLQ=window.RLQ||[]).push(function(){mw.log.warn("Gadget "ErrefAurrebista" was not loaded. Please migrate it to use ResourceLoader. See u003Chttps://eu.wikipedia.org/wiki/Berezi:Gadgetaku003E.");});
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipediako egileak eta editoreak
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EU

Aphelocoma californica: Brief Summary ( الباسكية )

المقدمة من wikipedia EU

Aphelocoma californica Aphelocoma generoko animalia da. Hegaztien barruko Corvidae familian sailkatua dago.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipediako egileak eta editoreak
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EU

Kalifornianpensasnärhi ( الفنلندية )

المقدمة من wikipedia FI

Kalifornianpensasnärhi (Aphelocoma californica) on Pohjois-Amerikassa tavattava varisten heimoon kuuluva varpuslintu, joka katsottiin aiemmin kuuluvan samaan lajiin kahden muun pensasnärhen kanssa. Se on kooltaan 27–31 cm, ja sitä tavataan tammimetsistä, pensaikoista ja pensaikkomailta. Laji käyttää ravinnokseen kesäisin hyönteisiä ja hedelmiä ja talvisin tammenterhoja, pähkinöitä ja heinien siemeniä, ja sille on tavanomaista varastoida ruokaansa.

Taksonomia

Aikaisemmin kalifornianpensasnärhen floridanpensasnärhen (Aphelocoma coerulescens) ja isopensasnärhen (Aphelocoma insularis) katsottiin olevan samaa lajia. Nykyisin näiden katsotaan jokaisen kuitenkin olevan oma lajinsa. Kalifornianpensasnärhellä on lähteestä riippuen neljästätoista kuuteentoista alalajia[2]. Ne voidaan jakaa kolmeen ryhmään, jotka ovat:

  • californica-ryhmä[2]
    • A. c. californica – keskisen Kalifornian rannikkoalueet
    • A. c. cana – Kalifornian kaakkoisosa, erityisesti alalajia tavataan Joshua Treen kansallispuistosta
    • A. c. caurinaOregonin etelärannikolta Kaliforniaan
    • A. c. hypoleuca – eteläinen Kalifornia ja Baja California
    • A. c. immanisWashington ja Oregon
    • A. c. obscura – eteläinen Kalifornia ja Meksikon luoteiskärki
    • A. c. oocleptica – eteläinen Oregon, Kalifornia ja Sierra Nevada
  • sumichrasti-ryhmä[2]
    • A. c. remota – Etelä-Meksiko
    • A. c. sumichrasti – Etelä-Meksiko

Koko ja ulkonäkö

Kooltaan kalifornianpensasnärhi on 27–31 cm. Päästään, siivistään ja pyrstöstään laji on väritykseltään sininen. Selkä on harmaa, ja siipien kupeissa on ruskeaa väriä. Päässä kalifornianpensasnärhellä on valkoinen silmäkulmajuova. Lajin kurkku, rinta ja vatsa ovat väritykseltään harmaat. Sukupuolet eivät eroa toisistaan värityksensä perusteella. Kalifornianpensasnärhen koko ja sinisen sävyt vaihtelevat hieman alalajeittain.[3][4][5]

Levinneisyys ja elinympäristö

Kalifornianpensasnärheä tavataan Yhdysvaltain länsirannikolta etelään Meksikoon. Linnun elinympäristöä ovat tammimetsät ja tammea, mäntyä ja katajaa kasvavien metsien pensaikot ja kuivat pensaikkomaat. Lajia tavataan myös kaupunkialueiden puistoista, puutarhoista ja golfkentiltä.[3][4][5]

Elintavat

Ravinto

Kalifornianpensasnärhet syövät kesäaikaan pääasiassa hyönteisiä ja hedelmiä, ja talvella niiden ravinto koostuu tammenterhoista, pähkinöistä, heinien siemenistä. Laji käy myös lintujen ruokintapaikoilla. Kalifornianpensasnärhille on tyypillistä kätkeä ruokaa varastoon. Linnut muistavat, missä kätköt sijaitsevat ja myös sen onko kätkössä huonommin säilyvää hyönteisravintoa vai pähkinöitä ja siemeniä, jotka säilyvät kauemmin. Linnut voivat ryövätä toistensa kätköjä, minkä vuoksi ne siirtävät kätköjään paikasta toiseen.[4][6]

Pesiminen

Kalifornianpensasnärhen pesä sijaitsee tammessa, männyssä tai pensaikossa. Pesä on kuppimainen, ja heinistä, risuista ja eläinten karvoista rakennettu. Sekä koiras- että naaraskalifornianpensasnärhet osallistuvat pesän rakentamiseen. Naaras munii yhdestä viiteen vaalean vihreää tai harmaata ruskeapilkullista munaa. Munia haudotaan vajaat kolme viikkoa.[4]

Lähteet

  1. BirdLife International: Aphelocoma californica IUCN Red List of Threatened Species. Version 2013.2. 2012. International Union for Conservation of Nature, IUCN, Iucnredlist.org. Viitattu 4.3.2014. (englanniksi)
  2. a b c d e Western Scrub Jay Internet Bird Collection. Viitattu 11.1.2011. (englanniksi)
  3. a b Bird: The Definitive Visual Guide, s. 391. Dorling Kindersley, 2007. ISBN 978-1-4053-4585-9. (englanniksi)
  4. a b c d Western Scrub-Jay All About Birds. Cornell Lab of Ornithology. Viitattu 11.1.2011. (englanniksi)
  5. a b Pete Dunne: Pete Dunne's essential field guide companion, s. 441. Houghton Mifflin Harcourt, 2006. ISBN 978-0618236480. Kirja Googlen teoshaussa (viitattu 11.1.2011). (englanniksi)
  6. Anders Priemé: Kananaivoilla pääsee jyvälle. Tieteen kuvalehti, 2005, nro 16, s. 64–67. Artikkelin verkkoversio (lukeminen vaatii kirjautumisen) Viitattu 11.1.2011.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedian tekijät ja toimittajat
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FI

Kalifornianpensasnärhi: Brief Summary ( الفنلندية )

المقدمة من wikipedia FI

Kalifornianpensasnärhi (Aphelocoma californica) on Pohjois-Amerikassa tavattava varisten heimoon kuuluva varpuslintu, joka katsottiin aiemmin kuuluvan samaan lajiin kahden muun pensasnärhen kanssa. Se on kooltaan 27–31 cm, ja sitä tavataan tammimetsistä, pensaikoista ja pensaikkomailta. Laji käyttää ravinnokseen kesäisin hyönteisiä ja hedelmiä ja talvisin tammenterhoja, pähkinöitä ja heinien siemeniä, ja sille on tavanomaista varastoida ruokaansa.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedian tekijät ja toimittajat
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FI

Geai buissonnier ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Aphelocoma californica

Le Geai buissonnier (Aphelocoma californica) (en anglais, western Scrub-jay) est une espèce de passereau de la famille des Corvidae. C'est un oiseau un peu plus petit que la Pie bavarde.

On trouve ce corvidé dans les régions montagneuses d'Amérique du Nord.

Sous-espèces

D'après Alan P. Peterson, il existe 8 sous-espèces :

  • Aphelocoma californica cactophila Huey 1942
  • Aphelocoma californica californica (Vigors) 1839
  • Aphelocoma californica cana Pitelka 1951
  • Aphelocoma californica caurina Pitelka 1951
  • Aphelocoma californica hypoleuca Ridgway 1887
  • Aphelocoma californica immanis Grinnell 1901
  • Aphelocoma californica obscura Anthony 1889
  • Aphelocoma californica oocleptica Swarth 1918

Peterson considère cette sous-espèce comme une espèce à part entière :

  • Aphelocoma californica sumichrasti (Ridgway, 1874)

et cette sous-espèce comme sa sous-espèce :

  • Aphelocoma californica remota Griscom, 1934

Mais ce n'est pas le cas des autres autorités taxinomiques (COI, HBW, Clements).

Cette sous-espèce n'est désormais plus reconnue que par Howard et Moore (3e édition, 8e révision) :

  • Aphelocoma californica suttoni (A.R. Phillips, 1966)

La sous-espèce Aphelocoma californica woodhouseii est désormais considérée comme une espèce à part entière (Aphelocoma woodhouseii - Geai de Woodhouse). Ses sous-espèces étaient autrefois considérées comme des sous-espèces de Aphelocoma californica : Aphelocoma woodhouseii cyanotis, A. w. grisea, A. w. nevadae, A. w. texana et A. w. woodhouseii.

 src=
Geai buissonnier

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Geai buissonnier: Brief Summary ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Aphelocoma californica

Le Geai buissonnier (Aphelocoma californica) (en anglais, western Scrub-jay) est une espèce de passereau de la famille des Corvidae. C'est un oiseau un peu plus petit que la Pie bavarde.

On trouve ce corvidé dans les régions montagneuses d'Amérique du Nord.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Aphelocoma californica ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT

La ghiandaia occidentale (Aphelocoma californica (Vigors, 1839)) è un uccello passeriforme appartenente alla famiglia Corvidae[2].

Etimologia

Il nome scientifico della specie, californica, rappresenta un chiaro riferimento all'areale di diffusione di questi uccelli, così come il loro nome comune.

Descrizione

 src=
Esemplare nell'Oregon.

Dimensioni

Misura 28–30 cm di lunghezza, per 70-100 g di peso[3].

Aspetto

Si tratta di uccelli dall'aspetto massiccio, muniti di grossa testa squadrata e appiattita, becco conico e massiccio dalla punta lievemente adunca, ali arrotondate e digitate, forti zampe e lunga coda (quasi la metà del totale) dall'estremità squadrata: nel complesso, questi uccelli somigliano molto all'affine ghiandaia di Woodhouse, rispetto alla quale presentano colorazione dorsale più scura e banda pettorale maggiormente definita.

Il piumaggio si presenta di colore blu su fronte, vertice, nuca, spalle e lati del collo, così come sul codione, sulle ali e sulla coda (con le penne di quest'ultima che, come anche le remiganti, sono di un blu più scuro ed intenso), mentre il dorso è invece di color grigio-topo con sfumature azzurre.
L'area fra i lati del becco e le orecchie, così come le guance, sono di color carbone, a formare una maschera facciale sormontata superiormente da una sopracciglio bianco: la gola è di colore bianco, orlato inferiormente da una collana nero-bluastra, e di colore bianco sono anche il petto, il ventre (anche se con sfumature di color grigio-cenere), il sottocoda ed i fianchi.

Il becco e le zampe sono di colore nero: gli occhi sono invece di colore bruno scuro.

Biologia

 src=
Esemplare prende il sole a West Linn.
Verso.

Le ghiandaie occidentali sono uccelli dalle abitudini di vita essenzialmente diurne e gregarie, che vivono in gruppetti a base familiare o in piccoli stormi che possono arrivare a contare una ventina di individui: all'interno dei gruppi vige una gerarchia piuttosto fluida, coi maschi che dominano sulle femmine e a loro volta presentano dominanza per l'accesso alle fonti di cibo[4].

Si tratta di animali molto, vocali, che si tengono in contatto fra loro mediante almeno una quindicina di richiami[3], che vanno dagli aspri gracchi d'avvertimento emessi in caso del sopraggiungere di un intruso a versi ronzanti di contatto, passando attraverso un verso pigolante utilizzato per richiamate il partner.
La ghiandaia occidentale, in presenza di conspecifici morti, comincia inoltre ad emettere continuativamente per circa mezz'ora alti richiami (simili a quelli emessi per tenere a bada gli intrusi), volando frattanto di albero in albero ed alzando il tono del richiamo ad ogni emissione, attirando in tal modo i conspecifici presenti nella zona, che a loro volta si associano alle vocalizzazioni[5]: questi uccelli sembrano presentare una forma di lutto, diminuendo la quantità di cibo ingerito dopo aver visto un conspecifico privo di vita[5].

Come quasi tutti i corvidi, anche la ghiandaia occidentale è un uccello molto intelligente; questi uccelli presentano rapporto fra massa cerebrale e corporea paragonabile a quello delle scimmie antropomorfe (uomo escluso) e dei delfini, presentando metacognizione (processo che nel regno animale si riteneva presente unicamente nell'uomo) e cognizione sociale[6].

Alimentazione

 src=
Esemplare pilucca da una pannocchia di mais.
 src=
Esemplare con ghianda nel becco a Portland.

La ghiandaia occidentale è un uccello onnivoro ed opportunista, la cui dieta si compone di una grande varietà di materiale sia di origine animale che vegetale, con le proporzioni delle due componenti che variano a seconda del periodo dell'anno.

Durante l'autunno e l'inverno (da ottobre a febbraio), la dieta di questi uccelli si basa in maniera preponderante sulle ghiande e pinoli, mentre da maggio a luglio essi consumano principalmente frutta (in special modo ciliegie e prugne), bacche e granaglie: durante il mese di aprile, invece, anche a causa dell'aumentato fabbisogno energetico legato alla riproduzione la maggior parte della loro dieta si compone di materiale di origine animale (insetti come cavallette, coleotteri e falene, piccoli uccelli ed uova ottenute depredando i nidi, anfibi come la salamandra verme californiana[4], piccoli rettili come la lucertola delle palizzate occidentale[4]).

 src=
Esemplare stipa pinoli nel becco.

Questi uccelli presentano polimorfismo nella forma del becco: le popolazioni della foresta decidua temperata, infatti, presentano becco robusto e dalla punta maggiormente incurvata per meglio rompere la frutta a guscio, mentre le popolazioni della foresta di conifere presentano becco più sottile e appuntito, ottimo per divaricare le scaglie delle pigne[7]. Inoltre, alla base della mandibola è presente un ispessimento del margine del becco, per meglio trattenere le prede serpentiformi al suolo[7][8].

 src=
Esemplare si ciba di arachidi nei pressi di San Francisco.

Similmente a molte specie di corvidi, la ghiandaia occidentale è solita conservare il cibo in surplus raccolto durante il periodo caldo in buchi appositamente scavati nel terreno, dimostrando una memoria a lungo termine molto sviluppata nel reperire con grande accuratezza il cibo accumulato anche mesi prima in aree anche rese piuttosto differenti dal manto nevoso[9]: questi uccelli possono nascondere inoltre il cibo sotto dei sassi o in cima ai lampioni, avendo cura di coprirlo con foglie e sassolini. Possono inoltre essere conservati allo stesso modo del cibo anche oggetti molto colorati o luccicanti, dai quali questi animali sono attratti, in maniera simile alle gazze.
Questi uccelli hanno una grande cura nel sincerarsi di non essere osservati da conspecifici mentre nascondono il cibo: le ghiandaie occidentali, infatti, sono solite rubarsi a vicenda il cibo accumulato per l'inverno, e a rubarlo ad altre specie che sono solite accumularne delle scorte (come il picchio delle ghiande)[6]. Non di rado, questo animale nasconde il cibo nel suolo, salvo poi tornare in un secondo momento per rimuoverlo e nasconderlo altrove[10].

Riproduzione

 src=
Giovane esemplare a Santa Cruz.

La ghiandaia occidentale è un uccello monogamo, le cui coppie rimangono insieme per la vita, rafforzando il loro legame tramite il grooming.

 src=
Giovane chiede l'imbeccata nella contea di Alameda.

La stagione riproduttiva comincia verso la fine di febbraio e si estende fino a maggio inoltrato[3]: durante questo periodo, le coppie diventano territoriali[11], coi maschi che cercano di attrarre potenziali partner mediante vocalizzazioni caratteristiche[12]. Una volta formatasi la coppia, i due partner cercano all'interno del proprio territorio un sito adatto alla costruzione del nido, che viene edificato di norma su un albero o un arbusto a 1–10 m d'altezza.
Il nido, a forma di coppa con ampia piattaforma circostante, ha un diametro di 33–58 cm e viene costruito da ambedue i sessi intrecciando rametti e fibre vegetali, foderandone l'interno con materiale più soffice, come radichette, muschio e pelame. Al suo interno la femmina depone 3-6 uova, che possono essere biancastre o verdine con screziatura irregolare bruna o olivastra, che essa provvede a covare per 16-18 giorni (col maschio che rimane di guardia nei pressi del nido e si occupa inoltre di reperire il cibo per sé e per la compagna intenta a covare).

 src=
Adulto imbecca un giovane.

Al termine della cova schiudono pulli ciechi ed implumi, che pesano 5,6-7,5 g[4]: durante i primi giorni di vita, essi vengono accuditi dalla sola femmina (la quale viene a sua volta imbeccata dal maschio, che si occupa inoltre di rimuovere le feci dal nido) per la prima settimana di vita, dopodiché al loro allevamento si alternano la madre ed il padre.
I nidiacei, alla schiusa, presentano una piccola cresta carnosa, che scompare entro la prima settimana di vita[4]: essi sono pronti per l'involo fra i 16 ed i 26 giorni di vita, tuttavia non lasciano il nido in maniera definitiva prima del mese e mezzo di vita, continuando a seguire i genitori nei loro spostamenti ancora per molto tempo.

Sebbene la maturità sessuale venga raggiunta attorno all'anno, specialmente i maschi difficilmente arrivano a riprodursi nei primi anni di vita, in quanto per poterlo fare devono prima dimostrarsi in grado di difendere un proprio territorio riproduttivo dove attrarre potenziali compagne.
La speranza di vita di questi uccelli in cattività è di 19 anni e 8 mesi, ma anche in cattività essi raggiungono non di rado i 15 anni e 9 mesi[13].

Distribuzione e habitat

 src=
Esemplare a Richmond.
 src=
Esemplare in California.
 src=
Esemplare a Los Osos.
 src=
Esemplare nel Big Sur.

Come intuibile dal nome comune, la ghiandaia occidentale è diffusa nella West Coast nordamericana, occupando un areale che va dal sud-ovest dello stato di Washington alla punta meridionale della penisola di Bassa California, attraverso Oregon, California, Nevada occidentale e Baja California: l'areale di questa specie sembrerebbe in espansione in direttrice nord-ovest, con una popolazione che si è stabilita nell'estremo sud-ovest della Columbia Britannica (area di Delta), in Canada.

La ghiandaia occidentale è generalmente residente all'interno del proprio areale: durante la stagione fredda, le coppie delle aree montane possono scendere di quota per reperire il cibo nascosto durante i mesi estivi.

L'habitat di questi uccelli è rappresentato dalle aree di foresta temperata, sia primaria che soprattutto secondaria, sia a predominanza di latifoglie (principalmente querce) che di conifere (ginepri e pini): essi sono presente sia nelle aree costiere che in quelle collinari e montane, fino a 3700 m di quota (sebbene questi uccelli siano maggiormente comuni nelle aree alberate al di sotto dei 2000 m)[3], purché siano presenti aree boschive alternate con altre erbose e cespugliose.

La ghiandaia occidentale non risente particolarmente della presenza umana, colonizzando senza problemi le aree antropizzate ed essendo osservabile con relativa facilità anche nelle aree alberate cittadine, diventando un assiduo frequentatore delle mangiatoie poste nei cortili delle case[14].

Tassonomia

Se ne riconoscono 7 sottospecie[2]:

Alcuni autori riconoscerebbero anche una sottospecie cactophila della Baja California centrale, sinonimizzata con hypoleuca[2][3], mentre altri riterrebbero la sottospecie cana un meticcio fra esemplari della popolazione nominale e di obscura[3].

In passato, anche la ghiandaia di Santa Cruz e la ghiandaia di Woodhouse (con relative sottospecie) venivano accorpate a questa specie[3], tuttavia attualmente si tende a considerarle come specie a sé stante[2].

Note

  1. ^ (EN) BirdLife International, Aphelocoma californica, su IUCN Red List of Threatened Species, Versione 2020.2, IUCN, 2020.
  2. ^ a b c d (EN) Gill F. and Donsker D. (eds), Family Corvidae, in IOC World Bird Names (ver 9.2), International Ornithologists’ Union, 2019. URL consultato il 5 maggio 2014.
  3. ^ a b c d e f g (EN) Western Scrub-jay (Aphelocoma californica), su Handbook of the Birds of the World. URL consultato l'11 ottobre 2018.
  4. ^ a b c d e Scott, J., Aphelocoma californica, su Animal Diversity Web, 2014. URL consultato l'11 ottobre 2018.
  5. ^ a b Iglesias, T.; McElreath,, R.; Patricelli, G., Western scrub-jay funerals: Cacophonous aggregations in response to dead conspecifics, in Animal Behaviour, vol. 84, n. 5, 2012, p. 1103-1111.
  6. ^ a b Clayton, N. S.; Dally, J. M.; Emery, N. J., Social cognition by food-caching corvids. The western scrub-jay as a natural psychologist, in Philosophical Transactions of the Royal Society of London B: Biological Sciences, p. 507–522, DOI:10.1098/rstb.2006.1992, PMC 2346514.
  7. ^ a b Clayton, D., Influence of bill shape on ectoparasite load in western scrub-jays, in The Condor, n. 104, 2002, p. 675-678.
  8. ^ Zusi, R. L., A Feeding Adaption of the Jaw Articulation in the New World Jays (Corvidae), in The Auk, n. 104, 1987, p. 665–680.
  9. ^ Raby, C. R.; Alexis, D. M.; Dickinson, A.; Clayton, N. S., Planning for the future by western scrub-jays, in Nature, vol. 445, n. 7130, p. 919–921, DOI:10.1038/nature05575, PMID 17314979.
  10. ^ Clayton, N.; Emery, N.; Dickinson, A., The rationality of animal memory: Complex caching strategies of western scrub jays (PDF), in Rational Animals?, Oxford University Press, 2006, p. 197–216, ISBN 0198528264. URL consultato il 29 aprile 2019 (archiviato dall'url originale l'11 novembre 2018).
  11. ^ Carmen, W., Noncooperative Breeding in the California Scrub-jay, in Cooper Ornithological Society, 2004.
  12. ^ Vleck, C. & Brown, J., Testosterone and social and reproductive behaviour in Aphelocoma jays, in Animal Behaviour, n. 58, 1999, p. 943-951.
  13. ^ Clapp, R.; Klimkiewicz, M.; Futcher, A., Longevity records of North American birds: Columbidae through Paridae, in Journal of Field Ornithology, vol. 54, n. 2, 1983, p. 123-137.
  14. ^ Jones, D. & Reynolds, S., Feeding birds in our towns and cities: a global research opportunity, in Journal of Avian Biology, n. 39, 2008, p. 265-271.

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Aphelocoma californica: Brief Summary ( الإيطالية )

المقدمة من wikipedia IT

La ghiandaia occidentale (Aphelocoma californica (Vigors, 1839)) è un uccello passeriforme appartenente alla famiglia Corvidae.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori e redattori di Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia IT

Krūmu sīlis ( اللاتفية )

المقدمة من wikipedia LV

Krūmu sīlis jeb rietumu krūmu sīlis, arī Kalifornijas krūmu sīlis (Aphelocoma californica) ir vārnu dzimtas (Corvidae) putns, kas pieder krūmu sīļu ģintij (Aphelocoma). Izdala 7 pasugas.[1] Krūmu sīļa izplatības areāls aptver Ziemeļamerikas rietumu pusi, sākot ar Vašingtonas štata dienvidiem un beidzot ar Teksasas un Meksikas centrālo daļu.

Izskats

 src=
Krūmu sīlis lidojumā
 src=
Krūmu sīlis viegli pierod pie cilvēku klātbūtnes

Krūmu sīlis ir vidēji liels putns, tā ķermeņa garums, ieskaitot asti, ir 27—31 cm, spārnu plētums 39 cm, svars 80 g. Apspalvojums ķermenim ir zils ar pelēku. Tā galva, kakla mugurpuse, spārni un aste ir zili, bet mugura ir brūnganpelēka vai pelēka, pavēdere un rīkles daļa pelēka vai balta.

Uzvedība

Atbilstoši savam nosaukumam rietumu krūmu sīlis, izvēloties dzīves vietu, priekšroku dod zemiem krūmiem un kadiķiem, bet tas dzīvo arī priežu un ozolu mežos un mūžzaļo mežu malās. Krūmu sīlis ir bieži sastopams arī apdzīvoto vietu dārzos un parkos. Attiecībā pret citām putnu sugām rietumu krūmu sīlis ir diezgan agresīvs un nesaticīgs.

Inteliģence

Pēdējo gadu pētījumi ir pierādījuši, ka rietumu krūmu sīlis ir viens no inteliģentākajiem vārnu dzimtas putniem. Tā smadzeņu īpatsvars, salīdzinot ar ķermeņa masu, ir vienāds ar šimpanzēm un vaļiem. Tas ir vienīgais dzīvnieks ārpus primātu kārtas, kas plāno uz priekšu nākotni.[2] Tas spēj atcerēties vairāk kā 200 barības slēptuves, kā arī to, kāda barība kurā slēptuvē ir noglabāta un cik daudz barības slēptuvē glabājas.

Barība

 src=
Krūmu sīļa iecienīta barība ir zīles

Krūmu sīlis barojoties turas kopā pa pāriem vai nelielās ģimenes grupās. Tas ir visēdājs un barojas ar maziem dzīvniekiem, kā vardēm, ķirzakām, olām, putnēniem, kukaiņiem, graudiem, riekstiem, zīlēm, ogām un augļiem. Reizēm rietumu krūmu sīli var novērot uz melnastes brieža (Odocoileus hemionus) muguras, kur tas pārmeklē brieža spalvu un izlasa ērces un citus parazītus. Briedis ir apmierināts ar kažoka pārmeklēšanu, ļaujot pārmeklēt arī ausis. Krūmu sīlis viegli pierod ēst barību, piemēram, zemesriekstus no cilvēku rokām.

Barības slēptuves

Tāpat kā daudzi citi vārnu dzimtas putni krūmu sīlis veido barības krātuves. Sīlis ļoti labi atceras savas krātuves un spēj lielāko daļu no tām atrast arī pēc ilgāka laika.[3] Vācot un slēpjot barību, rietumu krūmu sīlis demonstrē izcilas spējas plānošanā un slēptuves apjoma analīzē, kā arī spējā kombinēt dažāda veida barības slēptuves.[4] Tas ne tikai veido slēptuves un tās atceras, bet arī izspiego kaimiņus un atceras to izveidotās slēptuves. Vēlāk pie pirmās izdevības barība tiek nozagta. Barība tiek zagta ne tikai no sugas brāļiem, rietumu krūmu sīlis izmanto arī zīļu dzeņa (Melanerpes formicivorus) un Klarka riekstroža (Nucifraga columbiana) krātuves. Lai aizsargātu savas slēptuves no iespējamiem "zagļiem", krūmu sīlis izmanto dažādas viltības, pirms tas noslēpj savu guvumu, sīlis pārbauda, vai neviens viņam neseko un viņu nenovēro.[5]

Ligzdošana

 src=
Jaunajiem putniem galva ir pelēka nevis zila kā pieaugušajiem rietumu krūmu sīļiem

Krūmu sīlis ligzdas ierīko krūmos vai kokos. Tās ir novietotas salīdzinošiu zemu, 1—10 metrus no zemes. Kamēr mātīte būvē ligzdu, tēviņš to apsargā. Ligzda ir rūpīgi vīta un stingra. Tās diametrs ir 33—58 cm. Ligzdu rietumu krūmu sīlis būvē no zariem, sūnām, sausiem zāļu stiebriem, bet iešpuse izklāta ar saknīšu un vilnas pinumu. Dējumā ir 4—6 olas. Olu krāsa var būt divējāda: gaiši zaļas ar olīvzaļiem raibumiņiem un gaiši pelēkas ar sarkanbrūniem raibumiņiem. Olas perē tikai mātīte. Inkubācijas periods ilgst 16 dienas, bet jaunie putni izlido no ligzdas pēc 18 dienām. Krūmu sīlis dzīvo apmēram 9 gadus. Garākais zināmais rietumu krūmu sīļa mūžs ir bijis 15,75 gadus.

Klasifikācija

Krūmu sīlim ir 7 pasugas:[1]

  • Aphelocoma californica californica — sastopams Kalifornijas krasta centrālajā daļā;
  • Aphelocoma californica cana — sastopams Kalifornijas dienvidaustrumos Džošua koku parkā;
  • Aphelocoma californica caurina — sastopams no Oregonas dienvidrietumiem līdz Kalifornijas centrālajai daļai un Nevadas rietumiem;
  • Aphelocoma californica hypoleuca — sastopams Lejaskalifornijā;
  • Aphelocoma californica immanis — sastopams no Vašingtonas dienvidrietumiem līdz Oregonas rietumiem;
  • Aphelocoma californica obscura — sastopams Kalifornijas dienvidrietumos un Lejaskalifornijā;
  • Aphelocoma californica oocleptica — sastopams no Oregonas centrālās daļas līdz Kalifornijas centrālajai daļai un Nevadas rietumiem.

Atsauces

  1. 1,0 1,1 World Bird List: Crows, mudnesters & birds-of-paradise, 2018
  2. Correia et al, 2007. Western Scrub-Jays Anticipate Future Needs Independently of Their Current Motivational Stat
  3. Clayton, N. S., Bussey, T. J. & Dickinson, A. (2003). Can animals recall the past and plan for the future? Nature Reviews Neuroscience 4, 685-691
  4. Raby, C. R.; D. M. Alexis, A. Dickinson and N. S. Clayton (22 February 2007). "Planning for the future by western scrub-jays" Nature 445 (7130): 919–921.
  5. Phil Trans Roy Soc Lond; Dally, J. M., Emery, N. J. & Clayton, N. S. (2006). Food-caching western scrub-jays keep track of who was watching when. Science 312, 1662-1665

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia autori un redaktori
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia LV

Krūmu sīlis: Brief Summary ( اللاتفية )

المقدمة من wikipedia LV

Krūmu sīlis jeb rietumu krūmu sīlis, arī Kalifornijas krūmu sīlis (Aphelocoma californica) ir vārnu dzimtas (Corvidae) putns, kas pieder krūmu sīļu ģintij (Aphelocoma). Izdala 7 pasugas. Krūmu sīļa izplatības areāls aptver Ziemeļamerikas rietumu pusi, sākot ar Vašingtonas štata dienvidiem un beidzot ar Teksasas un Meksikas centrālo daļu.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia autori un redaktori
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia LV

Westelijke struikgaai ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL

Vogels

De westelijke struikgaai (Aphelocoma californica) is een zangvogel uit de familie Corvidae (kraaien).

Verspreiding en leefgebied

Deze soort telt 8 ondersoorten:

  • Aphelocoma californica immanis: zuidwestelijk Washington en westelijk Oregon.
  • Aphelocoma californica caurina: van zuidwestelijk Oregon tot centraal Californië.
  • Aphelocoma californica oocleptica: van het zuidelijke deel van Centraal-Oregon tot het zuidelijke deel van Centraal-Californië en westelijk Nevada.
  • Aphelocoma californica californica: het kustgebied van centraal Californië.
  • Aphelocoma californica cana: Joshua Tree National Park in zuidoostelijk Californië.
  • Aphelocoma californica obscura: zuidwestelijk Californië en noordelijk Baja California (noordwestelijk Mexico).
  • Aphelocoma californica cactophila: centraal Baja California.
  • Aphelocoma californica hypoleuca: centraal en zuidelijk Baja California.

Externe link

Bronnen, noten en/of referenties
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Westelijke struikgaai: Brief Summary ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL

De westelijke struikgaai (Aphelocoma californica) is een zangvogel uit de familie Corvidae (kraaien).

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Modrowronka kalifornijska ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Modrowronka kalifornijska (Aphelocoma californica) – gatunek średniego ptaka z rodziny krukowatych (Corvidae). Występuje w Stanach Zjednoczonych i Meksyku.

Systematyka

Takson ten po raz pierwszy opisał Nicholas Aylward Vigors w 1839 pod nazwą Garrulus californicus. Osobnik, na podstawie którego dokonano opisu pochodził z hrabstwa Monterey. W niewoli ten gatunek może tworzyć hybrydy z modrowronką zaroślową (Aphelocoma coerulescens), możliwe, że na wolności krzyżuje się z modrosójką czarnogłową (Cyanocitta stelleri). Podgatunki dzielą się na 2 grupy: grupa „nominatywna” (prócz podgatunku nominatywnego immanis, caurina, oocleptica, obscura, cana i hypoleuca) oraz grupa, do której należą A. c. sumichrasti i A. c. remota. Możliwe, że ptaki podgatunku cana to hybrydy podgatunku nominatywnego i obscura. Niekiedy podgatunki immanis, caurina i oocleptica włączane są do nominatywnego. Proponowany podgatunek cactophila (centralna Kalifornia Dolna i północno-zachodni Meksyk) został włączony do hypoleuca[3].

Wyróżniono następujące podgatunki A. californica[4][5]:

  • A. californica immanis – południowo-zachodni Waszyngton i zachodni Oregon (północno-zachodnie Stany Zjednoczone)
  • A. californica caurina – południowo-zachodni Oregon do centralnej Kalifornii
  • A. californica oocleptica – południowy i centralny Oregon do południowo-centralnej Kalifornii i zachodniej Nevady
  • modrowronka kalifornijska (A. californica californica) – centralna Kalifornia
  • A. californica canaPark Narodowy Joshua Tree (południowo-wschodnia Kalifornia)
  • A. californica obscura – płd.-zach. Kalifornia i północna Kalifornia Dolna (Meksyk)
  • A. californica cactophila – centralna Kalifornia Dolna
  • A. californica hypoleuca – centralna i południowa Kalifornia Dolna

Występowanie

Całkowity zasięg występowania szacowany jest na 2 320 000 km²[6]. Modrowronka kalifornijska zasiedla głównie zachodnie Stany Zjednoczone, od zachodniego Waszyngtonu po Kalifornię Dolną, a także sąsiadujący z nią stan Sonora[7]; także od południowego Idaho i Wyoming na południowy wschód do Oaxaca (Meksyk)[8]. Na rok 1998 dwukrotnie odnotowano obecność tego gatunku w Kanadzie – raz w Langley (Kolumbia Brytyjska), gdzie 8 listopada 1981 pojedynczy osobnik został zaobserwowany i sfotografowany, a drugi raz 28 lipca 1993 w Musqueam Park. Między 1980 a 1991 zgłoszono 3 obserwacje, jednak nie były poparte nagraniami lub zdjęciami; wiadomo, że jeden z tych osobników uciekł z niewoli[9].

Środowisko

Aphelocoma californica spotykana jest na wysokości 1158-2377 m n.p.m.[8]. W stanie Nevada, w większości zasiedla lasy jałowcowo-sosnowe, roślinność przy rzece lub strumieniu oraz górskie zarośla. Występuje także w terenach porośniętych bylicami[10]. Są ptakami osiadłymi. Często można je spotkać w ogrodach[11].

Morfologia

 src=
Osobnik młodociany. Santa Cruz (Kalifornia)

Długość ciała wynosi 27-31 cm, masa 75-80 g[12]. Rozpiętość skrzydeł to około 38 cm (15 cali)[11]. U ptaka opisanego po raz pierwszy u Vigorsa długość stępu (łac. tarsus) wynosiła około 4,13 cm, dzioba (rostrum) ok. 3,2 cm (1,25 cali), a ogona 12,7 cm (5 cali)[13].

Podgatunki różnią się wielkością, odcieniem barwy niebieskiej i wzorami na upierzeniu[12]. U podgatunku nominatywnego głowa niebieska, zazwyczaj fioletowo zabarwiona. Wierzch ciała niebiesko-brązowo-szarawy, im bliżej kupra, tym bardziej niebieski. Spód ciała brudnobiały. Na piersi niekompletny, granatowofioletowy pas (nie łączy się na środku). Pokrywy podogonowe biało-niebieskie. Sterówki i lotki ciemnoniebieskie. Dziób na końcu lekko zagięty.

Podgatunek obscura mniejszy niż nominatywny, ciemniejszy. Osobniki z Parku Narodowego Joshua Tree, A. c. cana mniejsze, jaśniejsze i bardziej szarawe, niż podgatunek nominatywny. Osobniki podgatunku hypoleuca są mniejsze, jaśniejsze, a ich głowa nie ma fioletowego odcienia, dziób nieco dłuższy. A. c. oocleptica cechują białe pokrywy podogonowe, większe rozmiary i bardziej fioletowa szyja.

Gatunki podobne do modrowronki kalifornijskiej to modrosójka błękitna (Cyanocitta cristata), modrosójka czarnogłowa (Cyanocitta stelleri), modrowroniec (Gymnorhinus cyanocephalus), modrowronka zaroślowa (Aphelocoma coerulescens), błękitnik meksykański (Sialia mexicana), łuszczyk lazurowy (Passerina amoena) oraz modrowronka dębowa (Aphelocoma wollweberi)[14].

Zachowanie

Modrowronka kalifornijska jest gatunkiem osiadłym. Ptaki tworzące parę przybywają razem w ciągu roku. Obserwacje prowadzone w lecie w Kalifornii wykazały, że większość aktywnego czasu A. californica poświęca na szukanie pożywienia (27-48%). 38-61% czasu zajmuje im przesiadywanie na gałęziach[15]. Mimo tego tolerują obecność mniejszych od siebie ptaków w trakcie żerowania[11].

Podobnie jak inne gatunki z rodziny krukowatych, modrowronki kalifornijskie chowają swoje pożywienie i przez krótki okres pamiętają miejsce jego ukrycia. Porównując do bardziej wyspecjalizowanej orzechówki popielatej (Nucifraga columbiana), hipokamp (odpowiedzialny głównie za pamięć) modrowronek jest mniejszy. Jednak ich mózg jest podobnej wielkości co u euroazjatyckich krukowatych; wiadomo też, że posiadają pamięć epizodyczną i zdolność projekcji. Zapamiętują nie tylko sam fakt ukrycia pożywienia, ale i wygląd tego miejsca i czas, w którym to zrobiły[16].

Według badań naukowców z University of California ptaki te reagują na odnalezienie martwego osobnika swojego gatunku. By to zbadać, obserwowano reakcje modrowronek na wypchaną sowę, kawałek drewna pomalowany na niebiesko, z kreskami dookoła mającymi imitować pióra, wypchanego osobnika swojego gatunku w pozycji stojącej oraz martwego ptaka swojego gatunku. W przypadku sowy, ptaki zaczynały nawoływaniem ostrzegać inne osobniki. Na pomalowaną deskę nie zwracały uwagi. Wypchanego osobnika swojego gatunku usiłowały przepędzić, gdyż są to ptaki agresywne i terytorialne. Gdy zobaczyły martwą modrowronkę, wlatywały na drzewo i zaczynały głośno i piskliwie nawoływać, by zwrócić uwagę innych osobników. One również siadały na drzewie lub koło martwego ptaka. Czas nawoływań waha się od kilku sekund do pół godziny. Prawdopodobnie nie ma to związku z odczuciami ptaków, a z ostrzeganiem innych osobników przed zagrożeniem; jednak nie jest jasne, czemu zlatują się one w to miejsce, zamiast go unikać jako potencjalnie niebezpiecznego[17].

Pożywienie

Żołędzie, nasiona słonecznika, orzechy, małe jaszczurki, owady, owoce[11], a także ptasie jaja i pisklęta[18].

Głos

Modrowonka kalifornijska wydają z siebie, głównie w locie, charakterystyczny odgłos, będący krótkim, ostrym, stosunkowo wysokim łip łip łip łip. Odzywa się w ten sposób, gdy goni innego osobnika celem przepędzenia go, nawołuje, obwieszcza terytorium lub zlatuje w ukrycie, uciekając przed drapieżnikiem[19].

Lęgi

Są to ptaki monogamiczne. Okres lęgowy rozpoczyna się wczesnym marcem i trwa do późnego czerwca. Wielkość terytorium wynosi około trzech hektarów. Gniazdo mieści się na dębie, sośnie lub jałowcu, zwykle dobrze ukryte na wysokości od 0,9 do 9 m[18]. Zewnętrzna warstwa zbudowana jest z gałązek, korzeni, trawy, mchu i łodyg; wyściółkę stanowią drobne korzonki i włosie. Nie zaobserwowano wyprowadzenia więcej niż jednego lęgu w ciągu sezonu. Zazwyczaj w lęgu jest 3-7 jaj, mają one wymiary ok. 27,6 na 20,5 mm. Mają kształt owalny i barwę zielonkawą, pokrywają je brązowe plamki. Inkubacja trwa 15 do 17 dni, wysiaduje jedynie samica, karmiona przez samca. Pisklęta opuszczają gniazdo po ok. 18 dniach[20]. Z zaobrączkowanych ptaków najstarszy dożył 15 lat i 9 miesięcy[21][22].

Przypisy

  1. Aphelocoma californica, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
  2. Aphelocoma californica. Czerwona księga gatunków zagrożonych (IUCN Red List of Threatened Species) (ang.).
  3. Josep del Hoyo, Andrew Elliott, David A. Christie: Handbook of the Birds of the World. T. 14. Bush-shrikes to Old World Sparrows. Lynx Edicions, 2009, s. 571. ISBN 978-84-96553-50-7.
  4. Frank Gill, David Donsker: Family Corvidae (ang.). IOC World Bird List: Version 3.3. [dostęp 2013-04-16].
  5. Nazwy polskie za: Paweł Mielczarek, Marek Kuziemko: Corvidae Leach, 1820 – krukowate – Crows, Jays. W: Kompletna lista ptaków świata [on-line]. Instytut Nauk o Środowisku Uniwersytetu Jagiellońskiego. [dostęp 2013-04-16].
  6. S. Butchart, J. Ekstrom: Western Scrub-jay Aphelocoma californica. BirdLife International. [dostęp 14 kwietnia 2013].
  7. Stephen M. Russell, Gale Monson: The Birds of Sonora. University of Arizona Press, 1998, s. 207. ISBN 978-0816516353.
  8. a b Troy E. Corman, Cathryn Wise-Gervais: The Arizona breeding bird atlas. UNM Press, 2005. ISBN 978-0826333797.
  9. Robert Wayne Campbell: The Birds of British Columbia: Passerines (Flycatchers Through Vireos). UBC Press, 1997, s. 537. ISBN 978-0774805728.
  10. Ted Floyd: Atlas of the breeding birds of Nevada. University of Nevada Press, 2007, s. 322. ISBN 978-0874176957.
  11. a b c d Melissa Mayntz: Western Scrub-Jay. Allabout.com. Birding and Wild Birds. [dostęp 13 kwietnia 2013].
  12. a b David Burni, Ben Hoare, Joseph DiCostanzo, Phil Benstead: Ptaki. Encyklopedia. Warszawa: Wydawnictwo Naukowe PWN, 2009, s. 391. ISBN 978-83-01-15733-3.
  13. 3. Ornithology. W: N. A. Vigors: The zoology of Captain Beechey’s voyage. Londyn: 1839, s. 21.
  14. Western Scrub Jay. Identification. All About Birds. [dostęp 13 kwietnia 2013].
  15. John C Mitani, H. Jane Brockmann, Timothy J. Roper, Marc Naguib, Katherine E. Wynne-Edwards: Advances in the Study of Behavior. T. 41. Academy Press, 2010, s. 20. ISBN 978-0-12-380892-8.
  16. Vladimir V. Pravosudov, Selvino R. de Kort. Is the Western Scrub-Jay (Aphelocoma californica) Really an Underdog among Food-Caching Corvids when It Comes to Hippocampal Volume and Food Caching Propensity?. „Brain Behavior and Evolution”, 2006. DOI: 10.1159/000088855. PMID: 16219995.
  17. Scrub jays react to their dead. Phys.org, 11 września 2012.
  18. a b Western Scrub Jay. Birds, Wildlife in the Mojave Desert, 2006.
  19. Donald Kroodsma: The Backyard Birdsong Guide: Western North America. Chronicle Books, 2008. ISBN 978-0-8118-6397-1.
  20. The Texas Breeding Bird Atlas: Western Scrub-Jay. AgriLife Extension Service. [dostęp 15 kwietnia 2013].
  21. John V. Richardson Jr.: Western Scrub Jay. 2008.
  22. Western Scrub Jay. 2011. [dostęp 15 kwietnia 2013].
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Modrowronka kalifornijska: Brief Summary ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL

Modrowronka kalifornijska (Aphelocoma californica) – gatunek średniego ptaka z rodziny krukowatych (Corvidae). Występuje w Stanach Zjednoczonych i Meksyku.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Aphelocoma californica ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

A Aphelocoma californica é uma espécie de pássaro que, de acordo com estudos da Universidade de Cambridge, é capaz de planejar o futuro.[1]

Subespécies

Aphelocoma (californica) californica

  • Aphelocoma californica immanis (Grinnell, 1901)
  • Aphelocoma californica caurina (Pitelka, 1951)
  • Aphelocoma californica oocleptica (Swarth, 1918)
  • Aphelocoma californica californica (Vigors, 1839)
  • Aphelocoma californica obscura (Anthony, 1889)
  • Aphelocoma californica cana (Pitelka, 1951)
  • Aphelocoma californica hypoleuca (Ridgway, 1887)

Aphelocoma (californica) woodhouseii

  • Aphelocoma californica/woodhouseii nevadae
  • Aphelocoma californica/woodhouseii woodhouseii
  • Aphelocoma californica/woodhouseii texana
  • Aphelocoma californica/woodhouseii grisea
  • Aphelocoma californica/woodhouseii cyanotis

Aphelocoma (californica) sumichrasti

  • Aphelocoma californica/sumichrasti sumichrasti
  • Aphelocoma californica/sumichrasti remota

Veja Também

Referências

  1. «Estudo mostra que aves podem planejar o futuro». Consultado em 19 de janeiro de 2009. Arquivado do original em 9 de julho de 2008
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Aphelocoma californica: Brief Summary ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

A Aphelocoma californica é uma espécie de pássaro que, de acordo com estudos da Universidade de Cambridge, é capaz de planejar o futuro.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Västlig snårskrika ( السويدية )

المقدمة من wikipedia SV

Västlig snårskrika[2] (Aphelocoma californica) är en fågel i familjen kråkfåglar inom ordningen tättingar.[3] Den har i experiment visat sig kapabel att planera för framtiden, en förmåga som länge troddes vara unikt mänsklig.[4]

Västlig snårskrika delas in i åtta underarter med följande utbredning:[3]

Fram tills nyligen behandlades inlandssnårskrika (A. woodhousei) och västlig snårskrika som samma art. Vissa gör det fortfarande, bland andra IUCN som även inkluderar santacruzsnårskrika (A. insularis), varför artens hotkategorisering gäller alla tre båda populationer sammantaget.

Referenser

  1. ^ Birdlife International 2016 Aphelocoma californica Från: IUCN 2016. IUCN Red List of Threatened Species. Version 2016.3 www.iucnredlist.org. Läst 2016-12-11.
  2. ^ Sveriges ornitologiska förening (2015) Officiella listan över svenska namn på världens fågelarter Arkiverad 18 oktober 2014 hämtat från the Wayback Machine., läst 2015-07-01
  3. ^ [a b] Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, D. Roberson, T. A. Fredericks, B. L. Sullivan, and C. L. Wood (2016) The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 2016 http://www.birds.cornell.edu/clementschecklist/download, läst 2016-08-11
  4. ^ Raby et al (2007) Planning for the future by western scrub-jays, Nature 445:919-921

Externa länkar

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia författare och redaktörer
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia SV

Västlig snårskrika: Brief Summary ( السويدية )

المقدمة من wikipedia SV

Västlig snårskrika (Aphelocoma californica) är en fågel i familjen kråkfåglar inom ordningen tättingar. Den har i experiment visat sig kapabel att planera för framtiden, en förmåga som länge troddes vara unikt mänsklig.

Västlig snårskrika delas in i åtta underarter med följande utbredning:

A. c. inmanis – sydvästligaste Washington till västra Oregon (Willamette Valley) A. c. caurina – kustnära sydvästra Oregon till centrala Kalifornien (Trinity, Lake och Napa County) A. c. oocleptica – södra och centrala Oregon till San Francisco Bay och västra Nevada A. c. californica – kustområden i centrala Kalifornien (södra San Mateo till sydvästra Ventura County) A. c. cana – arida södra Kalifornein (området kring Eagle Mountain i Riverside County) A. c. obscura – sydvästra Kalifornien och norra Baja California (i söder till Todos Santos Bay) A. c. cactophila – centrala Baja California (latitud 29º 30' till Bahía Magdalena) A. c. hypoleuca – Cape District i Baja California

Fram tills nyligen behandlades inlandssnårskrika (A. woodhousei) och västlig snårskrika som samma art. Vissa gör det fortfarande, bland andra IUCN som även inkluderar santacruzsnårskrika (A. insularis), varför artens hotkategorisering gäller alla tre båda populationer sammantaget.

Aphelocoma californica (noelzialee) 2.jpg Aphelocoma californica 000.jpg Aphelocoma californica 001.jpg Aphelocoma californica 01519t.JPG
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia författare och redaktörer
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia SV

Giẻ cùi bụi miền tây ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Aphelocoma californica là một loài chim trong họ Corvidae.[2]

Hình ảnh

Chú thích

  1. ^ BirdLife International (2012). Aphelocoma californica. Sách Đỏ IUCN các loài bị đe dọa. Phiên bản 2013.2. Liên minh Bảo tồn Thiên nhiên Quốc tế. Truy cập ngày 26 tháng 11 năm 2013.
  2. ^ Clements, J. F., T. S. Schulenberg, M. J. Iliff, B.L. Sullivan, C. L. Wood, and D. Roberson (2012). “The eBird/Clements checklist of birds of the world: Version 6.7.”. Truy cập ngày 19 tháng 12 năm 2012.

Tham khảo


Hình tượng sơ khai Bài viết Bộ Sẻ này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

Giẻ cùi bụi miền tây: Brief Summary ( الفيتنامية )

المقدمة من wikipedia VI

Aphelocoma californica là một loài chim trong họ Corvidae.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia tác giả và biên tập viên
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia VI

西丛鸦 ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科
二名法 Aphelocoma californica
Vigors, 1839

西丛鸦学名Aphelocoma californica),是鸦科丛鸦属的一种,分布于墨西哥加拿大美国。全球活动范围约为2,320,000平方千米。该物种的保护状况被评为无危

西丛鸦的平均体重约为81.3克。栖息地包括亚热带或热带的(低地)干燥疏灌丛、亚热带或热带的红树林、乡村花园、亚热带或热带的湿润山地林和地中海型疏灌丛。

参考文献

 src= 维基共享资源中相关的多媒体资源:西丛鸦 规范控制
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科

西丛鸦: Brief Summary ( الصينية )

المقدمة من wikipedia 中文维基百科

西丛鸦(学名:Aphelocoma californica),是鸦科丛鸦属的一种,分布于墨西哥加拿大美国。全球活动范围约为2,320,000平方千米。该物种的保护状况被评为无危

西丛鸦的平均体重约为81.3克。栖息地包括亚热带或热带的(低地)干燥疏灌丛、亚热带或热带的红树林、乡村花园、亚热带或热带的湿润山地林和地中海型疏灌丛。

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
维基百科作者和编辑
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 中文维基百科

アメリカカケス ( اليابانية )

المقدمة من wikipedia 日本語
アメリカカケス アメリカカケス 保全状況評価 LEAST CONCERN
(IUCN Red List Ver.3.1 (2001))
Status iucn3.1 LC.svg 分類 : 動物界 Animalia : 脊索動物門 Chordata 亜門 : 脊椎動物亜門 Vertebrata : 鳥綱 Aves : スズメ目 Passeriformes : カラス科 Corvidae : アメリカカケス属 Aphelocoma : アメリカカケス A. californica 学名 Aphelocoma californica 和名 アメリカカケス 英名 Western Scrub-jay

アメリカカケス (亜米利加鵥、学名:Aphelocoma californica)は、スズメ目カラス科に分類される鳥類の一種。

分布[編集]

アメリカ西部からメキシコ中部に分布する。

形態[編集]

体長27-30cm。体の上面は青く、下面は白色。顔の周囲は濃い灰色で、背から胸にかけて灰色の帯がある。

生態[編集]

低山帯の森林などに生息する。郊外の民家の庭に現れることもある。

雑食性で、小型の爬虫類両生類昆虫類のほか、植物の果実や種子を食べる。小型の鳥類や卵を食べることもある。

主に雌が、樹木の上に木の枝や草の茎などを使って椀型の巣を作る。巣の中には植物の根や繊維、動物の毛などを敷く。1腹2-6個の卵を産む。抱卵は雌が行い、抱卵日数は14-16日である。雛は孵化後、約18日で巣立ちする。


参考文献[編集]

  • マイケル・ウォルターズ著、山岸哲監修、『世界「鳥の卵」図鑑』、新樹社、2006年、241頁


 src= ウィキメディア・コモンズには、アメリカカケスに関連するメディアがあります。 執筆の途中です この項目は、鳥類に関連した書きかけの項目です。この項目を加筆・訂正などしてくださる協力者を求めていますポータル鳥類 - PJ鳥類)。
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
ウィキペディアの著者と編集者
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 日本語

アメリカカケス: Brief Summary ( اليابانية )

المقدمة من wikipedia 日本語

アメリカカケス (亜米利加鵥、学名:Aphelocoma californica)は、スズメ目カラス科に分類される鳥類の一種。

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
ウィキペディアの著者と編集者
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 日本語