L'uta d'Albertis (Pseudochirops albertisii) és una espècie de marsupial de la família dels pseudoquírids.[1] Viu a Indonèsia i Papua Nova Guinea. El seu hàbitat natural són els boscos secs tropicals o subtropicals.[2]
L'uta d'Albertis (Pseudochirops albertisii) és una espècie de marsupial de la família dels pseudoquírids. Viu a Indonèsia i Papua Nova Guinea. El seu hàbitat natural són els boscos secs tropicals o subtropicals.
Der Langhaar-Ringbeutler (Pseudochirops albertisii) ist ein Beutelsäuger aus der Familie der Ringbeutler, der verstreut in einigen Gebieten des nordwestlichen Neuguinea und auf Yapen vorkommt.[1]
Langhaar-Ringbeutler haben eine Kopf-Rumpf-Länge von 29 bis 34 cm, eine Schwanzlänge von 29 bis 32 cm und ein Gewicht von 640 bis 875 g. Die Tiere sind dem Einsiedler-Ringbeutler (Pseudochirops coronatus) zum Verwechseln ähnlich und unterscheiden sich von dieser Art dadurch, dass sie etwas kleiner und schlanker sind (640 bis 875 g vs. 1,5 kg) und kürzere Körperhaare aber längere Haare auf dem Schwanz haben. Beim Langhaar-Ringbeutler ist das Bauchfell grau, beim Einsiedler-Ringbeutler dunkelgrau. Die Zähne des Langhaar-Ringbeutlers sind deutlich kleiner als die des Einsiedler-Ringbeutlers.[1]
Der Langhaar-Ringbeutler kommt auf Yapen und in moosigen Primärwäldern im Arfakgebirge auf der Vogelkop-Halbinsel und in einigen Höhenzügen des nordwestlichen Küstengebirges in Höhen von 1100 bis 1900 Metern vor. Durch die dazwischen liegenden Tieflandregenwälder sind die einzelnen Populationen voneinander isoliert und das Verbreitungsgebiet ist disjunkt. Außer das sie nachtaktiv sind ist über ihr Verhalten bisher kaum etwas bekannt. Im Unterschied zu anderen Ringbeutler scheinen sie keine Baumhöhlen zu benutzen. Stattdessen verbringen sie den Tag schlafend in Astgabeln oder auf dem Erdboden in einem Versteck. Ein Weibchen mit einem einzelnen Neugeborenen wurde im März gefangen und untersucht, ein weiteres mit einem Jungtier mit einer Körperlänge von 8,9 cm im September. Auch die Ernährung ist noch nicht besonders intensiv untersucht worden. Bei Analysen von Mageninhalten fand man Blättern, Früchte und die Knospen von Feigen.[1]
Der Langhaar-Ringbeutler gilt als „potenziell gefährdet“ (Near Threatened). Die Tiere werden zur Gewinnung von Bushmeat vom Menschen getötet und leiden unter dem Verlust ihres Lebensraumes, da immer mehr Wald gerodet wird um landwirtschaftliche Nutzflächen zu gewinnen.[1][2]
Der Langhaar-Ringbeutler (Pseudochirops albertisii) ist ein Beutelsäuger aus der Familie der Ringbeutler, der verstreut in einigen Gebieten des nordwestlichen Neuguinea und auf Yapen vorkommt.
D'Albertis' ringtail possum (Pseudochirops albertisii) is a species of marsupial in the family Pseudocheiridae. It is found in Indonesia and Papua New Guinea. Its natural habitat is subtropical or tropical dry forests.[2]
D'Albertis' ringtail possum (Pseudochirops albertisii) is a species of marsupial in the family Pseudocheiridae. It is found in Indonesia and Papua New Guinea. Its natural habitat is subtropical or tropical dry forests.
Pseudochirops albertisii, es una especie de mamífero marsupial de la familia Pseudocheiridae.[2][3] Habita en los bosques tropicales y subtropicales del este y norte de la isla de Nueva Guinea y de la isla Yapen (Indonesia).[2]
Se conocen las siguientes subespecies:[3][4]
Pseudochirops albertisii, es una especie de mamífero marsupial de la familia Pseudocheiridae. Habita en los bosques tropicales y subtropicales del este y norte de la isla de Nueva Guinea y de la isla Yapen (Indonesia).
Pseudochirops albertisii Pseudochirops generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. Pseudochiropsinae azpifamilia eta Pseudocheiridae familian sailkatuta dago.
Pseudochirops albertisii Pseudochirops generoko animalia da. Martsupialen barruko Diprotodontia ordeneko animalia da. Pseudochiropsinae azpifamilia eta Pseudocheiridae familian sailkatuta dago.
Il coda ad anello di d'Albertis (Pseudochirops albertisii Peters, 1874) è un marsupiale arboricolo della famiglia degli Pseudocheiridi[2]. Deve il nome all'esploratore e naturalista italiano Luigi Maria d'Albertis, che procurò l'olotipo.
Il coda ad anello di d'Albertis è il rappresentante più piccolo del genere Pseudochirops[3]. Rispetto ai suoi simili, si differenzia per la costituzione più tozza, le orecchie più corte e più fittamente ricoperte di pelo, il manto più lungo e più lanoso e la presenza di una larga striscia scura che corre lungo la spina dorsale. Il manto ha una colorazione bruno-rossastra sulle regioni superiori e bianca su quelle inferiori. Come tutti gli altri Pseudocheiridi, ha una lunga coda rivestita da radi peli che, quando non è utilizzata per aggrapparsi ai rami, viene tenuta arrotolata.
Il coda ad anello di d'Albertis è una specie di montagna che si incontra tra i 1000 e i 1900 m di altitudine[3]. Sui monti Arfak è relegato alle foreste primarie e secondarie, che condivide con il coda ad anello coronato (P. coronatus), così simile ad esso che in passato era considerato una sua sottospecie. Sui monti Weyland, invece, coabita con il coda ad anello rossastro (P. cupreus), mentre nel resto dell'areale è l'unico membro del suo genere registrato. La signorina Lucy E. Cheeseman, che alla fine di agosto del 1938 pattugliò l'isola di Yapen in cerca di esemplari di mammiferi per conto del Museo di Storia Naturale di Londra, catturò un gran numero di P. a. insularis (9 esemplari) sul monte Eiori, a più di 1000 m. Si impadronì solo di un unico esemplare a circa 300 m, ma potrebbe essersi trattato di un esemplare catturato dagli indigeni a quote più elevate. La specie è rigorosamente folivora e notturna e trascorre il giorno riposando alla biforcazione di un albero o sul terreno, sotto i tronchi caduti; non è mai stato visto riposare nella cavità di un albero. Femmine in allattamento sui monti Torricelli sono state esaminate in luglio, marzo e settembre, mentre due femmine catturate a Yapen in agosto trasportavano un unico piccolo. Sulla base di questi dati si può ipotizzare che la specie abbia un elevato tasso riproduttivo e che le femmine diano alla luce un unico piccolo[3].
Questa specie occupa un areale relativamente esteso, comprendente le regioni occidentali e settentrionali della Nuova Guinea[3]. La sottospecie P. a. albertisii vive unicamente nella penisola di Vogelkop, con avvistamenti documentati sui monti Tamrau e Arfak; P. a. schultzei è relegato alla catena costiera settentrionale, con avvistamenti documentati sui monti Cyclops (Provincia di Papua) e, più a est, sui monti Torricelli (Provincia di Sandaun, Papua Nuova Guinea); P. a. insularis vive solamente sull'isola di Yapen nella baia di Cenderawasih[3]. Gli avvistamenti effettuati sui monti Weyland vengono attribuiti a una sottospecie indeterminata, ma probabilmente sono riferibili alla sottospecie nominale P. a. albertisii. La specie non è presente lungo il fiume Idenburg, mentre resta ancora da stabilire la sua presenza sui monti Foja[3].
Sulla Lista Rossa della IUCN il coda ad anello di Schlegel viene classificato come «prossimo alla minaccia» (Near Threatened). È localmente abbondante in alcune aree, e nelle zone in cui abita è più numeroso delle altre specie di coda ad anello con cui condivide l'ambiente. Tuttavia, è probabile che il numero di esemplari sia in diminuzione a causa della pesante pressione venatoria in tutto il suo areale, in particolare nella regione costiera settentrionale, dove le popolazioni sono meno numerose e appaiono relegate ad aree molto piccole sulle vette più alte. Lo stato di conservazione della sottospecie propria della penisola del Vogelkop è tuttora ignoto, così come quello di P. a. insularis, noto unicamente a partire dall'olotipo (un tempo conservato presso il Museo di Storia Naturale di Karlsruhe, ma andato perduto) e da una serie di 10 esemplari (5 maschi e 5 femmine) catturati nell'agosto del 1938. Ciononostante, sembra che tale sottospecie sia numerosa nelle zone di habitat favorevole di Yapen, dove la signorina Cheeseman ne incontrò in gran numero nei pressi della sommità del remoto monte Eiori[3]. La specie è presente in alcune aree protette.
Attualmente vengono riconosciute tre sottospecie di coda ad anello di d'Albertis[2]:
Il coda ad anello di d'Albertis (Pseudochirops albertisii Peters, 1874) è un marsupiale arboricolo della famiglia degli Pseudocheiridi. Deve il nome all'esploratore e naturalista italiano Luigi Maria d'Albertis, che procurò l'olotipo.
Pseudochirops albertisii is een zoogdier uit de familie van de kleine koeskoezen (Pseudocheiridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Peters in 1874.
De soort komt voor op Nieuw-Guinea.
Bronnen, noten en/of referentiesPseudochirops albertisii is een zoogdier uit de familie van de kleine koeskoezen (Pseudocheiridae). De wetenschappelijke naam van de soort werd voor het eerst geldig gepubliceerd door Peters in 1874.
Pseudochirops albertisii é uma espécie de marsupial da família Pseudocheiridae. Endêmica da ilha de Nova Guiné.
Pseudochirops albertisii é uma espécie de marsupial da família Pseudocheiridae. Endêmica da ilha de Nova Guiné.
Pseudochirops albertisii[2][3][4] är en pungdjursart som först beskrevs av Peters 1874. Pseudochirops albertisii ingår i släktet Pseudochirops och familjen ringsvanspungråttor.[5][6] IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad.[1]
Pungdjuret förekommer vid flera från varandra skilda ställen på norra och västra Nya Guinea. Arten vistas där i bergstrakter som är 1000 till 1900 meter höga. Regionen är främst täckt av tropisk regnskog. Honor föder en unge per kull men har troligen flera kullar per år.[1]
Arten delas in i följande underarter:[5]
Pseudochirops albertisii är en pungdjursart som först beskrevs av Peters 1874. Pseudochirops albertisii ingår i släktet Pseudochirops och familjen ringsvanspungråttor. IUCN kategoriserar arten globalt som nära hotad.
Pungdjuret förekommer vid flera från varandra skilda ställen på norra och västra Nya Guinea. Arten vistas där i bergstrakter som är 1000 till 1900 meter höga. Regionen är främst täckt av tropisk regnskog. Honor föder en unge per kull men har troligen flera kullar per år.
Pseudochirops albertisii là một loài động vật có vú trong họ Pseudocheiridae, bộ Hai răng cửa. Loài này được Peters mô tả năm 1874.[2]
Pseudochirops albertisii là một loài động vật có vú trong họ Pseudocheiridae, bộ Hai răng cửa. Loài này được Peters mô tả năm 1874.
달베르티반지꼬리주머니쥐(Pseudochirops albertisii)는 반지꼬리주머니쥐과에 속하는 유대류의 일종이다. 인도네시아와 파푸아뉴기니에서 발견된다. 자연 서식지는 아열대 또는 열대 기후 지역의 건조림이다.[2]