الأسماء في صفحات التنقل
El lèmur ratolí de Ravelobe (Microcebus ravelobensis) és un lèmur ratolí de la família dels quirogalèids. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. Té un aspecte bastant similar al del lèmur ratolí gris, amb el qual és simpàtric, però és més agressiu i té la cua més llarga i prima.
El lèmur ratolí de Ravelobe (Microcebus ravelobensis) és un lèmur ratolí de la família dels quirogalèids. Com tots els lèmurs, és endèmic de l'illa de Madagascar. Té un aspecte bastant similar al del lèmur ratolí gris, amb el qual és simpàtric, però és més agressiu i té la cua més llarga i prima.
Der Goldbraune Mausmaki (Microcebus ravelobensis) ist eine auf Madagaskar lebende Primatenart aus der Gattung der Mausmakis innerhalb der Gruppe der Lemuren.
Goldbraune Mausmakis sind wie alle Mausmakis sehr kleine Primaten. Sie erreichen eine Kopfrumpflänge von 12 bis 14 Zentimeter, wozu noch ein 14 bis 17 Zentimeter langer Schwanz kommt. Das Gewicht variiert zwischen 60 und 110 Gramm. Ihr Fell ist an der Oberseite goldbraun gefärbt, die Unterseite ist gelblich-weiß. Der verglichen mit dem Körper relativ lange Schwanz ist dünn und braun gefärbt. Der Kopf ist relativ klein, die Ohren sind groß und spärlich behaart, die großen Augen sind von dunkelbraunen Ringen umgeben.
Goldbraune Mausmakis bewohnen die trockenen Laubwälder im nordwestlichen Madagaskar. Sie sind in der Region Ankarafantsika verbreitet.
Sie sind nachtaktive Baumbewohner und bewegen sich häufig springend durch das Geäst. Tagsüber schlafen sie in Blätternestern und weniger in Baumhöhlen als andere Mausmakis. Männchen und Weibchen schlafen öfters im gleichen Nest, gehen aber getrennt auf Nahrungssuche. Sie dürften Allesfresser sein.
Das gesamte Verbreitungsgebiet dieser Art umfasst weniger als 5000 km² und ist stark zersplittert. Bedrohungen sind die Zerstörung ihres Lebensraums und die Verfolgung durch eingeschleppte Raubtiere. Die IUCN listet den Goldbraunen Mausmaki als „stark gefährdet“ (endangered).
Der Goldbraune Mausmaki (Microcebus ravelobensis) ist eine auf Madagaskar lebende Primatenart aus der Gattung der Mausmakis innerhalb der Gruppe der Lemuren.
The golden-brown mouse lemur (Microcebus ravelobensis), also known as the (Lac) Ravelobe mouse lemur, is part of the Cheirogaleidae family, and the smallest species of lemur. It is arboreal, nocturnal and usually social.[4] It get its name from the color of its body. Like several other mouse lemurs, like the brown mouse lemur (Microcebus rufus), it is a small primate that has a brown dorsal side and a whitish-grey for its ventral side of the body. All lemurs live in Madagascar. This species was discovered in 1994.
The island of Madagascar is located off the southeastern coast of Africa. All species of lemur are indigenous to the island. The Golden-brown mouse lemur is isolated in the forest reserve of Ankarafantsika National Park, a dry deciduous forest located in northwestern Madagascar.[5] It shares the habitat with the gray mouse lemur,(M. murinus), a sympatric species. Within the habitat that which both the golden-brown lemur and gray mouse lemur live, they occupy two very different niches showing divergent regional distribution and different population density patterns.[6] The golden-brown mouse lemur prefers habitat areas in lower latitudes that are humid and in close proximity to water resources. Whereas the gray mouse lemur populations increase with altitude and are located in drier habitats away from water sources.[6]
M. ravelobensis, as well as other species of mouse lemur have been classified as leaf or nest builders.[7][8][9] The golden-brown mouse lemur’s habitat is well dispersed among sexes and family groups, showing little sign of intra- or interspecific competition among overlapping territories.[7][9] In a 2009 study by S. Thoren et al. showed only lactating females were seen building nests, but studies suggest non-lactating females will also.[8] Nest building will take place in the early hours of the night and will take approximately 60 minutes to build. The nests are constructed of small branches and leaves from surrounding vegetation.[8] They will be occupied by lactating or dominant females, their offspring and mixed lineage group members for a period of 36 days.[8]
The golden-brown mouse lemurs are nocturnal creatures,[10] which means they sleep during the day and search for food at night. According to National Geographic, golden-brown mouse lemurs consume “insects, fruit, flowers, and other plants.” They are known to be mostly frugivorous primates (primarily fruit-eating), but they can be omnivorous as well.[11] The brown mouse lemur is able to store “thirty-five percent of their body weight” in the form of fat. This fat is stored in the lemur's hind legs and tail and is used for energy when food sources are scarce.
The golden-brown mouse lemur has been categorized as a separate species based on morphology [5] and genetics.[12] Its dorsal side is golden-brown, and yellowish-white ventrally. It has a white stripe running from the lower forehead to the muzzle. It weighs 40-70g depending on the season, and is similar in appearance to the gray mouse lemur, though it has a longer, thinner tail. It is unable to store fat in its tail like other mouse lemurs. It travels through the forest by leaping, unlike the gray mouse lemur. It is a nocturnal species, and builds its nests in dense patches of vines or dead leaves.
According to Matthew Esser, “Sexual maturity is reached after one year of age.” The brown mouse lemur also has an established mating ritual.[13] A male will use “soft squeak calls and tail-lashing” to signal the female. The female shows that she is willing to mate by “ano-genital rubbing and mouth wiping." When the mating has ended, the female will making a threatening sound. Some of the males who are more dominant will have multiple mates. ”Brown mouse lemurs mate between September and October.” The offspring are usually born between November and December. There are usually one to three young for each litter; females are capable of having one to two litters each year. In the winter months following their birth, the males of the species leave the areas where they were born.[13]
There is a great variation in social patterns among nocturnal lemurs; the golden-brown mouse lemur is exceptional with its mixed-sex sleeping groups. M. ravelobensis has a well dispersed, inter-sexual sleeping pattern that promotes promiscuity was first categorized in 2004 by researchers Weidt, et al.[9] The golden-brown mouse lemur sleeps predominantly in tree branches or makes nests.[8] Because of this exposed environment male/female sleeping groups exist to aid in both thermoregulation of nests and decrease the chances of predation.[7][8] This observation has also been noted by Radespiel et al. (2003). Within the sleeping groups, there are several nest locations that individuals will switch between, but the members within the community never change.[7] This social spatial distribution leads to overlapping territories that develop a multi-family community within a given range.[7][9] Within this given range, studies show little or no competition between males during mating season .[9] Though golden-brown mouse lemurs exhibit a social sleeping pattern, their active nocturnal lifestyle is typically solitary.
M. ravelobensis appears to be affected by deforestation as it has led to an edge effect which has shown to have increased by body mass of females in edge habitats. [14] Although deforestation seems to benefit the species in one specific location, the overall effects of deforestation lead to disruption in biodiversity, population density and dispersal and decreased genetic diversity.[15] IUCN red list website states that, “The principal threat to this species is habitat loss due to slash-and-burn agriculture.” [16] They are also threatened by natural predators in their habitat. Some of the well-known predators are “fossa (Cryptoprocta ferox), ring tailed mongoose(Galidia elegans), owls (Strigiformes), and Madagascar harrier hawk (Polyboroides radiatus)." [17] Some say that brown mouse lemurs could be influential in spreading the seeds of plants and fruits they eat. As a result of deforestation they are at risk of extinction according to the Convention on International Trade in Endangered Species (CITES).
Geographic range 
gray mouse lemur _(9629054607).jpg)
Baby brown mouse lemur The golden-brown mouse lemur (Microcebus ravelobensis), also known as the (Lac) Ravelobe mouse lemur, is part of the Cheirogaleidae family, and the smallest species of lemur. It is arboreal, nocturnal and usually social. It get its name from the color of its body. Like several other mouse lemurs, like the brown mouse lemur (Microcebus rufus), it is a small primate that has a brown dorsal side and a whitish-grey for its ventral side of the body. All lemurs live in Madagascar. This species was discovered in 1994.
El lémur ratón dorado marrón (Microcebus ravelobensis), es una especie de primate, perteneciente a la familia Cheirogaleidae de tamaño pequeño, que ha sido descubierto recientemente y es endémico de Madagascar.[2]
Fue descubierto en 1994, en los bosques caducifolios noroccidentales de Madagascar. Comparte su hábitat con Microcebus murinus, siendo ambas especies simpátricas. Pesa entre 40 y 70 g dependiendo de la estación, y tiene un aspecto similar a M. murinus, aunque tiene una cola más larga y angosta. Es incapaz de almacenar grasa en su cola como lo hacen otros lémures ratón.
Se desplaza por el bosque a saltos, a diferencia de M. murinus. Es una especie de hábitos nocturnos y construye su nido en zonas con alta densidad de lianas u hojas muertas.
El lémur ratón dorado marrón (Microcebus ravelobensis), es una especie de primate, perteneciente a la familia Cheirogaleidae de tamaño pequeño, que ha sido descubierto recientemente y es endémico de Madagascar.
Fue descubierto en 1994, en los bosques caducifolios noroccidentales de Madagascar. Comparte su hábitat con Microcebus murinus, siendo ambas especies simpátricas. Pesa entre 40 y 70 g dependiendo de la estación, y tiene un aspecto similar a M. murinus, aunque tiene una cola más larga y angosta. Es incapaz de almacenar grasa en su cola como lo hacen otros lémures ratón.
Se desplaza por el bosque a saltos, a diferencia de M. murinus. Es una especie de hábitos nocturnos y construye su nido en zonas con alta densidad de lianas u hojas muertas.
Microcebus ravelobensis Microcebus familiako espezieetako bat da. Madagaskarren bakarrik bizi dira. Primate guztien artean txikienetako bat da. Bizkarreko larrua marroi-gorrixka da eta sabelekoa horixka. 40-70 gramo arteko pisua dute.
Artikulu hau biologiari buruzko zirriborroa da. Wikipedia lagun dezakezu edukia osatuz. Microcebus ravelobensis Microcebus familiako espezieetako bat da. Madagaskarren bakarrik bizi dira. Primate guztien artean txikienetako bat da. Bizkarreko larrua marroi-gorrixka da eta sabelekoa horixka. 40-70 gramo arteko pisua dute.
Microcebus ravelobensis
Le Microcèbe brun-doré (Microcebus ravelobensis) est une espèce de petits primates découverte en 1994 à Madagascar et pesant entre 40 et 70 g selon la saison.
Son nom spécifique, composé de ravelob[e] et du suffixe latin -ensis, « qui vit dans, qui habite », lui a été donné en référence au lieu de sa découverte, les alentours du lac de Ravelobe (ouest de Madagascar)[2].
(en) Zimmermann, Cepok, Rakotoarison†, Zietemann et Radespiel, « Sympatric Mouse Lemurs inNorth-West Madagascar:A New Rufous Mouse Lemur Species(Microcebus ravelobensis) », Folia Primatol, vol. 69, 3 janvier 1997, p. 106-114 (lire en ligne, consulté le 19 mars 2019).
Microcebus ravelobensis
Le Microcèbe brun-doré (Microcebus ravelobensis) est une espèce de petits primates découverte en 1994 à Madagascar et pesant entre 40 et 70 g selon la saison.
Il microcebo bruno e dorato o microcebo di Ravelobe (Microcebus ravelobensis Zimmerman et al., 1998) è un lemure della famiglia Cheirogaleidae, endemico del Madagascar.
È assai simile come aspetto al simpatrico e congenere microcebo murino, rispetto al quale è più aggressivo ed ha in proporzione la coda più lunga e sottile. Il pelo è grigio-arancio sul dorso, giallastro sul ventre. Caratteristica della specie è una banda bianca che va dalla fronte alla punta del muso.
È un animale notturno ed onnivoro, che di giorno riposa in nidi sferici che costruisce intrecciando con perizia ramoscelli e foglie secche: si nutre di insetti, frutti e fiori. A differenza delle altre specie del genere Microcebus, questi animali non accumulano riserve adipose nella coda.
È diffuso nel Madagascar nord-occidentale. Il locus typicus della specie è rappresentato dal lago Ravelobe, da cui deriva l'epiteto specifico. Lo si può osservare all'interno del Parco nazionale di Ankarafantsika, nella foresta di Ampijoroa ed anche nelle foreste di Bongolava e di Mariarano.
Preferisce la zona alta della foresta decidua secca.
I bioritmi di questi animali sono assai simili a quelli del congenere microcebo murino, anche se le femmine di microcebo bruno e dorato vanno in estro fra agosto e settembre, circa un mese prima, cioè, rispetto alle femmine di M. murinus.
La IUCN red list classifica questa specie come in pericolo di estinzione, in quanto ha un areale molto frammentato, inferiore ai 5.000 km², con qualità dell'habitat in continuo declino.
Il Parco nazionale di Ankarafantsika è l'unica area naturale protetta del Madagascar in cui è segnalata la sua presenza.
Il microcebo bruno e dorato o microcebo di Ravelobe (Microcebus ravelobensis Zimmerman et al., 1998) è un lemure della famiglia Cheirogaleidae, endemico del Madagascar.
De goudbruine muismaki (Microcebus ravelobensis) is een zoogdier uit de familie van de dwergmaki's (Cheirogaleidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Zimmermann, Cepok, Rakotoarison, Zietemann & Radespiel in 1998.
De soort komt voor in Madagaskar.
Bronnen, noten en/of referentiesDe goudbruine muismaki (Microcebus ravelobensis) is een zoogdier uit de familie van de dwergmaki's (Cheirogaleidae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Zimmermann, Cepok, Rakotoarison, Zietemann & Radespiel in 1998.
Lêmure-rato-de-Ravelobe ou lêmure-rato-dourado-amarronzado (Microcebus ravelobensis) é uma espécie de lêmure pertencente à família Cheirogaleidae.[1]
Lêmure-rato-de-Ravelobe ou lêmure-rato-dourado-amarronzado (Microcebus ravelobensis) é uma espécie de lêmure pertencente à família Cheirogaleidae.
Microcebus ravelobensis[2] är en primat i släktet musmakier som förekommer på nordvästra Madagaskar.[1]
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 12 till 14 cm, en svanslängd av 13 till 16 cm och en vikt mellan 37 och 64 g. Pälsen har på ovansidan en brunaktig färg, ibland med otydliga och oregelbundna fläckar och undersidan är täckt av grå till ljusbrun päls. Svansens främre del är ljusare än spetsen. Microcebus ravelobensis har dessutom mörka ringar kring ögonen.[3]
Denna musmaki lever i låglandet och i kulliga områden upp till 500 meter över havet. Den vistas i lövfällande skogar och i mindre trädgrupper. I samma utbredningsområde förekommer även Microcebus murinus. I jämförelse föredrar Microcebus ravelobensis trädansamlingar med mindre träd och med öppnare undervegetation. Den syns dessutom mera sällan i trädens håligheter. Födan utgörs av naturgummi, frukter, blad, nektar och smådjur samt av söta vätskor som bildas av insekter.[1]
Arten hotas främst av skogsavverkningar samt av svedjebruk. Flera individer dödas av Madagaskarrovdjur och av introducerade predatorer. IUCN listar Microcebus ravelobensis på grund av det begränsade utbredningsområde och då beståndet minskar som starkt hotad (endangered).[1]
Microcebus ravelobensis är en primat i släktet musmakier som förekommer på nordvästra Madagaskar.
Arten når en kroppslängd (huvud och bål) av 12 till 14 cm, en svanslängd av 13 till 16 cm och en vikt mellan 37 och 64 g. Pälsen har på ovansidan en brunaktig färg, ibland med otydliga och oregelbundna fläckar och undersidan är täckt av grå till ljusbrun päls. Svansens främre del är ljusare än spetsen. Microcebus ravelobensis har dessutom mörka ringar kring ögonen.
Denna musmaki lever i låglandet och i kulliga områden upp till 500 meter över havet. Den vistas i lövfällande skogar och i mindre trädgrupper. I samma utbredningsområde förekommer även Microcebus murinus. I jämförelse föredrar Microcebus ravelobensis trädansamlingar med mindre träd och med öppnare undervegetation. Den syns dessutom mera sällan i trädens håligheter. Födan utgörs av naturgummi, frukter, blad, nektar och smådjur samt av söta vätskor som bildas av insekter.
Arten hotas främst av skogsavverkningar samt av svedjebruk. Flera individer dödas av Madagaskarrovdjur och av introducerade predatorer. IUCN listar Microcebus ravelobensis på grund av det begränsade utbredningsområde och då beståndet minskar som starkt hotad (endangered).
Microcebus ravelobensis là một loài động vật có vú trong họ Cheirogaleidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Zimmermann, Ehresmann, Zietemann, Radespiel, Randrianambinina, & Rakotoarison miêu tả năm 1997.[2]
Bài viết liên quan đến Bộ Linh trưởng này vẫn còn sơ khai. Bạn có thể giúp Wikipedia bằng cách mở rộng nội dung để bài được hoàn chỉnh hơn. Microcebus ravelobensis là một loài động vật có vú trong họ Cheirogaleidae, bộ Linh trưởng. Loài này được Zimmermann, Ehresmann, Zietemann, Radespiel, Randrianambinina, & Rakotoarison miêu tả năm 1997.
Microcebus ravelobensis (Zimmerman et al., 1998)
Ареал
Золотистобурый мышиный лемур (лат. Microcebus ravelobensis) — вид мышиных лемуров. Эндемик Мадагаскара.[1]
Был выделен в отдельный вид по совокупности морфологических[2] и генетических признаков.[3] Шерсть на спине золотисто-коричневая, на брюхе светло-жёлтая. Посередине морды полоса белой шерсти от лба к носу. Вес от 40 до 70 грамм в зависимости от сезона. Внешне представители вида напоминают серого мышиного лемура (Microcebus murinus), отличаясь от них более длинным и тонки хвостом. В отличие от Microcebus murinus эти приматы передвигаются по лесу скачками.
Встречаются в сухих листопадных лесах национального парка Анкарафанцика в северо-западном Мадагаскаре.[2] Разделяет ареал с серым мышиным лемуром, с которым у него симпатрия. Эти два вида занимают разные экологические ниши в своём ареале.[4] Золотистобурые мышиные лемуры предпочитают низинные влажные места, близкие к источникам воды, тогда как серые мышиные лемуры встречаются чаще на возвышенностях и в более сухих участках леса дальше от источников воды.[4]
Ночные животные. Спят на ветвях деревьев или в гнёздах из лиан и опавшей листвы.[5][6][7] Среда обитания распределена между семейными группами, которые не проявляют территориального поведения.[5][7] В исследованиях 2009 года (S. Thoren et al.) было показано, что гнёзда строят как кормящие, так и некормящие самки.[6] Строительство гнезда происходит в первые ночные часы и занимает около одного часа. Гнёзда делаются из небольших веточек и опавшей листвы.[6]
Золотистобурый мышиный лемур (лат. Microcebus ravelobensis) — вид мышиных лемуров. Эндемик Мадагаскара.
황금갈색쥐여우원숭이(Microcebus ravelobensis)는 최근에 발견된 작은 영장류의 하나로 다른 여우원숭이 또는 쥐여우원숭이와 마찬가지로 마다가스카르 섬에서만 발견된다. 황금쥐여우원숭이 또는 라벨로브쥐여우원숭이로도 불린다. 등 쪽은 황금 갈색이며, 배 쪽은 흰노란색을 띤다. 이마 아래쪽에서 주둥이까지 이어지는 한 줄의 흰 줄무늬를 갖고 있다.
이 원숭이는 1994년에, 마다가스카르 북서부의 건조한 숲에서 처음 발견했다. 종 분화종의 일종인 회색쥐여우원숭이와 서식지를 공유하고 있다. 계절에 따라 몸무게는 40~70g정도 나가며, 겉모습은 회색쥐여우원숭이와 비슷하지만, 꼬리는 더 길고 가늘다. 다른 쥐여우원숭이들처럼 꼬리에 지방을 저장할 수는 없다.
껑충 뛰며 숲을 이동하고, 이는 회색쥐여우원숭이와 다르다. 일종의 야행성 동물이며, 식물의 덩굴 조각 또는 떨어진 잎을 기워 둥지를 촘촘히 짓는다.
