الأسماء في صفحات التنقل
Tipula[1] és un gènere de dípters nematòcers de la família dels tipúlids. Són insectes de cos prim i allargat amb unes potes molt llargues. Tenen l'aspecte d'un mosquit gros però no piquen i són completament inofensius per a les persones.
Arriben a mesurar uns 4 centímetres. Tenen una línia en forma de V al tòrax. L'abdomen està dividit en segments molt evidents. El cos és de color gris o marró. Tenen sis potes llargues i dues antenes curtes. Les ales són grans i s'hi poden apreciar bé les venes. Darrere de les ales poden observar-se molt bé els halteris (les ales posteriors atrofiades), que fan la funció d'òrgans estabilitzadors del vol i que fan possible que la típula giri. Les peces bucals han sofert una transformació i són apropiades per xuclar sucs, però no per picar. Presenta dimorfisme sexual podent-se diferenciar el mascle de la femella per la llargada de l'ala a l'abdomen, el nombre dels segments de les antenes i l'espai entre els ulls.[2]
El cicle vital és holometàbol, amb quatre fases: ou, larva, pupa i adult o imago. Com les femelles d'aquesta espècie no s'allunyen del seu lloc d'emergència, els ous tendeixen a ser dipositats en agregats sobre la superfície del sòl entre l'herba. Per a poder pondre els ous a terra o sobre altres materials, les femelles tenen l'abdomen en forma de punta. En dues setmanes els ous desclouen donant lloc a petites larves sense potes. Les larves, llargues i toves es desenvolupen lentament però es mantenen actives durant períodes de clima temperat, des de la tardor fins a l'hivern, alimentant-se de les tiges i arrels.
Des de principis de primavera creixen més ràpidament. A finals de maig o juny les larves han completat el seu creixement; llavors, deixen d'alimentar-se durant un curt període abans de passar a l'estat de pupa, que és una fase en la què no s'alimenten. Les pupes es troben al sòl i es mouen a la superfície just abans que emergeixi l'adult.
S'alimenten de matèria putrefacta i matèria vegetal. Les típules adultes gairebé no s'alimenta ja que la seva vida és curta; de vegades absorbeix una mica de rosada. La seva larva s'alimenta exclusivament d'arrels. Les podem trobar a la major part d'Europa, en zones humides o mullades i properes a l'aigua. També viuen a camps amb abundants arbustos, jardins i parcs.
L'aparellament de les típules es fa en posició invertida, és a dir, mantenen una posició cua contra cua, la qual cosa obliga a la rotació de l'abdomen en 180°.[3]
Tipula és un gènere de dípters nematòcers de la família dels tipúlids. Són insectes de cos prim i allargat amb unes potes molt llargues. Tenen l'aspecte d'un mosquit gros però no piquen i són completament inofensius per a les persones.
Tipula is a very large insect genus in the fly family Tipulidae (crane flies). The members of this genus are sometimes collectively called common crane flies.[1] Tipula contains over 2,000 species located throughout the world.[2]
Like all crane flies, Tipula species have long bodies and long legs, somewhat resembling large mosquitos. Adults generally have a body length of 15-20 mm. They are usually brown with clear or brownish wings. They feed on nectar and are active throughout the year. Tipula maggots are sometimes known as "leather jackets" due to their tough skin.[1]
Technical description: Discal cell present ; M3 arises from M4 ; all tibiae spurred Antennae with whorls of long hairs. Rs usually long ; Sc ends far from base of Rs ; cell 4 always petiolate ; body colour usually grey, brown or dull yellow, rarely black ; praescutal stripes (when present) usually dull, rarely slightly shining
Species of Tipula can be affected by fungal diseases, such as Zoophthora porteri, found in Tennessee, USA.[3]
Tipula is a very large insect genus in the fly family Tipulidae (crane flies). The members of this genus are sometimes collectively called common crane flies. Tipula contains over 2,000 species located throughout the world.
Like all crane flies, Tipula species have long bodies and long legs, somewhat resembling large mosquitos. Adults generally have a body length of 15-20 mm. They are usually brown with clear or brownish wings. They feed on nectar and are active throughout the year. Tipula maggots are sometimes known as "leather jackets" due to their tough skin.
Technical description: Discal cell present ; M3 arises from M4 ; all tibiae spurred Antennae with whorls of long hairs. Rs usually long ; Sc ends far from base of Rs ; cell 4 always petiolate ; body colour usually grey, brown or dull yellow, rarely black ; praescutal stripes (when present) usually dull, rarely slightly shining
Species of Tipula can be affected by fungal diseases, such as Zoophthora porteri, found in Tennessee, USA.
Tipula es un extenso género de insectos de la familia Tipulidae. Son llamadas comúnmente típulas o zancudos e incluso caballitos del diablo, por confusión con los odonatos. Miden 10 a 25 mm. Son de distribución mundial, el 60% en la región holártica.
Todas las especies poseen patas muy largas y frágiles. El macho posee unos ganchos en su abdomen, y la hembra posee un aparato ovipositor usado para enterrar los huevos en el suelo. Son de color gris, marrón o amarillento, raramente, negro.
Las larvas de la mayoría de las especies se alimentan de raíces. No son hematófagas, por lo que no son vector epidemiológico de enfermedades.
Hay 2400 especies en 40 subgéneros. Véase: Anexo:Especies de Tipula
Tipula es un extenso género de insectos de la familia Tipulidae. Son llamadas comúnmente típulas o zancudos e incluso caballitos del diablo, por confusión con los odonatos. Miden 10 a 25 mm. Son de distribución mundial, el 60% en la región holártica.
Todas las especies poseen patas muy largas y frágiles. El macho posee unos ganchos en su abdomen, y la hembra posee un aparato ovipositor usado para enterrar los huevos en el suelo. Son de color gris, marrón o amarillento, raramente, negro.
Las larvas de la mayoría de las especies se alimentan de raíces. No son hematófagas, por lo que no son vector epidemiológico de enfermedades.
Tipula − du latin « tippula »,« tipule », « cousin », « grand-mère », « faucheur/x », « cayre» ou « ch(i)èvre » selon les régions est un genre de diptères nématocères dont le représentant le plus connu est la tipule potagère (Tipula oleracea), nuisible aux cultures maraîchères en France. De même, les larves de la tipule des prairies (Tipula paludosa) peuvent engendrer des dégâts dans les cultures maraîchères.
Leur aspect rappelle celui d'un moustique de très grande taille. Cependant, ce n'est pas un insecte piqueur. Cet insecte n'est pas nocif pour l'homme mais peut être envahisseur.
La tipule appartient à la famille des tipulidés et le genre Tipula[2] est subdivisé en nombreux sous-genres[3] comprenant de nombreuses espèces.
Il est fréquent d'en voir à la fin du printemps ou pendant l'été au Canada et en Europe. Au début de l'automne, la tipule cherche à entrer dans les habitations pour se protéger des premiers frimas.
Les chercheurs ont mis en évidence le premier cas de stridulation copulatoire chez les insectes : le pénis vibreur de la tipule fait en effet office de « vibromasseur ». Cet organe est un édéage modifié, une sorte de pénis chantant dont les vibrations excitent la femelle pendant la copulation[4].
La larve est un long asticot gris qui vit dans le sol où elle se nourrit de racines de plantes.
En septembre 2010, une recrudescence de tipules a lieu en France : après une fin d'été sèche, elle est due à l'éclosion simultanée de toutes les larves, évitant l'asphyxie des sols inondés[5].
Larve.
Tête de Tipulidae.
Tipula − du latin « tippula »,« tipule », « cousin », « grand-mère », « faucheur/x », « cayre» ou « ch(i)èvre » selon les régions est un genre de diptères nématocères dont le représentant le plus connu est la tipule potagère (Tipula oleracea), nuisible aux cultures maraîchères en France. De même, les larves de la tipule des prairies (Tipula paludosa) peuvent engendrer des dégâts dans les cultures maraîchères.
Leur aspect rappelle celui d'un moustique de très grande taille. Cependant, ce n'est pas un insecte piqueur. Cet insecte n'est pas nocif pour l'homme mais peut être envahisseur.
Tipula adolah lalek dari famili Cecidomyiidae. Lalek iko juo marupokan bagian dari ordo Diptera, kelas Insecta, filum Arthropoda, dan kingdom Animalia.
Lalek iko biasonyo kenek dan punyo antena panjang, samantaro sayoknyo barambuik.
Tipula adolah lalek dari famili Cecidomyiidae. Lalek iko juo marupokan bagian dari ordo Diptera, kelas Insecta, filum Arthropoda, dan kingdom Animalia.
Lalek iko biasonyo kenek dan punyo antena panjang, samantaro sayoknyo barambuik.
Tipula is een zeer groot insectengeslacht in de familie langpootmuggen (Tipulidae). Wereldwijd zijn er meer dan 1000 soorten, waarvan er 56[1] in Nederland voorkomen.[2]
Alle soorten hebben lange, fragiele poten.
Tipula is een ondergeslacht van het geslacht van insecten Tipula binnen de familie langpootmuggen (Tipulidae).
Deze lijst van 24 stuks is mogelijk niet compleet.
Tipula is een ondergeslacht van het geslacht van insecten Tipula binnen de familie langpootmuggen (Tipulidae).
Tipula is een zeer groot insectengeslacht in de familie langpootmuggen (Tipulidae). Wereldwijd zijn er meer dan 1000 soorten, waarvan er 56 in Nederland voorkomen.
Alle soorten hebben lange, fragiele poten.
Tipula er en artsrik slekt av stankelbein, er storvoksne mygg som er vanlig i de fleste naturtyper i Norge.
Store, langbeinte stankelbein med smale vinger som har mange, lange årer (enkelte arter har reduserte vinger). På farge er de gråaktige, gulaktige eller mørkt brunlige, sjelden helt svarte. Vingene er ofte brunlige, av og til med tegninger. Hodet har lang "snute" og lange palper, antennene er trådformede og litt lengre enn hodet, med kranser av lange, utstående hår. Thorax er avlang med dype furer, en V-formet fure på ryggen er særlig påfallende. Svingkøllene (halterne) er ganske lange. Bakkroppen er lang og sylindrisk, hunnen har et nokså langt, spisst eggleggingsrør, hannens ytre kjønnsorganer er gjerne ganske kompliserte. Larvene er pølseformede mer litt læraktig, tykk hud.
Noen av stankelbeinartene kan gjøre en del skade i jord- og hagebruk. Det er larvene som er problemet – de spiser planterøtter og kan også gnage av unge planter i rothalsen.
Myrstankelbeinet, Tipula paludosa, er den arten som særlig skaper problemer i Nordvest-Europa. De voksne er ganske store, gulbrune på farge, med vinger som er brune langs forkanten, og flyr i juli-september. De grå larvene kan gjøre skade når de er nesten utvokst, om våren og forsommeren. Områder med fuktig, moldrik jord som drenerte myrer er spesielt utsatt. Bestandene svinger sterkt og det er bare i enkelte år at de skaper problemer. Grovt sett kan man regne med at skader er sannsynlige dersom tettheten av myrstankelbeinlarver overstiger 100 larver per kvadratmeter. Siden larvene kommer opp for å spise om natten, må eventuell sprøyting iverksettes på kvelds- eller nattestid.
Men heldigvis, de aller fleste stankelbeinartene er helt harmløse.
Det er registrert 95 arter av storstankelbein (Tipulidae) i Norge (tall fra 2006). De fleste artene tilhører den store slekten Tipula, men vi har også en del andre slekter. Listen over europeiske arter følger [1]. Det er publisert over 3000 artsnavn i slekten [2].
Tipula er en artsrik slekt av stankelbein, er storvoksne mygg som er vanlig i de fleste naturtyper i Norge.
Tipula é um extenso género de insectos da família Tipulidae, da qual é o género tipo. O género inclui cerca de 1000 espécies e tem distribuição natural do tipo cosmopolita.
Todas as espécies apresentam patas muito longas e frágeis. Os machos apresentam ganchos no abdómen e as fêmeas possuem um aparelho ovipositor usado para depositar os ovos no solo. As larvas da maioria das espécies alimentam-se de raízes.
O género apresenta uma grande diversidade, com mais de 1000 espécies descritas, pelo que foi dividido em subgéneros:
Tipula é um extenso género de insectos da família Tipulidae, da qual é o género tipo. O género inclui cerca de 1000 espécies e tem distribuição natural do tipo cosmopolita.
Tipula là một chi côn trùng trong họ Tipulidae. Chi này có hơn 1000 loài và hơn 56 loài phân bố ở Hà Lan[1][2].
Tất cả các loài có chân dài và mảnh.
Tipula là một chi côn trùng trong họ Tipulidae. Chi này có hơn 1000 loài và hơn 56 loài phân bố ở Hà Lan.
Tất cả các loài có chân dài và mảnh.
Долгоножка[1] (лат. Tipula) — род двукрылых насекомых из семейства комаров-долгоножек (Tipulidae). Около 1000 видов.
Крупные комары (9—38 мм) с длинными ногами. Окрашены в серо-бурые тона (иногда с жёлтыми отметинами). Усики самок и самцов без боковых отростков на члениках жгутика, мутовчатые. Личинки развиваются в лесной подстилке, в подушках мха, реже в воде. В России 219 видов из 17 подродов.[2] Для фауны СССР указывалось более 300 видов.[3]
Около 1000 видов и около 40 подродов.[4]
Личинка
Ctenophora sp.
Ctenophora sp.
Долгоножка (лат. Tipula) — род двукрылых насекомых из семейства комаров-долгоножек (Tipulidae). Около 1000 видов.
