الأسماء في صفحات التنقل
Qığırdaqlı qanoidlər (lat. Ganoidomorpha) — Balıqların dəstəüstü.
4 dəstəni özündə birləşdirir:
Els condrostis (Chondrostei) són peixos principalment cartilaginosos que presenten una certa ossificació. N'hi ha cinquanta-dues espècies repartides en dos ordres: Acipenseriformes (esturions i poliodòntids) i Polypteriformes (Erpetoichthys i poliptèrids).
Es pensa que els antecessors dels condrostis foren els peixo ossis però aquesta característica es va perdre en el desenvolupament evolutiu tardà, resultant en un esquelet més lleuger. Els condrostis grans presenten principis d'ossificació de l'esquelet fet que suggereix que aquest procés està més retardat que perdut en aquests peixos.[1]
Aquest grup ha sigut erròniament classificat de manera conjunta amb els taurons: les semblances són òbvies, no tan sols per l'escassesa majoritària d'os sinó també per l'estructura de les mandíbules, més semblants a les dels condrictis que a les d'altres peixos ossis. A més a més, les escames (exceptuant als esturions) són similars entre ambdós grups. De totes maneres, el registre fòssil indica que els condrostis tenen més en comú amb els teleostis del que la seva aparença externa pugui suggerir.[1] Altres trets compartits inclouen els espiracles i la cua heterocerca en esturions.
El grup dels condrostis és parafilètic, és a dir, aquest subclasse no conté tots els descendents de l'ancestre comú: seria necessària una reclassificació del grup.
Els condrostis (Chondrostei) són peixos principalment cartilaginosos que presenten una certa ossificació. N'hi ha cinquanta-dues espècies repartides en dos ordres: Acipenseriformes (esturions i poliodòntids) i Polypteriformes (Erpetoichthys i poliptèrids).
Es pensa que els antecessors dels condrostis foren els peixo ossis però aquesta característica es va perdre en el desenvolupament evolutiu tardà, resultant en un esquelet més lleuger. Els condrostis grans presenten principis d'ossificació de l'esquelet fet que suggereix que aquest procés està més retardat que perdut en aquests peixos.
Aquest grup ha sigut erròniament classificat de manera conjunta amb els taurons: les semblances són òbvies, no tan sols per l'escassesa majoritària d'os sinó també per l'estructura de les mandíbules, més semblants a les dels condrictis que a les d'altres peixos ossis. A més a més, les escames (exceptuant als esturions) són similars entre ambdós grups. De totes maneres, el registre fòssil indica que els condrostis tenen més en comú amb els teleostis del que la seva aparença externa pugui suggerir. Altres trets compartits inclouen els espiracles i la cua heterocerca en esturions.
El grup dels condrostis és parafilètic, és a dir, aquest subclasse no conté tots els descendents de l'ancestre comú: seria necessària una reclassificació del grup.
Chrupavčití (Chondrostei) jsou velmi starobylá skupina. Jsou si v mnohém podobní s parybami (střevní spirální řasa, ústní otvor zespodu). Patří do podřádu paprskoploutvých a společně s kostnatými patří do třídy ryb. Patří mezi ně čeleď jeseterovití.
Mají chrupavčitou kostru a vřetenovitě protáhlé tělo. Zadní ploutev je značně nesouměrná. Hlavu mají v předu prodlouženou v rypec s 4 hmatovými chloupky a na něm mají ústní otvor. Ten je položený velmi nízko, protože chrupavčití se živí benticky. Tělo mají kryté hřbetními štítky a ganoidními šupinami. Jejich velikost může být od jednoho metru až po 9 metrů. Poskytují poměrně chutné maso a kaviár.
Živí se převážně tím co najdou na dně a bezobratlými. Některé druhy se živí dravě. Mají bezzubá ústa a ve střevech se nachází spirální řasa.
Nacházejí se převážně v Kaspickém moři, Černém moři a Azovském moři. V době tření vplouvají proti proudu do řek (Dunaj, Morava)
Chrupavčití (Chondrostei) jsou velmi starobylá skupina. Jsou si v mnohém podobní s parybami (střevní spirální řasa, ústní otvor zespodu). Patří do podřádu paprskoploutvých a společně s kostnatými patří do třídy ryb. Patří mezi ně čeleď jeseterovití.
Die Knorpelganoiden (Chondrostei = „Knorpelknöchler“) sind primitive Knochenfische (Osteichthyes) und bilden eine Unterklasse der Strahlenflosser (Actinopterygii). Ihre Namen haben sie von ihrem Knorpelskelett, das nur wenig verknöchert, und den Ganoidschuppen, die ihre Haut teilweise oder vollständig bedecken. Wegen des Baues ihrer Paarflossen werden sie (als „Palaeopterygii“) allen übrigen Strahlenflossern oder Neopterygii gegenübergestellt. Die Störartigen (Acipenseriformes) sind die einzige rezente Fischordnung, die zu den Knorpelganoiden gezählt wird. Außerdem wurden und werden in eher konservativen Systematiken noch immer[1] zahlreiche ausgestorbene Fischgruppen in die Knorpelganoiden gestellt.
Fische mit Knorpelskelett und Ganoidschuppenbedeckung sind ab dem mittleren Devon fossil nachweisbar. Sie waren die dominierende Knochenfischgruppe vom Karbon bis zum Ende der Trias.
Charakteristisch für die zu den Chondrostei zählenden Tiere sind die Schädelstruktur (der Oberkiefer gelenkt nicht direkt am Neurocranium), der Besitz eines Spritzlochs (in den meisten Fällen), die Ganoidschuppen, eine heterocerke Schwanzflosse mit Ganoid-Kielschuppen (Fulcren) am oberen Rand und die dichte Anordnung der Flossenstrahlen. Das Interoperculare (ein Element des Kiemendeckels) fehlt.
Die Monophylie der Chondrostei in ihrer alten Zusammensetzung, wie auch der unteren Taxa ist umstritten. Der amerikanische Ichthyologe Joseph S. Nelson stellt in seinem Standardwerk zur Fischsystematik Fishes of the World, noch folgende Ordnungen in die Knorpelganoiden:
In dieser Zusammensetzung sind die Knorpelganoiden jedoch eine paraphyletische Gruppe, da sie nicht alle Nachkommen des jüngsten gemeinsamen Vorfahren beinhalten.
Im folgenden Kladogramm aus einem aktuellen paläontologischen Lehrbuch sind die Knorpelganoiden weitgehend aufgelöst und nur noch die Birgeriidae verbleiben als ausgestorbene Schwestergruppe der Störartigen neben diesen innerhalb der jetzt monophyletischen Knorpelganoiden[2]
Flössler (Polypteriformes)
Mimiidae †
Störartige (Acipenseriformes)
Neuflosser (Neopterygii)
Die Knorpelganoiden (Chondrostei = „Knorpelknöchler“) sind primitive Knochenfische (Osteichthyes) und bilden eine Unterklasse der Strahlenflosser (Actinopterygii). Ihre Namen haben sie von ihrem Knorpelskelett, das nur wenig verknöchert, und den Ganoidschuppen, die ihre Haut teilweise oder vollständig bedecken. Wegen des Baues ihrer Paarflossen werden sie (als „Palaeopterygii“) allen übrigen Strahlenflossern oder Neopterygii gegenübergestellt. Die Störartigen (Acipenseriformes) sind die einzige rezente Fischordnung, die zu den Knorpelganoiden gezählt wird. Außerdem wurden und werden in eher konservativen Systematiken noch immer zahlreiche ausgestorbene Fischgruppen in die Knorpelganoiden gestellt.
Fische mit Knorpelskelett und Ganoidschuppenbedeckung sind ab dem mittleren Devon fossil nachweisbar. Sie waren die dominierende Knochenfischgruppe vom Karbon bis zum Ende der Trias.
Los condrosteans (Chondrostei) son de peisses actinoptèrs que ne demòra fòrt pauc d'espècias uèi. Son esqueleta a la particularitat d'èsser fòrça cartilaginosa (chondro, « cartilatge »). Lor morre es fòrt alongat e pòrta d'organs sensorials particulars : los barbilhons sensorials. La boca es sus la fàcia ventrala. Es dins aqueste grop que se tròba lo mai gros peis d'aiga doça conegut, lo beluga europèu (Huso huso), que pòt mesurar fins a 8 mètres e pesar 1,3 tona. Se tròba de condrosteans en America del Nòrd e en Eurasia.
Ганоиддүү балыктар (лат. Ganoidomorpha) — чоң түркүм.
‘Рскавичнокоскените риби (лат. Chondrostei) се поткласа на зракоперкови риби кои се одликуваат по тоа што нивниот скелетен систем е првенствено изграден од ‘рскавица, но се забележува и окоскување (осификација). Во оваа поткласа постојат 52 вида поделени во два реда - Acipenseriformes и Polypteriformes.
Се смета дека претците на ‘рскавичнокоскените риби биле коскени риби, но окоскените делови биле изгубени во подоцнежниот еволуциски развиток. Постарите ‘рскавичнокоскени риби покажуваат зачтоци на окоскување на скелетот, што укажува на тоа дека овој процес е одложен наместо изгубен кај овие риби.[1]
Порано оваа група се класифицирала заедно со ајкулите: сличностите помеѓу нив се очигледни, и тоа не само по отсуството на коски, туку и структурата на вилицата е посродна со онаа од ајкулите отколку со другите коскени риби, а и кај двете групи отсуствуваат лушпи (со исклучок на кечигите). Меѓутоа, за разлика од нивниот надворешен изглед, фосилните наоди укажуваат на тоа дека овие риби имаат многу заеднички особини со телеостеите.[1] Додатни сличности се спиракулите и хетероцеркната опашка (прешлените се издолжуваат во поголемиот резен од опашната перка).
Поткласата Chondrostei е парафилетска, што значи дека таа не ги содржи сите потомци од еден заеднички предок; поради ова, не е исклучена ресистематизацијата на овој таксон.
Името на поткласата доаѓа од грчкиот збор хондрос што значи ’рскавица и остео што значи коска.
Оваа поткласа е поделена во неколку редови, од кои само Acipenseriformes опстојува и денес, додека останатите се фосилни:
‘Рскавичнокоскените риби (лат. Chondrostei) се поткласа на зракоперкови риби кои се одликуваат по тоа што нивниот скелетен систем е првенствено изграден од ‘рскавица, но се забележува и окоскување (осификација). Во оваа поткласа постојат 52 вида поделени во два реда - Acipenseriformes и Polypteriformes.
Се смета дека претците на ‘рскавичнокоскените риби биле коскени риби, но окоскените делови биле изгубени во подоцнежниот еволуциски развиток. Постарите ‘рскавичнокоскени риби покажуваат зачтоци на окоскување на скелетот, што укажува на тоа дека овој процес е одложен наместо изгубен кај овие риби.
Порано оваа група се класифицирала заедно со ајкулите: сличностите помеѓу нив се очигледни, и тоа не само по отсуството на коски, туку и структурата на вилицата е посродна со онаа од ајкулите отколку со другите коскени риби, а и кај двете групи отсуствуваат лушпи (со исклучок на кечигите). Меѓутоа, за разлика од нивниот надворешен изглед, фосилните наоди укажуваат на тоа дека овие риби имаат многу заеднички особини со телеостеите. Додатни сличности се спиракулите и хетероцеркната опашка (прешлените се издолжуваат во поголемиот резен од опашната перка).
Поткласата Chondrostei е парафилетска, што значи дека таа не ги содржи сите потомци од еден заеднички предок; поради ова, не е исклучена ресистематизацијата на овој таксон.
Името на поткласата доаѓа од грчкиот збор хондрос што значи ’рскавица и остео што значи коска.
Taxonavigaçion
Chondrostei
Chondrostei is a group of non-neopterygian ray-finned fish. While the term originally referred to the paraphyletic grouping of all non-neopterygian ray-finned fish, it was redefined by Patterson in 1982 to be a clade comprising the Acipenseriformes (which includes sturgeon and paddlefish) and their extinct relatives.[1]
Taxa commonly suggested to represent relatives of the Acipenseriformes include the Triassic marine fish Birgeria and the Saurichthyiformes, but their relationship with the Acipenseriformes has been strongly challenged on cladistical grounds.[2] Coccolepididae, a group of small weakly ossified Jurassic and Cretaceous fish found in both marine and freshwater environments, have also been suggested to be close relatives of the Acipenseriformes. However, this has never been subject to cladistical analysis.[1]
Chondrostei is a group of non-neopterygian ray-finned fish. While the term originally referred to the paraphyletic grouping of all non-neopterygian ray-finned fish, it was redefined by Patterson in 1982 to be a clade comprising the Acipenseriformes (which includes sturgeon and paddlefish) and their extinct relatives.
Taxa commonly suggested to represent relatives of the Acipenseriformes include the Triassic marine fish Birgeria and the Saurichthyiformes, but their relationship with the Acipenseriformes has been strongly challenged on cladistical grounds. Coccolepididae, a group of small weakly ossified Jurassic and Cretaceous fish found in both marine and freshwater environments, have also been suggested to be close relatives of the Acipenseriformes. However, this has never been subject to cladistical analysis.
Wikispecies has information related to Chondrostei.
Ĥondrosteoj, Chondrostei, estas ĉefe kartilagaj fiŝoj kiuj montras ioman gradon de ostiĝo. La kartilaga kondiĉo estas supozita kiel esti derivita, kaj la prauloj de tiu grupo estis ostofiŝoj kun tute ostigitaj skeletoj. Membroj de tiu grupo kunhavas kun la Elasmobrankuloj kelkajn trajtojn kiel la posedo de spirtruoj, heterocerkan voston kaj foreston de skvamoj. Tamen, la fosilia registro sugestas, ke ili havas pli komune kun la Teleosteoj. La Ĥondrosteoj estas probable parafiletika grupigo; la 52 vivantaj specioj estas dividitaj inter du ordoj, nome Acipenseroformaj (acipenseroj kaj poliodonoj), kaj la Polipteroformaj (Erpetoichthys kaj Polipteredoj).
Tiu grupo estis la ĉefa grupo de fiŝoj de la Karbonio ĝis la Triaso, sed hodiaŭ enhavas nur malpli ol 10 genroj kaj ĉirkaŭ 50 specojn, vivantajn en riveroj kaj lagoj, ne en la maro.
La ĉefa distinga trajto de tiu grupo estas la kartilaga naturo de la skeleto, kvankam kelkaj pli malnovaj fiŝoj montras gradon de kalciigo. La prauloj de la Ĥondrosteoj ŝajne estis ostaj fiŝoj, sed tiu karaktero de ostigita skeleto estis perdita en posta disvolviĝo de ilia evolucio, rezulte en malpezigo de la kadro. Pli malnovaj individuoj de Ĥondrosteoj montras komencojn de ostigo de la skeleto, kio sugestas ke tiu procezo estas prokrastita pli ol tute perdita en tiuj fiŝoj.[1]
Tiu grupo estis foje klasita kun la ŝarkoj ĉar la Ĥondrosteoj, kiel tiuj lastaj, ĉefe ne havas ostojn, kaj ilia strukturo de makzelo estas pli simila al tiu de ŝarkoj ol al tiu de aliaj ostaj fiŝoj; krome, ambaŭ grupoj ne havas skvamojn (eksklude la Polipteroformaj). Aldonaj kunhavataj trajtoj estas spirtruoj kaj, en acipenseroj kaj padelfiŝoj, heterocerka vosto (la vertebroj etendiĝas en la pli granda lobo de vosta naĝilo). Tamen, la fosilia registro sugestas, ke tiuj fiŝoj havas pli komunan trajton kun la Teleosteoj ol tio kion la ekstera aspekto povus sugesti.[1]
Ĥondrosteoj, Chondrostei, estas ĉefe kartilagaj fiŝoj kiuj montras ioman gradon de ostiĝo. La kartilaga kondiĉo estas supozita kiel esti derivita, kaj la prauloj de tiu grupo estis ostofiŝoj kun tute ostigitaj skeletoj. Membroj de tiu grupo kunhavas kun la Elasmobrankuloj kelkajn trajtojn kiel la posedo de spirtruoj, heterocerkan voston kaj foreston de skvamoj. Tamen, la fosilia registro sugestas, ke ili havas pli komune kun la Teleosteoj. La Ĥondrosteoj estas probable parafiletika grupigo; la 52 vivantaj specioj estas dividitaj inter du ordoj, nome Acipenseroformaj (acipenseroj kaj poliodonoj), kaj la Polipteroformaj (Erpetoichthys kaj Polipteredoj).
Los condrósteos (Chondrostei) es una de las dos subclases de la clase Actinopterygii de peces óseos. Originalmente se creía que procedrían de peces primitivos cartilaginosos que mostraban osificación. Por ello, su nombre viene del griego chondros, que significa cartílago, y osteos, que significa hueso.
Actualmente se piensa que los antecesores de los condrósteos eran peces óseos Osteichthyes, pero que esta característica de la osificación en su desarrollo se perdió a lo largo de la evolución, dando como resultado un aligeramiento del esqueleto. Las especies de condrósteos más primitivas muestran inicios de osificación de su esqueleto, lo que sugiere que este proceso fue desapareciendo en estos peces.[1]
A este grupo hace tiempo se les clasificaba dentro de los tiburones: las similitudes eran obvias, no solo la pérdida de hueso en la mayoría de los condrósteos, también la estructura de la mandíbula es más parecida a la de los tiburones que a la de otros peces óseos, y en ambos faltan las escamas (excluyendo a los esturiones). Sin embargo el registro fósil sugiere que estos peces tienen más en común con los teleósteos de lo que apariencia externa parece sugerir.[1] Características comunes adicionales incluyen los espiráculos (en esturiones) y la cola heterocerca (la extensión de las vértebras por el interior del lóbulo más grande de la aleta caudal.
Los condrósteos es una subclase parafilética, por lo que hoy en día es cuestionable este grupo y está pendiente de reclasificación.
Existen 52 especies divididas en dos órdenes:
Los condrósteos (Chondrostei) es una de las dos subclases de la clase Actinopterygii de peces óseos. Originalmente se creía que procedrían de peces primitivos cartilaginosos que mostraban osificación. Por ello, su nombre viene del griego chondros, que significa cartílago, y osteos, que significa hueso.
Actualmente se piensa que los antecesores de los condrósteos eran peces óseos Osteichthyes, pero que esta característica de la osificación en su desarrollo se perdió a lo largo de la evolución, dando como resultado un aligeramiento del esqueleto. Las especies de condrósteos más primitivas muestran inicios de osificación de su esqueleto, lo que sugiere que este proceso fue desapareciendo en estos peces.
A este grupo hace tiempo se les clasificaba dentro de los tiburones: las similitudes eran obvias, no solo la pérdida de hueso en la mayoría de los condrósteos, también la estructura de la mandíbula es más parecida a la de los tiburones que a la de otros peces óseos, y en ambos faltan las escamas (excluyendo a los esturiones). Sin embargo el registro fósil sugiere que estos peces tienen más en común con los teleósteos de lo que apariencia externa parece sugerir. Características comunes adicionales incluyen los espiráculos (en esturiones) y la cola heterocerca (la extensión de las vértebras por el interior del lóbulo más grande de la aleta caudal.
Los condrósteos es una subclase parafilética, por lo que hoy en día es cuestionable este grupo y está pendiente de reclasificación.
Kondrosteoek (Chondrostei) Actinopterygii arrain klasearen bi azpiklaseetako bat osatzen dute. Eskeleto kartilaginosoa baina zati batean osifikaturik dute. 52 espezie inguru dira, bi ordenatan banatuak: acipenseriformes eta polypteriformes.
Talde parafiletikoa da. Izan ere, acipenseriformeak filogenetikoki hurbilago daude teleosteoengandik polipteriformeengandik baino[1]. Horregatik, gaur egun azpiklase hau eztabaidan dago.
Kondrosteoek (Chondrostei) Actinopterygii arrain klasearen bi azpiklaseetako bat osatzen dute. Eskeleto kartilaginosoa baina zati batean osifikaturik dute. 52 espezie inguru dira, bi ordenatan banatuak: acipenseriformes eta polypteriformes.
Talde parafiletikoa da. Izan ere, acipenseriformeak filogenetikoki hurbilago daude teleosteoengandik polipteriformeengandik baino. Horregatik, gaur egun azpiklase hau eztabaidan dago.
Rustokiillesuomuiset (Chondrostei) on viuhkaeväisten kalojen alaluokka. Rustokiillesuomuisiin kuuluu kaksi lahkoa ja noin 35 lajia. Kymmenen alaluokkaan kuuluneista lahkoista on kuollut sukupuuttoon.[1]
Rustokiillesuomuiset (Chondrostei) on viuhkaeväisten kalojen alaluokka. Rustokiillesuomuisiin kuuluu kaksi lahkoa ja noin 35 lajia. Kymmenen alaluokkaan kuuluneista lahkoista on kuollut sukupuuttoon.
Chondrostei
Les chondrostéens (Chondrostei) sont un groupe de poissons actinoptères qui comprend notamment les esturgeons et les poissons-spatules.
C’est un groupe très ancien, dont il ne reste que très peu d'espèces de nos jours. Il constitue l'une des lignées les plus précoces des actinoptérygiens. Ces poissons sont caractérisés par un squelette incomplètement ossifié, resté principalement cartilagineux (chondro, signifie cartilage). Leur bouche se trouve sur la face ventrale, et leur museau allongé porte des barbillons sensoriels[1].
C'est à ce groupe qu’appartient le plus gros poisson d'eau douce connu, le Béluga européen (Huso huso), qui peut mesurer jusqu'à 7 mètres et peser 1,5 tonne. On trouve des chondrostéens en Amérique du Nord et en Eurasie.
Le museau des Chondrostéens est très allongé ; la bouche est sur la face ventrale. En avant de la bouche se trouvent des organes sensoriels particuliers : les barbillons sensoriels.
Les mâchoires sont extrêmement modifiées et n'ont généralement plus de dents. Des os de la mâchoire supérieure, le maxillaire, le prémaxillaire et le dermopalatin, ont fusionné et ne sont pas attachés au neurocrâne.
L'os interhyal est hypertrophié et joue le rôle d'os symplectique en intervenant dans la suspension de la mâchoire et de l'opercule.
Le groupe des polyptères est pourvu de poumons[2].
Le plus gros poisson d'eau douce, le Béluga européen (Huso huso), est un chondrostéen. Le plus gros individu répertorié mesurait 7,2 mètres et pesait 1,571 tonnes. Certains chondrostéens ont un cycle de vie potamotoque : ils grandissent en mer et se reproduisent en eau douce.
Ils sont présents dans les eaux d'Amérique du Nord et d'Eurasie.
Certaines espèces, comme la Spatule d'Amérique, se nourrissent de crustacés et d’autres petites proies planctoniques, alors que d'autres, comme l'esturgeon ou le Spatulaire chinois, se nourrissent de poissons et de mollusques.
Espèces reliques, les Chondrostéens sont tous plus ou moins menacés d'extinction dans leur habitat naturel, menacés par les activités humaines[1]. Leur chair et leurs œufs (dont on fait le caviar) sont des mets depuis longtemps appréciés qui les ont soumis à une pêche intensive.
26 espèces connues.
Ordres fossiles selon BioLib (10 janvier 2021)[3] :
Gyrosteus sp. † (Chondrosteidae †).
Le plus ancien fossile connu pourrait être Errolichthys, qui vivait à Madagascar au Trias inférieur (- 235 Ma), mais son appartenance aux Chondrostéens n'est pas avérée. Le plus ancien fossile connu dont l'appartenance aux Chondrostéens soit certaine est Chondrosteus, du Jurassique Inférieur d'Angleterre (-200 Ma)[1].
Phylogénie des ordres de poissons à nageoires rayonnées (Actinopterygii) en-dehors du clade Neoteleostei, d'après Betancur-R et al. (2017)[4] :
◄ Actinopterygii CladisteiChondrostei
Les chondrostéens (Chondrostei) sont un groupe de poissons actinoptères qui comprend notamment les esturgeons et les poissons-spatules.
C’est un groupe très ancien, dont il ne reste que très peu d'espèces de nos jours. Il constitue l'une des lignées les plus précoces des actinoptérygiens. Ces poissons sont caractérisés par un squelette incomplètement ossifié, resté principalement cartilagineux (chondro, signifie cartilage). Leur bouche se trouve sur la face ventrale, et leur museau allongé porte des barbillons sensoriels.
C'est à ce groupe qu’appartient le plus gros poisson d'eau douce connu, le Béluga européen (Huso huso), qui peut mesurer jusqu'à 7 mètres et peser 1,5 tonne. On trouve des chondrostéens en Amérique du Nord et en Eurasie.
Os condrósteos (Chondrostei) constitúen unha subclase da clase dos actinopterixios (Actinopterygii) ou "peixes con aletas radiadas". Proceden de primitivos peces cartilaxinosos que mostran osificación, de onde reciben o nome, formado polos termos gregos χόνδρος chóndros, 'cartilaxe', e οστέον, ostéon, 'óso', é dicir: "de cartilaxes e ósos" (referido ao seu esquleto). Desígnanse tamén ganoides pola estrutura das súas escamas.
Porén, hoxe pénsase que os antecesores dos condrósteos eran peixes óseos (Osteichthyes), pero nos que a característica da osificación no seu desenvolvemento se perdeu ao longo da evolución, dando como resultado un alixeiramento do esqueleto. As especies de condrósteos máis primitivas mostran inicios de osificación do seu esqueleto, o que suxiere que este proceso foi desaparecendo nestes peixes.
Antigamente este grupo estaba clasificado dentro dos elasmobranquios, polas similitudes obvias cos tiburóns. Estas similitudes non se reducen só á perda do tecido óseo na maioría dos condrósteos, senón que tamén a estrutura da mandíbula semella máis a dos tiburóns que á doutros peixes óseos, e tamén, coma aqueles, carecen de escamas (excluíndo os esturións). Outras características comúns dos condrósteos e máis os tiburóns son os espiráculos (presentes no esturión) e a cola heterocerca (por extensión das vértebras polo interior do lóbo maior da aleta caudal).
Pero, en calquera caso, o rexistro fósil suxire que estes peixes están máis emparentados cos teleósteos do que se pode interpretar pola aparencia.
A dos condrósteos é unha subclase parafilética, polo que hoxe en día este grupo é cuestionábel, estando pendente de reclasificación.
Existen 52 especies divididas en dúas ordes con tres familias:[1]
Os condrósteos (Chondrostei) constitúen unha subclase da clase dos actinopterixios (Actinopterygii) ou "peixes con aletas radiadas". Proceden de primitivos peces cartilaxinosos que mostran osificación, de onde reciben o nome, formado polos termos gregos χόνδρος chóndros, 'cartilaxe', e οστέον, ostéon, 'óso', é dicir: "de cartilaxes e ósos" (referido ao seu esquleto). Desígnanse tamén ganoides pola estrutura das súas escamas.
Porén, hoxe pénsase que os antecesores dos condrósteos eran peixes óseos (Osteichthyes), pero nos que a característica da osificación no seu desenvolvemento se perdeu ao longo da evolución, dando como resultado un alixeiramento do esqueleto. As especies de condrósteos máis primitivas mostran inicios de osificación do seu esqueleto, o que suxiere que este proceso foi desaparecendo nestes peixes.
Antigamente este grupo estaba clasificado dentro dos elasmobranquios, polas similitudes obvias cos tiburóns. Estas similitudes non se reducen só á perda do tecido óseo na maioría dos condrósteos, senón que tamén a estrutura da mandíbula semella máis a dos tiburóns que á doutros peixes óseos, e tamén, coma aqueles, carecen de escamas (excluíndo os esturións). Outras características comúns dos condrósteos e máis os tiburóns son os espiráculos (presentes no esturión) e a cola heterocerca (por extensión das vértebras polo interior do lóbo maior da aleta caudal).
Pero, en calquera caso, o rexistro fósil suxire que estes peixes están máis emparentados cos teleósteos do que se pode interpretar pola aparencia.
Chondrostei, nadred riba zrakoperki čiji je jedini preživjeli redovi Acipenseriformes (jesetrovke) i Polypteriformes (veslokljunke). Glavna obilježja su im hrskavični kostur i koščate pločice po tijelu, zbog čega se smatraju za najprimitivnije koštunjače.
Chondrostei žive uglavnom na morskom dnu a kako su anadromne poput lososa, zbog razmnožavanja migriraju u slatke vode. Oplodnja je vanjska nakon što ženka iznese jaja na dno koje mužjaci onda oplode.
Psephurus gladius
Protopsephurus fosil
Chondrostei, nadred riba zrakoperki čiji je jedini preživjeli redovi Acipenseriformes (jesetrovke) i Polypteriformes (veslokljunke). Glavna obilježja su im hrskavični kostur i koščate pločice po tijelu, zbog čega se smatraju za najprimitivnije koštunjače.
Chondrostei žive uglavnom na morskom dnu a kako su anadromne poput lososa, zbog razmnožavanja migriraju u slatke vode. Oplodnja je vanjska nakon što ženka iznese jaja na dno koje mužjaci onda oplode.
Brjóskgljáfiskar (Fræðiheiti: Chondrostei) eru undirflokkur geislugga sem inniheldur tvo ættbálka, uggageddur og styrjur.
I condrostei (Chondrostei Müller, 1844) sono dei pesci cartilaginei che presentano tuttavia una certa ossificazione. Comprendono 40 specie suddivise in due ordini, gli Acipenseriformi (storioni e pesci spatola) e i Polipteriformi (calamittidi e bichir).[1]
Si ritiene che gli antenati dei Condrostei fossero pesci ossei che nel corso dell'evoluzione persero sempre più questa caratteristica. I Condrostei più antichi presentavano un inizio di ossificazione dello scheletro; ciò suggerisce che questa caratteristica sia stata solo ritardata, piuttosto che andata persa[2].
Un tempo i Condrostei venivano classificati insieme agli squali; le somiglianze tra i due gruppi sono ovvie: oltre alla mancanza di osso, la struttura della mascella è più simile a quella degli squali che a quella degli altri pesci ossei e inoltre entrambi i gruppi sono privi di scaglie (esclusi gli storioni). Tuttavia, i resti fossili suggeriscono che questi pesci siano imparentati con i Teleostei più di quanto possa suggerire l'aspetto esteriore[2]. Caratteristica di questi pesci è la presenza di uno spiracolo e (negli storioni) di una coda eterocerca (le vertebre, cioè, si estendono nel lobo più grande della pinna caudale).
I Condrostei sono un gruppo parafiletico, il che vuol dire che questa sottoclasse non comprende tutti i discendenti del suo antenato comune; la classificazione del gruppo, tuttavia, è ancora in discussione.
Il nome deriva dalle parole greche chondros, cartilagine, e osteo, osso.
I condrostei (Chondrostei Müller, 1844) sono dei pesci cartilaginei che presentano tuttavia una certa ossificazione. Comprendono 40 specie suddivise in due ordini, gli Acipenseriformi (storioni e pesci spatola) e i Polipteriformi (calamittidi e bichir).
Si ritiene che gli antenati dei Condrostei fossero pesci ossei che nel corso dell'evoluzione persero sempre più questa caratteristica. I Condrostei più antichi presentavano un inizio di ossificazione dello scheletro; ciò suggerisce che questa caratteristica sia stata solo ritardata, piuttosto che andata persa.
Un tempo i Condrostei venivano classificati insieme agli squali; le somiglianze tra i due gruppi sono ovvie: oltre alla mancanza di osso, la struttura della mascella è più simile a quella degli squali che a quella degli altri pesci ossei e inoltre entrambi i gruppi sono privi di scaglie (esclusi gli storioni). Tuttavia, i resti fossili suggeriscono che questi pesci siano imparentati con i Teleostei più di quanto possa suggerire l'aspetto esteriore. Caratteristica di questi pesci è la presenza di uno spiracolo e (negli storioni) di una coda eterocerca (le vertebre, cioè, si estendono nel lobo più grande della pinna caudale).
I Condrostei sono un gruppo parafiletico, il che vuol dire che questa sottoclasse non comprende tutti i discendenti del suo antenato comune; la classificazione del gruppo, tuttavia, è ancora in discussione.
Il nome deriva dalle parole greche chondros, cartilagine, e osteo, osso.
Kraakbeenganoïden[2] (Chondrostei) vormen een onderklasse van voornamelijk kraakbeenvissen. In deze onderorde worden 52 soorten geplaatst, onderverdeeld in twee ordes, de Steurachtigen (Acipenseriformes) en de Kwastsnoeken (Polypteriformes). Men gaat ervan uit dat de voorouders van deze vissen uit de orde van de Beenvisachtigen (Osteichthyes) zijn ontstaan, maar dat de beenvorming door evolutie verloren is gegaan, zodat een lichter skelet ontstond. Oudere vissen kennen een beenvorming van het skelet, wat erop wijst dat dit proces eerder vertraagd is dan totaal verloren is gegaan.[3] Deze groep werd vroeger ingedeeld bij de haaien, waarmee ze enkele overeenkomsten hebben. Niet alleen het kraakbeenskelet, maar ook de vorm van de kaak heeft meer weg van die van een haai dan van een andere beenvisachtige. Verder hebben de vissen geen schubben. De groep Chondrostei is parafyletisch, omdat vissen uit deze onderklasse niet allen afstammen van één gemeenschappelijke voorouder. Herclassificering van deze groep is daarom nog mogelijk.
De naam komt uit het Grieks, χόνδρος chóndros betekent "kraakbeen"[4] en ὀστέον ostéon betekent "been".[4]
Vanwege het parafyletische karakter is de onderverdeling niet onomstreden. De volgende (grotendeels uitgestorven) ordes worden vaak binnen deze onderklasse ingedeeld:
Kraakbeenganoïden (Chondrostei) vormen een onderklasse van voornamelijk kraakbeenvissen. In deze onderorde worden 52 soorten geplaatst, onderverdeeld in twee ordes, de Steurachtigen (Acipenseriformes) en de Kwastsnoeken (Polypteriformes). Men gaat ervan uit dat de voorouders van deze vissen uit de orde van de Beenvisachtigen (Osteichthyes) zijn ontstaan, maar dat de beenvorming door evolutie verloren is gegaan, zodat een lichter skelet ontstond. Oudere vissen kennen een beenvorming van het skelet, wat erop wijst dat dit proces eerder vertraagd is dan totaal verloren is gegaan. Deze groep werd vroeger ingedeeld bij de haaien, waarmee ze enkele overeenkomsten hebben. Niet alleen het kraakbeenskelet, maar ook de vorm van de kaak heeft meer weg van die van een haai dan van een andere beenvisachtige. Verder hebben de vissen geen schubben. De groep Chondrostei is parafyletisch, omdat vissen uit deze onderklasse niet allen afstammen van één gemeenschappelijke voorouder. Herclassificering van deze groep is daarom nog mogelijk.
De naam komt uit het Grieks, χόνδρος chóndros betekent "kraakbeen" en ὀστέον ostéon betekent "been".
Bruskganoidene er en liten gruppe svært primitive beinfisker. Bruskganoidene er en parafyletisk gruppe og representerer den den første store radiasjonen av strålefinnefisker fra slutten av silur.[1] De fleste fossile on noen av de nålevende artene har store, tunge beinskjell dekket med ganoin (derav navnet), et emaljeaktig stoff.[2]
I dag lever det bare to grupper av bruskganoider: Stører og bikirer som på hver sin måte har bevart en del av de typiske trekkene for gruppen:
Selv om det i første rekke er bikirene som bruker sømmeblæren aktivt som pusteorgan, er alle bruksganoidene fysostome og har forbindelse mellom svømmeblæren og svelget. Hos stører brukes denne forbindelsen først og fremst til å utlikne trykk.
Bruksganoidene har gitt opphav til de øvrige strålefinnefiskene i overgangen til devon. Hvorvidt det er størene eller bikirene som er nærmest beslektet med de resterende strålefinnefiskene er usikkert, og resultatet av analyser av slektskapsforholdet varierer med hvilke faktorer man vektlegger. Det er også mulig at de øvrige strålefinnefiskene har sitt opphav i en nå ukjent gruppe bruskganoider, og at de to nålevende gruppene av bruskganoider er hverandres nærmeste slektninger.
Selv om de eldste fossilene vi kjenner av bruksganoider er fra trias, er det liten tvil om at grupper er langt eldre. Bruskganoidene med sine særegne bygningstrekk og store tunge skjell gir oss et glimt av devontidens fiskeliv, et vindu inn i en fjern fortid.
De aller fleste gruppene av bruskganoider er bare kjent fra fossile funn. De nålevende gruppene fordeler seg på tre familier
Bruskganoidene er en liten gruppe svært primitive beinfisker. Bruskganoidene er en parafyletisk gruppe og representerer den den første store radiasjonen av strålefinnefisker fra slutten av silur. De fleste fossile on noen av de nålevende artene har store, tunge beinskjell dekket med ganoin (derav navnet), et emaljeaktig stoff.
Multimedia w Wikimedia Commons Kostnochrzęstne[2], kostołuskie[3][4], ganoidy chrzęstne[5], kostnołuskie[6], chrzęstnokostne[7] (Chondrostei), błędnie nazywane chrzęstnikami[3] – podgromada ryb promieniopłetwych (Actinopterygii). Pierwotne formy ryb kostnochrzęstnych pojawiły się już we wczesnym dewonie, rozkwit przeżyły w permie i triasie. Występowały na całym świecie. Obecnie występują w Europie, Azji, Afryce i Ameryce Północnej.
Ciało wrzecionowate, nagie lub pokryte pięcioma rzędami tarcz kostnych. U współczesnych ryb łuski ganoidalne tylko na ogonie. U kopalnych form pokrywały często całe ciało. Szkielet wewnętrzny w znacznym stopniu chrzęstny, ze zwapnieniami, bez trzonów kręgowych. Płetwa ogonowa niesymetryczna, typu heterocerkalnego. Górna część pyska w różnym stopniu wydłużona w rostrum. Otwór gębowy wysuwalny, w położeniu dolnym, z wąsikami. Pęcherz pławny prosty, drożny do przełyku[8]. U wielu gatunków występują tryskawki i zastawka spiralna jelita[4][5][9].
Do ryb kostnochrzęstnych zaliczane są rzędy[9]:
Chondrostei jest taksonem parafiletycznym[10].
Kostnochrzęstne, kostołuskie, ganoidy chrzęstne, kostnołuskie, chrzęstnokostne (Chondrostei), błędnie nazywane chrzęstnikami – podgromada ryb promieniopłetwych (Actinopterygii). Pierwotne formy ryb kostnochrzęstnych pojawiły się już we wczesnym dewonie, rozkwit przeżyły w permie i triasie. Występowały na całym świecie. Obecnie występują w Europie, Azji, Afryce i Ameryce Północnej.
Chondrostei (do grego chondros, cartilagem + osteon, osso) é uma das três subclasses da classe de peixes denominada Actinopterygii. Está distribuida em uma ordem: Acipenseriformes.[1]
Herdaram de seus ancestrais a válvula espiral que age como flutuador encontrado nos Chondrichthyes e sarcopterígios. Possuem uma bexiga natatória dupla: a metade direita geralmente ocupa quase todo o abdomen enquanto a esquerda é encurtada para dar espaço aos órgãos internos.
Suas escamas são ganóides (em forma de diamante). Só parte do esqueleto é calcificado, o que dá pistas sobre a evolução da calcificação.
Chondrostei (do grego chondros, cartilagem + osteon, osso) é uma das três subclasses da classe de peixes denominada Actinopterygii. Está distribuida em uma ordem: Acipenseriformes.
Herdaram de seus ancestrais a válvula espiral que age como flutuador encontrado nos Chondrichthyes e sarcopterígios. Possuem uma bexiga natatória dupla: a metade direita geralmente ocupa quase todo o abdomen enquanto a esquerda é encurtada para dar espaço aos órgãos internos.
Suas escamas são ganóides (em forma de diamante). Só parte do esqueleto é calcificado, o que dá pistas sobre a evolução da calcificação.
Condrosteenii, condrosteii (Chondrostei) sau ganoizii cartilaginoși, condroganoizii (Chondroganoidei) sunt o subclasă de pești osoși primitivi care au multe caractere comune cu peștii cartilaginoși și scheletul lor este în cea mai mare parte cartilaginos și numai parțial osos (format aproape exclusiv din oase de membrană care se află numai în craniu). Coarda dorsală este persistentă, vertebrele lipsesc. Condrosteii actuali reprezintă o grupă specializată de pești, în special bentonici.
Etimologia cuvântului condrostei: din greaca chondros = cartilaj + și latina ostei, pluralul lui osteus, din greaca osteon = os.
Ca înfățișare externă, condrosteii amintesc, în oarecare măsură, selacienii. Capul lor este prelungit într-un rostru, iar orificiul bucal se găsește pe partea inferioară a capului (ventral), sub forma unei crăpături semilunare.
Lepidotrihii (razele externe osoase) din înotătoarele neperechi sunt în număr mai mare, de obicei dublu, decât razele interne cartilaginoase corespunzătoare. Coada (înotătoarea codală), ca și la selacieni, este heterocercă, lobul superior al ei este mai mare, cuprinzând și capătul coloanei vertebrale, iar lobul inferior este mai mic. Înotătoarele perechi sunt așezate orizontal. Pe marginea anterioară a înotătoarelor neperechi se pot întâlni fulcre (solzi ganoizi dezvoltați mai puternic). Corpul este gol sau acoperit cu solzi ganoizi ori cu plăci osoase mari (numite scuturi) așezate în cinci rânduri, care merg de-a lungul corpului. Între ele se găsesc plăci osoase mici sau scutele.
Scheletul condrosteenilor este, în cea mai mare parte, cartilaginos. Craniul neural este aproape complet cartilaginos, acoperit la exterior de oase de membrană, care formează bolta, părțile laterale (oasele nazale, frontale, parietale) și baza craniului (parasfenoid și vomer). Craniul este platibazic, cu distanța mare între cele două orbite. Maxilarele sunt alungite.
Baza scheletului axial o formează notocordul (coarda dorsală), care se păstrează toată viața, îmbrăcat într-o teacă groasă de țesut conjunctiv. Coarda dorsală a acestora este persistentă și complet lipsită de gâtuituri și, în jurul ei, nu se formează corpuri vertebrale, dar există arcuri vertebrale superioare și inferioare. Clavicula este întotdeauna prezentă, fiind bine dezvoltată. În centura scapulară este prezent un mezocoracoid. Operculul este osos, format numai din trei oase.
Condrosteenii și-au păstrat spiraculul. Pereții (septele) interbranhiali se păstrează în mai mare măsură decât la alți pești osoși. La majoritatea speciilor, în stare adultă, dinții lipsesc. În intestin există o valvulă spirală bine dezvoltată. Orificiul anal este separat de cel urogenital. Lamele branhiale depășesc numai cu puțin septul pe care sunt prinse. La partea anterioară a ventriculului inimii se găsește un con arterial.
Aparatul urogenital este apropiat de acela al peștilor cartilaginoși. La masculi, canalele deferente trec prin substanța renală și se deschid în ureter. Nu există un organ copulator, fecundația este externă, iar icrele sunt mici și au o segmentare totală și inegală.
Condrosteenii păstrează o serie de caractere ale peștilor cartilaginoși: rostrul, plagiostomia (poziția transversală a gurii) , înotătoarea codală heterocercă, înotătoarele perechi orizontale, valvula spirală a intestinului și conul arterial al inimii. Pe de altă parte, ei au caractere comune tuturor peștilor osoși: părțile osoase ale scheletului, operculul, pereții interbranhiali reduși (cel puțin parțial), vezica înotătoare, icrele mici și fără coajă, fecundarea externă.
Primii reprezentanți ai acestor pești au apărut în devonian, iar grupul este dominant între peștii osoși în cursul carboniferului, permianului, triasicului și jurasicului. Acestă subclasă a fost reprezentată în trecut prin numeroase ordine, iar în prezent numai prin două (Acipenseriformes și Polypteriformes).
Puținele specii (27 specii de apă dulce) ale condrosteenilor actuali din ordinul acipenseriformelor (Acipenseriformes) sunt răspândite în emisfera nordică și în special în zona temperată. Polipteriformele (Polypteriformes) cuprind numai 16 specii de apă dulce din Africa.
Subclasa condrosteenilor include 2 ordine actuale (Acipenseriformes și Polypteriformes) și mai multe ordine dispărute. Unii sistematicieni includ în subclasă condrosteenilor numai ordinul Acipenseriformes, iar ordinul Polypteriformes îl includ în subclasa Cladistia.
În lucrarea sa Fishes of the World[1], Joseph S. Nelson în 2006 a clasificat actinopterigienii în 3 subclase:
Condrosteenii, condrosteii (Chondrostei) sau ganoizii cartilaginoși, condroganoizii (Chondroganoidei) sunt o subclasă de pești osoși primitivi care au multe caractere comune cu peștii cartilaginoși și scheletul lor este în cea mai mare parte cartilaginos și numai parțial osos (format aproape exclusiv din oase de membrană care se află numai în craniu). Coarda dorsală este persistentă, vertebrele lipsesc. Condrosteii actuali reprezintă o grupă specializată de pești, în special bentonici.
Etimologia cuvântului condrostei: din greaca chondros = cartilaj + și latina ostei, pluralul lui osteus, din greaca osteon = os.
Chrupkokostnaté alebo chrupkovité ryby (lat. Chondrostei) je veľká skupina (podtrieda, superdivisio) lúčoplutvovcov.
Pozor: Existujú aj chrupkokostnaté v užšom zmysle (pozri systematiku nižšie).
Ďalšie znaky chrupkokostnatých v užšom zmysle:
Inak ale ide o zoskupenie pomerne rôznorodých skupín rýb.
Systematika tejto skupiny je stále pomerne sporná. V starších systémoch sa sem zaraďuje aj skupina Cladistia.
Nasleduje systematika prevažne podľa Benton 2004/2005 a Nelson 2006:
Chrupkokostnaté alebo chrupkovité ryby (lat. Chondrostei) je veľká skupina (podtrieda, superdivisio) lúčoplutvovcov.
Pozor: Existujú aj chrupkokostnaté v užšom zmysle (pozri systematiku nižšie).
Phân lớp Cá sụn hóa xương (Chondrostei) là các loài cá sụn với một số đặc điểm hóa xương. Khi hiểu theo nghĩa rộng thì bộ này có khoảng 52 loài còn sinh tồn được chia thành hai bộ, là bộ Acipenseriformes (bao gồm các loài cá tầm và cá tầm thìa) và bộ Polypteriformes (các loài cá nhiều vây).
Người ta cho rằng tổ tiên của cá sụn hóa xương là cá xương nhưng khả năng này đã bị mất di vào cuối sự phát triển tiến hóa, kết quả tạo ra là bộ xương nhẹ hơn. Các loài cá sụn hóa xương già cho thấy có sự xương hóa của bộ xương, điều này đặt ra một giả thuyết cho rằng quá trình này bị làm chậm lại chứ không phải bị mất đi ở các loài cá này.[1]
Nhóm này đã có thời được phân loại cùng nhóm với cá mập: các đặc điểm tương tự là rõ ràng, không chỉ vì các loài cá sụn hóa xương này phần lớn không có chất xương, mà còn vì cấu trúc của quai hàm là gần giống với quai hàm của cá mập hơn là giống các loài cá xương khác, cũng như cả hai đều thiếu vảy (ngoại trừ cá tầm). Tuy nhiên, các mẫu hóa thạch cho rằng các loài cá này có nhiều đặc điểm chung với Teleostei hơn là các gợi ý có được từ biểu hiện bề ngoài của chúng. Ngoài ra, các đặc điểm chia sẻ bổ sung còn có các lỗ thở và ở cá tầm là đuôi dị hình (xương sống kéo dài thành thùy lớn hơn của vây đuôi).
Chondrostei có lẽ là một nhóm cận ngành, có nghĩa là phân lớp này không bao gồm tất cả các hậu duệ từ cùng một tổ tiên chung; cho nên việc phân loại lại phân lớp này cũng không nằm ngoài câu hỏi.
Tên gọi chung Chondrostei có nguồn gốc từ tiếng Hy Lạp chondros nghĩa là chất sụn và osteo nghĩa là xương.
Khi hiểu theo nghĩa hẹp (đơn ngành) thì Chondrostei bao gồm các bộ và họ sau:
Còn khi hiểu theo nghĩa rộng (cận ngành ?) nó còn bao gồm các nhóm, bộ và họ sau:
Phân lớp Cá sụn hóa xương (Chondrostei) là các loài cá sụn với một số đặc điểm hóa xương. Khi hiểu theo nghĩa rộng thì bộ này có khoảng 52 loài còn sinh tồn được chia thành hai bộ, là bộ Acipenseriformes (bao gồm các loài cá tầm và cá tầm thìa) và bộ Polypteriformes (các loài cá nhiều vây).
Người ta cho rằng tổ tiên của cá sụn hóa xương là cá xương nhưng khả năng này đã bị mất di vào cuối sự phát triển tiến hóa, kết quả tạo ra là bộ xương nhẹ hơn. Các loài cá sụn hóa xương già cho thấy có sự xương hóa của bộ xương, điều này đặt ra một giả thuyết cho rằng quá trình này bị làm chậm lại chứ không phải bị mất đi ở các loài cá này.
Nhóm này đã có thời được phân loại cùng nhóm với cá mập: các đặc điểm tương tự là rõ ràng, không chỉ vì các loài cá sụn hóa xương này phần lớn không có chất xương, mà còn vì cấu trúc của quai hàm là gần giống với quai hàm của cá mập hơn là giống các loài cá xương khác, cũng như cả hai đều thiếu vảy (ngoại trừ cá tầm). Tuy nhiên, các mẫu hóa thạch cho rằng các loài cá này có nhiều đặc điểm chung với Teleostei hơn là các gợi ý có được từ biểu hiện bề ngoài của chúng. Ngoài ra, các đặc điểm chia sẻ bổ sung còn có các lỗ thở và ở cá tầm là đuôi dị hình (xương sống kéo dài thành thùy lớn hơn của vây đuôi).
Chondrostei có lẽ là một nhóm cận ngành, có nghĩa là phân lớp này không bao gồm tất cả các hậu duệ từ cùng một tổ tiên chung; cho nên việc phân loại lại phân lớp này cũng không nằm ngoài câu hỏi.
Tên gọi chung Chondrostei có nguồn gốc từ tiếng Hy Lạp chondros nghĩa là chất sụn và osteo nghĩa là xương.
Chondrostei Müller, 1844
Хрящевые ганоиды[1][2] или хрящекостные[2] (лат. Chondrostei) — подкласс лучепёрых рыб[1][3]. Ископаемые формы известны с конца силурийского периода. Останки хищной рыбы Andreolepis hedei из отряда палеонискообразных (Palaeonisciformes), найденные в России, Швеции и Эстонии, имеют возраст 420 млн лет[4]. Возникли хрящевые ганоиды в реках Лавразии, впадавших в океан Тетис. Современные группы хрящекостных рыб произошли от палеонисков.
Современные хрящекостные рыбы достигают длины до 9 метров (белуга). Тело веретенообразной формы. Может быть покрыто костной, ганоидной чешуёй, пятью рядами костных жучек или голое. Иногда чешуйки сливаются, образуя пластинки. Имеется рострум, рот нижний. Хвост гетероцеркальный или укороченно гетероцеркальный, на верхней лопасти имеются ганоидная чешуя и фулькры. Парные плавники расположены горизонтально по отношению к телу, анальное отверстие находится вблизи брюшных плавников. Брюшные плавники занимают абдоминальное положение, грудные сидят низко. Скелет состоит в основном из хрящевой ткани. Эндокраниум хрящевой, с хорошо развитыми покровными костями. Хорда нерасчленённая, имеются только хрящевые дуги, тела позвонков отсутствуют. В сердце есть артериальный конус, в кишечнике — спиральный клапан. Плавательный пузырь соединяется каналом с пищеводом (пузырь открытого типа).
В подклассе хрящекостных рыб 2 современных отряда с 41 видом[3][5] и 12 ископаемых отрядов[6].
В некоторых современных систематиках многопёрообразные вместе с ископаемым отрядом Guildayichthyiformes и родом Discoserra выделяются в отдельную группу Cladistia, которой придаётся ранг инфракласса[7], либо подкласса. В то же время к Chondrostei относятся только осетрообразные и ископаемые семейства Birgeriidae и Chondrosteidae[8], а остальные отряды выносятся за пределы этой группы[9].
Хрящевые ганоиды или хрящекостные (лат. Chondrostei) — подкласс лучепёрых рыб. Ископаемые формы известны с конца силурийского периода. Останки хищной рыбы Andreolepis hedei из отряда палеонискообразных (Palaeonisciformes), найденные в России, Швеции и Эстонии, имеют возраст 420 млн лет. Возникли хрящевые ганоиды в реках Лавразии, впадавших в океан Тетис. Современные группы хрящекостных рыб произошли от палеонисков.
Современные хрящекостные рыбы достигают длины до 9 метров (белуга). Тело веретенообразной формы. Может быть покрыто костной, ганоидной чешуёй, пятью рядами костных жучек или голое. Иногда чешуйки сливаются, образуя пластинки. Имеется рострум, рот нижний. Хвост гетероцеркальный или укороченно гетероцеркальный, на верхней лопасти имеются ганоидная чешуя и фулькры. Парные плавники расположены горизонтально по отношению к телу, анальное отверстие находится вблизи брюшных плавников. Брюшные плавники занимают абдоминальное положение, грудные сидят низко. Скелет состоит в основном из хрящевой ткани. Эндокраниум хрящевой, с хорошо развитыми покровными костями. Хорда нерасчленённая, имеются только хрящевые дуги, тела позвонков отсутствуют. В сердце есть артериальный конус, в кишечнике — спиральный клапан. Плавательный пузырь соединяется каналом с пищеводом (пузырь открытого типа).
软骨硬鳞亚纲（学名：Chondrostei）又名软质亚纲，为脊索动物门辐鳍鱼纲的一个亚纲，是辐鳍鱼纲的基群，保留了辐鳍鱼类一些原始的祖征，如软骨脊索等。
软骨硬鳞鱼类具有骨质脑颅，但大部分是软骨质组成。上颌骨与前鳃盖骨、下眶骨固结，几乎不能活动。尾鳍为歪型或半歪型。体侧有板质硬鳞。
在不同的分类系统中，这一演化支也被称为软质总目、硬鳞总目。
本亚纲包括古鳕目（Palaeonisciformes）、龙鱼属（Saurichthys）以及鲟类等等。传统分类将多鳍鱼目（Polypteriformes）归类于此，但本亚纲因而成为并系群，于是新的分类将多鳍鱼一支独立为腕鳍鱼纲，使本纲成为有效的单系群。新鳍亚纲是本亚纲的旁系群[1][2]。
本亚纲大部分种类已经灭绝（以†标示）；目前仅存鲟形目[1][2]。
依照2017年《硬骨鱼支序分类法》，本亚纲与其它硬骨鱼的演化关系如下[1][2]：
硬骨鱼高纲 Osteichthyes 辐鳍鱼总纲 Actinopterygii 辐鳍鱼纲 Actinopteri 新鳍亚纲 Neopterygii真骨下纲 Teleostei 
全骨下纲 Holostei 
软质亚纲 Chondroste 
腕鳍鱼纲 Cladistia 
肺鱼亚纲 Dipnomorpha 
四足形亚纲 Tetrapodomorpha 
腔棘魚綱 Coelacanthimorpha 
軟質亜綱（なんしつあこう、Chondrostei）は、条鰭綱に属する魚類の下位分類群の一つ。およそ4億年前のデボン紀に出現した、原始的な硬骨魚類の一群である。石炭紀・三畳紀にかけて繁栄したが、その多くはジュラ紀までに衰退し、現生種として生き残った仲間は唯一チョウザメ目（2科6属27種）のみとなっている。
軟質亜綱は古生代デボン紀に出現し、分岐鰭亜綱（ポリプテルス目のみが所属）とともに最も原始的な硬骨魚類と考えられている[1][2]。より系統の古い軟骨魚類との最大の違いは骨格の硬骨化であるが、軟質亜綱では硬骨化は部分的なものにとどまり、骨格の大半は軟骨で構成される[3]。
古生代の石炭紀・ペルム紀、中生代三畳紀にかけて世界の海洋・淡水域で繁栄したが、ほとんどはジュラ紀までに絶滅し、完全な硬骨化による頑丈な体格と敏捷な運動性をともに獲得した新鰭亜綱（2万6千種以上が所属する、現生魚類として最大のグループ）の仲間にその地位を譲ることになった。
2006年現在、軟質亜綱には少なくとも11目30科が記載されている[1]。そのうち現生種を含むのはチョウザメ目のみで、残る10目は化石種のみの絶滅群である。本亜綱の魚類に共通する形態学的な特徴としては、間鰓蓋骨を欠くこと、前上顎骨と主上顎骨は外翼状骨および口蓋骨の一部と強固に接着することなどがある[1]。また、多くの種類では尾鰭が上下非対称な異尾となっている[3]。
軟質亜綱には現生種としてチョウザメ目2科6属27種が知られるほか、10目の絶滅群が所属するとみられるが[1]、その分類体系は極めて不安定である。それぞれの種の化石から見出される形態学的特徴は多様性に富み、亜綱全体のみならず、所属する各グループの単系統性も明らかではない。かつて本亜綱に含められていたポリプテルス目は、Nelson（2006）の体系において独立の分岐鰭亜綱 Cladistiaとして位置付けられるようになった。
以下に2006年までに知られている11目の分類体系を系統順位に沿って示すが、Haplolepidae 科（2属を含む）など、いずれの目にも含まれていない所属未定のグループも多数存在する。2004年にCloutier および Arratia は、所属未定の Dialipina 属を残るすべての条鰭綱魚類の姉妹群とみなし、以降系統順に Cheirolepididae 科・Mimia 属および Moythomasia 属・Osorioichthys 属さらにKentuckia 属へ連なるとする仮説を提唱した[4]。
軟質亜綱（なんしつあこう、Chondrostei）は、条鰭綱に属する魚類の下位分類群の一つ。およそ4億年前のデボン紀に出現した、原始的な硬骨魚類の一群である。石炭紀・三畳紀にかけて繁栄したが、その多くはジュラ紀までに衰退し、現生種として生き残った仲間は唯一チョウザメ目（2科6属27種）のみとなっている。
연질어류(軟質魚類)는 연질어아강(軟質魚亞綱)에 속하는 원시 어류의 총칭이다.[1] 조기어류에 속하는 2개의 아강 분류군 중 하나로 2개 하위 목, 철갑상어목(철갑상어류와 주걱철갑상어류)과 다기어목(갈대고기와 비처)에 철갑상어 등을 포함하여 약 52종으로 이루어져 있다. 뼈대가 거의 연골(軟骨)로 되어 있는 어류이다.
완기어류
육기어류 Dipnotetrapodomorpha
.jpg)
