Ar sourouc'han karreg (Calidris ptilocnemis) a zo un evn hirc'harek eus kerentiad ar Scolopacidae.
Bevañ a ra al labous tost aodoù hanternoz Meurvor Habask (Alaska, Inizi Aleout, Kamtchatka, Inizi Kouril)[1].
Ar sourouc'han karreg (Calidris ptilocnemis) a zo un evn hirc'harek eus kerentiad ar Scolopacidae.
El territ roquer (Calidris ptilocnemis) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra de la Península de Txukotka, les illes del Comandant, oest d'Alaska i illes Pribilof i Aleutianes. En hivern habiten costes rocoses de la zona nord-occidental d'Amèrica del Nord.
El territ roquer (Calidris ptilocnemis) és un ocell limícola de la família dels escolopàcids (Scolopacidae) que en estiu habita la tundra de la Península de Txukotka, les illes del Comandant, oest d'Alaska i illes Pribilof i Aleutianes. En hivern habiten costes rocoses de la zona nord-occidental d'Amèrica del Nord.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Pibydd craig (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: pibyddion craig) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Calidris ptilocnemis; yr enw Saesneg arno yw Rock sandpiper. Mae'n perthyn i deulu'r Pibyddion (Lladin: Scolopacidae) sydd yn urdd y Charadriiformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. ptilocnemis, sef enw'r rhywogaeth.[2]
Mae'r pibydd craig yn perthyn i deulu'r Pibyddion (Lladin: Scolopacidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Cyffylog Scolopax rusticola Gïach Cyffredin Gallinago gallinago Pibydd y Dorlan Actitis hypoleucos Rhostog gynffonddu Limosa limosa Rhostog gynffonfraith Limosa lapponicaAderyn a rhywogaeth o adar yw Pibydd craig (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: pibyddion craig) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Calidris ptilocnemis; yr enw Saesneg arno yw Rock sandpiper. Mae'n perthyn i deulu'r Pibyddion (Lladin: Scolopacidae) sydd yn urdd y Charadriiformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. ptilocnemis, sef enw'r rhywogaeth.
Der Beringstrandläufer (Calidris ptilocnemis) ist eine Vogelart aus der Familie der Schnepfenvögel. Er kommt im Norden Nordamerikas und im Norden Ostasiens vor. Die IUCN stuft den Beringstrandläufer als (=least concern – nicht gefährdet) ein und schätzt den Bestand auf 160.000 bis 170.000 Individuen.[1]
Es werden mehrere Unterarten unterschieden.
Der Beringstrandläufer erreicht eine Körperlänge von 20 bis 22 Zentimetern. Die Flügelspannweite beträgt 38 bis 44 Zentimeter. Das Gewicht variiert zwischen 60 und 80 Gramm.[2]
Im Prachtkleid haben Beringstrandläufer einen dunkelbraunen Oberkopf. Die Wangen sind kastanienbraun, der übrige Kopf ist blass bräunlich mit feinen kastanienbraunen Streifen. Die Kehle ist hell ohne jegliche Zeichnung. Vor den Augen befindet sich auf jeder Kopfseite ein dunkler Fleck. Die Iris ist dunkelbraun. Der Schnabel ist dunkelbraun oder dunkel olivfarben mit einer hellen Schnabelbasis. Die Schnabelspitze ist leicht nach unten gebogen. Die Brust ist blass bräunlich mit einer kräftigen dunkelbraunen Streifung. Die Streifen werden in Richtung Bauch dunkler und kräftiger und bilden bei vielen Individuen am Bauch einen dunklen Fleck. Die übrige Körperunterseite ist hell mit nur einer geringen Streifung. Der Mantel ist dunkelbraun, die Federn sind breit kastanienbraun und rötlich gesäumt, so dass die Körperoberseite geschuppt wirkt. Der Rumpf ist dunkelbraun mit helleren Seiten. Die mittleren Schwanzfedern sind dunkel graubraun, die äußeren Schwanzfedern sind blass grau. Die Beine und Füße sind im Winter und zu Beginn des Frühjahrs gelborange und während des übrigen Jahres olivgrün.
Im Schlichtkleid weisen Beringstrandläufer ein Federkleid auf, das dem des Meerstrandläufers sehr ähnelt. Sie sind dann überwiegend hellschiefergrau. Das Federkleid der Jungvögel ähnelt dem Prachtkleid der adulten, weist aber insgesamt weniger Brauntöne auf und die Federn des Mantels sind breiter rötlichbraun gesäumt.
Der Beringstrandläufer kommt vor allem an den Küsten der Beringstraße vor. Er brütet im Westen Alaskas, auf den Pribilof-Inseln, den Aleuten, dem Osten der Tschuktschen-Halbinsel und den Kommandeurinseln sowie den Kurilen. Ähnlich wie der Meerstrandläufer ist der Beringstrandläufer nahezu ausschließlich an der Küste zu finden und bevorzugt insbesondere Felsenküste. Er kommt allerdings auch im Bereich der Küstentundra vor.
Der Beringstrandläufer ist ein Zugvogel. Er überwintert an der Westküste der Vereinigten Staaten und kommt bis in den Norden Kaliforniens vor.
Der Beringstrandläufer frisst Mollusken, Krustentiere, die Larven von Fliegen und andere Wirbellose, besonders Käfer und Spinnen.
Während des Winterhalbjahres lebt er gesellig. Die Vögel kommen in kleinen Schwärmen im Brutgebiet an, wo sie sich jedoch sehr schnell zerstreuen.
Sie brüten in sehr lockeren Kolonien und suchen in kleinen Trupps Nahrung. Die einzelnen Männchen verteidigen jedoch kleinere Brutreviere. Das Nest ist eine flache Mulde, die mit feinem Gras ausgelegt wird. Das Gelege umfasst gewöhnlich vier Eier. Diese weisen eine blass grüne, blass graue, olivfarbene oder bräunliche Schalenfarbe auf und sind dunkel gefleckt. Die Brutzeit beträgt 22 bis 24 Tage. Die Küken sind Nestflüchter, die das Nest etwa zwölf Stunden nach dem Schlupf verlassen. Jungvögel sind mit etwa zwei Jahren geschlechtsreif.
Der Beringstrandläufer (Calidris ptilocnemis) ist eine Vogelart aus der Familie der Schnepfenvögel. Er kommt im Norden Nordamerikas und im Norden Ostasiens vor. Die IUCN stuft den Beringstrandläufer als (=least concern – nicht gefährdet) ein und schätzt den Bestand auf 160.000 bis 170.000 Individuen.
Es werden mehrere Unterarten unterschieden.
The rock sandpiper (Calidris ptilocnemis) is a small shorebird in the sandpiper family Scolopacidae. This is a hardy sandpiper that breeds in the arctic and subarctic regions of Alaska and the Chukotka and Kamchatka Peninsulas. It is closely related to the purple sandpiper that breeds in arctic regions of northeast Canada and the northwest Palearctic.
The rock sandpiper was formally described in 1873 by the American ornithologist Elliott Coues and given the binomial name Tringa ptilocnemis.[2] It was formerly placed in the genus Erolia,[3][4] but is now placed with 23 other sandpipers in the genus Calidris that was introduced in 1804 by the German naturalist Blasius Merrem.[5][6] The genus name is from Ancient Greek kalidris or skalidris, a term used by Aristotle for some grey-coloured waterside birds. The specific epithet ptilocnemis combines the Ancient Greek ptilon meaning "feather" with knēmē meaning "leg".[7] Within the genus Calidris the rock sandpiper is closely related to the sanderling (Calidris alba) and dunlin (Calidris alpina) and is sister to the purple sandpiper (Calidris maritima).[8]
Four subspecies are recognised:[6]
Adults have short yellow legs and a medium thin dark bill. The body is dark on top with a slight purplish gloss and mainly white underneath. The breast is smeared with grey and the rump is black. The Pribilof Islands subspecies of this bird shows a bold black belly patch.
Birds migrate south to rocky ice-free Pacific coasts in winter. The subspecies leap frog each other for winter, with more northerly breeders passing south of more southerly breeders. It can form rather large wintering flocks.
Rock Sandpipers which spend the non-breeding season in the Pacific Basin, Alaska, have to endure harsh conditions where they rely on high prey quality, especially of their primary prey - the bivalve Macoma balthica.[9]
Their breeding habitat is the northern tundra on Arctic Pacific coast of Alaska and the Aleutian and Pribilof Islands. The birds also breed in Kamchatka and the Kuril Islands. The breeding pair is usually monogamous, with pair bonds usually lasting several years. They nest on the ground either elevated on rocks or in lower damp location. The male makes several scrapes; the female chooses one and lays 4 eggs. Both male and female take the responsibility for incubation.
These birds forage on rocky coasts. They mainly eat insects, mollusks, marine worms, also some plant material. It often feeds up to its breast in water, and often swims. It roosts on rocks near its feeding grounds just above the high tide spray.
The rock sandpiper (Calidris ptilocnemis) is a small shorebird in the sandpiper family Scolopacidae. This is a hardy sandpiper that breeds in the arctic and subarctic regions of Alaska and the Chukotka and Kamchatka Peninsulas. It is closely related to the purple sandpiper that breeds in arctic regions of northeast Canada and the northwest Palearctic.
La Rokkalidro, Calidris aŭ Erolia ptilocnemis estas kalidro kaj eta vadbirdo de la familio de Skolopedoj kaj ordo de Ĥaradrioformaj birdoj.
Ties reprodukta medio estas norda tundro de arktaj marbordoj de Pacifiko en Alasko kaj la Aleuta kaj Pribilof insularoj. Tiu birdo reproduktiĝas ankaŭ en orienta Siberio, nome Kamĉatko kaj la insularo Kuriloj.
Tiuj birdoj migras suden al rokaj senglaciaj marbordoj de Pacifiko vintre. La diversaj subspecioj koincidas vintre, kiam pli da nordaj reproduktantoj pasas suden ol sudaj reproduktantoj. Ili povas formi grandajn arojn vintre. Ekzemple la Calidris ptilocnemis tschuktschorum kiu reproduktiĝas en Alasko, sed ankaŭ en orienta Siberio -duoninsulo Ĉukotko- je ĉirkaŭ 10,000 reproduktantoj, kiuj migras kun la tuta loĝantaro unue al Alasko aŭtune kaj poste iom pli sude kie koincidas kun aliaj subspecioj. La entuta loĝantaro de la specio estas pli ol 160,000 birdoj.
Plenkreskuloj havas mallongajn flavajn krurojn kaj mezmaldikan malhelan bekon. La korpo estas malhela supre kun violaj nuancoj -dorse kaj krone-kaj ĉefe blanka sube. La brusto estas grizmakulita kaj la pugo estas nigra. La subspecio de insularo Pribilof montras nigran ventran makulon.
La reproduktanta paro estas kutime monogama, kaj la paro kutime daŭras kelkajn jarojn. Ili konstruas neston surplanke ĉu sur rokoj ĉu en malsekaj malaltaj lokoj. La masklo faras kelkajn truojn; la ino elektasunu kie demetas 4 ovojn. Ambaŭ gepatroj kovas, sed nur la masklo zorgas la idojn.
Tiuj birdoj manĝas en rokaj marbordoj. Ili manĝas ĉefe insektojn, moluskojn, marvermojn kaj ankaŭ iom da planta materialo. Ĝi ofte eniras en akvon ĝis la brusto kaj ofte naĝas. Ĝi ripozas en rokoj ĉe siaj manĝajoj supre la linio da alta tajdo.
La Rokkalidro, Calidris aŭ Erolia ptilocnemis estas kalidro kaj eta vadbirdo de la familio de Skolopedoj kaj ordo de Ĥaradrioformaj birdoj.
El correlimos roquero (Calidris ptilocnemis)[2][3] es una especie de ave limícola de la familia Scolopacidae. Su hábitat de cría es la tundra ártica, en las costa del Pacífico en Alaska, las Aleutianas y las islas Pribilof. También se reproducen en Kamchatka y las islas Kuriles.
Los adultos tienen las patas cortas y de color amarillo, el pico es de tamaño mediano oscuro y delgado. El cuerpo es oscuro en la parte superior con un brillo ligeramente violáceo en las partes inferiores, principalmente blancas. Tiene el pecho manchado de gris y la grupa negra. La subespecie de las islas Pribilof muestra un parche negro en el vientre.
La pareja reproductora suele ser monógama, con vínculos de pareja que suelen durar varios años. Anidan en el suelo, ya sea en un lugar elevado sobre las rocas o en un lugar bajo y húmedo. Tanto el macho como la hembra asumen la responsabilidad de la incubación. Las aves migran en invierno hacia el sur, hasta las costas rocosas del Pacífico libres de hielo. Estas aves forrajean en las costas rocosas. Comen principalmente insectos, moluscos, gusanos marinos, también algo de material vegetal. A menudo se alimenta con el agua hasta el pecho, nadando en algunas ocasiones.
El correlimos roquero (Calidris ptilocnemis) es una especie de ave limícola de la familia Scolopacidae. Su hábitat de cría es la tundra ártica, en las costa del Pacífico en Alaska, las Aleutianas y las islas Pribilof. También se reproducen en Kamchatka y las islas Kuriles.
Los adultos tienen las patas cortas y de color amarillo, el pico es de tamaño mediano oscuro y delgado. El cuerpo es oscuro en la parte superior con un brillo ligeramente violáceo en las partes inferiores, principalmente blancas. Tiene el pecho manchado de gris y la grupa negra. La subespecie de las islas Pribilof muestra un parche negro en el vientre.
La pareja reproductora suele ser monógama, con vínculos de pareja que suelen durar varios años. Anidan en el suelo, ya sea en un lugar elevado sobre las rocas o en un lugar bajo y húmedo. Tanto el macho como la hembra asumen la responsabilidad de la incubación. Las aves migran en invierno hacia el sur, hasta las costas rocosas del Pacífico libres de hielo. Estas aves forrajean en las costas rocosas. Comen principalmente insectos, moluscos, gusanos marinos, también algo de material vegetal. A menudo se alimenta con el agua hasta el pecho, nadando en algunas ocasiones.
Calidris ptilocnemis Calidris generoko animalia da. Hegaztien barruko Scolopacidae familian sailkatua dago.
Calidris ptilocnemis Calidris generoko animalia da. Hegaztien barruko Scolopacidae familian sailkatua dago.
Beringinsirri (Calidris ptilocnemis) on Venäjän kaukoidässä ja Alaskassa elävä kahlaajalintu. Sen esiintymisalue ulottuu Kuriileilta ja Kamtšatkan niemimaalta Tšukotkaan, Aleuteille ja Alaskaan. Siitä tunnetaan neljä alalajia. Lajin holotyypin kuvaili Elliott Coues Saint George Islandilta Pribilofsaarilta vuonna 1873.[2]
Beringinsirri (Calidris ptilocnemis) on Venäjän kaukoidässä ja Alaskassa elävä kahlaajalintu. Sen esiintymisalue ulottuu Kuriileilta ja Kamtšatkan niemimaalta Tšukotkaan, Aleuteille ja Alaskaan. Siitä tunnetaan neljä alalajia. Lajin holotyypin kuvaili Elliott Coues Saint George Islandilta Pribilofsaarilta vuonna 1873.
Calidris ptilocnemis
Le Bécasseau des Aléoutiennes (Calidris ptilocnemis) est une espèce d'oiseaux limicoles assez petits.
Cette espèce se rencontre sur l'océan Pacifique aux États-Unis, au Canada, en Russie, au Japon et en Chine.
Ce bécasseau trapu mesure 20 à 23 cm de longueur. Il possède un bec court légèrement arqué et jaunâtre à la base. Il a de courtes pattes jaunâtre terne.
La sous-espèce nominale se nourrit en sondant le sable des plages mais l'espèce s'alimente essentiellement dans les rochers. Elle est fréquemment associée au Tournepierre noir et au Bécasseau du ressac sur les reposoirs.
D'après Alan P. Peterson, cette espèce est constituée des quatre sous-espèces suivantes :
Calidris ptilocnemis
Le Bécasseau des Aléoutiennes (Calidris ptilocnemis) est une espèce d'oiseaux limicoles assez petits.
Il piovanello delle rocce (Calidris ptilocnemis, Coues 1873) è un uccello della famiglia degli Scolopacidae.
Calidris ptilocnemis ha cinque sottospecie:
Questo uccello vive in Alaska, Columbia Britannica, Stati Uniti occidentali, Messico, Russia orientale e Giappone. È di passo in Cina.
Il piovanello delle rocce (Calidris ptilocnemis, Coues 1873) è un uccello della famiglia degli Scolopacidae.
De Beringstrandloper (Calidris ptilocnemis) is een vogel uit de familie van snipachtigen (Scolopacidae).
Deze soort komt voor van oostelijk Siberië tot Alaska en telt 4 ondersoorten:
De Beringstrandloper (Calidris ptilocnemis) is een vogel uit de familie van snipachtigen (Scolopacidae).
Klippesnipe (Calidris ptilocnemis) er ein vadefugl i snipefamilien med hekking i nordvestre Alaska og i Sibir på vestsida av Beringsundet. Overvintringsområdet er på stillehavskysten av Nord-Amerika, frå Aleutane til California.[1]
Klippesnipe (Calidris ptilocnemis) er ein vadefugl i snipefamilien med hekking i nordvestre Alaska og i Sibir på vestsida av Beringsundet. Overvintringsområdet er på stillehavskysten av Nord-Amerika, frå Aleutane til California.
Klippsnäppa[2] (Calidris ptilocnemis) är en liten vadarfågel som tillhör familjen snäppor. Den är mycket lik den närbesläktade skärsnäppan (C. maritima) vilken den tidigare kategoriserades som en underart till.
Klippsnäppan häckar på arktiska stillahavskusten i västra Alaska och östra Ryssland. Merparten är flyttfåglar som övervintrar på klippiga isfria kuster i Japan och utefter Nordamerikas västkust så långt söderut som till Kalifornien.
Klippsnäppan delas ofta upp i fyra underarter.[3] Tidigare kategoriserades detta komplex som underarter till skärsnäppan.
Klippsnäppan är mycket lik skärsnäppan. Den är en kompakt, korthalsad vadare, med medelgrov näbb och gula till olivfärgade ben.
Adulta fåglar i icke-häckningsdräkt (september - april) är mörkgrå på ovansidan med en anstrykning av lila skimmer och är mestadels vita undertill. Bröstet är vattrat med grå fläckar mot vit botten. undersidan av vingen är vit men mörkare ut mot vingspetsen och handen är mörkt inramad. Den har svart övergump och ett vitt vingband som löper parallellt utmed bakre kanten av vingen. I häckningsdräkt (april-augusti) mörknar näbben och fågeln får en tegelfärgad, svart och vit teckning på rygg, bröst och huvud.
Underarternas morfologi och fjäderdräkt skiljer sig åt där couesi är den mörkaste, har mest gråvattrad kroppsidan och smalast vingband (dock bredare än skärsnäppan) medan ptilocnemis är större och ljusare, har ett brett vitt vingband, och i adult häckningsdräkt en tydlig svart fläck på magen. Underarten tschuktschorum är som en mellanform mellan dessa båda underarter.
De häckar på den nordliga tundran. Oftast är de monogama och paren håller inte sällan ihop i flera år. De häckar på marken, antingen uppe på klippblock eller i lägre belägna fuktiga partier. Hanen gräver ut ett antal grunda reden ett av där hon i genomsnitt lägger fyra ägg. Båda föräldrar ruvar sedan äggen men det är hanen som tar han om ungarna sedan de har kläckts. De födosöker på klippiga stränder och äter framförallt insekter,mollusker och dylikt, men även västmaterial. Den födosäker ofta vadande med vatten upp till bröstet men simmar också. På vintern kan de ses i större flockar.
Arten har en stor utbredning och förekommer på en yta av 92000 kvadratkilometer. Man uppskattar världspopulationen till mellan 160 000 och 170 000 individer och den klassificeras som livskraftig (LC) av IUCN.[1]
Klippsnäppa (Calidris ptilocnemis) är en liten vadarfågel som tillhör familjen snäppor. Den är mycket lik den närbesläktade skärsnäppan (C. maritima) vilken den tidigare kategoriserades som en underart till.
Calidris ptilocnemis là một loài chim trong họ Scolopacidae.[2]
Calidris ptilocnemis là một loài chim trong họ Scolopacidae.
Calidris ptilocnemis (Coues, 1873)
СинонимыБерингийский песочник[1] (лат. Calidris ptilocnemis) — вид птиц из семейства бекасовых.
Длина тела составляет от 20 до 22 см, размах крыльев 38—44 см, масса тела от 60 до 80 г[2]. В брачном наряде темя тёмно-коричневое, щёки каштаново-коричневые, остальная часть головы коричневатого цвета с тонкими каштаново-коричневыми полосами. Горло светлое без рисунка. Перед глазом с каждой стороны головы находится тёмное пятно. Радужина тёмно-коричневая. Клюв тёмно-коричневый или тёмно-оливковый со светлым основанием. Вершина клюва слегка изогнута книзу. Грудь коричневатая с тёмно-коричневыми полосами. Полосы в направлении брюха становятся темнее и шире и сливаются, образуя на брюхе тёмное пятно. Остальная часть брюха светлая. Оперение спины тёмно-коричневого цвета, а каштаново-коричневая или рыжеватая кайма перьев придаёт ей пятнистый рисунок.
Водится в северной тундре на побережьях Атлантического и Тихого океанов и на Алеутских островах и островах Прибылова. Также встречается на Камчатке и Курильских островах. Это перелётная птица, которая зимует на западном побережье США до севера Калифорнии.
Питается моллюсками, ракообразными, насекомыми и их личинками.
Эти птицы обычно моногамные и остаются с одним партнёром несколько лет. Гнездятся на земле или на возвышенности, такой как невысокие скалы, или же в углублённом сыром месте. Самка откладывает в гнездо до 4 светло-зелёных, светло-серых, оливковых или коричневатых яиц с тёмными пятнами. Инкубационный период длится 22—24 дня. Птенцы выводкового типа, покидают гнездо через 12 часов после вылупления. Половая зрелость наступает на второй год жизни.
Обитающий на юге Камчатки подвид занесён в Красную книгу России.
Берингийский песочник (лат. Calidris ptilocnemis) — вид птиц из семейства бекасовых.
チシマシギ(千島鴫、学名: Calidris ptilocnemis)は、チドリ目シギ科に分類される鳥類の一種である。
チュコト半島、アラスカ西部、アリューシャン列島で繁殖し、冬季は北アメリカ西海岸、千島列島に渡り越冬する。シギ類としては分布域の狭い種である。
日本では、冬鳥として主に本州の中部以北の太平洋側に少数飛来する。
体長約22cm。翼開長は約43cm。成鳥冬羽は頭部から頸、胸、体上面は黒灰色。翼下面と腹は白い。夏羽は体上面は赤褐色がかる。嘴は黒色で、脚は黄緑色である。
雌雄同色である。
越冬地では、主に岩礁の多い海岸に生息する。
繁殖形態は卵生。