dcsimg

Arquiacantocèfal ( الكتالونية )

المقدمة من wikipedia CA
Crystal128-pipe.svg
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat.

Els arquiacantocèfals (Archiacanthocephala) constitueixen una classe de l'embrancament dels acantocèfals. Són cucs parasítics microscòpics que s'aferren a la paret intestinal de vertebrats terrestres, incloent l'home.

 src= A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Arquiacantocèfal Modifica l'enllaç a Wikidata
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autors i editors de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia CA

Archiacanthocephala ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Die Archiacanthocephala sind eine Klasse der Kratzwürmer mit obligatorischen Wirtswechsel, die als ausgewachsene Darmparasiten bei Landwirbeltieren, vor allem bei Vögeln, parasitieren. Es handelt sich um etwa 150 mittelgroße bis große Arten mit Körperlängen von einigen Zentimetern bis zu 70 Zentimeter beim Riesenkratzer (Macracanthorhynchus hirudinaceus), der im Darm von Schweinen lebt und als Fehlwirt auch den Menschen befallen kann.

Merkmale

Die Archiacanthocephala sind vor allem durch ihre Größe und ihr auf Landwirbeltiere beschränktes Wirtsspektrum definiert. Sie besitzen einen Rüssel von länglicher bis kugeliger Gestalt und besitzen keine Dornen auf dem Rumpf. Die Haken auf dem Rüssel sind bei allen Arten spiralig angeordnet und besitzen eine artspezifische Anzahl und Gestalt. Die Rüsselscheide befindet sich an der Rüsselbasis, ihre Wand kann ein- oder zweischichtig sein. Als anatomische Besonderheiten liegen bei ihnen die Hauptstämme des epidermalen Lakunensystems dorsal und ventral, während sie bei den Vertretern der Palaeacanthocephala lateral, also an den Körperseiten, liegen.

Die Weibchen besitzen einen dorsalen und einen ventralen Ligamentsack im Pseudocoel, deren Wände sich im Gegensatz zu denen der Palaeacanthocephala nicht auflösen. Protonephridien finden sich nur bei den besonders großen Arten der Oligacanthorhynchidae. Meistens besitzen die Männchen acht Zementdrüsen und nur wenige Zellkerne im syncytialen Ligament.

Die Eier der Archiacanthocephala sind oval und besitzen keine Ausbuchtungen an den Eipolen.

Lebensweise

Die Archiacanthocephala haben als einzige Gruppe innerhalb der Kratzwürmer einen vollständigen terrestrischen Lebenszyklus, sie sind also nicht von wasserlebenden Zwischenwirten abhängig. Die Endwirte sind vor allem Vögel und Säugetiere, als Zwischenwirte kommen Insekten und Myriapoda in Frage. So stellen beispielsweise die Larven von verschiedenen Blatthornkäfern, vor allem Mai-, Juni- oder Rosenkäfer die Zwischenwirte des Riesenkratzers dar.

Systematik

Die Archiacanthocephala beinhalten eine Reihe von Arten in mehreren Ordnungen und Familien:[1]

Belege

Zitierte Belege

Die Informationen dieses Artikels entstammen zum größten Teil den unter Literatur angegebenen Quellen, darüber hinaus werden folgende Quellen zitiert:

  1. Systematik nach Encyclopedia of Parasitology 2008, Part 1, 120, doi:10.1007/978-3-540-48996-2_258

Literatur

  • Sievert Lorenzen: Acanthocephala, Kratzer in : Wilfried Westheide, Reinhard Rieger: Spezielle Zoologie. Teil 1: Einzeller und wirbellose Tiere. Gustav Fischer Verlag, Stuttgart und Jena 1996; Seiten 723–728. ISBN 3-437-20515-3
  • Artikel Acanthocephala in: Heinz Mehlhorn: Encyclopedic Reference of Parasitology. Biology, Structure, Function Springer Verlag, Berlin, Heidelberg, New York 2001; Seiten 3–27 . ISBN 3-540-66239-1
  • Theodor Hiepe, Renate Buchwalder, Siegfried Nickel: Lehrbuch der Parasitologie. Band 3: Veterinärmedizinische Helminthologie. Gustav Fischer Verlag, Jena 1985; Seiten 393–394

Weblinks

 src=
– Sammlung von Bildern, Videos und Audiodateien
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Archiacanthocephala: Brief Summary ( الألمانية )

المقدمة من wikipedia DE

Die Archiacanthocephala sind eine Klasse der Kratzwürmer mit obligatorischen Wirtswechsel, die als ausgewachsene Darmparasiten bei Landwirbeltieren, vor allem bei Vögeln, parasitieren. Es handelt sich um etwa 150 mittelgroße bis große Arten mit Körperlängen von einigen Zentimetern bis zu 70 Zentimeter beim Riesenkratzer (Macracanthorhynchus hirudinaceus), der im Darm von Schweinen lebt und als Fehlwirt auch den Menschen befallen kann.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autoren und Herausgeber von Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia DE

Archiacanthocephala ( اللغة الوسيطة (الرابطة الدولية للغات المساعدة) )

المقدمة من wikipedia emerging languages

Archiacanthocephala es un classe de Acanthocephala.

Nota
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia emerging languages

Archiacanthocephala ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Archiacanthocephala is a class within the phylum of Acanthocephala.[2] They are parasitic worms that attach themselves to the intestinal wall of terrestrial vertebrates, including humans. They are characterised by the body wall and the lemnisci (which are a bundle of sensory nerve fibers), which have nuclei that divide without spindle formation, or the appearance of chromosomes, or it has a few amoebae-like giant nuclei. Typically, there are eight separate cement glands in the male, which is one of the few ways to distinguish the dorsal and ventral sides of these organisms.

Taxonomy

Genetic data are not available for the genus Apororhynchus in public databases, and Apororhynchus has not been included in phylogenetic analyses thus far due to insufficiency of morphological data. However, the lack of features such as an absence of a muscle plate, a midventral longitudinal muscle, lateral receptacle flexors, and an apical sensory organ when compared to the other three orders of class Archiacanthocephala indicate it is an early offshoot (basal).[3] There are four orders in the class Archiacanthocephala:

Archiacanthocephala Archiacanthocephala Oligacanthorhynchidae

Macracanthorhynchus ingens

Oncicola venezuelensis

Moniliformidae

Moniliformis moniliformis

Gigantorhynchida

Mediorhynchus sp.

Gigantorhynchus echinodiscus

Phylogenetic reconstruction for select species in the class Archiacanthocephala[4]

Description

All species in the class Archiacanthocephala are terrestrial and use terrestrial insects and myriapods as intermediate hosts and predatory birds and mammals as a primary host.[5] They attach themselves to the intestinal wall using a hook covered proboscis. The worms are also characterised by the body wall and the lemnisci (which are a bundle of sensory nerve fibers), which have nuclei that divide without spindle formation or the appearance of chromosomes or it has a few amoebae-like giant nuclei.

See also

References

  1. ^ Meyer, A.: Neue Acanthocephalen aus dem Berliner Museum. Begründung eines neuen Acanthocephalensystems auf Grund einer Untersuchung der Berliner Sammlung. Zoologische Jahrbücher, Abteilung für Systematick, Ökologie und Geographie der Tiere 62, 1931, p. 65-68.
  2. ^ Crompton, David William Thomasson; Nickol, Brent B.: Biology of the Acanthocephala, Cambridge University Press, 1985, p. 31. [1]
  3. ^ Herlyn, H. (2017). "Organization and evolution of the proboscis musculature in avian parasites of the genus Apororhynchus (Acanthocephala: Apororhynchida)". Parasitology Research. 116 (7): 1801–1810. doi:10.1007/s00436-017-5440-z. PMID 28488043. S2CID 25875565.
  4. ^ Nascimento Gomes, Ana Paula; Cesário, Clarice Silva; Olifiers, Natalie; de Cassia Bianchi, Rita; Maldonado, Arnaldo; Vilela, Roberto do Val (December 2019). "New morphological and genetic data of Gigantorhynchus echinodiscus (Diesing, 1851) (Acanthocephala: Archiacanthocephala) in the giant anteater Myrmecophaga tridactyla Linnaeus, 1758 (Pilosa: Myrmecophagidae)". International Journal for Parasitology: Parasites and Wildlife. 10: 281–288. doi:10.1016/j.ijppaw.2019.09.008. PMC 6906829. PMID 31867208.
  5. ^ Ribas A, Casanova JC (2006) Acanthocephalans. In: Morand S, Krasnov BR, Poulin R (eds) Micromammals and macroparasites. From Evolutionary Ecology to Management. Springer–Verlag, Tokyo, pp 81–90
Wikispecies has information related to Archiacanthocephala.
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Archiacanthocephala: Brief Summary ( الإنجليزية )

المقدمة من wikipedia EN

Archiacanthocephala is a class within the phylum of Acanthocephala. They are parasitic worms that attach themselves to the intestinal wall of terrestrial vertebrates, including humans. They are characterised by the body wall and the lemnisci (which are a bundle of sensory nerve fibers), which have nuclei that divide without spindle formation, or the appearance of chromosomes, or it has a few amoebae-like giant nuclei. Typically, there are eight separate cement glands in the male, which is one of the few ways to distinguish the dorsal and ventral sides of these organisms.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia authors and editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia EN

Archiacanthocephala ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

Los arquiacantocéfalos (Archiacanthocephala) son una clase de parásitos microscópicos pertenecientes a Acanthocephala que habitan la pared intestinal de numerosos vertebrados terrestres incluido el ser humano.

Se caracterizan por la pared corporal y el lemnisco (un abultamiento formado por fibras nerviosas sensoriales) cuyos núcleos celulares se dividen sin la formación de un huso acromático. Normalmente los machos poseen ocho glándulas cementantes separadas que constituyen una de las escasas maneras de distinguir las superficies dorsal y ventral de estos organismos.

Referencias

 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Archiacanthocephala: Brief Summary ( الإسبانية، القشتالية )

المقدمة من wikipedia ES

Los arquiacantocéfalos (Archiacanthocephala) son una clase de parásitos microscópicos pertenecientes a Acanthocephala que habitan la pared intestinal de numerosos vertebrados terrestres incluido el ser humano.

Se caracterizan por la pared corporal y el lemnisco (un abultamiento formado por fibras nerviosas sensoriales) cuyos núcleos celulares se dividen sin la formación de un huso acromático. Normalmente los machos poseen ocho glándulas cementantes separadas que constituyen una de las escasas maneras de distinguir las superficies dorsal y ventral de estos organismos.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores y editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia ES

Archiacanthocephala ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Les Archiacanthocephala sont une classe d'acanthocéphales.

Ils sont de taille moyenne à grande, parasites, à l’état adulte, du tube digestif des Vertébrés à sang chaud terrestres, dont les hôtes intermédiaires sont toujours des Insectes terrestres (Isoptères, Dictyoptères et Coléoptères) et dont les hôtes d’attente sont des Vertébrés soit poïkilothermes, soit homéothermes.

Paroi du corps généralement épaisse. Tronc toujours dépourvu d’épines cuticulaires, mais présentant souvent, en revanche, une pseudo-métamérisation n’intéressant que le tégument et les muscles pariétaux. Noyaux sous-cuticulaires géants peu nombreux, amœboides, disposés dorso-ventralement dans la partie antérieure, latéralement dans la partie postérieure du tronc. Noyaux géants des lemnisci sphéroïdaux, peu nombreux (le nombre est généralement défini pour une espèce). Noyaux géants des glandes cémentaires en règle sphéroïdaux mais parfois ramifiés (Nephridiacanthus longissimus Golvan 1962), voire amitotiquement fragmentés (Nephridiacanthus gerberi Baer 1959). Canaux principaux du système lacunaire dorsal et ventral (parfois un seul canal dorsal), réunis par des anastomoses transversales à disposition pseudo-métamérique.

Réceptacle du proboscis à double paroi comprenant une assise longitudinale externe très mince et une assise circulaire interne très épaisse surtout dorsalement, plus mince sur la face ventrale où existe une fente par où sortent les muscles rétracteurs du proboscis et du réceptacle (sauf chez Moniliformis). Le proboscis se rétracte généralement « en bloc » dans le réceptacle, sans s’invaginer en doigt de gant autour de la papille sensorielle apicale (sauf chez Mediorhynchus). Papilles sensorielles accessoires au nombre de deux, placées symétriquement sur les faces latérales du cou et n’existant que dans les formes primitives. Ganglion cérébroïde situé à la partie moyenne du réceptacle, généralement volumineux (sauf chez Apororhynchus).

Glandes cémentaires toujours multiples (généralement huit) possédant chacune un canal excréteur propre qui se dilate en ampoule, laquelle joue le même rôle que le réservoir cémentaire unique des Eoacanthocephala.

Sacs ligamentaires de la femelle dorsal et ventral persistants, protonéphridies présentes et fonctionnelles dans les formes les plus primitives des Oligacanthorhynchidae (annexées à la cloche utérine des femelles ou aux canaux éjaculateurs des mâles), atrophiées mais encore reconnaissables chez les Gigantorhynchida (Haffner 1942), entièrement disparues dans les formes évoluées (Moniliformis et Apororhynchus).

Membranes embryonnaires épaisses, coque externe des embryophores très épaisse, résistante, souvent sculptée ; hernies polaires absentes ou rudimentaires dans les embryophores mûrs, tous ces caractères témoignant d’une adaptation à un cycle comportant un séjour dans le milieu extérieur terrestre[2]

Liste des ordres

Selon ITIS (13 janvier 2020)[1] :

Notes et références

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Archiacanthocephala: Brief Summary ( الفرنسية )

المقدمة من wikipedia FR

Les Archiacanthocephala sont une classe d'acanthocéphales.

Ils sont de taille moyenne à grande, parasites, à l’état adulte, du tube digestif des Vertébrés à sang chaud terrestres, dont les hôtes intermédiaires sont toujours des Insectes terrestres (Isoptères, Dictyoptères et Coléoptères) et dont les hôtes d’attente sont des Vertébrés soit poïkilothermes, soit homéothermes.

Paroi du corps généralement épaisse. Tronc toujours dépourvu d’épines cuticulaires, mais présentant souvent, en revanche, une pseudo-métamérisation n’intéressant que le tégument et les muscles pariétaux. Noyaux sous-cuticulaires géants peu nombreux, amœboides, disposés dorso-ventralement dans la partie antérieure, latéralement dans la partie postérieure du tronc. Noyaux géants des lemnisci sphéroïdaux, peu nombreux (le nombre est généralement défini pour une espèce). Noyaux géants des glandes cémentaires en règle sphéroïdaux mais parfois ramifiés (Nephridiacanthus longissimus Golvan 1962), voire amitotiquement fragmentés (Nephridiacanthus gerberi Baer 1959). Canaux principaux du système lacunaire dorsal et ventral (parfois un seul canal dorsal), réunis par des anastomoses transversales à disposition pseudo-métamérique.

Réceptacle du proboscis à double paroi comprenant une assise longitudinale externe très mince et une assise circulaire interne très épaisse surtout dorsalement, plus mince sur la face ventrale où existe une fente par où sortent les muscles rétracteurs du proboscis et du réceptacle (sauf chez Moniliformis). Le proboscis se rétracte généralement « en bloc » dans le réceptacle, sans s’invaginer en doigt de gant autour de la papille sensorielle apicale (sauf chez Mediorhynchus). Papilles sensorielles accessoires au nombre de deux, placées symétriquement sur les faces latérales du cou et n’existant que dans les formes primitives. Ganglion cérébroïde situé à la partie moyenne du réceptacle, généralement volumineux (sauf chez Apororhynchus).

Glandes cémentaires toujours multiples (généralement huit) possédant chacune un canal excréteur propre qui se dilate en ampoule, laquelle joue le même rôle que le réservoir cémentaire unique des Eoacanthocephala.

Sacs ligamentaires de la femelle dorsal et ventral persistants, protonéphridies présentes et fonctionnelles dans les formes les plus primitives des Oligacanthorhynchidae (annexées à la cloche utérine des femelles ou aux canaux éjaculateurs des mâles), atrophiées mais encore reconnaissables chez les Gigantorhynchida (Haffner 1942), entièrement disparues dans les formes évoluées (Moniliformis et Apororhynchus).

Membranes embryonnaires épaisses, coque externe des embryophores très épaisse, résistante, souvent sculptée ; hernies polaires absentes ou rudimentaires dans les embryophores mûrs, tous ces caractères témoignant d’une adaptation à un cycle comportant un séjour dans le milieu extérieur terrestre

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Auteurs et éditeurs de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia FR

Archiacanthocephala ( الكرواتية )

المقدمة من wikipedia hr Croatian

Archiacanthocephala, razred Akantocefala, mikroskopskih parazitskih crva koji žive u tijelima kralježnjaka, uključujući čovjeka. Sastoji se od četiri reda: Apororhynchida sa (7) vrsta; Gigantorhynchida (51) vrsta; Moniliformida (17) vrsta; i Oligacanthorhynchida (93) vrste[1].

Izvori

  1. Catalogue of Life: 2019 Annual Checklist pristupljeno 22. srpnja 2019
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori i urednici Wikipedije
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia hr Croatian

Archiacanthocephala: Brief Summary ( الكرواتية )

المقدمة من wikipedia hr Croatian

Archiacanthocephala, razred Akantocefala, mikroskopskih parazitskih crva koji žive u tijelima kralježnjaka, uključujući čovjeka. Sastoji se od četiri reda: Apororhynchida sa (7) vrsta; Gigantorhynchida (51) vrsta; Moniliformida (17) vrsta; i Oligacanthorhynchida (93) vrste.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autori i urednici Wikipedije
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia hr Croatian

Archiacanthocephala ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL

Archiacanthocephala is een klasse binnen de haakwormen (Acanthocephala).

Taxonomie

De ordes, families en geslachten van de Archiacanthocephala zijn:[1]

Bronnen, noten en/of referenties
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Archiacanthocephala: Brief Summary ( البلجيكية الهولندية )

المقدمة من wikipedia NL

Archiacanthocephala is een klasse binnen de haakwormen (Acanthocephala).

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia-auteurs en -editors
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia NL

Archiacanthocephala ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL
Commons Multimedia w Wikimedia Commons

Archiacanthocephala – gromada kolcogłowów (Acanthocephala). Obejmuje gatunki mające podłużne kanały w naskórku położone bocznie. Jądra komórkowe naskórka liczne, wtórnie podzielone. Tułów gładki lub pokryty kolcami, nie występuje pierścieniowanie. Protonefrydiów brak. U samic więzadło pojedyncze, rozpada się w okresie rozrodu. Gruczoły cementowe u samców w liczbie 6. Pasożyty ryb, płazów, gadów, ptaków i ssaków.

Systematyka

Archiacanthocephala dzieli się na cztery rzędy:

Przypisy

  1. Archiacanthocephala, w: Integrated Taxonomic Information System (ang.).
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Archiacanthocephala: Brief Summary ( البولندية )

المقدمة من wikipedia POL

Archiacanthocephala – gromada kolcogłowów (Acanthocephala). Obejmuje gatunki mające podłużne kanały w naskórku położone bocznie. Jądra komórkowe naskórka liczne, wtórnie podzielone. Tułów gładki lub pokryty kolcami, nie występuje pierścieniowanie. Protonefrydiów brak. U samic więzadło pojedyncze, rozpada się w okresie rozrodu. Gruczoły cementowe u samców w liczbie 6. Pasożyty ryb, płazów, gadów, ptaków i ssaków.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autorzy i redaktorzy Wikipedii
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia POL

Archiacanthocephala ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

Archiacanthocephala é uma classe de vermes microscópicos parasitas do filo Acanthocephala.[1] Habitam a parede intestinal de numerosos vertebrados, incluindo os humanos.

Caracterizam-se pela parece corporal e lemnisco (um feixe de fibras nervosas sensoriais) cujos núcleos celulares se divedem sem a formação de fuso acromático.

Normalmente os machos possuem oito glândulas adesivas separadas que se se tornam uma das poucas maneiras de distinguir as superfícies dorsal e ventral destes organismos.

Sistemática

Os Archiacanthocephala envolvem um número de espécies em várias ordens e famílias: [2]

Referências

  1. Crompton 1985, p. 31
  2. Systematik nach Encyclopedia of Parasitology 2008, Part 1, 120, DOI: 10.1007/978-3-540-48996-2_258
 title=
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

Archiacanthocephala: Brief Summary ( البرتغالية )

المقدمة من wikipedia PT

Archiacanthocephala é uma classe de vermes microscópicos parasitas do filo Acanthocephala. Habitam a parede intestinal de numerosos vertebrados, incluindo os humanos.

Caracterizam-se pela parece corporal e lemnisco (um feixe de fibras nervosas sensoriais) cujos núcleos celulares se divedem sem a formação de fuso acromático.

Normalmente os machos possuem oito glândulas adesivas separadas que se se tornam uma das poucas maneiras de distinguir as superfícies dorsal e ventral destes organismos.

ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Autores e editores de Wikipedia
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia PT

원구두충강 ( الكورية )

المقدمة من wikipedia 한국어 위키백과

원구두충강(原鉤頭蟲綱, Archiacanthocephala)은 구두동물문에 속하는 동물 강이다.[2] 사람을 포함하여 육서형 척추동물의 내장 벽에 붙어서 기생하는 극히 작은 무척추동물이다.

하위 목

  • Apororhynchida
  • Gigantorhynchida
  • Moniliformida
  • Oligacanthorhynchida

각주

  1. Meyer 1931, p. 65–68
  2. Crompton 1985, p. 31
ترخيص
cc-by-sa-3.0
حقوق النشر
Wikipedia 작가 및 편집자
النص الأصلي
زيارة المصدر
موقع الشريك
wikipedia 한국어 위키백과