الأسماء في صفحات التنقل
L'englantina roja[1] (Rosa rubiginosa o Rosa eglanteria) és un arbust de la família de les rosàcies. És cosmopolita, per la qual cosa la podem trobar en el continent asiàtic, especialment a l'Àsia de l'est, Iraq, Iran i Turquia; a Europa, en països com Dinamarca, Irlanda, Noruega, Regne Unit, Àustria, Bèlgica, Alemanya, Hongria, Ucraïna, Albània, Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Iugoslàvia i Espanya. També creix en zones del sud d'Àfrica, Nova Zelanda i Sud-amèrica.
En català —i en altres llengües romàniques també—, el terme rosa prové directament i sense canvis del llatí rosa, amb el significat que coneixem: 'la rosa' o 'la flor del roser'; que prové del vocable previ rodia (ródja). Aquest últim arcaisme llatí és, a la vegada, manllevat —mitjançant l'osco— del grec antic ρόδον (rhódon) ('la rosa', 'la flor del roser') o millor rhodéa ('la tija de la rosa, el sosteniment de la flor').
És un arbust erecte, salvatge, que pot sobrepassar els dos metres d'alçada. Té les tiges corbades i cobertes d'agullons violacis.
Les seves flors mesuren de 3 a 6 centímetres de diàmetre, i formen inflorescències racemoses en forma de corimbe de 2 a 7 o 15 unitats, depenent del vigor de la planta i de l'edat de la tija. Són hermafrodites, amb simetria actinomorfa. Tenen el periant diferenciat. El calze està format per cinc sèpals (dos d'extrems, dos d'interns i un de central) i la corol·la està formada per cinc pètals imbricats i dialipètals de color rosa, blanc a la base i, a vegades, presenten pigments groguencs. Tenen nombrosos estams en diversos verticils. Presenta un gineceu pluricarpelar i apocàrpic amb ovari súper.
El fruit és un poliaqueni de forma ovoide d'1,5 a 2,5 centímetres, de diàmetre de color vermellós, que presenta una closca d'1 a 3 mil·límetres de gruix i al seu interior de quinze a vint llavors d'on s'extreu oli.
Té les fulles herbàcies, compostes del tipus d'imparipinnades que comprenen de 5 a 9 folíols de forma el·líptica, amb el marge serrat. Estan cobertes de nombrosos pèls glandulars. Són caducifòlies.
Les fulles són imparipinnades, de 5 a 9 cm de longitud, compostes de 5 a 9 folíols de forma el·líptica i el magre serrat, i coberts de nombrosos pèls glandulars.
Les flors, de 3 a 6 cm de diàmetre, amb cinc pètals rosa, blancs a la base, formen grups en corimbes de 2 a 7 flors que apareixen al final de la primavera i mitjans d'estiu.
Els fruits són poliaquenis ovoides d'1,5 a 2,5 cm de diàmetre, vermells i madurs.
Creix de manera silvestre o cultivada en regions de clima plujós, fred i generalment en sòls pobres de planes i muntanyes de poca elevació.
El roser rubiginós es difon en forma bastant agressiva en la regió andinopatagònica, i se'n troben, fins i tot, plantes aïllades en "la banquina" de les rutes principals a la zona semiàrida, especialment en serres i altiplans occidentals. Es desenvolupa en preserralades i serralades en forma de comunitats tancades, i arriben a ocupar grans extensions de terres.
Les característiques ecològiques favorables al sud d'Argentina i Xile van donar lloc a la seva expansió geogràfica, arribant a cobrir grans extensions. Hi ha més de cent espècies de roser rubiginós, però a Argentina, aparentment, només s'hi troba Rosa rubiginosa, la més comuna, i, en menor mesura Rosa canina i Rosa moschata.
La part utilitzada d'aquesta planta majoritàriament és la llavor. Concretament l'oli que se n'extreu mitjançant el mètode de prensat en fred. També se'n pot utilitzar el fruit, concretament la pellofa (corfa), que conté una gran quantitat de vitamina C, en estat fresc i cru, pectina i altres tipus de sucres. Existeixen molts productes derivats de la rosa de mosqueta: dolços, té, olis, cosmètics...
La llavor conté àcids grassos insaturats, àcid transretinoic (vitamina A àcida), gomes*, margarines*, carotenoides*, immersos en una estructura de fibra vegetal. *Aquests últims són separats en el procés de refinament del producte.
Aquests àcids són substàncies nobles, indispensables per a les àrees en les quals existeixen nivells de proliferació cel·lular, com per exemple la pell de la cara.
Diferents tractaments han estat provats i certificats per un estricte control científic a Alemanya, Argentina, Chile i Estats Units.
S'ha de ressaltar que no es coneix toxicitat de l'oli de rosa mosqueta i, a diferència d'altres olis vegetals, el seu pH mitjà és de 5.1, que el fa totalment compatible i saludable per a la pell.
Existeixen molts productes derivats de la rosa de mosqueta: dolços, te, olis, cosmètics, etc. D'altra banda, gran quantitat i varietat de rosers que habiten en jardins són producte d'empelts amb arrels de rosa de mosqueta.
L'englantina roja (Rosa rubiginosa o Rosa eglanteria) és un arbust de la família de les rosàcies. És cosmopolita, per la qual cosa la podem trobar en el continent asiàtic, especialment a l'Àsia de l'est, Iraq, Iran i Turquia; a Europa, en països com Dinamarca, Irlanda, Noruega, Regne Unit, Àustria, Bèlgica, Alemanya, Hongria, Ucraïna, Albània, Bulgària, Grècia, Itàlia, Romania, Iugoslàvia i Espanya. També creix en zones del sud d'Àfrica, Nova Zelanda i Sud-amèrica.
