الأسماء في صفحات التنقل
El corriol nevat (Charadrius nivosus) és un ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae), sovint considerat dins l'espècie Charadrius alexandrinus. Habita en Amèrica del Nord, a la costa del Pacífic des del sud de Washington fins al sud de Baixa Califòrnia, diferents zones de l'interior dels Estats Units i Mèxic, costa del Golf de Mèxic des de Florida fins a Nicaragua, Bahames i Antilles, i també a la costa del Pacífic de Perú i Xile.
El corriol nevat (Charadrius nivosus) és un ocell de la família dels caràdrids (Charadriidae), sovint considerat dins l'espècie Charadrius alexandrinus. Habita en Amèrica del Nord, a la costa del Pacífic des del sud de Washington fins al sud de Baixa Califòrnia, diferents zones de l'interior dels Estats Units i Mèxic, costa del Golf de Mèxic des de Florida fins a Nicaragua, Bahames i Antilles, i també a la costa del Pacífic de Perú i Xile.
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Cwtiad gwyn (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: cwtiaid gwynion) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Charadrius occidentalis; yr enw Saesneg arno yw Snowy plover. Mae'n perthyn i deulu'r Cwtiaid (Lladin: Charadriidae) sydd yn urdd y Charadriiformes.[1]
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. occidentalis, sef enw'r rhywogaeth.[2] Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yng Ngogledd America, Ewrop ac Affrica.
Mae'r cwtiad gwyn yn perthyn i deulu'r Cwtiaid (Lladin: Charadriidae). Dyma rai o aelodau eraill y teulu:
Rhestr Wicidata:
rhywogaeth enw tacson delwedd Corgwtiad Aur Pluvialis dominica Corgwtiad aur y Môr Tawel Pluvialis fulva
.jpg)
Aderyn a rhywogaeth o adar yw Cwtiad gwyn (sy'n enw gwrywaidd; enw lluosog: cwtiaid gwynion) a adnabyddir hefyd gyda'i enw gwyddonol Charadrius occidentalis; yr enw Saesneg arno yw Snowy plover. Mae'n perthyn i deulu'r Cwtiaid (Lladin: Charadriidae) sydd yn urdd y Charadriiformes.
Talfyrir yr enw Lladin yn aml yn C. occidentalis, sef enw'r rhywogaeth. Mae'r rhywogaeth hon i'w chanfod yng Ngogledd America, Ewrop ac Affrica.
The snowy plover (Charadrius nivosus) is a small wader in the plover bird family, typically about 5-7" in length.[2] It breeds in the southern and western United States, the Caribbean, Ecuador, Peru, and Chile. Long considered to be a subspecies of the Kentish plover, it is now known to be a distinct species.
Parts of or entire beaches along the Central California coast are protected as nesting sites for the snowy plover and completely restricted to humans. UC Santa Barbara and the Vandenberg Space Force Base are two organizations leading the effort for beaches near them.
Measurements:[3]
Genetic research published in 2009 strongly suggested that the snowy plover is a separate species from the Kentish plover,[4] and by July, 2011, the International Ornithological Congress (IOC), and the American Ornithologists' Union (AOU) North American committee have recognized them as separate species. Other taxonomic committees are reviewing the relationship.
Physically, snowy plovers are shorter-legged, paler and greyer above than their Old World sister species, and breeding males lack a rufous cap. The eye mask is also poorly developed or absent.
The snowy plover breeds on sandy coasts and brackish inland lakes, and is uncommon on fresh water. It nests in a ground scrape and lays three to five eggs.[5]
Breeding birds in warmer countries are largely sedentary, but northern and inland populations are migratory, wintering south to the tropics.
In North America, the snowy plover breeds from Texas and Oklahoma west to California and up the coastline to Oregon and Washington. The coastal form's primary breeding concentration is in central and southern California.[6]
Coastal snowy plovers will hunt both close to the water's edge, as well as in drier, sandier areas. Inland birds favor damp, wetter environments. Food is typically obtained by a run-and-pause technique, though birds have been known to probe sand and chase insects near carcasses.[7] The species primarily feeds on invertebrates, such as crustaceans, worms, beetles, and especially flies.[8]
.jpg)
On March 5, 1993 the western snowy plover was listed as a threatened species under the Endangered Species Act of 1973. As of June 19, 2012, the habitat along the California, Oregon, and Washington Coasts have been listed as critical.[9] In 2016, risk assessments by the IUCN listed the snowy plover as near threatened and found that the species had an overall decreasing population trend. [10] In many parts of the world, it has become difficult for this species to breed on beaches because of disturbance from the activities of humans or their animals.
The University of California, Santa Barbara (UCSB) is currently endeavoring to rehabilitate snowy plover populations by protecting beaches along the central California coastline that runs along part of the university campus.[11] UCSB has had some success in encouraging reproduction; the university also often trains students and other volunteers to watch over protected beaches during the daytime to ensure no one disturbs nesting grounds. But even with the conservation efforts, their population is slowly dwindling, it's estimated that only about 2,500 western snowy plovers breed along the Pacific Coast.[12]
The beaches lining Vandenberg Space Force Base on the Central coast of California are also home to several protected areas where breeding has been successful in recent years. Access to these beaches is limited to certain times of the year, and very specific areas are open to keep the bird protected. Most of these beaches are only open to military personnel and their families.[13]
The snowy plover (Charadrius nivosus) is a small wader in the plover bird family, typically about 5-7" in length. It breeds in the southern and western United States, the Caribbean, Ecuador, Peru, and Chile. Long considered to be a subspecies of the Kentish plover, it is now known to be a distinct species.
Parts of or entire beaches along the Central California coast are protected as nesting sites for the snowy plover and completely restricted to humans. UC Santa Barbara and the Vandenberg Space Force Base are two organizations leading the effort for beaches near them.
El chorlitejo blanco (Charadrius nivosus), también conocido como chorlo nevado, chorlo níveo, frailecillo blanco o playero corredor,[2] es una especie de ave charadriiforme de la familia Charadriidae propia de América. Aunque fue considerado durante mucho tiempo como una subespecie del chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus), las investigaciones genéticas recientes sugieren que debería considerarse como una especie distinta, y tanto la American Ornithologists' Union y el Congreso Ornitológico Internacional la reconocen como tal.
La investigación genética publicada en 2009 sugiere fuertemente que el chorlito nevado es una especie separada del chorlitejo patinegro,[3] y en julio de 2011, el Congreso Ornitológico Internacional y el comité del AOU norteamericano le han reconocido como especie separada. Otros comités taxonómicos están revisando la relación. Físicamente los chorlos nevados tienen las patas más cortas, son más pálidos y más grisáceo en la parte superior que su especie hermana del viejo mundo.
Se reproduce en Ecuador, Perú, Chile, el sur y el oeste de Estados Unidos y el Caribe.
El chorlitejo blanco (Charadrius nivosus), también conocido como chorlo nevado, chorlo níveo, frailecillo blanco o playero corredor, es una especie de ave charadriiforme de la familia Charadriidae propia de América. Aunque fue considerado durante mucho tiempo como una subespecie del chorlitejo patinegro (Charadrius alexandrinus), las investigaciones genéticas recientes sugieren que debería considerarse como una especie distinta, y tanto la American Ornithologists' Union y el Congreso Ornitológico Internacional la reconocen como tal.
Charadrius nivosus Charadrius generoko animalia da. Hegaztien barruko Charadriidae familian sailkatua dago.
Charadrius nivosus Charadrius generoko animalia da. Hegaztien barruko Charadriidae familian sailkatua dago.
Charadrius nivosus
Le Pluvier neigeux (Charadrius nivosus) est une espèce d'oiseaux de la famille des Charadriidae. Elle était et est encore parfois considérée comme une sous-espèce du Pluvier à collier interrompu (C. alexandrinus).
Son aire s'étend sur le sud-ouest des États-Unis, le Mexique, l'Amérique centrale et la côte ouest de l'Amérique du Sud.
Charadrius nivosus
Le Pluvier neigeux (Charadrius nivosus) est une espèce d'oiseaux de la famille des Charadriidae. Elle était et est encore parfois considérée comme une sous-espèce du Pluvier à collier interrompu (C. alexandrinus).
Il piviere nevoso (Charadrius nivosus (Cassin, 1858)), è un uccello della famiglia dei Charadriidae che si riproduce in Ecuador, Perù, Cile, nel sud e nel ovest degli Stati Uniti e nei Caraibi. È stato a lungo considerato una sottospecie di Charadrius alexandrinus.
De Amerikaanse strandplevier (Charadrius nivosus) is een waadvogel uit de familie van plevieren (Charadriidae). Deze soort is afgesplitst van de (Euraziatische) strandplevier.[1] BirdLife International erkent deze opsplitsing niet, daarom heeft deze soort geen eigen status op de Rode Lijst van de IUCN.
De Amerikaanse strandplevier lijkt sterk op de strandplevier. De vogel is 15 tot 17 cm lang. De kruin van de strandplevier is grijsbruin terwijl de kruin van de Euraziatische strandplevier roodbruin wordt in de broedtijd. Verder heeft de Amerikaanse strandplevier kortere poten. Deze kenmerken komen echter ook voor bij de ondersoorten van de strandplevier en daarom is er geen consensus over de afsplitsing.
De IOC World Bird List onderscheidt twee ondersoorten:[2]
Het leefgebied van de Amerikaanse strandplevier zijn zandstranden. Dit leefgebied wordt steeds meer het domein van de mens en zijn huisdieren. Daarom is de Amerikaanse strandplevier beschermd volgens Endangered Species Act van de Verenigde Staten.
Bronnen, noten en/of referentiesDe Amerikaanse strandplevier (Charadrius nivosus) is een waadvogel uit de familie van plevieren (Charadriidae). Deze soort is afgesplitst van de (Euraziatische) strandplevier. BirdLife International erkent deze opsplitsing niet, daarom heeft deze soort geen eigen status op de Rode Lijst van de IUCN.
Snöstrandpipare[2] (Charadrius nivosus) är en nordamerikansk fågel i familjen pipare inom ordningen vadarfåglar.[3]
Snöstrandpipare delas in i två underarter:[3]
Tidigare betraktades snöstrandpipare som en underart till svartbent strandpipare, men efter genetiska studier[4][5] som visar att svartbent strandpipare är närmare släkt med vitpannad strandpipare än med snöstrandpipare urskiljs den numera som egen art.
DNA-studier tyder på att arten troligen är närmare släkt med viporna i Vanellus samt piparna i Anarhynchus, Peltohyas och Erythrogonys än med till exempel större strandpipare (Charadrius hiaticula).[6] Än så länge (2016) har det inte lett till några taxonomiska förändringar.
Arten har ett stort utbredningsområde men en relativt liten världspopulation på endast 36.000-38.000 vuxna individer. Den minskar också relativt kraftigt i antal till följd av störningar från människan och habitatförstörelse. Internationella naturvårdsunionen IUCN kategoriserar därför den som nära hotad (NT).[1]
Wikimedia Commons har media som rör snöstrandpipare.
Wikispecies har information om Charadrius nivosus.
Snöstrandpipare (Charadrius nivosus) är en nordamerikansk fågel i familjen pipare inom ordningen vadarfåglar.
Charadrius nivosus là một loài chim trong họ Charadriidae.[1] Loài này sinh sản ở Ecuador, Peru, Chile, nam và tây Hoa Kỳ và Vùng Caribe. Dù từ lâu nó được xem là một phân loài của Charadrius alexandrinus, nghiên cứu gene gần đây cho rằng nó là một loài riêng, và cả Liên minh Điểu học Mỹ và Đại hội Điểu học quốc tế đều công nhận điều này. Loài chim này dài 15–17 cm (5,9–6,7 in).
Bài viết Bộ Choi choi này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Charadrius nivosus là một loài chim trong họ Charadriidae. Loài này sinh sản ở Ecuador, Peru, Chile, nam và tây Hoa Kỳ và Vùng Caribe. Dù từ lâu nó được xem là một phân loài của Charadrius alexandrinus, nghiên cứu gene gần đây cho rằng nó là một loài riêng, và cả Liên minh Điểu học Mỹ và Đại hội Điểu học quốc tế đều công nhận điều này. Loài chim này dài 15–17 cm (5,9–6,7 in).
.jpg)
